Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Amics del Patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Amics del Patrimoni. Mostrar tots els missatges

19 d’ag. 2011

Esplendor de la Mediterrània 2011, en honor de la dona y la feminitat






.

Entorn al 15 d'agost des de fa ja 10 anys que la Fundació organitza una actes festius que volen transcendir allò religiós per arribar al significat cultural i artístic. A més del muntatge artístic anual amb un llit de la mare de Deu morta a càrrec d’un artista plàstic, ja inaugurat fa uns dies a l’esglèsia dels Sagrat Cors (Sant Gaietà), cada any s’entreguen uns guardons de reconeixement a distintes dones que són significatives a la nostra societat, la mouen i l’enriqueixen. cada una dins les seves tasques, no sempre suficientment reconegudes.

Les guardonades són:

1. La Sra. Angelines Morales (a tìtol pòstum), per la seva dedicació a promoure la cultura, la música i l’art a Mallorca.

2. La Sra. Carmen Riu, per la seva labor com a empresària turística i difusora de la imatge de les Illes a la resta del món.

3. La Sra. Montserrat Fuster, per la seva trajectòria com a presidenta d’AMADIP ESMENT.

4. La Sra. Carmen Sampol, per la seva trajectòria dins el món empresarial hoteler i industrial amb l’expansió de projectes a altres països.

5. Sor Maria Camps, per una vida de dedicació als infants més desfavorits.

A més, enguany Amics del Patrimoni va lliurar la Medalla d’Or de la Fundació, concedida al Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca, per comptar amb les restauracions d’unes col·leccions d’art sacre de gran valor artístic i patrimonial i per la professionalitat i cura a l’hora de fer aquesta feina tan delicada i meticulosa que fa que les peces restaurades tenguin un gran valor artístic. La medalla la recollirà, en nom del taller, la Sra. Antònia Reig Morro, directora.

A més es va presentar el segon volum del llibre de la Mare de Déu d’Agost, amb les intervencions artístiques contemporànies dels quatre darrers Llits (Amparo Sard, 2007. Eder Santos, 2008. Antoni Miralda, 2009. Euphrosyne Doxiadis, 2010).


Diario de Mallorca 19-8-2011Amics del Patrimoni premia al taller de restauración del obispado

12 d’ag. 2011

Instal·lació contemporània del Llit de la Mare de Deú a càrrec de l'artista Milton Becerra

La Fundació Amics del Patrimoni ha dut a terme la instal·lació contemporània del Llit de la Mare de Deú a càrrec de l'artista Milton Becerra. La imatge procedent de la parròquia de Santa Catalina de Sena, s'exhibeix a l'església dels Sagrats Cors (C/ de Sant Gaietà, 9. Palma) del 11 al 20 d'agost. Els horaris de visita són de 11'00 a 13'00h i 18'00 a 20'00h.


Podeu veure el vídeo de la seva inauguració del passat dia 10 d'agost:

8 d’ag. 2011

L'Assumpció de la Mare de Deú 2011


Podeu accedir a aquest lloc web, on obtindreu tota la informació relacionada sobre aquesta festivitat molt arrelada a Mallorca: www.assumpciodelamarededeu.net

9 de des. 2010

La Fundación Jakober, guardonada en els premis Europa Nostra

Diario de Mallorca 3-11-2010

Fundación Yannick y Ben Jakober de Alcúdia ha recibido una mención especial de los premios Unión Europea de Patrimonio Cultural/ Premios Europa Nostra, en su convocatoria de 2009.
Los premios serán entregados de manos de la Reina, presidenta de Honor de Hispania Nostra –asociación que convoca y gestiona estos premios en España–, el próximo 25 de noviembre en el Palacio Real de El Pardo, en Madrid.
La principal colección de la fundación Jakober es Nins y está formada por más de 140 retratos de niños de la realeza y aristocracia europea de los siglos XVI al XIX.



