ARCA DEMANA AL CONSELL INSULAR DE MALLORCA CONTROL DE LES OBRES DE LA PLAÇA D'ESPANYA I SI PERTOCA ATURAR-LES

Les obres, com s'aprecia a les fotos, fan passar conduccions que afecten les restes històriques.

Des de la nostra entitat consideram que les restes de murada soterrades mereixen un respecte i les obres actuals posen en risc els testimonis que en el futur es volguessin treure a la llum.

No han volgut atendre la petició d'ARCA de mantenir a la vista algun fragment de la murada. En lloc d'això el que fan ara és posar instal·lacions que afecten greument una part de les mateixes.

Hem dirigit un escrit al CIM demanant que amb urgència garanteixin la protecció arqueològica.

Consideram que els controls arqueològics privats o públics no s'han de limitar a aixecar acta del que hi ha. Si hi ha alternatives, s'han d'estudiar i obligar a modificar les obres per evitar destruccions de Patrimoni.

En aquest cas el promotor és el mateix Ajuntament, per tant, la seva responsabilitat abraça tant les millores en infraestructures com la protecció del patrimoni històric, en aquest cas tan important com les restes de la murada.

NOTES HISTÒRIQUES

Que hi ha sota la Plaça d'Espanya?

Es tracta d'un tram de la murada renaixentista de Palma entre la Porta Pintada i el Baluard de Santa Margalida.

La murada de Palma va ser una de les més importants i amb major longitud d'Europa. Construïda a partir de 1576 i dirigida per un enginyer italià, Giovan Giacomo Palearo, conegut com a Fratin, es tracta de l'obra civil més rellevant de la història de Palma, ja que va durar 200 anys.

EL TEXT PRESENTAT AL DEPARTAMENT DE PATRIMONI DEL CIM ÉS EL SEGÜENT:

ARCA DEMANA INTERVENCIÓ DIR INSULAR DE PATRIMONI HISTÒRIC (CONSERVACIÓ DE PATRIMONI DAVANT OBRES) ARCA actua a l'empara de l'acció pública administrativa en matèria de patrimoni històric, d'urbanisme, de medi ambient i de patrimoni local, d'acord amb la legislació vigent. ARCA ha tengut notícia de les obres de la Pl. Espanya a càrrec de l'Ajuntament de Palma, de les quals aporta 4 fotografies facilitades per sòcies i simpatitzants.

En vista de les obres i de les troballes arqueològiques, DEMANA: 

- LA INTERVENCIÓ dels Serveis de Patrimoni Històric del CIM per control arqueològic i control, al seu entorn, del Projecte d'obra municipal i de les darreres troballes els dies 15 i 16 de maig de 2023, com proven les fotos aportades.

- Arran de la intervenció professional o tècnica dels Arqueòlegs del CIM es procedeixi segons la Llei balear 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, particularment, pel que fa a:

1. paralització preventiva de les obres

2. documentació de les troballes

3. projecte d'intervenció o excavació arqueològica amb les garanties i exigències pròpies de la Llei i de les Cartes Internacionals d'Arqueologia.

ARCA, 17 maig 2023

Més obstacles davant la Llotja

Dia 25 de novembre denunciarem que havien col•locat una olivera amb una jardinera de ferro oxidat davant la Llotja, però les autoritats no en feren cas, perquè dia 23 de desembre autoritzaren fer una exhibició de vehicles en el mateix indret. En aquell moment, la nostra denúncia fou contundent perquè el cas era reiteratiu. Aquests dies, en relació a la Diada de les Illes Balears, s’ha col•locat una carpa anti estètica de considerables dimemsions davant aquest singular edifici, joia del gòtic civil de Mallorca.

Pareix ésser que a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca no li interessa vetlar per una correcta imatge i estètica de l’edifici civil més important de Palma.

El Govern Balear com a institució responsable de l’organització de la Diada de les Illes Balears demostra poca o nula sensibilitat cap al patrimoni històric. Per una banda, ofereix una jornada de portes obertes per visitar l’interior de l’edifici, però per un altre costat situa un element inpropi, desafortunat i inadequat davant la façana principal de la Llotja, tapant una tercera part d’aquesta.

ARCA seguirà denunciant totes les vegades que faci falta, qualsevol alteració que es dugui a terme davant la façana de la Llotja. Un edifici únic i singular, i que  ha estat recentement restuarat integralment amb diners de tots, llavors mereix que pugui ser gaudit per residents i turistes sense cap obstacle visual.

ARCA considera important que a la nova ordenaça de via pública que està elaborant l’Ajuntament de Palma es mirin i es perfilin exemples com a aquest, perquè la imatge de la ciutat està en joc.

Passejada pel patrimoni desaparegut de Palma

El passat dissabte 25 de febrer ARCA va organitzar un recorregut titulat El Patrimoni desaparegut de Palma de la mà de Xavier Terrasa autor de l’homònim llibre.

De la mà d’aquest llibre, es pogué veure gràcies a les imatges in situ com ha canviat el centre històric de Palma durant els darrers cent anys. El recorregut fou el següent:

1. Can Puig des rellotge: Documentat al segle XVI i esbucat a principis del segle XX. Es trobava al carrer de la Unió.

2. Can Brondo: Edifici del segle XVI i derruït a l’any 1934. Es trobava al carrer de la Unió.

3. Can Dameto o can Puig : Documentat a 1412, al fer-se l’avinguda de Jaume III va perdre espai interior i la galeria exterior de 1843 que donava al passeig del Born.

