Associació per a la Revitalització dels Centres Antics
Dissabte 14 de gener a les 10'30h.
"Llegendes de Palma".
Dirigit pel professor d'història Josep Borne Mas.
Recorregut on podrem gaudir dels llocs més misteriosos de la Palma antiga, on la història i la ficció van de la mà.
Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).
preu: 5€ socis
8€ no socis
Inscripció prèvia, places limitades.
Dimecres 28 de desembre a les 17'00h.
"Visita a la parròquia de Sencelles. El Patrimoni Immaterial de les Neules de Nadal".
Dirigida per Jordi Llabrés, cronista oficial de Sencelles.
Visita guiada dins la parròquia de Sencelles per conèixer in situ la tradició d'aquesta activitat arrelada a Mallorca dins aquest període de festivitat que conforma un Patrimoni Immaterial que cal donar a conèixer.
L'activitat serà conduida per l'especialista en Patrimoni Cultural de Sencelles qui ens explicarà aquesta tradició a la seva localitat i el seu significat.
Activitat gratuita.
Sortida: A les 16:00h amb autocar des del camí de Jesús cantonada amb via Alemanya (Palma) o a les 17.00h a la parròquia de Sencelles.
Inscripció prèvia, places limitades: arcainforma@arcapatrimoni.net
Patrocina:
UNA APROXIMACIÓ A L'ARQUITECTE GUILLEM FORTEZA
ARCA realitza aquesta exposició sobre l'arquitecte Guillem Forteza donant continuïtat a les monogràfiques ja executades anteriorment per la nostra entitat sobre arquitectes que han deixat empremta a la nostra illa com varen ser les dedicades a Gaspar Bennazar, Francisco Roca Simó i a Josep Ferragut.
Guillem Forteza (Palma perviu a la memòria de l'illa especialment per la seva immensa obra escolar. Però la seva petjada va molt més enllà. A més d'escoles, va crear esglésies i capellés, xalets, hotels, edificis plurifamiliars, magatzems industrials, ornaments religiosos... tot són obres d'un arquitecte polifacètic que, tot i no tenir una vida llarga, va omplir la seva de creativitat i feina i va deixar un important llegat.
 |
| Sa Graduada a SaPobla. |
Hem titulat aquesta feina com "Una aproximació a l'arquitecte Guillem Forteza" perquè seria impossible abastar un acostament íntegre a totes les seves facetes intel·lectuals i d'activisme social. La seva obra és extensa, no sols en edificis, sinó també en texts, projectes urbanístics, idees polítiques i profunditat religiosa, tot dins un context social de canvis continus.
Forteza va viure i treballar durant la dictadura de Primo de Rivera, també en l'época de la República, en el transcurs de la Guerra Civil i per últim en els principis del règim franquista. Aquests continus canvis i moments socials tràgics, actuaren, sense dubte com condicionant de la seva feina i estat d'ànim.
A l'exposició intentam, amb més de 100 fotografies, apropar a la ciutadania qui és una figura vital per l'illa de Mallorca.
Capella hospital Joan March.
Forteza va treballar també en col·laboració amb altres arquitectes insignes.
La tasca pendent d'estudi sobre Forteza és extensa. Tot i que molt s'ha investigat fins ara, i aquesta exposició intenta ser una aportació més, queden molts interrogants oberts que intentarem, en la mesura de les nostres possibilitats, anar esbrinant en el futur.
Un grapat d'obres d'en Forteza ja no existeixen perquè el creixement urbanístic, moltes vegades desordenat i insensible, les va enderrocar. D'altres no es varen arribar a construir i, el que és més important, encara queden a tota l'illa, millor dit, a totes les illes, molts d'edificis singulars, alguns humils, tots interessants que esperem que romanguin amb nosaltres com a part del Patrimoni a llegar a les futures generacions.
ALGUNS TRETS BIOGRÀFICS
Va néixer l'any 1892 a la ciutat de Palma
Va ser arquitecte diocesà de Mallorca, va tenir el seu primer càrrec polític com a regidor de l'Ajuntament de Palma i el 2 de gener de 1923 va ser nomenat batlle per Reial Ordre.
