31 d’oct. 2011

Una passa més cap a la despersonalització de Santa Catalina per la deixadesa municipal

Una façana típíca de Santa Catalina alterada una vegada més per una estètica totalment aliena a aquesta barriada històrica.

ARCA vol que l’Ajuntament de Palma impedeixi aquest desgavell.

ARCA ja va advertir a la passada legislatura que la peatonalització del carrer Fàbrica sense haver imposat unes normes urbanístiques i estètiques respectuoses amb el barri, durien a la despersonalització. La realitat ho demostra sobradament.

Els actuals responsables polítics municipals també han fet oïdes sordes fins el moment a les propostes d’actuació urgent a Santa Catalina per preservar el seu atractiu.

ARCA vol manifestar la seva indignació per la incapacitat de l’Ajuntament de Palma d'atendre les advertències de la ciutadania i deixar mans lliures al mal gust d’alguns negocis particulars.

En el cas concret del que avui enviam fotografies exigim a l’Ajuntament que verifiqui si tenen permís i evitin aquest desgavell estètic que altera una fisonomia pròpia d’un barri amb més de cent anys d’història.

Visita a Son Mut Nou (Llucmajor)

El passat dissabte 29 d’octubre ARCA organitzà una visita a la finca de Son Mut Nou (Llucmajor), propietat de Montserrat Pons, expert i estudiòs del món de les figues i figueres.
L’any 1989, Montserrat començà el seu projecte de camp d’experimentació a la seva finca familiar i des d’ençà han plantat un total de 1.600 figueres i 600 varietats de tot el món. El projecte de Son Mut Nou és únic a Mallorca i un referent a nivell mundial, que ha permés estudiar i analitzar les diferents varietats de Mallorca i de la resta del món. La finca de Son Mut Nou presenta una altra característica i és que d’aquesta forma s’han pogut conservar i recuperar varietats, que a dia d’avui estarien extinguides. Hi ha la casualitat que tenen una varietat de Fukushima (Japó), que segurament degut a l’accident nuclear acabarà morint, però la sort és que està sembrada a Son Mut Nou.

La visita comptà amb un grup d’unes 35 persones, que pogueren gaudir de la magistral explicació de Montserrat Pons, sobre el passat i present de la figuera, sobre les diferents varietats, les seves possibilitats curatives i els productes que s’elaboren d’aquest fruit (pa de figa, confitura, licor, cafè, figues seques,...). Un cop acabada l’explicació el recorregut del nostre grup fou per dins del figueral, on poguerem observar d’aprop les diferents varietats de figuera i veure les seves diferències, de la mà de Montserrat i el majoral de la finca, Colau.



http://www.sonmutnou.com

27 d’oct. 2011

VIª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs)

El passat dissabte 22 d’octubre ARCA organitzà la VIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimonio: el patrimonio de la serra de Tramuntana a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i segons les dades actuals s’han produit uns 4.500 litres de malvasia durant aquesta campanya. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem fins a la finca de Planícia (Banyalbufar), adquirida pel Govern Balear l’any 2009. Les seves 445 hectàrees suponen un 25% del territori total de Banyalbufar. Planícia és una finca que comença des de la mar i puja escalonadament fins a la carretera que connecta Banyalbufar amb Estellencs. Tota aquesta zona se la coneix com l’horta de Planícia i ha estat rigada per la Font de la Menta, amb uns rendiments en quant horticultura, realment excel•lents.

La nostra ruta començà des de la carretera per un camí construït durant el segle XX, per la família Balle, propietaris d’aquesta finca des de 1938. El camí es construí per comunicar millor les cases de possessió amb la Font de la Menta. A mesura que anem pujant, observam les oliveres centenàries, que formen part d’aquesta finca, ja que l’oli d’oliva ha estat un dels productes que més rendiments históricament ha donat. A mitja pujada, devora una caseta amb un pou interior anomenada es Porxo, que servia per guardar-hi carros o com a aixopluc, s’observa una explanada amb marges baixos anomenada es Camp Gran. D’aquí vendria l’originari nom de la finca, Planitia, documentat per primer cop al segle XIV.

