28 de nov. 2014

ARCA recorda conservar l'escut a la porta "IN SITU" i record visual de les taquilles del Lluís Sitjar

Porta d'entrada i escut
ARCA recorda a l’Ajuntament que es va comprometre a la conservació in situ de determinats elements del Camp de Fútbol del Mallorca conegut ara com Lluís Sitjar.

ARCA vol que es mantingui in situ la porta amb l’escut del camp de fútbol del Mallorca i les finestres de les taquilles, per conservar el record visual d’una part recent de la història ciutadana

Davant la demolició de l'antic estadi, ARCA ha demanat reiteradament (des de l'any 2010) a l’Ajuntament de Palma que conservi in situ la porta amb l’escut i les taquilles com a record visual d’una part de la nostra història.

És molt important conservar la imatge visual en el lloc on la ciutadania ho reconeix. No basta conservar l’escut en sí, s’ha de conservar al lloc original, és a dir, a la porta original d’accés al camp.

ARCA ha fet arribar aquesta petició des de l’any 2010 als responsables municipals.

Taquilles de l'estadi Lluís Sitjar
Conservar la porta i la imatge de les finestretes de les taquilles i perquè no, la referència topogràfica dels quatres punts de córner, ajudaria a conservar la memòria d’una part de la nostra història real.

Sigui quin sigui el destí final d’aquest espai, la nostra proposta és perfectament compatible ja que es pot integrar en qualsevol projecte.


Aquesta proposta de conservació des d’ARCA confiam que ja hagi estat inclosa al projecte de demolició. La conservació d’aquests elements exteriors són perfectament possibles ja que formarien part del tancament de l’espai fins a la seva integració al Parc de la Riera.

27 de nov. 2014

CÒNDOL PER LA MORT DE GUILLEM AMENGUAL MATAS. HEM PERDUT UN COL.LECCIONISTA DE PATRIMONI INDUSTRIAL

El passat dia 21 de novembre morí Guillem Amengual Matas.  Des d’ARCA volem mostrar el nostre còndol als seus familiars i amics per tan estimada pèrdua.

Guillem Amengual  es va caracteritzar per ser un gran amant del patrimoni industrial de les Illes. A la seva finca d’Algaida  va anar reunint un vertader museu de les millors peces del nostre patrimoni industrial, entre d’altres:  El primer camió de  bombers de Palma – un Hispano -Suïssa de l’any 1914-, la tuneladora de les mines d’Alaró, les primeres màquines que donaren electricitat als nostres pobles, la furgoneta de “Transportes Pons”, la màquina que subministrava la benzina als hidroavions de la Guerra Civil, la màquina de tren Maffeis de la salinera de  Formentera i  moltes excavadores i piconadores – algunes d'elles les podem veure a alguna rodona de les nostres carreteres,   i així,  fins a una  llarga col·lecció que ara queda orfe.

UN MUSEU INDUSTRIAL FRUSTRAT PERQUÈ TOTES LES ADMINISTRACIONS LI DONAREN L'ESQUENA

Guillem Amengual, no tan sols adquirí aquestes peces sinó que també en restaurà moltes d’elles, el seu somni era crear la base d’un museu del nostre patrimoni industrial i  un taller de restauració…però com sempre trobà la incomprensió i ingratitud dels estaments polítics que únicament col·laboraren en la catalogació de part de la col·lecció.

Ara possiblement serà el punt i  final d’aquesta col·lecció, per vergonya d’aquí durant tot aquest temps podien fer alguna cosa  i s’han negat a fer-ho posant mil excuses i deixant, una vegada mes, que part de la història de les nostres illes se’n vagi a altres bandes on segur que saben valorar-la.

A la nostra illa no tendrem un museu del patrimoni industrial perquè d’aquí poc no hi haurà tampoc peces que incloure al museu, però no haurà estat per culpa de persones com a Guillem Amengual, sino per  la ineptitud de qui tendria que vetllar i ajudar per la conservació de la nostra història i  també del nostre futur.

No queda més que mostrar el nostre reconeixement i la nostra gratitud a Guillem Amengual Matas per la seva tasca i lamentar que la seva ingent feina no pugui ser gaudida per la gent de Mallorca, com ell volia.


26 de nov. 2014

ARCA demana a Cort que eviti l'estacionament de motos davant l'església convent de Santa Magdalena


ARCA vol fer una consideració respecte a les motocicletes que aparquen als costats del portal lateral de l'església del convent de Santa Magdalena, situada al carrer de Santa Magdalena (Palma).