ARCA havia presentat a la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca una petició de declaració com a BIC de Sa Bassa Blanca,a Alcúdia, seu de la fundació Yannik i Ben Jakober, petició que va ser rebutjada per l'esmentada Ponència.




També varen rebre el Premi Amics del Patrimoni Històric 2009 per part de la Fundació Amics del Patrimoni, el 17 de març del mateix any.

16 d’ag. 2010

Celebració de la festivitat de l'Esplendor de la Mediterrània


La Fundació Amics del Patrimoni, us convida a l’acte organitzat amb motiu de la celebració de la festivitat L’Esplendor de la Mediterrània, que tendrà lloc dimecres dia 18 d’agost, a les 20.30 hores a Can Weyler (C/ de la Pau, 5. Palma):
La Fundació Amics del Patrimoni honor de la dona i la feminitat, on se lliuraran tres guardons a tres dones significatives en la vida de les Illes Balears.

Les guardonades són:
1. La Sra. Margalida Magraner, per la seva trajectòria empresarial.
2. La Sra. Yannick Vu, per la seva tasca com a mecenas d’art i col·leccionista.
3. La Sra. Euphrosyne Doxiadis, per la seva trajectòria com a intel·lectual i artista.

Enguany Amics del Patrimoni lliurarà la Medalla d’Or de la Fundació, concedida a Can Prunera, pel seu valor artístic i cultural que han fet d’aquest museu una de les referències artístiques més importants de Mallorca. La medalla la recollirà, en nom del museu, el Sr. Pere Serra Bauzà.

Durant l’acte haurà una actuació de dansa oriental a càrrec de la ballarina Margalida Frontera.

10 d’ag. 2010

LLIT DE LA MARE DE DÉU 2010 "La Verge de les Illes"

Imatge: Euphrosyne Doxiadis, artista; Oluf Dimitris Roe, compositor y músic i Joan Guaita, president de la Fundació Amics del Patrimoni en la presentació a la premsa del Llit de la Mare de Déu 2010 a l'esglèsia dels Sagrats Cors

Inaugurat dia 10 d’agost el Llit de la Mare de Déu d'agost.

• A les 20 hores, fou traslladada de la imatge de la Verge Dormida des de l’Església dels Sagrats Cors (C/ Sant Gaietà. Palma), fins a Can Weyler. Interpretació musical a càrrec del músic Oluf-Dimitris Roe.
• A les 20.45 hores, s'inaugurà el Llit, "La Verge de les Illes", “Η ΠΑΝΑΓΙΑ ΤΩΝ ΝΗΣΙΩΝ”, a Can Weyler (C/ de la Pau, 5. Palma).

Horari de visita, de dilluns a divendres de 10'00 a 13'00 hores i de 17'30 a 19'30 hores. Dissabte de 10'00 a 13'00 hores. Dissabte horabaixa i diumenge tancat. Fins al 18 d'agost.


"La estatua poética mutilada de la joven Virgen de las Islas ha estado viajando hasta nuestros días a través de las olas misteriosas del tiempo, rota y serena. Está cargada del amor y las oraciones, las esperanzas y la gratitud de cerca de cinco siglos de la gente de esta isla. Cuando el anónimo escultor antiguo la hizo de corcho y yeso -ligera para las procesiones- la dotó de una fuerza espiritual que trasciende la realidad y llega a lo divino. Con materiales humildes le dió gracia, inocencia y una presencia que afecta a los que están en su presencia como una suave brisa que viene del mar, refrescante y vivificante".

