29 de nov. 2012

ARCA lamenta que el Ple de l’Ajuntament no aposti per Can Weyler

Avui hem intervingut al Ple


ARCA lamenta que els vots del PP hagin rebutjat una iniciativa per tal d’instar al Consell de Mallorca a donar prioritat a Can Weyler, un casal gòtic i antiga seu d’ARCA.

Des d’ARCA creim que no és suficient una feina de consolidació estructural, tot i que és imprescindible.

Des d’ARCA varem vetllar per Can Weyler quan era la nostra seu i varem afavorir la compra per part de l’administració. Ara tenim la gran preocupació de creure que si no hi té un pla d’usos previst i decidits amb unanimitat entre societat i partits polítics, l’edifici corri el risc de caure en un estat de degradació. D’altra banda continuam sense rebre explicacions satisfactòries d’on són els doblers que des del Govern Central s’havien destinat per la compra i rehabilitació de Can Weyler.

Esperem que trobarem noves vies per la implicació de l’Ajuntament de Palma.


Discurs d'ARCA 

Molt Honorable senyor batle, honorables senyores i senyors, ciutadanes i ciutadans de Palma:


L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) com a entitat preocupada i interessada en la defensa, conservació i preservació del patrimoni històric de Mallorca des de fa vint-i-cinc anys es presenta com a part interessada a la proposició numero 40 del grup municipal socialista al Ple de l’Ajuntament de Palma en data de 29 de novembre de 2012, relativa a Can Weyler.

Can Weyler és un casal gòtic situat al centre històric de Palma, carrer de la Pau, 5, DECLARAT BÉ D'INTERÈS CULTURAL i catalogat al Catàleg Municipal de Patrimoni.

Can Weyler ha estat durant més de 20 anys la seu d'ARCA, un referent en quant a la preservació i conservació per a tot Mallorca d’aquest casal gòtic del centre de Palma.

ARCA durant aquests anys -com a arrendatària i com a entitat preocupada pel Patrimoni Cultural, va mantenir el casal, el va acondicionar en moltes de les seves dependències, en va estudiar la seva història, va promoure la declaració de BIC i va restaurar un dels principals valors arquitectònics del casal: les finestres coronelles i els arcs gòtics de la primera planta.

Per aquest motius, l'Associació veu amb molta preocupació el procés d’abandonament i degradació que està patint aquest edifici històric, des de la nostra sortida al febrer de 2011.

Un edifici d’aquestes característiques al trobar-se tancat i sense un manteniment mínim experimenta un procés ràpid de degradació, pel qual hem demant al Consell de Mallorca que intervengui aviat, sinó estaríem parlant d’una negligència que la ciutadania no entendria.

El passat 8 de novembre de 2012, el vice-president de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, va afirmar al Ple del Consell de Mallorca que durien a terme una inversió de tan sols 55.000€ per a la consolidació estructural de l’edifici de Can Weyler. Aquesta és una notícia positiva, però sense dubta insuficient.  En qualsevol cas, esperam que aquesta inversió se faci realitat  amb urgència, perquè quant més es demori aquesta intervenció el cost econòmic augmentarà i repercutirà damunt la hisenda pública. Però, encara podria ser pitjor i és que ens arriscaríem a perdre una joia històrica i arquitectònica.

ARCA com a part afectada en la compra-venda de Can Weyler va impulsar i seguir de molt a prop aquest procés, que es va dur a terme amb fons públics provinents del govern central, on s’especificava que amb aquests diners es comprava i es rehabilitaria Can Weyler.
L'impuls de la consellera insular Isabel Oliver i de tot l'equip de govern anterior, amb el parer unànime del Consell de Mallorca, va permetre aquella adquisició i l'inici d'uns treballs per arribar a un projecte de restauració i després de rehablitació amb un ús turístic i cultural per a la Ciutat i per Mallorca.

Lamentablement estam al punt inicial.A dia d’avui, Can Weyler és propietat del Consell de Mallorca, però és un casal totalment abandonat. Quin és el Projecte o el pla d’usos que tendrà Can Weyler?