Segon la fitxa de Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma clau 04/34 “El portal lateral és barroc i té els emblemes i l'escut de l'ordre agustina, a la qual pertanyen les monges”.

Segons les consideracions de la fitxa de catàleg, aquesta entrada lateral, tot i no ser la principal, presenta un interès arquitectònic des del punt de vista històric i cultural. Llavors seria interessant, que per preservar la imatge de temple i resalçar els seus valors patrimonials, l'estacionament de motocicles fos desplaçat a un altre indret d'aquesta contrada.

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma per a que eviti l'estacionament de motocicletes que actualment aparquen al portal lateral de l'església convent de Santa Magdalena.

Pilons que alteren la imatge del monument

ARCA també vol referir-se als pilons que hi ha al costat d'aquesta entrada lateral,  els quals fan malbé la imatge del monument per dos motius:

1) Perquè el piló afegit de la dreta hauria de ser igual que els anteriors. Així es dóna una imatge de deixadessa.

2) Per les pintades patides per tres dels pilons, s’hauríen d’esborrar i tornar al color fosc original, molt més respectuós amb les característiques patrimonials del centre històric de Palma.

Aquests recons de ciutat poden tenir un encant si es cuiden els detalls, tot el contrari del que demostra la fotogafia que adjuntam.

25 de nov. 2014

ARCA protagonista a un seminari sobre Patrimoni celebrat a Croàcia

Marina Batinic en el moment de la seva conferència
Aquest passat cap de setmana ARCA va ser protagonista a unes jornades sobre la revitalització dels centres històrics, celebrades a la ciutat croata de Trogir.

En aquestes jornades estigué present la nostra companya Marina Batinic, qui dissertà davant de batles i representants de 15 ciutats històriques de Croàcia.

Marina Batinic va parlar de les activitats protectores i educatives i la salvaguarda del Molinar, Santa Catalina i es Jonquet. També destacà les exposicions, visites guiades i conferències que fan valorar i potenciar aquests barris.

Les jornades foren organitzades per una associació de ciutats històriques de Croàcia i la col·laboració de l'Associació Nacional de França i l'Ambaixada Francesa.



24 de nov. 2014

Visita al barri de la Soledat dins el programa "EmbARCA't al Krekovic"

Xavier Terrasa i Mateu Carbonell,
presentant l'activitat.
Foto: Roberto Fernández.
El passat dissabte 22 de novembre ARCA i el Museu Krekovic varen organitzar una visita guiada al barri de la Soledta dins del programa "EmbARCA't al Krekovic". La visita guiada fou dirigida per Xavier Terrasa i Mateu Carbonell, director de la revista la Soledat.

El barri de la Soledat ens proporciona escassos testimonis que facin referència als seus orígens Era una zona on hi havia abundància d’aigua, característica d’una àrea de prat i aiguamolls, fet que va permetre des de temps antics, poder pràcticar una agricultura de reguiu i l’existència d’horts, alguns dels quals es troben ja documentats al final de l’edat mitjana, com per exemple l'hort de la Soledato l'hort del camí de la Soledat, etc.

Tota aquesta contrada era la vertadera horta de Palma, lloc d’on procedien bona part de les verdures i hortalisses consumides per la població ciutadana, però a mesura que el creixement urbà de la ciutat fou ocupant els espais exteriors de la murada, aquesta àrea fou progressivament desplaçada.

Al final del segle XVI s'establiren en aquest lloc els frares de l’orde de Sant Francesc de Paula (Mínims). Aquest orde havia arribat a Mallorca l'any 1582 i el primer lloc que ocuparen fou l’església de Sant Nicolau de Portopí. Però, aquest emplaçament era un àmbit insegur i exposat aleshores, a les freqüents incursions pirates. Llavors, els frares demanaren a Jordi Sitges, propietari que tenia una casa amb un petit oratori a les afores de la ciutat, a la zona de Can Blau, on s’unien els camins de Sineu i Manacor. Allà s'allotjaren els religiosos a l'any 1582 i dedicaren l’església a la Mare de Déu de la Soledat.

Escola pública de la Soledat.
Foto: Roberto Fernández.
Degut a la salubritat de la zona, els frares tingueren continues malalties i hagueren d'abandonar aquest lloc l'any 1586. Deu anys més tard, hi tornaren amb noves esperances, i varen romandre fins a l'any 1665, quan abandonaren el lloc definitivament i s'instal·laren devora de la porta de Sant Antoni. Aquell mateix any el convent començà a ésser enderrocat i la capella passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia. Les darreres restes de l'oratori foren enderrocades l'any 1881. Al cadastre de 1685 apareix el topònim de la Soledat Vella, que designava el quarter o divisió territorial amb les propietats situades entre els camins de de Manacor i de Sineu fins a Xorrigo i el terme d'Algaida. Durant el segle XVIII hi ha poques dades, sabem que en aquesta contrada es practicava l’agricultura i que hi havia un petit nucli de població, tal com ens apareix al mapa del cardenal Despuig (1784).

