28 de juny 2007

embARCA't: Baluard del Príncep i església St. Jeroni

La nostra entitat va tenir l’oportunitat de veure les excavacions que s’estan duent a terme al Baluard del Príncep, i escoltar de primera mà, les seves investigacions per la veu de Magdalena Riera, arqueòloga municipal.

Gràcies en aquest projecte, Ciutat guanyarà un espai lliure amb vistes a tota la badia de Palma, i fins i tot, a la costa de Llucmajor, possibilitarà la recuperació d’elements de caire patrimonial, enterrats fins al moment, com serien el pont d’entrada a la porta des Camp o fragments de murada, i el que és el més important, serà un espai públic pel gaudi de tota la ciutadania.

Haurem d’esperar a que finalitzin els treballs arqueològics, per conèixer més dades damunt la història de Ciutat i les obres de restauració i adequació. Un cop recuperat, desitgem i esperem que suposi un orgull i un referent per a la Ciutat de Palma.

********************************************************************

Un cop finalitzada la visita, vàrem anar a l’església de Sant Jeroni, propera a les excavacions de la porta des Camp. Allà, Biel Barceló ens va explicar la pintura de la capella, on hi ha obres de Pere Terrenc i Mateu López o Llopis.

La visita va servir com a complement a la realitzada el passat dissabte, on visitarem el convent de les monges Jerònimes d’Inca. Va ser interessant, i poguérem observar certes analogies entre un indret i l'altre, ambdós de la mateix orde religiosa.

També vàrem poder comprovar, l'estreta relació entre aquesta orde religiosa i el bisbe de la Seu de Mallorca, Joan Vich i Manrique (1573-1604). Hi ha varis blasons del seu llinatge que ornamenten la capella, i el motiu, d'aquest bisbe valencià, és que ell va néixer en un convent d'aquesta orde.

27 de juny 2007

Els nuclis de cases tradicionals de Cas Senyor i sa Talaiassa declarats com a Béns Catalogats

ARCA aplaudeix la decisió adoptada entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Santanyí, on s’insta a incoar l’expedient de declaració de Bé Catalogat del nuclis de cases de Cas Senyor i sa Talaiassa, situats al centre històric de Calonge (Santanyí).
Ambdós nuclis de cases estan datats als segles XV i XVI respectivament, amb successives reformes fins a l’actualitat. Representen el llegat de la casa tradicional mallorquina, amb elements arquitectònics prou interessants i li donen una personalitat en aquest nucli de població.

ARCA amb data de 16 de març de 2007 va remetre un escrit al Consell de Mallorca i Ajuntament de Santanyí, per demanar la protecció d’aquest conjunt de cases, amenaçades de ser enderrocades, per a la construcció de nous immobles. Afortunadament les llicencies municipals ja concedides, han estat suspeses, i com es tracta d’un conjunt catalogat, gaudeix d’una protecció avalada i supervisada en un futur per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric.

Aquesta decisió adoptada ens plena d’orgull, però no hem d’oblidar que pobles de la Part Forana o petits llogarets, estan sofrint modificacions molt accelerades i com a tal, estan perdent la seva personalitat com a poble o petit nucli de població tradicional.

Una de les nostres preocupacions és aquesta, intentar recuperar la casa tradicional mallorquina, que significa un patrimoni històric menor, però que ha estat realment important per definir-nos com a poble i assolir un trets culturals propis. Si perdem aquest llegat, esborrem part de la nostra història i convertirem els nostres pobles de la Part Forana en ciutats dormitoris, sense cap personalitat i sense l’acolliment calorós que han significat fins fa poc.
Diari de Balears Digital 5-5-2008 Els "senyors" també han de preservar ca seva

Els jardins de Can Rubert (Fundació Natzaret)