Tenen consciència els responsables de patrimoni del Consell i d’aquesta ciutat que es tracta d'un bé d'interès cultural declarat en mans de la pròpia institució insular?
Saben els regidors municipals que d'aquesta manera estam perdent un Bé d'Interès Cultural de Palma i, al seu torn, de Mallorca?

Ja sabem que estam en una forta etapa de crisi. Però això no ha de suposar perdre patrimoni, sobre tot si aquest patrimoni té possibilitats d'usos culturals i turístics atractius per al centre de Palma. No basta oferir una Nit de l'Art comercial o una Nit del Born ni mercats nadalencs, és necessari jugar a favor de les inversions culturals i aquesta, restaurar i rehabilitar Can Weyler, n'és una principal.

L'Ajuntament no n'és propietari, ja ho sabem, però és corresponsable de tot el que passa a Palma i té la possibilitat d'incidir en l'estat d'un edifici públic de la magnitud de Can Weyler.

Finalment, una qüestió que ens preocupa com a entitat ciutadana: a on són els doblers que hi havia per a rehabilitar aquest casal? En aquest sentit, demanem transparència, per saber que s’ha fet d’aquesta partida, perquè la ciutadania ho demana constantment i Can Weyler ho necessita urgentment, perquè no acabi com altres exemples de mala gestió patrimonial per part de l’administració pública, com Can Serra, Can Fàbregues,  Raixa,...

El projecte de conservació i rehabilitació de Can Weyler no pot esperar més i en aquest sentit, ARCA compromesa en la conservació del patrimoni històric de Mallorca s’uneix a la moció per a la rehabilitació de Can Weyler, perquè aquest casal recuperi el seu esplendor i pugui ser un escenari social, cultural i patrimonial de primer ordre, al centre històric de Palma.

ARCA demana seny a les institucions i ofereix la seva col·laboració com sempre (encara que la treguin defora de la Ponència Tècnica de Patrimoni) per recuperar aquest edifici del gòtic civil per a la ciutadania com a referent viu del patrimoni de la nostra ciutat. Un projecte de restauració viu i en directe seria una magnífica oportunitat per visitar i mostrar Can Weyler, una bona ocasió per rellançar els valors patrimonials de tot el centre històric de Palma (basta recordar el paper que ha jugat la restauració de la catedral vella a Vitòria). Si hi ha una inversió per al turisme cultural, útil i perdurable, aquesta és per a la restauració de Can Weyler!

PALMA, 29 DE NOVEMBRE DE 2012


26 de nov. 2012

Recorregut embARCA't: Arqueologia a Calvià

El passat dissabte 24 de novembre ARCA va organitzar un recorregut embARCA’t titulat Arqueologia a Calvià de la mà de l’arqueòleg Daniel Albero.

La visita ens va permetre comparar els canvis i la feina que s’ha anat realizant en l’àmbit de la conservació i recuperació del patrimoni històric al municipi de Calvià des de la nostra darrera visita a l’any 2008.


A la visita poguerem veure d’aprop la Naveta Alemany, el Túmul de Son Ferrer, el parc arqueològic del Puig de sa Morisca i el jaciment romà de sa Mesquida. A tots ells poguerem veure la feina de recuperación i musealització que s’ha realitzat per part d’un equip tècnic de l’Ajuntament de Calvià i la Universitat de les Illes Balears, coordinat per Manel Calvo i on Daniel Albero i altres grans professionals han fet possible que aquest patrimoni històric sigui més presentable i atractiu de cara a la ciutadania.


1) Introducción: Fases de la prehistoria balear.


En la península de Calviá se documentan yacimientos de diverso tipo relacionados con la ocupación humana de la zona durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro. Esta zona aparece pues con una alta densidad de yacimientos que se relacionan con unos ecosistemas ricos en recursos. Esta visita constituye pues un primer contacto en lo que se refiere a la forma en la que las sociedades prehistóricas explotaron un territorio concreto y la forma en la que se organizaron socialmente para hacerlo en distintos momentos.