Potser el càrrec més important però va ser el d'arquitecte director de construccions escolars i vocal tècnic de la Junta Provincial de Primera Ensenyança. Càrrec que va exercir des de 1921 fins a la Guerra Civil.
El 22 d'octubre de 1943 moria a la seva ciutat natal després d'una malaltia progressiva.
Gran investigador de l'arquitectura tradicional, l'any 1931 Forteza començà a utilitzar els models racionalistes. No obstant sempre va combinar i alternar diversos estils.
Obres més significatives serien a Palma Clínica Grau (hotel Armadams), Marivent, la coneguda com Fundació Dragan, Església del Molinar i del Terreno i en col.laboració amb altres arquitectes Esglèsia de les Reparadores i el conegut com Hotel Avenidas. Fora de Palma Caubet, Celler de Felanitx etc A més, va projectar més de 100 escoles de les quals queden una bona quantitat.
L'exposició ha estat coordinada per la Llicenciada en Història Concha Gallego i la vicepresidenta d'ARCA, Àngels Fermoselle.
Les més de 100 fotografies són principalment obra de Benet Bohigas i Concha Gallego.
 |
| Església del Terreno. |
Per dur a terme la exposició hem comptat amb la col.laboració económica de la Fundació Caixa Colonya
El recorregut presentat per l'administració per al tramvia de Palma travessa diferents espais amb elements de valor patrimonial i paisatgístic.
 |
| Tramvia sense catenària a Saragossa. |
A la informació facilitada sobre el tramvia, s'observa la presència de catenària en tot el traçat. Ens referim al cablejat superior on s'enganxa el tramvia per a carregar l'energia i la línea de postes necessària per a soportar-la. Avui en dia, és possible eliminar la catenària utilitzant altres solucions amb menor impacte paisatgístic.
Diferents sistemes tecnològics sense catenària parcial o total estàn en funcionament amb èxit a ciutats com a Saragossa, Sevilla, Burdeos, Angers, Reims, Orleans, Tours, Rio de Janeiro, Estambul, Dubái o Sídney, entre d'altres.
Inclús, el nou tramvia de Barcelona que unirà la plaça de Glòries i Verdaguer tampoc té catenària.
Endemás de la catenària, ens preocupa el traçat del Molinar, que obliga a construir una carretera alternativa, o Can Pastilla, que pot afectar al poc que queda de paisatge rural en aquests llocs, amb afectació paisatgística als elements etnològics especials que contenen.
Altres preocupacions: Solvència econòmica, arbres i prioritat vianant
A ARCA som sensibles a l'impuls de la movilitat sostenible a Palma, es tracta d'una oportunitat històrica tenir un tramvia que no afecti al paisatge urbà de ciutat i que doni alternativa real de movilitat a la població local.
ARCA considera que al tram de les avingudes es necessita un respecto a l'arbrat existent i la integració del tramvia ha de prioritzar al màxim espai i seguretat per als vianants.
També ens preocupa la garantia de solvència econòmica per a afrontar-lo.
ARCA estudia aquestes questions i d'altres i les plantejarà a les al.legacions a presentar aquest mes.
L'Ajuntament de Pollença hauria de preservar Can Mena. Demanam suspensió de la llicència de demolició
El paisatge arquitectònic del Port de Pollença va desapareguen i, per tant, la seva bellesa s'esvaeix
Ara, per desgràcia, hi ha una llicència de demolició que afecta Can Mena i s'ha començat a executar les obres. Però encara s'és a temps d'aturar i rectificar.
Des d'ARCA feim una crida al Consistori de Pollença i al Consell de Mallorca perquè aturin les obres i es procedeixi a una catalogació correcta, com fa tants d'anys que demanam.
El Passeig del Port de Pollença no pot renunciar al seu valor paisatgístic i històric de principis del turisme i de les cases d'estiueig.
L'excusa de no voler assumir un hipotètic risc d'indemnitzacions, no pot ser el motiu per permetre la destrucció continuada del paisatge que fa únic i estimat aquest indret.
No es pot posar preu als nostres valors paisatgístics i ambientals.
Can Mena ha de ser inclòs en el catàleg.
Aquest edifici, sembla que de l'any 1955,és una bona mostra d'allò que dóna entitat al Port de Pollença. La pèrdua seria irreparable.