Un cop arribem a sobre un turó, tenim les cases de possessió, d’una arquitectura senzilla, degut a que aquí no residien els propietaris d’aquesta finca, sinó que aquests ho feien al Rafal de Planícia (actualment, finca veïna, situada a llevant). La finca fou propietat dels Joan al segle XV, al segle XVI per vincles matrimonials passà als Sunyer i posteriorment als Pueyo, que després de la Guerra de Successió (1715), es convertiren marquessos de Campofranco. Finalment, al 1938 la família Balle comprà la finca per dedicar-la a l’explotació intensiva d’oli.


25 d’oct. 2011

ARCA demana al Consell Insular la catalogació d’un dels primers xalets del Port de Pollença construït a principis del SXX.

ARCA demana al Consell de Mallorca la catalogació d’un dels primers xalets del port de Pollença construït a principis del SXX.

Can Franc, també conegut com Can Llobera és un edifici singular que forma part de la història del port de Pollença que abans de ser eminentment turística era i continua essent una zona d’estiueig per determinades famílies mallorquines especialment de Pollença i d’Inca. 

El xalet és de planta quadrada i ocupa el centre d’una parcel·la  que té accés des de dos carrers paral·lels: des del carrer Colón (Passeig de Voramar o camí de la Base) i des del carrer del Far. Els materials de construcció són marés, pedra, fusta i teula. Té una torreta central que potencia la seva presència i singularitat.

El Consell de Mallorca ja ha reconegut els valors patrimonials de l’esmentat edifici ja que no va acceptar la proposta de catàleg provisional de Pollença precisament perquè faltaven molts d’elements,  entre els quals es troben aquest i d’altres xalets del port de Pollença.

El Consell de Mallorca té facultat i obligació de preservar el Patrimoni i a criteri d’ARCA aquest xalet es mereix rebre la protecció con Element Catalogat pel Consell. D’altra banda seria desitjable que també es protegissin d’altres edificis de similar vàlua malgrat estils distints que hi ha al port de Pollença.

ARCA vol recordar que a instància de la nostra entitat i davant la passivitat de l’Ajuntament de Santanyi, el Consell va catalogar una sèrie dels primers xalets de Cala D’Or precisament pel seu valor de primeres cases d’estiueig i turístiques. Estarien, doncs a un cas molt similar i de gran importància.

Mentres l’Ajuntament de Pollença que no ha sabut actuar preventivament respectant tot el patrimoni, ha de donar totes les passes necessàries per evitar la desaparició de Can Franc i d’altres cases d’estiueig del port de Pollença pel seu valor patrimonial  històric i paisatgístic. No oblidem que el turisme valora precisament aquests entorns particulars de la nostra illa i conservar-ho fa que nosaltres ens reconeguem en el nostre passat.  


23 d’oct. 2011

ARCA a la Diada de la ONCE


Com cada any, ARCA va participar a la Diada de la ONCE. Enguany hem dedicat la nostra taula a la campanya "Salvem Santa Catalina". Una col.lecció de rajoles hidràuliques i esmaltades n'han estat protagonistes.

Les rajoles hidràuliques

Quan en Benedicte B. Va anar a viure a Barcelona fa uns anys (podria haver estat perfectament a Mallorca), es va sorprendre de que els contenidors d’obra fossin plens d’unes precioses rajoles hidràuliques. És per això que es va posar a investigar sobre com estaven fabricades i quina era la seva història. Així va ser com va descobrir que aquest tipus de rajoles és utilitzada tradicionalment a les zones urbanes de la Meditetrrànea seguint una tècnica artesanal originalment introduïda pels àrabs però millorada durant el segle XIX, moment en que arribà el seu màxim amb el modernisme català.

La rajola hidràulica es diu així perquè es fabrica una a una per premsat hidràulic, sense cocció. Està formada per tres capes de morter de ciment de distinta dosificació, que s’estenen sobre un motllo d’acer. La capa superior és la que té el dibuix, habitualment inspirat en estores o tapissos, realitzat amb colorants a base d’òxids de ferro i plasmat amb l’ajuda d’una plantilla anomenada “trepa”.En Benedicte va donar ús a les rajoles que altre gent llençava als contenidors i va crear un negoci.

ARCA té molt clar que el millor negoci és deixar-les a les parets i els trispols originals. Mantenguin les seves rajoles hidràuliques o esmaltades. El seu valor és immens.