A pesar de que el arco temporal que vamos a tratar es muy amplio, y abarca casi dos milenios, la ocupación estable de la isla por parte de comunidades humanas se remonta hacia inicios del III milenio AC. De esta forma, el primer paso consiste en encuadrar los periodos que vamos a ver dentro del proceso global que constituye la prehistoria de Mallorca. Ya que, desde los primeros asentamientos que se producen en la isla hasta la conquista romana el año 123 AC., se producen importantes cambios en el seno de las comunidades que afectan a su modo de vida, a su forma de organizarse y a su cultura material. Conviene tener en cuenta desde un primer momento que las sociedades prehistóricas de las islas no son lineales, por el contrario, son susceptibles de recibir estímulos externos e internos que provocan cambios y reflejan un panorama muy complejo de interacciones dentro de una misma comunidad, con otras comunidades y también con el entorno.

De esta manera, con la finalidad de contextualizar al visitante, se incorpora la siguiente tabla. Las características de los periodos relacionados con los asentamientos que vamos a visitar, de la Edad del Bronce y la Edad del hierro serán explicadas y completadas in situ. De forma obligada, ya que no podemos obviar sin más el registro que precede a estas fases, se va a realizar también una breve aproximación a los asentamientos calcolíticos, remarcando las continuidades y rupturas que se producen con los periodos en los que vamos a profundizar detenidamente.

A. Primeros Asentamientos 2900-2800 BC

-Utilización de abrigos y grutas para estabulación de ganado.
-Inhumación de pequeños grupos en grutas.

B. Calcolítico 

Campaniforme 2500-2300 BC
-Poblados de cabañas.
-Ganadería transhumante.
-Cerámica incisa campaniforme.
-Metalurgia local del cobre.
-Inhumaciones no masivas en grutas y abrigos.

Epicampaniforme 2000-1800 BC
-Decoraciones incisas simples.
-Ganadería transhumante.
-Primeras inhumaciones colectivas en grutas e hipogeos.
-Construcción de dólmenes.
-Primeras evidencias de materiales de bronce.

C. Bronce 

Bronce Antiguo (Naviforme I) 1800-1600 BC
-Aparición de asentamientos con arquitectura ciclópea
-Abandono de poblados de cabañas.
-Ganadería transhumante estabulada en abrigos.
-Necrópolis colectivas en grutas e hipogeos.
-Utilización de los dólmenes.
-Santuarios rupestres.
-Inhumaciones sencillas en tumbas individuales.

Bronce Final (Naviforme II) 1400-1100 BC
-Auge de los intercambios con el exterior.
-Proliferación de objetos de bronce.
-Áreas de producción comunal a gran escala.
-Creación de una red de asentamientos costeros.
-Abandono de hipogeos funerarios.
-Nuevas necrópolis colectivas en abrigos o grutas.

D. Hierro

Hierro I (Talayótico) 1100-800/700 BC
-Abandono de la red de asentamientos costeros.
-Primeros objetos fenicios.
-Aparición de instrumentos de hierro.
-Abandono de poblados naviformes y aparición de asentamientos talayóticos.
-Control y defensa del territorio.

Hierro II (Postalayótico) 600-123 BC
-Llegada masiva de materiales púnicos.
-Ocupación de islotes costeros y fundación de enclaves púnicos.
-Construcción de los santuarios.
-No se construyen más talayots.

2) Bronce Naviforme: Navetiforme Alemany.