"Me siento muy emocionada cada vez que estoy en su presencia. Haber sido invitada por la Fundació Amics del Patrimoni para hacer un tálamo para esta obra maestra de la cultura mallorquina me ha llenado de un enorme sentido de responsabilidad y humildad. De repente comprendí mis predecesores y compañeros artistas a través de la historia, que han trabajado para la Gloria de la Virgen María. El tálamo que he hecho se ha traído a Palma desde Paros en los picos de las gaviotas del mar Egeo que vuelan alrededor de las islas y ven desde el cielo a una joven Mujer flotando dormida sobre el mar azul claro. Le doy las gracias a Ella. Gracias también al escultor desconocido, al mar que compartimos y a las gaviotas del Mar Mediterráneo"

Euphrosyne Doxiadis- Artista

"El papel de la música como un contacto con lo divino es único, y esta ocasión de la Virgen de las Islas me inspiró para componer esta pieza. Aquí el inspirado canto bizantino se une con el violín de las Cícladas y el sonido del mar en movimiento en la orilla"

Oluf Dimitris Roe- Compositor y músico



16 d’abr. 2010

Conferència sobre la restauració integral de la catedral de Santa Maria de Vitoria

El passat dimecres 14 d’abril la Fundació Amics del Patrimoni organitzà una dissertació sobre “La restauración integral de la Catedral Santa María de Vitoria”, a càrrec del Sr. Juan Ignacio Lasagabaster, director – gerent de la Fundación Catedral Santa María de Vitoria.

Presentaren l’acte el Sr. Jon Lasa, secretari i la Sra. Izaskun Fernández de Castillo, responsable de l’àrea de Gestió del Coneixement i Divulgació de la Fundación Catedral Santa María de Vitoria.

La conferència s'explicà el projecte global; antecedents i contexte, l'alarma social, els primers estudis i treballs, el pla director, les noves potencialitats, algunes intervencions i futurs projectes, la labor paral·lela d'arrelament; la presència socio-cultural, el motor turístic-econòmic i la gestió unificada.

Algunes notes damunt la Fundació Catedral de Santa María: http://www.catedralvitoria.com/:

La Fundación Catedral Santa María es una institución creada para gestionar y desarrollar las propuestas del Plan Director de Restauración Integral del templo más emblemático y con mayor valor histórico de Vitoria-Gasteiz. La Fundación es una institución sin ánimo de lucro.
El trabajo de investigación realizado ha permitido conocer muy bien las características constructivas del Templo y su evolución histórica, posibilitando la definición de las intervenciones necesarias para resolver los diferentes problemas detectados. Pero también, y como resultado del rigor metodológico aplicado, se ha podido obtener una valiosa información sobre los orígenes de la ciudad de Vitoria-Gasteiz. El modelo de gestión aplicado en la Fundación ha sido exportado a otras entidades, un método de trabajo.

La Fundación no sólo gestiona la restauración arquitectónica de la Catedral sino que también desarrolla actividades culturales, didácticas y turísticas para su puesta en valor constituyéndose en un instrumento de dinamización cultural para la ciudad y su centro histórico. Entre ellas destacan, además de las visitas guiadas a las obras de restauración, la celebración de congresos, encuentros y seminarios especializados, las reuniones y conferencias con escritores de prestigio, la producción de conciertos de música, piezas de teatro, exposiciones y edición de publicaciones o la organización de talleres y cursos de oficios tradicionales.

17 de març 2010

Lliurament del premi Amics del Patrimoni Històric 2009 a la Fundació Yannick i Ben Jakober

El passat 21 de gener els socis d’ARCA mitjançant votació decidiren atorgar a la Fundació Yannick i Ben Jakober el Premi Amics del Patrimoni Històric 2009 per la seva tasca de promoció artística i cultural a la finca de sa Bassa Blanca (Alcúdia).

Ahir, 16 de març es lliurà aquest guardó en reconeixement a la seva trajectòria professional i la seva aportació a la cultura i al patrimoni.

A l’acte hi assistiren la Sra. Yannick i el Sr. Ben Jakober, qui rebreren el guardó de part de l’Honorable Sra. Isabel Maria Oliver Sagreras, consellera d’Economia i turisme del Consell de Mallorca.

