31 d’oct. 2014

ARCA es presenta davant l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears

Blanca Castaldo i Xavier Terrasa a la presentació de l'ESD.
Foto: Cata Loshuertos.
ARCA va dur a terme ahir dia 29 d'octubre una presentació davant l'alumnat de l'Escola Superior de Disseny de les Illes balears.

Aquest acte creà una gran expectació, on un total de 89 alumnes de l'ESD ompliren l'aula, on Xavier Terrasa, membre d'ARCA els hi explicà la feina duta a terme per l'entitat i quins sóns els seus objectius i finalitats.

ARCA desitja col·laborar en el present curs amb els alumnes de l'ESD perquè puguin dur a terme projectes relacionats amb el Patrimoni Cultural o vinculats a la nostra associació.

Intervenció d'ARCA al Ple de l'Ajuntament de Palma: Can Bibiloni

Àngels Fermoselle durant la seva intervenció
Intervenció d'ARCA al Ple de l'Ajuntament de Palma de dia 29 d'octubre 2014

Intervé Àngels Fermoselle.
Vicepresidenta d’ARCA

Sr Batle, Sres i senyors regidors. Gràcies per permetre aquesta intervenció.

I al Grup Municipal Socialista per donar peu amb la seva proposta.

És lamentable que a aquestes alçades de la història de Palma ens vegem amb l'obligació de venir a demanar clemència per un edifici singular i històric del passat industrial i comercial de principis del segle XX.
Can Bibiloni, obra de Gaspar Bennàzar, Fill il·lustre de la ciutat, està ubicat a l’Eixample, al principi del carrer d'Aragó.

Aquest immoble és un dels moltíssims que no figuren dins el catàleg de patrimoni amb cap figura de protecció perquè tenim un catàleg vigent que és més que escàs. No obstant com a mínim en tres o quatre ocasions s’han pres decisions que abocaven com a mínim a la conservació de les façanes actualment existents: Quaan es va reconèixer que era un error del PGOU de 1995 no haver-lo inclòs amb protecció “r”; i per dues ocasions durant aquesta legislatura quan la Comissió de Centre Històric rebutjà els projectes de demolició signats pels arquitectes García Ruiz, pel mateix motiu: s’havien de protegir les façanes. Però urbanisme no donà curs a la modificació puntual del PGOU necessària. Ni aquest govern actual, ni els anteriors, tot s’ha de dir.

De manera, al nostre criteri incomprensible fa escasses setmanes es torna a dur aquesta qüestió a la Comissió de Centre Històric i degut a la no assistència de qualque membre, ARCA es queda tota sola en la defensa de l’immoble.

Argumenten determinats tècnics que “tan sols queda un 10% de l’edifici” i que el projecte “no quedaria bé”. Perdonin però és lamentable que es pugui argumentar això per dos motius: El que queda de Can Bibiloni és la part fonamental de l’edifici: la Façana principal, i l’habitatge construit sobre la botiga. I el que falta, eren hangars d'emmagatzemament de vehicles i tallers que tots sabem que mai s’haguéssin protegit. Qualcú es creu que acceptaria un govern municipal privar de l’aprofitament de tota una illeta del carrer d'Aragó al promotors a canvi de conservar uns hangars. Mai va ser aquesta la intenció. D’altra banda per un bon professional de l’arquitectura hauria de ser un repte estimulant conservar la façana de Can Bibiloni adaptant un projecte a aquest conjunt. Dir que quedaria malament, diu poc a favor de la professionalitat.

Direm més. Tampoc no hi ha hagut mai la voluntat de protegir l’habitatge existent. Tan sols ‘ha dit sempre que es protegirien les façanes.

Sabem que el responsable municipal voldria conservar. Sabem que hi ha informes tècnics que no coincideixen amb el parer de la darrera decisió de Centre Històric. Sabem que la gent del carrer, per la qual es governa, no vol de cap manera que es perdi el que queda de Can Bibiloni. Actuïn, amb tota la seguretat jurídica que vulguin i no oblidin que va haver una batlessa que l’ANY 2005 VA DESTRUIR UNA ALTRA OBRA DE Bennàzar, davant la passivitat de tècnics i la indignació ciutadana. Que mai ha perdonat. L’Ajuntament pot aturar la destrucció des d'aquí i també demanar ajuda al Consell de Mallorca. ARCA demana que facin les dues coses, però  conservin Can Bibiloni. Després les revistes d’arquitectura parlaran amb admiració de saber conjugar història i modernitat; ja va passar amb la Fàbrica modernista de Gomas Pons al carrer des Tenis, salvada gràcies a ARCA.