La visita del naviforme Alemany, excavado en 1971 por C. Ensenyat y uno de los más emblemáticos de la isla, nos permitirá abordar a partir de un caso concreto que características se documentan en este tipo de hábitat y que tendencias generales se registran en la isla. Así pues, durante el periodo que nos ocupa se asiste a la construcción generalizada de estructuras ciclópeas naviformes en Mallorca, bien de forma aislada, o formando poblados de varias unidades que ocupan nichos ecológicos muy variados Para conocer mejor esta situación general se irán complementado los datos obtenidos en este yacimientos con otros datos procedentes de yacimientos de otros puntos de la isla. De esta manera se tratará la forma en la que se desarrollaba la técnica de construcción de monumentos ciclópeos y la significación social que pudo tener este tipo de arquitectura en el seno de las comunidades que las realizaron. Por otro lado, este tipo de arquitectura tan peculiar será relacionada con el modo de vida, el patrón de enterramiento y asentamiento observados en la isla. Esta base explicativa constituirá la manera adecuada para conocer como se organizaban socialmente y económicamente este tipo de comunidades. Finalmente se valorarán que conexiones materiales pueden realizarse entre este tipo de asentamientos y los antiguos asentamientos epicampaniformes y que cambios se suceden en los mismos durante la Edad del Bronce hasta que estas unidades domésticas entran en desuso en el Bronce Final. En lo que se refiere a los estímulos externos e intercambios de productos e ideas que pudieron incentivar dichos cambios, se realizará una aproximación a los contactos que se documentan así como cambios en el patrón de asentamiento que pudieran estar relacionados con esta cuestión.


3) Edad del Bronce y Edad del Hierro: Túmulo de Son Ferrer. 



Este yacimiento se ubica en el centro de la península de Calviá, de esta forma, el asentamiento se halla emplazado en el centro de una zona que fue rica en recursos de tipo forestal, agroganaderos y marinos, tanto de agua dulce como salada. Este asentamiento demuestra el interés de las comunidades por delimitar de forma efectiva su área de captación de recursos. De esta forma, los enterramientos y rituales que se llevaron a cabo allí, están en conexión directa con el control y la vinculación del territorio por parte de unas comunidades con una zona de explotación simbólicamente bien definida. En este sentido, este asentamiento resulta ilustrativo de cómo se construye la identidad de la comunidad y que mecanismos funcionan en cada momento para mantener una relación efectiva con el territorio, así como la cohesión social.


La visita de este yacimiento enlaza con la explicación del Naviforme Alemany a partir de la visita del hipogeo de enterramiento de la Edad del Bronce y la explicación del conjunto referido a esta fase a partir de las evidencias constatadas y los paralelos más próximos documentados en el resto de la isla.


Posteriormente se realizará una aproximación al uso y a las actividades realizadas en un área ritual constada en el tránsito entre el Bronce Final-Hierro. En este sentido se expondrán varias conclusiones obtenidas a raíz del estudio de la cerámica, análisis polínicos, etc. Así como el papel desempeñado por la arquitectura en la construcción posterior del turriforme en el Talayótico. También se valorará que papel pudo tener la construcción de estos túmulos en la concepción simbólica del territorio.

Finalmente abordaremos la última fase del yacimiento, la amortización de la cueva del Bronce para enterramientos durante el Postalayótico. De esta forma, se ofrecerá una visión general de distintos patrones de enterramiento observados durante la prehistoria balear que abarcaría desde los hipogeos de enterramiento hasta los enterramientos en urna, pasando por enterramientos en cal e incineraciones.

4) Bronce Final y Edad del Hierro: Puig de Sa Morisca.


Este yacimiento resulta muy sugerente para abordar cuestiones importantes que se constatan durante la Edad del Hierro y que divergen con lo observado durante la Edad del Bronce. De esta forma, se documentan importantes cambios en lo que se refiere a la utilización de la arquitectura ciclópea y al patrón de asentamiento, observándose un aumento de la territorialidad que se materializa en diversos tipos de asentamientos como los talayots, túmulos, etc. Todas estas cuestiones serán abordadas con profundidad desde el yacimiento del Puig de Sa Morisca. De esta forma a partir de la visita al asentamiento podremos conocer de que forma se organiza una comunidad durante la Edad del Hierro y que cambios experimenta la misma a raíz de varios sucesos históricos. Finalmente también se tendrán en cuenta, por su singularidad, la ocupación del asentamiento en otras épocas como la almohade y su relación con otros hechos históricos.