ÀLBUM DE FOTOS

dBalears.cat 17-3-2010 ARCA entrega el premi “en blanc” a Yannick i a Ben Jakober

10 de març 2010

Conferència "Patrimoni històric de Menorca, una aposta de futur"

Va tenir lloc a Can Weyler la conferència "Patrimoni històric de Menorca, una aposta de futur" a càrrec d'Alberto Coll Arredondo, president de la Societat Martí i Bella de Ciutadella. El conferenciant ha estat presentat per Pere Ollers Vives, president d'ARCA i patró de la Fundació Amics del Patrimoni.


Societat Martí i Bella

21 d’ag. 2009

Esplendor de la Mediterrània 2009


A Can Weyler, celebració de la festivitat “l’Esplendor de la Mediterrània” organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni, on se lliuraren tres guardons, joies de Chus Burés, a quatre dones significatives de la nostra societat: Montserrat Casas, rectora de la UIB; María Barceló, historiadora; María José Hidalgo, directora d'Air Europa i Cristina Macaya, empresària.

L'acte començà amb un petit concert dels violinistes Barry Sargent i Mayumi Sargent.
dBalears.cat 21-8-2009 Màxima esplendor mediterrània

20 d’ag. 2009

Donació a la ciutat de Palma de l'esculptura "Puerta para el viento"

A la plaça de la Porta des Camp, l'artista Rafael Mahdavi, i Joan Guaita en nom seu i de la Fundació Amics del Patrimoni i del Museu Sentimental d'aquesta Fundació, han fet la donació a la ciutat de Palma de l’esculptura “Puerta para el Viento” (1998), de l’artista Rafael Mahdavi.

Vetllada literària

Vetllada literària: “Paraula de poeta 2” amb la presentació dels llibres d’Alexandre Ballester i Joan Guasp. amb una lectura dramatitzada. Dirigí l’acte Pere Joan Martorell, Director General de Cultura.

Organitza Fundació Amics del Patrimoni, dins el programa le les festes Esplendor de la Mediterrània.

18 d’ag. 2009

Concert de violí de Mayumi Sargent

Dins les activitats de les festes "Esplendor de la Mediterrània", concert de debut de la violinista amb obres de Bach, Isaye i Paganini

Mayumi Sargent ha estudiat violí amb Ramón Andreu i Barry Sargent. Ha tocat amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, la jove Orquestra Sinfònica de Castelló i toca amb la Jove Orquestra Barroca de Mallorca. Ha participat al curs d'Estiu de Lleó. A partir de 2009 ha estat aceptada al conservatori de Colònia (Alemanya) per seguir el seus estudis de violí amb Ariadne Daskalakis.


Organitzat per la Fundació Amics del Patrimoni
Patrocina: Institut d’Estudis Baleàrics

13 d’ag. 2009

Presentació del llibre "Els perfums meravellosos"

Com a part de les celebracions de la festa "Esplendor de la Mediterrània" es presentà la segona edició del llibre de cuina de Maria Esteva Ferrer “Els perfums meravellosos”, a càrrec de Miquel Sbert, i la carpeta de litografies de l’artista Pepe Dámaso que il.lustren el llibre. S’oferiren fruites del temps amb la col.laboració de Semilla.

Després, al pati del Casal Solleric, segona estrena mundial de la pel·lícula sobre la vida de Pepe Dàmaso , “Iter in semet ipsum”(Viaje hacia mi mismo), al pati delCasal Solleric a càrrec del Sr. Miguel G. Morales, guionista, productor i director.

10 d’ag. 2009

Festes de la Mare de Déu d'Agost 2009

Organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni, ha estat inaugurada a la nostra seu la instal.lació contemporània deel LLIT DE LA MARE DE DÉU, “Dolçura” de l’artista Antoni Miralda. La imatge de la Mare de Déu dormida de la parròquia de Vilafranca de Bonany ha estat translladada des de l’església dels Sagrats Cors (C/ Sant Gaietà de Palma) fins a Can Weyler, acompanyada per una colla de xeremiers, on s'ha instal.lat el Llit dissenyat per Miralda.

