27 de des. 2012

ARCA preocupada per la destrucció d’un marge de característiques úniques a la possessió de Son Esteva (Andratx)


ARCA ha pogut tenir coneixement de la degradació que està patint un antic marge situat a la possessió de Son Esteva, el qual presenta unes característiques constructives úniques i especials, que el fan un element especial i que és susceptible de ser protegit per evitar que es segueixi degradant.

Sabem que des de fa un temps, s’estan duent a terme d’una forma continuada, indiscriminada i sense cap control la cremació de restes de poda d’arbres o matolls, les quals es col·loquen a la paret del marge. Posteriorment, aquestes són cremades, sense tenir en compte cap protòcol d’emergència, ni el manco respecte cap a la conservació de l’element etnològic que acabarà deteriorant-se si segueixen els treballs a aquest ritme.

A les imatges es pot observar, com la filera de blocs situada a la part superior del marge ha desaparegut parcialment, és un efecte del nivell de degradació que estan ocasionant aquests treballs de cremació de poda.

Altres conseqüències

Degut a que aquest marge es troba molt aprop del nucli urbà d’Andratx, són constants els olors a fum i cremat que els veïnats de la zona pateixen.

ARCA demana a l’Ajuntament d’Andratx que aturi immediatament aquests treballs de cremación de poda, perquè el marge de Son Esteva no es segueixi degradant més.

24 de des. 2012

Recorregut embARCA't: Palma romana


El passat 22 de desembre ARCA va dur a terme un recorregut embARCA’t de la mà de l’arqueòleg Llorenç Vila, titulat “Palma romana”.

L’activitat començà amb una introducció des de la nostra seu, on poguerem veure imatges de les restes d’època romana que han desaparegut, com les troballes de la plaça Llorenç Villalonga o el jaciment de Son Espases, mogut de la seva ubicació original.

Gràcies a les noves tecnologies i possibles interpretacions, poguerem veure reconstruccions en 3D de les troballes que es troben al soterrani de l’Estudi General Lul·lià i a la botiga de la Seu de Mallorca.

Un cop acabada l’explicació introductòria, on poguerem detectar les troballes que s’han perdut als darrers anys i les poques restes que ens queden d’aquest període, que marca els inicis de la ciutat de Palma, iniciarem la nostra visita i poguerem veure:

- Les restes de murada romana que hi ha als jardins del Bisbe.

- Una làpida funerària situada al pati del carrer Morei, 10.

- Les restes de Can Bordils, situades al carrer de l’Almudaina.

- Les restes al soterrani de l’Estudi General Lul·lià.

- Les restes al soterrani de la botiga de la Seu, que corresponen al Cardus de la ciutat romana.

21 de des. 2012

ARCA demana control patrimonial sobre les obres del bar de l’Estació de Ferrocarril de Sóller a Palma

ARCA ha observat que s’estan duent a terme obres a l’edifici CATALOGAT de l’Estació de Ferrocarril de Sóller a Palma, situada a la cantonada de l’avinguda de Joan March i Ordinas i al carrer d’Eusebi Estada.


Com a edifici catalogat, no ens consta que cap projecte d’obra hagi passat per la Comissió de Centre Històric i Catàleg, d’aquí la nostra sorpresa.

Hem demanat que un tècnic municipal es dirigís fins a aquest edifici, per avaluar el que es vol fer i que ARCA sigui informada com a entitat defensora del patrimoni històric a Mallorca.

Retirat el tancament d’alumini adossat a l’edifici

Adossat a l’edifici i ampliant l’espai dedicat a cafeteria, hi havia una estructura d’alumini que desvirtuava el conjunt i ara ha estat retirada, fet positiu, però que no sabem si pensa ser substituït per altre element igualment incompatible amb els valors patrimonials de l’immoble.

ARCA creu que ara hi ha l'oportunitat de recuperar la façana i millorar l’entorn
Però com que no sabem quines són les intencions ni coneixem si hi ha control patrimonial, demanam rigor i compliment de la normativa.
El trèspol interior de rajola hidràulica s’hauria de conservar i posar en valor.

Edifici catalogat

L’edifici es troba recollit al catàleg municipal de l’Ajuntament de Palma amb la clau 54/08 i presenta unes carecterístiques arquitectòniques molt especials d’una època concreta, on resalta per una banda l’arquitectura modernista i per un altra, no oblida el seu ús pràctic, com a edifici ferroviari, aspecte que li dóna una singularitat, un caràcter i un atractiu propis per a viatgers i turistes.

ARCA ja va manifestar la seva disconformitat amb uns afegit efectuats a les cotxeres de l’estació de ferrocarril de Sóller, element també catalogat amb la clau 54/09, li foren adherides unes planxes que serveixen per allargar el conjunt, però que desvirtuen totalment l’edifici.

17 de des. 2012

III Pujada al molí des Castellet


La comissió pro-moli des Castellet (Calvià) va organitzar ahir diumenge dia 16 de desembre la III Pujada al molí des Castellet, on es varen concentrar un centenar de persones que per tercer any consecutiu demanant a l'Ajuntament de Calvià la restauració d'aquest element etnològic, símbol del poble de Calvià.

També, demanaren a l'Ajuntament de Calvià l'eliminació d'una barrera il·legal col·locada a l'entrada del camí, per tal que els ciutadans de Calvià puguin gaudir d'aquest element simbòlic i del seu entorn.