Por otra parte es en estos momentos de la prehistoria mallorquina cuando asistimos a los primeros contactos y a la inserción de las islas dentro de las redes comerciales fenicias y púnicas documentándose importantes cambios en la cultura material y en la organización de los asentamientos. De esta manera se evaluará el impacto que estos contactos, especialmente vinculados con Ibiza, pudieron ocasionar en las sociedades de la Edad del Hierro I y II. En este sentido, se documenta la creación de asentamientos en islotes, como Na Guardis o el Turó de ses Abelles, que aparecen claramente vinculados a este intercambio entre indígenas y foráneos.

Tratar el alcance de este fenómeno es de gran utilidad para conocer la importancia y envergadura de las redes comerciales que se estaban desarrollando en el Mediterráneo Occidental en este momento y que quedan plasmadas materialmente en el Pecio de el Sec. Por otra parte, el estudio de las rutas de intercambio nos aproxima a los contextos generales en los que se insertan las sociedades del Hierro Final, así como al lugar que ocuparon las poblaciones isleñas en las luchas de poder que se desarrollaron para controlar estas rutas comerciales. En este sentido se observan interesantes interacciones y asimilaciones de elementos foráneos por parte de las sociedades postalayóticas, aunque también se observan fenómenos de resistencia. Finalmente, se abordarán brevemente las consecuencias que tuvo la conquista romana para las
sociedades prehistóricas isleñas y en que forma esta repercutió en los asentamientos prehistóricos como el Puig de Sa Morisca.


Text: Daniel Albero Santacreu.

21 de nov. 2012

Alegria a ARCA pel manteniment dels hospitals

La ciutadania, i ARCA també, han ajudat a obrir els ulls dels qui governen

ARCA ha participat activament en el treball ciutadà per a la conservació d’aquests dos elements sociosanitaris fonamentals, posant en valor la història dels dos hospitals més antics de les illes.

Val la pena insistir des de la ciutadania en defensa dels interessos generals i obrir els ulls de qui governa per a que torni enrere decisions absurdes com la que es pretenia.

Diumenge mateix, fa tres dies, ARCA va organitzar una visita als exteriors del Joan March incidint en el seu manteniment.. També va organitzar el passat més de juliol amb el títol “ARCA defensa els hospitals: un patrimoni viu” un cicle de conferències molt interessant i amb molta assistència sobre els valors històrics i assistencials dels dos hospitals. El General amb més de 500 anys de història i el Joan March que representa una història més curta però ben intensa que inclou fets fonamentals dins la lluita mèdica contra les malalties infeccioses i part important en la repressió durant la guerra civil.  El cicle organitzat per ARCA va tenir la participació dels metges Bartomeu Togores i Francesc Albertí, les investigadores  Bàrbara Suau i Caterina Garcies i l’historiador Gaspar Valero.

Ara ARCA continuarà treballant per a que els edificis i les investigacions sobre la història d’aquests dos hospitals es posin en valor i per a que el seu rastre com testimoni viu ens ajudi a entendre-la i continuar–la.

19 de nov. 2012

Diumenge passat, visita d’ARCA als exteriors de l'hospital Joan March


Doble objectiu: Defensar els hospitals i conèixer la història

ARCA, va organitzar ahir diumenge una visita als exteriors de l’Hospital Joan March i conèixer la història del conjunt d’edificis que conformaven una petita comunitat organitzada.

La visita tenia un rerefons important que és la col·laboració d’ARCA  en la lluita per la conservació dels hospitals més antics de Mallorca: el Joan March i el General de Palma.

Trenta persones passejaren entre els edificis i reberen les explicacions de Bàrbara Suau i Bartomeu Togores

Bàrbara Suau, mestra i investigadora sobre la història de Bunyola, responsable de la revista Es Castellet, va desgranar els detalls del projecte, construcció i funcionament d’un hospital concebut en un primer moment per a homes malalts de tuberculosis i que amb els esdeveniments econòmics i socials de les dècades dels anys 20 als 40 del S. XX, va acollir nines i nins a més d’homes i dones també d’altres malalties infeccioses. Bàrbara contà com per a les persones de Bunyola era un lloc estigmatitzat i no volien tenir contacte per por al contagi. Va relatar anècdotes extretes de les seves entrevistes a usuàries i treballadores. També relatar el trist paper de l’Hospital durant la guerra civil.

