Promotors: Fundació Amics del Patrimoni i Missioners del Sagrats Cors de Jesús i María
Constructor: Restaurotec
Arquitectes: Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña
Els portals d’esglésies de diferents períodes arquitectònics acostumen a ser ampliacions ornamentals de les portes d’entrada, per tal d’augmentar visualment les seves mides. Aquesta ornamentació va lligada a la construcció d’arcs de descàrrega o llindes estructurals que permeten foradar el mur de la façana.
Les ombres que produeixen les motllures geomètriques i figures vegetals o humanes, ajuden a crear la ficció d’una obertura monumental, d’acord amb el volum de l’església i del pany de façana on es troba aquesta porta.
En aquest ornament s’hi solen incorporar escuts i imatges relacionades amb les advocacions, amb les comunitats religioses que les varen ocupar i amb els mecenes que les varen fer construir. Moltes vegades, edificis no religiosos com castells, palaus i seus institucionals, incorporen a les seves portes figures similars a les de les esglésies.
A Mallorca, tant a les esglésies forànies com a les de Ciutat, la imatge de les façanes que més es conserva en el record, és la de panys verticals de pedra de marès, sobris i quasi sense ornament.
L’obra per a completar la portalada de Sant Gaietà ha acabat la portalada d’entrada a la nau de l’església. L’escalonat de carreus a l’arc evidenciava que encara esperava un final.
Tradicionalment el elements ornamentals s’afegien al final. S’ha de tenir en compte, però, que les etapes de construcció a les esglésies no són contínues en el temps i que en alguns casos s’han produït anacronismes inquietants al acabar-les, com és el cas de la façana de la Seu de Palma de Peyronnet.
L’obra no ha afegit, sinó sostret material, per completar una imatge desitjada però mai coneguda i que no comporta referències anacròniques; però si un cert record a les intervencions de Gaudí i Jujol a la Seu. El portal s’ha modificat esculpint els elements que ja hi eren presents.
Els carreus escalonats que hi havia sobre la porta s’han rebaixat de manera que el pla més interior, s’uneix amb plans inclinats amb la façana de l’església, deixant unes figures romboïdals amb pinzellades de mangra i or..
Al descobrir la llinda i el timpà de l’arc que conté el escut real, les dovelles i els carreus eren irregulars. S’ha netejat el morter i s’han reomplert les juntes amb tires de ceràmica daurada.
Els brancals de la porta, tant a l’interior com a l’exterior de l’església, s’han netejat i restaurat deixant la pedra de marès vista. D’aquesta s’incorporen a la textura genera de la façana.
A la façana i sobre la portalada s’ha escrit – amb un rebaix mínim de pedra- unes paraules del Llibre d’Evast e Blanquerna de Ramon Llull: “ador-te amant”, acompanyades del seu arbre de la ciència.
A les portes de l’església de fusta i a sobre d’un nou revestiment de planxes de coure s’han dibuixat, amb punxó i àcid nítric, l’alfa i l’omega.
El cancell de l’interior s’ha fet més gran per permetre una obertura més generosa de les portes, tant les del carrer com les que donen accés a la nau. D’aquesta manera l’arc de marès rebaixat que emmarca la porta a l’interior no és ferit pel cancell i ha quedat protegit dins del volum de fusta.
Dos targes de vidre verticals, a l’entrega del cancell amb la paret, permeten l’entrada
d’una llum rasant sobre el mur de façana interior sota el cor. Una llum que no molesta
per a l’ofici a l’altar major. La part interior de la façana presenta uns rebaixos daurats
per acollir les puntes de les portes grans del cancell quan s’obren.
Al carrer s’ha construït una rampa tronco-piramidal rebaixada per a entrar a la porta.
S’han cegat els escossells, s’han eliminat dos fanals amb bàcul i les bústies de recollida pneumàtica i els armaris de enllumenat que estaven enganxats a la façana.
Els cables que creuaven penjats el carrer s’han soterrat.
Algunes de les autoritats i representacions assitents a l'acte