Ja estava inclòs al Catàleg d'edificis protegits presentat a aprovació inicial. No obstant va ser eliminada la fitxa pels actuals responsables.
També sembla que hi ha un escrit de Patrimoni del Consell Insular que demana la inclusió de diverses cases d'estiueig a la relació de catàleg municipal.
Evitem cap pèrdua més
Des d'ARCA cridam a la reflexió i a la unitat política en defensa del patrimoni col·lectiu més important que és el nostre paisatge, en aquest cas, un paisatge humanitzat que ha aconseguit una integració amable i a escala adequada que no pot continuar essent víctima d'una planificació errònia i inadequada.
ARCA des de l'any 2011 ve demanant a l'Ajuntament de Pollença una protecció eficaç dels habitatges d'estiueig del Port. Ja hi han hagut massa pèrdues d'edificis singulars y hem d'evitar cap pèrdua més. L'instrument principal per evitar-ho és el Catàleg.
Mentrestant, ara, de manera immediata demanam suspendre la llicència de demolició de Can Mena i cap altra tramitació que pogués provocar la desaparició d'altres immobles.
A tal fi, dirigim escrits a les dues administracions responsables: Ajuntament de Pollença i Patrimoni del Consell de Mallorca.
PROGRAMACIÓ
PALMA: Dissabte 17 de desembre; taller* a les 17:00h i conferència** a les 19:00h.
Lloc: La Misericòrdia. Plaça de l'Hospital (Palma).
MANACOR: Dimecres 21 de desembre; taller* a les 17:00h i conferència** a les 19:00h.
Lloc: Institució Pública Antoni M. Alcover. Carrer del Pare Andreu Fernández, 12 (Manacor).
INCA: Dijous 22 de desembre; taller* a les 17:30h i conferència** a les 19:30h.
Lloc: Obra Cultural Balear. Carrer de Son Odre, 3 (Inca).
El programa es complementarà amb una visita guiada, dimecres 28 de desembre de 16:30 a 20:00h a la parròquia de Sencelles a càrrec del cronista oficial Jordi Llabrés.
* IMPORTANT: Les persones que participin als tallers han de dur estisores petites. Recomanam la número 3 de punta recta o corba. Es facilitaran mostres per fer les neules.
** TÍTOL DE LA CONFERÈNCIA: "Cada cosa al seu temps i per Nadal, Neules", a càrrec de Tomàs Martínez i Miró. Investigador del tema i autor de llibre Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l'estudi d'una tradició secular (AdiA Edicions).
Des d'ARCA sempre hem manifestat la nostra preocupació pel fet que des de l'administració de Costes es duguessin a terme iniciatives per demolir elements humils que varen ser construits dins domini públic a Mallorca durant la primera meitat del s XX.
Volem recordar que sempre hem manifestat la nostra total oposició a les amenaces de demolició d'escars que periòdicament han arribat des de Costes.
Els petits escars o alcoves formen part del paisatge costaner i recorden uns usos que encara ara es mantenen.
De fet a un nucli com es Port des Canonge, les alcoves no tan sols formen part del paisatge, sino que conformen en el seu conjunt la identitat de l'empremta humana a aquell indret que llinda amb la costa.
La Serra de Tramuntana ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat pels seus valors naturals i també per la seva transformació paisatgística de la mà de l'esser humà.
En el cas des Port des Canonge, a més, es dóna la circumstància que les alcoves estàn incloses al Catàleg municipal de Banyalbufar, però com que aquest encara no està aprovat definitivament pel Consell de Mallorca, el Patrimoni en realitat queda desprotegit. Aquest fet passa a massa municipis i és un despropòsit ja intolerable.
Des d'ARCA feim una crida per a que des del Govern de les Illes Balears i Ajuntaments, i més encara amb el traspàs de competències de Costes, se garanteixi la conservació de tots els elements costaners humils com són els escars, els vivers, els búnkers, les torres d'alineament etc i per començar aquells sobre els que incompresiblement pesa una ordre de demolició com són les alcoves des Port des Canonge.
No podem perdre la nostra personalitat i el nostre paisatge.
Dijous 15 de desembre a les 19'00 hores, a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).
