28 d’ag. 2008

Itineraris culturals a Formentor

Els dies 25, 26 i 27 d'agost es varen celebrar a Pollença les Converses Literàries a Formentor, amb l'objectiu de recuperar l'esperit literari que es va viure al mític Hotel Formentor a finals dels anys'50 i principis dels'60.



Juntament amb la Conselleria d'Educació i Cultura, ARCA va organitzar tres itineraris culturals que van contribuir a dibuixar el context en què varen tenir lloc les primeres converses literàries.

La feina d’ARCA tractava en complementar l’oferta cultural de les Converses literàries a Formentor. Un cop finalitzades aquestes, cap al voltant de les 13h, els convidats anaven a dinar i posteriorment cap a les 17h, una part dels participants es reunien al vestíbul de l’hotel Formentor, punt d’inici i presentació de tots els recorreguts.

Aquests foren desenvolupades per diferents especialistes i amb una temàtica diferent i concreta a cada un dels dies. La duració de cada un d’ells era de 2 hores, així que a les 19h els participants de les Converses partien cap a Palma amb autocar o amb el seu propi vehicle. ARCA vetllava perquè tothom arribés correctament al medi de locomoció que l’havia de transportar.

El programa de recorreguts fou el següent:

1) Dilluns, 25 d’agost. L’historiador i arxiver de Pollença, Pere Salas ens parlà de Formentor i la història. Des de l’hotel Formentor partirem a peu amb un grup d’unes 25 persones aproximadament, en direcció cap a les cases de possessió de Formentor. Perquè el trajecte fos més segur, anàrem per un camí rural, propietat de l’hotel Formentor, per evitar el trànsit de cotxes.

Durant l’itinerari, l’historiador Pere Salas ens començà a introduir en la història i la geografia de la península de Formentor i en l’origen d’aquest topònim, que encara a dia d’avui presenta discussió científica. Abans d’arribar a les cases de possessió feu vàries aturades, tenint en compte que la duració del nostre itinerari era de 2’5Km. fins arribar a les cases de Formentor.

Un cop el grup arribà a les cases de Formentor, l’historiador Pere Salas ens pogué explicar en profunditat la història d’aquestes i les famílies que l’han ostentat al llarg de la història fins a l’actualitat que són propietat de l’hotel Formentor quan Adan Diehl comprà aquests terrenys per fer l’hotel a finals dels anys’20.

L’aspecte més interessant d’aquestes cases, quan ens trobem a la seva clastra, és la seva torre defensa. El seu interior quasi infranquejable presenta un vestíbul d’entrada i a ma esquerra hi ha una cuina tradicional mallorquina decorada amb els seu estris.

Sortint de la torre de defensa, hi ha el cos de la dreta que presenta al seu interior una habitació on es situa un molí de sang per moldre la farina o altres productes durant la seva època d’explotació agrícola.

A les 19h un autocar vingué a buscar als participants del recorregut a les cases de possessió de Formentor, per dur-los fins a l’hotel i altres per transportar-los fins a Palma.

2) Dimarts, 26 d’agost. El catedràtic de llatí, Bernat Cifre ens parlà de Formentor i la poesia. Sortirem des del vestíbul de l’hotel Formentor i allà ens organitzarem en cotxes, per dirigir-nos fins a la Fundació Rotger Villalonga, la qual es troba a 3’5 Km. de l’hotel. El grup estava compost per un total de 30 persones aproximadament.

Allà envoltats dins un ambient agradable i plàcid ens va rebre el president de la fundació, qui ens introduí i explicà la tasca que desenvolupava la seva institució, la qual es basava en la recuperació de la memòria i estudi de l’obra del gran poeta Miquel Costa i Llobera, que tants d’estius va passar, concretament a les cases de possessió de Formentor i pogué conèixer amb profunditat tot aquest paratge natural per expirar-se en part de la seva obra.

Seguidament prengué la paraula el Sr. Bernat Cifre qui ens introduí en la vida de Miquel Costa i Llobera i des del punt de vista cronològic ens narrà la seva i obra. El punt més emotiu de la jornada esdevingué quan el Sr. Cifre començà a recitar alguns dels poemes de Costa i Llobera, el qual li impregnà un punt d’emoció i passió a cada un d’ells, que fou capaç d’arribar a l’anima dels assistents que pràcticament omplien l’auditori de la Fundació Rotger Villalonga.

Un cop el Sr. Cifre acabà la seva dissertació sobre la vida i obra de Costa i Llobera, el grup es dirigí fora de l’auditori, fins a un bust que la fundació ha dedicat a la memòria del poeta. Allà vingué el moment més emotiu d’aquell horabaixa, on el nostre protagonista recità el poema més famós de Costa i Llobera, lo pi de Formentor. Tot i la calor d’aquella tarda, el recitador aconseguí congelar l’atmosfera durant un interval de dos minuts, que fou el temps que trigà en recità els 40 versos d’aquest magnífic poema.

Per finalitzar, els assistents pogueren gaudir de la col·lecció pictòrica, literària, etc. que hi ha dipositada a la seva seu i de la capella decorada amb uns frescs d’estil naif.

3) Dimecres, 27 d’agost. La professora de la UIB, Francisca Lladó ens parlà de Formentor i la pintura. Aquest fou el recorregut més còmode de tots, ja que es dugué a terme en els mateixos jardins de l’hotel Formentor.
La professora Lladó feu una dissertació baix la pèrgola dels jardins, situades en el primer tram d’aquests, pròximes a l’edifici principal. Durant uns 40 minuts, un grup nombrós d’assistents, compost per unes 45 persones aproximadament pogueren gaudir còmodament baix l’ombra de la pèrgola, dels coneixements de la professora titular de la UIB.

La dissertació es basà en els pintors argentins que estigueren en la península de Formentor i que crearen amb la seva obra, un lloc emblemàtic per a la inspiració artística, com s’ha demostrat posteriorment. Junt a tots aquests pintors, hi ha la figura d’Adan Diehl, personatge que decidí dur a terme la construcció d’aquest magnífic hotel d’estil racionalista, el qual s’integra perfectament dins aquest paratge natural, sense que el seu skyline superi l’alçada dels pins, que són l’element realment distintiu d’aquest indret del nord de Mallorca.

Un cop la professora Lladó acabà el seu fenomenal discurs, els assistents pogueren passejar pels jardins i veure des de la distància l’hotel. Al final, s’obri un plec de preguntes i sortiren noves dades sobre les primeres cases construïdes en aquesta península.

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha pogut comptabilitzar que el total de persones que han assistit a aquests recorreguts durant els dies 25, 26 i 27 d’agost de 2008 ha estat un total de 100 persones, nombre que ha incrementat dia a dia.

