Festes d'Agost

Han acabat les "Festes d'Agost" i comprovam que cada any hi ha més interés per recuperar l'Esplendor patrimonial d'un temps.

Els voluntaris d'ARCA van fer possible la instal.lació de Santa Creu (en la fotografia en veim el desmuntatge) i des d'ara mateix feim una crida per tal de cotribuir- l'any que ve- a muntar altres "llits".

ARCA, MONUMENTS I MEMÒRIA HISTÒRICA

El que entenem per Patrimoni Històric es refereix a elements monumentals i a altres romanalles que ens parlen , física o intangiblement i amb independència dels seus valors artístics, d’èpoques passades.
La admiració, la satisfacció, la pedagogia i els ensenyaments que els ciutadans extreuen davant els elements (monuments o no) que composen el paisatge urbà entra dins l’àmbit del que es subjectiu i no es pot manipular.
Molts d’episodis, èpoques, persones destacades, o bé lo casolà – el que es “intrahistòric”- composen el conjunt en que haurien d’estar reflectides la major quantitat possibles de fets que han teixit la Ciutat: no hi ha un disseny previ que digui on hi ha d’haver símbols…Més aviat: el que ha passat es manifesta sense un pla previst.
Per aquestes raons ARCA creà, després de cinc segles, la primera associació pública en la que els descendents dels jueus i interessats en la cultura jueva poqueren manifestar-se lliurament i expresar-se en actes, celebracions i memorials.
El mateix s’està intentant fer amb el llegat islàmic: posta en valor dels element deixats per una cultura i una gent.
Dins aquesta línia de pensament les romanalles de l’època franquista surten per ARCA fora d’una valoració política-ni tan sols subjectiva- i entren en la “emprenta d’una época passada”.
Per la mateixa raó que no es destrueixen les obres de la Inquisició, de Felip II (enemic de les nostres llibertats), les dels Borbons( Decret de Nova Planta) o la Inquisició, la malícia intrínseca del franquisme no autoritza a destruir els seus símbols o records.

És ben cert que “el dia després” de la desaparició d’un dictador troba una Ciutat farcida de restes, absolutament desnaturalitzada i invivible visual i anímicament. Així era Berlín després de Hitler, així era Palma després de Franco.
Correspondrà, per tant, a les Comissions esbrinar en cada cas el que es fa tenguent en compte la vàlua, la significació i la sensibilitat dels al.ludits (d’un bandol i d’un altre).

-Els carrers
Que a una ciutat trenta anys després de la mort del dictador encara hi hagi 50 carrers d’una significació partidista és, al manco, desproporcionat en relació al conjunt (és com si dedicassim 50 carrers a oficials de Felip V).
Altra cosa és com es fa el canvi perquè el públic és sensible…a les incomoditats. Suggerim sigui gradual i lògic: recuperació d’antics topònims si es el cas , inclusió de figures inexplicablement oblidades : el Rabí Durán, Jordi Bosch, les Tres Cultures etc.

Noves expressions
En consonància amb el pensament expressat ARCA creu que és de la máxima importància que la Administració o bé associacions particulars promoguin expressions físiques de la época de la República i la repressió posterior. No es compren que no hi hagi làpides als llocs on hi va haver fusellaments o enterraments o pressons.
O, com en el cas de Sa Faxina, un monolit donant” l’altra” interpretació dels fets…

EmbARCA't: La Mare de Déu d'Agost

Aquest estiu ARCA organitza dos recorreguts "embARCA´t" : “Les Processons de la Mare de Déu d’agost” i “Imatges de la Mare de Déu d’agost”, dirigits per Biel Barceló, per diferents temples de Palma: Convent de la Concepció, Sant Jaume, La Seu, Santa Clara, Sant Jeroni, Santa Eulària, a més de la instal.lació contemporània de Can Weyler d'Amparo Sard i organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni, El Museu Diocesà, l'exposició de Llits del Convent de les Caputxines feta per Aina Pascual i Jaume Llabrés, i Cort.