4. Cadafal del Born: Es trobava a un lateral del passeig durant la primera meitat del segle XX.

5. Can Brull: Edifici de 1637 que fou esbucat a a començaments del segle XX. Es trobava al passeig del Born.

6. Can Puig dorfila: Antic casal del segle XIV, reformat al segle XVI-XVIII i derruït a l’any 1971. Es trobava al carrer Can Puigdorfila.

7. Casal gòtic del carrer can Maymó: La casa i el carrer varen desaparéixer a l’any 1955 quan s’amplià el carrer de la Constitució i es construí l’actual edifici de Correus.

8. Can Verí: Edifici documentat al segle XVI i derruït als anys’50. Presentava un interessant jardí. El pati fou recol•locat degut a una setència judicial favorable.

9. Ses Minyones: Antiga església i hospital del segle XVII esbucats a 1929. Es trobaven a la cantonada delscarrersde ses Minyones amb Soledat.

10. Edificis del passeig del Born: Els dos edificis foren esbucats a l’any 1962 quan es va alinear el passeig. Es trovaben entre el carrer Etanc i Pintor Guillem Mesquida.

11. Monument a Isabel II: Fou erigit l’any 1962 i esbucat a l’any 1968. Es trobava a l’actual plaça de la Reina.

12. Kiosco Mundial: Edifici d’estil modernista que fou esbucat a l’any 1940. Es trobava al jardí de la Reina.

13. Porta nova del Moll: Construïda a l’any 1836 i destruïda a 1873. Es trobava al començament de l’avinguda Antoni Maura.

14. Teatre Circ Balear: Fou construït a l 1875 i esbucat a l’any 1900. Es trobava a l’Hort del Rei.

15. Teatre Líric: Es construí al solar del teatre circ Balear a 1902 i fou esbucat a 1968.

16. Can Estades: Edifici barroc que fou esbucat a 1964. Es situava a la cantonada dels carrers Palau Reial amb estudi General.

17. Monument a Josep Mª Quadrado: Construït a 1919 i reformat als anys’30. Situat davant el Palau March.

18. Convent de Sant Domingo: Tenia una església dle segle XIII-XIV, un convent del segle XIII, dos claustres i jardí. Tot el conjunt fou esbucat a 1837. Es situava a la illeta entre els carrers Conqueridor i Palau Reial.

19. Diputiació Provincial: Antiga façana que fou substituida per l’actual a l’any 1870.

20. Illeta de Cort: Construïda al segle XIX i esbucada a l’any 1922.

21. Carrer de l’antiga Peixeteria: Vial de tradició gòtica que va desaparèixer quan s’obri el carrer de Colom.

22. Illeta de Cererols: Fou esbucada a l’any 1917. Es trobava a l’actual plaça del Marquès Palmer.

23. Mercat dels Bastaixos: De 1850 fins 1950 fou el punt de venta de mercat. Es trobava a l’actual plaça Major.

24. Carrer Teatre Balear: Antiga via derruïda a la segona meitat del segle XX amb les obres de la zona de l’Olivar.

25. Convent de Santa Catalina de Sena: Contruït a 1690 i derruït a 1963. Es trobava al carrer de Sant Miquel.

26. Seu d’Última Hora: Edifici construït a 1926 i derruït a 1954. Es trobava al carrer Oms.

27. Porta de Santa Margalida: Antiga porta d’època islàmica, per la qual entrà Jaume I a Madina Mayurqa. Fou derruida il•legalment a 1912. Es trobava al començament del carrer de Sant Miquel.

28. Can Segura: Es construí al solar de la porta de Santa Margalida a 1913 i fou esbucat a 1998.

29. Fortí de Sant Ferran: Polvorí del segle XVII, a 1895 una explosió causà la mort de 73 persones.

30. Antiga plaça de Toros: Contruïda a 1880 i esbucada a 1931. Es trobava a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou.

31. Jardí Botànic: fou inaugurat a 1842 i clausurat a 1893. Es trobava a un lateral de l’edifici de la Misericòrdia.

32. Can Ribes: Bell edifici amb galeria fou esbucat als anys 70. Es trobava a la cantonada del carrer Oms amb les Rambles.

33. Pont de Can Torrella: Comunicava el casal amb el jardí. Fou esbucat a 1963.

34. Carrer de la Concepció i carrer de l’Aigua: El segon carrer fou dividit quan es construí Jaume III. La font del Sepulcre va perdre la seva capelleta de carrer.

ARCA alerta que la desprotecció de Can Serra no favoreixi a la destrucció del patrimoni interior de l’immoble

El Consell de Mallorca ha llevat la categoria de BIC a una part de l’edifici Can Serra de Palma. És la part de l’immoble que correspon al segle XIX.

Per tothom és coneguda la vàlua d’aquest edifici del gòtic civil de Palma, el qual pareix ésser que manté la protecció de BIC, però no manco important ha de ser la construcció que s’afegí al segle XIX.

Uns arcs apuntats i un forn antic han de ser conservats, segons ARCA

Segons les darreres visites a les quals hem tengut l’oportunitat d’accedir a Can Serra i el debat que s’ha generat a les pasades sessions de la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca, podem afirmar que aquesta desprotecció de BIC de la construcció del segle XIX, possa en perill uns arcs apuntats i un forn antic.