El 1851 tingueren lloc dos fets cabdals per a la futura evolució del barri: la parcel·lació de l’hort del Ca i la instal·lació de la fàbrica de teixits de Can Ribes.

A la parcel·lació de l’hort del Ca en 1851, hi succeí la de l’hort del Colomeret i en darrer terme l’hort de l’Hostalot. El projecte d’urbanització fou aprovat per l’Ajuntament el 1883 i es consolidà durant el decenni de 1890 arran de l’augment demogràfic de Palma i de la necessitat d’habitatges populars, propers a les fàbriques.

La fàbrica de flassades de Can Ribes fou fundada per Vicenç Juan Rosselló i arribà a tenir 400 empleats. Exportava flassades a Filipines, Cuba, Puerto Rico, als Estats Units i la Península. El seu apogeu fou entre finals del segle XIX i principis del XX i al decenni de 1950 entrà en crisi al ser incapaç de competir amb fàbriques d’altres països més avançades tecnològicament i tancà a 1960.

El fet que arribi la industrialització a la barriada es déu a que el nucli antic de Palma es trobava completament saturat; moltes empreses hagueren de sortir de la ciutat per establir-se a la perifèria amb l’afegitó que suposaven les ordenances de l’exèrcit que limitaven l’edificació en una distància inferior a 1.250 metres.
Xavier Terrasa explicant a la plaça dels Mínims.
Foto: Roberto Fernández..


El 1880 s’instal·là a la barriada la fàbrica de mistos Roca, propietat dels germans Eduard i Ricard Roca, posteriorment es traslladà als Hostalets. També en aquests anys s’obriren algunes gerreries i una fàbrica de paper d’estraça. La Soledat, juntament amb Santa Catalina es converteix en una de les principals barriades obreres de la Palma de finals del segle XIX i principis del XX. No és estrany en aquest context la presència d’una societat republicana (1899), un casino i algunes tavernes per a gent obrera. Paral·lelament a aquest creixement poblacional i econòmic, la presència de l’església es fa més evident. El mes d’abril de 1884 es col·locà la primera pedra de la nova església de Nostra Senyora de la Soledat construïda gràcies a la iniciativa del rector de Santa Eulàlia Bartomeu Castell. El projecte fou obra de Pere d’Alcàntara Penya i la seva arquitectura respon a una clara tendència neogòtica. El 1894 fou declarada vicaria in capite. En aquests anys cal esmentar també la instal·lació al barri de les monges de la Caritat que ben aviat es dedicaren a l’educació dels infants i al servei de la parròquia.

Al principi del segle XX (1905) hi havia a la Soledat 264 cases i 1.240 persones. No obstant això, entre 1920 i 1930, es donà un gran creixement al barri. El decenni de 1920, la Caixa d’Estalvis de Balears hi edificà 35 habitatges per a obrers. En aquesta època també, hi hagué una producció de cordelers que treballaren als horts de la contrada, però l’activitat fou minvant als decennis següents.

Interior església parroquial de la Soledat.
Foto: Roberto Fernández.
L’activitat econòmica contribuí sens dubte a aquest fet: Can Ribes durant la Primera Guerra Mundial funcionà a ple rendiment i proveïa diversos països europeus; a la vegada que al 1922, els germans Joaquim i Francesc Janer i Janer crearen la fàbrica Maquinària Agrícola Janer especialitzada en la fabricació d’arades, sembradores i maquinària per a molins d’aigua. L’empresa desaparegué l’any 1983. L’antic nucli de la Soledat no era suficient per allotjar una població creixent i s’urbanitzaren nous espais dedicats encara a l’agricultura. Les velles cases de camp immerses dins el nou teixit urbà així ho demostren. Aquest creixement exigí també noves infraestructures i serveis. Així, el 1922 s’inaugurà la línea de tramvia Palma-la Soledat, que funcionà fins al 1958, i el 1933, essent batle Emili Darder, es col·locà la primera pedra de l’Escola Pública de la Soledat.