30 d’oct. 2014

L'exposició "Pere Garau, un barri amb història" al Museu Krekovic

L'exposició "Pere Garau, un barri amb història"
a una de les sales del Museu krekovic.
Foto: Maria del Mar Gaita.
Des de principis d'aquesta setmana, l'exposició "Pere Garau, un barri amb història", organitzada per ARCA a l'any 2009, es troba exposada al Museu Krekovic i romandrà fins a finals del mes de novembre.

ARCA i el Museu Krekovis han arribat a un acord de col·laboració, on aquesta exposició que divulga els valors culturals i patrimonials d'aquesta barriada del llevant de Palma pugui ser visitada per aquelles persones que s'atrequin fins al museu.

En paral·lel a aquesta activtat, ARCA organizarà dos recorreguts culturals que finalitzaran al Museu Krekovic: 

- Dissabte 22 de novembre a les 10'30h.

Visita a la barriada de la Soledat”, a càrrec de Mateu Carbonell, director de la revista La Soledat i Xavier Terrasa, historiador.

Punt de trobada: Plaça de Sant Francesc Xavier, davant el Col·legi Públic d'Infantil i Primària de La Soledat.

- Dissabte 29 de novembre a les 10'30h.

Pere Garau: ciutat nova i patrimoni”, a càrrec de Joan Roca, professor.

Punt de trobada: Plaça de Francesc Garcia i Orell (Les Col·lumnes). 

Museu Krekovic
Carrer de la Ciutat de Querétaro, 3. Palma.
Telèfon: 971 219 606

Horaris: de dilluns a divendres de 10 a 13'45h, dimecres de 16'30 a 20'00h.

ARCA organitza una taula rodona sobre “La conservació dels convents i monestirs de Mallorca"

Josep Amengual, Aina Pascual, Guillem Daviu,
Margarita Novo, Josep Masot, Nadal Bernat i Rosa Planas.
Foto: Cata Loshuertos.
ARCA va organitzar ahir dimecres 29 d'octubre una taula rodona de debat sobre "La conservació dels convents i monestirs de Mallorca"

En aquest acte varem voler comptar amb la participació de destacats membres de la nostra comunitat, perquè puguessim tenir un full de ruta o decàleg sobre quina és la direcció correcte cap a on hem d'anar en relació al futur dels convents de Mallorca. A la taula hi participaren:

- Margarita Novo Malvarez, professora del departament de Ciències Històriques i Teories de les Arts de la UIB.

- Mn. Nadal Bernat Salas, vicari Judicial de la Diòcesi de Mallorca.

- Aina Pascual Bennàsar, historiadora especialitzada en covents de clausura femenins de Palma.

- Rosa Planas Ferrer, escriptora, filòloga i investigadora.

- Mn. Josep Amengual Batle, doctor en Teologia i en Història i ex-superior general de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.

- Guillem Daviu Pons, cap de servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

Moderat a càrrec de Josep Masot Tejedor, vicepresident d'ARCA.

La idea de convidar als següents especialistes en aquest camp, va ser perquè es pugués encetar un debat, el qual fou molt interessant i poguéssim treure conclusions sobre aquest important assumpte que afecta en l'actualitat al Patrimoni Cultural.

El lloc on es celebrà l'acte fou el Monestir de la Purissíma Concepció (antic convent de les Caputxines), el qual va estar pràcticament ple.

28 d’oct. 2014

ARCA fa dos anys que ve demanant a les institucions que preservin el Patrimoni Cultural de Sa Nostra

La Verema (Lligant els pàmpols) Oli sobre tela 125cm x 150cm.
Pilar Montaner. Propietat "Sa Nostra"
En octubre de 2012 ARCA va demanar al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca la catalogació i declaració de BIC del Patrimoni Cultural de Sa Nostra.

Degut a les informacions que ens arribaren, sobre la situació econòmica i de transformació de la Caixa de Balears, varem poder saber que el Patrimoni de Sa Nostra estava en situació de risc de poder ser disgregat, traslladat o finalment liquidat.

Sa Nostra presenta una col·lecció de vital importància

A unes instàncies presentades a l'11 d'octubre de 2012, per tal de defensar i conservar el Patrimoni de l'entitat especificavem que el Grup “Sa Nostra” tenia prop de 5.000 peces, 2.000 d'aquestes de valor cultural essencial. Entre aquestes peces podíem destacar les següents:

- Una col·lecció pictòrica importantíssima en la qual hi ha obres de Miquel Barceló (“Piedra blanca sobre piedra negra” per exemple), Antoni Tàpies, Mompó, Ricard Anckerman, Francis Bacon, Miquel Bestard, Jose M Sicilia, Broto, Gordillo, Hernández Pijuan o Hans Hartung.

- Una col·lecció de ventalls.