Vegeu Última Hora Digital

Vegeu diariodemallorca.es

ARCA demana a AENA la no demolició de Son Mosson

ARCA s’ha fet ressò de la intenció d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) de demolir les cases de SON MOSSON i introduir els seus enderrocs dins unes coves situades sota aquestes. Les cases es troben ubicades dins la propietat de l’Aeroport de Palma de Mallorca, a la capçalera 06L, al marge dret de l’autopista de Llucmajor a Palma, sobre un turó, a l’alçada de la sortida de Can Pastilla - Aeroport.
De l’interior de les coves es degué extreure el marès per fer les cases, però s’haurien d’excavar per saber de quin període històric es tracta.

AENA argumenta que dites cases suposen un obstacle per l’envolatge i l’aterratge dels avions que utilitzen la pista de vol 06R – 24R. Aquests son els avions que aterren des
Segons hem pogut examinar personalment, no hi ha cap perill per a la circulació aèria, primer en el moment d’envolar-se, els avions si es desvien un poc, volen per damunt les cases, però a una gran alçària d’aquestes i segon, en el moment de l’aterratge, els avions arriben a una distancia de més de 400 metres (quan la normativa d’aviació civil diu, que els obstacles han d’estar a més de 75 metres de distancia lateral) de les cases.
Els avions entren des de la mar i els pilots han de seguir una línia de llums, en cas d’una lleugera desviació, la torre de control els avisa i els fan rectificar. En aquest sentit els arguments que ofereix AENA, no creiem que siguin convincents.
Les cases de Son Mosson apareixen ja documentades a finals del segle XVIII, tot i que la construcció actual, pugui ser de finals de segle XIX o principis del XX, ja que la referència cadastral diu que són de l’any 1900. Per aquest motiu, estem parlant d’un element històric, que representa a una època i simbolitza el passat agrícola d’aquesta àrea.

La nostra entitat ha demanat davant AENA, el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i a la batlessa de Palma els següents punts:

1. Que no es concedeixi la llicència de demolició de les cases de SON MOSSON i les coves subterrànies.

2. Que AENA presenti proves més precises i contundents, i que argumenti perquè les cases de SON MOSSON suposen un obstacle per a l’aviació, quan aquestes no ho han estat fins ara, des del funcionament de l’Aeroport de Palma de Mallorca.

3. Convèncer a AENA de la simbologia d’aquestes cases, que dominen des del turó on estan situades, l’entrada a Ciutat des de llevant i la valia arquitectònica, amb detalls forçament interessants al llarg de la seva façana.

4. Protegir les coves subterrànies, per tal que es puguin dur a terme estudis científics i saber de quin període poden estar datades. El seu coneixement, podria obrir noves vies d’investigació en el camp de la prehistòria i donaria ressò, a un patrimoni històric bastant maltractat i escàs al municipi de Palma.


En un altre sentit ARCA ha pogut examinar el patrimoni històric que encara es conserva dins la propietat aeroportuària d’AENA. De tots es ben sabut, que en el moment de fer l’aeroport i en les seves successives ampliacions, el nostre patrimoni històric va sofrir gran danys i avui dia ja no podem comptar amb molts d’elements patrimonials que hi devia haver en tota aquesta àrea. La nostra crítica es centra amb AENA, perquè no podem admetre de cap manera que segueixi destruint el nostre patrimoni històric.
Segons informacions de l’associació d’Amics del Molins han arribat a un acord amb AENA perquè es restaurin un total de 10 molins, aspecte que aplaudim, al igual que es va fer fa uns anys amb els molins de Can Reviu. De totes formes, hem pogut comptabilitzar un total de 21 molins dins els límits de l’aeroport, alguns amb un bon estat de conservació i altres no tant. Desitjaríem que la mateixa intenció que ha mostrat AENA per la restauració d’aquests elements patrimonials, també la reflectís amb altres elements patrimonials que es troben dins la seva propietat, com el cas que ja hem denunciat de les cases de Son Mosson i la cova subterrània.
Vegeu Diario de Mallorca

ARCA lamenta la destrucció d'una timba a Felanitx

ARCA s’ha fet ressò per part d’un grup de veïns, de la destrucció de la Timba situada al carrer Jaume I, nº 81 de Felanitx.

