30 de gen. 2008

Conferència d'Andreu Villalonga, professor de la UIB:"Imatges de la Biblia del Pare Jeroni Nadal"

Can Bibiloni, obra de Bennàzar, edifici a catalogar


L’edifici familiar Bibiloni, que va decidir incloure al catàleg de edificis protegits l’Ajuntament de Palma el passat mes de desembre, a petició de ARCA, és obra de l’arquitecte Gaspar Bennàzar.

Quan ARCA va demanar i aconseguir la seva protecció desconeixia que l’esmentat immoble era obra de l’insigne arquitecte, però dies després la neta de Bennàzar, Maribel Bennàzar es va posar en contacte amb la nostra entitat per agrair-nos la gestió i mostrar-nos la llibreta personal de l’arquitecte, on apuntava els treballs que anava realitzant.

Llibreta personal

El dia 7 de gener de 1927, Gaspar Bennàzar escrivia:
“Trabajé en casa en Garaje Bibiloni y Farmacia Castañer”, com es pot veure a la imatge que il·lustrem.

Gaspar Bennàzar és Fill Il·lustre de Palma i autor de gran quantitat d’edificis emblemàtics de la ciutat.

També al llibre de Miguel Seguí Aznar La Arquitectura contemporánea en Mallorca, pàg. 370, figura l’edifici Bibiloni com obra de Bennàzar.

Així doncs aprofitam per recordar a l’Ajuntament de Palma el compromís adquirit de redactar una fitxa de catàleg i protegir l’edifici actual com a valor patrimonial arquitectònic.

Recordam que vàrem demanar i aconseguir la protecció de l’edifici de vivenda familiar, que dóna al carrer Aragó. El magatzem, que s’estenia fins al carrer Nureduna, careixia de valors suficients i ja ha estat demolit per a futures construccions. La pressió immobiliària va obligar a actuar amb urgència per a salvar l’edifici del carrer Aragó i per això demanam rapidesa i garanties en els informes pendents per a garantir la protecció.

L’Eixample va perdent personalitat dia a dia

L’Eixample va perdent dia a dia personalitat i son necessàries mesures i criteris proteccionistes pels que continuarem treballant. Demanam més compromís i valentia a l’Ajuntament de Palma en aquest sentit, tot i valorar molt positivament la passa endavant que suposa la protecció de Can Bibiloni.

28 de gen. 2008

Commemoració del Dia de l'Holocaust

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha decidit, per consens, designar el 27 de gener Dia Internacional de Commemoració de l’Holocaust. D’aquesta manera, es vol rendir homenatge a les més de sis milions de persones que van morir a mans del règim nazi durant i després de la Segona Guerra Mundial. S’ha triat aquesta data, el 27 de gener, perquè és la de l’aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis a Europa, l’any 1945.

En la Sala de les Passes Perdudes del Parlament de les Illes Balears es celebrà aquesta data amb un acte presidit per la Sra. Maria Anònia Munar i amb la participació del Sr. Francesc Antich, el Rabí de Palma Sr. Shaul Fribberg, el president de la Comunitat Jueva de les Illes Balears, Sr Abraham Barchilon, el secretari d'ARCA, Sr. Joan Pascual, el president de Llegat Jueu, Sr. Manel Quadreny i representats dels partits polítics, del Bisbat de Mallorca; l'editor Lleonard Muntaner, l'escriptor Roman Piña i diverses autoritats i representacions.

Vegeu diariodemallorca.es Recuerdo a las víctimas del nazismo


__________________________________________________




Amb motiu d'aquesta commemoració, l'escultora María Isabel Ballester ha inaugurat l'exposició "Holocaust, una mirada", amb la col.laboració d'ARCA-Llegat Jueu.


Carrer Calatrava 1 baixos.
Fins al 4 de febrer

ARCA ofereix una passejada a l’ONCE per Santa Catalina

El passat dissabte, dia 26 de gener, la nostra entitat va oferir un recorregut històric – artístic per l’arraval de Santa Catalina i el Jonquet.

En un matí agradable, aquest grup de persones varen poder conèixer un poc més la història i secrets que ens amaga aquesta zona de Palma, que l’han convertida en una de les àrees de fora muralles, més interessants i atractives de Ciutat.

El nostre itinerari va començar a la Plaça de Progrés, on els introduirem històricament en l’espai que anaven a recórrer. Posteriorment visitarem Can Palmer, situat al C/ Qutegles, un exemple de Modernisme popular, que ens ofereix la barriada. Seguidament, anàrem fins al Montepío, societat de socors mutus, creada el 1894 i vigent actualment com a associació cultural, per poder parlar del moviment associatiu que ha donat aquesta barriada.

El nostre itinerari va desviar-se cap a la Santa Catalina baixa, que és aquella franja de la barriada, que va des de la plaça del Progrés fins a la mar. Allà poguérem gaudir de la seva església, situada al C/ Sant Magí i d’un dels edificis més carismàtics, que esperem que es pugui recuperar aviat, com és el Mar i Terra, situat enfront de l’església.

Posteriorment, ens introduirem a la zona des Jonquet, que es considera un arraval, dins el mateix arraval. Allà parlarem de l’activitat marinera que ha caracteritzat aquesta zona i dels molins que encara es conserven. Seguidament, baixarem cap al Rentador municipal i parlarem de l’explanada que es troba just al front, sa Faixina.

Finalment, ens centrarem en mostrar tres dels edificis més significatius de la zona i que representen un període històric concret, com és la fortuna que alguns cataliners assoliren a principis del segle XX i projectaren l’estil modernista en les seves construccions. Aquestes edificacions son: l’Hostal Cuba, a la cantonada del C/ Sant Magí amb l’avinguda Argentina, l’edifici de la Ferreteria, al C/ Sant Magí i Can Pujol, al C/ Pou.

26 de gen. 2008

embARCA't:"Convent dels Agustins de Felanitx i el retaule de la Passió Imaginis"

Visita al "Convent dels Agustins de Felanitx” dirigit per l’historiador Pere Xamena i "El retaule de la Passió Imaginis" del Santuari de Sant Salvador acompanyats per l'historiador Pare Gabriel Llompart.

CONVENT DELS AGUSTINS DE FELANITX
Els agustins arriben a Felanitx el 1603, on hi tindran una primera esglesiola. Serà a partir de 1646 quan el mestre d'obres Francesc Oliver a partir del disseny d'Onofre Perelló, començarà l'actual edifici.
Del conjunt de dependències conventuals, actualment només es conserva l'edifici de l'esglèsia. La resta patí els efectes de la desamortització i tan sols les cel.les situades sobre les capelles de la part de l'evangeli foren novament adquirides pel bisbat en temps del bisbe Campins, a principis del segle XX.
L'edifici ha sigut restaurat gràcies a l'esforç de tot el poble de Felanitx, a treves de la campanya "el convent també es nostre". De tota manera encara que la teulada es nova queden restes evidents de les humitats que en el seu dia es produïren, igualment sobta l'endomassat que cobreix la nau.
Les cel.les esmentades foren utilitzades com a residència pel bisbe Hervàs, entre el 1979 i el 1982 on morí, encara que seria enterrat a Ciudad Real.
El retaule major es obra de l'escultor Antoni Ribes. Les pintures de la predel.la, amb escenes de la vida de Sant Agustí, son obra del pintor del secle XVIII, Vicens Mates, pintor que també treballarà a la parròquia de Sant Miquel on degut a la restauració, actualment acabant-se, s'han descobert pintures que igualment l'hi han estat atribuïdes.
De la resta de la retaulística sobresurten els quatre retaules de Miquel Barceló. on: els de la Mare de Déu del Bon repòs, o de Sant Pere; el de Sant Isidre; el de Sant Crist i les ànimes del Purgatori; i finalment el de la Puríssima. El retaule de Sant Pere presenta una petita pintura de la Mare de Déu del Bon Repòs, que segons la tradició procedeix de Nàpols. Aquest autor passarà a treballar a Palma, on realitzarà el llit de la mare de Déu del convent de les agustines del convent de la Concepció, i desprès d'iniciar la seva carrera militar, seguirà vinculat als agustins, ja que és un dels benefactors del convent agustí dels Socors de Ciutat, on precisament serà enterrat.
A la predel.la del retaule de Sant Isidre les pintures son obra de Miquel Banús, pintor de possible formació italiana i a qui trobarem a la visita del Cnvent de Sant Domingo de Manacor. Les obres de Manacor del cicle del Roser son d'una gran bellesa encara que necessitades d'una urgent restauració.
Finalmet és resenyable el fet de que els cavallets de Felanitx, nasqueren al sí de la confraria de Sant Agustí, que tenia com a capella la de Santa Mónica d'aquest convent.