- Una col·lecció de numismàtica.

- Una col·lecció de ceràmica de la Roqueta.

- Una col·lecció de peces de vidre romà i altres restes arqueològiques.

- Una col·lecció de fotografia.

Aquest patrimoni, que implica la història de la Caixa de Balears, entitat nascuda en 1882, per tant amb una acumulació de patrimoni de més de 125 anys d'existència i de funcionament.

- El Centre de Cultura (C/ Concepció) fou seu provissional del Museu de Mallorca. Feu una reducció de personal, amb més de 30 persones acomiadades.

- Les oficines fundacionals del Carrer Ramon Llull, 2 de Palma, són obra de l'arquitecte Gaspar Bennàssar.

- Les oficines de la Fundació, Can Tàpara, estan situades en un entorn paisatgístic singular.

- Sa Canova és una finca d'experimentació agrària i ha estat venuda a un empresari alemany.

- Potser estan en venda aquests i altres actius, principalment, pel que aquí ens interessa, obres d’art (pictòriques i escultòriques) i mobiliari, patrimoni arxivístic o documental o bibliogràfic.

- S’han tancat gairebé totes les sales de cultura repartides per la geografia balear.

ARCA es va adreçar especificament a les administracions competents

Retrat de Don M. de Unamuno.
Oli sobre tela. 118cm x 84cm
de Pilar Montaner. Prop. "Sa Nostra".
ARCA li va demanar al Govern de les Illes Balears que actués en les seves competències de control de la Caixa, de l'Obra Social i Cultural i de la Fundació Sa Nostra.

Al Consell de Mallorca li demanarem que exercís les seves competències de Patrimoni Històric i catalogués i declarés com a Béns d'Interès Cultural o Béns Catalogats les col·leccions de béns mobles i si calia els immobles.

ARCA va dur aquest assumpte al Ple del Consell de Mallorca

La nostra petició va ser duta en data de 8 de novembre de 2012 al Ple del Consell de Mallorca pel Grup Polític PSM-IniciativaVerds-Entesa on es va debatre la Moció per la catalogació i declaració de BC o BIC del patrimoni cultural de “Sa Nostra”. En resposta del vicepresident de Cultura i Patrimoni, Joan Rotger Seguí es va comprometre a que els tècnics de Patrimoni del Consell de Mallorca farian un inventari del Patrimoni Cultural de Sa Nostra i valorarien la seva inclusió com a Béns Catalogats o Béns d'Interès Cultural.

El compromís polític i institucional, no s'ha fet efectiu una vegada més

Passats dos anys de les nostres accions hem pogut saber que hi hagut un immobilisme total en relació en aquest assumpte. Tot i que hi ha escrits entre el Consell de Mallorca i Sa Nostra que parlen de col·laboració total i absoluta per tal de dur a terme un inventari del Patrimoni Cultural de Sa Nostra, aquest ha quedat aparcat i tancat dins un calaix.

Curs d'història del moble

Vos proposam una passejada per la història del moble a Mallorca dels segles XIII al XX, per això revisarem amb quins estudis comptam, quins mobles coneixem de cada època i quins podem localitzar encara ara a l’actualitat.Però sobretot gaudirem dels mobles i tot el que ens ofereixen…
 
OBJECTIUS

Amb aquest curs es preten que s’assoleixin els coneixements bàsics de cóm és  la història del mobiliari a Mallorca i a poder arribar a diferenciar les característiques i les tipologies més representatives de cada època, contextualitzant-lo a nivell europeu i estatal, utilitzant per això eines com els documents històrics, les imatges i els mobles pròpiament dits.Es completaran les classes teòrico-pràctiques  amb sortides per a observar mobiliari original insitu.
 
DOCENT: Kika Coll.

DURACIÓ I FORMAT: ELS DIJOUS octubre 30
                                                         novembre 6, 13, 20 i 27
                                                         desembre 4, 11 i 18
HORARI: 17’30-19’30H                                                          
                                    
LLOC: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 Baixos.

QUOTA: 100€


INFORMACIÓ INSCRIPCIONS: ARCA

27 d’oct. 2014

ARCA demana urgentment a l'Ajuntament de Palma la suspensió de la llicència que afecta a Can Bibiloni

Preocupa a la nostra Associació les notícies que arriben sobre la intenció de no protegir per part de l'Ajuntament de Palma l'antiga fàbrica taller Can Bibiloni (C/ Aragó nº 8, cantonada c/ Fredèric Mistral) i que suposarà la demolició íntegra de l'edifici.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca la incoació com a Bé Catalogat

ARCA ha informar a l'Ajuntament de Palma que en data de 26 de setembre demanarem al departament de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca que inicias l'expedient de declaració de Bé Catalogat per a l'edifici de Can Bibiloni i que mentre es du a terme l'estudi adient s'acordin mesures cautelars de suspensió de qualsevol obra o intervenció a l'empara de l'article 23 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre.

