ARCA demana la catalogació de Can Membre (Pla de na Tesa)

ARCA veu amb preocupació la desprotecció que pateix la casa popular vilatana, anomenada CAN MEMBRE, situada al carrer General Weyler, 16 del nucli del Pla de na Tesa (Marratxí).

Can Membre es tracta d’un dels pocs exemples d’arquitectura popular que romanen a aquest nucli de població, situat devora l’església, en ple centre. Quan ARCA feu la revissió del catàleg, l’any 1998, es feu una fitxa de protecció corresponent a aquesta casa i el seu àmbit, però finalment fou retirada del ple municipal de l’any 1999 i actualment no presenta cap seguretat jurídica.

Sabem que les normes subsidiàries de l’Ajuntament de Marratxí preveuen fer un aparcament al costat d’aquest immoble, on a dia d’avui hi ha un hort, el que suposària rompre l’estètica i l’àmbit d’aquest conjunt de tipologia popular.
Per aquest motiu ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Marratxí i al Consell de Mallorca el següent:

1. La incoació com a bé catalogat de la casa de CAN MEMBRE, on també s’inclogui el seu hort com a àmbit de protecció.

2. I la paralització de qualsevol llicència que hi pugui haver en quant a la construcció de l’aparcament que contemplen les normes subsidiàries de l’Ajuntament de Marratxí.

ARCA lloa l’actuació del Consell de Mallorca després de paralitzar les obres a Son Cabrer, però recorda l’abandonament de les cases de possessió

Després de la notícia aparareguda avui damunt els mitjans de comunicació, la nostra entitat celebra la decissió pressa per la direcció insular de patrimoni històric del Consell de Mallorca, de paralitzar les obres que s’estan duent a terme a la finca de Son Cabrer, degut a les restes arqueològiques aparegudes.

Tenint en compte que la zona es troba prop de Son Espases, potser amb aquestes troballes poguem tenir més informació d’aquest jaciment o dels seus voltants. Aquesta és una bona ocasió per no caure en els errors del passat i poder contribuir a desenterrar una part de la nostra història sense una pressió urbanística amenaçant.

En segon terme no podem deixar de recordar, que des de fa dos anys ARCA ve denunciant devant el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma l’estat de conservación de les cases de Son Cabrer, les quals estan protegides, segons consta al Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, que gaudeixen d’una protecció estructural, que obliga els propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions.

Com a mesures urgents, cal fer una reparació el més aviat possible de totes les teulades, a més de revisar el bigam de fusta que hi ha a sota, ja que amb les pluges ha patit. Cal que els tècnics municipals s’hi desplacin per avaluar l’estat de l’estructura d’aquest immoble catalogat i protegit. Cal obligar els propietaris a fer-hi aquestes intervencions urgents amb la màxima celeritat.

diariodemallorca.es 5-11-2009 Patrimonio paraliza una obra en Son Cabrer, junto a Son Espases, tras hallar restos cerámicos

ARCA sol·licita s'incorpori a la propera sessió de la Comissió de Centre Històric i Catàleg la protecció de Son Mosson

L’Ajuntament ha d’exercir la seva part de responsabilitat en quant a la protecció de Son Mosson.

L’informe elaborat pel Cronista de la ciutat, Bartomeu Bestard, del qual es desprèn la conveniència de que les cases de Son Mosson, del S.XIX, romanin aquí on son, entre altres motius, perquè són pràcticament l’únic vestigi que resta a la zona del que va ser el seu passat, dona encara més força a la petició de ARCA de que s’eviti la destrucció de les cases de possessió per part de AENA.

Per tant, a no ser que es demostri que suposen un perill real, l’Ajuntament, al nostre criteri te la responsabilitat de salvaguardar aquest element patrimonial pel seu valor paisatgístic i històric.

Una de les passes a donar seria la protecció de l’immoble a no ser, com sempre hem dit, que es demostri la seva perillositat. Val dir que totes les persones expertes en aviació i seguretat aèria amb les que hem consultades, neguen la seva perillositat.

De fet moltes d’elles, i nosaltres compartim les sospites, pensen que potser AENA el que vol és no haver de gastar doblers amb el manteniment o rehabilitació de l’edifici.

ARCA ha duit i continua portant endavant gestions directes amb AENA, també amb el President de la Comunitat i amb el Delegat de Govern per evitar la destrucció de les cases del SXIX i ara pertoca a l’Ajuntament posar el seu granet d’arena per evitar una destrucció que sigui injustificada.

Per tot això i per la urgència lògica, sol·licitem que la protecció de les Cases de Son Mosson sigui inclosa al proper ordre el dia de la Comissió de Centre Històric. No oblidem que si no fos perquè ARCA va moure fa unes setmanes moltes iniciatives per alertar de la imminent prevista destrucció de les cases, hores d’ara ja no hi serien i ho estaríem lamentant.

ARCA demana una treva a AENA per intentar salvar SON MOSSON.

Hem pogut saber de les intencions d'una demolició immediata de les cases de Son Mosson. Per això llançam una petició urgent i carregada de sentit comú: demanam una treva per dilucidar quin ha de ser el destí d'aquest emblemàtic edifici. El Patrimoni illenc que suposen les cases de Son Mosson, pot desaparèixer sense una justificació creïble. ARCA té la sospita que AENA ha fet servir la seguretat com un argument demagògic.