27 d’ag. 2008

Voluntaris

Degut a la creixent demanda que està experimentant la nostra entitat, per tal de poder fer front a totes elles, demanem voluntaris que vulguin treballar d’una forma totalment altruista com a assessor jurídic a les Comissions de centre històric i Ponència tècnica de patrimoni històric.

També demanem als socis d’ARCA que vulguin col·laborar en un nou projecte anomenat Com veus el nostre patrimoni?.
Aquest projecte te la intenció de mostrar quin és l’estat del nostre patrimoni històric i presentar-lo de forma oberta i pública.
Necessitem un grup de persones que vulguin coordinar visites a pobles o barriades, amb l’ajuda d’historiadors locals, que ens mostrin els vertaders mals que pateix el patrimoni històric i poder veure una visió diferent a la que ofereixen els polítics.

26 d’ag. 2008

Foto per a la reflexió número 7: Les mitgeres de Palma, un problema a solucionar

Un exemple de intervenció senzilla i embellidora al carrer Sant Magí

Els canvis de planejaments i la coexistència d’edificis nous alts i més antics, més baixos, fa que a tot arreu de la ciutat de Palma es vegin els laterals dels edificis llisos, blancs o descuidats. De vegades son superfícies de gran extensió que fan lleig el paisatge urbà.

Proposam debatre possibles solucions. El cas del carrer Sant Magí
Hi ha ciutats que aprofiten aquests espais per donar peu a creacions artístiques.
L’exemple de la foto ens demostra que de vegades les coses més senzilles i econòmiques aporten un toc personal i de qualitat, com és el cas de aquesta mitgera al carrer Sant Magí. Suposam que hi havia un edifici que degué desaparèixer per qüestions de entramat urbanístic i el resultat que es veu a la foto és prou interessant.

En qualsevol cas a les modificacions de Pla General de Ordenació Urbana s’hauria de contemplar la problemàtica de les mitgeres.

La publicitat a les mitgeres crea un problema afegit
Sovint hem vist com aquests murals blancs de mitgera son autoritzats per establir publicitat., de manera que les lletres i els colors cridaners, encara fan més lletja la ciutat.

diariodemallorca.es 27-8-2008 ARCA propone que se aprovechen las medianeras de los edificios de la ciudad

22 d’ag. 2008

Deteriorament del poblat de GESA a Alcúdia

Imatge: Un moment de la roda informativa devant de l'esglèsia del poblat

ARCA ha participat com a convidat en un acte organitzat per la secció sindical de UGT Endesa per donar a conèixer l'estat de deixadesa en que es troba el conjunt de cases, edificis i infraestructures que integren el poblat de Gesa, situat vora l'antiga central tèrmica, en el Port d'Alcúdia.
El projecte d'aquesta àrea residencial fou dissenyat per l'arquitecte Josep Ferragut per encàrrec de l'empresa Gesa i es va executar a partir de l'any 1957, constituint un dels pocs exemples de colònia industrial a les illes Balears.

LES CASES

Es tracta de les cases destinades als treballadors de la central tèrmica. Estan situades al costat nord de la carretera d'Aucanada, just en front de la central.


La tipologia de les cases respon a habitatges unifamiliars d'una sola planta, de diferents categories, segons el càrrec del treballador, de les quals 24 tenen una superfície de 104,24 m2 (tres habitacions, sala d'estar i menjador, rebost, entrada, bany i porxada amb bugaderia).
Les destinades als enginyers són més grosses, amb 158m2 (quatre habitacions, sal d'estar i menjador, rebost, entrada, bany i porxada amb bugaderia).
Les façanes responen a una arquitectura senzilla i funcional, fent ús d'una combinació (emblanquinat i llosa) molt particular i característica del arquitecte.
El nombre total de cases és de 30, de les quals hi ha 13 ocupades i 17 desocupades.

ALTRES DEPENDÈNCIES

Esglèsia: El projecte data d'octubre de 1958, i fou beneïda en dia 1 de juliol de 1961.
L'advocació del temple, encara obert al culte, està dedicada a Nostra Senyora de la Llum, en homenatge al seu promotor.

La planta és d'una sola nau, de forma trapezoidal

L'arquitecte Josep Ferragut tengué carta blanca per fer el que va voler, fins el derrer detall.


Casinillo

Es tracta de l'edifici situat al cantó dret del carrer Barca de bou, quan entram al poblat.Aquest edifici allotjava sales de lectura, cafè, biblioteca, sala femenina, sala de jocs per a nins, guarderia, sales de bany i porxada. Era, de fet , un centre de relació social multifuncional.

Piscina i zona esportiva

Del projecte inicial datat l'any 1962, només es dugué a terme la piscina, el camp de tennis, el vestidor i la casa del guarda. Aquestes instal.lacions ocupen una extensió de 4.000 m2, devora la mar, al costat de l'actual port comercial. Actualment ja no són propietat de GESA.


Text: Secció sindical UGT Endesa


dBalears.com 23-8-2008 Alcúdia: Un poblat inhabitable
diariodemallorca.es 23-8-2008 Port d'Alcúdia: El poblado de Gesa se encuentra en visible estado de abandono

18 d’ag. 2008

El consell de Mallorca convoca subvencions per a la restauració de béns mobles i inmmobles

Data de publicació al BOIB: 9 d'agost. Termini: 30 dies hàbils

Convocatòria de subvencions per a la restauració de determinades modalitats de béns mobles i immobles amb valors històrics i culturals dins l’àmbit territorial de l’illa de Mallorca .

Més informació: BOIB 9-08-2008

12 d’ag. 2008

L'ESPLENDOR DE LA MEDITERRÀNIA

LIT DE LA MARE DE DÉU
La Fundació Amics del Patrimoni a l’any 2003, tengué en compta la gran quantitat i diversitat d'imatges que hi ha a Mallorca. Llavors, inicià un cicle de representacions de la Mare de Déu morta amb la intervenció d’artistes contemporanis, com és el cas de Teresa Matas, Pere Vidal, Pepe Dámaso, Chus Burés i Amparo Sard.
La Fundació ha editat un llibre que està a l’abast de tothom. El programa Visions del Patrimoni, presenta enguayn El Llit de la Mare de Déu, EL EXTREMO DE LAS FLORES, de l’artista brasiler EDER SANTOS que ha creat una instal·lació contemporània amb una imatge d’una Mare de Déu del segle XVII (Barroca), de l’església del Socors de Palma.
El Llit de la Mare de Déu estarà exposat de dia 13 d’agost a dia 16 d’agost de 19 a 20 hores, a Can Weyler (C/ de la Pau, 5. Palma).
LA FESTA D’ESTIU.
“La festa ha estat i serà un espai que permet l’osmosi entre realitat i fantasia, necessitat i desig, observació i imaginació, en definitiva, un moment i un lloc imprescindibles per al futur de la comunitat. La festa es un dels eixos en l’estructura del mercat de bens simbolics de la comunitat”. Es el que ens recordà en un recent article al diari de Balears Pere Fullana.