La Llei 12/1998, de 21 de desembre, estableix a l'art. 23.3 les facultats que s'atribueixen als Ajuntaments per protegir béns culturals no declarats d'interès cultural ni catalogats. Aquestes facultats no exclouen per suposat la capacitat de la modificació puntual del planejament que suposi una adequació a la realitat: en aquest cas, la protecció adequada de Can Bibiloni de C/ Aragó num 8.

ARCA demana a Cort la suspensió cautelar per tres mesos

Per aquests motius i a l'espera de l'estudi d'aquest edifici hem demanat a l'Ajuntament de Palma la suspensió cautelar per un període de tres mesos de la tramitació de la llicència que afecta a l'antiga fàbrica taller Can Bibiloni (C/ Aragó nº 8, cantonada c/ Fredèric Mistral).

Recorregut embARCA't: “Visita al jaciment arqueològic d'Almallutx (Gorg Blau)”.

Jaume Deyà, co-director de les excavacions
ARCA visita les excavacions arqueològiques d’Almallutx

ARCA va organitzar el passat dissabte 25 d'octubre una visita a les excavacions  arqueològiques que s'estan duent a terme al que fou un antic poblament àrab a Almallutx, els anys després de la conquesta de 1229.

Jaume Deyà, co-director de l’excavació, ens mostrà el avanços i nous èxits assolits en la tercera campanya d'excavacions. Així mateix, es va fer un recorregut per tot l'espai del poblat que no està cobert per les aigües, visitant part de l'entramat del poblat, balma d'enterrament, mesquita i cementiri. També, gracies a que el nivell de l'embasament estava bastant baix, es varen poder visitar els santuaris talaiòtics.

Grup d'ARCA, seguint les explicacions devora el Gorg Blau

Tot el material obtingut s’analitza i estudia al casal de Can Xoroi (Fornalutx), desprès les peces seran restaurades al Museu de Mallorca, on es destinarà una vitrina per a les troballes del jaciment i l'explicació de l’ocupació àrab d’aquest indret. 

23 d’oct. 2014

Taula rodona: "La conservació dels convents i monestirs de Mallorca".

DIMECRES 29 D'OCTUBRE A LES 19'30H

TAULA RODONA

"La conservació dels convents i monestirs de Mallorca".

Participen:

- Margarita Novo Malvarez, professora del departament de Ciències Històriques i Teories de les Arts de la UIB.

- Mn. Nadal Bernat Salas, vicari Judicial de la Diòcesi de Mallorca.

- Aina Pascual Bennàsar, historiadora especialitzada en covents de clausura femenins de Palma.

- Rosa Planas Ferrer, escriptora, filòloga i investigadora.

- Mn. Josep Amengual Batle, doctor en Teologia i en Història i ex-superior general de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.

- Neus García Iniesta, arquitecta especialitzada en Patrimoni Històric.

- Guillem Daviu Pons, cap de servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

Modera: Josep Masot Tejedor, vicepresident d'ARCA


Lloc: Monestir de la Purissíma Concepció (antic convent de les Caputxines). Entrada C/ de les Caputxines, 14 (Palma).


Organitza: ARCA

Col·labora: Monestir de la Purissíma Concepció.

21 d’oct. 2014

ARCA ha participat en la XI Trobada en defensa del Patrimoni Cultural al Cabanyal de València

XI TROBADA EN DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL
17, 18 i 19 d'octubreValència

Organitzada per l'entitat SOS Monuments (Barcelona)

Vicenç Gallart
Amb la participació de Ciudadanos por la Defensa del Patrimonio de Valladolid (Jorge Herreros), Asociación Histórica Retiro Obrero, de Sevilla (Basilio Moreno), Amigos del Patrimonio de Segovia, Associació d'Amics del Castell de Montjuic, de Barcelona (Carme Fusté), Ben Baso, de Sevilla (Ana Avila), El Arca de Noé, de Burgos i ARCA (Benet Bohigas i Xavier Terrasa).

Ens va rebre a l'estació de tren del Cabanyal Vicenç Gallart, vicepresident de l'Associació de Veïns del Cabanyal, qui ens va fer una introducció dels 16 anys de lluita que porta la Plataforma Salvem el Cabanyal. Posteriorment, anarem fins al carrer Sant Pere, 83, on ens va rebre l'arquitecte i activista Francisco “Tato” Herrero qui ens explica l'evolució històrica i urbanística del barri. També poguerem compartir espai i experiències amb una de les portaveus de la Plataforma Salvem es Cabanyal, Maria Villora.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Francisco "Tato" Herrero
La zona es constitueix pel Cabanyal, Canyamelar i Cap de França, històricament, durant el segle XVIII es coneixia com a Poble Nou del Mar i fou un municipi independent de València fins a 1897. Aquesta zona va evolucionar gràcies al port del Grau, on la majoria de població eren persones que treballaven al port o a la mar, com ara pescadors.