Dits elements són un símbol pel poble de Felanitx, datades entre el segles XVIII i XIX, i s’integren dins el nucli antic del poble.

ARCA lamenta profundament la destrucció d’aquests béns patrimonials i ens agradaria que capítols com aquests no tornessin a succeir.

Per la seva part, ARCA aplaudeix l’aptitud presa per un grup de veïns de Felanitx, que en veure la destrucció de la timba, feren l’avís a la Policia Local i seguidament es paralitzà l’obra. És un orgull per a la nostra societat, comptar en ciutadans així, que responen als atacs del nostre patrimoni històric, ens demostra que hi ha una acció cívica.

ARCA ha demanat davant l’Ajuntament de Felanitx i el Consell de Mallorca el següent:

1. Una sanció exemplar contra l’empresa promotora de les obres, per haver atemptat contra un bé patrimonial.

2. Exigir a l’empresa que restitueixi i restauri, baix el seu cost les despeses, pel mal que han ocasionat al nostre patrimoni històric.

3. Major control urbanístic, quan es duguin a terme obres on hi hagi béns patrimonials. Les empreses haurien de presentar un certificat de garantia de les obres, per tal d’assegurar la preservació dels elements de caire patrimonial.

ARCA S’OPOSA A L’ATRACAMENT DE CREUERS DAVANT LA SEU

El creixement extraordinari de creuers turístics i els bons resultats econòmics que se’n deriven es una dada positiva a tenir en compte, però amb molt d’encert el president de la Cambra de Comerç proposa un debat sobre l’atracament dels creuers davall la Seu.
Les obres públiques a Mallorca, especialment des de l’època del desenvolupament fins ahir mateix, es caracteritzen, al manco, per quatre coses:

- La miopia de concepte: es tracta de solucionar un problema concret i el més prest possible (Per exemple, la carretera de s’Arenal que no permetè fer una primera línia com cal…).
- La falta d’ambició i així, sota la bandera de l’estalvi, s’han de fer les obres dues i tres vegades,com al Parc de les Estacions on es volgueren fer compatibles Parc, Estacions, Metro, Estació de Bus, entrada de Palma etc.etc.Massa coses per tan poc coneixement.
- Descontextualitzar les intervencions: la Seu i el conjunt de d’Alt Murada és una vista emblemàtica que no es pot “embrutar”amb creuers atracats. ¡Ja no s’havia d’haver fet mai l’autopista de baix murada!.
- Falta de jerarquia de valors: La mentalitat botiguera fa que el guany immediat passi per davant de referents que són emblema del nostre país.

Ho signen

Associació de Veïns Canamunt- Ciutat Antiga
Aires de Mallorca
Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner
Amics del Museu de Mallorca
Grup d'Estudi de les Fortificacions de Balears
Amics de l'Arxiduc
Amics del Museu Marítim
Milana, Foment del Patrimoni de Puigpunyent
Plataforma del Parc de les Vies
Amics des Rellotges de Sol de Mallorca

Societat Arqueològica Lul.liana

diariodemallorca.es

Audiència del Rei amb ARCA

El 6 d'agost, a les 11 del matí, SM El Rei va rebre a Marivent el president d'ARCA, el de la Fundació AMICS DEL PATRIMONI i el d'ARCA LLEGAT JUEU (P. Ollers, J. Guaita, M. Quadreny) amb motiu del XXè aniversari de la creació d'ARCA. Vàrem ser rebuts en audiència privada informativa. D'acord amb això vàrem poder informar al Rei Joan Carles de les missions i les activitats actuals de les tres entitats.

Esplendor de la Mediterrània

La conca de la Mediterrània no debades té el gènere femení. Com la Mar, la Terra, la Vida, la Bellesa, la Dona, la Mare, la Collita, la Cultura, la Civilització, la Festa…
Els dies més hermosos de l’estiu mediterrani tenen el seu vèrtex el 15 d’agost amb la Festa de l’Assumpció, dita entre nosaltres “de la Mare de Déu Morta”.