La declaració de jardí històric és encara un fet excepcional a la nostra comunitat. Ho evidencia el fet que només tres hagin estat declarats: el d’Alfàbia, Son Berga Nou i Natzaret. Però ho és encara més la seva restauració. Per això és lloable la iniciativa del Consell de Mallorca per a la recuperació d’una part del què van ser els jardins de Can Rubert, actualment seu de la Fundació Natzaret.
Del què van ser els jardins, que ocupaven tota la punta oriental de Can Barbarà, juntament amb l’hort, s’ha conservat fins a l’actualitat, bona part del conjunt que es desplegava en la pendent de baixada a la mar, datable al darrer terç del segle XIX. La seva particular configuració, amb pasteres de perfils capritxosos, i la mateixa ubicació, a ran de mar, van provocar l’admiració dels poetes, artistes i intel·lectuals que visitaren El Terreno, essent especialment significativa la visita de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. Els canvis en la percepció del paisatge i en la valoració dels jardins varen propiciar l’oblit i, en conseqüència, l’abandó i el deteriorament d’aquests jardins.
Gràcies a la iniciativa d’ARCA, i a l’especial implicació dels tècnics de patrimoni de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, el jardí de baixada a la mar va ser declarat BIC en categoria de Jardí Històric el 25 de setembre de 2004. Una vegada declarat, s’han posat les mesures per frenar el seu deteriorament, però amb un projecte que no compleix les espectatives d’una rehabilitació. Les causes són fonamentalment dues: la manca d’una línia política de restauració amb una metodologia apropiada i el desconeixement del jardí en qüestió. El tema metodològic es podria cobrir seguint les recomanacions de la Carta de Florència per a la defensa i restauració dels jardins històrics, elaborada per l’ICOMOS com a complement de la Carta de Venècia. El nivell de desconeixement del jardí obligava a fer els estudis previs pertinents abans d’enllestir el projecte de recuperació, com ho serien l’estudi històric, l’anàlisi del terreny i de la capacitat de plantació, de les tècniques constructives, de patologies i dels sistemes de reg.
La manca dels estudis previs exhaustius -que haurien de ser prescriptius- ha determinat que el projecte tengui dificultats d’execució, amb objectius que són contradictoris amb el disseny i funcionament del jardí històric, que no disposava de reg i estava poblat per espècies amb resistència a la mar, fonamentalment tamarells, pins, garballons i ullastres. En canvi, la vegetació prevista en el projecte ha fet necessària la instal·lació d’un sistema de reg i el nombre d’espècies previstes, a prop de 200, està sobredimensionada en relació al potencial de sòl fèrtil existent. Tampoc no hi ha encara cap estudi que relacioni la càrrega de visites que podrà suportar el jardí amb la seva futura condició d’espai públic.
Per tant, no es pot parlar en aquest cas de restauració o rehabilitació, sinó de l’enjardinament d’un espai amb un disseny peculiar, per recrear-hi un jardí que respon al gust actual, molt lluny de la seva configuració original.


Des d'ARCA estam organitzant un cicle de conferències sobre els jardins de can Rubert que es programaran per després de l'estiu.

23 de juny 2007

EmbARCA't: Convent de les monges Jerònimes d'Inca

Hem visitat el convent de les monges Jerònimes d'Inca. Les explicacions han anat a càrrec de la investigadora Magdalena Riera i de mossèn Santiago Cortés.






18 de juny 2007

A favor del conjunt històric Ses Olleries (Santa Eugènia)

Divendres 15 de juny, com a president d'ARCA, vaig participar en un col·loqui sobre Els aspectes positius dels Conjunts Històrics (BIC), a Santa Eugènia, convidat per Salvem Ses Olleries. Va donar informació a prop de 80 persones sobre els elements jurídics dels conjunts històrics, com podria ser el cas de Ses Olleries. Va indicar els deures que pertoquen als propietaris i també els factors positius que la legislació preveu: els beneficis fiscals, les mesures de foment, l'augment del valor dels béns, la promoció pel llogaret i pel conjunt. Després, va contestar moltes preguntes del públic que demostraren l'interès que hi ha sobre Ses Olleries i sobre la conservació d'aquest conjunt històric pendent de declarar pel Consell de Mallorca. Un dels temes estrella fou el problema de les autoritzacions d'obres en conjunts històrics. La gent estava mal informada i temia que en l'espai del conjunt hagi de demanar permís al Consell (a Palma). Vaig explicar la importància del Pla Especial que ha d'aprovar l'Ajuntament per donar els permisos. També es va promoure un intens debat entre diferents persones del públic sobre les qüestions del col·loqui. Tot plegat demostra que arrela l'interès pel patrimoni a Mallorca i que no és cert que hi hagi desinterès. Així mateix queda clar que és necessari fer mlta pedagogia: explicar ben bé a tothom les implicacions dels BIC.
Pere Ollers Vives