RETAULE DE SANT SALVADOR
Segons el Pare Llompart, és obra d'Huguet Barxa, si be no és atribució definitiva, ja que segons pareix un professor de la Universitat de Murcia és a punt de publicar un text amb nova informació.
El magnífic retaule de pedra, fou pagat per la família Sabet, un membre de la qual, tenia un benefici a aquest altar al mateix temps que era vicari de l'esglèsia de Castellitx amb la consegüent obligació, els dies de festa, de celebrar missa als dos indrets.
L'obra, dels voltants de 1450, es realitzà quan oficialment Mallorca ja no queden jueus, però és evident que l'autor ha viscut la "conversió" de 1435 i coneix el fet que els jueus portaven la rodella.
Aquest distintiu circular era una meitat vermella i l'altre groga, els colors de la Corona d'Aragó, ja que els jueus tenien una dependència directe del Rei.


Texte: Biel Barceló

25 de gen. 2008

ARCA parla de patrimoni històric a la seu de l'ONCE

El passat dijous, dia 24 de gener, un membre de la nostra entitat es va dirigir fins a la seu territorial de la Fundació ONCE, per parlar a un grup de persones sobre ARCA i la situació actual del patrimoni històric a l’illa de Mallorca.

Va ser una jornada amena i participativa, on el públic assistent estigué expectant i al mateix temps tingué la curiositat d conèixer de més a fons quina és la realitat total a la qual es veu sotmès actualment el nostre patrimoni històric.

En la xerrada – col·loqui es va posar en alça el nostre llegat històric, mostrant exemples que tenim de patrimoni històric i del perill que es troben. Aquest el dividirem en dues categories:

- Patrimoni històric major: La Seu, Castell de Bellver, la Llonja, etc.

- Patrimoni històric menor: Possessions, casa popular mallorquina, pobles, barriades, patrimoni etnològic (barraques de roter, sínies, eres, sèquies, etc.).

En una segona part de l’exposició parlarem de la nostra entitat i d’alguns casos concrets, en els quals hem actuat, per tal de preservar i defensar el nostre patrimoni històric.

Aquells que vulguin sentir la nostra opinió i tenir una xerrada col·loqui sobre la situació actual del patrimoni històric, es poden adreçar a nosaltres al 971 71 95 31.

23 de gen. 2008

Col.loqui sobre "Jardins i arbres de Palma"

A la seu d’ARCA es celebrà un debat- taula rodona sobre “Jardins i arbres de Palma”.
Hi participaren com a ponents, Aina Pascual i Jaume Llabrés, coneguts especialistes i autors dels llibres “Jardines de Mallorca. Tradición i estilo”, “Jardines de Palma. Historia e imágenes”, entre molts d’altres; Júlia Roman, professora d’ Història dels jardins de la UIB ; Marisé Fernández- Segade Millán, de l’Associació de Veïns del barri de la Concepció i gran defensora dels arbres de Palma; Salvador Cañís, Tècnic Especialista en Jardineria i Paisatge. Escola Rubió i Tudurí BCN i actualment fa feines de disseny i gestió de jardins i a assessorament en arboricultura; Virginia Abraham, directora general d’infrastructures de l’Ajuntament de Palma, com a responsable política de la gestió dels jardins de la ciutat. El debat ha estat moderat per Maria Antònia Segura, ciutadana preocupada pel mal estat dels jardins.

18 de gen. 2008

CONSERVEM LA COSTA DES TEATRE

Les casetes tenen 150 anys d’antiguitat

Si haguéssim de triar un ambient de la ciutat de Palma, on l’estereotip del “tipisme” estigui representat de manera clara, aquest lloc és la COSTA DES TEATRE.

La Costa des Teatre és la que comunica el carrer Unió amb la Plaça Major i està unida visualment al Teatre Principal. La costa es va transformar en escalinata per fer més còmode el seu trajecte aproximadament l’any 1851. A partir del 1876 s’instal·laren les casetes de fusta actuals que són de propietat municipal. Les que queden obertes es dediquen a la venta de souvenirs.

Petita història de les casetes i l’aljub.
Diu el llibre de Zaforteza i Musoles “La Ciudad de Mallorca” que “En el año 1857 con el fin de aumentar los fondos públicos y al mismo tiempo disimular la mala alinación de la cuesta en la parte derecha subiendo, a partir de una línea que se marcó, se ideó colocar una serie de casetas de madera adosadas al desigual muro”
També ens diu el llibre que les esmentades casetes s’aixecaren d’acord al disseny de l’arquitecte municipal i amb fons públics.
Les casetes tipus “bazar” que encara ara es conserven són de fusta ja que estan situades sobre un gran aljub que data del segle XVIII i aquest no permetia fer fonaments més profunds i pesats.
L’esmentat aljub, també es conserva i es va construir per poder combatre els possibles incendis del llavors anomenat Teatre de les Comèdies i que més tard es transformaria en el Teatre Principal. Els anys previs a la construcció del aljub, s’havien produït dos incendis devastadors al teatre i encara no existien els cossos de bombers.

Amenaça de desaparició i 150 anys d’antiguitat.
Els anteriors responsables de l’Ajuntament de Palma, tenien la intenció de fer desaparèixer les casetes de fusta i teulades de zinc, per afavorir l’accés dels particulars propietaris de les finques ubicades just a darrera, les quals sempre han tengut accés pel carrer Can Berga. ARCA llavors es va oposar a les esmentades intencions i és per això que ara demanam al nou consistori que doni valor i protegeixi aquest patrimoni de 150 anys d’antiguitat.

ARCA proposa la protecció, rehabilitació i usos adequats.
ARCA demana que es garanteixi des de l’Ajuntament de Palma la protecció i rehabilitació de les casetes de la Costa des Teatre. Així mateix que es decideixi l’ús més adient per les mateixes. Al nostre criteri no es té perquè excloure la possibilitat de tenir un ús comercial d’elements que donin valor a l’espai ( llibres de vell, artesania, qualque espai expositiu públic, etc) Així mateix és un lloc idoni per establir un punt de informació turística i sobre patrimoni.
ARCA es dirigirà a l’Ajuntament de Palma per tal de iniciar converses per aconseguir la protecció i dignificació de aquest espai emblemàtic.


Una imatge plena de tipisme, però en realitat atípica.

En realitat un motiu més per conservar i recuperar les casetes de la Costa des Teatre és precisament que és una construcció única a la ciutat de Palma. No obstant hem trobat a diverses ciutats europees estructures semblants i per això vos adjuntam una foto de Lisboa on es veu un paisatge urbà similar.

17 de gen. 2008

VI è FORUM CIUTADÀ A PUIGPUNYENT



El passat dissabte, dia 12 de gener va tenir lloc el VI è FORUM CIUTADÀ de l’Agenda Local 21 de PUIGPUNYENT. L’acte es celebrà a la CASA de CULTURA


Un dels punts del qual es parlaren i que ens afecta directament fou:

LA RECUPERACIÓ I MANTENIMENT DE CAMINS I PATRIMONI HISTÒRIC.

Les jornades foren presentades per la Sra. Margalida Sureda, Regidora de Cultura. Com a convidat, vingué Pep Martorell, Tècnic de la Conselleria de Medi Ambient; promotor de la implantació de l’agenda local 21 a Puigpunyent.


ANY 2007:
Dels projectes començats en l’any 2007 destaca la Catalogació de béns arquitectònics populars (teules pintades...)

PLÀ D’ACCIÓ 2008:
Dels projectes nous per a l’any 2008 destaca la recuperació i conservació de CAMINS i TALAÏOT de Ses Belles

RECUPERACIÓ, CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE CAMINS

Tomàs Vibot, va ésser l’encarregat de fer la ponència sobre els camins ja que són ell i Just Fernández els encarregats.
A Puigpunyent hi ha 10 camins rurals públics documentats i 34 sense documentar, que són de domini privat.

Proposta per enguany:
1. Camí vell d’Estellencs, és un camí reial, de ferradura i a principis del segle XX tenia traçat de carro.
Camí documentat des del S. XIV
PROBLEMÀTICA: el seu manteniment
2. Camí Vell de Superna. IMPORTANTÍSSIM i parcialment minvat per la carretera.
3. Camí vell de Calvià (que es conserva en bon estat) i de Galilea (més problemàtic).
4. L’Ordenança Reguladora d’Us i Conservació de Camins és podrà consultar a través d’INTERNET.

TALAÏOT DE SES BELLES

Elena Juncosa, arqueòloga i veïna de Puigpunyent, feu l’exposició sobre l’únic Talaïot de titularitat pública al municipi de Puigpunyent. Actualment no té cap tipus de senyalització i tampoc d’intervenció.
La proposta és canviar aquesta situació i convertir-ho en un lloc per passejar i comprendre millor que és un talaïot, la seva finalitat i els usos que hi feien. En definitiva, conèixer millor les formes de vida dels avantpassats de la contrada de Puigpunyent.


Xiqui Bosch, de Milana Foment del Patrimoni

Conferència de Mn. Joan Darder: "La Capella de Barceló: un any després"

En la primera conferència del cicle "Visions del Patrimoni" promogut per la Fundació Amics del Patrimoni, Mossèn Joan Darder, degà de la Seu, dissertà sobre “La Seu, un any després de Miquel Barceló".