ARCA continua la sèrie d'exposicions sobre arquitectes mallorquins. Amb aquesta nova entrega, valoram l'arquitecte Guillem Forteza, persona que ha deixat una empremta visible tant a Mallorca com a la resta de les Illes.
Més de 100 fotografies ens permetran acostar-nos a l'obra de l'arquitecte que planificà devers d'un centenar de centres escolars.
Sabeu que la Casa Vila, el Palau de Marivent, l'escola Jaume I, l'església del Molinar i el sanatori de Caubet, totes són obres d'aquest magnífic arquitecte?
Veniu a gaudir de la inauguració d'aquesta exposició. Us hi esperam.
Coordinen l'exposició: Concha Gallego Estremera i Àngels Fermoselle Paterna.
Fotografies: Benet Bohigas Moreno i Concha Gallego Estremera.
Dimarts 27 de desembre a les 17'00h.
Dirigida per Gabriel Barceló Català.
Aquesta activitat es troba emmarcada dins la tradició i les festes de Nadal i com ve sent tradicional, ARCA l'ofereix anualment, per tal de descobrir i donar a conèixer un tast d'aquest patrimoni cultural molt arrelat a la nostra societat.
L'activitat s'iniciarà a la seu d'ARCA amb una presentació sobre la història dels Betlems, curiosotats, detalls d'alguns exemples a altres indrets i la iconografia de Nadal.
Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.
Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).
Informació i inscripcions a: arcainforma@arcapatrimoni.net
El projecte de rememorar les marjades de la Serra destruint la plaça major existent, ens sembla inassumible
Fer-la més accessible o recuperar l'aljub que hi ha sota ella no ha d' implicar la seva destrucció
La memòria visual vinculada, als espais públics significatius, s'ha de preservar perquè forma part del patrimoni de moltes generacions
L’esmentat projecte és, al nostre criteri inacceptable perquè implica la despersonalització del lloc neuràlgic de Caimari.
ARCA qüestiona que accedir a una subvenció del Consell de Mallorca pugui tenir com a conseqüència pèrdua de caràcter i Patrimoni paisatgístic. Una plaça d’un poble ha de ser producte del consens de la població i no un impuls de novetat per aprofitar una subvenció.
Recuperar un aljub, és ben interessant tot i que són llocs complicats per intervenir. Sembla que aquest, a més es va crear aprofitant el buit que va quedar quan es va treure pedra per a la construcció de l'Església, segons explica el doctor en Geografia i professor de la UIB Antoni Ordines, que ha recollit gran part de la història de la comarca.
La idea de transformar en marjades la plaça, tal i com recull el projecte, sembla una visió urbanita de traslladar el camp a la ciutat i en aquest cas, és especialment absurd des del moment en que Caimari i paisatge de marjades "reals" són indissolubles.
Una plaça de poble no és un espai enjardinat perquè quedi maco. És on es desenvolupen els actes socials i els privats, el mercat, les reunions amb les amistats... Tot esdeveniments públics i vivències personals vinculades a unes pedres i a un paisatge.
Hem perdut massa places emblemàtiques a Mallorca. A Palma gairebé totes i a Selva ja hem patit recentment una despersonalització innecessària.
Des d'ARCA demanam que, a Caimari, no es torni a caure a la mateixa errada. Que la intervenció a la plaça sigui la mínima necessària per dotar-la d’accessibilitat i recuperar l’aljub, però que es conservi el màxim del que hi ha, ja que està vinculat a la memòria i conforma un conjunt.
Conservar el record del paisatge, és una manera d'unir el passat i el futur.
ARCA ha aconseguit salvar una part de l’edifici del carrer Bisbe Massanet 22, construit a l’any 1905 pel mestre d’obres Gaspar Reynés i que va ser una antiga escola republicana
ARCA havia demanat la conservació íntegra i ho havia solicitat tant al Consell de Mallorca com a Cort. El Consell de Mallorca va considerar que s’havia d’incloure al catàleg de Palma i la regidoria d'urbanime tan sols li va donar una protecció ambiental.
Tot i que la preservació és al nostre criteri insuficient, no podem estar de manifestar la nostra satisfacció de que com a mínim es preservi el record històric i paisatgístic.
