Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni industrial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni industrial. Mostrar tots els missatges

19 de jul. 2011

ARCA edita la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor – Artà

ARCA presenta la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor – Artà que s’ha editat gràcies al recolzament de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern Balear. L’autor d’aquest treball ha estat l’historiador Xavier Terrasa i s’ha il·lustrat amb fotografies de Benet Bohigas.

La guia pretén apropar el patrimoni històric que podem trobar des de Manacor fins a Artà amb la utilització del futur tram tren que unirà aquestes poblacions de llevant, passant per Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera.

La guia s’estructura de la següent forma:

1. Introducció del ferrocarril a Mallorca: Des de que s’obrí la primera línea, l’any 1875, passant per l’època de major auge a principis del segle XX, continuant amb la seva decadència als anys’60-70 del segle XX i la recuperació de les antigues línees durant els darrers anys.

2. Línea de Manacor a Artà: Aquest eix ferroviari fou contruït entre 1916-21 i ha proporcionat tot un seguit de patrimoni ferroviàri que esmentem a la guia, com serien estacions, un viaducte, ponts, passos a nivell i casetes o garites. Sense cap dubte, és la línea estilísticament més ben dissenyada de tota Mallorca.

3. Disseny d’onze itineraris històrics i culturals: Hi ha dues possibilitats de realitzar-los, a peu o en bicicleta. Des de cada una de les estacions de tren, podem anar a peu i recorrer els centres històrics i patrimonials de Manacor, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera i Artà. L’altra possibilitat és anar amb bicicleta fins a punts patrimonials que es troben al voltant d’aquests nuclis de població i gaudir de la seva bellesa històrica.

Aquest treball pretén sensibilitzar i donar a conèixer els valors històrics i culturals que es poden trobar a la comarca de llevant. I amb un doble sentit, també volem promocionar l’ús del transport públic, en aquest cas el tren que amb combinació amb l’ús de la bicicleta o anar a peu, serem més respectuossos amb el medi ambient a l’hora de gaudir d’una etapa turisticocultural.

La guia s'ha distribuït als següents indrets:

- Conselleria de Medi Ambient.
- Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).
- Consorci de Transports de Mallorca.
- Ajuntament de Manacor.
- Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.
- Ajuntament de Son Servera.
- Ajuntament d'Artà.
- Ajuntament de Capdepera.



Fotografies: Benet Bohigas Moreno.




Veure notícia a: Diari de Balears

15 d’abr. 2010

embARCA't: Visita a l'aeròdrom de Son Bonet: centenari de l'aviació a Mallorca

Recorregut embARCA't: “Visita a l’aeròdrom de Son Bonet: centenari de l’aviació a Mallorca”dirigit pel president de la Fundació Aeronàutica Mallorquina, Miquel Buades.

Pàgina web de la Fundació Aeronàutica Mallorquina



Fitxa de Catàleg de Son Bonet de l'Ajuntament de Marratxí:


Conjunt de diversos edificis d'ús aeronàutic. Integrat pel Centre de Control d'Àrea, la Terminal aeroportuària amb la torre de control, ambdós d'estil regionalista, edificis d'oficines, hangars i altres construccions. La Terminal presenta diversos volums amb formes geomètriques. Les façanes estan pintades en blanc deixant els marcs de les obertures amb pedra de marès vista. A les cobertes es combinen les teulades amb cobertes planes formant terrasses. A la part posterior, mirant la pista d'aterratge, destaca la torre de control, de planta quadrada i quatre plantes, sostinguda damunt pilars. El Centre de Control d'Àrea, de característiques semblants a l'anterior, presenta a la part central una torre amb porxo de dalt i coberta plana formant terrassa. Les parts laterals, de dues plantes, presenten cobertes diferents: l'esquerra plana amb terradda i la dreta amb teulada de quatre vessants. Totes les façanes estan pintades en blanc amb les obertures emmarcades per marès vist.