Bartomeu Togores, metge de l’hospital des de 1985, cap de servei d’Ortogeriatria, relatà la incidència de la tuberculosi a Espanya durant els anys 30 i 40, el mètode de contagi i els tractaments. Cada persona podia contagiar altres 15 durant un any. La propagació de la bactèria era a través de l’aire i l’aïllament era la única manera d’evitar-ho.

El Dr. Togores explicà l’evolució dels serveis mèdics d’acord amb l'evolució de la societat de Mallorca fins al dia d’avui en que és un hospital imprescindible pel que s’anomena atenció sociosanitària. La realitat és que cada vegada hi ha més persones d’avançada edat que necessiten tractament de recuperació d’ictus o rehabilitació articular per fractures. A més als dos hospitals sociosanitaris de Mallorca: el General i el Joan March (tots dos amb anunci de tancament) duen endavant d’altres programes com d’atenció a depenents de l’alcohol:UPRA, o el de cures pal·liatives que suposa un 15% de l’activitat hospitalària.

El cost d’un llit al dia al Joan March és entre 3 i 4 vegades més econòmic que a Son Espases, per això la seva funció es fonamental a l’entramat sociosanitari. Aquelles persones convalescents de llarga duració que no necessiten una atenció intensiva, son derivades a l’Hospital des de Son Espases i Son Llazter. 

18 de nov. 2012

Recorregut embARCA't: Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomis (Lloseta)


El passat dissabte 17 de novembre organitzarem un recorregut embARCA't titulat “Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomís (Lloseta)”, dirigit pel guia cultural i de muntanya i també soci d'honor d'ARCA de l'any 2009, Vicenç Sastre.


La visita pretenia donar a conèixer els darrers treballs de neteja que s’han dut a terme a un dels poblats talaiòtics més importants del centre de l’illa i conèixer una contrada de gran valor ecològic i patrimonial, on poguerem veure d'aprop la possessió de s'Estorell Nou o Filicomís, on el seu propietari Joan Riera, molt amablement ens obrí les portes de ca seva, que actualment funciona com a allotjament rural.

FIDEÏCOMIS O FILICOMÍS

Institució de dret successori anomenada també substitució fideïcomissària. Consisteix a nomenar successivament dos o més hereus de manera que el fet que l’hereu nomenat en segon lloc (fideïcomissari) adquireixi l’herència depèn que es compleixi una condició o que s’arribi a un terme disposat pel testador (fideïcomitent), mentre que el primer hereu (fiduciari) ha de mantenir i conservar els béns compresos a l’herència disposada així. El fideïcomís aparegué a Roma amb la finalitat d’obviar les dificultats que plantejava la institució del llegat, tot i que tal com es coneix actualment és obra de Justinià, a l’època del qual obtengué una gran difusió ja s’utilitzà per evitar que el patrimoni sortís de la família. Per aquesta mateixa raó, assolí la seva màxima esplendor a partir de la baixa Edat Mitjana, fins a finals del segle XVIII.

A Mallorca, els primers fideïcomís es troben documentats a partir del segle XIV, seguint el model romà justinianeu. A diferència del mayorazgo, cal dir que aquest no era perpetu i també cal considerar que no era exclusiu de la noblesa, sinó també emprat per la pagesia. Aquest sistema ha permès la conservació d’un patrimoni cultural, que hagués estat difícil degut als repartiments hereditaris.

A la fraseologia popular, s’utilitza la variant formal filicomís: és més llarg que un filicomís per expressar que una cosa és molt llarga; tenir més memòria que un filicomís per dir que se’n té molta o que es poden recordar coses molt llargues de contar.  En quant a la toponímia tenim la possessió des Fideïcomís o la cova des Fideïcomís.

(GEM V.5, pàg. 302)

S’ESTORELL

Possessió del terme municipal de Lloseta, fou una alqueria islàmica I dividida després del Repartiment.