ARCA demana que s’aplaci la imminent demolició de SON MOSSÓN per part d'AENA i que es mantinguin les reunions que siguin necessàries amb ARCA, AENA i representants de les administracions locals i autonòmiques, per tal d’arribar amb seguretat a la conclusió de quin ha de ser el destí de les cases de possessió de Son Mosson.
Demanarem al President de Govern que ens ajudi en una petició tan senzilla.

Les cases de Son Mosson sempre han estat a uns 200 metres de una de les pistes de l’aeroport de Palma. Mai han suposat cap problema. No obstant AENA, l’actual propietària de l’immoble, les vol enderrocar argumentant motius de seguretat.

Un any intentant salvar Son Mosson
Fa més de un any que intentam saber amb transparència els motius reals i tan sols hem trobat prepotència i falta de informació per part d'AENA. Per part de les autoritats locals i autonòmiques, hem trobat que hi havia reticències a inmiscuir-se a les que consideraven eren competències de l’administració central.

Apel·lam a la responsabilitat de les autoritats locals per establir un període de discussió responsable. El Patrimoni és fràgil i una vegada destruït ja no hi ha tornada enrere.

Si desprès de d'escoltar tots els arguments i aportar tots els informes no hi hagués més remei que renunciar a la protecció de Son Mosson, perquè els arguments respecte a la seguretat fossin sòlids, no tendrem més remei que renunciar a la nostra petició.

A criteri de d'ARCA i els tècnics de navegació aèria que hem consultat, les cases de Son Mosson no suposen perill per la navegació aèria.
De fet, les línees de navegació aèria seguint el traçat de les pistes no tenen res que veure amb les cases.
Les cases de Son Mosson es troven a uns 200 m. de l'eix de la pista 06L, i la normativa permet fins a una distància de 75m.

El valor de les cases de Son Mosson. L'alternativa positiva
Daten de finals del sègle XIX tot i que estan documentades des de el s.XVIII. La seva especial ubicació sobre el turó que li dona nom, devora la desviació de l’aeroport, fa que siguin visibles i conegudes per tothom. Les cases de Son Mosson formen part del nostre paisatge des de que tenim record.
El seu estat de conservació sembla molt acceptable. ARCA ha demanat en vàries ocasions visitar-les i AENA mai ha accedit a la nostra petició.
ARCA proposa a AENA que en lloc de destruir patrimoni, el rehabiliti i que transformi les cases de Son Mosson en un centre de interpretació del Pla de Sant Jordi, per a que els escolars puguin visitar l’aeroport i entenguin els antecedents del lloc on s’hi ubica.

El deure d'ARCA
La feina d'ARCA és garantir la supervivència del nostre patrimoni.
Al nostre criteri, sense justificar-ho, AENA s’obstina en enderrocar unes cases del SXIX, que són de gran valor Patrimonial per a la història de Palma. Hem de recordar que el patrimoni d'una ciutat també està integrat per elements senzills que ens recorden els usos dels espais i la nostra història.
Totes les cases de possessió del municipi de Palma haurien de d'estar catalogades i protegides i Son Mosson entre elles. Així fa temps que des de d'ARCA ho tenim sol·licitat.

La majoria del Patrimoni de l'illa no està protegit, és urgent canviar el criteri dels polítics perquè la nostra riquesa està en perill.

diariodemallorca.es 2-3-2009 ARCA demana una treva a AENA per intentar salvar SON MOSSON

diariodemallorca.es 4-3-2009 La demolición de Son Mossons, pendiente de una nueva revisión

ARCA demana responsabilitats per l'amputació irrecuperable del conjunt patrimonial de ca na Vinagre

ARCA ha pogut tenir coneixement d’un atac que ha sofert un conjunt patrimonial com és la possessió de Ca na Vinagre, situada en terrenys del polígon de Son Morro (Palma), al costat de la carretera vella de Sineu.

Aquest nou polígon de Son Morro ja ha provocat vàries pèrdues irreparables d’elements patrimonials. ARCA ja va denunciar en el seu dia la destrucció de la sèquia de les cases de Son Morro i la desafortunada i inadequada restauració del molí de Son Vidal.

Desafortunadament hem de lamentar una altra pèrdua irreparable d’un conjunt històric singular, com és la possessió de Ca na Vinagre, documentada com a rafal des de 1784.

Com es pot comprovar a les imatges que hi ha inserides al text, hi hagut una amputació irrecuperable d’aquest conjunt històric que l’administració competent no pot deixar passar per alt. Si comparem ambdues imatges podem observar com hi havia una petita casa rústica, dos molins i un safareig. A dia d’avui trobam la desoladora imatge, on manquen la casa i un molí de planta octogonal rematat amb uns merlets, sent un exemple únic d’aquestes característiques. Per altra banda, també és denunciable l’actuació que s’ha fet damunt el safareig, el qual ha perdut alçada a les seves parets, s’ha vist envoltat per un paviment de rajoles modernes i a més hi han afegit terra al seu interior, desvirtuant totalment aquest element històric.