21 d’oct. 2011

Taula i plafó informatiu d’ARCA a la jornada de la ONCE

Salvem Santa Catalina serà el tema protagonista de la nostra activitat

Dem``a, dissabte dia 22 durant tot el dia a la plaça d’Espanya de Palma, ARCA tendrà una taula i un panell informatiu sobre la seva campanya “Salvem Santa Catalina”.

L'ONCE cada any convida la nostra entitat a participar a la seva jornada de projecció exterior.

Iniciativa d’ARCA per persones invidents
Exposició de rajoles hidràuliques i rajoles esmaltades per a que les persones afectades visualment, puguin tocar patrimoni
Amb el títol “Les rajoles hidràuliques i rajoles esmaltades. Un patrimoni oblidat”.
Farem una mini exposició de rajoles del tipus empleat a les cases tradicionals de Santa Catalina tant al trespol com a les escales i fragments de paret. 
És important posar en valor aquestes rajoles que són de gran qualitat i bellesa i encara romanen a moltíssimes vivendes del barri.
Les persones invidents que s’acostin podran tocar les superfícies i rebre les informacions per part de les persones voluntàries d’ARCA.

Iniciativa d’ARCA per persones amb altres discapacitats i públic en general
Panell “No volem més destrucció” 
És un panell amb dues parts diferenciades.
La primera part mostra fotografies de la destrucció de l’edifici de valors patrimonials de Santa Catalina (Avinguda Argentina 31) duita a terme amb el beneplàcit de l’Ajuntament de Palma el passat més d’agost.
La segona part mostra una selecció de 28 fotografies de detalls i edificis de Santa Catalina que demostren els seus valors patrimonials.
Al final del cartell s’expressa l’objectiu de la campanya “Salvem Santa Catalina”: Reclamem la protecció integral d’una barriada històrica.

17 d’oct. 2011

Visita a la Barriada de Santa Catalina

Diumenge 16 d’octubre de 2011 varem visitar la barriada de Santa Catalina de la mà d’Albert Herranz.
Unes quaranta persones coneguérem el passat industrial, el moviment associatiu amb el Montepio de l'Arrabal, i el Mar i Terra com a únics vestigis d’una època activa i participativa.
Ens assabentàrem de perquè l’església de Sant Magí no es diu així, malgrat el saber popular l’hagi batiada amb aquest nom.
Ens expilcàren que els  industrials que s’enriquiren construïen cases vistoses influenciades pel modernisme com és el cas de Can Palmer.
Vérem la porta més estreta de Palma i les persianes més originals.
Coneguérem del passat mariner de la barriada i la seva relació amb Andratx.
I passàrem un matí de diumenge ben interessant i agradable.

D’aquí unes setmanes farem un altre itinerari per conèixer altres indrets de Santa Catalina i aconseguir la seva PROTECCIÓ INTEGRAL.SALVEM SANTA CATALINA

Salvem Santa Catalina

13 d’oct. 2011

La cúpula de la capella /tomba més destacada del cementiri de Palma està totalment esbucada. ARCA exigeix a l’Ajuntament de Palma que ordeni a la propietat o executi la reparació

Es tracta de la cúpula de ceràmica vidriada rojenca d’un panteó signat per l’arquitecte Bennàzar i encarregat per la famila Maneu.

Una de les capelles/tomba o panteó familiar més importants del cementiri de Palma, la de la família Maneu,  construïda segons projecte de l’arquitecte Bennàzar, pateix la destrucció de la seva espectacular volta sense que ningú faci res per evitar-ho.

Aquest autèntic monument d’estil neogòtic està ubicat a un dels laterals del cementiri de Palma junt a d’altres capelles, qualcuna d’elles del mateix arquitecte.

El projecte va ser redactat per Bennàzar  l’any 1906 per a Juan Oliver Castañer Maneu. Era el continuador de la família de la coneguda empresa metal•lúrgica Maneu ubicada a s’Hort d'en Moranta que l’any 1902 va repartir la grossa de Nadal. Aquesta mateixa família encarregà al mateix arquitecte l’edifici “Can Maneu” d’Avingudes cantonada porta de Sant Antoni on hi havia l’antic Bar Triquet.

La capella és de planta quadrada amb forma de “templet” rematada per quatre pinàculs i un central de doble alçària.  La coberta és en forma de “cúpula” de ceràmica vidriada de color rojenc. El crit de marbre que presideix l’altar és de Miguel Arcas i la redta de les escultures són de l’escultor Juan Serra.