Texte complet de la conferència "LA SEU, UN ANY DESPRÉS DE MIQUEL BARCELÓ". Can Weyler, 16 de gener de 2008.


1.- Reaccions a la ponència i entrevistes


El primer sorprès devant les reaccions a la ponència que vaig llegir al Simposi Internacional de Burgos (14 novembre 2007) he estat jo mateix. Les reaccions tant entre els congressistes i la premsa d'aquella ciutat com entre la gent i els Mitjans de Comunicació de Mallorca han estat ben diverses. Gran interès i acceptació a la ciutat castellana; distintes i encontrades posicions aquí, a Mallorca. Raons de proximitat, diversitat de formació, implicació i interessos poden ajudar a entendre aquestes postures. Vénen d'enrere. Pareix que ens va millor parlar que escoltar i lluitar en pla de guerra més que recórrer camins de pau i veritat.


2.- Alguns aclariments
Encara que els hagi fet/dit i repetit més de dues vegades no és de més que ho torni a dir:
a) En aquesta conferència com en la ponència llegida a Burgos, parl a títol exclusivament personal. No represent ningú més que el meu parer i el testimoni directe i de primera mà des de 2000 fins a 2007.
b) No puc presumir de cap títol universitari en Belles Arts ni d'estudis especialitzats en pintura, escultura, vitralls, etc. Vaig pels nou anys de gaudir diàriament de la bellesa interior i exterior de la Seu. No he para de fruir-ne, estimar-la i estudiar-la. Tenc molt per aprendre i el temps que em queda de vida em serà curt per assaborir tanta bellesa.
c) M'he sentit a Mallorca engrunat per algunes persones que, amb certa agressivitat volien que jo cantàs una simfonia, marcada pels seus ritmes i compassos, feta de silencis intencionats, paraules en palanca i aplaudiments de claca. No ho vaig fer en els meus temps d'estudiant universitari i no ho faré ara. Crec que basta amb una dosi de responsabilitat i llebertat. No impòs res a ningú, expòs el que he vis i sent.
d) No ha pogut negar ningú la veracitat de les dades que he aportat fins ara sobre fets i afirmacions... la "prudència" pot ser virtut, oportunisme o covardia. No poques vegades és una transacció de conveniències, gusts i interessos. Tampoc no vull apuntar-me a aquest tipus de prudència. En 1975, essent rector de l?encantació, vaig posar un cartell de 4 metres per 7, darrere el altar major, que deia litaralment: "EL QUINT NO MATARÀS. PARAULA DE D'EU". Molts ho consideraven llavors (darrer any de Franco) una imprudència, avui és valorat com un testimoniatge d'apreci per la vida i de valor personal.
e) Es pot preguntar si un any és suficient per fer una estimació de l'obra. Certament, el temps és encara curt, però és el que tenim i la llei del silenci no té vigència dins la nostra societat. No aconseguirà ningú només reflexió i silenci. El temps i la passió des-apassionada (si se'm permet l'expressió) anirà posant les coses en el seu punt (on les generacions estimin que l'han de posar, lluny de pressions cap amunt o cap avall).


3. Antecedents


Quan hi haguè la petició o l'oferiment de Miquel Barceló per intervenir a la Seu pesava molt en l'ànim del Bisbe Teodor i en el Capítol la voluntat que l'art modern digne i de valor entràs també a la Seu. A l'Esglèsia Mare tothom s´hi ha de trobar a ca seva. És la llar dels nins i dels vells, dels madurs i dels joves; dels clàssics i dels moderns. Tothom s'hi ha de trobar bé i no obligar tots els altres a ballar al seu únic so.
També teníem bé present la forta crítica que sofrí Antoni Gaudí i el seu equip, que no pogué acabar la seva obra; també recordàvem el rebuig al pintor Joan Miró del seu oferiment d'uns vitralls per a la catedral, com més recentment la negativa a una altra proposta, que ja s'havia concretat en una maqueta de l'artista italià P. Constantino Ruggeri, per a la Capella del Santíssim.
"Com ha encarregat el Bisbe, el Capítol, una obra a un artista agnòstic o ateu? Aquesta pregunta ha estat i és al carrer, a la premsa, a la societat mallorquina. De moment, només m'aturaré a respondre sobre el "subjecte" de l'oració. No va ser el Bisbe, ni el Capítol, que va comanar aquesta obra. Sí que arribaren a acceptal-la amb diverses condicions. En cas contrari, no s´hauria pogut realitzar dins la Seu. Però que cadascú guardi el que ha fet", tant si és bandera de trïunf com de condemna.
El mèrit de l'iniciativa (n'hi haurà d'altres que el consideraran un demèrit) l'hem de col.locar sobre les espatlles de la Universitat de les Illes Balears. Ella tengué la iniciativa (2000) de proposar a l'artista felanitxer, de fama internacional, Miquel Barceló la investidura de doctor "honoris causa". Hem de situar l'inici de la història en un viatge a París pel febrer de 2000, de quatre persones de la UIB i de l'Ajuntament de Palma per trobar-se amb l'artista. Barcceló accepta la seva candidatura al nomenament sempre que vagi acompanyada de "la realització d'una gran obra" a Mallorca. Aqueixa obra constituiria el seu discurs d'investidura. Certament la força extraordinària del pintor de Felanitx resideix més en les mans que no en la boca, com ho ha demostrat en el discurs d'investidura, en la inauguració-benedicció de la capella de la Seu i en la performance de la Llonja, totes tres intervencions pel febrer de l'any passat.
Al llarg del 2000, Mn. Pere Joan Llabrés, canonge encarregat del Patrimoni artístic de la Diòcesi i de la Catedral, intentà convèncer els canonges, un per un, de la bondat d'una intervenció de l'art de Miquel Barce`´o a la Seu, inconcreta en un primer moment i que es va anar concretant en possibilitats tempetjades successivament: una exposició temporal de part de la seva obra a l'interior, gàrgoles a l'exterior, una capella penitencial... El 16 de desembre de 200 vaig presentar al capítol dues qüestions:
1a) Si s'accepta, en principi, una intervenció de l'artista Miquel Barceló a la Seu. Votació amplament favorable.
2a) Si s'accepta que aquesta intervenció es realitzi a la capella de Sant Pere (també anomenada del Santíssim), si això suposa retirar-ne el retaule neoclàssic i els mausoleus de dos Bisbes, que seran reubicats. Aquí s'aconseguí la majoria absoluta més ajustada que hi pugui haver: la mitat numèrica més mig vot. Érem un nombre senar. No es divideixen les persones, però sí les xifres, que admeten dècimes.
Hem de tenir en compte que el Capítol coneixia el parer favorable a aquesta obra del Bisbe Teodor Úbeda, que féu costat a la iniciativa amb gestions personals. Arribàrem just, just à l'aprovació de la idea inicial. Calreconèixer que en les fases primera (retaule i ceràmica) i segona (mobiliari litúrgic) l'aprobació dels canonges va anar pujat enters.
Però hi posàrem condicions.


4. Condicions
Per aconseguir la mínima aprovació inicial posàrem aquestes tres condicions "sine qua non" ( o sia, condicions sense les quals no es podia passar endevant):
1a) que el projecte obtengués totes les aprovacions civils i eclesiàstiques corresponents;
2a) que no costàs un "duro" aquesta fou l'expressió col.loquial i clara que usàrem) ni al Capítol ni a l'Esglèsia;
3a) que abans de cada una de les tres etapes (mural de ceràmica, peces litúrgiques i vaitralls) l'artista havia de sotmetre el projecte a l'aprovació del Capítol.
Aqueixes condicions que posàrem responien a les exigències i crítiques que fundadament esperàvem de la societat i Esglèsia de Mallorca i la prudència del Capítol.
Els qüestionaments més escoltats i als quals, coneixent l'artista i la seva obra, no podem negar certa part de raó o raons (cadascú en traurà el percentatge, segons les pròpies inclinacions), els resumiria en aquestes tres:
1r) Pot integrar-se harmònicament l'art modern de Miquel Barceló en una Catedral gòtica?
2n) És evangèlic, testimonial, exemplar gastar tants de doblers en una obra innecesària?
3r) Por un agnòstic o ateu expressar en una obra com aquesta la fe del cristià catòlic en l'Eucaristia?
No vull dir-ne cap darrera paraula, ni que sigui tan pobra com la meva. No gos tancar una qüestió que jo mateix mantenc oberta. He de reconèixer que des del 200 fins avui he anat evolucionant, vis i sentit allò que ha anat succeint-se i ateneent les obsevacions i els comentaris fets des de diverses sensibilitats, capacitats, raons i experiències. Si interessa, podrem dialogar llavors, desprès de la lectura preparada.
Al primer (estils compatibles?). Sabem que una Catedral gòtica meridional, com la nostra, ha anat incorporant diversos estils al llarg de set segles (renaixement, barroc, neoclàssic, neogòtic, modernista).
Això no pressuposa que qualsevol obra nova pugui integrar-se feliçment en l'anterior. També entenem que l'Esglèsia és católica i que tots estam convidats a trobar-nos-hi bé. Hem de fer lloc als altres en el cor, a casa, a l'església. ser llar oberta per a tots dur a obrir cor, ment, sensibilitat i gusts a altres gents que no son de la mateixa corda.
Al segon, quan em demanaren a mi, en un programa de televisió, perquè havíem gastat quatre milions d'euros en aquesta obra, vaig respondre que si a mi m'haguessin donat quatre millions d'euros per fer -ne el que hagués volgut, no els hauria gastats en aqueixa actuació. He estat missioner en el Tercer Món i conec necessitats més básiques i elementals. Encara que cultivar lésperit també és productiu, i no ho dic principalment per l'econimia sinó pel que entenem per "humà" , "humanament, hauria acudit a salvar o curar vides. Però era "això o no res", "t'ho donam per aquesta obra d'en Barceló, no per una altra cosa" . Per dur a terme el projecte de Miquel Barceló es va crear la fundació ART A LA SEU, integrada en Fundatur, la Universitat de les Illes Balears, el Govern Balear i l'Esglèsia Catòlica. Aquestes institucions aportaren sabers i diners, relacions i solucions amb gran exemplaritat, ja que, canviant de tirulars, treballaren fins a conseguir l'objectiu fixat.
I al tercer, he de reconèixer que, vist allò que hem vist, don més consistència a l'objecció que en començar l'itinerari. La història ens conta que amorals, immorals i descreguts han estat capaços de representar persones, fets i maravelles de la fe. El creient pot ser un artista molt mediocre i allunyat o contrari a la fe pot estar dotat d'una sensibilitat i uns dots extraordinaris. Ara bé, en aquests casos, han posat les seves capacitats i sensibilitat al servei d'uns valors que ells captaven de qualque manera encara que no els compartissin en la intimitat de la consciència. Un home i una dona poden acostar-se als sentiments del pare i mare sense haver engendrat o concebut. Han de voler ser honests i conseqüents amb l'encàrrec rebut. Què ha passat amb aquesta obra de Miquel Barceló?
5. Pla inspirador de l'obra


La capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca ocupa l'absis lateral dret de la capçalera. És de traça gòtica i pertany al nucli més antic de la fàbrica catedralicia, procedent del segle XIV. És lleugerament asimètrica, amb una desviació relativa dels murs i amb unes mides de vint-i-cinc metres d'alt, vuit d'ample i dotze de fondària.
Mn. Per Joan Llabrés, en nom del Bisbe i del Capítol, transmeté a l'artista el sentit inspirador del seu treball. Es tractava no tan sols de decorar, sino de recrear l'ambit de la Capella del Santíssim, on es reserva i s'adora, on s'havia de celebrar la Missa conventual dels dies feiners.
La professora Mercè Gambús (UIB), que ha estat impulsora de l'obra des d'abans de la concepció i que en serà la consevadora, en sap més que jo, també de l'artista, i l'anomena "cripata subterrània de silenci"
La idea central. JESÚS, PA DE VIDA PER AL MÓN. Pa espiritual en l'Eucaristia i Pa que es parteix en ajuda al proïsme.
Com a elements inspiradors i figuratius se li oferiren dues pàgines de l'evangeli de Sant Joan amb signes molt expressius del Senyor Jesús: la multiplicació dels pans i els peixos (cap. 6) i les noces de canà (cap 2), on Jesús converteix l'aigua en vi, lordinari en festa.
El programa iconogràfic proposat a l'artista preveia una figuració simbòlica, sacramental, actualitzada dels signes narrats per Joan. Ara és el Senyor Ressuscitat qui reuneix la comunitat dels creients, parteix el Pa de la Vida i els reparteix. Els "feels a Crist" , alimentats amb l'Eucaristia, transformats en "homes i dones nous", "noves criatures" es donaran a si mateixos i compartiran el seu temps, valors i doblers per donar vida al món assaciant la fam espiritual i material.
Ho ha aconseguit l'artista? Volgué significar això? A quina, de les coses realitzades, dona més valor? Qué pretén? Sempre és difícil furgar en les intencions i voluntats alienes.
Però també podem girar la pregunta en altres direccions: què ens diu, evoca o suggereix aquesta obra?


6. Les tres parts : tríptic de ceràmica, llocs litúrgics i vitralls


La reforma relaitzada per l'artista Miquel Barceló entre els anys 2001 i 2006, és a dir, des de l'aprovació del projecte fins a la finalització, podem dividir-la en tres fases o moments successius: 19 la creació d'una paret ceràmica policromada d'uns 300 m2, que cobreix quasi la totalitat dels murs arquitectònics; 2) un conjunt de peces o llocs litúrgics compost per l'altar, ambó, seu presidencial i dos bancs per al cor ferial, tot això realitzat en pedra de Bnissalem. I 3) cinc vitralls de dotze metres d'alçada amb tonalitats de grisalla.


A) L'anomenada pell de ceràmica o retaule d'argila de 300 m2 forma un tríptic amb tres frescs i dues coves. La mar amb peixos, a l'esquerra, la terra amb els seus fruits, a la dreta i, en el centre, la nova humanitat. Les grutes, replicants de l'arquitectura de trompes, figuren el depòsit dels secrets del silenci i marquen la connexió del circuit escènic com a simulacre, com a segona pell.
La ceràmica es treballà a Vietri sul mare (ITàlia), en el taller de Vicenzo Santoriello, i està formada per nombroses peces, muntada com un perfecte trencaclosques amb uns ancoratges d'alumini que el subjecten a les parets i que son visibles des del perfil frontal anterior de la mateixa capella. S'insta.là de gener a agost de 2004.
"Els pans-explica Barceló- són tots els fruits de la terra. Per extensió, els peixos són tots els fruits de la mar. I com a conclusió hi ha el crist amb els estigmes sobre una paret seca de cranis. la morfologia, el vocabulari de l'obra, sempre és un bony que s'obri com la boca d'un peix, com una magrana, com un fruit obert".
La multiplicació dels pans i desls peixos, amb la conversió de l'aigua en vi, ha permès a l'artista desplegar un corpus iconogràfic i biogràfic. La mar que puja i desplega una ona gegantina, a la dreta: algues, llobarros, musclos, rajades, pops, etc. La terra, a l'esquerra: pans, gerres de vi, fruites, hortalisses, etc. Tot entorn de l'eix central: el Crist dret, Ressuscitat però amb les marques de la crucifixió, resplendent, transfigurat i embolcallat de blanc. Als peus del Ressuscitat, dins la ceràmica, s'obri el sagrari per a la resarva eucarística, amb la porta banyada d'or i marcada amb les petges de mans. Metàfora del qui cerca D'eu (Veritat, Bondat, Bellesa) en les tenebre de l'incredulitat o del qui el segueix a la llum de la fe. O també com un crit de protesta davant tanta gent que mor de fam o violentament.
A la questió dels cruis respon l'autor: "Els cruis són una gran xarxa, són com les termites d'Àfrica, donen un sentit involuntari a tot, fan un lligam, una idea de temps. Els cruis fan lligar perfectament aquesta pell d'argila amb Gaudí i Jujol, els cruis fan que l'obra tengui el seu lloc allà dins gràcies a la seva organicitat". Gaudí i Jujol no han arribat a temps a dir-hi la seva.
B) Elements per a la celebració
El projecte de mobiliari liturgic dissenyat per Miquel Barceló, amb l'ajuda de l'arquitecte Sebastià Gamundí, és de pedra de Binissalem, dibuix de geometria rectilínia sense decoració ni inscripcions, que finalment forma un conjunt integrat per: l'altar (una sola peça de cinc tones) que presideix l'espai central, l'ambdó a la dreta vist des de l'absis, la seu presidencial darere l'altar a l'esquerra i dos bancas per al cor ferial disposats a cada banda, baix de la pell ceràmica. S'instal.laren aquestes peces pel maig de 2005.
C) Els cinc vitralls
La tercera i darrera fase va ser la il.luminació, tant la natural, a través dels vitralls, com l'elèctrica. Barceló presentà a l'aprovació capitular, en diferentes dates, millorant-se a si mateix, dues sèries de cartons per als cinc vitrallas que foren aprovades amb satisfacció unànime. Però quedaren en projecte de cartó. Els que col.locà a finals de 2006 foren totalment diferents als aprovats. Jugava amb la curtor del temps que faltava per a la inauguració, ja fixada per al 2 de febrer de 2007. Des dels primers cartons sense figuració i amb tons blavosos, caqui i verdosos fins a rrivar als grisos definitius, ha transcorregut gran part d'aquesta història. Els vitralls han estat gabricats a Tolosa del Llenguadoc en el taller de Jean-Dominique Fleury, amb vidres superposats. Representen palmes, ones, rels i algues, dibuixades, amb una escriptura agrafiada, i pretenen reproduir la llum del fons de la mar.
L'artista explicà vervalment el seu pla nou sobre els vitralls als patrons de la Fundació ART A LA SEU. Fugiria dels clàssics vitralls de colors per, dins una tonalitat marina, mostrar el que veu una persona en submergir-se a sis o vuit metres de fondària. Però Barceló ens ha canviat la mar Mediterrània per la de Mali. Pretengué Barceló aconseguir aquesta llum perquè creia que s'adequava millor a l'espai, per facilitar el clima d'oració-adoració, pers ressaltar la seva ceràmica part damunt de l'altar, dels sagrari, etc., per dir que l'Esglèsia és obscurantista...? Tot això s'ha dit i pensat i qualque cosa més.
Permeteu-me una reflexió sobre la llum en els temples cristians. La llum com a símbol és la metàfora mes primigènis de la natura i força dinàmica de Crist: transformar allò fosc en lluminós, l'opac en transparent, la ignorància en saviesa, l'inferior en superior, el cos de pecat en cos de resurecció, l'inert en viu, etc. D'aquesta simbologia participen -cadascú al seu nivell de comprensió- tots els éssers de l'univers, i en particular l'esser humà.
En la construcció tradicional dels temples cristians, els seus arquitectes s'han recolzat en la llum solar per recrear aquest significat , formalitzat de diferents maneres, però sempre respectant el mateix senzill esquema geomètric: el temple ha d'estar orientat en la direcció del sol naixent (que a l'Occident cristià significa també orientar-se cap a Jerusalem).
Aquest esquema bàsic del temple i el ritu que albergava, orientat cap a la llum naixent, se va anar matisant i enriquint amb el transcurs del temps: per exemple, durant el període gòtic les tècniques constructives van permetre emfatitzar la presència d'una llum diferent, espiritual, a l'interior de les catedrals mitjançant l'alquímia promoguda pels colors de les seves vidrieres, en oposició al seu exterior o llum profana o simplement natural.