EDER SANTOS .
A rel de la presentació el passat mes de febrer a Madrid de l’obra titulada: “Suspensión y fluidez” de l’artista brasiler la critica dirà: “aquest treball posa de relleu el caràcter immaterial, màgic fantàstic i al·lucinador de la imatge electrònica, i reitera l’accent humanístic que caracteritza la producció d’Eder Santos”. Les mateixes paraules es podrien aplicar al muntatge que ell anomena “el extremo de las flores” i que podem contemplar a la seu d’Arca.
L’artista nascut a Belo Horizonte a l’estat brasiler de Minas Gerais, que fa frontera tant amb Rio com a Sao Paulo, manifestava a la presentació que com a coneixedor del barroc colonial de la seva terra natal, voldria que el seu muntatge quedes enquadrat dins el que anomenà “barroc electrònic”.
La relació d’Eder i el compositor de la peça musical que acompanya el muntatge, Paulo Santos, es molt estreta des de fa molts anys ja que Paulo, un llicenciat en història per la Universitat de Brasília, es membre destacat del grup musical Uakti .
Uakti, es el nom d’un ésser mitològic que vivia a la riba del riu Negre. Tenia el cos ple de forats que quan els travessava el vent emetien uns sons que encantaven les dones de la tribu dels Tukano. Els homes el perseguiren i el mataren. El lloc on fou enterrat nasqueren canyes que els indis usarien per a fer flautes de sons meravellosos com els produïts pel cos d’Uakti.
Aquesta llegenda recorda aquella d’Ossiris, precedent iconogràfic de la Mare de Déu Morta, on el déu dels egipcis era representat en forma d’estàtua ajaguda plena de forats on es dipositaven grans de blat que quan germinaven donaven idea de la “resurrecció” del déu i per extensió de tota la naturalesa.
La relació d’Eder amb la música es intensa. Ja el 1987 realitzava Uakti , el premiadissim curtmetratge de poc mes de sis minuts on els músics del grup feien la seva versió del bolero de Ravel. Igualment ha realitzats video-clips per artistes tan importants com Milton Nascimento o Paralamas do Sucesso.
De tota manera la preocupació de l’artista per la transcendència es fa evident a les seves perfomances com es el cas de; “Passagen de Mariana”, on set músics dins set tendes representen cada un del set pecats capitals, o a “Pincelulas” on juntament amb Paulo Santos i la poetessa Sandra Penna representaran el desenvolupament humà, tan des de el caire físic com l’emocional.
Igualment els titols de les seves vídeo instal·lacions son ben indicatius:”4 maneiras de playtear a eternidade”. A “doublê de corpo” Sandra Penna incorporà el poema que diu:
Vaig anar teixint mortalles.
No com Penélope:
Jo no les desfaig de nit
.
Igualment a Eder devem les realitzacions “Mentiras e humilhaçöes” o “Rito e expressäo”.
El extremo de las flores es un muntatge on els pètals de roses hi son ben presents com a totes les noces actuals. El llit de la Mare de Déu, no es mes que el talem nupcial de la Verge en el moment de la seva unió mística amb la Divinitat.
A mes els pètals es mouen de manera ascendent, com Assumpta es Maria en el moment de la seva “dormicio”.
Igualment es ben propi de barroc mallorquí l’escala de roses per aconseguir a traves del rosari accedir al cel. Es un bon exemple el quadre de Miquel Banus al convent dels dominics a Manacor.


FUNDACIÓ AMICS DEL PATRIMONI celebrà la inauguració pública del “Llit de la Mare de Déu d’Agost 2008” amb la festa l’Esplendor de la Mediterrània en honor de la dona de la cultura. Començà amb el pregó de l’humanista Pere Fullana i Puigserver.
Tot seguit es lliuraren els guardons a les dones del món civil més significatives en l’impuls de la cultura. Enguany les guardonades són: Eugenia Planas, periodista; Magdalena Aguiló, directora Fundació Miró; Cristina Ros, directora del Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard; Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca; Yannick Vu, artista i presidenta de la Fundació Yannick i Ben Jakober;Francisca Niell, directora Centre Cultural “Sa Nostra”; Margarita Pérez-Villegas, directora Caixa Forum Palma; Neus Cortés, directora Espai 4 – Casal Solleric; Mª José Corominas, crítica d’Art; Pilar Ribal, crítica d’Art .

Text complet del pregó pronunciat pel Sr. Pere Fullana i Puigserver

Amigues i amics,

A partir de Visions del Patrimoni arribam a l’Esplendor de la Mediterrània. En vísperes de la festivitat de la Marededéu morta, tenint el llit com a pretext, Eder Santos ens fa una proposta insinuant, talment com si ens volgués recordar la trascendència laica de l’art que desemboca amb la religió secular, la religió del poble, al marge o amb paral·lel amb els dogmes. És una forma més d’expresar la fe en la laïcitat i el respecte a la religió, perquè com afirma el sociòleg francès Marcel Gauchet, els deus sobreviuen, allò que ha mort definitivament és el seu poder.

Permeteu-me, idò, en aquest context fer algunes consideracions, a partir de la memòria i l’experiència personal. Cada persona és, d’alguna manera, allò que ha llegit i viscut; però també d’allà on s’ha criat i allà on ha arrelat, allò amb el que s’ha identificat i el projecte de vida amb el qual s’ha compromès. En aquest sentit, la meva generació s’ha format amb un discurs simbòlic masculí i una escola masculina. Per sort, la meva, va ser la darrera generació amb una formació lamentablement coixa. Feliçment, no hem viscut en un éspai mental ni físic tancat, sinó oberts, receptius i necessitats de la modernitat. Per això, hem cregut en una visió del món oberta, amb arrels sòlides amb una capacitat extraordinària per absorbir allò que alimentava de veritat la nostra personalitat.