5 de des. 2012

Imperdonable destrucció de l’harmonia i autenticitat de la Plaça Quadrado


ARCA vol manifestar la decepció i el rebuig que ens desperta el permís per a derruir l’immoble de la Plaça Quadrado amb valors patrimonials indiscutibles per la zona on s'ubica, un espai urbà de primer ordre i devora una zona ja "capolada" de Palma (lamentablement Sa Gerreria és un petit desastre).

La falta de sensibilitat dels responsables d’urbanisme de Palma i del Consell de Mallorca se demostra una vegada més. Ells apel·laran a la legalitat, però deixen de costat l'esperit de la legislació de Patrimoni Històric que està per sobre dels interessos econòmics de particulars i que vol que es conservi tot el llegat cultural, artístic i arquitectònic que han conservat els nostres avantpassats.

Mentre la normativa de runes tècniques es mantingui com ara, amb la falta de respecte pel patrimoni històric ja comentada, perdrem un darrera l’altre edificis i espais urbans amb rellevància ambiental, com ara la Plaça Quadrado, que són la nostra personalitat.

Perdre història i autenticitat a canvi de què? A canvi de res
c/ Colom. L’Ajuntament de Palma no va escoltar ARCA per conservar l’edifici de Colom cantonada amb el carrer Paners i ara tenim un solar que sembla bombardejat per a vergonya de la nostra imatge.
Avinguda Argentina. L’Ajuntament de Palma no va escoltar ARCA per conservar l’edifici del carrer Aníbal cantonada amb l'Avinguda Argentina i ara tenim un solar plé d’herbes amb un ofensiu cartell publicitari (fa al.lusió a la història del barri) que perjudica la imatge de Santa Catalina.
Plaça Quadrado. L’Ajuntament de Palma no ha escoltat ARCA i perdrem un edifici singular d'una de les places més autèntiques de Palma.

El Consell de Mallorca mira cap a un altre costat
Fa mesos que el Consell de Mallorca té escrits d’ARCA per evitar aquestes pèrdues irreparables i especialment revisar la norma de runes que és la gran amenaça i excusa per seguir derruint el patrimoni històric d'aquesta ciutat. Per molt que el Consell de Mallorca faci informes sobre alguns dels valors històrics dels edificis (així va passar amb el Quarter de Carrabiners de sa Colònia de St. Jordi, també amb l’edifici de Santa Catalina i ara igual) NO ES DUEN A TERME CAP DE LES ACCIONS QUE PERMETRIA conservar la nostra Ciutat Històrica.

ARCA demana al Consell de Mallorca que aprovi una NOVA DELIMITACIÓ DEL BIC CONJUNT HISTÒRIC DE PALMA
Si volem solucionar problemes com aquest, el degoteig interminable i llastimós d'edificis destruïts, una de les solucions seriosa i real és la nova delimitació del Conjunt Històric del Centre Històric de Palma, declaració de BIC de 1972 que necessita una ACTUALITZACIÓ URGENT, entre les quals l'acceptació com elements singulars, els espais urbans que conformen la Ciutat (Pl. Quadrado, Pl. Major, Pl. Sa Quartera, Pes de Sa Palla, Sant Jeroni).
Per què el Consell de Mallorca no dedica cap esforç a actualitzar aquest BIC i a donar -aquí sí- seguretat jurídica a tota la ciutadania i al patrimoni cultural?

ARCA demana al Regidor d'URBANISME Jesús Valls que treballi per aprovar la normativa urbanística que Palma necessita: normes clares i que respectin els valors i els elements culturals de Palma mitjançant modificacions de PGOU (que ara són molt més senzilles de tramitar perquè l'Ajuntament ha recobrat competències abans en mans del Consell) i modificacions de Catàleg. Mentrestant, té l'obligació d’evitar destruccions com aquesta.

3 de des. 2012

Recorregut embARCA't: visita al Campament dels Soldats

ARCA i la delegació de l'Obra Cultural Balear de Calvià organitzaren una visita cultural al Campament dels Soldats (Parc Natural de Llevant), on en aquests moments i fins a dia 8 de desembre s'està duent a terme la tercera campanya d'excavació arqueològica, del que fou un camp de treball per als presos republicans durant l'any 1941-2.
 
El Campament dels Soldats i el seu entorn
 
El  Campament dels Soldats d'Artà (Mallorca) va ser un lloc de repressió dels vençuts a la guerra civil espanyola, un exemple de l'actuació d'un règim feixista contra la seva pròpia població. Per això pensam que és necessari el seu coneixement i recuperació per què pugui esdevenir un lloc digne de record de les víctimes que hi patiren i una eina per a l'aprenentatge dels mecanismes dels estats repressors sobre la seva població.

El Campament dels Soldats d'Artà, situat dins els límits del Parc Natural de la Península i construït l'any 1941, no va ser mai un campament per a soldats del règim dictatorial sorgit de la Guerra civil espanyola, sinó que són unes instal·lacions que van ser destinades exclusivament a allotjar els combatents vençuts i els joves de reemplaç qualificats de “Desafectos” per la maquinària administrativa de l'estat franquista. És a dir, es tracta d'un camp de presoners de guerra i de presoners polítics, un engranatge més de la maquinària repressiva del règim que va funcionar fins anys després de la fi de la Guerra civil espanyola (1936-39).