ARCA demana a l’administració que vetlli per la correcta conservació del patrimoni històric i per tant que no es pot consentir que es destrueixin aquests elements de gran vàlua històrica.

Cal tenir en compte que el forn de Can Serra és únic a Palma per les seves característiques tipològiques i constructives, de factura del segle XIX. El forn no ha passat per alt al tècnic de patrimoni etnològic del Consell de Mallorca, el qual avala la seva conservació.

ARCA lluitarà per un Born lliure de cadires, para-sols i taules

ARCA intentarà convèncer als polítics de Cort que deixin el Born lliure de cadires de bars.

El Born, de gran valor patrimonial,  és l’únic àgora que queda a Ciutat i va ser concebut, com a lloc de trobada i espai de passeig central amb circulació als costats.

Avui enviarem una carta a tots els grups municipals per a que a l’esborrany que dijous sembla que serà aprovat al Plé, ja no es permeti la col•locació de terrasses al Born

La privatització de l’espai per posar taules i cadires és negatiu per la imatge de Palma. A més és posar obstacles al passeig i dificulta  l’ús de la ciutadania de l’únic àgora lliure que queda al centre.

Durant el període de presentació d’al•legacions de la normativa de terrasses de Palma, ARCA intentarà convèncer als polítics que ara tenen la responsabilitat de que rectifiquin en bé de tothom.

Si ara hi ha dos bars al Born, amb el permís d’utilització per terrasses podran proliferar i agreujar encara més el problema.

El Born va ser dissenyat com a Passeig i així s’entén que els bancs es col.locasin als costat per delimitar encara més l’espai .

El Born està inclòs al catàleg d’elements patrimonials de Palma i té una fitxa pròpia

La fitxa de catàleg del Born parla de conservar la volumetria i que el mobiliari tan sols podria modificar-se si era per millorar-lo.

A la fitxa diu textualment: Passeig de gran interès històric i del context urbà.... la totalitat del conjunt ha de conservar-se podent ser substituït els materials i mobiliari urbà per altres de major qualitat

Equips de govern anteriors molt correctament varen decidir retirar un quiosc que hi havia, sense cadires, precisament per reforçar la estètica del Passeig.

Ara les terrasses suposarien un retrocés i una falta de respecte al Patrimoni. Alterarien els usos i la percepció de la volumetria.

ARCA demana consens abans del Ple per a que ja desaparegui de l’esborrany d’usos de l’espai públic aquest espai i el Born quedi lliure per a la ciutadania de a peu.

ARCA demana control arqueològic de les restes trobades davant Presidència

ARCA vol fer constància de les excavacions que s’estan duent a terme davant la conselleria de Presidència, situada al passeig de Sagrera, 2 (Palma). Durant el transcurs d’aquestes excavacions sabem que s’ha trobat una antiga galeria de volta de canó, que podria ser part de l’antiga murada renaixentista.

ARCA vol saber si aquestes excavacions compten amb els controls arqueològics pertinents i voldríem que se’ns informés del grau d’importància d’aquestes troballes.

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca que desplacin un tècnic per tal d’avaluar la importància de les restes trobades i si és necessari que s’aturi el procés d’excavació.

ARCA també demana ser part interessada d’aquest expedient i que sigui informada de qualsevol decisió.

ARCA demana major control per les obres realitzades a Sant Antoniet

ARCA vol fer constància de les obres de reforma i remodelació que s’estan duent actualment a terme als números 28 i 30 del carrer de Sant Miquel. El conjunt arquitectònic conegut com a SANT ANTONIET es troba inclós al Catàleg de Protecció d’Edificis i Elements d’Interès Historic, Artístic, Arquitectònic i Paisatgístic de Palma. A conseqüència de les obres s’ha modificat la configuració estètica de les finestres de la façana.

L’encarregada de dur a terme aquestes obres és l’empresa PULL & BEAR ESPAÑA, S.A que compta amb una llicència municipal concedida el 27/09/11 per a les obres de reforma del local comercial del carrer de Sant Miquel 28 cantonada amb la plaça de la Mare de Déu de la Salut. El més sorprenent de tot és que aquest projecte no ha passat per la Comissió de Centre Històric i Catàleg, com marca la normativa urbanística i també cal dir que al projecte no s’indica res sobre les obres que es realitzen a les finestres de la façana, el que ens fa entendre la irregularitat d’ aquesta acció.

ARCA veu clarament una modificació de la façana original sense autorització, perquè el grau de protecció d’aquest edifici no ho permet i conseqüentment ha demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca que desplacin a un tècnic fins al carrer de Sant Miquel 28-30 perquè avaluin el canvi que ha sofert aquesta façana.

També hem demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca, com a entitats competents en matèria de patrimoni històric, que obliguin a l’empresa executora de les obres a restituir les finestres al seu estat original.

Per últim, també hem requerit un major control públic d’aquest projecte d’ara endavant, per evitar futures alteracions d’aquest conjunt històric.

Reunió amb el regidor Jesús Valls sobre l'edifici de l'ASAI

Text lliurat al regidor d’Urbanisme Sr. Jesús Valls a la reunió mantinguda el matí del dia 30 de novembre de 2011 per salvar l’edifici de Can Roca-Suau de la plaça de la Porta Santa Catalina, també conegut com l’edifici de l’Asai.