Acabada la Guerra Civil s’instal·laren noves fàbriques a la barriada, com la Fundició Mallorquina, al carrer de Manacor, la de Sabates Salom que produí intensament entre els anys 50 i 60. No obstant foren aquests alguns dels darrers casos d’instal·lació industrial, ja que hi hagué una tendència de les indústries d’abandonar el nucli urbà en favor de la creació de polígons industrials. A partir dels anys 60 la Soledat, com la resta de barris de Palma, quedà immersa en els profunds canvis que el creixement econòmic duia implícit. Progressivament, els solars que ocuparen les fàbriques es convertiren en nous habitatges per la pressió urbanística i la continuada immigració. Els primers immigrants ocuparen inicialment les antigues cases obreres del nucli antic del barri, posteriorment, i a mesura que la seva integració econòmica i social era més efectiva passaren a residir a les zones més modernes de la Soledat. Aleshores es produí un canvi en la fisonomia i la personalitat del barri.

Les petites plantes baixes amb corral o hortet al darrera tan característiques foren canviades per grans blocs de pisos i nombrosos veïns. Aquest creixement en la densitat d’edificació i població malauradament no anà associat al desenvolupament de les infraestructures necessàries, com zones verdes, aparcaments o transports que han estat objecte de contínues reivindicacions per part dels veïns. En els darrers anys han sorgit també greus problemes a la zona derivats d’un alt índex de delinqüència associada a la venda i consum de drogues, especialment evident a la Soledat vella. En aquest sentit, la tasca empresa pels serveis socials de l’Ajuntament de Palma i la mobilització dels veïns pretenen donar solucions a aquestes i altres qüestions que actualment es plantegen al barri.

PATRIMONI. UN BARRI OBRER I POPULAR

La barriada de la Soledat és una de les més antigues de les generades al voltant de la ciutat de Palma a partir de la segona meitat del segle XIX. Era un barri ocupat per classes populars i obreres que construïen els seus habitatges prop dels centres fabrils que començaven a florir als afores de la ciutat.

L’ocupació primerenca d’aquests terrenys té, però, uns orígens molt anteriors. Fou al voltant de l’any 1582
Grup de més de 50 persones que seguí la visita.
Foto: Roberto Fernández.
quan l’orde dels Mínims decidí instal·lar-se a aquesta zona dels afores de Palma, on bastí un convent, que dedicaren a la Verge de la Soledat, que va esser qui donà nom, molt posteriorment, a la barriada. Al poc temps, i a causa de la falta de salubritat de la zona, que era molt pantanosa, els mínims abandonaren el convent, que es convertí en oratori. Dissortadament, avui no queda cap resta de les antigues edificacions que l’orde va aixecar, bé que el seu record es conserva viu i, així, la plaça principal de la barriada, just al costat de la nova església parroquial, es dedicada a aquest orde religiós.

Va esser devers la meitat dels segle XIX, després de la dessecació del prat i gràcies a la ubicació a la zona del complex fabril de Can Ribes a l’àrea coneguda per l’Hort del Ca, quan començà la paulatina parcel·lació i urbanització d’aquesta part de la perifèria ciutadana que, a poc a poc,va veure com s’hi anaven instal·lant altres indústries, les més conegudes de les quals foren Can Roca, la Maquinària Agrícola, la Fundició Mallorquina, Calçats Salom (Gorila), etc. Ara no queden més que restes molt degradades d’aquestes antigues instal·lacions.

Malgrat que la barriada ha sofert fortes transformacions a les darreres dècades, podem veure encara com es conserven les restes de l’urbanisme popular i obrer del barri, especialment a la part més antiga, que és situada al costat dret de la carretera de Manacor. Sorprèn abandonar l’àmplia avinguda i, només travessant un carrer, veure com es transforma el paisatge urbà, de grans edificis de pisos, en un de cases petites i modestes, quasi rurals.

Bona part dels habitatges d’aquesta part del barri responen als models típics de les cases populars illenques, la major part són de planta baixa i un sol pis al damunt, amb façanes que presenten balcons o finestres grans, amb persianes mallorquines i coberta de teula àrab. Altres són plantes baixes amb teula coberta de teula i dos aiguavessos o de terrat pla amb balustrada de gelosies, que majoritàriament disposen d’un petit corral o hort a la part del darrera.

Ressenyables són també algunes construccions de tipus xalet o vil·la, que en el seu temps devien pertànyer a gent més acomodada, però que ara es troben quasi totes en estat ruïnós.
Dissortadament no s’ha inclòs en el nou catàleg municipal cap element d’aquesta barriada, potser qualcun és mereixedor de figurar-hi, especialment l’església parroquial, l’escola pública i els habitatges coneguts com les cases del Montepío.