L'entorn del Campament destaca per una abundància de restes pertanyents a la mateixa època, testimonis de la mateixa política de repressió. En destaca, sobretot, el propi Camí dels Presos, construït justament pels presoners reclosos al Campament. Així mateix, existeixen altres infraestructures lligades a la seva activitat que són objecte d'interès encara que es trobin disperses per quasi tota finca de s'Alqueria Vella. En aquest sentit hem de mencionar l'allotjament primitiu dels presoners abans de la construcció del camp, situat a una àrea molt propera a la tafona de s'Alqueria Vella de Baix. Aquest allotjament consistia —com ens han indicat els testimonis directes que hem pogut entrevistar— en unes tendes de campanya que com és natural no ens han arribat. L'única traça que actualment es pot observar d'aquesta primera presència a la zona la representen les múltiples cases de roter en ruïnes que sempre segons testimonis orals que hem pogut recollir, ja estaven abandonades a la dècada del 1940. No obstant, en algunes d'elles són evidents les reformes i adaptacions d'aquesta època i fins i tot en algun cas encara es conserven grafits dels presos fets sobre el ciment fresc d'aquestes obres.
Tanmateix, les restes de més entitat són les representades pel propi Campament dels Soldats i les estructures associades (l'aljub, els rentadors, la caseta de la cantera i la pròpia cantera), veritable assentament dels presoners que compliren penes de treballs forçats a Artà. En part per aquesta raó, és també la part més vulnerable de tot el patrimoni relacionat amb la repressió franquista a l'àrea de s'Alqueria Vella.

29 de nov. 2012

ARCA lamenta que el Ple de l’Ajuntament no aposti per Can Weyler

Avui hem intervingut al Ple


ARCA lamenta que els vots del PP hagin rebutjat una iniciativa per tal d’instar al Consell de Mallorca a donar prioritat a Can Weyler, un casal gòtic i antiga seu d’ARCA.

Des d’ARCA creim que no és suficient una feina de consolidació estructural, tot i que és imprescindible.

Des d’ARCA varem vetllar per Can Weyler quan era la nostra seu i varem afavorir la compra per part de l’administració. Ara tenim la gran preocupació de creure que si no hi té un pla d’usos previst i decidits amb unanimitat entre societat i partits polítics, l’edifici corri el risc de caure en un estat de degradació. D’altra banda continuam sense rebre explicacions satisfactòries d’on són els doblers que des del Govern Central s’havien destinat per la compra i rehabilitació de Can Weyler.

Esperem que trobarem noves vies per la implicació de l’Ajuntament de Palma.


Discurs d'ARCA 

Molt Honorable senyor batle, honorables senyores i senyors, ciutadanes i ciutadans de Palma:


L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) com a entitat preocupada i interessada en la defensa, conservació i preservació del patrimoni històric de Mallorca des de fa vint-i-cinc anys es presenta com a part interessada a la proposició numero 40 del grup municipal socialista al Ple de l’Ajuntament de Palma en data de 29 de novembre de 2012, relativa a Can Weyler.

Can Weyler és un casal gòtic situat al centre històric de Palma, carrer de la Pau, 5, DECLARAT BÉ D'INTERÈS CULTURAL i catalogat al Catàleg Municipal de Patrimoni.

Can Weyler ha estat durant més de 20 anys la seu d'ARCA, un referent en quant a la preservació i conservació per a tot Mallorca d’aquest casal gòtic del centre de Palma.

ARCA durant aquests anys -com a arrendatària i com a entitat preocupada pel Patrimoni Cultural, va mantenir el casal, el va acondicionar en moltes de les seves dependències, en va estudiar la seva història, va promoure la declaració de BIC i va restaurar un dels principals valors arquitectònics del casal: les finestres coronelles i els arcs gòtics de la primera planta.

Per aquest motius, l'Associació veu amb molta preocupació el procés d’abandonament i degradació que està patint aquest edifici històric, des de la nostra sortida al febrer de 2011.

Un edifici d’aquestes característiques al trobar-se tancat i sense un manteniment mínim experimenta un procés ràpid de degradació, pel qual hem demant al Consell de Mallorca que intervengui aviat, sinó estaríem parlant d’una negligència que la ciutadania no entendria.

El passat 8 de novembre de 2012, el vice-president de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, va afirmar al Ple del Consell de Mallorca que durien a terme una inversió de tan sols 55.000€ per a la consolidació estructural de l’edifici de Can Weyler. Aquesta és una notícia positiva, però sense dubta insuficient.  En qualsevol cas, esperam que aquesta inversió se faci realitat  amb urgència, perquè quant més es demori aquesta intervenció el cost econòmic augmentarà i repercutirà damunt la hisenda pública. Però, encara podria ser pitjor i és que ens arriscaríem a perdre una joia històrica i arquitectònica.

ARCA com a part afectada en la compra-venda de Can Weyler va impulsar i seguir de molt a prop aquest procés, que es va dur a terme amb fons públics provinents del govern central, on s’especificava que amb aquests diners es comprava i es rehabilitaria Can Weyler.
L'impuls de la consellera insular Isabel Oliver i de tot l'equip de govern anterior, amb el parer unànime del Consell de Mallorca, va permetre aquella adquisició i l'inici d'uns treballs per arribar a un projecte de restauració i després de rehablitació amb un ús turístic i cultural per a la Ciutat i per Mallorca.