Article de la Última Hora 30-11-2009

Laura Jurado. Palma. Primero fue el circo, luego llegó el transporte. La historia de la aviación en Mallorca se escribe entre anecdótas y sistemas de control que, vistos desde la actualidad, resultan completamente surrealistas. El próximo 28 de junio se cumplirán cien años del primer vuelo en la Isla, una fecha para la que la Fundación Aeronáutica Mallorquina prepara multitud de actividades.
Hacía pocos meses que la aviación existía en España cuando llegó a Mallorca. El francés Julien Mamet –pionero en sobrevolar el Canal de La Mancha– llegó a la Isla para la celebración de la Semana Deportiva. El Hipódromo de Son Macià (Marratxí) era el escenario escogido para que realizara el primer vuelo de Baleares sobre un aparato que tenía más de bicicleta –incluso las ruedas– que de avión. El interés de la prensa llevó a realizar un pase previo de diez minutos de duración. El éxito de aquella hazaña hizo que al día siguiente una gran multitud se congregara en el recinto.
"Aquello era puro circo. Mamet llevaba ramos de flores que lanzaba a la tribuna cuando volaba a poca altura. Una de las veces una ráfaga de viento le hizo chocar contra los árboles y acabó estrellado contra el suelo", relata el presidente de la Federación Aeronáutica de Mallorca (FAM), Miquel Buades.

La alegría había durado apenas un par de minutos y habría que esperar seis años más hasta que Salvador Hedilla llegó a Mallorca, esta vez volando desde Barcelona. De nuevo, la cantidad de gente que le esperaba en la playa de Can Pere Antoni le obligó a desviarse hasta los terrenos de Son Sunyer, junto al actual aeropuerto. El vecino Son Sant Joan era sólo un bosque. La jornada se convirtió entonces en una loca carrera para ser el primer mallorquín que saludara al piloto. El médico Tomás Darder fue el afortunado.
Hasta los años 20 la aviación en Mallorca fue sólo cosa de pilotos. El catalán Manuel Colomer fue el primero que se dedicó a pasear en su Aviatik C.III a todo aquel que estuviera dispuesto a pagar cuatro pesetas. "Aquellos vuelos turísticos también se celebraban sobre Son Macià, pero el ruido molestaba a los caballos y Colomer pidió permiso para volar en las instalaciones del cuartel de ingenieros de Son Bonet", relata Buades. Otro acontecimiento casi premonitorio.
Poco habían avanzado los aparatos desde aquella bici voladora de Mamet hasta los aviones de madera de Colomer. Un cuentarrevoluciones y una brújula eran todos sus indicadores.
Un año después se instauraron los vuelos regulares entre Palma y Barcelona. "El Ministerio de Fomento convocó un concurso para elegir una empresa que llevara el correo aéreo entre ambas capitales. Hasta el momento se transportaba en un barco rápido que tardaba catorce horas en llegar. Los periódicos se leían con dos días de retraso", afirma el presidente de FAM. La iniciativa ganadora fue la de un grupo de empresarios mallorquines sin vinculación alguna con la aviación y entre los que se encontraba el arquitecto Gaspar Bennàssar.
La Compañía Aero-Marítima –como fue bautizada– utilizaba hidroaviones que despegaban desde los hangares situados en el actual Paseo Marítimo, bajo Es Jonquet. "Lo primero que salió de Mallorca fueron dos ensaimadas. Los periodistas catalanes publicaron que por primera vez las habían comido casi calientes". El trayecto duraba sólo una hora y media.
Palomas en lugar de radio
Sin torres de control, la llegada de los aviones era casi un milagro. "Cada vuelo salía dotado con una pareja de palomas mensajeras que se soltaban en caso de accidente para avisar", asegura Buades. Tragedias como la de Colomer –contratado por la empresa y que se ahogó al caer al mar– pusieron en funcionamiento un servicio de lanchas rápidas. Poco después llegaría la telegrafía sin hilos.
Portocolom contaba entonces con una de las pocas escuelas de pilotos de la Isla. Aún se recordaba la celebración de la inauguración del Aeroclub de Son Bonet que acabó con el robo de una avioneta. Dos delincuentes que habían escapado de la cárcel intentaron huir con ella de la Isla, pero les faltó tiempo.
La crisis de la empresa hizo que la francesa Latécoere –precedente de Air France– comprara las acciones. Mallorca se convirtió entonces en la escala del vuelo Marsella-Alcudia-Argel. "El hidroavión podía llevar unos diez pasajeros que iban en asientos de mimbre. Las instalaciones de Alcudia apenas tenían una gasolinera donde repostar y un restaurante", explica Buades. El aparato amerizaba cerca de la costa y un barco lo arrastraba hasta el puerto.
La LAPE –precedente de Iberia– fue la primera en utilizar aviones terrestres en la ruta Palma-Valencia-Madrid. El embarque se hacía con carros de caballo que transportaban a los pasajeros hasta el avión. En 1936 dejó de operar y otras como la Ala Littoria eligieron Pollença como inicio de sus conexiones con Roma, Cádiz y Melilla. Al final de la guerra, Iberia ya estableció vuelos diarios con Barcelona y Madrid. El primer chárter llegó a la Isla en 1946 con el escritor Robert Graves a bordo.
Son Bonet fue hasta los años 60 el primer y único aeropuerto de la capital. "Con el boom turístico se creó Son Sant Joan ya que las pistas del primero eran demasiado pequeñas para algunos aviones", explica Miquel Buades. Son Bonet quedó entonces como centro de control y hangar de reparación de los aparatos. En 1959, el piloto Rodolfo Bay y Marta Estades fundaron la aerolínea Spantax, que años más tarde trasladó su sede a Mallorca. Una empresa pionera en los vuelos chárter que luego se convirtió en la compañía más importante del país.
Hoy, Son Bonet será la segunda sede en acoger la exposición que la FAM ha creado para repasar cien años de aviación en Mallorca. Un escenario escogido, además, para presentar todo el programa de actividades que se desarrollará el próximo mes de junio para conmemorar el centenario. Una celebración que promete estar a la altura.