Dins la campanya per a la preservació de un Centre Històric autèntic, ARCA havia demanat una reunió amb el regidor per explicar-li personalment la història d'aquest edifici amb restes industrials valuoses.

També per argumentar altres motius per a la conservació d’aquest immoble.

Cercar l’autenticitat i fugir del cartró pedra. Valor turístic.
També volem aprofitar per advertir-li que si un polític vol ser creïble quan parla de futur turístic de Palma, el Patrimoni ha de ser el nord que el guïi, perquè és allò que ens fa únics.
La substitució d’edificis originals que poden ser perfectament rehabilitats per d’altres de nova construcció confereixen un aspecte de cartró pedra i decorat a la nostra ciutat.

ARCA està convençuda que un edifici autèntic rehabilitat pot atreure un tipus de clients respectuosos amb el patrimoni. I un turisme desestacionalitzat i cult, que deixa més doblers.

Centre Històric va decidir rebutjar la demolició, l’any 2009.
L’edifici de Can Roca Suau ja va ser protagonista de reunions de la comissió de Centre Històric i Catàleg l’any 2009 i es va decidir protegir-lo i evitar la seva demolició. No ha hagut cap canvi que justifiqui ara el contrari, com no siguin pressions d’interessos particulars equivocats.

Es troba al nou catàleg.
També que al nou Catàleg elaborat per uns professionals per encàrrec unànime del Plé de l’Ajuntament de Palma, aquest edifici hi figura com edifici a catalogar.
Aquest Catàleg està pendent d’aprovació formal.

La rehabilitació crea llocs de feina especialitzats.
La rehabilitació és el futur de les empreses de construcció. Els lloc de feina que creen són de gran qualitat i especialització.

El regidor Valls assegura que hi haurà més reunions per tractar aquest tema.
Él regidor Valls ens ha assegurat que abans de prendre una decisió, l'Ajuntament de Palma esperarà a tenir més informació tècnica i que l'ssumpte passarà per la Comissió de Centre Històric i Catàleg, perquè aquest tema sigui debatut.

ARCA vol ser una figura present en tot moment.
ARCA segueix amb la mateixa postura després d'aquesta reunió, estarem vigilants, davant qualsevol passa que vulgui donar l'Ajuntament de Palma i no permetrem que la ciutat de Palma perdi aquest bé cultural.

Algunes dades històriques de l’edifici: antiga fàbrica Can Roca-Suau.
Es tracta d’un edifici que va fer construir l’industrial Bartomeu Roca Estades al voltant de l’any 1850 a la plaça de la Porta de Santa Catalina i que fou dirigit pel mestre d’obres Josep Abrines.
La manca de sòl industrial, per la prohibició de construir al voltant de la murada, explicarien en gran part aquesta ubicació.
La construcció, ara de cinc alçades, tenia la fàbrica situada a les dues primeres plantes amb un gran pati d’accés que encara ara es conserva. Els pisos superiors estaven destinats a habitatges. Les primeres plantes conserven els elements constructius i decoratius que s’empraven a les cases burgeses: mosaics hidràulics, gran escalinata, barana de caoba, etc. A les plantes superiors s’hi utilitzaren qualitats menys costoses.
Fundà la seva empresa de conserves, també de vins i licors, l’any 1851. Al llarg de més de trenta anys dugué les seves conserves - de fruites i vegetals, de carn i de peix- i els vins i licors d’aquesta casa, a les principals exposicions universals d’ arreu d’Europa i a Amèrica, i en les que tanta il•lusió s’hi dipositava en aquells anys, perquè constituïen un autèntic mostrador de productes, pretesament per arribar a tot el món. B. Roca hi obtingué molts de premis que confirmen la dimensió internacional de l’empresa. Les seves conserves, vins i licors foren guardonats a moltes d’elles.

ARCA reitera la seva voluntat de col•laboració amb l’Ajuntament de Palma per aconseguir la conservació de tot el Patrimoni, també el més humil però que ens dóna personalitat i garanteix el futur econòmic.

ARCA crítica la instal•lació d’una olivera davant la Llotja, mentre que aquesta segueix sense estar il•luminada

ARCA ha pogut tenir coneixement gràcies a un grup de veïnats de la Llotja, de la col•locació d’una olivera a la plaça de la Llotja.

L’olivera es presenta dins d’una jardinera de grans dimensions, de ferro òxid, que vulnera la imatge d’aquest espai i del propi edifici, un referent històric i cultural de la ciutat de Palma.

En aquests moments de reajustament econòmic, ens afirmen que no hi ha diners i manco per a cultura i patrimoni. Però veiem, que si que hi ha pressupost per a actes protocolaris, que no aporten res a un edifici com la Llotja. Més important seria, que gastessin aquests diners en l’esperada il•luminació de tant singular edifici i on la ciutat de Palma hi sortiria guanyant, des del punt de vista econòmic i social.

ARCA vol demanar a l’administració més imaginació i que els pressuposts es destinin per a coses realment importants, com la preservació del patrimoni cultural i que es deixin de banda despeses superflues, com la instal•lació d’aquesta olivera.

NO CONSENTIREM LA DESTRUCCIÓ DE L ’EDIFICI DE L’ASAI

ARCA DIU “BASTA” A LA CONTINUADA DESTRUCCIÓ DEL CENTRE HISTÒRIC DE CIUTAT.