A finals del segle XVIII, només hi havia dues fileres de cases, el que a dia d'avui es coneix com els carrers de Sant Pere i Lluís Despuig. En aquesta zona es comencen a construir les primeres barraques, degut a que a la zona nord hi havia horta i al sud hi havia la mar.

Durant el segle XIX, en un període de 50-60 anys, degut a les obres d'ampliació del port de València i les corrents marítimes es comencen a acumular sediments davant la costa del Cabanyal i el barri anirà creixent progressivament cap al sud.

El creixement del Cabanyal en direcció sud o la mar s'atura a finals del segle XIX, quan es construeix la línea ferroviària davant la mar per a transportar mercadèries fins al port de València. Llavors, es perd el contacte físic amb el litoral. L'evolució urbanística canviarà de sentit i es desenvoluparà cap al nord, a la zona d'horta. En aquesta època es calcula que al Cabanyal hi vivien unes 14.000 persones, un 7% de la població de València. 

A partir del 1939, es construeixen entre les vies ferroviàries i el litoral una zona d'infraestructures per a la insdustria pesquera i es construeix un balneari.

Les franjes de color, marquen els solars que són propietat
de l'Ajuntament de València
Durant la Guerra Civil fou un barri partidari a la República i fou greument castigat pels bombardetjos de l'aviació.

El projecte d'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez és molt antic, s'ha contemplat durant tot el segle XX d'arribar de València fins a la mar, com a via alternativa a l'avinguda del port. Durant el franquisme hi va haver en tot moment aquesta amenaça, el que provocava una inseguritat jurídica i urbanística.

A partir de 1975, canvia el Pla General d'Urbanisme i es passa de 4 plantes permeses a un total de 9, el que provocà que la població augmentès fins als 35.000 habitants, una forta densitat, si tenim en compte que actualment resideixen 20.000 habitants.

A l'arribada de la democràcia, un cop s'havia desmantellat la línea ferroviària que anava fins al port de València, els veïnats demanen infraestructures públiques i en aquell espai es construeix un parc i un poliesportiu, que també en certa manera faran de barrera cap a la mar, ja el parc es construeix en altura i afecta a un total de 6 travessies que veuen el seu pas cap a la mar tallat.

URBANISME

Les primeres construccions del Cabanyal al segle XVIII foren barraques de dos aiguavessos, però els repetits incendis que hi va haver durant els segles XVIII i XIX, feu que a l'any 1875 es prohibís la seva construcció.

Parcel·les de diferents tamanys
Aquestes barraques es construïen en parcel·les de 7 metres i es deixava una distància de 1'50 metres entre cada una d'elles, que servia com a passadís o espai de servidumbre, per si s'havia de reparar el sostre de les barraques o altres tasques de manteniment i conservació.

Un cop, a mitjans del segle XIX, es comencen a substituir barraques per cases, aquestes noves edificacions, respecten els 7 metres de la parcel·la on havia la barraca. Però, ens trobem el cas que una famíla tenia dos descendent, llavors la parcel·la es divideix en dos i per aquest motiu trobem parcel·les o cases que són la meitat de les veïnes. La Plataforma Salvem el Cabanyal a part de vetllar per la conservació integra del barri, ha al·legat aquest punt de les parcel·les com a imprescindible, per a entendre el Cabanyal tal i com és, ja que l'Ajuntament argumenta que hi pot haver un mínim i màxim per parce·la, però aboguen per respectar el tamany original de les parcel·les.

Normalment, el 15% de la superfície d'aquestes cases, es dedicava a pati.

Els arquitectes Victor Gonsalves i Àngel Romaní estan considerats com a els responsables de la construcció de les 2/3 parts del Cabanyal durant el segle XIX i els que elaboraren un cert plà urbanístic.

CAMPANYA SALVEM EL CABANYAL

Maria Villora, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal,
junt amb Salvador Tarragó (SOS Monuments)
i Benet Bohigas (ARCA).
La idea d'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez per tal d'unir València amb la mar és un projecte ja contemplat entre finals del segle XIX i principis del XX. La projecció de l'avinguda ha estat molt lenta, inicialment havia de ser un passeig, però finalment s'ha convertit amb una avinguda amb un fort tràfic rodat intens de vehicles.