16 de juny 2007

EmbARCA't: Santiago Rusiñol




Convidats pel Museu es Baluard, hem visitat l'exposició de Santiago Rusiñol "La passió per Mallorca".



15 de juny 2007

ARCA recupera una pieza patrimonial


Con ayuda de una subvención del Consell de Mallorca, ARCA recupera una pieza patrimonial del S. XVIII que originalmente estuvo en la Seu de Mallorca y que fue adquirida hace años en un rastrillo. Se trata de una columna policromada de estilo neoclásico con la representación de la Resurrección del Señor, de algo más de tres metros de altura que se empleaba como base para el Cirio Pascual.

Los trabajos de conservación y restauración se están llevando a cabo en el Taller Xicaranda; después de desmontar la pieza se ha procedido a una limpieza mecánica, mediante bisturí, para eliminar los numerosísimos restos de cera y suciedad superficial. En estos momentos se lleva a cabo la limpieza química con disolventes idóneos para la restauración. Ya se pueden observar los restos de la policromía original, así como los abundantes deterioros que sufre la pieza, tanto por los ataques de insectos xilófagos (carcoma) como los producidos por la oxidación de clavos y otros elementos metálicos que se han expandido provocando pérdidas de materia y de policromia.

Con motivo del XX aniversario de ARCA, una vez la pieza esté restaurada se entregará al Cabildo, para su custodia en la Catedral de Mallorca.

Un encontre d'amics: el Fòrum Civil de Patrimoni

Associacions representades:

- AA. VV. Canamunt- Ciutat Antiga.
- Amics de l’Arxiduc Lluís Salvador.
- Amics del Museu de Mallorca.
- Amigos de los Castillos.
- ARCA.
- ARCA Llegat Jueu.
- Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner.
- Asociación Amigos de los Molinos.
- Associació d’Amics dels Ferrocarrils de Balears.
- Domus Templi.
- Federació d’Agrupacions Fotogràfiques de les Illes Balears.
- Fundació Amics del Patrimoni.
- Grup d’Estudi de les Fortificacions de Balears.
- Milana, Foment del Patrimoni.
- Monti-Sion - La Calatrava.
- Plataforma Parc de les Vies.
- Societat Arqueològica Luliana.
- Vallpuig.

8 de juny 2007

Llegat Jueu: La cultura judaica a Mallorca




El Sr. Jaume Riera i Sans ens ha parlat de "La cultura judaica a Mallorca". Hem tingut l'oportunitat de gaudir dels coneixements d'una de les persones que més sap sobre el món jueu a la Corona d'Aragó durant l'Edat Mitja. Gran estudiós i autor d'innumerables treballs en relació a la història dels jueus, tant a Mallorca com a Catalunya.

L'ALJUB DE LA FILLA DEL REI EN JAUME II

Amb aquest topònim es coneix un aljub històric que ara s'ha restaurat a Ses Olleries i que està situat prop de la possessió de sa Cova.
Està situat a mà dreta des de Palma, a ran del camí reial ( des de l'Almudaina al Palau de Sineu).
Es troba descrit a moltes publicacions i té 16,90 mts.de llargària i 6,30 mts.d'amplada ; volta amb dos aiguavessos. Possiblement ja existia en època islàmica, tot i que les primeres notícies són de 1302 , i no només donava servei al trànsit del Camí Reial , ans també a la ruta de la transhumància des de la Marina de Llucmajor fins a Orient-Almalltux.