Antiga fàbrica de Can Ribas.
Foto: Roberto Fernández.
L’església parroquial de la Soledat fou beneïda el 27 de setembre de 1885, i respon a un projecte de l’arquitecte Pere d’Alcàntara Penya. Formalment pertany al model historicista neogòtic propi de l’època, i està especialment inspirada en la parròquia ciutadana de Santa Eulàlia. El temple és de grans dimensions (850 m2) i és format per tres naus, les dues laterals més petites i la central de majors proporcions. Destaca a l’interior la volta de creuria suportada per deu columnes. En el temple hi ha un total d’onze capelles laterals, sis a l’esquerra i cinc a la dreta, i un baptisteri.

A l’exterior cal destacar la presència dels elements neogòtics, com els contraforts i els aguts pinacles, però el més ressenyable és l’alt campanar de planta quadrangular, dividit en cinc pisos per línies d’imposta, i que remata amb un altre cos superior sobre el qual hi ha una coberta piramidal molt aguda. Els dos darrers trams presenten arcs ogivals a cada costat.

Un altre element important del barri és l’escola pública, també coneguda com l’escola nova de la Soledat, que va esser aixecada sobre l’any 1933 i que fou projectada pel prolífic arquitecte Guillem Fortesa Pinya en un estil que es podria definir com neobarroc. Ja per acabar, cal esmentar la conservació de la major part de les cases conegudes com del Montepío, que es troben situades a l’acabament del carrer de Manacor i que foren construïdes entre els anys 1925-6. Per la seva tipologia suposen un bon i escàs exemple dels habitatges de les classes obreres de la nostra ciutat.

VIDA SOCIAL

El 1899 neix la societat la Republicana i el 1921 es constituí un grup socialista. També hi havia Casino i tavernes per a gent obrera segons Pere d’Alcàntara Penya.

A part de la Parròquia, a 1897 s’instal·laren les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul i s’allotjaren inicialment a la casa del carrer d’Amer, on educaven als infants de les famílies del barri. Posteriorment, es traslladaren fins a el carrer de Cabrera, hi construïren un convent i col·legi. La manca d’espai les obligà a traslladar-se al carrer de les Ànimes.

Als anys 20 hi hagué la Sala Colonial on es projectaven pel·lícules de Cinema i una dècada després es varen popularitzar La Sala i La Clastra i a l’any 1943 s’inaugurà el cinema Hispània, per part dels germans Sans.
A finals dels anys 20 es fundà el Club Esportiu Soledat i sembla que més antic fou el Ràpid de la Soledat. En temps de la República hi hagué el Club Esportiu Republicà i a la dècada dels 40 sorgiren l’Acer i l’Atlante. 
El 1960 s’inaugurà l’Estadi Balear, on té la seu l’Atlètic Balears, que abans jugava a Son Canals.

També tingué tradició el patinatge artístic, quan a 1957 s’inaugurà una pista de patinatge a la plaça de Sant Francesc Xavier. Destaquen dos equips: el Club Patinatge la Soledat i el Club les Estrelles, que han guanyat diversos campionats nacionals.

La barriada celebra les festes per la Mare de Déu de la Soledat, durant el mes de setembre. Hi destaquen el poeta Rafel Jaume Mulet, el polític Francesc Obrador i l’arbitre de fútbol Antoni Borràs del Barrio.

Cal destacar a Josep Amengual (pesca submarina), els germans Cristòfol i Antoni Salom (motociclisme) i Guillem Pont i Bartomeu Salas (futbol) com a destacats esportistes originaris de la barriada.

Fotografies: Roberto Fernández.

Fonts:
- GEM: V. 16, pp.345-348.
- AA. VV. Els barris de Palma, pp. 537-542

18 de nov. 2014

HA TORNAT “EL SANT SEPULCRE” A SÓLLER

Fotografia: Derry Oates.
La Comissió Llimona-Sóller satisfeta

Tota la Comissió Llimona-Sóller està molt satisfeta perquè avui ha retornat a Sóller, al seu lloc original, vora la tomba 249 del Cementiri, la part que faltava de l'escultura de Josep Llimona “El Sant Sepulcre”. Dos anys i uns dies des de la sortida a l'octubre de 2012. Un any després de les primeres denúncies del Col·lectiu Albaïna i ARCA. Cinc mesos després d'ajuntar tots els esforços cívics de les nostres entitats i diversos artistes i presentar sengles escrits, el 10 de juny de 2014 a l'Ajuntament i a Patrimoni del Consell de Mallorca. Hem fet una feinada, tots junts i ha donat el seu fruit. N'estam ben satisfets. Podem ben dir: primera part: missió complerta. Gràcies a totes les persones que ens han ajudat, encoratjat i a totes les que han col·laborat perquè això fos possible. Un record especial als familiars de Josep Llimona que ens han donat el seu suport il·lusionat.