El PGOU de l'any 1988, no va deixar aquest assumpte resolt, degut a que si es projectava l'ampliació de l'avinguda en direcció a la mar, dividia el barri en dues parts i rompia la convivència i harmonia de la qual han gaudit els veïnats.

El 1993, la Generalitat Valenciana declara el barri com a Bé d'Interès Cultural, però l'Ajuntament de València s'oposa.

El 1998 l'associació de veïns comença a moure aquest assumpte davant els tribunals, per evitar que el planetjament urbanístic es dugui a terme i destrueixin un total de 1.600 habitatges.

Solar esbucat i habitatge típic del barri al fons
L'any 2000, la Plataforma Salvem el Cabanyal acudeix al Ministeri de Cultura perquè es faci respectar la declaració de BIC, però el Ministeri argumenta que no tenen competències en temes d'expropiació.

Llavors, inicien una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i els hi donen la raó, però el Govern Central recorre davant el Tribunal Suprem i la Plataforma Salvem el Cabanyal torna a guanyar. Llavors, a l'any 2009, el Ministeri de Cultura avala la protecció del barri del Cabanyal i li diu a l'Ajuntament de València que ha de protegir i no destruir a la construcció d'una gran avinguda.

A l'abril de 2010, en un interval de temps entre que no arribava l'ordre ministerial, entre la maquinària destructiva al Cabanyal i en una setmana enderrocaren entre 15-20 cases. Aquest és el moment, quan el Cabanyal apareix a totes les televisions nacionals, tot i que ja portaven 12 anys de lluita.

Tot i les sentències judicials en contra, l'ordre ministerial en contra, l'opinió d'arquitectes i urbanistes en contra i de gran part de la població, l'Ajuntament de València continua en voler dur a terme aquest projecte. I per aquest motiu, tot i no haver diners,ha presentat una modificació del Pla, però la idea és la mateixa, destruir menys superfície. En aquests moments, estan en fase d'al·legacions i posteriorment s'haurà de debatre al Ple de l'Ajuntament.

Exemple de bellesa arquitectònica
Un cop aquí, s'haurà d'esperar la decisió de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i del Ministeri de Cultura. 

CONFLICTE SOCIAL 

La Plataforma Salvem es Cabanyal porta 16 anys de lluita que no són uns altres que per conservar un barri tradicional i popular amb una personalitat molt especial, des del punt de vista urbanístic, com social.

Aquests dies i fins a dia 2 de novembre, es fan jornades de portes obertes, on un total de 15 cases estan obertes al públic per poder veure exposicions, mostres, projeccions, etc sobre la vida del Cabanyal.

La reivindicació continua
Degut a l'amenaça constant de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, la part central del barri s'ha anat degradant. Molts de veïnats han abandonat casa seva i aquestes presenten un mal estat de conservació, però en alguns casos, veïnats valents han decidit quedar-se i aportar pel seu habitatge i en definitiva el seu barri.

Fa devers 20 anys va entrar la droga i població marginal al Cabanyal. Degut a que els veïnats han anat abandonant casa seva, l'Ajuntament de València ha comprat propietats a preu molt baix i ha traslladat a viure en aquestes cases població marginal i excluida socialment. Molts d'aquests habitatges no presenten cedul·les d'habitabilitat, ni aigua, ni llum, però l'Ajuntament els hi presta i la degradació d'una zona del barri i el conflicte social entre veïnats és cada cop més patent, degut a que no és pràctiquen polítiques d'integració social i tampoc es donen llicències per a resturar les cases.



20 d’oct. 2014

Festa de Tardor d'ARCA

El passat dijous 16 d'octubre ARCA va celebrar la Festa de Tardor, on convidarem a amics, simpatitzants i socis de l'entitat a la nostra seu del carrer de Can Oliva.

Fou una vetllada que aprofitarem per a guardonar a dues persones que han treballat durant molt de temps i amb una trajectòria professional incansable en la defensa i difusio del patrimoni cultural de la nostra terra.

De la historiadora Elvira González Gozalo destacarem la magnífica labor de tota una vida dedicada a la recerca de la veritat de la nostra història mallorquina el que fa d'Elvira González un referent insubstituïble pels que estimen el nostre llegat patrimonial.

Del fototògraf Donald G. Murray destacarem els anys dedicats a la seva feina acurada i minuciosa han permès la divulgació d’elements patrimonials i culturals entre la nostra societat. Gràcies a les seves fotografies, tots hem estat més a prop del patrimoni cultural d’aquestes illes i hem après a identifircar-lo i a respectar-lo com es mereix.

16 d’oct. 2014

Festa de tardor

Elvira González. Foto: Jaume Llabrés.
ARCA celebra avui dijous dia 16 d'octubre a partir de les 19'30h la FESTA DE TARDOR on convidem a tots els socis i simpatitzants de l'entitat perquè puguin venir a la nostra seu, situada al carrer de Can Oliva, 10.