Text: Biel Barceló

Diu Josep Maria Llompart de Llorenç Moyà: “el poeta, com el joglar de Nostra Dona, transfigura en pregària el millor dels seus dons, el seu art de joglaria: l’amor a la paraula”.
Dues coses fan els emigrats mallorquins quan es troben: recordar la Mare de Déu de Lluc i acabar la festa menjant ensaïmada. Aquestes son sens dubte les coses mes nostrades sobre tot després d’assabentar-nos que toscans i sicilians ens discuteixen la paternitat de la sobrassada.
La festa d’estiu mes rellevant a tota la Mediterrània es sens dubte la que coneixen com la festa de l’Assumpta que te uns antecedents ben evidents en cultes molt mes antics en els que sobretot es venerava la Mare Terra i per extensió el mon vegetal i el seu cicle de mort i renaixement.
Avui deu d’agost del 2009, festivitat de sant Llorenç, es compleixen cent vint i cinc anys de la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc i seria bo recordar les paraules d’un pacifista com es Llorenç Vidal a la seva corona poètica que diu:

Vós, bru clavell, jaramí
flor de gebre, tall d’acàcia,
feis als vostres fills la gràcia
de conservar el mallorquí.

Llorenç Vidal (III Corona Poètica).

La peça que aquest any exposem ens arriba del pla, evidentment ben alimentada i a la que saludem amb paraules de la lletania que a la Verge de Lluc dedica Pere Orpí.

Salut, Pagesa del pla,
plaent com l’alfabeguera,
garrida com el clavell:
el poble té per bandera
la pau del vostre mantell.
Salut, Germana major,
nostrada com l’arbocera,
boscana com l’aladern
el poble mai s’allibera
dels jous que importa l’extern.

Lletania Verge de Lluc Pere Orpí.

Es clar que n’Aina Cohen la criatura de Llorenç Villalonga la podria saludar amb un:

Camperola, camperolapasegeta eixorividada'm un brot d’alfabeguera.
dóna'm una margalida.

El seu llit no pot negar la seva mallorquinitat i per tant li escauria aquell poema de Maria Antonia Salvà que amb una dedicatòria a Josep Carner va dedicar a l’ensaïmada. La poetessa a la qual vol ridiculitzar Villalonga escriu:


Ensaïmada

A Josep Carner

Un mallorquí del pla, veient la lluna —esblanqueïda de mirar les tofes dels ametllers florits—, se n'ullprenia, i en veure-la tan blanca i tan rodona, volgué provar de treure'n una imatge. El pobre s'afanyava nit i dia barrejant la farina, els ous, el sucre i la mantega flonja. No arribava a atènyer l'ideal; però seguia maldant, i aquella gent que mai va veure el món per un forat, meravellada i enllepolida ensems, l'alçava mestre: Mestre en el gai saber de llepolia. Oh, tu, Poeta que has gustat tan d'hora les menges tropicals, la xocolata de Torí, tan famosa, i la delícia de les llamineries catalanes, vulguis, benèvol, acceptar la Roda de la Fortuna, en forma d'ensaïmada: d'una ensaïmada humil, ben mallorquina. Això calia: humilitat, dolcesa; i els angelics suaus s'han deixat tondre les rosses cabelleres per farcir-la.
Així va prenent volada literària un pastis del que les tres religions del llibre es declaren iniciadores i que àrabs (substituint el saïm per llet) i jueus anomenaran “bulemes”. Josep Pla escriu:
La ensaimada es sutil y elegante, como digno producto del país de Villalonga. Creo que así como la magdalena de Proust suele aparecer en el momento menos pensado, la ensaimada de Villalonga tiene preparados sus asedios a la vuelta de cualquier página.
“En este país, que apenas conoce el desayuno de tenedor, la combinación de un buen café negro y una ensaimada mallorquina es, sospecho, lo mejor que se puede desayunar…¿Y por la tarde, a la hora de merendar?. “(La ensaimada) tiene, por así decirlo, un peso atómico tan a la medida del paladar humano y de su espíritu, que su embocadura nunca puede tener consecuencias desorbitadas, no tiene rival, para merendar ni la comparación es posible. La mejor ensaimada es la acaba de salir del horno y se sirve tibia. Como merienda, que suele ser a una hora incierta y crepuscular, la ensaimada pasa sola, volando, tiene una incitación positiva.
El nostre pastis es font d’inspiració de Cortázar, habitant que fou de Deià, quan a un poema dedicat a Borges, visitant circumstancial de Valldemosa escriu:
Justo en mitad de la ensaimada
Se plantó y dijo: Babilonia.
Muy pocos entendieron que quería decir el Río de la Plata.
Cuando se dieron cuenta ya era tarde,
quién ataja a este potro que galopa
de Patmos a Gotinga a media rienda.
Se empezó a hablar de vikings en el café Tortoni,
y eso curó a unos cuantos de Juan Pedro Calou
y enfermó a los más flojos de runa y David Hume.
A todo esto el leia novelas policiales.