Hi ha cronistes d’art que consideren que aquesta capella és una síntesi del gòtic eclesial de Mallorca; que el pinàcul central imita el de Santa Eulàlia, que l'entrada recorda la Llonja. Les decoracions són tìpiques de l’estil neogòtic: motius vegetals i florals.

ARCA demana la intervenció immediata de l’Ajuntament i l’execució d’un projecte de restauració respectuós amb la qualitat del monument.

Urgeix la protecció patrimonial del Cementiri de Palma

Incomprensiblement, ni aquesta capella ni cap altre tomba ni escultura del cementiri gaudeix de cap grau de protecció patrimonial

VISITA GUIADA AQUEST DISSABTE ORGANITZADA PER ARCA
Aprofitam per recordar que ARCA ha organitzat per a aquest dissabte 15 d'octubre una visita guiada per l'escriptor i periodista Carlos Garrido a la zona antiga del cementiri conegut com “cementiri nou” on precisament està ubicada la dita capella de la familia Maneu. El recorregut es titula "Arquitectes, tallistes i escultors: els artistes del Cementiri". La trobada és a les 10,30h a la porta principal del cementiri. El preu és de 5€ per a no socis i 3€ per a socis.

10 d’oct. 2011

Recorreguts embARCA't al Cementiri de Palma amb Carlos Garrido

ARCA contínua organitzant els recorreguts embARCA’t, activitat cultural que permet conèixer de primera mà el patrimoni històric de Mallorca i la història que s’amaga darrera els monuments.

El passat diumenge 9 d’octubre a les 10,30h, organitzarem una visita que dugué per nom:

"Arquitectes, tallistes i escultors: els artistes del Cementiri". Itinerari I: Cementiri vell.
  
dirigit per l’escriptor i periodista Carlos Garrido, qui durant el darrer any ha seguit estudiant aquest indret de Palma. Ens aportà noves dades i curiositats, que encara no han sortit a la llum.
      
El proper dissabte 15 a les 10,30h, organitzarem una segona visita que durà per títol:

"Arquitectes, tallistes i escultors: els artistes del Cementiri". Itinerari II: Cementiri nou.

dirigit per l’escriptor i periodista Carlos Garrido.
      
lloc de trobada: Porta principal del cementiri, al camí de Jesús.


preu: 3€ per als socis
         5€ per als no socis

Vª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca des Verger (Esporles)

El passat dissabte 8 d’octubre ARCA organitzà la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana. L’interès d’aquest programa es basa en fomentar la marca Producte Local i mostrar d’a prop els valors culturals i paisatgístics de la serra de Tramuntana.

La cinquena visita es dugué a terme a la finca de es Verger (Esporles) que produeix oli d’oliva i vi ecològic. Ambdós productes s’elaboren en petites quantitats, però amb una excel·lent qualitat per una empresa familiar, on al seu capdavant figura Miquel Fullana.

La marca es Verger presenta el distintiu de denominació d’origen (DO) i ha rebut nombrossos premis nacionals i internacionals. Els seus productes a part de ser venuts a Mallorca, són exportats a Alemanya, Suïssa i Aústria.

ES VERGER, significa hort amb flors i arbres fruiters.

La possessió va pertànyer a Francesc Valentí (1547-1563), que era cavaller i doctor de lleis i posteriorment a Arnau Soldevilla (1578) que era donzell de Mallorca. Es caracteritzà per la seva explotació ramadera (principalment ovelles), per la qual cosa se sembrava la possessió de pastures. Els conreus de la finca eren els habituals: olivars, alzinars, parrals, vinyes, garrovers, morques i forments.

L’any 1563, la finca  declarà que posseia 100 cabres i l’any 1564 declarà: 300 ovelles, 8 bous, 4 someres, 1 ruc, 1 ase, 5 braves i 3 porcs.

Als Estims de 1578 la finca era propietat d’Arnau Soldevilla dita lo Verger i es valorada en 10.000 lliures. Els seus béns mobles eren: botiga de l’oli, tafona, celler i caseta del pastor.

L’any 1677, el seu valor augmentà i fou valorada en 35.000 lliures

Devers 1860 era propietat del senyor Ramon Orlandis i la seva superfície era de 324 quarterades.