Dins de tota aquesta amputació històrica, l’aspecte més greu al nostre entendre és la destrucció del molí de planta octogonal. Mallorca i el municipi de Palma no pot concedir la llicència de perdre aquests elements tan singulars, que caracteritzen el nostre territori i són part del nostre reclam turístic. Cal recordar, que ARCA ja va denunciar la destrucció del molí de Son Groc, darrera l’Estadi Balear i encara aquest no ha estat reconstruït.


En aquest sentit ens hem adreçat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma com a institucions publiques i responsables en la conservació i protecció del patrimoni històric per demanar-los el següent:

1. La restitució per part de l’empresa executora de les obres del molí octogonal de ca na Vinagre.

2. Una sanció administrativa pertinent a l’empresa executora de les obres per un atemptat tan agosarat contra el patrimoni històric.

3. Que el safareig recuperi el seu significat original, és a dir, que es retiri la terra dipositada al seu interior i que el seu voltant no sigui un enllosat modern.


MEMÒRIA HISTÒRICA DE CA NA VINAGRE


El rafal ja apareix documentat al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1784), entre els camins de Sineu i de Manacor, el torrent Gros, Son Fiol i la Soledat.

El 1817, pertanyia a Antoni Feliu, segons el Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma. Tenia una superfície de set quarterades i era valorat en 3.333 lliures; la ressenya diu així: «Dn. Antonio Feliu. Huerto Ca na Vinagre, de 7 cuarteradas, 3.333 libras» (ARM, D-1525, f. 27v).

L’Apeo de 1818 recull dades agrícoles del rafal, tot i que difereixen una mica de les proporcionades pel Cuaderno. Situat a la parròquia de Sant Miquel, tenia una extensió de vuit quarterades dedicades a figuerals i era valorat en 4.800 lliures; la ressenya diu així: «Sr. Antt. Feliu. Ca na Vinagre en San Miguel. Casa y 8 cuarteradas de campo de 2ª calidad con higueras, 4.800 libras.» Segons aquest document, Antoni Feliu era també propietari de Son Riera (12 quarterades), Son Palmer (12 quarterades) i de diverses cases a l’arraval de Santa Caterina, tot a la parròquia de Santa Creu. Només al terme de Palma, sense comptar les propietats intramurs, tenia un patrimoni valorat en 22.400 lliures (ARM, D-1530, f. 142v).

El 1846, n’era propietari Miquel Pons, segons un inventari de finques rústiques que es conserva, sense signatura, a l’Arxiu Municipal de Palma. Tenia una superfície de 10 quarterades i la duia en amitgeria amb Miquel Ferrà. Confrontava amb el camí de Sineu, Ca na Melis, Cal Jutge i Son Morro.

A finals del segle XIX, apareix documentat a nom dels hereus de Josep Pou, segons dades provinents del registre de la propietat número 9.

Memòria històrica: Roberto Fernández

ARCA intensifica la seva campanya per a la protecció de les cases de Son Mosson

Avui, dijous, 11 de setembre hem tingut una reunió amb la Directora General de Transport Aeri i Marítim, la Sra. Joana Mª Amengual Bibiloni i el cap del Servei de Transport Aeri, el Sr. Joan Miquel Bergas Font per tal de demanar la seva ajuda per a la protecció de les cases de Son Mosson.

La reunió ha estat profitosa i hem pogut observar la sensibilitat demostrada per la Direcció General de Transport Aeri i Marítim, la qual ha entès els nostres arguments i creiem que es pot obrir una línia d’enteniment. ARCA te intenció de seguir amb les converses i demostrar amb arguments lògics i raonables que és possible conservar Son Mosson.

Les cases de Son Mosson, ubicades dins els terrenys de l’aeroport de Palma, mai han suposat un problema per a la navegació aèria.

Fa ja mesos que AENA, amb una actitud de despreci cap al patrimoni arquitectònic i històric de Mallorca, té intenció de esbucar-les. Ha utilitzat el sempre còmode argument de la seguretat, per justificar lo injustificable. Un argument que des d’ARCA el consideram fals.
La realitat és que no se coneixen parts de incidents que s’hagin pogut donar durant més de 40 anys de circulació aèria intensa que hi ha a l’aeroport.

No sabem quins motius ocults hi ha darrera la intenció de destruir Son Mosson, però ARCA no està disposada a que Mallorca perdi un patrimoni singular com aquest.

Per aquest motiu hem intensificat la campanya de protecció de les edificacions i farem arribar als mitjans de comunicació totes les iniciatives al respecte.

ARCA demana contundència amb les obres dutes a terme a Son Pieres (Calvià)

ARCA vol denunciar les obres que s’han dut a terme a la possessió de Son Pieres, a pocs quilometres del poble de Calvià.

Cal recordar que aquesta casa de possessió és una de les 34 que es troben catalogades al municipi de Calvià. El seu grau de protecció impedeix per llei, fer obres de reforma que alterin l’originalitat de l’edifici.

La discussió parteix a partir de l’aixecament d’un porxo situat a ponent de les cases, el qual romp amb l’harmonia estètica de l’edifici i suposa un impacte visual i estètic.