7. Recepció i reaccions


Acab de apuntar-na algunes. N'hi ha hagut més. Les previsibles (que ja colombràvem en sopesar el projecte i que hem esmentat abans). L'eco de la societat el solen donar, silenciar, distorsionar o interpretar els mitjans de comunicació social segons interessos, fílies i fòbies diverses.
No va ser menys el cas que ens ocupa. S'escoltaren veus dispars entre el clero, els creients, el poble com a tal, els entesos, els mitjans de comunicació, els altaveus de l'artista, els que aplaudeixen sempre el "vencedor", l'heroi local, els qui pensen que no pot crear-se res millor que l'antic, els qui pensen que el nou és millor només perquè és distint, protesta o ruptura amb l'anterior, els qui tenen interessos en joc, etc.
La inauguració d'aquesta obra comptà amb la presència dels Reis, d'autoritats, personalitats i poble. Es mobilitzà la premsa local, nacional i internacional. Es promocionà agudament i palmàriament l'artista, la seva obra, la Seu i Mallorca.
Miquel Barceló, a partir d'aquest dia i obra, és més conegut i més cotitzat encara.
En el diàleg les seves respostes i preguntes poden fer més llum. Les persones que hem tengut part i influencia en el projecte i les decisions preses no sostenguèrem ni sostenim exactament el mateix. És una conseqüència de la intel.ligència, voluntat i llibertat humanes.


8. La meva posició personal davant l'obra...
Vull dir, d'entrada, que aquest parer és estrictament personal (no implica per res el que puguin tenir d'altres capitulars), ha anat evolucionant (així com progressava l'obra, alguns problemes amb l'artista, les seves accions i declaracions, reaccions posteriors) i no és un judici que quedi tancat ni conclós. He sentit el parer de la societat, de molts de grups i persones especialitzades (des d'artistes en camps diversos, historiadors de l'art, arquitectes, restauradors, periodistes especialitzats, galeristes de l'art, metges, psicoanalistes...) seguesc acollint i registrant la reacció del poble mallorquí i dels turistes.
Si volem procedir amb serietat no afectada ni reaccions simplement viscerals, entenc que ens hem d'aclarir davant tot el que ha passat i respondre a aquestes qüestions i, per ventura, a qualcuna més:
1a) Quin va ser l'encàrrec exacte ( el missatge religiós) que rebé l'artista pintor del Bisbe Úbeda i del Capítol de la Catedral de Mallorca?
2a) Què ha fet l'artista? Qúè veuen els nostres ulls?
3a) Quines intencions ha tengut lártista en realitzar aquesta intervenció a la capella del Santíssim de la Seu?
Intencions que, com a bon artista plàstic ha traduït en la seva obra. Alguns efectes són fruits de la intenció, d'altres són incontrolats, perquè tot artista- tot humà_ és un complex de sentiments, sabers, intencions, frustracions que va projectant en l'existència.
4a) Quina ha estat, va essent i serà la recepció d'aquesta obra pel poble i pels entesos? Tenim les dades de la inauguració i dels quasi deu mesos transcorreguts després. Però els anys i el futur donaran un judici més exacte i certer.
Només amb aquestes quatre qüestions apuntades n'hi hauria per a una altra ponència que, ara, no esenvoluparé. Indic unes línies de reflexió, perquè amb les dades aportades ja he dit coses.
Aterrant a donar el meu parer, estrictament personal, sobre una obra de la qual he estat molt a prop des d'abans de concebre-la ( des de l'any 2000), diré, en síntesi, que emcara em trob en el SÍ, encara que han anat augmentant notablement els "emperons" en l'altre platet de la balança. Alguns "perquès" de la meva posició:
- Miquel Barceló no havia d'haver mai covert amb la seva ceràmica una pintura del segle XV a la paret, ni ho haviem d'haver permès les autoritats civils ni les eclesiàstiques. No impedia la seva obra, tan sols n'haguera reduït una petita extensió.
Certs incompliments en els contractes escrits i acords verbals: els cinc vitralls, el canelobre, omissió de la inscripció...
- La imatge del Crist Ressucitat, dificultats prèvies i simultànies a l'exacució. reaccions i declaracions "a posteriori". Fins i tot Francisco Umbral dedicà una de les seves columnes al diari El MUNDO, titulad "Los atributos", al Crist de Barceló (2 de març de 2007). Es referia als atribits sexuals de la figura del Crist. Una altra psicoanalista gallega ha pogut llegir més en la cara dels fruits de la terra.
- Probablement la "polèmica" convenia a l'artista i la promició que intensificà un mes abans de la inauguració. Només aixi s'expliquen les seves declaracions (escrites i gravades) entorn de la inauguració- benedicció de la seva obra en aquesta capella del Santíssim i la seva absència- presència "distant" en la benedicció. Entenc que és una contradicció (que nega el que pretén afirmar) que una ate, agnòstic, o creient es faci "déu". Si no creu en Déu, que no es faci "déu", i si hi creu, que deixi només a Déu ser Déu.
- Li encarregaren un trevall per a la capella del santíssim (reserva de l'Eucaristia del Senyor Jesús), no un museu personal o propi tret de l'ambit de pregària i menys un altar per a "'l'adoració" de la seva persona.
- L'artista ha invertit la centralitat del lloc . no ha partit de l'altar, sagrari, ambdó i seu, sinó del retaule de ceràmica. Fins al punt que arribà a estorbar-li "el seu" altar de cinc tones i el volia retirar, posant-ne un de portàtil, perquè amagava la "seva obra", la ceràmica. Certament li dugué més hores de feina la ceràmica que els objectes o llocs litúrgics; però en una capella catòlica el retaule és decoració de l'altar. "Retaule" = "retro tabula".
- Els cinc vitralls actuals no han obtingut l'aprobació preceptiva del capítol en cap moment. El primer de l'esquerre és d'un negre que només deixa passar un filet de llum. Alguns entesos en art religiós interpreten en sentit negatiu tant el color fosc i trist dels vitralls com l'abundància de cruis en la ceràmica. Les explicacions de l'artista sobre la llum fosca dels vitralls em convencen dl contrari: no crec que un ateu ens hagi d'ensenyar amb quina llum pregarem millor. El que he dit abans de la llum en els temples cristians mostra un camí distint de Barceló.
- Resumint, diré que, vist el que hem vist, les garanties que fixàrem en instàncies superiors, aprovacions del Capítol i controls no han estat prou eficaços per assegurar el degut compliment del que s'havia acordat. Miquel Barceló, amb el suport de promotors i valedors, ens ha marcat alguns gols; però el partit continua. I els àrbitres seran el poble i el temps, sense pressions ni presses.


Joan Darder Brotat


Suspensió del projecte d'es Guix

Nota Informativa15 de gener de 2007

NORMA TERRITORIAL CAUTELAR: EL COL.LECTIU EN DEFENSA DE LLUC, VALORA POSITIVAMENT LA SUSPENSIÓ DEL PROJECTE D'ES GUIX

Aturar, una primera passa imprescindible, però no suficient.

El col•lectiu en Defensa de Lluc, constituït per l'Associació d'Antics Blavets, ARCA, GOB i així com nombroses persones a títol particular, valorca positivament la inclussió d'Es Guix en la Norma Territorial Cautelar aprovada ahir pel Consell de Mallorca, tot i els vots en contra del Partit Popular.