ARCA, el mes de gener de 2020 va aconseguir que es retiràs de l’ordre del dia del Consell de Gerència d'Urbanisme la demolició íntegra de l’immoble. ARCA va argumentar valors paisatgístics i arquitectònics.
Posteriorment vàrem descubrir més importants valors afegits; Bisbe Massanert 22 havia estat una escola republicana i funcionà fins a la construcció de Santa Isabel; també l’autor de l’immoble era una persona destacada a la ciutat: Gaspar Reynés.
És a dir l’immoble tenia valors paisatgístics, històrics, d’autoria i arquitectònics. I els mantindrà en gran part.
L’Ajuntament de Palma, al atorgar-li tan sols una protecció ambiental, li permet crèixer al primer aiguavés i des d’ARCA havíem demanat que, ja que no es concedia la protecció íntegra, com a mínim tan sols es pogués créixer al segón aiguavés. Per això el nostre vot a la comissió de Centre Històric i Catàleg va ser d'abstenció.
En qualsevol cas no deixa de ser un triomf de la nostra entitat i per tant de la ciutadania, haver estat atents, alertant a qui governa i aconseguit que, com a mínim en part siguin ateses les nostres peticions de preservació del patrimoni.
Confiem que la nova edficació sàpiga posar en valor afegit aquesta càrrega histórica de la construcció.
Interessant i reivindicativa la sortida d'ARCA guiada per l'escriptora Rosa Planas i Àngels Fermoselle ahir diumenge.
A l’itinerari contra les pintades vandàliques d’ARCA es va reclamar que pintada feta, pintada esborrada.
Rosa Planas va remoure la cultura i la reivindicació a Palma, ahir diumenge dia 20 de novembre.
Convents, carrerons que no passen, i la lluita contra les pintades vandàliques protagonitzaren el matí.
Una vintena de persones gaudiren d'aquest recorregut. A la fotografia, una part del grup posa davant una pintada de la vista de Can Berga, que fa més de tres anys que hi romàn.
La reivindicació és clara: la manera més efectiva de recuperar la neteja de les parets de Palma és:" Pintada feta, pintada esborrada".
L'Ajuntament de Palma ha de remoure tots els obstacles que es trobi i assumir la seva responsabilitat de netejar tota la ciutat. El que fa fins ara és molt insuficient i la bellesa i rica història de la nostra ciutat es mereix unes parets netes de pintades vandàliques.
A ARCA ens resulta inconcebible que ni tan sols es netegin alguns dels espais públics pels quals va transcórrer la visita guiada, com és el recó de la font del carrer del Jardí Botànic o l'estàtua del cardenal Despuig a la plaça de Santa Magdalena, que encara té l'esvàstica pintada a la mà.
ARCA DEMANA QUE S'ESBORRI AMB URGÈNCIA I QUE S'INVESTIGUI LA NOVA PINTADA APAREGUDA A LA MURADA DE PALMA
S'HA D'EVITAR L'EFECTE CONTAGI
S'HA DE PERSEGUIR COM UN DELICTE CONTRA EL PATRIMONI
ARCA demana que la pintada apareguda fa pocs dies al Baluard d'en Berard de la murada de Palma, sigui esborrada de manera urgent per així evitar l'efecte contagi i que puguin aparèixer més.
També demanam que siguin investigats els fets, agafant les fotografies i mostres necessàries abans de ser esborrada, per procedir a la investigació i intentar trobar les persones responsables d'aquest atemptat contra el Patrimoni. la història i el paisatge urbà. La murada de Palma és un element patrimonial de primer ordre, amb màxima protecció patrimonial i, per tant, malmenar-la constitueix un delicte contra el Patrimoni, segons recull la llei.
ARCA fa anys que demana a les autoritats de Cort que esborrin de manera immediata les pintades que apareguin a qualsevol superfície, sigui pública o privada. És la millor manera d'evitar que apareguin més i és el que s'ha fet a la resta d'Europa per combatre-les. Cort no actua amb la suficient diligència i no remou els obstacles que facilitaria la recuperació d'una imatge de la nostra ciutat, que ara està molt degradada
En elcas d'aquesta agressió al Baluard d'en Berard, es tracta d'un espai públic i, per tant, no hi ha cap entrebanc perquè Cort actuï de manera immediata esborrant i investigant, per evitar mals majors.