Volem lloar la decisió presa per l’Ajuntament de Calvià, el qual ha paralitzat aquestes obres, perquè la llicència concedida no s’adapta al projecte d’execució. En aquest sentit, ARCA demana contundència i que aquest greuge al patrimoni es pugui solventar el més aviat possible, perquè aquest bé catalogat recuperi tot el seu esplendor originari.

Aquest és un cas que ens il•lustra, de com no s’ha de tractar el patrimoni històric, el qual mereix major cura i sensibilitat, perquè és un bé que mereix ser gaudit per tota la societat.

diariodemallorca.es 11-8-2008 Calvià: El Ayuntamiento frena una reforma en la ´possessió´ de Son Pieres

Declarat com a BIC el llogaret de Ruberts (Sencelles)

El passat 28 de juliol el Consell de Mallorca informà de la declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de conjunt històric del nucli de Ruberts.

D'aquesta forma s'assegura la preservació d'un nucli tradicional de gran valor històric, artístic i paisatgístic situat a l'interior de Mallorca.

Cal recordar que el estudi previ per a la seva declaració fou redactat per un equip de catalogació d'ARCA, que treballà aquesta àrea durant els mesos de novembre i desembre de l'any 2006. ARCA ha contribuït darrerament a altres estudis previs, com és el cas de Galilea (Puigpunyent) o ses Olleries i ses Coves (Santa Eugènia).

Què passa amb Son Cabrer?

ARCA està preocupada per l’estat en el qual es troben les cases de possessió de Son Cabrer, ubicades al solar que separa el camí dels Reis i la carretera de Valldemossa, a escassament uns metres de la rotonda on conflueixen les anomenades vies circulació.

En data de 16 de novembre, la nostra entitat envià diversos escrits a l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, per tal que es restauressin aquestes cases, les quals presenten un abandó cada cop més visible, el qual s’observa d’una forma més agreujada des de la seva teulada. Aquesta circumstancia, fa que les cases de Son Cabrer, comencin a presentar un estat de ruïna i no es pot consentir que això passi, perquè a més d’un bé patrimonial, és un bé catalogat amb un grau de protecció B, pel Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma.

Des de llavors, la nostra entitat rebé, en data de 5 de febrer de 2008, la resposta de Consell de Mallorca, el qual es va expressar: “... s’ha fet la tramesa a l’Ajuntament de Palma per tal que prengui les mesures adients per solucionar el deteriorament de les cases de Son Cabrer...”.

Des de llavors, no hem sabut més notícies, des de l’Ajuntament de Palma hi hagut un silenci administratiu i el Consell de Mallorca es va desentendre d’aquest cas, deixant com a únic responsable al consistori municipal.

Creiem que és un assumpte el prou seriós, perquè ambdues institucions com a responsables i competents en temes patrimonials, posin remei, perquè un Bé Patrimonial Catalogat, no acabi esfondrant-se i ens haguem de llastimar d’una pèrdua més del nostre lligat històric.

Declaració de BIC per a Font de Mestre Pere, Ruberts i Biniali

ARCA vol informar, que en la sessió d’ahir, dimarts, 27 de maig, de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca es varen declarar per unanimitat com a BIC (Bé d’Interès Cultural) el sistema hidràulic de la Font de Mestre Pere i els llogarets de Ruberts i Biniali.

El sistema hidràulic de la Font de Mestre Pere es troba en l’àrea del futur projecte de camp de golf de Son Aversó, del promotor Vicenç Grande. A petició d’ARCA, la comunitat de regants i EMAYA s’ha aconseguit la declaració de BIC i una àrea de protecció, d’una zona amb alt valor etnològic, on també es troben les cases de possessió de sa Cabana des Frares, un dels safareigs més grans de Mallorca, de 70x32 metres, ponts de factura antiga, unes casetes úniques a Mallorca, anomenades cantimploris, que formen part dels sistema hidràulic i el camí de Passatemps, antic camí reial, que comunicava Palma amb la possessió de Raixa.

En quant als llogarets de Ruberts i Biniali (Sencelles), ARCA va dur a terme l’estudi previ per a la seva declaració com a BIC (Bé d’Interès Cultural) amb la categoria de conjunt històric. D’aquesta forma s’evita que aquests petits nuclis de població amb un caràcter i una tipologia pròpia, perdin la seva identitat, per un desenvolupament urbanístic inadequat i innecessari.

ARCA demana a la Direcció General d’esports quins són els seus plans per les cases de Son Llàtzer

Les cases de Son Llàtzer estan incloses al catàleg d’edificis protegits per l’Ajuntament de Palma.

Els anteriors responsables de la Conselleria iniciaren la seva rehabilitació o reforma, que no va arribar a concloure. Els seus plans eren destinar-la com a dependències per a diverses federacions esportives, segons ens varen informar en contestar un escrit d’ARCA enviat el 9 d’octubre de 2007. Al mateix escrit ens comunicaren la continuació de les obres a principis d’any.

Característiques de les Cases de Son Llàtzer

Cases de possessió de planta rectangular i tres crugies que es divideixen en dos cossos; el cos principal te planta baixa (estatges dels pagesos), pis (estatges dels senyors), i porxo; l’altre cos (estables i portassa) només te planta baixa i pis. A la crugia de darrera ambdós cossos es separen mitjançant un petit pati quadrat. Les parets mestres son de pedra i carreu de marès als vans i cantonades. La coberta és a doble vessant de teula àrab. Les façanes, al moment de la catalogació, estaven referides amb vetes geomètriques i separacions d’alçàries.
Quan va ser catalogada es varen descriure interiors conservats amb ceràmiques (rajoles) i mobiliari del XIX. No obstant els rumors que ens han arribat diuen que ha estat espoliada.