5 de febr. 2010

ARCA demana vetllar per l'estat de conservació de l'antiga estació de ferrocarrils de Palma

ARCA vol expressar la seva preocupació per l’estat de mala conservació que presenta la part posterior de l’antiga estació de ferrocarrils, situada a la plaça d’Espanya de Palma.

Aquest edifici ja va ser objecte de denúncia davant la direcció insular de patrimoni del Consell de Mallorca, durant l’estiu de 2006, per les destrosses que es dugueren a terme en el transcurs d’unes obres, que com es veu a dia d’avui no afectaren per a millorar la imatge d’aquest edifici declarat com a bé catalogat.

ARCA creu que els Serveis Ferroviaris de Mallorca, propietari d’aquest immoble hauria de vetllar per la correcta conservació de l’antiga estació de ferrocarrils de Palma, al tractar-se d’un edifici catalogat, amb història i per trobar-se a un dels punts neuràlgics de Ciutat, donant una mala imatge als residents i turistes que transiten a diari per aquesta zona.

En aquest sentit, demanem una solució perquè aquest edifci històric conservi l’esplendor que es mereix i sebre si es pretèn dotar-lo de qualque ús, perquè no quedi en l’olblit durant el pas del temps.

5 de juny 2008

Una reflexió en positiu

Fa 8 anys que ARCA evità la destrucció de l’edifici de l’antic Parc Mòbil del carrer Joan Crespí, també conegut com l’edifici de Gomes Pons.

Avui volem fer memòria d’un dels triomfs d’ARCA aconseguits fa ara 8 anys.
ARCA va evitar la destrucció anunciada d’un edifici racionalista ubicat al carrer Joan Crespí i conegut com l’antic Parc Mòbil o edifici de Gomes Pons. La barriada on està ubicat és Son Espanyolet.

Els valors de l’edifici
És una mostra del racionalisme industrial, reconegut com a edifici de valor patrimonial des del punt de vista històric i cultural per la UIB. La façana és de 1930 i a instàncies de ARCA va ser declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) el mes d’agost de 1999, quan ja havia entrat la piqueta al solar.

Recordant els fets
Amb motiu de la construcció del centre per grans discapacitats Joan Crespí el mes d’abril de 1999 havia començat la demolició dels hangars de l’antic parc mòbil i hi havia la intenció d’enderrocar l’edifici racionalista del solar. ARCA havia demanat la protecció de l’edifici, i la UIB i Col•legi d’arquitectes havien aportat els seus informes en el mateix sentit.
Rosa Estaràs coordinava l’àrea de presidència i afers socials del Govern Balear i Fageda a l’Ajuntament de Palma havien autoritzat la demolició. Les demandes d’ARCA no varen ser ateses.
Finalment, gràcies a la declaració de BIC per part del Consell de Mallorca amb Damià Pons responsable de Patrimoni i al canvi de govern, amb la creació del primer Pacte de Progrés, la protecció de l’edifici va ser una de les seves primeres decisions.

La integració a l’entorn
Va ser positiu adaptar el projecte inicial a la conservació de l’edifici. Avui en dia els comentaristes internacionals sobre arquitectura, alaben la integració i la conservació de l’edifici com record històric al barri.

Exemple pel futur
Mai un ajuntament o un govern s’empenedeix de protegir el patrimoni històric.
ARCA vol fer una crida a una sensibilitat encara major de la ciutadania i dels responsables polítics per incrementar la protecció del patrimoni i la tipologia de les diferents barriades.