Lamentablement estam al punt inicial.A dia d’avui, Can Weyler és propietat del Consell de Mallorca, però és un casal totalment abandonat. Quin és el Projecte o el pla d’usos que tendrà Can Weyler?

Tenen consciència els responsables de patrimoni del Consell i d’aquesta ciutat que es tracta d'un bé d'interès cultural declarat en mans de la pròpia institució insular?
Saben els regidors municipals que d'aquesta manera estam perdent un Bé d'Interès Cultural de Palma i, al seu torn, de Mallorca?

Ja sabem que estam en una forta etapa de crisi. Però això no ha de suposar perdre patrimoni, sobre tot si aquest patrimoni té possibilitats d'usos culturals i turístics atractius per al centre de Palma. No basta oferir una Nit de l'Art comercial o una Nit del Born ni mercats nadalencs, és necessari jugar a favor de les inversions culturals i aquesta, restaurar i rehabilitar Can Weyler, n'és una principal.

L'Ajuntament no n'és propietari, ja ho sabem, però és corresponsable de tot el que passa a Palma i té la possibilitat d'incidir en l'estat d'un edifici públic de la magnitud de Can Weyler.

Finalment, una qüestió que ens preocupa com a entitat ciutadana: a on són els doblers que hi havia per a rehabilitar aquest casal? En aquest sentit, demanem transparència, per saber que s’ha fet d’aquesta partida, perquè la ciutadania ho demana constantment i Can Weyler ho necessita urgentment, perquè no acabi com altres exemples de mala gestió patrimonial per part de l’administració pública, com Can Serra, Can Fàbregues,  Raixa,...

El projecte de conservació i rehabilitació de Can Weyler no pot esperar més i en aquest sentit, ARCA compromesa en la conservació del patrimoni històric de Mallorca s’uneix a la moció per a la rehabilitació de Can Weyler, perquè aquest casal recuperi el seu esplendor i pugui ser un escenari social, cultural i patrimonial de primer ordre, al centre històric de Palma.

ARCA demana seny a les institucions i ofereix la seva col·laboració com sempre (encara que la treguin defora de la Ponència Tècnica de Patrimoni) per recuperar aquest edifici del gòtic civil per a la ciutadania com a referent viu del patrimoni de la nostra ciutat. Un projecte de restauració viu i en directe seria una magnífica oportunitat per visitar i mostrar Can Weyler, una bona ocasió per rellançar els valors patrimonials de tot el centre històric de Palma (basta recordar el paper que ha jugat la restauració de la catedral vella a Vitòria). Si hi ha una inversió per al turisme cultural, útil i perdurable, aquesta és per a la restauració de Can Weyler!

PALMA, 29 DE NOVEMBRE DE 2012


26 de nov. 2012

Recorregut embARCA't: Arqueologia a Calvià

El passat dissabte 24 de novembre ARCA va organitzar un recorregut embARCA’t titulat Arqueologia a Calvià de la mà de l’arqueòleg Daniel Albero.

La visita ens va permetre comparar els canvis i la feina que s’ha anat realizant en l’àmbit de la conservació i recuperació del patrimoni històric al municipi de Calvià des de la nostra darrera visita a l’any 2008.


A la visita poguerem veure d’aprop la Naveta Alemany, el Túmul de Son Ferrer, el parc arqueològic del Puig de sa Morisca i el jaciment romà de sa Mesquida. A tots ells poguerem veure la feina de recuperación i musealització que s’ha realitzat per part d’un equip tècnic de l’Ajuntament de Calvià i la Universitat de les Illes Balears, coordinat per Manel Calvo i on Daniel Albero i altres grans professionals han fet possible que aquest patrimoni històric sigui més presentable i atractiu de cara a la ciutadania.


1) Introducción: Fases de la prehistoria balear.


En la península de Calviá se documentan yacimientos de diverso tipo relacionados con la ocupación humana de la zona durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro. Esta zona aparece pues con una alta densidad de yacimientos que se relacionan con unos ecosistemas ricos en recursos. Esta visita constituye pues un primer contacto en lo que se refiere a la forma en la que las sociedades prehistóricas explotaron un territorio concreto y la forma en la que se organizaron socialmente para hacerlo en distintos momentos.

A pesar de que el arco temporal que vamos a tratar es muy amplio, y abarca casi dos milenios, la ocupación estable de la isla por parte de comunidades humanas se remonta hacia inicios del III milenio AC. De esta forma, el primer paso consiste en encuadrar los periodos que vamos a ver dentro del proceso global que constituye la prehistoria de Mallorca. Ya que, desde los primeros asentamientos que se producen en la isla hasta la conquista romana el año 123 AC., se producen importantes cambios en el seno de las comunidades que afectan a su modo de vida, a su forma de organizarse y a su cultura material. Conviene tener en cuenta desde un primer momento que las sociedades prehistóricas de las islas no son lineales, por el contrario, son susceptibles de recibir estímulos externos e internos que provocan cambios y reflejan un panorama muy complejo de interacciones dentro de una misma comunidad, con otras comunidades y también con el entorno.

De esta manera, con la finalidad de contextualizar al visitante, se incorpora la siguiente tabla. Las características de los periodos relacionados con los asentamientos que vamos a visitar, de la Edad del Bronce y la Edad del hierro serán explicadas y completadas in situ. De forma obligada, ya que no podemos obviar sin más el registro que precede a estas fases, se va a realizar también una breve aproximación a los asentamientos calcolíticos, remarcando las continuidades y rupturas que se producen con los periodos en los que vamos a profundizar detenidamente.