Hi han dades històriques de l’antic rafal de Son llàtzer des de l’any 1569. Les cases varen ser comprades per l’Ajuntament de Palma l’any 1995 i desprès cedides al Govern Balear.

Nou escrit a la Conselleria
La preocupació d’ARCA ve donada per no conèixer fins a quin punt les reformes ja fetes han respectat els valors patrimonials de l’edifici i si ha hagut qualque modificació al destí que li donin els actuals responsables d’Esports.
Per aclarir tots els dubtes explicats, des d’ARCA hem enviat un segon escrit amb data de 23 d’abril de 2008.

ARCA demana la retirada d'unes plaques solars al centre històric de Biniaraix (Sóller)

La nostra entitat s’ha fet ressò de la col·locació d’unes plaques solars a la teulada d’un habitatge, situat al carrer Sant Guillem, 2 de la localitat de Biniaraix (Sóller). La col·locació d’aquests elements en llocs tan emblemàtics com el centre històric de Biniaraix, suposa un impacte paisatgístic i una ofensa cap al patrimoni històric.

ARCA creu que hem de respectar la imatge dels nostres nuclis històrics tradicionals, perquè son el millor exemple que ens queda de la Mallorca tradicional i que encara, gràcies a la seva preservació a dia d’avui, son indrets que es poden oferir com a oferta complementaria de turisme cultural de qualitat.

Ve essent freqüent a la Mallorca actual, l’alteració dels nostres conjunts històrics, per tal d’adaptar-los les comoditats modernes d’avui dia, a les quals no ens oposem, però si que creiem que quan tractem o intervenim damunt el patrimoni històric els criteris curatius haurien de ser majors i a vegades com succeeix en aquest cas, no hi ha una legislació prou eficaç que eviti aquests agravis contra el nostre patrimoni històric.

La nostra reflexió és, si seguim amb aquestes alteracions dels nostre llegat històric, que ens quedarà d’aquí 100 anys?

Per aquests motiu hem instat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Sóller, per demanar-los el següent:

1. La retirada immediata d’aquestes plaques solars de l’habitatge situat al carrer Sant Guillem, a Biniaraix (Sóller), per la mala imatge que dóna a aquest nucli històric.

2. Que s’aprovi una legislació que no permeti la col·locació d’aparells moderns d’aquest tipus o altres en centres històrics com el que estem parlant, per tal de no alterar la seva tipologia.

ARCA torna a denunciar l’estat de deteriorament de les cases de Son Cabrer

ARCA denuncia en el present escrit l’estat de deteriorament en què es troben actualment les cases de possessió de Son Cabrer, propietat de l’empresari d’oci Bartomeu Cursach Mas i de l’arquitecte Joan Bartomeu Seguí.
Es dóna el cas que les cases estan protegides, segons consta al Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, que gaudeixen d’una protecció estructural, que obliga els propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions.
ARCA recorda que, si bé és cert que el temporal del 4 d’octubre passat contribuí al deteriorament de les cases, no és menys cert que abans ja es trobaven en un estat d’abandonament total. Les teulades de l’edifici principal estan literalment esmicolades, hi ha redols que no presenten teules i que es veuen directament les bigues, de manera que quan plou l’aigua cau directament dins les cases, la qual cosa ha originat unes immenses taques d’humitat a les parets mestres, visibles perfectament des de l’exterior, amb els conseqüents problemes que està ocasionant a l’estructura de l’immoble. Però no només això, sinó que moltes finestres romanen obertes nit i dia sense persianes que els tanquin. També s’hi visualitzen diversos cruis a les parets mestres.
ARCA ja denuncià, en data de 16 de novembre, aquest cas davant l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, però de moment no hi hagut cap resposta i pronunciament davant aquest cas, de cap d’ambdues administracions competents. Quan més temps passa, l’estat de deteriorament augmenta i si no es posa remei a aquest mal, pot afectar a l’estructura de l’immoble, i això suposarà o accelerarà cap a un estat de ruïna, que evidentment no podem consentir, tractant-se d’un Bé Catalogat, és a dir que mereix un grau de protecció segons la llei de patrimoni històric de 1998.
Com a mesures urgents, cal fer una reparació el més aviat possible de totes les teulades, a més de revisar el bigam de fusta que hi ha a sota, ja que amb les pluges ha patit. Cal que els tècnics municipals s’hi desplacin per avaluar l’estat de l’estructura d’aquest immoble catalogat i protegit. Cal obligar els propietaris a fer-hi aquestes intervencions urgents amb la màxima celeritat.
Actualment, les cases es troben tancades. Part dels terrenys més propers a les cases són utilitzats per una empresa de camions de gran tonatge, com a aparcament.

ARCA ofereix nous arguments per la protecció de Son Mosson

ARCA s’ha adreçat de nou a les institucions competents en temes de patrimoni històric, com son l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Ministeri de Cultura, i també a les institucions jurídicament competents com son el Ministeri de Foment i la Direcció General d’AENA.