(Julio Cortázar, La vuelta al día en ochenta mundos)


I de la poesía a la música un tango que diu:

La vieja hizo torta frita y el tordo de madrugada se barajó una ensaimada sin haber puesto la guita por eso contento invita mientras copa la parada en un juego de payadala Alicia de voz alegre y a contestar se le prende un Pepe de voz gastada.JUAN VALYANI el famós Garufa que entre molts altres cantà Carlos Gardel diu:

Caés a la milonga en cuanto empiezay sos para las minas el vareador;sos capaz de bailarte la Marsellesa,la Marcha a Garibaldi y El Trovador.Con un café con leche y una ensaimadarematás esa noche de bacanaly al volver a tu casa, de madrugada,decís: "Yo soy un rana fenomenal"


Al seu muntatge l’artista ens mostra els peus de la Verge en el moment de la seva Assunció i les petjades, com les que deixa Antoni Miralda amb el seu muntatge, son primordials. Si visiteu la parroquial de Sineu veureu com les marques dels peus, tant de Crist com de la Verge, en el moment de pujar al Cel estan representades als corresponents retaules.
L'any 1656 el predicador apostòlic Antonio del Castillo va publicar a Madrid la seva obra El devoto peregrino. Viage de Tierra Santa. En aquesta obra es parla del Mont de les Oliveres i de la capella de l'Ascensió don es deia que Crist i Mahoma havien pujat junts al cel. Aquí es conservava la pedra des don Jesucrist s'havia enfilat al cel, on es veien les petjades del seu peu. Del Castillo deia:
“Oy dia no se vè mas que la una, y es la del pie izquierdo, porque la del derecho se la han llevado los Turcos al Templo de Salomón, aviendo para esto cortado la piedra. La razón que para ello dan, es (...) que Christo Señor nuestro, y Mahoma subieron juntos al cielo desde el monte Olivete, y que Christo dio la mano derecha a Mahoma, y que cada uno dexò señalado el un pie en la piedra, y que aquel que ellos han llevado al Templo, ò Mezquita suya, es el de Mahoma, y a nosotros nos dexaron el de Christo, y assi dizen no nos hizieron agravio (...)”.
Nicholas Wilcox diu:
La roca del templo de Jerusalén, sobre la que Salomón instituyó a la Diosa madre Ashera, es también la roca desde la que Jesucristo y Mahona ascendieron al cielo, según sus respectivas religiones; Jesús a pie; Mahoma a caballo (dejando la huella de su montura en la roca).Es, finalmente, la roca sobre la que se colocará el Trono de Dios el día del Juicio Final.