Els segle XIII-XV, hi tengueren terres els Orenor, Lledó, Cília, Medàlia, Albertí, Tarí, Tagamanent, Garau, Burgues, Fuster, Safortesa i altres. El 1440, el ciutadà Joan Fuster n’adquirí la part de Francesc Burgues i esdevingué titular  de tota la possessió.


El 1557, fou fideïcomissada, amb la posada de s’Estorell (Carrer Morei 11 de Palma) per Felip de Pacs Fuster i, parcialment, denominada es Fideïcomís.
El 1585, tenia cases, tafona, dos cellers i molí d’aigua al torrent d’Almadrà. Estava dedicada a olivar, vinya, conreus de cereals i lleguminoses. Tenia hort de reguiu amb producció d’alfals i hortalisses. El segle XVI, a la capella hi havia un retaule de Nostra Senyora del Roser, que, més endavant fou dedicada a Nostra Senyora de les Neus (1646).

El 1688, era valorada en 55.000 lliures. Els Fusters de s’Estorell hi foren succeïts (1652) per Pere Ramon Safortesa Fuster, II comte de Santa Maria de Formiguera, dit el Comte Mal. El 1694, en morir sense successió, deixà els seus béns com a obra pia i la possessió passà a l’administració del capítol de la Seu de Mallorca.

Després d’un llarguíssim plet, fou adjudicada (1818) a Josep Togores Sanglada, comte d’Aiamans. A mitjan segle XIX, s’hi bastí un oratori, centre de culte de les possessions i els rafals dels voltants, fins que fou abandonat el segle XX. El 1863, amb una extensió de 732 quarterades, era la més gran del terme.


Al principi del segle XX, fou dividida i venuda a diferents propietaris:
-    Joan March Ordines: S’Estorell Gran o vell.
-     Melcior Jaume Julià: S’Estorell Nou o es Fideïcomís.
-         Joan Mateu Coll: Es Cocó.

Les cases antigues estaven en un estat de ruïna total, però se n’inicià (1989) una acurada restauració . Té les fonts dites Nova, des Trenc i des Vidre. S’hi troben el pla de ses Figueretes i l’hort Gran. El torrent d’Almadrà hi rep la denominació de s’Estorell.

(GEM V.5, pàg. 136-7) 


13 de nov. 2012

ARCA denuncia la invasió estètica i il•legal per una empresa internacional al centre de Palma


ARCA demana la retirada immediata dels rètols i els decorats de la façana del comerç instal·lat recentment a la via Alemanya número 8, a l’edifici Can Salas

L’edifici Can Salas està catalogat pels seus valors patrimonials

L’Eixample de Palma no és un polígon industrial. Pets and Company no pot envair estèticament una illeta que es conserva amb uns edificis de principis del S. XX.

La fitxa de Catàleg de l’edific Can Salas especifica que les façanes s’han de mantenir inalterades i fins i tot en quan a modificacions permeses especifica: “Les modificacions de l’interior no han d’alterar ni la tipologia ni la disposició de les façanes”

Per tot això hem demanat a l’Ajuntament de Palma que es procedeixi a una ràpida inspecció per tal d’obligar a la retirada de tots els elements que cobreixen la façana. ARCA ha comunicat a les persones responsables de l’Ajuntament de Palma que l’alteració estètica de la façana produïda a l’edifici de via Alemanya núm. 8, conegut com a Can Salas, és il·legal ja que afecta a un edifici catalogat.

ARCA demana que de manera urgent s’actuï sobre el comerç instal·lat allà, Pets and Company, per tal de procedir a la retirada de tots els elements que cobreixen de manera ostentosa la façana i prendre les mesures adients sancionadores en cas que fos pertinent.

L’esmentat comerç hauria de presentar un projecte de retolació a la comissió de Centre Històric i Catàleg i rebre prèviament la seva autorització.

