30 d’abr. 2009

Inauguració de la Portalada per a l'Esglèsia dels Sagrats Cors.

Inauguració de la Portalada de l'Esglèsia dels Sagrats Cors, obra de l'arquitecte Elias Torres.
Patrocina: Grupo Barceló
Coopera: Ajuntament de Palma
Promotors: Fundació Amics del Patrimoni i Missioners del Sagrats Cors de Jesús i María
Constructor: Restaurotec
Arquitectes: Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña

Els portals d’esglésies de diferents períodes arquitectònics acostumen a ser ampliacions ornamentals de les portes d’entrada, per tal d’augmentar visualment les seves mides. Aquesta ornamentació va lligada a la construcció d’arcs de descàrrega o llindes estructurals que permeten foradar el mur de la façana.
Les ombres que produeixen les motllures geomètriques i figures vegetals o humanes, ajuden a crear la ficció d’una obertura monumental, d’acord amb el volum de l’església i del pany de façana on es troba aquesta porta.
En aquest ornament s’hi solen incorporar escuts i imatges relacionades amb les advocacions, amb les comunitats religioses que les varen ocupar i amb els mecenes que les varen fer construir. Moltes vegades, edificis no religiosos com castells, palaus i seus institucionals, incorporen a les seves portes figures similars a les de les esglésies.
A Mallorca, tant a les esglésies forànies com a les de Ciutat, la imatge de les façanes que més es conserva en el record, és la de panys verticals de pedra de marès, sobris i quasi sense ornament.
L’obra per a completar la portalada de Sant Gaietà ha acabat la portalada d’entrada a la nau de l’església. L’escalonat de carreus a l’arc evidenciava que encara esperava un final.
Tradicionalment el elements ornamentals s’afegien al final. S’ha de tenir en compte, però, que les etapes de construcció a les esglésies no són contínues en el temps i que en alguns casos s’han produït anacronismes inquietants al acabar-les, com és el cas de la façana de la Seu de Palma de Peyronnet.
L’obra no ha afegit, sinó sostret material, per completar una imatge desitjada però mai coneguda i que no comporta referències anacròniques; però si un cert record a les intervencions de Gaudí i Jujol a la Seu. El portal s’ha modificat esculpint els elements que ja hi eren presents.
Els carreus escalonats que hi havia sobre la porta s’han rebaixat de manera que el pla més interior, s’uneix amb plans inclinats amb la façana de l’església, deixant unes figures romboïdals amb pinzellades de mangra i or..
Al descobrir la llinda i el timpà de l’arc que conté el escut real, les dovelles i els carreus eren irregulars. S’ha netejat el morter i s’han reomplert les juntes amb tires de ceràmica daurada.
Els brancals de la porta, tant a l’interior com a l’exterior de l’església, s’han netejat i restaurat deixant la pedra de marès vista. D’aquesta s’incorporen a la textura genera de la façana.
A la façana i sobre la portalada s’ha escrit – amb un rebaix mínim de pedra- unes paraules del Llibre d’Evast e Blanquerna de Ramon Llull: “ador-te amant”, acompanyades del seu arbre de la ciència.
A les portes de l’església de fusta i a sobre d’un nou revestiment de planxes de coure s’han dibuixat, amb punxó i àcid nítric, l’alfa i l’omega.
El cancell de l’interior s’ha fet més gran per permetre una obertura més generosa de les portes, tant les del carrer com les que donen accés a la nau. D’aquesta manera l’arc de marès rebaixat que emmarca la porta a l’interior no és ferit pel cancell i ha quedat protegit dins del volum de fusta.
Dos targes de vidre verticals, a l’entrega del cancell amb la paret, permeten l’entrada
d’una llum rasant sobre el mur de façana interior sota el cor. Una llum que no molesta
per a l’ofici a l’altar major. La part interior de la façana presenta uns rebaixos daurats
per acollir les puntes de les portes grans del cancell quan s’obren.
Al carrer s’ha construït una rampa tronco-piramidal rebaixada per a entrar a la porta.
S’han cegat els escossells, s’han eliminat dos fanals amb bàcul i les bústies de recollida pneumàtica i els armaris de enllumenat que estaven enganxats a la façana.
Els cables que creuaven penjats el carrer s’han soterrat.
Algunes de les autoritats i representacions assitents a l'acte

Conferència de Mercè Gambús

Dins l'homenatge al 150 aniversari del bisbe Campins ha tingut lloc a Can Weyler la conferèncica de la professora de la UIB i responsable de la conservació de béns mobles a la Seu, Sra Mercè Gambús, que el dia 23 de maig dirigirà el recorregut embARCA't "Visita a la Seu".
Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria de Cultura, Direcció General de Cultura

29 d’abr. 2009

ARCA demana que la caserna de vigilància costera de la Colònia de Sant Jordi es conservi pel patrimoni de Mallorca

L’Ajuntament de Ses Salines pretén destruir l’antiga caserna de la guàrdia civil de la Colònia de Sant Jordi.