Mario Benedetti que tantes hores va passar assegut al Born fa una lectura mes profana dels peus quan al seu poema diu:
La mujer que tiene los pies hermosos nunca podrá ser fea mansa suele subirle la belleza por tobillos pantorrillas y muslos demorarse en el pubisque siempre ha estado más allá de todo canon rodear el ombligo como a uno de esos timbres que si se les presiona tocan para Elisar eivindicar los lúbricos pezones a la espera entreabrir los labios sin pronunciar saliva y dejarse querer por los ojos espejo la mujer que tiene los pies hermososs abe vagabundear por la tristeza.

Festa de la vegetació dons que en paraules de Lluis Maicas es convertirà en:
Suite mínima
Puc trescar aquesta fràgil geografia, turó on hi verdeja la llentrisca, amb la fragància de cada regió del teu cos.
Alfabeguera als cabells i herba-sana als dits, romaní als pits i moraduix a la pell. Fonoll al mugró i murta a la processó.
(Lluïs Maicas)


Poden afirmar, així que l’ensaïmada, es el nostre producte mes universal. Poc podia imaginar Rudy Fernandez, el jugador de basquet a qui els americans anomenen ensaïmada voladora , que el pastis per excel·lència de Houston, la ciutat símbol de modernitat on juga el mallorquí, te com a pastis definidor del lloc l’ensaïmada de canyella.



Última Hora Digital 11-8-2009 Antoni Miralda crea con ‘Dolçura’ el ‘Llit de la Mare de Déu’ de Can Weyler

dBalears.cat 11-8-2009 La Verge més dolça

30 d’abr. 2009

Inauguració de la Portalada per a l'Esglèsia dels Sagrats Cors.

Inauguració de la Portalada de l'Esglèsia dels Sagrats Cors, obra de l'arquitecte Elias Torres.
Patrocina: Grupo Barceló
Coopera: Ajuntament de Palma
Promotors: Fundació Amics del Patrimoni i Missioners del Sagrats Cors de Jesús i María
Constructor: Restaurotec
Arquitectes: Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña

Els portals d’esglésies de diferents períodes arquitectònics acostumen a ser ampliacions ornamentals de les portes d’entrada, per tal d’augmentar visualment les seves mides. Aquesta ornamentació va lligada a la construcció d’arcs de descàrrega o llindes estructurals que permeten foradar el mur de la façana.
Les ombres que produeixen les motllures geomètriques i figures vegetals o humanes, ajuden a crear la ficció d’una obertura monumental, d’acord amb el volum de l’església i del pany de façana on es troba aquesta porta.
En aquest ornament s’hi solen incorporar escuts i imatges relacionades amb les advocacions, amb les comunitats religioses que les varen ocupar i amb els mecenes que les varen fer construir. Moltes vegades, edificis no religiosos com castells, palaus i seus institucionals, incorporen a les seves portes figures similars a les de les esglésies.
A Mallorca, tant a les esglésies forànies com a les de Ciutat, la imatge de les façanes que més es conserva en el record, és la de panys verticals de pedra de marès, sobris i quasi sense ornament.
L’obra per a completar la portalada de Sant Gaietà ha acabat la portalada d’entrada a la nau de l’església. L’escalonat de carreus a l’arc evidenciava que encara esperava un final.
Tradicionalment el elements ornamentals s’afegien al final. S’ha de tenir en compte, però, que les etapes de construcció a les esglésies no són contínues en el temps i que en alguns casos s’han produït anacronismes inquietants al acabar-les, com és el cas de la façana de la Seu de Palma de Peyronnet.
L’obra no ha afegit, sinó sostret material, per completar una imatge desitjada però mai coneguda i que no comporta referències anacròniques; però si un cert record a les intervencions de Gaudí i Jujol a la Seu. El portal s’ha modificat esculpint els elements que ja hi eren presents.
Els carreus escalonats que hi havia sobre la porta s’han rebaixat de manera que el pla més interior, s’uneix amb plans inclinats amb la façana de l’església, deixant unes figures romboïdals amb pinzellades de mangra i or..
Al descobrir la llinda i el timpà de l’arc que conté el escut real, les dovelles i els carreus eren irregulars. S’ha netejat el morter i s’han reomplert les juntes amb tires de ceràmica daurada.
Els brancals de la porta, tant a l’interior com a l’exterior de l’església, s’han netejat i restaurat deixant la pedra de marès vista. D’aquesta s’incorporen a la textura genera de la façana.
A la façana i sobre la portalada s’ha escrit – amb un rebaix mínim de pedra- unes paraules del Llibre d’Evast e Blanquerna de Ramon Llull: “ador-te amant”, acompanyades del seu arbre de la ciència.
A les portes de l’església de fusta i a sobre d’un nou revestiment de planxes de coure s’han dibuixat, amb punxó i àcid nítric, l’alfa i l’omega.
El cancell de l’interior s’ha fet més gran per permetre una obertura més generosa de les portes, tant les del carrer com les que donen accés a la nau. D’aquesta manera l’arc de marès rebaixat que emmarca la porta a l’interior no és ferit pel cancell i ha quedat protegit dins del volum de fusta.
Dos targes de vidre verticals, a l’entrega del cancell amb la paret, permeten l’entrada
d’una llum rasant sobre el mur de façana interior sota el cor. Una llum que no molesta
per a l’ofici a l’altar major. La part interior de la façana presenta uns rebaixos daurats
per acollir les puntes de les portes grans del cancell quan s’obren.
Al carrer s’ha construït una rampa tronco-piramidal rebaixada per a entrar a la porta.
S’han cegat els escossells, s’han eliminat dos fanals amb bàcul i les bústies de recollida pneumàtica i els armaris de enllumenat que estaven enganxats a la façana.
Els cables que creuaven penjats el carrer s’han soterrat.
Algunes de les autoritats i representacions assitents a l'acte