A. Primeros Asentamientos 2900-2800 BC

-Utilización de abrigos y grutas para estabulación de ganado.
-Inhumación de pequeños grupos en grutas.

B. Calcolítico 

Campaniforme 2500-2300 BC
-Poblados de cabañas.
-Ganadería transhumante.
-Cerámica incisa campaniforme.
-Metalurgia local del cobre.
-Inhumaciones no masivas en grutas y abrigos.

Epicampaniforme 2000-1800 BC
-Decoraciones incisas simples.
-Ganadería transhumante.
-Primeras inhumaciones colectivas en grutas e hipogeos.
-Construcción de dólmenes.
-Primeras evidencias de materiales de bronce.

C. Bronce 

Bronce Antiguo (Naviforme I) 1800-1600 BC
-Aparición de asentamientos con arquitectura ciclópea
-Abandono de poblados de cabañas.
-Ganadería transhumante estabulada en abrigos.
-Necrópolis colectivas en grutas e hipogeos.
-Utilización de los dólmenes.
-Santuarios rupestres.
-Inhumaciones sencillas en tumbas individuales.

Bronce Final (Naviforme II) 1400-1100 BC
-Auge de los intercambios con el exterior.
-Proliferación de objetos de bronce.
-Áreas de producción comunal a gran escala.
-Creación de una red de asentamientos costeros.
-Abandono de hipogeos funerarios.
-Nuevas necrópolis colectivas en abrigos o grutas.

D. Hierro

Hierro I (Talayótico) 1100-800/700 BC
-Abandono de la red de asentamientos costeros.
-Primeros objetos fenicios.
-Aparición de instrumentos de hierro.
-Abandono de poblados naviformes y aparición de asentamientos talayóticos.
-Control y defensa del territorio.

Hierro II (Postalayótico) 600-123 BC
-Llegada masiva de materiales púnicos.
-Ocupación de islotes costeros y fundación de enclaves púnicos.
-Construcción de los santuarios.
-No se construyen más talayots.

2) Bronce Naviforme: Navetiforme Alemany.


La visita del naviforme Alemany, excavado en 1971 por C. Ensenyat y uno de los más emblemáticos de la isla, nos permitirá abordar a partir de un caso concreto que características se documentan en este tipo de hábitat y que tendencias generales se registran en la isla. Así pues, durante el periodo que nos ocupa se asiste a la construcción generalizada de estructuras ciclópeas naviformes en Mallorca, bien de forma aislada, o formando poblados de varias unidades que ocupan nichos ecológicos muy variados Para conocer mejor esta situación general se irán complementado los datos obtenidos en este yacimientos con otros datos procedentes de yacimientos de otros puntos de la isla. De esta manera se tratará la forma en la que se desarrollaba la técnica de construcción de monumentos ciclópeos y la significación social que pudo tener este tipo de arquitectura en el seno de las comunidades que las realizaron. Por otro lado, este tipo de arquitectura tan peculiar será relacionada con el modo de vida, el patrón de enterramiento y asentamiento observados en la isla. Esta base explicativa constituirá la manera adecuada para conocer como se organizaban socialmente y económicamente este tipo de comunidades. Finalmente se valorarán que conexiones materiales pueden realizarse entre este tipo de asentamientos y los antiguos asentamientos epicampaniformes y que cambios se suceden en los mismos durante la Edad del Bronce hasta que estas unidades domésticas entran en desuso en el Bronce Final. En lo que se refiere a los estímulos externos e intercambios de productos e ideas que pudieron incentivar dichos cambios, se realizará una aproximación a los contactos que se documentan así como cambios en el patrón de asentamiento que pudieran estar relacionados con esta cuestión.


3) Edad del Bronce y Edad del Hierro: Túmulo de Son Ferrer. 



Este yacimiento se ubica en el centro de la península de Calviá, de esta forma, el asentamiento se halla emplazado en el centro de una zona que fue rica en recursos de tipo forestal, agroganaderos y marinos, tanto de agua dulce como salada. Este asentamiento demuestra el interés de las comunidades por delimitar de forma efectiva su área de captación de recursos. De esta forma, los enterramientos y rituales que se llevaron a cabo allí, están en conexión directa con el control y la vinculación del territorio por parte de unas comunidades con una zona de explotación simbólicamente bien definida. En este sentido, este asentamiento resulta ilustrativo de cómo se construye la identidad de la comunidad y que mecanismos funcionan en cada momento para mantener una relación efectiva con el territorio, así como la cohesión social.


La visita de este yacimiento enlaza con la explicación del Naviforme Alemany a partir de la visita del hipogeo de enterramiento de la Edad del Bronce y la explicación del conjunto referido a esta fase a partir de las evidencias constatadas y los paralelos más próximos documentados en el resto de la isla.


Posteriormente se realizará una aproximación al uso y a las actividades realizadas en un área ritual constada en el tránsito entre el Bronce Final-Hierro. En este sentido se expondrán varias conclusiones obtenidas a raíz del estudio de la cerámica, análisis polínicos, etc. Así como el papel desempeñado por la arquitectura en la construcción posterior del turriforme en el Talayótico. También se valorará que papel pudo tener la construcción de estos túmulos en la concepción simbólica del territorio.