Un primera passa imprescindible

La suspensió del projecte d'Es Guix, a través de la Norma Territorial Cautelar, és una primera passa per evitar danys irreversibles en aquest espai emblemàtic de la Serra de Tramuntana.

El col•lectiu espera que, després d'aquesta primera passa, es pugui alliberar aquest espai de l'amenaça d'urbanització, amb la corresponent modificació del Pla Territorial de Mallorca.

Campanya de recollida massiva d'al•legacions

Tanmateix però, el col•lectiu continuarà amb la Campanya massiva de recollida d'al•legacions atenent que el passat dia 8 de desembre va sortir publicada al BOIB l'inici del període d'exposició pública per 45 de la revisió de les Normes Subsidiàries per a la seva corresponent adaptació al Pla Territorial de Mallorca
Així mateix, el col•lectiu continuarà amb una intensa campanya, per reclamar que no es construeixi a Es Guix i per tant que es requalifiqui aquest sòl impedint que mai més es puguin plantejar projectes que amenacin la tranquil•litat, paisatge i valors naturals d'aquest espai emblemàtic.De la mateixa manera, fa extensiva la petició al sòl urbà de Son Massip, un altre espai d'Escorca amenaçat per la construcció d'habitatges.
El col•lectiu no descarta demanar una reunió amb Jaume Font, portaveu del PP al Consell de Mallorca, partit que ha manifestat la seva oposició a la conservació i preservació d'aquest espai d'Escorca, declarat Paisatge Pintoresc (Decret 984/1972), ara, Bé d'Interès Cultural, fet que hauria d'impulsar a totes les administracions i partits a promoure'n la seva protecció.

15 de gen. 2008

ARCA NO VOL EXPERIMENTS DAVANT LA SEU

La Seu és un element únic i fràgil, que ja va patir desperfectes quan es varen instal·lar castells de focs artificials junt a ella fa uns anys. Per aquest motiu, l’aiguafoc es va traslladar al Moll Vell, per aquest motiu ara mostram el nostre desacord amb que novament es torni a dur un espectacle piromusical, encara que sembla que de molt menor intensitat, al costat de la Seu

Ara les circumstàncies són les mateixes. La Seu segueix sent susceptible de patir desperfectes i no té sentit córrer riscs innecessàriament.

No estam segurs que les proves prèvies per determinar l’impacte dels decibels, les vibracions i el cablejat per als focus, siguin ni suficients ni inofensives. Potser les proves en sí ja perjudiquin. És per això que creiem que no es poden fer ni proves ni experiments amb un monument emblemàtic com és la catedral de Palma.

Un espectacle de música i focs pot ser molt enriquidor, però no ha de ser a costa de arriscar-se a fer el més mínim mal a l’emblemàtic monument. No volem més frivolitats damunt el patrimoni històric, per a espectacles d’un dia, totalment efímers, però d’unes conseqüències notablement negatives per a la seva preservació i conservació.

Demanam que es cerqui un altre emplaçament més adient, per dur a terme aquest espectacle, perquè l’experiència ens fa ser prudents i sabem del dany i malformacions que ha sofert la Seu durant el muntatge i desmuntatge d’altres espectacles de diferent caire.

14 de gen. 2008

ARCA torna a denunciar l’estat de deteriorament de les cases de Son Cabrer

ARCA denuncia en el present escrit l’estat de deteriorament en què es troben actualment les cases de possessió de Son Cabrer, propietat de l’empresari d’oci Bartomeu Cursach Mas i de l’arquitecte Joan Bartomeu Seguí.
Es dóna el cas que les cases estan protegides, segons consta al Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, que gaudeixen d’una protecció estructural, que obliga els propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions.
ARCA recorda que, si bé és cert que el temporal del 4 d’octubre passat contribuí al deteriorament de les cases, no és menys cert que abans ja es trobaven en un estat d’abandonament total. Les teulades de l’edifici principal estan literalment esmicolades, hi ha redols que no presenten teules i que es veuen directament les bigues, de manera que quan plou l’aigua cau directament dins les cases, la qual cosa ha originat unes immenses taques d’humitat a les parets mestres, visibles perfectament des de l’exterior, amb els conseqüents problemes que està ocasionant a l’estructura de l’immoble. Però no només això, sinó que moltes finestres romanen obertes nit i dia sense persianes que els tanquin. També s’hi visualitzen diversos cruis a les parets mestres.
ARCA ja denuncià, en data de 16 de novembre, aquest cas davant l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, però de moment no hi hagut cap resposta i pronunciament davant aquest cas, de cap d’ambdues administracions competents. Quan més temps passa, l’estat de deteriorament augmenta i si no es posa remei a aquest mal, pot afectar a l’estructura de l’immoble, i això suposarà o accelerarà cap a un estat de ruïna, que evidentment no podem consentir, tractant-se d’un Bé Catalogat, és a dir que mereix un grau de protecció segons la llei de patrimoni històric de 1998.
Com a mesures urgents, cal fer una reparació el més aviat possible de totes les teulades, a més de revisar el bigam de fusta que hi ha a sota, ja que amb les pluges ha patit. Cal que els tècnics municipals s’hi desplacin per avaluar l’estat de l’estructura d’aquest immoble catalogat i protegit. Cal obligar els propietaris a fer-hi aquestes intervencions urgents amb la màxima celeritat.
Actualment, les cases es troben tancades. Part dels terrenys més propers a les cases són utilitzats per una empresa de camions de gran tonatge, com a aparcament.

10 de gen. 2008

Nova portalada de l'Església dels Sagrats Cors


Imminentment, segons anuncia un pancarta que penja de l’església dels Sagrats Cors, es duran a terme les obres de la Nova Portalada, situada al carrer Sant Gaietà. La idea és finalitzar una obra que no fou mai acabada, i així, gràcies a una actuació contemporània, respectant el marc artístic i històric damunt el que s’actuarà, es posarà fi amb gran solemnitat al treball artístic de la nostra parròquia veïna.

CONCURS D’IDEES

La idea començà el 22 d’octubre de 2005, on gràcies a un acord arribat entre la corporació empresarial Barceló (patrocinadors del projecte), els Missioners dels Sagrats Cors (titulars de l’edifici) i la Fundació Amics del Patrimoni (impulsors del projecte), es decidí organitzar un concurs d’idees. Les característiques del avantprojecte es resumien en cinc punts:

a- . L’avantprojecte havia recollir el concepte de la portalada com a lloc de recepció i acollida, a part de tenir en compte, tot i que fos mínimament, la història d’aquest Temple: Església de Sant Martí (Els Jesuïtes), de Sant Gaietà (Els Teatins) i els Sagrats Cors (dels Missioners), actuals propietaris.

b- La portalada tenia que ser una obra del segle XXI, i per tant, era una oportunitat extraordinària per a realitzar una obra d’avui.

c- La contemporaneïtat del disseny, fou valorada com a una empremta expressiva de la nostra època amb un seguiment de diferents moments estilístics.

d- El disseny de la portalada havia de ser coherent amb el discurs arquitectònic, clarament exposat al Temple i al mateix temps, tenir en compta l’entorn urbà on es trobava.

e- S’havia de col·locar en un lloc preferent l’escut reial que presideix dita portalada.
ARQUITECTES PARTICIPANTS
Al concurs es presentaren quatre estudis d’arquitectura de gran ressò nacional i internacional Cada un d’ells oferí el seu projecte, amb diferents característiques. Els arquitectes que es presentaren foren:

JOSEP BOHIGAS ARNAU neix a Barcelona en 1967. Cursà els seus estudis a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. En 1990 creà l’estudi BOPBAA junt amb Iñaki Baquero i Francesc Pla.
Ha obtingut el premi FAD d’Arquitectura en 1996 per l’exposició “Paladi al Tinell” i en 2000 per l’exposició “Kelly, una seducció...”
Ha sigut guanyador d’alguns concursos arquitectònics: remodelació de la Plaça de l’Església de Caldes de Montbui en 1993, avantprojecte d’un bloc de vivendes a l’àrea del Fòrum 2004, i ampliació del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid en el 2000.

Actualment forma part de la junta gestora del FAD.


MANSILLA + TUÑON. En 1992 Emilio Tuñón Álvarez (1958) i Luis M. Mansilla (1959) funden l’oficina MANSILLA + TUÑÓN ARQUITECTOS.
Ambdós son professores titulars del departament de projectes arquitectònics de la Escuela de Arquitectura de Madrid, i professors de la Graduate School of Design de Harvard.
Han guanyat els següents concursos: Ayuntamiento de Lalín (2004), Pla Director de l’àrea de Valbuena a Logroño (2003), Museu de Cantàbria (2002), Museu dels Sanfermines (2001), Centre de cultura contemporània de Brescia (2000), Museu de Belles Arts de Castelló (1998), Auditori de la ciutat de León (1996) i altres nombrosos premis.

En 1993 funden la cooperativa de pensaments CIRCO, editant una publicació del mateix nom.