En aquest cas els hi oferim més arguments per la protecció de les cases de Son Mosson. Cal recordar que al mes d’agost, ja ens adreçarem a les mateixes administracions que hem comentat abans. Com que la resposta que ens donaren, creiem que nou fou prou convincent, a l’igual que el que argumenta AENA, que segueix amb la intenció fixa i ferma de derruir les Cases i introduir els seus enderrocs dins les coves subterrànies que hi ha sota les Cases, llavors oferim noves dades que li donen més fonaments a la nostra idea de protecció d’aquestes Cases.

En un principi, a part dels arguments històrics, ja oferts en un primer moment, cal esmentar que al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Il·lustribus, que és una font que ens conta la crònica de la Creuada pisano-catalana contra el regne àrab de Mallorca, realitzada entre l'agost de 1113 i l'abril de 1115, més de cent anys abans de que el Rei en Jaume I la conquerís definitivament. Aquesta font ens descriu, que quan les tropes eren a la zona de Can Pastilla, pogueren veure en direcció a Medina Mayurqa, "els llocs inclinats de la terra desconeguda", que sols podien ser el pujol del Coll i el turó de SON MOSSON.

Aquest mateix turó, avui dia, arran de l’autopista, és a on estan ubicades les Cases de Son Mosson. Llavors segons la informació que ens aporta aquesta font, ens remuntem fins al segle XII, per trobar la primera referència escrita d’aquest indret.

El topònim escrit, apareix per primer cop recollit al mapa de Mallorca del cardenal Despuig de 1784 i la primera referència que tenim com a propietat dedicada a l’activitat agrària és de 1817, on diu el següent «Mariano Fuster. Huerto la Estarella y Son Moson Nou de 80 qdas, 20 de sembrados, 20 de pastos y 40 de selva 4.333 libras». Aquesta informació apareix al Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma (ARM, D-1525, f. 21v, 23).

En quant a arguments, més purament pràctics i actuals, tenim la informació que apareix recollida en la carta de l’OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional). Segons aquest organisme, no hi ha cap indici, que les cases de Son Mosson, figurin com a obstacle per a l’aviació civil, llavors en cap moment es posa en perill la seguretat dels avions i passatgers que viatgen en ells.

Seguim pensant que AENA hauria d’oferir uns altres arguments, més sòlids i contundents, ja que sincerament els que donen, cada cop més en fan intuir que es tracten d’uns altres interessos de caire econòmic o comercial.

ARCA denuncia l’estat de deteriorament de les cases de Son Cabrer

ARCA ha denunciat l’estat de deteriorament en què es troben actualment les cases de possessió de Son Cabrer, ubicades al solar que separa el camí dels Reis i la carretera de Valldemossa, a escassament uns metres de la rotonda on conflueixen les anomenades vies circulació.

Es dóna el cas que les cases estan protegides, segons consta al Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, que gaudeixen d’una protecció estructural, que obliga als propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions.

La nostra entitat recorda que, si bé és cert que el temporal del 4 d’octubre passat contribuí al deteriorament de les cases, no és menys cert que abans ja es trobaven en un estat d’abandonament total. Les teulades de l’edifici principal estan literalment esmicolades, per la qual cosa qualsevol pluja pot originar inundacions dins les cases, amb els conseqüents problemes que pot ocasionar a l’estructura de l’immoble. Però no només això, sinó que moltes finestres romanen obertes nit i dia sense persianes que les tanquin. Davall la teulada d’un dels blocs ha sortit una enorme taca d’humitat, per la qual cosa ARCA creu que l’estructura de l’edifici està començant a patir l’abandonament de les cases per part dels propietaris. També s’hi visualitzen diversos cruis a les parets mestres.

Com a mesures urgents, cal fer una reparació el més aviat possible de totes les teulades, a més de revisar el bigam de fusta que hi ha a sota, ja que amb les pluges pot haver patit. Cal que els tècnics municipals s’hi desplacin per avaluar l’estat de l’estructura d’aquest immoble catalogat i protegit. Cal obligar els propietaris a fer-hi aquestes intervencions urgents amb la màxima celeritat.

Actualment, les cases es troben tancades. Part dels terrenys més propers a les cases són utilitzats per una empresa de camions de gran tonatge, com a aparcament.

Preocupació per les obres prop de la possessió de Son Noguera (Llucmajor)

ARCA alerta sobre la possible il·legalitat d’uns moviments de terra a prop de les cases de la possessió de Son Noguera, a Llucmajor.
Els moviments es produeixen a un espai qualificat de sol rústic i que actua com a pantalla visual per protegir les cases de Son Noguera de l’afectació visual del Polígon Industrial del mateix nom.

ARCA ha presentat un escrit davant el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Llucmajor denunciant la possible il·legalitat.

Els fets denunciats fan referència a moviments de terres, treballs de maquinària i extracció d’arbres que es duen a terme a les immediacions del polígon de SON NOGUERA, del terme de Llucmajor, afectant directament l’entorn rural immediat de les emblemàtiques cases de possessió de SON NOGUERA

Cal dir que segons el Pla Territorial de les Illes Balears el lloc on es duen a terme les esmentades obres té la qualificació de sol rústic comú, sense que ens consti que hi hagi cap modificació que alteri la citada qualificació, ni tampoc llicència que empari les esmentades obres.