Després d’anys d’aprenentatge en els tallers de la universitat, hem estudiat històries de dones i institucions femenines, hem desitjat sempre ser escrupulosament comprensius i profunds en les nostres análisis, però sabem que, el nostre, només representava el punt de vista d’un home. Aquesta mirada respectuosa, tanmateix, s’ha centrat fonamentalment en la contemporaneïtat. Fins al final del XVIII encara es discutia sobre el paper que les dones podien realitzar en la societat. Fins llavors Maria, la marededéu, simbolitzava el prototipus de dona, i la mariología en realitat era un tractat d’estamentalogia. La societat estamental reservava a la dona el paper silenciós, de servei i de suport a persones i projectes de control i de poder social o polític. Tímidament, les Societats Econòmiques d’Amics del País, incorporaren la dona a les seves tertúlies. Val la pena en aquest sentit, mencionar Gaspar Melchor de Jovellanos, sempre atent a aquesta problemàtica que sabé i volgué que la dona formés part d’aquelles societats econòmiques i ho aconseguí per primer cop a Madrid. A Mallorca, durant el seu empresonament, cercà continuament el protagonisme de la dona i mantingué una relació estreta amb algunes senyores il·lustrades. Això en una realitat, com la mallorquina, descrita, el 1839, per Joan Antoni de Cabanyes, un dels viatgers potser més desconeguts: “Segons m’asseguren, al final del segle passat es pot dir que aquest poble, excepció de la religió, era musulmà. Pels carrers no hi apareixia mai cap dona, exceptuant aquelles que anaven de ca seva a l’església, i ho feien sempre amb el cap cobert amb un mantells negres de roba espesa, i el rostre tapat gairebé del tot, exceptuant un ull descobert per poder caminar sense trevelar”.

En realitat no estam aquí per parlar d’històries de passat, ni de religió, ni de les mentalitats de l’avior. Aquí se viu intensament el present, en profunditat, amb la voluntad de ser dones i homes que treballam intensament en el taller de la igualtat i forjam un futur dissenyat per dones emprenedores i amb una visió que ja no té només la mirada posada en el passat, sinó que anuncia un temps nou. L’art, entre el qual hi ha tingut un pes extraordinari el de continguts religiosos, és el reflex dels valors i de l’univers mental del nostre poble. En la marededéumorta hi ha reflectida una vida, una forma d’entendre el món, segles viscuts a ritmes diferents, però marcats sempre per la roda del temps. Al costat de la imatge, l’alfabeguera, la vegetació, la vida que perfuma els essers vius, la vida que brolla de la mort. El culte a la marededéu morta també és el reflex de la història de la religió en la contemporaneïtat. La nova teologia, sorgida durant els quaranta i els cinquanta, preparava el terreny a la teologia de la mort de Déu, la teologia de la ciutat, tan extraordinàriament elaborada per Harvey Cox. Paradoxalment, a partir de 1950, arran de la proclamació del Dogma de l’Assumpció de Maria, s’iniciava també la mort de Maria, s’enterrava definitivament una forma d’entendre la feminitat d’altre temps. Els dogmes havien deixat de ser el combustible que movia la locomotoria de l’Església, i aquesta cedia el seu lloc als nous paradigmes socials.

Escrivia Rufino Aldabalde, un clergue basc, el 1931: “el món serà allò que vulgui el món femení, cal transformar la dona perquè aquesta, a la vegada, ho transformi tot”. Vivim ja aquest temps en que tot s’ha transformat profundament. Felicitats a totes les que treballau per sembrar un model cultural nou, perquè des dels vostres llocs de responsabilitat canalitzau aspiracions i sensibilitats noves, arriscades, questionau profundament els models de poder que persisteixen a l’empara de les inèrcies de la història. Felicitats a totes, felicitacions a Arca, a la Fundació Amics del Patrimoni i a tots els col·lectius i individus que feis possible que moments com aquests adquireixin una personalitat pròpia i es facin un lloc en la roda que dona sentit als nostre ésser en societat.

Aquest acte vol esser una nova litúrgia, una forma trascendent, que ens brinda l’oportunitat de reconéixen’s com a éssers místics, contemplatius i observadors. En qualitat de contemplatius podem afirmar que aquells grups i individus que treballen en les fronteres de la nostra societat observen un poder imparable de la dona. Una anàlisi que coincideix amb la d’alguns sociòlegs de la religió. Per això, modestament, vull finalitzar amb una cita del professor de sociologia religiosa de la Univesitat Complutense de Madrid, Rafael Díaz Salazar: “Però si la religió, en les seves diferentes manifestacions, no és el sol sí que es pot considerar la lluna amb les seves fases diferents. D’una manera figurada podem afirmar que la religió s’ha tornat més deesa que déu, en una accepció no molt feminista, és a dir ja no és el centre del poder, ni és el que ho estructura tot, però il·lumina durant la nit, alegra la festa, provoca una mirada en direcció a un espai immens, manté l’interrogant sobre l’infinit i allò encara no suficientment conegut. Els humans observam poc la lluna, però ens servim d’ella, la necessitam i quan la contemplam adquirim una dimensió nova”.

La vostra presència, l’experiència i el compromís que manteniu amb la ciutadania, des de la cultura, minimitza qualsevol intervenció i parlament d’altri. Esperem que a partir d’aquesta generació mai més cap dona no hagi de tornar a repetir allò que escrivia la poetesa Maria Verger després de visitar la seva amiga Maria Mayol, a Sóller, en aquella Mallorca dels anys vint del segle passat: “Na Maria Mayol i jo, entaulàvem una conversa amenísima de diversos assumptes intel·lectuals, que em proporcionà unes hores de joia poques vegades viscuda, ja que la majoria de les amigues són argila abillada, on no troba eco el ressò purificat i selecte de l’esperit”.

Moltíssimes felicitats a totes i a tots.

Pere Fullana i Puigserver
, 12 d’agost de 2008.



diariodemallorca.es 12-8-2008 Una ´Verge´ en ascensión floral
dBalears.cat 12-8-2008 La Fundació Amics del Patrimoni ha encarregat a l’artista brasiler Eder Santos la creació del tradicional llit de la Mare de Déu

diariodemallorca.es 13-8-2008 Un guiño mariano a la cultura en femenino

diariodemallorca.es 13-8-2008 Amics del Patrimoni convierte a la mujer en el ‘Esplendor de la Mediterrània’

ARCA recolza una proposta de l'Associació per a la Memòria Històrica

ARCA vol fer costat a l’Associació per a la Memòria Històrica en la proposta de col·locar una placa en reconeixement a les víctimes que foren afusellades davant la paret del cementiri de Palma durant i després de la Guerra Civil.

Un dels punts que defineixen el pensament d’ARCA és el record històric, les empremtes del passat que recorden una època, independentment del pensament polític. La història presenta diferents etapes, que ens poden agradar més o manco, però que no les podem obviar com a tal i cal tenir-les en compte, per poder entendre millor com és actualment la nostra societat.