MARTÍNEZ LAPEÑA I TORRES ARQUITECTOS S.L. En 1968 José Antonio Martínez Lapeña (Tarragona, 1941) i Elías Torres Tur (Eivissa, 1944) funden el seu estudi professional. Han sigut professores de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i autors de diversos llibres.
Han aconseguit nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria: Menció Especial de la Biennal d’Arquitectura Espanyola 2005 per l’Explanada del Fòrum Barcelona 2004, diversos premis FAD, premi a la 9ª Biennal d’Arquitectura Internacional de Venècia, etc.
Prop d’un centenar d’obres construïdes avalen la seva carrera professional, s’han centrat a Catalunya i Illes Balears, però també s’han projectat fins a Madrid, Andalusia, Canàries, Navarra, Estats Units, Japó i Xina.

Afegir que, també, han participat en el disseny de mobiliari, disseny d’exposicions i arquitectura efímera.


MATTEO VERCELLONI (Milà, 1961). Cursà els seus estudis a la Facultat d’Arquitectura del Politècnic de Milà. Treballa al seu estudi d’arquitectura des de 1996.
Ha participat en gran nombre de projectes, centrats especialment en l’àrea de Milà, tot i que també podem trobar treballs seus a Brasil, Hondures, Estats Units, Tailàndia, Moscou Japó i Xina. La seva carrera professional s’ ha centrat en l’arquitectura d’edificis, disseny urbà i interiorisme.

Ha compaginat la seva professió amb la docència, és assessor de la revista INTERNI i ha realitzat nombroses publicacions.


DESCRIPCIÓ DELS PROJECTES PRESENTATS

JOSEP BOHIGAS, FRANCESC PLA e IÑAKI BAQUERO (Barcelona) presentaren “RE_PORTA”. La portalada presentada per aquests arquitectes era una solució excepcional; es resolia amb 4 portes que acollien i s’obrien; les superiors per a les dates excepcionals; les inferiors per al pas. Era un bell i original projecte ben resolt en els materials de fusta i amb referències vernacles als forats característics de l’arquitectura mallorquina.

EMILIO TUÑÓN y LUÍS MORENO MANSILLA (Madrid) presentaren “ENTRE”. Aquest projecte tenia la qualitat del monomatèric al resoldre’s amb un mosaic de pedra picada. Era valent i encertat a l’apostar per un sol material. El seu caràcter daurat era de gran impacte, integrant-se amb la portalada amb un disseny decoratiu que tenia la virtut de la seva rotunditat.

MARTÍNEZ LAPEÑA – TORRES ARQUITECTOS, S.L. (Barcelona) presentaren “ATEIAG”, resolia acabar la façana amb els mecanismes de l’arquitectura clara i rotunda que completava l’accés amb dos grans brancals, una llinda i un arc on es situa l’escut reial. La importància i disseny donat a la porta diferencia i realitza amb claredat la portalada. S’enfronta a l’encontre amb la façana resolent-ho amb el mestratge de l’estereotomia de la pedra on està construïda la façana dels Sagrats Cors. És un projecte subtil, culte i refinat, que arriba a resoldre els detalls d’encontre amb la façana inacabada amb un criteri arquitectònic y plàstic a la porta innovador i contemporani.

MATTEO VERCELLONI (Milà) presentà “MULTIFRONS”. El projecte de l’arquitecte italià era la sobrietat contundent, més monumental. Amb una sinceritat absoluta, mantenint-se desenganxat de la façana. El projecte dissenyà un signe que era eloqüent com a arquitectura del Segle XXI. Es resolia des de l’òptica actual, essent especialment interessant la il·luminació de la façana rasant d’aquesta peça sobreposada sobre la façana original.


DELIBERACIÓ


El dia 13 de març de 2006 es reuní a la sala Vermella del Palau Solleric un jurat, format per especialistes i en representació pròpia o varies institucions, per tal de donar un veredicte final al concurs. Els membres foren els següents:

- Pare Agustí Martí (representant dels Missioners dels Sagrats Cors, congregació propietària del temple), com a president.
- Sr. Joan Guaita (president de la Fundació Amics del Patrimoni), com a vice-president.
- Sr. Carlos Clemente (arquitecte).
- Sr. Juli Capella (arquitecte).
- Dra. Catalina Cantarellas (catedràtica de la UIB).
- Pare Gabriel Llompart (membre de la Reial Acadèmia de la Història i soci d’honor d’ARCA).
- Sra. Teresa Matas (artista i sòcia d’ honor d’ARCA).
- Sr. Alejandro González (arquitecte representant de l’Ajuntament de Palma).
- Sr. Federico Climent (arquitecte representant del Col·legi d’Arquitectes de Balears).

El Sr. Lluís J. Segura (jurista) actuà en qualitat de secretari.

El Jurat per unanimitat va declarar guanyador del concurs al projecte presentat amb el lema “ATEIAG”, essent l’autor, l’estudi MARTÍNEZ LAPEÑA – TORRES ARQUITECTOS, S.L. (Barcelona).


PRESENTACIONS

Dia 4 d’abril de 2006, es presentà al Palau Solleric, davant els medis de comunicació, al Sr. Elies Torres, qui ens parlà del projecte guanyador, com a representant de l’estudi d’arquitectura MARTÍNEZ LAPEÑA – TORRES ARQUITECTOS, SL. A la roda de premsa també hi foren representades les institucions organitzadores, on hi assistiren el Sr. Alvaro Pacheco (corporació empresarial Barceló), Pare Agustí Martí (Missioners dels Sagrats Cors) i el Sr. Joan Guaita (president de la Fundació Amics del Patrimoni).

Dia 5 de maig de 2006, s’inaugurà al pati del Palau Solleric, una exposició sobre els projectes presentats al concurs d’idees. L’exposició va romandre tot el mes de maig. A la inauguració hi assistiren, la batlessa de Palma, en aquell moment, la Sra. Catalina Cirer i altres representats polítics, al igual que el president de la corporació empresarial Barceló, el Sr. Simó Pere Barceló, el Pare Agustí Martí i el Sr. Joan Guaita.


REDEFINICIÓ DEL PROJECTE

Després de mesos de converses entre patrocinadors, arquitectes, propietaris i organitzadors, per tal de redefinir el projecte i trobar la millor solució final per a l’església dels Sagrats Cors s’ha començat a tramitar el projecte d’obra i esperem que en un breu termini de temps, tinguem l’autorització per a començar les obres.


El País 16-3-2008 Sobre piedras y personas

9 de gen. 2008

ARCA exigeix la restitució de les façanes del carrer Paners cantonada amb Colom, idèntiques a les originals

A més, ARCA manifesta la seva decepció ja que a la reunió de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca celebrada el passat dia 27 de novembre de 2007, es va aprovar la protecció de les esmentades façanes, i fins i tot determinada tipologia d’interiors.

Fa temps que ARCA ve denunciant que hi ha un gran nombre de demolicions d’edificis antics a Palma, per tal de tornar a aixecar-los de nova planta i fer aparcaments sota ells.

Aquest fet produeix la pèrdua de autenticitat del nostre centre històric.

Picaresca

Moltes vegades les declaracions de ruïna i demolició per via de urgència, com ha estat aquest cas, poden amagar picaresca per part dels promotors, que veuen més possibilitats de negoci si ofereixen pisos amb pàrking.

Cort ha de vetllar per la seguretat, però també per la conservació del nostre patrimoni i de l’interès general.

ARCA s’ha dirigit per escrit als responsables municipals exigint la restitució de les façanes demolides idèntiques a les originals i la protecció immediata de les restants del carrer Paners i de la Plaça Llorenç Bisbal (Davant l’església del Socors), totes elles incloses a l’acord de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric a la que feim referència al principi.

7 de gen. 2008

ARCA denuncia l’estat de ruïna en potència de la torre de Son Oms i del conjunt de cases

La situació de Son Oms és delicada i de difícil solució si l’Administració no actua de manera subsidiària, ja que, actualment, la finca és propietat de vuit persones, amb la qual cosa resultarà molt complex arribar a un acord. A més a més, cal pensar que, des de 1972, les cases han quedat just arran de la segona pista de l’aeroport, la qual cosa impossibilita que siguin habitades per cap persona. És precisament això el que ha motivat que no hi visqui ningú i que les cases estiguin abandonades. Atès que molt difícilment seran ocupades pels propietaris i que, per tant, la seva motivació per tenir el conjunt en condicions és nul·la, instam l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca o el Govern de les Illes Balears perquè no només es prenguin seriosament la restauració de la torre, sinó que es plantegin la possibilitat d’adquirir la finca, que consta del conjunt de cases, torre i 10 quarterades de terreny, perquè pugui esser destinada a allò que trobin més adient, com per exemple camp d’aprenentatge o casa de colònies per a escolars.

