ARCA veu amb preocupació com es duen a terme les obres de restauració de Planícia

ARCA vol expressar la seva preocupació per la forma en la qual s’està procedint a l’hora de restaurar les cases de la finca pública de Planícia (Banyalbufar).

Des de fa una sèrie de mesos s’estan substituint les cobertes deteriorades de les cases de la possessió. El material d’obra (bigues de fusta, teules àrabs,...) i els enderrocs no s’estan reutilitzant correctament, i romanen sobre l’era que hi ha davant les cases de Planícia.

ARCA creu que s’hauria d’avaluar millor el material d’obra que és reutilitzable i en cap cas, aquest material s’ha de depositar damunt un element etnològic, com és una era. Com es veu a la imatge, les marques mostren com vehicles de tracció a motor travessen l’era i descarreguen els materials a sobre.

La finca pública de Planícia és un espai obert al públic, que ens aquests moments dóna una mala imatge entre els seus visitants, degut a la forma amb la qual s’està procedint el procés de restauració. Com a element històric, cal recuperar o reciclar els materials d’obra que siguin possibles, perquè una intervenció massa moderna alteraria la imatge del conjunt. Des del punt de vista mediambiental, creim que els enderrocs s’han emmagatzemar en dèposits adeqüats, degut a que ens trobem en un espai de gran valor natural i paisatgístic.

ARCA ha demanat al conseller d’Agricultura, medi ambient i territori, el Sr. Gabriel Company:

1. Aprofitar i reutilitzar en la mesura que sigui possible els mateials d’obra (bigues de fusta, teules àrabs,...) que s’han retirat de les cobertes de les cases de possessió de la finca pública de Planícia.

2. Retirar els materials d’obra i enderrocs que hi ha escampats sobre l’era situada davant les cases de Planícia, perquè aquest element etnològic no es faci malbé.

3. Depositar els enderrocs dins cubiculs apropiats, per tal de no alterar la bellesa natural del paratge.

VIª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs)

El passat dissabte 22 d’octubre ARCA organitzà la VIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimonio: el patrimonio de la serra de Tramuntana a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i segons les dades actuals s’han produit uns 4.500 litres de malvasia durant aquesta campanya. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem fins a la finca de Planícia (Banyalbufar), adquirida pel Govern Balear l’any 2009. Les seves 445 hectàrees suponen un 25% del territori total de Banyalbufar. Planícia és una finca que comença des de la mar i puja escalonadament fins a la carretera que connecta Banyalbufar amb Estellencs. Tota aquesta zona se la coneix com l’horta de Planícia i ha estat rigada per la Font de la Menta, amb uns rendiments en quant horticultura, realment excel•lents.

La nostra ruta començà des de la carretera per un camí construït durant el segle XX, per la família Balle, propietaris d’aquesta finca des de 1938. El camí es construí per comunicar millor les cases de possessió amb la Font de la Menta. A mesura que anem pujant, observam les oliveres centenàries, que formen part d’aquesta finca, ja que l’oli d’oliva ha estat un dels productes que més rendiments históricament ha donat. A mitja pujada, devora una caseta amb un pou interior anomenada es Porxo, que servia per guardar-hi carros o com a aixopluc, s’observa una explanada amb marges baixos anomenada es Camp Gran. D’aquí vendria l’originari nom de la finca, Planitia, documentat per primer cop al segle XIV.

Un cop arribem a sobre un turó, tenim les cases de possessió, d’una arquitectura senzilla, degut a que aquí no residien els propietaris d’aquesta finca, sinó que aquests ho feien al Rafal de Planícia (actualment, finca veïna, situada a llevant). La finca fou propietat dels Joan al segle XV, al segle XVI per vincles matrimonials passà als Sunyer i posteriorment als Pueyo, que després de la Guerra de Successió (1715), es convertiren marquessos de Campofranco. Finalment, al 1938 la família Balle comprà la finca per dedicar-la a l’explotació intensiva d’oli.

ARCA demana la conservació de les alcoves des Port des Canonge

Preocupa a la nostra entitat la protecció del conjunt d’alcoves antigues del port des Canonge, dins el terme municipal de BANYALBUFAR. En particular, preocupa una hipotètica actuació demolidora de l’Autoritat de Costes atès que el conjunt citat es troba ben de ple a la costa i dins el domini públic marítim-terrestre.

Valors paisatgístics, etnològics i culturals
Consideram que aquest conjunt de construccions populars per guardar les barques té els seus orígens a principis de segle XX, des de la primera alcova, Ca l’Arròs. Ara ens trobam amb un conjunt de 24 alcoves que, al marge que qualcuna mereixi alguna directriu d’intervenció específica, constitueixen la imatge més tradicional del port des Canonge i una de les imatges més típiques de la Mallorca preturística, amb els canvis que això ha comportat, i de la serra de Tramuntana. No debades és una imatge mantinguda o aprofitada en obres pictòriques de renom (Quintana, Horrach, Maraver, Reüll, Bonnín, i en publicacions editades pel mateix Consell de Mallorca i per l’Ajuntament. Tenen un valor essencialment paisatgístic atès que formen part de la zona inseparablement.

Llei de Patrimoni, Paisatge Pintoresc i serra de Tramuntama Patrimoni de la Humanitat
Permetre la destrucció de les alcoves o llur modificació fora de les directrius d’intervenció no seria coherent amb la declaració de patrimoni de la serra de Tramuntana (ara proposada pel Consell de Mallorca) ni amb la protecció dispensada per altres instruments normatius (com la Declaració de Paratge Pintoresc de 1972, plenament vigent d’acord amb la Llei 12/1998).
Entenem que per al correcte abordatge del cas, cal tenir en compte l’article 1 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. L’Ajuntament és responsable també del patrimoni propi del poble segons l’article 93 de la llei esmentada.
Diu l’article 1 citat:
I.- Art. 1.2 « El patrimoni històric de les Illes Balears s’integra de tots els béns i valors de la cultura, en qualsevol de les seves manifestacions, que revelen un interès històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històricoindustrial, paleontològic, etnològic, antropològic, bibliogràfic, documental, social, científic i tècnic per a les Illes Balears ».

ARCA demana que s’iniciï al Consell de Mallorca l’expedient de declaració de Bé Catalogat
Atès que està en tramitació un expedient per a incoar la declaració de bé catalogat del conjunt d’alcoves, ARCA vol manifestar que per la situació de la zona i per la necessitat de preservar els valors culturals, etnològics i paisatgístics cal iniciar l’expedient de declaració de Bé Catalogat, en el qual hi haurà oportunitat efectiva de tots els interessats de comparèixer i aportar els seus parers, incloses les directrius d’intervenció que requereix una zona tan fràgil com la indicada del Port des Canonge.

Per aconseguir la catalogació i per tant garantir la seva conservació hem dirgit escrits al Sr. Gabriel Cerdà, Director Insular de Patrimoni Històric. Per advertir de les nostres iniciatives també hem dirigits escrit al Sr. Celestí Alomar, Director de la Demarcació de Costes de les Illes Balears.