ARCA creu que honrar aquestes víctimes, no significa menysprear a les altres. En una societat que es suposa democràticament madura, dialogant i tolerable hi poden conviure amb harmonia diferents opinions i sensibilitats, i no deixar que el nostre passat ens provoqui enfrontaments, sinó que sigui un punt de partida per no cometre les mateixes errades.

embARCA't: Llits de la Mare de Déu d'agost

Recorreguts embARCA't : “Les Processons de la Mare de Déu d’agost" i “Imatges de la Mare de Déu d’agost” dirigits per Biel Barceló (v. Activitats agost)


Imatge: Un grup de voluntaris d'ARCA traslladen la imatge de la Mare de Déu morta des del museu de la Santa Creu a l'església per fer el muntatge del Llit d'enguany .



ELS LLITS DE LA MARE DE DEU A PALMA. ELS AGUSTINS
Dedicarem els recorreguts del 2008 a la memòria de mossèn Sebastià Oliver, capellà que fou durant molts d’anys de les monges agustines del carrer de la Concepció.
L’ordre dels agustins tindrà un convent a Mallorca gràcies a l’impuls que el religiós valencià Joan Eixarc, que abans fou militar i que el 1484 arribarà a Mallorca juntament amb frares del seu ordre per instal·lar-se al lloc on avui es troba l’església de la Immaculada (Sant Magí).Passaren posteriorment al solar que cedit per la família Armengol es trobava devora la porta Pintada Vella (actual carrer 31 de Desembre), emperò les disposicions del concili de Trento faran que passin a residir a l’interior de les murades i ocuparan el lloc on encara avui es troben i que es coneix com a convent del Socors. Son els mateixos anys que les monges agustines del Puig de Maria hauran de deixar Pollença per a instal·lar-se, primer al carrer de Sant Miquel i posteriorment al convent del carrer de la Concepció on encara avui instal·len un dels llits de la Mare de Deu Morta mes monumentals, gràcies als esforços i al gust per la Litúrgia del recentment traspassat mossèn Oliver.
No abandonaran els agustins el convent de fora murada fins ben entrat el segle XVIII, que es coneixerà com a Convent d’Ítria, en honor a la devoció d’origen oriental a la verge Odighitria, (la que mostra el camí). La imatge d’aquesta Mare de Deu avui es conserva al convent del Socors i es obra de l’escultor Antoni Carbonell. Els Carbonell es trobem estretament vinculats als Oms, com veurem, i un membre de la nissaga, Andreu, serà l’autor de la imatge de la Mare de Deu Morta del convent de Santa Catalina de Sena.
La devoció a la Verge del Socors,(la Mare de Deu de la massota, en paraules del nostre soci d’honor Pere Xamena), es d’origen sicilià ja que es conta que una mare de Palerm desesperada pels plors del seu fill petit dirà: “que t’endugui el Dimoni”. A l’acte comparegué un monstre que s’enduia la criatura i la seva mare invocarà Maria al crit de; “Verge santa, Mare meva, socors” .La Mare de Deu acudeix amb un gran garrot a la ma i acollint l’infant sota el seu mantó.
A partir del tercer quart del segle XVII, trobem vinculat al convent dels agustins de ciutat al notari Salvador Suau les armes del qual es troben a l’arc d’entrada de la capella de Santa Catalina Tomàs i de l’Assumpta. L‘escut que coronaria el retaule correspondria al seu fill Pere Joan Suau Manera.
El pare del nostre notari era paraire i vivia a la casa de davant la posada de Montserrat a Palma, es deia Pere Joan (possiblement es el Pere Joan enterrat prop del presbiteri de l’església conventual) es casà amb Pràxedis Fiol. El seu fill es per tant Salvador Suau i Fiol que es casarà amb la montiurera Catalina Manera i Obrador dels Rossells, filla de ciutadans militars.
El nostre notari es un bon representant d’oportunisme polític ja que el setembre de 1706, quan John Leake es presenta amb la flota anglo-holandesa a la badia de Palma, el nostre home i segons paraules de Joaquim Maria Bover actuà de la següent manera: “hallándose el Dr Suau en la presente ciudad en su playa, salió ansioso a prestar la debida obediencia y manifestar el grande amor que professava a Nuestra Augusta Casa y Real Persona”. Per aquest fet l’arxiduc Carles l’hi concedeix “el privilegi d’escut d’armes que usa i posseheix el general de batalla don Sebastià que era un pariente seu”.
Aquest escut dels Suau-Ventimilglia, es el que corona el retaule de la capella esmentada de Santa Catalina Tomàs i l’Assumpta, acabat als voltants de 1710.
I qui era aquest Sebastià Suau de Ventimiglia?. Dons el fill d’un capità d’armes mallorquí que es casarà a Sicília amb Elisabetta di Ventimiglia i que el 1637 es troba a Cambrai servint en els exercits de Felip IV i Carles II durant mes de trenta anys, durant els quals es casarà amb la flamenca Johanna Dirkens Coppens i que tindran una filla nascuda possiblement a Brussel·les als voltans de 1693 i morta a Palma el 1746 que es casarà en primeres núpcies amb Francesc de la Cavalleria i Berard i en segones amb Mauro del Aquila (comte d’Aquila). Això explicaria que l’àtic del retaule de la capella dels Suau estigui ocupat per una pintura que representa el beat Antonio de la Torre del Aquila.
El capità esmentat apareix a la documentació del temps dels Austries amb el llinatge de Suave de Veintemillas, al mateix temps que els Rossinyol esdevindran Ruiseñor i els Gallard del Canyar Gallardo del Cañero, tal com ens ho recorda Perico Montaner. Es evident que els “manifiestos” son una cosa molt mes antiga que el que ens feim comptes.
Aquest benefactor del convent masculí te la corresponent benefactora del convent de monges de les agustines en la figura de sor Elisabet Puig, que pagarà bona part de l’església del convent del carrer de la Concepció, amb les annues mercès de la possessió de Mortitx.
A partir d’ara ens trobarem amb un altre artista, Miquel Barceló de Felanitx, que realitzarà un llit de la Mare de Deu d’Agost pel convent masculí i un altre pel convent de les monges. Ens trobem igualment membres de la família dels Oms treballant a les dues esglésies. I si Pere Pou es l’autor del retaule major del convent de la Concepció, un altre Pou, Sebastià, viurà els darrers anys de la seva vida al convent del Socors on realitzà el retaule de la Verge dels Desemparats.
Aquest Sebastià Pou, que visqué i tingué taller al carrer del Call, moria al convent del Socors el 6 d’agost de 1725 i fou enterrat al dit convent, emparant-se els agustins en el fet de que l’artista vivia allí. Reclamarà el rector de Santa Eulàlia i l’artista es desenterrat el dia següent i portat a l’església parroquial on serà definitivament enterrat.
Miquel Barceló, tindrà un fill, Agustí Bernat Barceló i Puigserver que es farà frare agustí i sofrirà els problemes de la guerra de Successió, ja que s’haurà d’exiliar a Viena on finirà el 1725, mentre el seu pare feia tretze anys ja estava enterrat a l’església del Socors, on encara es conserva la seva lauda sepulcral a l’entrada de la capella de Sant Nicolau el Tolentí, capella a la que dedicà un bon grapat de diners i d’esforços.
Tornem ara al nostre notari, propietari de Son Suau, possessió que es trobava davant el convent dels minins de la Soledat. Aquest jurista intervindrà en documents relacionats amb membres de famílies austricistes, com es el cas dels Sureda de Sant Martí. Es conserva el document d’augment en mil lliures de la dot de Joana, la filla de Tomàs Quint Safortesa i Maria d’Olesa, en motiu del seu matrimoni amb Francesc Sureda de Sant Martí. L’havia trobada perjudicada?.
La mare de la núvia, Maria d’Olesa, pagà la primera volta de l’església de la Concepció, i es troba enterrada al centre de la nau davant el presbiteri.
Intervingué igualment, Salvador Suau, en el conflicte del fideïcomís Desclapes. El plet s’inicia quan el 1563 Margarida Barthomeu deixà els bens al seu net Francesc Villalonga i Desclapes, que comprenia les possessions de Rotana i Brandis de Manacor i la casa que es coneixerà com a can Villalonga Gran i posteriorment com a can Sureda i actualment can Vivot El plet durarà mes de cent anys i el nostre notari defensava aleshores els interessos de Jordi Villalonga i Fortuny, II marqués de la Cova .
De tota manera un dels afers mes curiosos en que intervingué el notari es en els cas de don Eliseu Belloto i Morell. Don Joan Baptista Belloto i Dezcallar, destacat felipista, fou comandant de les illes Alhucemas i intendent de les tropes borbòniques d’ocupació de Mallorca el 1715. Estava casat amb Margalida Morell i de Berard i quan morí el 1721, la seva viuda fou denunciada i acusada d’haver simulat un embaràs i haver “comprat” el nadó, que era pòstum, a una dona pobre. Aquest nadó Eliseu Belloto, fou el darrer propietari d’aquest llinatge del casal del carrer de la Pau (avui seu d’Arca) ja que el 1730 la casa figurava com a propietat dels Ballester. Recordarem per acabar que el llit de la mare de Deu de la Seu porta les armes dels Belloto, ja que el canonge Joan Belloto en pagarà les despeses de la seva realització el 1671.