Es celebra d’una manera molt especial a la Corona d’Aragó, tot i que no exclusivament. És festa nacional a França i també a Xipre, Eslovènia, Grècia, Itàlia i Malta. A més d’Àustria, Bèlgica, Lituània, Luxemburg, Polònia i Portugal.

La Fundació Amics del Patrimoni vol recuperar aquest gran dia per a Palma, que no té cap festa ciutadana durant l’estiu. I la vol recuperar amb sentit tradicional, popular, arrelat a la Terra, respectuós amb allò religiós i amb el rerafons antropològic que, a ningú mitjanament informat, se li escapa que té la Festa de l’Assumpta.
La vol celebrar fent un èmfasi especial amb tot allò que és femení i que és el magma vital d’on surt tot i tots.
La Festa de la Mare de Déu amaga, dins el cimat dels segles, la Festa de la Mare Terra, la mare forta, fecunda i fèrtil ( instal·lació de Pepe Dámaso, ”Entre la Natura”, 2005, dreta) ; dolça i sacrificada; bellíssima i encisadora (v. instal. Chus Burés, ”Trànsit” 2006, esquerra); que dóna la vida i alimenta amb les collites que, en aquest temps de l’any, vessen riquesa i eufòria de viure.

És la Festa de la Dona ubèrrima, creadora de la vida que tota dona està disposada a donar sense escatimar res, fins la immolació pròpia (V. instal. Teresa Matas: “Ruega por nosotras”, 2003, esquerra).


Tanta bellesa, tanta incondicionalitat als seus, i sempre dins una serenor magnífica, és el pont indescriptible cap a una realitat superior. (Veure instal. “Speculum” de P.Vidal ,2004, a baix).

Aquestes dades antropològiques (evidents a les iconografies egípcies, gregues i mesopotàmiques etc.) no fereixen, ni contradiuen, ni manquen respecte a l’esplendidesa de la celebració cristiana de l’Assumpta.
El cristianisme ha recollit tots aquests precedents i ho ha vessat damunt la figura històrica i magnètica de Maria de Nazaret, sempre basant-se en el textos sagrats que, amb quatre pinzellades, descriuen una Dona que no deixa indiferent a ningú.
Hi ha devoció mariana a molts països musulmans i, darrerament, tenim notícia de la processó de Nostre Dame de Trapani (Tunísia) amb entusiasme de jueus i musulmans.
Maria, donzella jueva, Míriam, pels musulmans, encarna com cap criatura humana, totes les qualitats del dit “etern femení”, “l’anella perduda de la Creació” que els humans descobrim en les dones:aquest ésser que dóna la vida, que alleta, que es sacrifica en el silenci i des del segon lloc; que comprèn i disculpa , “setanta vegades set”, i que, inclús, si hi ha tal desgràcia, ha de dur a enterrar el propi Fill; la que fa sempre la voluntat d’aquell que és el Més Gran, i amb qui es reuneix , com un meteorit cap al Sol, portant, bella i entregada, el ramell blanc de núvia…
La Fundació Amics del Patrimoni vol que, amb el màxim respecte a l’àmbit religiós de cada un, els mallorquins gaudeixin d’aquest homenatge que la Naturalesa i els Homes reten a la Dona, infinita en dimensions i subtilitats, i veritable ESPLENDOR DE LA MEDITERRÀNIA

ESPLENDOR DE LA MEDITERRÀNIA 2007

La inauguració oficial al públic de la instal.lació contemporània, realitzada aquest any per Amparo Sard, tindrà lloc a la seu de la Fundació Amics del Patrimoni (Can Weyler) el proper dia 9 dijous a les 20 hores.

Es tracta d’una celebración de tot alló que és femení i que es sintetitza en la figura, respectada universalment i sagrada pels cristians, de la Mare de Deu d’Agost.

És una festa feta per dones de la Fundació, d’Arca i del Llegat Jueu i per tant, elles rebran els covidats, especialment dones significatives de la nostra societat i de la cultura en especial: artistes plàstiques, empresàries, polítiques.

Diari de Balears
Diario de Mallorca