L’estètica de les instal.lacions comercials, tema pendent

Aquest és un cas evident en que la legalitat està de part del Patrimoni. L’edifici età catalogat i tot el recobriment i retolació de la façana ha de ser retirat i substituit per un element discret que no deteriori la imatge estètica del conjunt.

Però hi ha molts altres casos en que els interessos dels comerços per fer-se veure, fan malbé el nostre paisatge urbà. Palma en aquesta qüestió té una assignatura pendent i des d’ARCA convidam a prendre iniciatives que redundin el l’interès general de conservar la personalitat de l’estètica dels nostres barris de l’Eixample. A la llarga tothom sortirà beneficiat.

9 de nov. 2012

Valoració per part d’ ARCA de les decisions del Consell sobre Can Weyler

És una petita passa positiva però a totes llums insuficient.

Avui el Ple del Consell de Mallorca ha aprovat tan sols la inversió de 55.000€ per a la consolidació estructural de l’edifici de Can Weyler. Això és positiu, però sense dubta insuficient.  En qualsevol cas, esperam que aquesta inversió se faci realitat  amb urgència.

ARCA continuarà vetllant i cercant el consens per Can Weyler entre ciutadania i tots els partits polítics per a que aquest casal gòtic que va ser adquirit per l’administració sigui un actiu patrimonial en un futur el més ràpid possible.

Planificar el futur de Can Weyler
Planificar el futur, malgrat la crisi econòmica ho retardi, no costa doblers però garanteix un ús per un bé patrimonial de primer ordre. ARCA mantindrà l’atenció sobre aquest casal i el contacte amb tots els grups polítics per a crear i mantenir el consens.

Continuam sense rebre cap explicació satisfactòria sobre on són els doblers per a la rehabilitació que havien arribat des de Madrid.

Valoració sobre el Patrimoni de Sa Nostra
S’ha decidit que el personal tècnic del Consell de Mallorca comenci a fer un inventari i valori el Patrimoni de Sa Nostra per a protegir el que sigui adient. Esperam que aquesta iniciativa de començar el camí cap a la protecció d’aquells béns culturals de Sa Nostra que ho mereixin, sigui ràpida i efectiva. No n’hem de perdre cap pel camí.

Lamentam que no hagin deixat intervenir ARCA dins el Ple
D’altra banda lamentam que la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, no hagi volgut autoritzar al representant d’ARCA a intervenir durant la sessió de avui. No seria la primera vegada que es feia una excepció a la norma com a deferència cap a una entitat ciutadana que tan sols treballa per l’interès general del Patrimoni. No hem d’oblidar que ARCA va ser exclosa pels actuals responsables del Consell de Mallorca de la Ponència Técnica de Patrimoni Històric.

6 de nov. 2012

El molí des Castellet no és pot seguir degradant més



El passat dia 4 de novembre es va complir un any des de que la Comissió pro Molí des Castellet i ARCA es reuniren amb el regidor de Calvià, Miquel Bonet per saber quines eren les intencions de l'Ajuntament de Calvià envers a aquest bé catalogat, símbol paisatgístic i històric del poble. 

Lamentem la manca de respostes i solucions

Miquel Bonet, dia 4 de novembre de 2011 es comprometé a xerrar amb el departament de patrimoni i donar una resposta en aproximadament una setmana.

Un any més tard, no hem rebut cap tipus de contestació per part del regidor Bonet i el propietari de l’element etnològic tampoc ha recollit cap de les cartes certificades en les que argumentàvem les nostres reivindicacions i oferíem la nostra ajuda i col·laboració per restaurar el molí.

III jornada reivindicativa al mes de desembre

Per aquest motiu, i com a tercer any consecutiu, a mitjans del mes desembre organitzarem un acte per demanar la consolidació del molí, poder visitar-lo segons estipuli la llei de patrimonio històric i l´eliminació de la barrera il·legal que el propietari va col·locar a l’entrada del camí.

Recordem que cada any centenars de persones demanen que es salvi aquest monument de l'abandonament i  que es lliuraren 728 signatures al consistori calvianer per tal de demanar ús pacífic, continuat i immemorial d’aquest camí d’accés al puig des Castellet.