No acaba aquí la feina!

La Comissió Llimona-Sóller ha popularitzat aquest conjunt escultòric de primer ordre de tot el patrimoni solleric i mallorquí: hem fet quatre conferències per conèixer bé el context cultural i econòmic del Sóller de principis de s. XX, per entendre perquè la Vídua de Morell va tenir la idea de concretar un monument funerari pel seu espòs difunt i perquè Josep Llimona té relació amb la Mallorca del primer terç del XX. Cal recordar que tenim obres de Llimona a Sóller i a Lluc.
Fotografia: Derry Oates.
Ara cal revisar en quin estat es troba l'escultura després dels trasllats, un, il·legal, l'altre a requeriment de l'Ajuntament compel·lit per la nostra acció. Cal revisar l'estat de conservació i manteniment d'aquest conjunt escultòric de primer ordre i que posa el Cementeri de Sóller en la Ruta Modernista de Sóller i de Mallorca. Cal demanar que continuï la declaració de BIC d'aquest conjunt escultòric pel seu valor cultural inigualable.

Una passa més: el Cementeri de Sóller s'ha d'inscriure a la Ruta Europea de Cementiris

Fins ara la Comissió ha focalitzat el seu treball amb el conjunt escultòric de Llimona. Ara cal demanar a l'Ajuntament de Sóller i al Consell de Mallorca una passa més: protegir el Cementeri de Sóller perquè això no passi mai més. Per això, més que papers o més que declaracions (que ara es faran juntament devora la foto i devora l'estàtua) cal posar fil a l'agulla per:

  • Inscriure el monument funerari en l'Inventari de Béns pertanyents al patrimoni històric de l'Ajuntament de Sóller.
  • Inscriure el Cementeri de Sóller en l'Associació de Cementeris Significatius d'Europa (ASCE).
  • Inscriure el Cementeri en la Ruta Europea de Cementeris (ja n'hi ha uns 19 cementeris d'Espanya amb valor cultural que estan a la Ruta Europea).
  • Posar en marxa ja un Pla de conservació i restauració del Cementeri de Son Sang començant per revisar l'estat de conservació de les obres monumentals de Vila, Arcas, Quintana i per suposat Llimona a més del conjunts artístic de tombes, cenotafis, epitafis i ferros que adornen moltes de les sepultures d'aquest espai, també pel seu entorn inigualable.
  • La Comissió Llimona-Sóller, lluny de dissoldre's, vol col·laborar amb l'Administració municipal per fer el seguiment d'aquestes qüestions que ja des d'ara plantejam i enviarem per escrit a l'Ajuntament.

17 de nov. 2014

Recorregut embARCA't: Visita al cementiri de Sóller

Plàcid Pérez davat la tomba on ha de tornar el conjunt
escultòric del Sant Sepulcre de Josep Llimona.
Foto: Benet Bohigas.
El passat dissabte 15 de novembre ARCA va organitzar un recorregut embARCA't titulat "Visita al cementiri de Sóller”, dirigit per Plàcid Pérez Pastor, investigador solleric i gran coneixedor del cementiri de Sóller i de la seva història.

La visita es dugué a terme, per poder conèixer d'aprop la problemàtica que ha suposat el trasllat sense permís del conjunt escultòric del "Sant Sepulcre" de l'escultor Josep Llimona, el qual i gràcies a les presions de la Comissió Llimona-Sóller (ARCA, Col·lectiu Albaïna i GRES) tornarà breument al seu lloc original, degut a que l'Ajuntament de Sóller ha ordenat als propietaris que retornin el conjunt escultòric de Llimona.

ARCA ha presentat 31 al·legacions al Plà Especial de Protecció del Jonquet

Encara s’han de modificar moltes coses per adaptar-se al BIC

ARCA demana que a l'hora d'ampliar el catàleg es tenguin criteris més amplis d'inclusió, com per exemple Les Sitjes o incloure els carrers Bataló i Ancora.

Encara hi ha massa parcel.les qualificades com R2 per mantenir l’autenticitat evitant la demolició i substitució de les edificacions.

Proposam que a l’entorn dels molins l’edificació s’ajusti més a la La reducció del nombre de les parcel·les considerades R2, per evitar que aquestes siguin esbucades i no entrin en conflicte amb la declaració de BIC i evitar que el creixement en alçada de les plantes baixes situades de vora els molins entri en “diàleg” amb els molins, llavors s'haurien de plantetjar retranquetjos.