DORMICIÓ
El tema de la Dormició de la Verge, apareix documentat a partir del segle IV, a pesar de recollir versions que ja circularien a partir del segle II. En els escrits canònics, es a dir, aquells que l’Església ha acceptat i per tant formen part del Nou Testament, res es diu dels darrers moments de la vida a la Terra de la Mare de Deu, però ja molt al començament de l’existència de diverses Esglésies cristianes al voltant de la Mediterrània Oriental, apareixen festes dedicades a la Memòria de Santa Maria.
A Alexandria, celebraven la festa el 21 tubé (16 de gener del calendari Julià o 29 de gener del Gregorià), ja que segons els coptes aquesta es la data del traspàs de la Verge, fixant la Assumpció del seu cos al cel el 16 de mesoré,(9 d’agost de calendari Julià o 22 d’agost del calendari Gregorià) es a dir dos-cents sis dies desprès de la seva mort
A pesar de que alguns autors atribueixen al Patriarca Teodosi d’Alexandria la instauració de la festa del 16 mesoré, seran els cristians de Síria i Palestina qui adoptaran aquesta data con el dia dedicat a la Memòria de la Mare de Deu.
El 15 d’agost s’adoptarà principalment a Constantinopla, com a festa de la Dormició, i desprès del concili d’Efes (431), en que es declara a Maria Mare de Deu (Theótokos), la festa passarà a Jerusalem i posteriorment a traves de Roma a tota l’Església occidental. Es l’emperador Maurici(582 –602), qui a traves d’un edicte Imperial establirà la festa a tot l‘Imperi, el 15 d’agost.
La literatura apòcrifa, dedicada a la Dormició de la Verge, pareix derivar del Llibre del repòs conservat en etiòpic però que deriva d’un original grec anterior. De tota manera l’Església Oriental adoptarà com a “oficial” el llibre de Joan el Teòleg o pseudo Joan, que es conserva en un text del segle V. A Occident, en cavi, la rica tradició escrita referida a la Assumpció de la Verge tindrà el seu mes reeixit exponent en el que s’anomena el Transitus B o pseudo Melitó que correspon al segle VI i que es el predecessor del llibre de Joan de Tesalònica del segle VII.
A l’àmbit dels escrits en català, hem de fer referència a Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Viçens Ferrer, sor Isabel de Villena i Joan Rois de Corella, com autors que tracten el tema de la mort de Maria. Hem d’afegir-hi, a mes, tota la literatura de caire mes popular, que fa referència als Goigs de Nostra Dona., i també la influencia que tingué al nostre àmbit la Llegenda Aurea del dominicà Santiago de la Voragine.
El misteri, que es representa a la Selva del Camp, es deutor del escrits del monjo dominic, i es el mes antic dels textos que es representen en català. Trobat dins un llibre de comptes de la Senyoria de Prades i precisament corresponent a un del anys en que un del membres mes destacats de l’esmentada família era bisbe a Mallorca. Lluís de Prades, un bisbe molt discutit per les seves llargues absències de Mallorca, a vist la seva labor reivindicada en el llibre que Jaume Serra dedica a l’obra de la Seu, durant el seu bisbat.
En canvi el misteri de València, es deutor primordialment dels escrits d’Eiximenis, i el misteri d’Elx beu de les mateixes fonts, encara que el text que es representa es mes tardà.
La devoció a la festa de l’Assumpta a la Mallorca posterior a la conquesta catalana, es molt primerenca ja que el 1315 ja es tenen noticies d’un retaule dedicat a aquesta advocació a Santa Margalida
També Jaume III, a les Lleis Palatines ens dirà “processó es fassa el dia de la Mare de Deu d’Agost”. El seu cunyat, Pere el Cerimoniós en el llibre d’Ordinacions de Cort recorda “en l’Assumpció processó sia feta”.
De tota manera qui donarà un fort impuls a la festa religiosa serà el Bisbe Berenguer Batle (1333-1349), gran devot de la Verge. El dia de la Mare de Deu d’agost celebrava de pontifical assistit per dotze preveres que l’acompanyaven amb capa pluvial a la processó claustral. Donant així a la festa
la mateixa solemnitat que la celebració del Nadal. Posteriorment, durant el bisbat del Pere de Cima, Pere Morey, realitzarà el retaule gòtic de la capella reial de la Catedral, o a la predel.la seran representats els set goigs de la Verge, motiu iconogràfic que con veurem tingué una llarguissima vigència a la Seu. El frontal dit d’en Ribes, cortina que amagava el retaule de Pere Morey, tan sols s’aixecava completament nou dies en tot l’any i un del s dies era el 15 d’Agost. Igualment Joan I, manarà que els nous jurats fossin elegits la vigília de la Mare de Deu d’agost. També era aquest el dia elegit per a començar els llibres d’obra de la Seu
El 1449 tenim documentada la processó de Sóller i el 1478 a Sineu, on a mes participen joglars per a animar els actes civils que igualment incorporaren corregudes al cos
El 1456, per tant temps desprès de la revolta dels forans, els jurats i el governador Francesc Erill, posaran en funcionament la processo de Ciutat, que ben aviat pagarà el gremi de carnissers. Al Puig de Pollença era el dia escollit per una gran festa en la que els pollençins es menjaven un bou.
La festa estarà vinculada igualment al gremi de carnissers, ja que a Pollença es menjaran un bou al Puig, tos els habitants de la vila i a Palma pagaran les despeses de la festa. La capella de la Carnisseria d’Amunt, a l’actual plaça d’en Coll, era presidida per un quadre representant la Dormició de la Mare de Deu. Quan s’enderrocà l’edifici, per crear l’espai de la plaça, Salvador Coll Terrasa (barra d’or) feu donació de l’obra a l’Ajuntament i actualment es conserva al despatx de la batllessa on igualment es troba la Mare de Deu del Consellers.
Del cicle de la Mare de Deu d’agost, la iconografia mes antiga conservada a Mallorca, es la coronació de la clau de volta de la capella de Santa Aina a l’Almudaina, i una mica posterior es la coronació de Joan Daurer, el primer pintor conegut pel seu nom a Mallorca i que es troba al Museu Diocesà (la darrera vegada que vaig visitar-lo no estava exposat)
Es el moment em que vinculat al set goigs de la Mare de Deu, comença a aparèixer, el tema de la Dormició, tal com es veu al camí de les set creus de Lluc, o al retaule gòtic de la seu de Mallorca. La Primera de les obres es deu a la mà d’un dels membres de la família Tosquella, i una rèplica es troba a la plaça del monestir de Lluc, mentre l’original es troba al museu del santuari. La peça de la Catedral, Gaudí, la va traslladar a la part interior del portal del Mirador, en una posició molt elevada, cosa que en dificulta la visió
De tota manera l’artista que amb mes qualitat desenvoluparà, el tema de la mort de Maria, es el que coneixem com a mestre de Santa Eulàlia. La peça mes important es sense cap dubte la Dormició que es conserva a la Parròquia esmentada, però seria interessant fos visible una Coronació, força deteriorada que es conserva a la Parròquia de Selva.
Un altre dels temes iconogràfics que, assolirà un cert èxit a la nostra Illa serà l’entrega del cinturó de la Verge a Sant Tomàs, tema que desenvoluparà tant Miquel d’Alcanyís (al museu parroquial d’Alcudia) com Joan Rosat (antic mestre de les predel.les) al quadre que es troba actualment al museu diocesà). Un tema a investigar es la influencia que sobre aquesta iconografia pogués tenir la presència de representants a Mallorca del mercader de Prato Francesco Datini. Es a l’esmentada ciutat de la Toscana on es guarda un del cinturons de la Verge. Curiosament es conservava un altre cinturó al monestir de Santa Maria de Blaquerna a Constantinopla, (avui a un dels monestirs de Monte Athos). Rosat per altre banda a mes de pintor era mercader i com a tal morirà a Florencia, estant per tant igualment t vinculat a la Toscana.
Només es conserva un quadre amb el tema de l’Anunci de la mort de la Verge, obra atribuïda al mestre de Santa Eulàlia (avui al Museu de Mallorca).
Igualment el mestre de Montision, a la predel.la, del retaule de la Presentació de la Mare de Deu, hi pintarà una Dormició