L’any 1957 fou urbanitzada per Jaume Fullana Homar a través de l’empresa Es Verger, S.L. Als anys 60 hi havia el restaurant es Verger, que en 1993 es transformà en un hotel ruaral d’alt poder adquisitiu.


Albertí i Albertí, Jaume. Història d’Esporles. Segles XIII-XVI. Lleonard Muntaner editor. Palma, 1996. pp.109-110.

Fotografies: Pep Camps.

ARCA recull signatures per Salvar Santa Catalina, a l’entrada del mercat


ARCA, com a una acció més dins la  campanya “Salvem Santa Catalina”, ha instal•lat al matí d’avui dissabte dia 8 d’octubre, una taula informativa a l’entrada del mercat de Santa Catalina.

La nostra entitat informa a persones veïnes i clients del mercat sobre la necessitat de que l’Ajuntament protegeixi una barriada tan singular i històrica com Santa Catalina.

Santa Catalina ha de conservar la seva personalitat i la seva imatge estètica i per això és imprescindible una modificació immediata de la normativa urbanística que actualment ja resulta obsoleta i desarrollista, en el sentit contrari al qual se’n ha d’anar.

A la taula  recollim signatures de suport a la campanya.

També  repartim fulls informatius convidant per al diumenge dia 16 a una visita cultural a la barriada guiada per l’escriptor Albert Herranz, veïnat de la barriada i gran coneixedor de la seva història. 

Per a més informació consultau el nostre blog: salvemsantacatalina.blogspot.com

7 d’oct. 2011

ARCA vol que es mantingui al seu lloc la porta amb l’escut del camp de fútbol del Mallorca i les finestres de les taquilles, per conservar el record visual d’una part recent de la història ciutadana

Des d’ARCA ja fa uns anys que feim aquesta petició sense que tenguem cap confirmació de que aquesta iniciativa serà acceptada. Tan sols varem rebre una carta del Reial Club Esportiu Mallorca a la qual demostrava la seva simpatia per la nostra proposta, però sense donar garanties de que seria conservat.
També, hem rebut moltes notes d’agraïment per part de ciutadans i socis del Mallorca i d’ARCA, alabant la nostra proposta.

Ja que ahir mateix, el batle va confirmar la necessitar d’esbucar l’estadi vell, avui des d’ARCA farem arribar als nous responsables municipals la nostra petició.

Conservar in situ la porta i la imatge de les finestretes de les taquilles i perquè no, la referència topogràfica dels quatres punts de córner, ajudaria a conservar la memòria d’una part de la nostra història real.
Sigui quin sigui el destí final d’aquest espai, la nostra proposta és perfectament compatible ja que es pot integrar en qualsevol projecte.

ARCA proposaria que en lloc del nom de Lluís Sitjar es recordàs pel nom amb el que tothom es sent reconegut, el de Camp de fútbol del Mallorca, no oblidem a més la històrica rivalitat entre la gent del Mallorca i la del Balears.

Denominació del Club
El club esportiu Mallorca es va fundar l’any 1916 amb el nom d'Alfonso XIII Futbol Club. Més tard, el Rei Alfons XIII li va concedir el títol de Real Sociedad.
Va ser l’any 1931 quan es va canviar el nom del Real Sociedad Alfonso XIII pel de Reial Club Esportiu Mallorca

El camp de futbol
El camp on primer jugava el Mallorca era a la barriada de Bons Aires-Arxiduc. Va ser l’any 1945 quan s’inaugurà es Fortí, el camp que avui es coneix com a Lluís Sitjar.

Hi ha llocs a les ciutats, que tothom coneix. Està bé quan els temps obliguen a la seva desaparició, conservar qualque vestigi que ens ajudi a recordar aquella fita ciutadana.

La nostra proposta no costa doblers, tan sols aporta sensibilitat.
Resumint: ARCA demana que al projecte de demolició de l’antic estadi del Mallorca s’inclogui l'obligatorietat de conservar el fragment de façana amb la porta completa i l’escut del Mallorca; la filera de taquilles ubicades a l’altre façana i la referència topogràfica dels punts de còrner o altreS elements significatius del camp. Aquesta inclusió s’ha de donar sigui qui sigui finalment qui es responsabilitzi de l’esbucament, ja sigui l’Ajuntament de Palma o el Reial Club Esportiu Mallorca.