El cas és que s'ha conventit en una icona, un símbol molt apreciat pels veinats de Sta.Eugènia.

ARCA valora com cal l'esforç de la restauració i que hagi quedat adecentat pel habitants de la contrada que hi van amb satisfacció.
PERÒ:
Lamentam el canvi d'ubicació de la carretera, abans a la dreta (llevant), ara a l'esquerra(ponent). Ha quedat un emplaçament totalment inútil, amagat i enterrat, amb un ullal gros de clavegueram posat damunt (per a rebre aigua, brutor i escorrenties en cas d'inundacions. A més està realitzat amb material completament diferent a la pedra de l'aljub.

També han desaparegut, o s'han destruit, caneletes i abeuradors que feien entendre el funcionament de l'aljub.

Per tant, la notícia de la recuperació de l'aljub (Ultima Hora de 25 de maig de 2007 ) és només,
una satisfacció a mitges.

7 de juny 2007

ARCA denuncia la destrucció del molí de Son Groc

La nostra entitat s’ha fet ressò, de bell nou i malauradament, d’un atac indiscriminat cap a un element patrimonial i molt característic de la nostra illa.
L’element en qüestió, es tracta d’un molí aiguer, situat devora l’Estadi Balear, dins del perímetre de construcció de la urbanització Son Guells. El molí pertanyia a les cases de Son Groc, esbucades a l’any 2005. Aquestes, ja eren documentades a l’Apeo de 1818, on el seu propietari era Àgueda Cabanelles, tenia casa i set quarterades de primera qualitat amb morers i figueres.

Els molins representen un símbol de la Mallorca tradicional i son elements protegits pel catàleg municipal de Palma i corroborat per la comissió insular de patrimoni.
Llavors, amb bases legislatives, assegurem que s’ha complit una irregularitat a l’hora de derruir aquest molí.

La nostra entitat ha demanat davant la Comissió de Centre Històric i Catalogació (Ajuntament de Palma) i al Consell de Mallorca que:

1. Facin complir el seu paper i sancionin al promotor amb una multa exemplar per haver atemptat contra un element de caire patrimonial i protegit pel catàleg municipal.

2. En la mesura possible, exigir al promotor la restitució d’aquest bé i complint un procés de protocol, perquè aquesta restitució es faci, per recuperar l’element patrimonial, en el seu estat original. Per evitar precedents recents, molt lamentables com tots sabem.

Volem recordar que aquesta zona al començament de la Ctra. de Manacor, està patint un fort creixement urbanístic durant els darrers temps. És una àrea on hi ha altres elements arquitectònics d’ús rural i que es veuen amenaçats per aquesta voragine constructora.

El cas que denunciem avui, no és aïllat, tenim un precedent molt proper en el temps, el passat mes de setembre 2006, ja denunciarem la destrucció de les cases de Son Neo (o Son Malferit), on en aquest cas, es respectà el molí, però es desmuntaren les aspes d’aquest, tot i les nostres reclamacions a gerència d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma, aquestes no han estat ateses a dia d’avui.

Volem alertar de nou, del perill que corre dia a dia el nostre patrimoni, llavors esperem que capítols com aquest no es tornin a succeir i que l’administració actuï de forma competent i responsable, per no perdre un llegat, uns valors i una identitat que ens han format com a poble.










Son Neo (o Son Malferit): Abans i després de la seva destrucció, setembre 2006

6 de juny 2007

Los arqueólogos excavarán este verano 11 yacimientos en Mallorca

Los trabajos consistirán en la búsqueda de nuevos restos o en el análisis de materiales.