En aquest acte, aprofitarem per a guardonar a unes persones que per la seva feina i tracjectòria han ajudat a la conservació i preservació del patrimoni cultural. Ens referim a la historiadora Elvira González i al fotògraf Donald Murray.

Donald Murray. Foto: Aina Pascual.
Vos esperem!!!!







13 d’oct. 2014

La Plaça Weyler: Una altra plaça robada

Totalment ocupada per terrasses de bars i per tant privatitzada

Un nou tendal de lames de fusta que dificulta la visió del Gran Hotel  i ha desaparegut un banc públic com a mínim

Un problema general a tota la ciutat

Una vergonya a la que no tan sols no s’ha volgut posar remei, si no que sembla que des de la gestió de la responsable municipal en matèria de terrasses la voluntat és d’anar creant un problema cada vegada major.

Hem perdut la Plaça d’en Coll i multitud de petites placetes del centre. Tot per culpa d’una ordenança nefasta que no posa límits objectius d’ocupació.

La ciutadania va recuperar espai per caminar robant-li als cotxes i ara aquest espai recuperat s’ho han quedat les terrasses. I per tant els negocis privats, que moltes vegades abusen.

ARCA vol manifestar per enèsima vegada que no estam en contra de les terrasses. Estam en contra dels abusos. I de la mala gestió. 

Ara un tendal de lames de fusta, i per tant molt més difícil de moure, possat a la plaça 
Weyler envaeix encara més la plaça , abans utilitzada per una única terrassa, ara ocupada gairebé totalment.

Els bancs han desaparegut

Els bancs disposats  inicialment per poder contemplar l’entorn patrimonial entre els quals el millor modernisme de l’illa, han desaparegut. Tan sols en queda un. Desapareguts per posar terrasses, és clar.

ARCA s’ha cansat de demanar:

·   Que es limiti l’ocupació de l’espai públic per fer compatible l’ús de la ciutadania i els negocis privats. El debat és molt més ampli que parlar d’un tant per cent d’ocupació, com ve demanant el grup MES.
·  Que tot el mobiliari, inclosos els para-sols se recullin dins l’establiment quan estigui tancat. Això impediria els abusos i la sensació de magatzem de l’espai públic.
·   Que tan sols es permetin para-sols i no tendals, igual que fan a Cort, per a que sigui un element molt menys impactant i se puguin moure per ser retirats.
·   Que es prioritzi el criteri estètic i patrimonial de futur  i no els criteris econòmics de curta mira.
·   Que s’evitin tots els cartells afegits a les terrasses que envaeixen encara més física i estèticament l’espai assignat per les terrasses.


La resposta de la regidora amb la qual hem mantingut converses i a la qual hem proporcionat idees i propostes, ha estat nul.la o la contrària a la desitjada. 

Recorregut embARCA't: “Binissalem des de l'aire. Tocam el cel amb un dit!”

Vista de Binissalem des de la torre-campanar
El passat dissabte 11 d'octubre ARCA va organitzar un recorregut embARCA't titulat: “Binissalem des de l'aire. Tocam el cel amb un dit!”, dirigit per Maria Coll i Borràs, llicenciada en Història de l'Art i divulgadora del patrimoni.

Des de la plaça de l'Església explicarem l'evolució del campanar, símbol de Binissalem, varem fer una lectura, una breu explicació de l'evolució de les distintes fàbriques de l'església, així com una explicació de l'espai urbà de la plaça. Finalment pujarem al campanar, fins a arribar a les campanes i des d'on poguerem veure unes magnífiques vistes de Binissalem i dels seus voltants.

10 d’oct. 2014

Can Bibiloni, un edifici de l’arquitecte Gaspar Bennàzar a punt de desaparèixer per la insensibilitat que impera i juga en contra del patrimoni històric

Can Bibiloni, en el carrer d'Aragó: Un edifici importantíssim per a l'Eixample de Palma. Un vestigi del seu passat industrial

Obra destruïda de Gaspar Bennàzar n’hi ha molta; la darrera, El Pont des Tren. Ara es vol destruir Can Bibiloni

De manera incomprensible, i malgrat els esforços que ARCA ve desenvolupant des de fa ja dues legislatures, no es vol conservar ni tan sols la façana d’aquest immoble singular.

Si finalment es concedís la demolició de Can Bibiloni, se consumaria una pàgina més en contra del patrimoni del S. XX, sempre maltractat i fins i tot ara mateix.

La darrera destrucció d’una obra de Bennàzar va ser el Pont des Tren. Davant la indignació de la ciutadania.