CORONACIÓ
Es un tema del tot estrany a la iconografia de l’Església Oriental, encara que en el pseudo Melitó de Sardes s’hi relata el fet, que serà popularitzat per Gregori de Tours. De tota manera l’èxit a les representacions artístiques a partir del segle XII, es deu primordialment al fet que el tema es desenvolupat per Santiago de la Voragine a la Llegenda Aurea i a mes, a la necessitat que tenen les monarquies emergents de reafirmar-se davant el poder dels senyors feudals.
Així dons es un tema quasi be inexistent a les esglésies ortodoxes i per altre banda no es gens estrany que la primera de les representacions amb una coronació de la Verge sigui a Notre Dame de Senlis i precisament al timpà d’un del portal d’accés al temple, per tant molt a la vista del fidels. El tema com veiem es d’origen francès i es molt comú a les portalades dels grans temples com es el cas de Chartres, de Paris o de Reims, a la monarquia francesa.
Molt aviat es un tema d’èxit que arribarà a Mallorca on la dinastia privativa, no tan sols te problemes per reafirmar-se enfront dels grans magnats que participaren a la conquesta catalana de Mallorca, sinó que igualment a de defensar la seva pròpia existència davant les pretensions dels monarques de la dinastia catalano-aragonesa. Així, una de les claus de volta de la capella de Santa Aina de l’Almudaina representa a Crist coronant la seva Mare, en una peça atribuïda a Pere de Guines, de principis del segle XIV, per tant del moment en que Jaume II de Mallorca, ha aconseguit, gràcies a les gestions i pressions del Papa la restitució del Regne. El tema no s’esgota aquí ja que es durant el regnat de Pere el Cerimoniós, el primer pintor que coneixem pel seu nom a Mallorca, Joan Daurer, pintarà al tremp damunt taula una Coronació en la que Mare i Fill comparteixen el mateix tron i la Verge te la posició del cap una mica inclinada. Era els temps de la reincorporació de Mallorca al Regne de d’Aragó.
La peça pertany al Museu Diocesà encara que la darrera vegada que vaig anar-hi d visita no estava exposada.
Finalment una nova dinastia, d’origen castellà, els Trastamara, ocuparà el tron de la Corona d’Aragó i altre vegada tenim un pintor que realitzarà una Coronació. Es Joan Desí que pintarà el quadre de la Mare de Deu i els Àngels i que actualment es conserva a la sagristia del convent de Sant Francesc de Ciutat.
El tema de les Coronacions no s’ha de confondre amb el de la Glorificació de la Mare de Deu. A les Coronacions, les persones representades formant part activa de l’escena son adultes. A la Glorificació la Verge estarà coronada però tindrà entre els seus braços o a la seva falda Jesús infant.
La Coronació de la Verge seguirà molt present a la retaulística mallorquina, amb la variant de qui es representa coronant la Mare de Deu es la Santíssima Trinitat, com por ser el cas del retaule major, avui a Sant Magí, i que abans fou el gran retaule barroc de la Seu de Mallorca i que fou traslladat a l’església de la barriada de Santa Catalina a rel de la reforma de Gaudí a la Seu. Aquest retaule on es representa l’Assuncio i la Coronació de Maria, realitzat per Giuseppe Dardarone a principis del segle XVIII, tingué un èxit immediat essent copiat per Fra Albert Borguny que projectarà el retaule major de Binissalem.
Finalment esmentarem una peça d’importació, actualment a la segona capella de la part de l’Evangeli de l’església de Sant Miquel. Aquesta obra de finals del S XVIII, va ser encarregada pel gremi de gerrers al valencià José Gil, per tal de amoblar la seva capella al convent del Sant Esperit. Sortia a la processo del Corpus.