La possessió de Son Noguera també compta amb un important jaciment arqueològic, que de continuar-ne els moviments de terra es podrien veure afectat. D’altre banda es evident que la protecció de les cases de possessió no tan sols abasta la pròpia fàbrica arquitectònica sinó també el seu entorn rural, ja que en aquest cas, entorn i arquitectura son dos elements indissociables.
Per tant cal protegir aquest entorn rural, especialment en aquelles possessió properes a nuclis urbans. Els terrenys on es duen a terme els fets ara denunciats, formen part d’aquest entorn rural que protegeix les cases de l’afectació visual del Polígon de Son Noguera.
No hem d’oblidar que la possessió s’integra dins l’entorn rural, que per llei cal protegir, en front d’altes usos aliens en aquest mon rural com pot ésser l’industrial.

Per a tot això, hem sol·licitat que es procedeixi a verificar la legalitat de les obres i moviments de terres aquí denunciats, i en tot cas la suspensió de les mateixes i s’acordi el procedent per a tal de protegir adequadament la possessió de Son Noguera i el seu entorn rural.

Vegeu diariodemallorca.es

Reunió amb el Delegat del Govern: Protecció de Son Mosson

NOTA DE PREMSA

"Ahir, dimecres 26 de setembre, el Delegat del Govern Ramon Socias ens va rebre amb el seu cap de gabinet per tractar el tema de la protecció de Son Mosson, la possessió situada dins la zona aeroportuària de Palma. El Delegat ens va informar que per AENA és una qüestió de la seguretat de la navegació aèria, cosa que ens resulta -com li vàrem comentar- inexplicable si ha funcionat l'aeroport tants d'anys amb la casa (fins i tot habitada). Segons AENA ha informat a la Delegació del Govern, la casa no està catalogada ni protegida. Es va comprometre a demanar al Ministeri de Cultura que contesti la petició de BIC efectuada per ARCA en dies passats. També li vàrem comentar que ens preocupa que hi hagi restes arqueològiques d'interès a sa Torre de Felanitx, tema pel qual ens va remetre a l'entitat promotora de les obres".


Recordem que AENA té la intenció de demolició les cases de SON MOSSON i introduir els seus enderrocs dins unes coves situades sota aquestes. Les cases es troben ubicades dins la propietat de l’Aeroport de Palma de Mallorca, a la capçalera 06L, al marge dret de l’autopista de Llucmajor a Palma, sobre un turó, a l’alçada de la sortida de Can Pastilla - Aeroport.
De l’interior de les coves es degué extreure el marès per fer les cases, i la seva excavació aportaria dades històriques d’interès.

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha començat una campanya perquè AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) conservi les cases. La protecció és perfectament possible, si hi ha sensibilitat i voluntat, i AENA, empresa pública, és la propietària dels terrenys on estan ubicades les cases. Precisament per ser una empresa de titularitat pública, hauria de ser més fàcil protegir un bé patrimonial de gran interès, com les cases de Son Mosson. L’únic que demanem és una coherència a l’hora d’actuar damunt el patrimoni històric.

ARCA demana a AENA la no demolició de Son Mosson

ARCA s’ha fet ressò de la intenció d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) de demolir les cases de SON MOSSON i introduir els seus enderrocs dins unes coves situades sota aquestes. Les cases es troben ubicades dins la propietat de l’Aeroport de Palma de Mallorca, a la capçalera 06L, al marge dret de l’autopista de Llucmajor a Palma, sobre un turó, a l’alçada de la sortida de Can Pastilla - Aeroport.
De l’interior de les coves es degué extreure el marès per fer les cases, però s’haurien d’excavar per saber de quin període històric es tracta.

AENA argumenta que dites cases suposen un obstacle per l’envolatge i l’aterratge dels avions que utilitzen la pista de vol 06R – 24R. Aquests son els avions que aterren des
Segons hem pogut examinar personalment, no hi ha cap perill per a la circulació aèria, primer en el moment d’envolar-se, els avions si es desvien un poc, volen per damunt les cases, però a una gran alçària d’aquestes i segon, en el moment de l’aterratge, els avions arriben a una distancia de més de 400 metres (quan la normativa d’aviació civil diu, que els obstacles han d’estar a més de 75 metres de distancia lateral) de les cases.
Els avions entren des de la mar i els pilots han de seguir una línia de llums, en cas d’una lleugera desviació, la torre de control els avisa i els fan rectificar. En aquest sentit els arguments que ofereix AENA, no creiem que siguin convincents.
Les cases de Son Mosson apareixen ja documentades a finals del segle XVIII, tot i que la construcció actual, pugui ser de finals de segle XIX o principis del XX, ja que la referència cadastral diu que són de l’any 1900. Per aquest motiu, estem parlant d’un element històric, que representa a una època i simbolitza el passat agrícola d’aquesta àrea.

La nostra entitat ha demanat davant AENA, el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i a la batlessa de Palma els següents punts:

1. Que no es concedeixi la llicència de demolició de les cases de SON MOSSON i les coves subterrànies.

2. Que AENA presenti proves més precises i contundents, i que argumenti perquè les cases de SON MOSSON suposen un obstacle per a l’aviació, quan aquestes no ho han estat fins ara, des del funcionament de l’Aeroport de Palma de Mallorca.