Sobre les normes urbanístiques generals:

- ARCA demana que s'especifiqui amb claredat l'eliminació dels cossos volats sobre les façanes.
- Descripció de trets tipològics per a la nova construcció, textures i colors, respecte de les proporcions de les obertures de façana, etc.
- Prohibició d’unir parcel·les, la declaració de BIC diu:  El tejido residencial está conformado básicamente por la trama de edificaciones de pequeño grano destinadas a uso residencial
- Conservar les teulades mallorquines amb mesures més concretes i menys voluntaristes.
- Prohibir excavar per fer aparcaments o similars ajuntant els subsòls de les parcel·les.
- Eliminar tots els afegits als molins utilitzats per les discoteques actuals que perjudiquen molt la imatge des del Passeig Marítim.
Sobre les parcel·les Rentadors i Mar i Terra

ARCA vol recordar aquí que una gestió urbanística equivocada del passat, fou la que permeté la desaparició de l’entramat original de carrerons, i ajuntar parcel·les,  llavors s’ha de cercar una solució d’acord amb la declaració de BIC i no perpetuar l’errada.  Es tracta de pensar en es Jonquet com a una unitat i crear habitatges en aquestes dues parcel·les amb criteris no invasius.

Consideram que des de s’Ajuntament no s’ha tengut em compte aquestes consideracions i el que contempla el PEP pot alterar greument el conjunt des Jonquet.

La proposta de PEP per a aquestes dues parcel·les perpetua l’aprofitament urbanístic del talús, fet incompatible amb la declaració de BIC. A més és importantíssima la conservació de les visuals del barri cap a fora i cap a l’interior.

Les al·legacions d'ARCA no pretenen la disminució de l’aprofitament urbanístic de les parcel·les en quant a vivendes, si bé cal ressaltar l’excessiu nombre de vivendes previstes a la zona del “Mar i Terra”, recordem que el PERI de 1985 tan sols considerava 85 a aquesta zona i ara es pretenen 115.

Concretament ARCA demana:
- Que les alçàries de construcció a les parcel·les de Rentadors i Mar i Terra sigui planta i pis.
- Evitar l’efecte pantalla i els blocs a les edificacions que res tenen a veure amb Es Jonquet.
- Que la tipologia s’adapti a l’entorn i que s’eviti la repetició mimètica d'habitatges tipus xalets adossats.
- Entenem que el nombre d'aparcaments  han de ser proporcionals als habitatges nous (aprox. 1.5 plaça per habitatge) i en cap cas es necessita un aparcament de rotació. Eliminar accessos des del Passeig Marítim. Entrada des de Montsenyos Palmer, Sí.
- L’us des Jonquet ha de ser residencial i els comerços han de ser els necessaris per aquest ús. Per lo tant, eliminar superfície comercial prevista.

- Sobre usos també recordar que Es Jonquet té carrers molt estrets i moltes habitacions i dormitoris dels habitatges donen a aquests carrers. Un trànsit nombrós de persones ja sigui per anar a restaurats, bars o discoteques crearien una greu contaminació acústica. 

13 de nov. 2014

Presentació: “Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau”

ARCA organitzà ahir dia 12 de novembre una xerrada a càrrec de l'arquitecte Tomeu Duran i Gelabert, titulada “Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau", la qual fou presentada a càrrec d'Angels Fermoselle, vicepresidenta d'ARCA.

El projecte proposa la reforma de la trama de carrers de 10 m d'amplada que conforma el teixit de caràcter local del barri de Pere Garau a Ciutat de Mallorca. Per a desenvolupar-la s'ha triat el sector situat entre els carrers Francesc Manuel de los Herreros, Francesc Barceló i Combis, Manacor i Capità Vila. La senzillesa de la proposta la fa extensible i fàcilment aplicable, no només a la resta de Pere Garau, sinó també a la totalitat de la xarxa de vies de 10 m de secció de qualsevol dels barris de la ciutat.

11 de nov. 2014

ARCA segueix demanant que es restauri el molí des Castellet (Calvià)

Estat interior del molí des Castellet
Fa 4 anys que ARCA demana al consistori calvianer una intervenció urgent, però controlada

ARCA vol manifestar la seva preocupació per l'estat de conservació en el qual es troba el molí des Castellet (Calvià). Al febrer de l'any 2013, l'Ajuntament de Calvià va anunciar que s'havia arribat a un acord amb la propietat per a la restauració d'aquest bé cultural i catalogat, però a dia d'avui, l'estat interior del molí és molt preocupant i perilla la seva estructura sinó s'intervé de forma urgent.