MARIANA DÍAZ . Los arqueólogos e investigadores preparan sus equipos de trabajo para abandonar las aulas y los despachos y salir al campo en busca de restos arqueológicos. El Consell de Mallorca ya ha concedido los permisos y autorizado las subvenciones para el inicio de la campaña de excavaciones y el Ministerio de Medio Ambiente ha hecho lo propio respecto al yacimiento de Cabrera. Margarita Orfila y Miquel Angel Cau dirigen las excavaciones en la ciudad romana de Pol.lentia (Alcúdia), del 9 de julio al 4 de agosto, donde, además de continuar excavando en el Foro, la primera gran plaza de Mallorca, harán prospecciones geofísicas «para intentar delimitar la ciudad» de manera definitiva. En Ses Païsses (Artà), el yacimiento de mayor extensión de Mallorca, Javier Aramburu comandará un equipo de 25 estudiantes y arqueólogos que buscan «determinar la secuencia de ocupaciones que se sucedieron durante mil años en el poblado, desde la época talayótica hasta la romana, con una especial incidencia en los cambios medioambientales que se produjeron en ese milenio, para esclarecer si el acelerado crecimiento de población que vivió la Isla tuvo consecuencias como la deforestación». Para ello, del 7 al 31 de julio estudiarán la fauna doméstica y salvaje, restos de plantas y sedimentos.
Magdalena Salas dirigirá los trabajos en el poblado talayótico de l'Hospitalet Vel y en el yacimiento paleocristiano de Son Peretó, ambos en Manacor. Respecto al primero, visitable y señalizado, se dedicarán al estudio de los materiales de las tres últimas campañas, para lo que contarán con la colaboración de alumnos y profesores del departamento de Historia Antigua de la UIB. En Son Peretó, del 25 de agosto al 25 de septiembre, se restaurará la habitación exterior a la basílica y se consolidará la zona del baptisterio. En cuanto al abrigo de Son Matge (Valldemossa), donde en 2005 una enorme roca se desprendió y cayó sobre el yacimiento, Josep Ensenyat y Víctor Guerrero analizarán los materiales surgidos en las tres últimas campañas anteriores al accidente, lo mismo que hará Jaume Coll respecto aCoval d'en Simó (Escorca).
La excavación de Ses Clossos de can Gaià (Felanitx) la dirigirá Tomeu Salvà, y en septiembre, Josep Merino y Marilena Estarellas estarán en Pollença para desentrañar un poco más los interrogantes de la ciudad romana de Boccoris donde «excavaremos unas habitaciones romanas del siglo IV después de Cristo asociadas, según nuestra teoría, aún por confirmar, a unos depósitos de tintes». Manel Calvo se encuentra al frente de las excavaciones correspondientes
Son Fornés (Montuïri) ha quedado listo para la visita.aPuig de sa Morisca (Calvià). Allí, del 1 de julio al 31 de agosto se procederá a excavar en lo alto de la montaña unas habitaciones almohades, que serían los primeros mallorquines que vieron llegar al rey Jaume I y sus tropas. Cristina Rihuete explica que como el 31 de mayo finalizó la primera fase de rehabilitación del poblado de Son Fornés (Montuïri), que ha quedado listo para la visita, en verano analizarán los materiales de las tres últimas campañas ya que los programas de excavación son trienales. En Son Real (Santa Margalida), Jordi Hernández, Damià Ramis y Margalida Munar trabajarán en la rehabilitación de las tumbas de la necrópolis y continuarán con la excavación. Finalmente, en ePla de ses Figueres (Cabrera), dependiente del Ministerio de Medio Ambiente, el equipo que dirigen Magdalena Riera y Mateu Riera intentará finalizar las zonas de excavación ya preparadas para la visita.

Última Hora 6- 6 2007
És una satisfacció ressenyar que la major part dels arqueòlegs que dirigiran aquestes excavacions són membres d'ARCA: Javier Aramburu, Víctor Guerrero, Magdalena Riera i Manel Calvo. Enhorabona!

4 de juny 2007

Embarca't: Museu Diocesà

Dissabte, dia 2 hem gaudit de la visita al Museu Diocesà amb Mossèn Miquel Garau, canonge i cap de patrimoni de la Seu; Cristina Bardolet qui va participar a les excavacions i, com sempre, amb Biel Barceló.

Des d'ARCA volem donar les gràcies a la seva direcció, per obrir-nos les portes i felicitar-los per la renovació que ha sofert aquest espai museístic, amb més sales i peces d'art pel gaudi dels seus visitants.