3. Convèncer a AENA de la simbologia d’aquestes cases, que dominen des del turó on estan situades, l’entrada a Ciutat des de llevant i la valia arquitectònica, amb detalls forçament interessants al llarg de la seva façana.

4. Protegir les coves subterrànies, per tal que es puguin dur a terme estudis científics i saber de quin període poden estar datades. El seu coneixement, podria obrir noves vies d’investigació en el camp de la prehistòria i donaria ressò, a un patrimoni històric bastant maltractat i escàs al municipi de Palma.


En un altre sentit ARCA ha pogut examinar el patrimoni històric que encara es conserva dins la propietat aeroportuària d’AENA. De tots es ben sabut, que en el moment de fer l’aeroport i en les seves successives ampliacions, el nostre patrimoni històric va sofrir gran danys i avui dia ja no podem comptar amb molts d’elements patrimonials que hi devia haver en tota aquesta àrea. La nostra crítica es centra amb AENA, perquè no podem admetre de cap manera que segueixi destruint el nostre patrimoni històric.
Segons informacions de l’associació d’Amics del Molins han arribat a un acord amb AENA perquè es restaurin un total de 10 molins, aspecte que aplaudim, al igual que es va fer fa uns anys amb els molins de Can Reviu. De totes formes, hem pogut comptabilitzar un total de 21 molins dins els límits de l’aeroport, alguns amb un bon estat de conservació i altres no tant. Desitjaríem que la mateixa intenció que ha mostrat AENA per la restauració d’aquests elements patrimonials, també la reflectís amb altres elements patrimonials que es troben dins la seva propietat, com el cas que ja hem denunciat de les cases de Son Mosson i la cova subterrània.
Vegeu Diario de Mallorca

Els nuclis de cases tradicionals de Cas Senyor i sa Talaiassa declarats com a Béns Catalogats

ARCA aplaudeix la decisió adoptada entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Santanyí, on s’insta a incoar l’expedient de declaració de Bé Catalogat del nuclis de cases de Cas Senyor i sa Talaiassa, situats al centre històric de Calonge (Santanyí).

Ambdós nuclis de cases estan datats als segles XV i XVI respectivament, amb successives reformes fins a l’actualitat. Representen el llegat de la casa tradicional mallorquina, amb elements arquitectònics prou interessants i li donen una personalitat en aquest nucli de població.

ARCA amb data de 16 de març de 2007 va remetre un escrit al Consell de Mallorca i Ajuntament de Santanyí, per demanar la protecció d’aquest conjunt de cases, amenaçades de ser enderrocades, per a la construcció de nous immobles. Afortunadament les llicencies municipals ja concedides, han estat suspeses, i com es tracta d’un conjunt catalogat, gaudeix d’una protecció avalada i supervisada en un futur per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric.

Aquesta decisió adoptada ens plena d’orgull, però no hem d’oblidar que pobles de la Part Forana o petits llogarets, estan sofrint modificacions molt accelerades i com a tal, estan perdent la seva personalitat com a poble o petit nucli de població tradicional.

Una de les nostres preocupacions és aquesta, intentar recuperar la casa tradicional mallorquina, que significa un patrimoni històric menor, però que ha estat realment important per definir-nos com a poble i assolir un trets culturals propis. Si perdem aquest llegat, esborrem part de la nostra història i convertirem els nostres pobles de la Part Forana en ciutats dormitoris, sense cap personalitat i sense l’acolliment calorós que han significat fins fa poc.

Diari de Balears Digital 5-5-2008 Els "senyors" també han de preservar ca seva

A favor del conjunt històric Ses Olleries (Santa Eugènia)

Divendres 15 de juny, com a president d'ARCA, vaig participar en un col·loqui sobre Els aspectes positius dels Conjunts Històrics (BIC), a Santa Eugènia, convidat per Salvem Ses Olleries. Va donar informació a prop de 80 persones sobre els elements jurídics dels conjunts històrics, com podria ser el cas de Ses Olleries. Va indicar els deures que pertoquen als propietaris i també els factors positius que la legislació preveu: els beneficis fiscals, les mesures de foment, l'augment del valor dels béns, la promoció pel llogaret i pel conjunt. Després, va contestar moltes preguntes del públic que demostraren l'interès que hi ha sobre Ses Olleries i sobre la conservació d'aquest conjunt històric pendent de declarar pel Consell de Mallorca. Un dels temes estrella fou el problema de les autoritzacions d'obres en conjunts històrics. La gent estava mal informada i temia que en l'espai del conjunt hagi de demanar permís al Consell (a Palma). Vaig explicar la importància del Pla Especial que ha d'aprovar l'Ajuntament per donar els permisos. També es va promoure un intens debat entre diferents persones del públic sobre les qüestions del col·loqui. Tot plegat demostra que arrela l'interès pel patrimoni a Mallorca i que no és cert que hi hagi desinterès. Així mateix queda clar que és necessari fer mlta pedagogia: explicar ben bé a tothom les implicacions dels BIC.

Pere Ollers Vives