El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma es troba amb l’oposició més rotunda d’ARCA en les seves pretensions d’autoritzar la demolició de l’edifici històric de Can Roca Suau, també conegut com l’edifici de l’Asai, a la plaça de la Porta Santa Catalina.

Des d’ARCA manifestam la nostra indignació davant la insensibilitat i manca de rigor.

La Comissió de Centre Històric i Catàleg a finals de l’any 2009 va prohibir la demolició i va obligar a la seva conservació.

La nostra legislació sobre Patrimoni Històric, preveu el manteniment de l’estructura urbana i arquitectònica dels conjunts històrics, les eventuals demolicions només es poden justificar, de manera excepcional i tan sols si és per millorar el conjunt . La llei, amb aquest plantejament el que pretén és preservar “ l’autenticitat “ del nostres conjunts històrics i que no siguin decorats de cartó pedra. L’aplicació d’aquesta normativa i de la pròpia del PGOU de Palma, fou la que dugué als tècnics de la Comissió de Centre Històric i Catàleg a no autoritzar la demolició de l’edifici conegut com de l’Assai.

Motius més que suficients per a la conservació:

1º. Es tracta d’un edifici històric seu de la Fàbrica Roca dels licors Suau dels més antics de la plaça de la Porta de Santa Catalina i un dels pocs edilicis, al centre històric que encara conserva el magatzem industrial.

2º.- A més la seva façana i resta d’edificació és un bon exemple d’edificació pròpia d’edifici plurifamiliar burgués del segle XIX i principis del XX.

3º.- A més, la seva situació fa pensar que es pugui assentar a sobre de les murades medievals confrontant amb l’antic hort d’en Moranta.

4º.- I finalment, NO HI HA CAP JUSTIFICACIÓ que permeti la seva destrucció per a millorar l’entorn i molt manco que contribueixi a millorar la conservació del centre històric.

Dos anys després de fracassar amb les seves intencions destructives, ara la promotora, aprofitant el canvi de govern municipal, ho torna a intentar. Els interessos generals en qualsevol cas estan per sobre de les ambicions especulatives. El paisatge urbà de la plaça de la Porta de Santa Catalina s’ha de conservar. Ja hem tingut prou pèrdues imperdonables com la de Can Sales.

La curtor de mires de determinats promotors no han de trobar-se amplificada pels polítics. La rehabilitació i l’autenticitat del nostre Centre Històric és allò que atreu a determinats compradors i al turisme. Per tant són garantia de llocs de feina i futur econòmic. El contrari és destrucció i vulgaritat.

De nou en perill l’edifici de l’Asai. Oposició frontal d’ARCA

ARCA ha pogut saber que l’edifici històric de la plaça de la Porta Santa Catalina conegut com l’edifici de l’Asai torna a estar en perill de demolició

Sembla que hi ha intenció per part de l’equip de govern actual de dur la proposta de demolició a la Comissió de Centre Històric i Catàleg.

Des d’ARCA volem manifestar la nostra indignació i oposició més frontal.

Fa dos anys la Comissió de Centre Històric i Catàleg va aprovar la protecció de l’edifici pels seus valors històrics de caire industrial i arquitectònic.

"En la reunió celebrada ahir, dia 17 d’octubre de 2009, la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma va decidir no derruir l’antiga fàbrica de Licors del segle XIX, anomenada Can Roca Suau o que més recentment va tenir als seus baixos la discoteca Asai i que es situa a la plaça de la Porta de Santa Catalina, 22".

A més conforma el conjunt harmònic d’una plaça emblemàtica com la Porta de Santa Catalina.

ARCA HAVIA DEMANAT LA SEVA CONSERVACIÓ I HO VA ACONSEGUIR

Aquesta és va considerar una victòria de la nostra entitat i del conjunt del patrimoni històric. En data de 30 d’abril de 2008 varem fer una roda de premsa al davant d’aquest edifici, construït al voltant de 1850 per l’industrial Bartomeu Roca Estades, on es demanava la protecció d’un immoble singular.

ARCA FARÀ CAMPANYA PER NO TORNAR ENRERA UNA DECISIÓ JA PRESA PER CENTRE HISTÒRIC FA DOS ANYS

Ara sembla que es torna a pretendre la seva destrucció  suposam que per pressions dels promotors. Fa dos anys la nostra informació era que el despatx dels arquitectes García Ruíz duien el projecte.

ARCA s’oposa frontalment a aquestes intencions destructives i hem demanat ja una reunió urgent amb el Regidor d'urbanisme Jesús Valls.

ARCA DEMANA LA CONSERVACIÓ, PROTECCIÓ I REHABILITACIÓ DE LES CASETES DE LA COSTA DES TEATRE

CONSERVAR LA HISTÒRIA I MILLORAR LA IMATGE

Valor històric. Les casetes tenen gairebé 150 anys d’antiguitat

Des d’ARCA demanam protegir les casetes per conservar la història i el tipisme, però també hem de millorar la imatge.

Les casetes de la costa des Teatre són el vestigi que ens queda de quan el mercat estava ubicat a la plaça Major i mantenia la comunicació amb la ubicació anterior, la plaça del Mercat.

La costa es va transformar en escalinata per fer més còmode el seu trajecte aproximadament l’any 1851. A partir del 1876 s’instal·laren les casetes de fusta actuals que són de propietat municipal.

Atractiu turístic

Basta anar una estona a “sa costa des Teatre” per adonar-se que és molt transitada per turistes i visitants, precisament per l’atractiu que suposen les casetes i el seu ús comercial.