Intervenció incorrecte i possiblement sense control d'especialistes i de l'adminsitració

En una darrera visita, realitzada als voltants del molí, hem pogut observar que s'han dut a terme uns treballs de reparació al seu exterior. Concretament, hem pogut veure que s'ha substituit l'enllosat de pedres que hi havia anteriorment al trèspol del cintell.

Segons informació consultada a especialistes en restauració de molins i béns etnològics, hi hauria dues consideracions a matitzar al respecte d'aquesta intervenció:

Trèspol original del cintell fet en sec i que ha estat substituit
1.L’empedrat del cintell s’hauria d'haver fet en sec i no amb morter per a travar les pedres.

2. El trèspol anterior portava rost cap l’exterior (és el més adequat per facilitar l’evacuació de les aigües pluvials), però en aquest cas veiem que han suprimit aquest lleuger desnivell, i per tant les pedres del trèspol descansen sobre l’encadenat de la paret que conforma el cintell.

En conclusió, segons els espacialistes estaríem davant una execució incorrecte, per manca de coneixements, com sol ocórrer la majoria de vegades. Aquest fet ens fa sospitar i degut als precdents del propietari, que aquesta intervenció s'hagi pogut fer sense permís, sense cap control tècnic i molt manco de l'administració.

El projecte de restauració no ha estat tramitat per Patrimoni del Consell de Mallorca

Trèspol actual després de la dubtosa intervenció
Tampoc, tenim constància que el projecte de restauració del molí des Castellet hagi passat pel departament de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i molt manco que s'hagin seguit les instruccions o suggerències dels tènics de Patrimoni.

ARCA demana a l'Ajuntament de Calvià més control, determinació i claredat en aquest assumpte

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Calvià informació i una còpia del projecte de restauració del molí des Castellet (Calvià).

També ha demanat saber en quin estat es troba el projecte de restauració i quin serà el termini d'execució.


ARCA vol saber si aquesta intervenció s'ha dut a terme sense permís i control per part de l'administració i si realemt s'ha dut a terme una intervenció sense control tècnic, és de sentit comú sancionar al propietari, per reincident. Llavors, cal que l'administració utilitzi tots els mecanismes legals i jurídics al seu abast, perquè el propietari del molí des Castellet faci complir els acords i la llei en matèria de conservació del Patrimoni Històric (12/1998).

7 de nov. 2014

EmbARCA't al Krekovic

EmbARCA't al Krekovic és una iniciativa cultural que parteix amb la idea de desenvolupar uns itineraris culturals per les barriades de la Soledat i Pere Garau i finalitzar en el Museu Krekovic. Centre Cultural de la Misericòrdia (Palma).

La idea de la iniciativa que volem presentar es basa en utilitzar la nostra experència en l'organització de recorreguts culturals i que una vegada finalitzats, puguin conclure al Museu Krekovic, per tal que la ciutadania pugui conèixer aquest espai cultural de la ciutat de Palma. Per aquest motiu, hem pensat en les dues barriades històriques situades al voltant del Museu Krekovic, com serien la Soledat i Pere Garau, que a més, ofereixen i conserven elements patrimonials que cal donar a conèixer.

Del 27 d’octubre al 29 de novembre
Paral·lelament a aquests dos recorreguts culturals, es podrà visitar al Museu Krekovic l’exposició “Pere Garau, un barri amb història” organitzada per ARCA.


Patrocina:

6 de nov. 2014

ARCA denúncia la destrucció d'uns marges a la zona de sa Gramola (Andratx)

Foto: Michel's.
ARCA denuncia els treballs de la tala de pins provocats per l'incendi de l'any passat i que aquests es duguin amb el màxim de respecte cap als elements culturals de la zona.

ARCA ha pogut tenir coneixement de la destrucció d'un conjunt de marges situats al Km 106 de la carretera d'Andratx a Estellencs, en la zona coneguda com a sa Gramola.

Segons les fonts que ens arriben, l'empresa que està duent a terme els treballs de tala de pins en aquesta àrea afectada per l'incendi ocasionat a l'estiu de 2013, està arroseggant-los per la superfície afectada i poden haver provocat que una sèrie de marges de la zona es facin malbé.

Foto: Michel's.
Hem sol·licitat que facin saber a l'empresa que du a terme la tala de pins, que cal que actui amb major cura i respecte cap als elements etnològics que hi pugui haver en aquesta zona, en aquest cas els marges.

També li hem sol·licitat, en el cas que hagin provocat els danys, restaurin els marges que han quedat afectats.