Des d’ARCA pensam que la ciutadania pot reviure la mateixa sensació d'indignació si es destrueix Can Bibiloni.

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma i als tècnics de Patrimoni que també tenen el seu paper en aquesta decisió, sensibilitat real cap al patrimoni, especialment cap al més humil i per tant més en perill.

Que reconsiderin la seva postura, pel bé de l'Eixample i de la Ciutat

L'Eixample de Palma. Una zona que ha patit el maltractament, degut a l'urbanisme excesiu i a les poques eines de protecció que s'han aplicat. És una zona que encara, no ha rebut el reconeixement històric i cultural que es mereix, i només es recordada per destruir els seus encants arquitectònics, estam ben arreglats.

Descripció de Can Bibiloni: un vestigi industrial de primera magnitud

L’edifici de Automóviles Bibiloni és de 1928 i combina elements clàssics amb altres que recorden l'estètica maquinista. Ens hem de situar en l'època, per comprendre l'entusiasme que provocà el futurisme i el maquinisme. El carrer d'Aragó és un dels millors exemples de l’eixample ciutadà, sorgit després de la demolició de les murades: no ens ha de sorprendre que en aquest carrer s'establís el local d'Automóviles Bibiloni que, des de 1928 ocupa un lloc de privilegi en aquest carrer.


El conjunt integra diversos espais: a la planta baixa, mirant al carrer d'Aragó, es troba la botiga; damunt hi havia l'habitatge dels propietaris i, en profunditat es desenvolupa un ampli garatge.

La façana té molta gràcia, perquè juga amb elements clàssics i moderns, representa l'estètica maquinista de principis del s. XX. Els elements més tradicionals són el frontó, que remata l'edifici on es llegeix la data de construcció (1928) i els relleus que sobresurten i que segueixen el model grec. El mateix es pot dir dels permòdols (mènsules) i motllures amb motius en espiral que ens recorden les decoracions dels mobles de l'època.

Errada al planetjament, no subsanat mai


Per una errada al planetjament de 1994, no va ser inclosa la protecció del que queda de Can Bibiloni: Les façanes principal i lateral i l'habitatge superior. Les cotxeres varen ser esbucades fa uns anys i els solars ja han estat construïts.
Aquesta errada que arrossegam des de 1994, no s’ha volgut subsanar en tots aquests anys. I ara el perill és imminent.


ARCA DIU: ATUREM LA DESTRUCCIÓ DE CAN BIBILONI

8 d’oct. 2014

ARCA torna a participar al programa "Viu la Cultura"

ARCA torna a participar en el present curs 2014-15 al programa "Viu la Cultura", que desenvolupa la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

El programa s'adreça a centres educatius i en el cas d'ARCA oferim dos itineraris culturals per a alumnes de 4rt d'ESO o Batxillerat:

- Palma gòtica i modernista.

- Ruta del desembarcament de Jaume I.

7 d’oct. 2014

Assemblea General d'ARCA

Per acord de la Junta de Govern, us convoc a l’Assemblea General, amb caràcter ordinari i extraordinari, que s’ha de celebrar dijous, dia 9 d'octubre de 2014, a les 19,30h en primera convocatòria i a les 20,00h en segona convocatòria, amb el següent

ORDRE DEL DIA (sessió ordinària)

1. Presentació i aprovació, si convé, de la Memòria d’Activitats de l’any 2012-13.

2. Presentació i aprovació, si convé, de l’Estat de comptes 2013-14 i del Pressupost per 2014-15.

3. Pla d’actuació exercici 2014-15.

4. Propostes de Soci d’Honor de la Junta de Govern i dels socis, si n’hi ha. Nomenament.

5. Torn obert de paraules.

6. Lectura i aprovació de l’acta o nomenament de dos socis per aprovar-la.

ORDRE DEL DIA (sessió extraordinària)

- Eleccions Junta de Govern bienni 2014-2016.
- Candidatures.
- Elecció (si hi ha més d’una candidatura).
- Proclamació de la Junta electa.
- Línies bàsiques del programa d’actuació.

El secretari de l’Associació

Palma, 16 de setembre de 2014

NOTES:
- Els Socis d’Honor poden proposar-se d’acord amb els Estatuts (article 10) per 20 socis conjuntament. Les propostes haurien d’arribar un dia abans, almenys telefònicament, a l’Associació.
- Probablement se celebrarà l’Assemblea en segona convocatòria, a les 20,00 h.
- Les candidatures es poden presentar a la Secretaria amb dos dies d’antelació. DEMANAM LA PARTICIPACIÓ DELS SOCIS I SÒCIES, ATESA LA IMPORTÀNCIA DELS TEMES QUE S’HAN DE TRACTAR.