Finalmente abordaremos la última fase del yacimiento, la amortización de la cueva del Bronce para enterramientos durante el Postalayótico. De esta forma, se ofrecerá una visión general de distintos patrones de enterramiento observados durante la prehistoria balear que abarcaría desde los hipogeos de enterramiento hasta los enterramientos en urna, pasando por enterramientos en cal e incineraciones.

4) Bronce Final y Edad del Hierro: Puig de Sa Morisca.


Este yacimiento resulta muy sugerente para abordar cuestiones importantes que se constatan durante la Edad del Hierro y que divergen con lo observado durante la Edad del Bronce. De esta forma, se documentan importantes cambios en lo que se refiere a la utilización de la arquitectura ciclópea y al patrón de asentamiento, observándose un aumento de la territorialidad que se materializa en diversos tipos de asentamientos como los talayots, túmulos, etc. Todas estas cuestiones serán abordadas con profundidad desde el yacimiento del Puig de Sa Morisca. De esta forma a partir de la visita al asentamiento podremos conocer de que forma se organiza una comunidad durante la Edad del Hierro y que cambios experimenta la misma a raíz de varios sucesos históricos. Finalmente también se tendrán en cuenta, por su singularidad, la ocupación del asentamiento en otras épocas como la almohade y su relación con otros hechos históricos.




Por otra parte es en estos momentos de la prehistoria mallorquina cuando asistimos a los primeros contactos y a la inserción de las islas dentro de las redes comerciales fenicias y púnicas documentándose importantes cambios en la cultura material y en la organización de los asentamientos. De esta manera se evaluará el impacto que estos contactos, especialmente vinculados con Ibiza, pudieron ocasionar en las sociedades de la Edad del Hierro I y II. En este sentido, se documenta la creación de asentamientos en islotes, como Na Guardis o el Turó de ses Abelles, que aparecen claramente vinculados a este intercambio entre indígenas y foráneos.

Tratar el alcance de este fenómeno es de gran utilidad para conocer la importancia y envergadura de las redes comerciales que se estaban desarrollando en el Mediterráneo Occidental en este momento y que quedan plasmadas materialmente en el Pecio de el Sec. Por otra parte, el estudio de las rutas de intercambio nos aproxima a los contextos generales en los que se insertan las sociedades del Hierro Final, así como al lugar que ocuparon las poblaciones isleñas en las luchas de poder que se desarrollaron para controlar estas rutas comerciales. En este sentido se observan interesantes interacciones y asimilaciones de elementos foráneos por parte de las sociedades postalayóticas, aunque también se observan fenómenos de resistencia. Finalmente, se abordarán brevemente las consecuencias que tuvo la conquista romana para las
sociedades prehistóricas isleñas y en que forma esta repercutió en los asentamientos prehistóricos como el Puig de Sa Morisca.


Text: Daniel Albero Santacreu.

21 de nov. 2012

Alegria a ARCA pel manteniment dels hospitals

La ciutadania, i ARCA també, han ajudat a obrir els ulls dels qui governen

ARCA ha participat activament en el treball ciutadà per a la conservació d’aquests dos elements sociosanitaris fonamentals, posant en valor la història dels dos hospitals més antics de les illes.

Val la pena insistir des de la ciutadania en defensa dels interessos generals i obrir els ulls de qui governa per a que torni enrere decisions absurdes com la que es pretenia.

Diumenge mateix, fa tres dies, ARCA va organitzar una visita als exteriors del Joan March incidint en el seu manteniment.. També va organitzar el passat més de juliol amb el títol “ARCA defensa els hospitals: un patrimoni viu” un cicle de conferències molt interessant i amb molta assistència sobre els valors històrics i assistencials dels dos hospitals. El General amb més de 500 anys de història i el Joan March que representa una història més curta però ben intensa que inclou fets fonamentals dins la lluita mèdica contra les malalties infeccioses i part important en la repressió durant la guerra civil.  El cicle organitzat per ARCA va tenir la participació dels metges Bartomeu Togores i Francesc Albertí, les investigadores  Bàrbara Suau i Caterina Garcies i l’historiador Gaspar Valero.

Ara ARCA continuarà treballant per a que els edificis i les investigacions sobre la història d’aquests dos hospitals es posin en valor i per a que el seu rastre com testimoni viu ens ajudi a entendre-la i continuar–la.

19 de nov. 2012

Diumenge passat, visita d’ARCA als exteriors de l'hospital Joan March


Doble objectiu: Defensar els hospitals i conèixer la història

ARCA, va organitzar ahir diumenge una visita als exteriors de l’Hospital Joan March i conèixer la història del conjunt d’edificis que conformaven una petita comunitat organitzada.

La visita tenia un rerefons important que és la col·laboració d’ARCA  en la lluita per la conservació dels hospitals més antics de Mallorca: el Joan March i el General de Palma.

Trenta persones passejaren entre els edificis i reberen les explicacions de Bàrbara Suau i Bartomeu Togores

Bàrbara Suau, mestra i investigadora sobre la història de Bunyola, responsable de la revista Es Castellet, va desgranar els detalls del projecte, construcció i funcionament d’un hospital concebut en un primer moment per a homes malalts de tuberculosis i que amb els esdeveniments econòmics i socials de les dècades dels anys 20 als 40 del S. XX, va acollir nines i nins a més d’homes i dones també d’altres malalties infeccioses. Bàrbara contà com per a les persones de Bunyola era un lloc estigmatitzat i no volien tenir contacte per por al contagi. Va relatar anècdotes extretes de les seves entrevistes a usuàries i treballadores. També relatar el trist paper de l’Hospital durant la guerra civil.