Probablement és una Caserna de Carabiners de l’any 1920

ARCA ha aconseguit evitar momentàniament la destrucció

És molt probable que l’antic quarter en realitat fos una caserna de Carabiners. Les dades que hem pogut aconseguir apunten a que sigui un edifici de l’any 1920. En qualsevol cas la seva ubicació ens indica sense dubta les seves feines de vigilància costera pel contraban i l’estraperlo. L’edifici es conserva en un estat acceptable, però descuidat i abandonat. L’Ajuntament sense tenir en compte els valors històrics i arquitectònics de l’edifici pretèn esbucar-ho amb els doblers del fons estatal de inversions locals.

Aquest fet, a judici de ARCA és doblement inacceptable, ja que a més de demostrar insensibilitat cap al patrimoni, vol utilitzar uns doblers públics per destruir-ho. Al nostre criteri, si es volen incentivar llocs de feina, la rehabilitació i transformació de l’antic edifici en un espai públic propietat de Sa Colònia, generaria molts més llocs de feina que la seva demolició.

El fet que l’edifici no estigui catalogat tan sols demostra les mancances de les eines de protecció de tots els municipis. Les autoritats polítiques han d’entendre que els criteris per considerar o no què és patrimoni, per sort es van ampliant i que la actuació en aquesta matèria ha de ser empre prudent cap a la conservació. Si no, el nostre passat s’esborra i la nostra personalitat també.

Urgent modificació de conveni amb el Ministeri d’Interior

ARCA demana la urgent modificació del conveni que va signar l’Ajuntament de Ses Salines amb Interior i mentrestant demanam la paralització definitiva de la destrucció del quarter, tot cercant alternatives per al seu aprofitament per la Colònia i la resta de Mallorca.

Únic a Mallorca

Des d'ARCA consideram que és molt bona notícia que aquest quarter es conservi en bon estat ja que és l’únic a tota Mallorca en un estat acceptable, fins ara tan sols es coneixien les restes del d'Escorca, ara en procés de rehabilitació.


28 d’abr. 2009

L’Associació de Xinesos te al seu local durant uns dies l'exposició d’ARCA sobre la barriada de Pere Garau

Per acompanyar l'exposició, ARCA ha fet una xerrada avui al matí

L’acte ha rebut el suport de l’Ajuntament de Palma amb la presència del regidor Eberhart Grosske, i altres representants del seu departament entre els quals Maribel Alcázar. La feina de la mediadora de la zona, Marian Haro, ha fructificat en aquesta interacció entre associacions.

A l’acte també han assistit representants d’altres entitats veïnals de Pere Garau.

L’assistència a la xerrada ha estat nombrosa i ha hagut traducció al xinés.

Les persones que han assistit a la xerrada han seguit amb atenció les explicacions sobre el nom del barri, com i quan es va crear, la seva evolució i el seu patrimoni.

ARCA pretén amb aquesta exposició conscienciar a la ciutadania sobre els importants valors patrimonials de Pere Garau, com part de l’Eixample. Un patrimoni que és senzill però molt interessant, que dona personalitat a la barriada i pel que demana protecció.

26 d’abr. 2009

embARCA't "La ciutat de les espies indefensos"

Recorregut embARCA't "La ciutat de les espies indefensos dirigit per l'escriptora Rosa Planas.

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria de Cultura, Direcció General de Cultura.

25 d’abr. 2009

embARCA't: "Visita a l'arxiu i Museu Diocesà"



Dissabte 25 d’abril va tenir lloc una visita a l’Arxiu i al Museu Diocesans, en el marc del cicle d’activitats per commemorar el 150 aniversari del naixement del Bisbe Campins. Tant l’Arxiu com el Museu de la diòcesi de Mallorca, ubicats en diverses dependències del Palau Episcopal, són institucions que nasqueren sota l’impuls d’aquest il·lustre Bisbe.