El novembre de 1998, es va presentar a la comissió de Patrimoni del Consell el projecte de restauració i consolidació de la torre, que ja mostrava un evident deteriorament. Sis mesos després, s’aprovà l’assignació d’una subvenció d’1,5 milions de pessetes. Es tractava de reposar, a les dues plantes centrals, el bigam, endemés de rematar amb tela asfàltica cada planta i cobrir la terrassa superior amb enrajolat. S’especificà que la restauració de les bigues es faria a la manera tradicional d’aixa. No obstant això, el projecte de restauració no es dugué a terme perquè els propietaris consideraren insuficient l’ajuda, tot i que pel fet de ser BIC, els propietaris estaven obligats per llei a tenir-la en condicions. A instància del Grup per l’Estudi de les Fortificacions Balears (GEFB), que denuncià la situació, els tècnics del Consell de Mallorca visitaren la torre dia 27 de febrer de 2006, set anys més tard, per comprovar-ne l’estat de conservació, que era molt dolent i amenaçava ruïna. Segons Jaume Cardell, arqueòleg del Consell, «la torre està en molt mal estat, no crec que es desplomi però els forjats estan patint el deteriorament i si les bigues arriben a caure el seu estudi seria impossible i ens trobaríem davant un nou cas de ruïna [...] Ja en teníem notícies a través del GEFB des de fa quinze dies, per això no ens podem torbar més». Jaume Cardell recordà, a més a més, que, a part de la torre, «hi ha part d’un jaciment arqueològic, on s’emplaçà la segona pista de l’aeroport, i que actualment en queden restes de murada». Estava previst enviar als propietaris un requeriment notarial perquè prenguessin mesures (Diario de Mallorca, 26-02-2006).

No obstant això, sembla que no s’hi actuà, ja que segons una nota de premsa apareguda al Diario de Mallorca, amb data 27 d’octubre de 2006, l’Ajuntament de Palma anuncià que instaria els propietaris de les cases i de la torre de Son Oms Vell a iniciar els treballs per tal de garantir la preservació d’aquests béns catalogats si en el termini d’un mes no s’hi presentava una proposta de protecció. La proposta s’aprovà per unanimitat arran d’una sol·licitud inicial del grup municipal d’EU-Els Verds, que alertava sobre el mal estat de conservació de les cases i de la torre (Diario de Mallorca, 27-10-2006).

El Consell Executiu del Consell de Mallorca, en la sessió de dia 26 de març de 2007, adoptà concedir al senyor Joan Duran Coll (un dels vuit propietaris de la finca) una subvenció amb un import de 16.619,73 euros per a la consolidació i restauració de la torre de Son Oms (exp. 17), declarada Bé d’Interès Cultural (BIC). Així mateix, es feren les prescripcions següents: «S’ha de donar el mateix tractament de la coberta de la torre al cobert de la caixa de l’escala per la qual s’accedeix al terrat. El paviment del nivell inferior serà el mateix de l’existent: trespol de calç piconada (amb la finalitat de permetre la transpiració del vapor de l’aigua del subsòl evitant al màxim les humitats ascendents pels murs de la torre). S’haurà de comunicar a aquesta direcció insular l’inici de les obres. Quan es duguin a terme les obres s’haurà de nomenar un arqueòleg» (BOIB núm. 61 de 24-04-2007).

El 2 de gener de 2008, visitàrem la possessió i poguérem constatar que encara no s’hi ha fet cap intervenció. Per aquest motiu hem demanat a les administracions insulars competents, Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i Govern de les Illes Balears el següent:

1. Que es prenguin seriosament la restauració de la torre.
2. Que negociïn amb els propietaris per tal que s’arribi a un acord factible i raonable.
3. Que negociïn amb altres administracions per tal que es plantegin la possibilitat d’adquirir la finca, que consta del conjunt de cases, torre i 10 quarterades de terreny, perquè pugui ésser destinada a allò que trobin més adient.

Vegeu Última Hora Digital, 3-12-2007 Denuncian "pasividad" en la torre de Son Oms
Vegeu diariodemallorca.es 12-12-2007 Son Oms: entre la deixadesa i la negligència Àngel Aparicio Pascual. President del Grup per l'estudi de les Fortificacions de Balears

5 de gen. 2008

embARCA't: Betlems conventuals

Recorregut dirigit per l'investigador Biel Barceló amb l'itinerari següent: La Sang, Santa Magdalena, Sant Jeroni i Santa Clara


EL BETLEM A MALLORCA

El 2007 serà l'any en que el Vaticà, fent una lectura nova de l'Evangeli de Mateu, fa nèixer el nen Jesús a la casa del seu pare, Josep, per tant a Natzaret i no a Betlem i s'han suprimit les figures del bou, la mula i els pastors.

A Mallorca ens trobam amb el fet que no hem pogut contemplar el betlem napolità de la fundació Bartomeu March, actualment a Madrid, però si el magnífic moble del betlem de les monges de Santa Clara i que procedeix de l'antic convent de l'Olivar.

Aquesta peça d'època barroca, segueix la tipologia del betlem de Jesús, avui a l'esglèsia de l'Anunciació (la Sang), on la Sagrada Família es troba a un nivell inferior al de l'esglèsia, tal i com passa tant a la basílica de la Nativitat a Betlem o la que vol ser la seva rèplica s Santa Maria la Major de Roma. A la part superior de la cova hi son representats els pastors que rebran la visita de l'àngel que els anunciarà la Bona Nova. Dins la cova hi son presents Deu Pare i el Sant Esperit enrevolats d'una glòria d'àngels.
Aquest betlem que te una arribada llegendària al convent franciscà de Jesús fundat pel pare Catany, procedeix del taller napolità dels Alamagno, els mateixos artistes que procedents d'ULM realitzaran el de Sant Giovanni in Carbonara de Nàpols. A rel de la desamortització tant el cos incorrupte del pare Catany com el betlem passaren al seu emplaçaament actual.
Aquest betlem marcarà la tipologia dels naixements mallorquins i si en el segle XVII veu realitzat el moble de les Tereses o el compartiment lateral del retaule del Roser del convent de Santa Elisabet d'Hongria ( Jeronies ) i encara mes tard el moble que aquest Nadal es pot veure a Santa Clara.
Una de les figures presents als betlems conventuals mallorquins es la figura del doctor de la llei, recordem que els retaules dedicats al nom de Jesús a Mallorca foren nombrosos i al convent de les Jeronies el coneixen amb el nom evangèlic de "Simeón": Son magnifics els de Santa Clara i el del convent de les Agustines de la Concepció.


Els darrers grans artistes que realitzaran figures per betlems seran Francesc Herrera II ( Porreres ) i l'Adrià ( Sant Francesc i ermita de Betlem d'Artà )
Una de les darreres incorporacions als betlems de les cases de senyors, son els fons de betlem pintats per aristes fins i tot de la volada de Gabriel Femenies i on es representaven les possessions familiars, seguint el models procedents igualment de Napols.

4 de gen. 2008

Premis Sucre i Carbó d'ARCA

ARCA va instaurar uns premis simbòlics anuals per tal de refrescar la memòria sobre aquelles iniciatives a favor o en contra del Patrimoni Històric que s’han dut a terme durant l’any a l’illa de Mallorca.

Al transcurs d’un sopar celebrat fa uns dies, la votació entre les persones assistents va decidir que el PREMI CARBÓ 2007, era per al BATLE D’ESCORCA, el Sr. Antonio Gómez Pérez, per la seva pretensió de crear un nucli de població intens a la coneguda com a urbanització des Guix. Aquesta iniciativa suposaria un mal irreparable a l’entorn de Lluc, Escorca i la Serra de Tramuntana i no respon a cap interès general que ho pugui justificar.


També, pràcticament per unanimitat es va decidir que el PREMI SUCRE 2007, seria per a la RECUPERACIÓ DEL BALUARD DEL PRÍNCEP, un projecte que venia de molt enrere i encara ha de concloure, però sense dubte és una retrobada amb la fisonomia històrica de Palma.



















LES ALTRES CANDIDATURES

Els primers premis no ens han de fer oblidar les altres candidatures. Altres que optaven al CARBÓ eren: l’Ajuntament de Montuïri per la destrucció de Ses Tres Creus; l’Ajuntament de Felanitx, per no voler conservar l’edifici de sa Torre, antiga caserna de la Guàrdia Civil, per l’estat de conservació del castell de Santueri, per la destrucció d’una timba del segle XIX, per les mesures desproteccionistes del llogaret de Cas Concos i per la no redacció d’un catàleg de béns patrimonials. També cal incloure a Mateu Crespí, ex-regidor d’Urbanisme de Santa Eugènia per la paralització d’un estudi previ per a la declaració de Bé d’Interès Cultural (B.I.C.) amb la categoria de conjunt històric per als llogarets de ses Olleries i ses Coves, on varen prevaleixer els interessos urbanístics i particulars, davant els proteccionistes i comuns.

A les candidatures al premi SUCRE també quedaven recollides: La estàtua de Jafuda Cresques, l’esforç i altruisme dels Amics del Museu Marítim i la restauració del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor.

També volguérem fer un reconeixement explícit a la feina conservacionista i sensible amb el patrimoni que ha desenvolupat durant 30 anys en Miquel Àngel March, com a capdavanter del GOB.