Bartomeu Togores, metge de l’hospital des de 1985, cap de servei d’Ortogeriatria, relatà la incidència de la tuberculosi a Espanya durant els anys 30 i 40, el mètode de contagi i els tractaments. Cada persona podia contagiar altres 15 durant un any. La propagació de la bactèria era a través de l’aire i l’aïllament era la única manera d’evitar-ho.

El Dr. Togores explicà l’evolució dels serveis mèdics d’acord amb l'evolució de la societat de Mallorca fins al dia d’avui en que és un hospital imprescindible pel que s’anomena atenció sociosanitària. La realitat és que cada vegada hi ha més persones d’avançada edat que necessiten tractament de recuperació d’ictus o rehabilitació articular per fractures. A més als dos hospitals sociosanitaris de Mallorca: el General i el Joan March (tots dos amb anunci de tancament) duen endavant d’altres programes com d’atenció a depenents de l’alcohol:UPRA, o el de cures pal·liatives que suposa un 15% de l’activitat hospitalària.

El cost d’un llit al dia al Joan March és entre 3 i 4 vegades més econòmic que a Son Espases, per això la seva funció es fonamental a l’entramat sociosanitari. Aquelles persones convalescents de llarga duració que no necessiten una atenció intensiva, son derivades a l’Hospital des de Son Espases i Son Llazter. 

18 de nov. 2012

Recorregut embARCA't: Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomis (Lloseta)


El passat dissabte 17 de novembre organitzarem un recorregut embARCA't titulat “Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomís (Lloseta)”, dirigit pel guia cultural i de muntanya i també soci d'honor d'ARCA de l'any 2009, Vicenç Sastre.


La visita pretenia donar a conèixer els darrers treballs de neteja que s’han dut a terme a un dels poblats talaiòtics més importants del centre de l’illa i conèixer una contrada de gran valor ecològic i patrimonial, on poguerem veure d'aprop la possessió de s'Estorell Nou o Filicomís, on el seu propietari Joan Riera, molt amablement ens obrí les portes de ca seva, que actualment funciona com a allotjament rural.

FIDEÏCOMIS O FILICOMÍS

Institució de dret successori anomenada també substitució fideïcomissària. Consisteix a nomenar successivament dos o més hereus de manera que el fet que l’hereu nomenat en segon lloc (fideïcomissari) adquireixi l’herència depèn que es compleixi una condició o que s’arribi a un terme disposat pel testador (fideïcomitent), mentre que el primer hereu (fiduciari) ha de mantenir i conservar els béns compresos a l’herència disposada així. El fideïcomís aparegué a Roma amb la finalitat d’obviar les dificultats que plantejava la institució del llegat, tot i que tal com es coneix actualment és obra de Justinià, a l’època del qual obtengué una gran difusió ja s’utilitzà per evitar que el patrimoni sortís de la família. Per aquesta mateixa raó, assolí la seva màxima esplendor a partir de la baixa Edat Mitjana, fins a finals del segle XVIII.

A Mallorca, els primers fideïcomís es troben documentats a partir del segle XIV, seguint el model romà justinianeu. A diferència del mayorazgo, cal dir que aquest no era perpetu i també cal considerar que no era exclusiu de la noblesa, sinó també emprat per la pagesia. Aquest sistema ha permès la conservació d’un patrimoni cultural, que hagués estat difícil degut als repartiments hereditaris.

A la fraseologia popular, s’utilitza la variant formal filicomís: és més llarg que un filicomís per expressar que una cosa és molt llarga; tenir més memòria que un filicomís per dir que se’n té molta o que es poden recordar coses molt llargues de contar.  En quant a la toponímia tenim la possessió des Fideïcomís o la cova des Fideïcomís.

(GEM V.5, pàg. 302)

S’ESTORELL

Possessió del terme municipal de Lloseta, fou una alqueria islàmica I dividida després del Repartiment.

Els segle XIII-XV, hi tengueren terres els Orenor, Lledó, Cília, Medàlia, Albertí, Tarí, Tagamanent, Garau, Burgues, Fuster, Safortesa i altres. El 1440, el ciutadà Joan Fuster n’adquirí la part de Francesc Burgues i esdevingué titular  de tota la possessió.


El 1557, fou fideïcomissada, amb la posada de s’Estorell (Carrer Morei 11 de Palma) per Felip de Pacs Fuster i, parcialment, denominada es Fideïcomís.
El 1585, tenia cases, tafona, dos cellers i molí d’aigua al torrent d’Almadrà. Estava dedicada a olivar, vinya, conreus de cereals i lleguminoses. Tenia hort de reguiu amb producció d’alfals i hortalisses. El segle XVI, a la capella hi havia un retaule de Nostra Senyora del Roser, que, més endavant fou dedicada a Nostra Senyora de les Neus (1646).

El 1688, era valorada en 55.000 lliures. Els Fusters de s’Estorell hi foren succeïts (1652) per Pere Ramon Safortesa Fuster, II comte de Santa Maria de Formiguera, dit el Comte Mal. El 1694, en morir sense successió, deixà els seus béns com a obra pia i la possessió passà a l’administració del capítol de la Seu de Mallorca.