La visita començà a l’Arxiu, on el seu actual director, Mn. César Murillo, va exposar l’origen d’aquesta institució, la seva organització o el seu fons, en el que destaquen els registres sacramentals que es remunten al segle XVI. Vam poder veure la sala d’investigadors o conèixer els mecanismes de recerca o els sistemes de conservació dels documents.

Continuarem el recorregut pel museu, dirigit Maria del Mar Gaita, responsable técnica, observant alguns detalls del Palau que s’atribueixen a Gaudí, com la làmpada de ferro forjat del pati o les jardineres i la torreta de la façana que dóna a la mar. A l’interior del Museu vam llegir alguns fragments de la biografia del Bisbe redactada per Mn. Alcover, qui fou el seu vicari general, i vam poder veure el vitrall de l’oratori de Sant Pau, amb una reinterpretació de l’escut del Bisbe Campins, l’antic sepulcre del rei Jaume II, amb una referència al retorn de les restes mortals de Jaume III gràcies a les gestions del Bisbe Campins, o el mobiliari dissenyat per Gaudí en la seva intervenció a la Seu.

Aquest recorregut forma part dels actes de la commemoració dels 150 anys del naixement del Bisbe Campins.


Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria de Cultura, Direcció General de Cultura.

Conferència: "Allan Poe"

Dins la setmana del llibre va tenir lloc a Can Weyler la conferència de l'escriptor José Luis de Juan, que ens dissertà sobre el famós novel·lista nordamericà Alan Poe.

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria de Cultura, Direcció General de Cultura

24 d’abr. 2009

Un desproposit més als molins del carrer Indústria

La nostra entitat va denunciar el passat 19 de març, davant el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma la instal·lació d’unes barres metàl·liques a un dels molins del carrer Indústria (Palma), on el propietari d’un negoci de restauració volia ampliar el seu local amb una terrasa en detriment del bon ús i conservació d’un bé històric i catalogat.

Cal donar l’enhorabona a les administracions publiques que han fet complir la llei segons marca la fitxa del Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma i com veiem a dia d’avui s’han retirat les barres metal·liques.

A dia d’avui, malauradament hem de tornar a denunciar aquest cas, pel desproposit d’un propietari amb manca de cultural i sensibilitat cap al nostre llegat històric. La prova la tenim en un dibuix espantòs i sense gràcia que ha dibuixat en una de les parets del molí, el qual no encaixa estilísticament i fa malbé a la imatge d’aquest monument.

Tornem a demanar la retirada d’aquest dibuix i una sanció exemplar per a propietari que només dessitja fer experiments amb el patrimoni històric, sense conèixer el més mínim que té baix les seves mans una construcció de més de 300 anys, on l’austeritat ha estat la seva marca d’identitat.

Inauguració de la PORTALADA DE L'ESGLÈSIA DELS SAGRATS CORS


Dia 30 d'abril tedrà lloc la inauguració de la PORTALADA DE L'ESGLÈSIA DELS SAGRATS CORS, obra de l'arquitecte Elies Torres.
Aquesta obra la patrocina el Grupo Barceló, hi coopera l'Ajuntament de Palma.
Promotors: Fundació Amics del Patrimoni i Misioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
Constructor: Restaurotec
Arquitectes: Elias Torres i José Antonio Martínez Lapeña


Dia 30 d'abril a les 18h., al carrer Sant Gaietà, núm. 5, de Palma.

Conferència "El patrimoni immaterial europeu: una mirada transparent al passat"


Organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni es va celebrar a Can Weyler la conferència sobre "El patrimoni immaterial europeu: Una mirada transparent al passat" a càrrec del Dr. Eduardo Carrero Santamaría, professor titular d`Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears que ha estat presentat per Pere Ollers Vives, patró de la fundació i president d'ARCA.

21 d’abr. 2009

Destrucció de Son Mosson. Màxim responsable: AENA

La destrucció de les Cases de Son Mosson ha estat una demostració de prepotència i falta de sensibilitat cap al Patrimoni, d’AENA i particularment del director de l’Aeroport de Palma, el Sr. Nemesio Suárez.
AENA ha ignorat sistemàticament tots els informes i suports d’especialistes en Patrimoni, Geografia, Arquitectura i Paisatgisme que els havíem remés des d'ARCA.
AENA i concretament el Sr. Nemesio Suárez ha ignorat sistemàticament les propostes i les alternatives d’ARCA, sense que la comissió de Centre Històric de l’Ajuntament de Palma se pronunciés.

Hi ha més responsables?