No obstant i essent aquestes casetes de propietat municipal, seria molt important millorar la imatge i la qualitat d'allò que oferim.

Petita història de les casetes i l’aljub

Diu el llibre de Zaforteza i Musoles “La Ciudad de Mallorca” que “En el año 1857 con el fin de aumentar los fondos públicos y al mismo tiempo disimular la mala alineación de la cuesta en la parte derecha subiendo, a partir de una línea que se marcó, se ideó colocar una serie de casetas de madera adosadas al desigual muro”.

Les casetes tipus “bazar” que encara ara es conserven són de fusta ja que estan situades sobre un gran aljub que data del segle XVIII i aquest no permetia fer fonaments més profunds i pesats.

L’esmentat aljub, també es conserva i es va construir per poder combatre els possibles incendis del llavors anomenat Teatre de les Comèdies i que més tard es transformaria en el Teatre Principal.

ARCA es dirigirà una vegada més a l’Ajuntament

ARCA s’ha dirigit repetidament al consistori palmesà per garantir la conservació de les casetes. Ara reiteram la petició a aquest nou consistori.

Ens posarem en contacte amb les persones responsables de Turisme i d’Urbanisme per tal d’iniciar converses per aconseguir la protecció i dignificació de aquest espai emblemàtic.

ARCA demana a Cort que faci retirar aquest horrible aparell d'extracció de fum a la zona de la Llotja

ARCA vol fer constància de la recent instal·lació d’un aparell d'extracció de fum de dimensions considerables i bastant lleig, segons el nostre punt de vista, situat al carrer de Remolars, a escasos metres de la Llotja.

Aquest mecanisme d’extracció de fum ocupa tota la façana posterior d’un conegut restaurant del passeig de Sagrera, el qual merma la conservació de la façana i vulnera la imatge d’aquesta zona històrica del centre de Palma.

Creiem que l’Ajuntament de Palma hauria d’obligar al propietari d’aquest restaurant a reubicar aquest aparell a l’interior de l’edifici, per tal de no donar una imatge de deixadesa i precarietat, a una de les zones més turístiques de Ciutat.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Palma:

1. Que es desmonti immediatament aquest mecanisme d’extracció de fum del carrer de Remolars.

2. Que es tengui per part interessada a ARCA en aquest expedient i en els demés procediments que s’iniciïn per part de l’Ajuntament en relació als fets exposats, d’acord amb l’acció pública que ens asisteix.

ARCA vol deixar palès el seu rebuig a l’actual projecte de restauració de les torres del Temple

ARCA vol una rehabilitació del monument per ser observat, admirat i entès.

Les Torres del Temple, d’època islàmica, són les torres defensives de la única porta medieval del recinte fortificat que resta a la nostra ciutat.

Ressenya històrica.

La fortificació va ser construïda el S.XI i d’ella tan sols queden les conegudes, actualment, com a torres del Temple, anomenades abans les Torres de Gumara.

Desprès de la conquesta del rei Jaume, passaren a ser propietat de l’ordre del Temple fins a 1313. Llavors, fins a 1812, de l’ordre de Sant Joan de Malta.

L’aspecte actual de l’edifici és degut a que a finals del S. XIX les torres es varen compartimentar i transformar en vivendes. A més es va construir un cos central entre torres sobre la porta, que actualment li dóna un aspecte de casa de pisos.

Un monument s’ha de entendre en tan sols mirar-lo.

ARCA, amb altres entitats conservacionistes del Patrimoni, va aconseguir ja a l’anterior legislatura que les Torres del Temple foren declarades BIC precisament per ser la única mostra islàmica de porta i resta de recinte fortificat.

ARCA pensa que el projecte de rehabilitació ha de intentar recuperar la imatge de torres originals, que va ser desvirtuada en construir el cós central i les finestres de vivendes.

El Temple és un monument únic a Palma i com a tal s’ha de tractar. La rehabilitació ha d’aconseguir que tan sols amb una mirada s’entengui el significat de l’edifici.

ARCA discrepa de l’actual projecte perquè tot i haver trobat el pas de ronda interior i llevat les compartimentacions de vivenda, conserva la façana del cós central i dificulta la comprensió del monument.

A més, es volen construir uns forjats de formigó en substitució dels de fusta originals, que implicaria fer incissions als murs originals, fet que prohibeix explícitament la fitxa de declaració de BIC.

ARCA creu que és de tanta importància aquest monument, que s’ha de prioritzar el seu valor patrimonial per sobre la utilitat que es vulgui donar per altres usos de qualsevol caire. ARCA vol una rehabilitació del monument per

No caure als errors de Raixa.

En quant a la rehabilitació de les cases del Temple situades a la part posterior, ARCA també adverteix que els acabats han de donar la sensació als visitants de que està dins un espai de centenars d’anys. No hem de cometre els errors que es varen fer a la rehabilitació de Raixa, que ha decebut a molts de visitants perquè els referits interior semblen d’apartament modern. ser observat, admirat i entès.

Prioritzar el monument sobre els usos futurs.

ARCA no pot estar d’acord amb un projecte que consolida afegits del segle XIX reconstruïts al segle XX, que desvirtuen la comprensió del monument.

És cert que si s’elimina el cós central caldrà refer el parament situat a sobre de la porta, però això és una intervenció perfectament permesa per la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears, ja que seria per a la conservació del bé i amb materials contemporanis.