Texts: Biel Barceló


Última Hora Digital 15-8-2008 ARCA revela los secretos de la Mare de Déu Morta en un itinerario por Palma

7 d’ag. 2008

ARCA demana contundència amb les obres dutes a terme a Son Pieres (Calvià)

ARCA vol denunciar les obres que s’han dut a terme a la possessió de Son Pieres, a pocs quilometres del poble de Calvià.

Cal recordar que aquesta casa de possessió és una de les 34 que es troben catalogades al municipi de Calvià. El seu grau de protecció impedeix per llei, fer obres de reforma que alterin l’originalitat de l’edifici.

La discussió parteix a partir de l’aixecament d’un porxo situat a ponent de les cases, el qual romp amb l’harmonia estètica de l’edifici i suposa un impacte visual i estètic.

Volem lloar la decisió presa per l’Ajuntament de Calvià, el qual ha paralitzat aquestes obres, perquè la llicència concedida no s’adapta al projecte d’execució. En aquest sentit, ARCA demana contundència i que aquest greuge al patrimoni es pugui solventar el més aviat possible, perquè aquest bé catalogat recuperi tot el seu esplendor originari.

Aquest és un cas que ens il•lustra, de com no s’ha de tractar el patrimoni històric, el qual mereix major cura i sensibilitat, perquè és un bé que mereix ser gaudit per tota la societat.


diariodemallorca.es 11-8-2008 Calvià: El Ayuntamiento frena una reforma en la ´possessió´ de Son Pieres

6 d’ag. 2008

Foto 6 per a la reflexió: un edifici perdut a Santa Catalina per un de nou, millorarà el que hi havia?

Un edifici perdut i un de nou que fa perdre personalitat i valor a la barriada de Santa Catalina.

Al carrer Villaloga cantonada amb el carrer Antich, al cor de la barriada de Santa Catalina, just front de l’església del Carme hi havia un edifici de planta baixa de tipologia típica de la barriada. Part de la coberta era de teula, les persianes mallorquines i feia un conjunt harmoniós amb el seu carrer. A una de les fotos que adjuntam es pot apreciar la imatge típica d’aquest carrer de Santa Catalina. Als seus baixos hi havia el bar de Can Tatxa, una institució per a la barriada.

L’ànsia de demolir per fer pisos amb aparcaments ens ha privat d’un edifici harmoniós amb el seu entorn el qual serà substituït per un altre que res té què veure amb la protecció i estimació del nostre patrimoni.

ARCA no es cansarà de posar en evidència la poca cultura que representa perdre la nostra història a canvi d’edificis anodins.

Continuam demanant a l’Ajuntament accions urgents i decidides per a la protecció del caràcter de Santa Catalina.

Declarat com a BIC el llogaret de Ruberts (Sencelles)

El passat 28 de juliol el Consell de Mallorca informà de la declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de conjunt històric del nucli de Ruberts.
D'aquesta forma s'assegura la preservació d'un nucli tradicional de gran valor històric, artístic i paisatgístic situat a l'interior de Mallorca.

Cal recordar que el estudi previ per a la seva declaració fou redactat per un equip de catalogació d'ARCA, que treballà aquesta àrea durant els mesos de novembre i desembre de l'any 2006. ARCA ha contribuït darrerament a altres estudis previs, com és el cas de Galilea (Puigpunyent) o ses Olleries i ses Coves (Santa Eugènia).

1 d’ag. 2008

Foto 5 per a la reflexió: No a la substitució de les plaques de marbre dels carrers

Tota la rotulació dels noms dels carrers de Palma s’ha de mantenir de marbre.

ARCA s’ha dirigit a l’Ajuntament de Palma per tal que renunciïn a canviar el material dels nous rètols de carrer tal i com han anunciat.

Els motius pel qual ARCA demana que es mantengui l’actual tipus de rotulació són:

1. Per uniformitat.
Hi ha elements urbans com les bústies, les voravies, els taxis, els busos i els indicadors de nom de carrer que donen personalitat a la ciutat. Per desgràcia, a Palma mai s’han mirat amb cura aquestes qüestions. Des dels anys`40, es va implantar la placa de marbre per indicar a les cantonades els noms dels carrers. Al centre històric s’utilitzava fins llavors la rajola de ceràmica. El número de les finques o cases també era de marbre (al centre històric es conserven molts) i ja es varen substituir pels de metall.

2. Per personalitat.
La placa de metall esmaltada mai ha estat pròpia de la nostra ciutat i quasi de cap poble de Mallorca. Les de marbre es fabriquen aquí i les de metall s’haurien de dur de fora.

3. No justificat per economia.
L’estalvi que sembla que es podia produir per unitat de placa el consideram ridícul, perquè el montant total de la factura per aquests elements, no es significatiu respecte al conjunt de les despeses en mobiliari urbà.

4. Greuge comparatiu del centre respecte a les barriades.
Sembla que la intenció de l’Ajuntament és introduir aquests nous rètols tan sols a l’eixample i barriades perifèriques (tan sols a les de nova implantació o substitució). En opinió d’ARCA, Palma és una unitat i aquest tipus d’actuacions es poden interpretar com a greuges comparatius.

5. Ja hem perdut massa elements identificatius.
Palma ja ha perdut, per desgràcia, els seus taxis singulars, no tenim cap model de voravia de la qual ens puguem sentir orgullosos, així que demanem, que es deixin els rètols del carrer com estan, perquè són dignes i identificatius.