Des d’ARCA pensam que les institucions locals no havien d’haver actuat amb tanta laxitud davant el perill imminent que corrien les Cases de Son Mosson. El Delegat del Govern, el President, la Direcció General de Navegació Aèria, el departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, on els seus tècnics no han fet cap informe favorable per a la conservació de Son Mosson, i de l’Ajuntament de Palma, estaven informats. ARCA s’havia preocupat de fer arribar la informació. Si qui té el poder no troba el camí per aturar la anunciada voluntat destructora d’AENA, què pot fer ARCA o la ciutadania? La sensació de impotència és evident. Cada institució té la seva part de responsabilitat.

Què farà ara ARCA?
Una demanda. Per a que la destrucció de Son Mosson no quedi en l’oblit immediat per la voràgine dels esdeveniments, estam estudiant presentar una demanda contra AENA ja que consideram que la llei de Patrimoni contempla que no es pot destruir un bé com el que ens ocupa malgrat no gaudís encara de cap figura de protecció concreta.
Proposar a la Comissió de Centre Històric la redacció d’un escrit reprovatori contra la destrucció de Son Mosson.
Sol·licitud de destitució del Sr. Nemesio Suàrez.
Reunió urgent amb la Batllia per tal urgir la obertura de fitxes de Catàleg per tal de protegir molt d’elements patrimonials en perill a Palma.
Treballar en el mateix sentit a la resta de la illa.

La destrucció de Son Mosson ha d’obrir els ulls a polítics governants i de l’oposició sobre el drama que implica la pèrdua de les referències paisatgístiques del nostre entorn. La riquesa patrimonial crea riquesa d’altres castes, com per exemple turística, i el patrimoni més humil que també forma part de la nostra història i el nostre record col·lectiu i que té un valor incalculable i hem de salvaguardar de més insensibilitat i incultura.

AENA ha destruït les cases de Son Mosson

Indignació a ARCA per la destrucció d’un element patrimonial de Palma

AENA i el director de l’Aeroport, Sr Nemesio Suárez ha actuat amb insensibilitat i preses per destruir un element patrimonial que a judici de ARCA i avalats per un informe del Tècnic Municipal especialista en Patrimoni, Sr Bartomeu Bestard, mereixia la pena conservar: les Cases de Son Mosson, de finals de XIX i únic referent del passat de la zona abans de transformar-se en àrea de serveis.

AENA, de manera imperdonable, sense molestar-se en demostrar les seves justificacions i abusant, al nostre judici, de la seva posició administrativa, ha actuat amb menyspreu cap als valors de la memòria paisatgística col·lectiva.
La indignació de ARCA és especialment intensa perquè estava contemplat que a la reunió de la Comissió de Centre Històric de l’Ajuntament de Palma a celebrar el proper divendres dia 24, es tractes la protecció de Son Mosson.

5 d’abr. 2009

embARCA't "Visita al Museu Bíblic"












Dia 4 d'abril recorregut embARCA't "Visita al Museu Bíblic" dirigida pel seu responsable Mn Francesc Ramis.

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria de Cultura, Direcció General de Cultura

2 d’abr. 2009

VIIè Fòrum Civil de Patrimoni


Ahir horabaixa es va celebrar a la seu d'ARCA la VII trobada del Fòrum Civil de Patrimoni amb assistència de representants de diverses entitats que constitueixen el Fòrum, com ara Domus Templi, Comissió de rellotges de sol, Grup d’estudi de les Fortificacions de Balears, Memòria del carrer, Associació de Veïns des Jonquet, Societat Arqueològica Lul·liana, Amics del Museu de Mallorca, Plataforma del Parc de les Vies, Amics dels Arxius, Obra Cultural Balear, UOB, ARCA.
El tema a debatre era preparar unes al.legacions a la llei del sòl, que està en fase d'exposició pública.
Els temes que més preocupen són:
-El dret de participació de les associacions i entitats en els procediments urbanístics
-Protecció del patrimoni arqueològic en el subsòl
- Suggeriment que hagi un expert en matèria de patrimoni a la comissió de coordinació de política territorial
- Demanen que la llei del sol protegesqui decididament tots els béns integrants en el patrimoni cultural
Amb tot això s'enllestirà una al.legació conjunta que ve recolzada per aquestes associacions que representen un sector important de la nostra societat particularment la més sensibilitzada amb tot allò que es refereix al patrimoni i la conservació del paisatge de les nostres illes.
Acabat l'acte els membres del Fòrum han participat en un "cafè per la llengua" que organitzà l'Obra Cultural Balear, tenint en compte que la llengua és un dels nostres primers patrimonis.