Després d’un llarguíssim plet, fou adjudicada (1818) a Josep Togores Sanglada, comte d’Aiamans. A mitjan segle XIX, s’hi bastí un oratori, centre de culte de les possessions i els rafals dels voltants, fins que fou abandonat el segle XX. El 1863, amb una extensió de 732 quarterades, era la més gran del terme.


Al principi del segle XX, fou dividida i venuda a diferents propietaris:
-    Joan March Ordines: S’Estorell Gran o vell.
-     Melcior Jaume Julià: S’Estorell Nou o es Fideïcomís.
-         Joan Mateu Coll: Es Cocó.

Les cases antigues estaven en un estat de ruïna total, però se n’inicià (1989) una acurada restauració . Té les fonts dites Nova, des Trenc i des Vidre. S’hi troben el pla de ses Figueretes i l’hort Gran. El torrent d’Almadrà hi rep la denominació de s’Estorell.

(GEM V.5, pàg. 136-7) 


13 de nov. 2012

ARCA denuncia la invasió estètica i il•legal per una empresa internacional al centre de Palma


ARCA demana la retirada immediata dels rètols i els decorats de la façana del comerç instal·lat recentment a la via Alemanya número 8, a l’edifici Can Salas

L’edifici Can Salas està catalogat pels seus valors patrimonials

L’Eixample de Palma no és un polígon industrial. Pets and Company no pot envair estèticament una illeta que es conserva amb uns edificis de principis del S. XX.

La fitxa de Catàleg de l’edific Can Salas especifica que les façanes s’han de mantenir inalterades i fins i tot en quan a modificacions permeses especifica: “Les modificacions de l’interior no han d’alterar ni la tipologia ni la disposició de les façanes”

Per tot això hem demanat a l’Ajuntament de Palma que es procedeixi a una ràpida inspecció per tal d’obligar a la retirada de tots els elements que cobreixen la façana. ARCA ha comunicat a les persones responsables de l’Ajuntament de Palma que l’alteració estètica de la façana produïda a l’edifici de via Alemanya núm. 8, conegut com a Can Salas, és il·legal ja que afecta a un edifici catalogat.

ARCA demana que de manera urgent s’actuï sobre el comerç instal·lat allà, Pets and Company, per tal de procedir a la retirada de tots els elements que cobreixen de manera ostentosa la façana i prendre les mesures adients sancionadores en cas que fos pertinent.

L’esmentat comerç hauria de presentar un projecte de retolació a la comissió de Centre Històric i Catàleg i rebre prèviament la seva autorització.

L’estètica de les instal.lacions comercials, tema pendent

Aquest és un cas evident en que la legalitat està de part del Patrimoni. L’edifici età catalogat i tot el recobriment i retolació de la façana ha de ser retirat i substituit per un element discret que no deteriori la imatge estètica del conjunt.

Però hi ha molts altres casos en que els interessos dels comerços per fer-se veure, fan malbé el nostre paisatge urbà. Palma en aquesta qüestió té una assignatura pendent i des d’ARCA convidam a prendre iniciatives que redundin el l’interès general de conservar la personalitat de l’estètica dels nostres barris de l’Eixample. A la llarga tothom sortirà beneficiat.

9 de nov. 2012

Valoració per part d’ ARCA de les decisions del Consell sobre Can Weyler

És una petita passa positiva però a totes llums insuficient.

Avui el Ple del Consell de Mallorca ha aprovat tan sols la inversió de 55.000€ per a la consolidació estructural de l’edifici de Can Weyler. Això és positiu, però sense dubta insuficient.  En qualsevol cas, esperam que aquesta inversió se faci realitat  amb urgència.

ARCA continuarà vetllant i cercant el consens per Can Weyler entre ciutadania i tots els partits polítics per a que aquest casal gòtic que va ser adquirit per l’administració sigui un actiu patrimonial en un futur el més ràpid possible.

Planificar el futur de Can Weyler
Planificar el futur, malgrat la crisi econòmica ho retardi, no costa doblers però garanteix un ús per un bé patrimonial de primer ordre. ARCA mantindrà l’atenció sobre aquest casal i el contacte amb tots els grups polítics per a crear i mantenir el consens.

Continuam sense rebre cap explicació satisfactòria sobre on són els doblers per a la rehabilitació que havien arribat des de Madrid.

Valoració sobre el Patrimoni de Sa Nostra
S’ha decidit que el personal tècnic del Consell de Mallorca comenci a fer un inventari i valori el Patrimoni de Sa Nostra per a protegir el que sigui adient. Esperam que aquesta iniciativa de començar el camí cap a la protecció d’aquells béns culturals de Sa Nostra que ho mereixin, sigui ràpida i efectiva. No n’hem de perdre cap pel camí.

Lamentam que no hagin deixat intervenir ARCA dins el Ple
D’altra banda lamentam que la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, no hagi volgut autoritzar al representant d’ARCA a intervenir durant la sessió de avui. No seria la primera vegada que es feia una excepció a la norma com a deferència cap a una entitat ciutadana que tan sols treballa per l’interès general del Patrimoni. No hem d’oblidar que ARCA va ser exclosa pels actuals responsables del Consell de Mallorca de la Ponència Técnica de Patrimoni Històric.