24 d’abr. 2009

Inauguració de la PORTALADA DE L'ESGLÈSIA DELS SAGRATS CORS


Dia 30 d'abril tedrà lloc la inauguració de la PORTALADA DE L'ESGLÈSIA DELS SAGRATS CORS, obra de l'arquitecte Elies Torres.
Aquesta obra la patrocina el Grupo Barceló, hi coopera l'Ajuntament de Palma.
Promotors: Fundació Amics del Patrimoni i Misioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
Constructor: Restaurotec
Arquitectes: Elias Torres i José Antonio Martínez Lapeña


Dia 30 d'abril a les 18h., al carrer Sant Gaietà, núm. 5, de Palma.

Conferència "El patrimoni immaterial europeu: una mirada transparent al passat"


Organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni es va celebrar a Can Weyler la conferència sobre "El patrimoni immaterial europeu: Una mirada transparent al passat" a càrrec del Dr. Eduardo Carrero Santamaría, professor titular d`Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears que ha estat presentat per Pere Ollers Vives, patró de la fundació i president d'ARCA.

12 de març 2009

Conferència. "Els tocs de campanes: un patrimoni sonor compartit"

A la capella del Santíssim de la Seu, s'ha celebrat la conferència organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni a càrrec del Dr. Francesc Llop i Bayo, doctor en antropologia social, tècnic d'etnologia de la Generalitat Valenciana i campaner de la Catedral de València, que ens va parlar de "Els tocs de campanes: un patrimoni sonor compartit" .

Deprès de la conferència varem gaudir d'un petit concert de les campanes de La Seu


Dins la seva pàgina web http://campaners.com/ hi ha un apartat dedicat a la les campanes de la Catedral de Mallorca

19 de febr. 2009

Conferència "El Sant Calze de la Catedral de València"



A la Capella del Santíssim de la Seu, es va celebrar la conferència de Mn. Jaime Sancho Andreu, conservador del Patrimoni Artístic i Zelador del Culte de Sant Calze de la Catedral de València, que ens va parlar de "El Sant Calze de la Catedral de València"
El va presentar l'Ilm. Sr. Juan Pérez Navarro, Degà-president del Capítol de la Catedral de València.
Organitza: Fundació Amics del Patrimoni