De fet ,en la mateixa línia, el projecte contempla eliminar els actual forjats i recuperar el nivell original, per la qual cosa no hi ha d’haver problema en refer un mur. De fet, no deixa de sorprendre que en lloc de presentar una restauració quasi arqueològica, es plantegi la col·locació de forjats de formigó, fins i tots dins l’interior de cada torre…la raó és que és vol donar un ús al monument i per tant calen forjats que puguin garantir aquest ús. Des d’Arca, creï’m que les Torres del Temple han de tenir un ús merament monumental, Creï’m que volar atorgar un altre ús, implica majors intervencions, és a dir, anar en contra del monument.

Hi ha qualcú que es plantegi donar un ús a les restes romanes de Pollentia? Evidentment no. Hi ha molt exemples a d’altres ciutats, Concretament a València les Torres de Quart són merament monumentals. Per què, per donar un ús hem de fer a un monument del S XI, les forjats de formigó, instal·lacions, i tancaments que no fan més que desvirtuar el monument?.

Imatge virtual: Vila Elements.

Teulats de la parròquia de Santa Eulàlia

El passat dissabte 15 de gener ARCA organitzà una visita exclusiva per als seus socis als teulats de la parròquia de Santa Eulàlia. Els assistents pogueren conèixer de forma excepcional les noves obres de restauració de la coberta d'aquest sagrat temple i el projecte d'il·luminació que s'ha dut a terme, que inclou la mecanització del campanar que torna a sonar després de molts d'anys sense fer-ho.

ARCA pretén seguir durant els propers mesos visitant altres teulats de parròquies de Palma, com Santa Creu, Sant Francesc, Sant Nicolau, Sant Jaume, Sant Miquel i la Seu. Gràcies a la col·laboració amb Direcció General de Cultura del Govern Balear començarem un programa que es dirà "Poesia al terrat", on un poeta novell ens llegirà la seva obra de la Palma que sent o vol expressar.

DESPRECI PER LA IMATGE DEL CENTRE HISTÒRIC

ARCA vol denunciar la instal·lació d’aquesta horrorossa porta metal·líca situada a un edifici públic del carrer de Can Serra.

La nostra entitat no pot entendre qui o com han autoritzat la col·locacció de tal element, en un dels carrers més interessats del centre històric de Ciutat, pel seu antic traçat i perquè davant seu es troben els Banys Àrabs, un dels monuments de Palma més importants i més visitats pels turistes.

Detalls com aquest, demostren que els qui haurien de vetllar per la imatge del centre històric de Palma, no ho fan correctament i per tant la ciutat es veu ferida per atacs d’aquesta mena, que no ajuden a consolidar el potencial històric i cultural que presenta Ciutat.

ARCA desitjaria i demana que es pugui reduir l’impacte visual que ofereix aquesta porta metal·líca, la qual es troba fora de contexte. Per tant, mentre segueixin succeint casos com aquest, la nostra feina serà la de seguir insistint, que s’ha d’emprar un poc més de seny a l’hora d’intervenir davant el patrimoni cultural.

Presentació del projecte de la reconstrucció virtual de les Torres del Temple

En el marc del projecte de restauració de les Torres del Temple, que impulsa la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística, l’any passat es va realitzar una excavació arqueològica que ha permès identificar les diferents fases constructives del monument.

Amb les dades obtingudes s’ha realitzat una interessant tasca de reconstrucció virtual de l’aspecte de les Torres del Temple en cada una de les tres grans fases originals. Els resultats d'aquesta recerca varen ser presentats a Can Weyler.

Hi varen intervenir:
-Nanda Ramon, regidora de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma.
-Josep Masot, vicepresident d’ARCA.
-Llorenç Vila, arqueòleg responsable de l’excavació de Torres del Temple.

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LES TORRES DEL TEMPLE

Les torres del Temple representen una de les construccions més emblemàtiques del nucli històric de Palma. Des de la seva construcció com a fortalesa militar en època islàmica, les torres han estat objecte de divereses remodelacions que han modificat la seva aparença original. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2009 per encàrrec de la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma i l'EMOP, SA ha permès identificar tres fases principals d'especial rellevància arqueològica, així com els materials i mètodes emprats en la seva construcció.

FASE I

Inicialment, les torres es varen construir a partir d'un cos massís de tàpia d'un volum de 253,47 m3 fins a arribar a una alçada original de 17,87 m.

Les dues torres estaven connectades amb un pas franc que funcionava de defensa principal de la porta, a més de pel pas de ronda situat en el que avui és la segona planta de l'edifici. Ambdues torres estaven coronades per merlets de punta de diamant, la majoria dels quals encara es conseren fossilitzats a les parets del tercer pis.

A l'espera dels resultats de les datacions per C14, el material ceràmic recuperat suggereix una data de construcció del primer quart de segle XII.

FASE II

La primera gran reforma és produeix en motiu d'un episodi bèl·lic de gran magnitud, molt probablement també en època islàmica. Els danys més importants es localitzen tant en la torre septentrional com en la porta d'entrada, les quals han de ser reconstruïdes pràcticament en la seva totalitat.

La fortalesa és reforçada mitjançant un folre de pedra i es torna a alçar la torre septentrional amb un sistema similar de tàpia encofrada. La porta és substituïda per una de menor alçada cosa que incrementa la precisió del sistema de defensa frontal.