Diumenge 20 de novembre a les 10'00h.
Dirigida per Rosa Planas i Àngels Fermoselle.
L'escriptora Rosa Planas ens guiarà pels carrerons de Ciutat relatant una part dels seus secrets i la petjada del passat. Monestirs, edificis singulars i un entramat únic, agredit també per un vandalisme intolerable en forma de pintades. Àngels Fermoselle ressaltarà més aquest aspecte reivindicatiu de la sortida.
Passarem una part del matí del diumenge aprenent i sentint que reivindicam Palma.
Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.
Punt de trobada: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).
Inscripció prèvia, places limitades:
ARCA havia denunciat la seva substitució per altres que perjudiquen el paisatge de la ciutat i a més feien desaparèixer l’emprempta dels nostres records
Ho valoram positivament però reclamam que hi tornin altres que també s’havien retirat
A les fotografies que adjuntam es pot veure com la de Santa Catalina, davant l'església de Sant Magí, aporta en positiu al paisatge urbà, al contrari de la moderna que era un artefacte aliè a l'estètica de l'entorn. A Son Fortesa, el que han fet ha estat tornar a col·locar el model antic a uns metres de la nova, mantenint les dues.
 |
| Santa Catalina. Font d'impacte negatiu. Juliol 2022 |
 |
| Santa Catalina. Font recuperada. Novembre 2022 |
Des d’ARCA valoram positivament que s’hagi atès la petició de la nostra entitat en aquests dos casos i també en el de Son Serra, però hi ha d’altres més que també han de tornar al seu lloc. Són els casos del Amanecer, el Secar de la Real, el Molinar i el Portixol.
Les noves fonts no milloren el paisatge i es varen instal·lar pensant en els turistes condicionant a pitjor la imatge de la ciutat.
ARCA va demanar que es tornasin a col·locar les fonts de ferro en el seu emplaçament original, ja que és una manera de conservar la memòria real de les vivències vinculades, a l'espai públic.
Valoram positivament la voluntat del regidor de rectificar, i esperem i demanam que aquesta sigui completa i no parcial.
EMAYA no ha fet públic el llistat de fonts substituïdes per poder recuperar-les. Estaria bé que ho fes.
Incomprensiblement, aprofitant les conduccions d'aigua ja existents s'havien llevat moltes de ses "manxetes" dels distints barris que ja formaven part de la nostra història recent.
El canvi de font de ferro i base similar a pedra per una de moderna estructura de plàstic i alumini que resistirà malament el pas del temps, no és acceptable, per molta osmosi que tengui.
 |
| Son Fortesa. Font recuperada. Novembre 2022 |
Desprès de la denúncia pública d'ARCA, la insatisfacció de la ciutadania ha estat patent. Les xarxes socials anaven plenes... I a ARCA ens han arribat peticions d'altres barris també.
El valor patrimonial de ses manxetes, no és tant un valor històric o artístic, sinó un fet més íntim i immaterial vinculat als records del joc. A ses manxetes (que és el nom popular com es coneixen) nines i nins, a més de beure, omplien els globus d'aigua, es banyaven el cap després d'una bona suada jugant a corda o a futbol i també es feien innocents bregues d'aigua.
ARCA demana que més fonts de ferro tornin al seu emplaçament original.
ARCA va organitzar un recorregut embARCA't el passat dissabte 12 de novembre que duia per títol "Portopí: el port medieval de Palma", el qual fou dirigit per Albert Bouzas, llicenciat en història.
ARCA DEMANA RECUPERAR LES VISUALS DE LA LLOTJA I EL CASTELL DE BELLVER
ARA ELS ELEMENTS PATRIMONIALS QUEDEN PARCIAL O TOTALMENT TAPATS, DES DE SEGONS QUINS ANGLES PER UNA VEGETACIÓ QUE S’HA DE RETALLAR
EL CREIXEMENT I EXPANSIÓ DE LA VEGETACIÓ, BEN NECESSÀRIA, NO HA D’ANAR EN PERJUDICI DE LA CONTEMPLACIÓ DELS MONUMENTS
L'ENTORN DE LA LLOTJA NECESSITA INTERVENCIÓ URGENT.