FASE III

La segona gran reforma és una obra que se situa ja clarament en època cristiana i, per tant, atribuïble a l'ordre del Temple. En aquesta fase l'aparença de l'edifici canvia notablement: el que eren dues torres de defensa d'una doble porta, es transforma amb un edifici tancat per la part posterior.

El projecte d'aquesta fase es centra en la construcció d'espais oberts (com és el cas de la gran sala presidida per un arc apuntat de 7,13 m d'alçada i 3,84 m de llum), noves estances (com el cas de l'habitació del Comanador de l'ordre, identificada en el que avui seria l'entresòl de la torre septentrional), així com de nous accessos (com el portal obert en el lateral entre les dues portes principals, o l'escala de caragol que connectava la cambra del Comandador amb la gran sala de l'arc apuntat gòtic).

dBalears.cat 18-6-2010 Dues torres, tres històries

Això no és art, és manca de respecte al patrimoni històric

Durant els darrers temps les parets i portes d’alguns edificis històrics de Ciutat s’han vist agredides per la marca d’alguns artistes emergents que han volgut mostrar els seus treballs d’una forma pública, però molt poc ètica.

L’expressió artística és i serà part de les ciutats amb una certa vanguardia, però quan aquesta expressió agredeix d’una forma tan clara una meravella històrica i artística com és l’oratori de Sant Feliu, es converteix en un réflex de manca de coneixement artístic i cultural.

En aquest cas ARCA vol denunciar que el plàtan que s’ha dibuixat al costat dret del portal d’entrada de l’oratori de Sant Feliu és irrespectuòs, poc creatiu i desencertat. Hi ha altres llocs on es pot pontenciar la creació de nous artistes, sense haver de fer malbé a la imatge del patrimoni cultural de la nostra ciutat.

ARCA demana la declaració de BIC dels Frescos de Dardarone

ARCA està enormement preocupada per la situació de possible desprotecció i deteriorament dels FRESCOS DE DARDARONE situats a Can Cabrer, al carrer Montenegro, 6 de Palma. La vàlua del casal està reconeguda per la catalogació municipal de Palma. Ara, però, volem fixar l’atenció de l’Autoritat de Patrimoni en aquesta obra artística única de valors excepcionals, en el context de la pintura i els casals de Palma i de Mallorca.

Hem demanat la intervenció urgent del Departament de Cultura i Patrimoni per paralitzar qualsevol actuació contrària a la protecció dels frescos i de la seva situació original. Pel cas que estigui projectada qualsevol actuació o intervenció que posi en perill els frescos, entenem d’aplicació l’article 23 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

També consideram necessària la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) dels frescos de Dardarone en el casal de Can Cabrer, així li hem instat al Consell de Mallorca, d’acord amb les normes de protecció del Patrimoni cultural a les Illes Balears.

diariodemallorca.es 10-12-2009Piden a Patrimonio que proteja los frescos del XVIII de Can Montenegro

ARCA restaura el rellotge de sol de les Tereses

El redescobriment del rellotge i la seva posterior restauració s’han produït arran d’un projecte d’intervenció més ampli en el conjunt del convent de les monges Tereses de Palma, actualment immers en un procés de restauració que contempla actuacions a les façanes exteriors i el claustre. Pel que fa al rellotge de sol, la Direcció Insular de Patrimoni ha ofert assessorament tècnic a través de la col·laboració del gnomòleg Miquel Àngel Garcia Arrando, autor del Catàleg de rellotges de sol de Mallorca, impulsat per l’entitat ARCA/ Comissió de Rellotges de sol, i de la supervisió dels tècnics del Departament.

Durant la presentació als mitjans del rellotge, el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, ha manifestat que la intenció del Departament de Cultura i Patrimoni és «continuar col·laborant amb projectes d’aquest tipus». «L’experiència de la restauració del rellotge de sol de les Tereses és per nosaltres un projecte pioner en aquest camp i amb l’èxit que ha tingut, continuarem treballant en aquest cap, ja que Mallorca és un territori molt ric quant a rellotges de sol», ha explicat.

El convent fou declarat BIC amb categoria de monument (BOIB 44, 22/03/2007; BOE 85, 9/04/07) per la qual cosa es va sol·licitar la preceptiva autorització de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric per tal de realitzar la intervenció. L’equip encarregat de les obres el dirigeix l’arquitecte Carlos Clemente, mentre que l’encarregat de l’execució del projecte del rellotge de sol ha estat Iván Larrea, tècnic responsable en restauració.

També han format part del projecte l’arquitecte Carme Julià, l’aparellador, Guillem Julià, Miquel Àngel Garcia, de la Comissió de Rellotges de Sol d’Arca; Guillem Daviu, cap de servei de Patrimoni Històric del Consell, i de les restauradores del Consell Maria Dols i Isabel Adrover.

El rellotge de sol es trobava en un estat de conservació deficient ja que la busca s’havia perdut i la policromia que marcava els números i les línies horàries gairebé era imperceptible. Així i tot, s’ha pogut reconstruir fidelment el disseny original gràcies a l’estudi amb llum ultravioleta, que ha permès resseguir la policromia original a partir de la fluorescència de les restes de pigment conservades dins la paret de mares.

diariodemallorca.es 31-10-2009 ARCA y el Consell restauran en Palma un reloj solar del siglo XVII oculto en la fachada del convento de Santa Teresa de Jesús