Per protegir autènticament el Monument de la Llotja, un dels més importants del gòtic civil, després de les actuacions de conservació en els anys 2008-2010, gràcies al projecte de restauració executat sota direcció de l'arquitecte Pere Rebassa, és imprescindible que l'Ajuntament de Palma emprengui una decidida acció d'intervenció en tot l'entorn de la Llotja (des de la plaça de la Llotja fins al Consolat de Mar i en els dos carrers confrontants, el passeig Sagrera i el carrer de la Llotja).
Avui, difícilment es pot contemplar (gaudir) del Monument amb tota la seva magnitud degut als arbres de la vorera que el tapen i dificulten una visualització de l'edifici, i, lògicament, avui, és impossible realitzar una fotografia adient que permeti veure tota la façana del passeig Sagrera. Fins i tot un ficus i una lagunaria, arriben a tocar el monument i l'escultura de la cantonada, fet que els dies de vent, pot afectar no tan sols visualment, sinó provocant erosions.
La normativa de protecció de l'entorn dels Monuments es relaciona amb el règim general de CONSERVACIÓ i respecte dels valors culturals objecte de protecció. Així la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears (LPHIB) disposa:
Article 41. Criteris d’intervenció
1. Qualsevol intervenció en un bé d’interès cultural haurà de respectar
e) Es prohibirà la col·locació d’elements i instal·lacions que impliquin una ruptura de l’estructura o la composició de la façana, o que impliquin perjudici per a la contemplació i el gaudi ambiental de l’entorn.
És a dir, garanteix que es podrà gaudir de la contemplació del bé sense elements que ho pertorbin.
AL CASTELL DE BELLVER ENS TROBAM AMB UNA SITUACIÓ SIMILAR
El castell de Bellver poc a poc va quedant amagat perquè alguns pins creixen impedint la seva contemplació. Des del passeig Marítim, ja és impossible contemplar la figura nítida que sempre hem gaudit.
La normativa d’aplicació és la Llei de Patrimoni que preserva, igual que a la Llotja, el dret a contemplar i gaudir els monuments.
Des d’ARCA creim que és perfectament compatible la cura i extensió de la vegetació a la nostra ciutat, amb l'obligació de preservar el Patrimoni i la seva contemplació.
Reclamam a Cort que faci efectiva aquesta petició i a més traslladam la nostra petició al Consell Mallorca per a que vigili, com és la seva competència també, el compliment de la Llei de Patrimoni.
Demanam, doncs a l’Ajuntament de Palma que actui de manera urgent per a garantir la preservació i observació completa dels monuments de la Llotja, i del castell de Bellver, efectuant les feines de jardineria necessàries, de manera immediata i més endavant millorant també tot l’entorn de la Llotja.
Dissabte 26 de novembre a les 10'30h.
Dirigit per Xavier Terrasa, historiador i autor del llibre El carrer dels Oms de tallers de manufactura a comerciants (Documenta Balear).
Recorregut històric per un dels carrers més antics de Palma, el qual s'ha transformat al llarg de la història, passant de ser un carrer d¡artesans a un de comerciants.
Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.
Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).
Inscripció prèvia, places limitades.
Diumenge 20 de novembre a les 10'00h.
Dirigida per Rosa Planas i Àngels Fermoselle.
Dissabte 12 de novembre a les 10'30h.
"Portopí: el port medieval de Palma", dirigida per Albert Bouzas, llicenciat en història.
Preu socis: 5 euros, no socis: 8 euros.
Punt de trobada: Castell de Sant Carles.
Inscripció prèvia, places limitades
Tot i l'escas patrimoni cultural que s'ha conservat en aquesta contrada, trobem una gran quantitat d'informació històrica, principalment d'època medieval on fou el principal port de Palma fins a principis del segle XV.
La gran quantitat d'informació i documents que es conserven d'aquesta època, ens permet traçar un eix cronològic i dibuixar un mapa històric amb un gran nombre d'anècdotes i esdeveniments que succeiren alvoltant d'aquest rada.
Dissabte 29 d'octubre a les 10'30h.
DAVANT LA PROVIDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 6-10-2022 RATIFICA LA PROTECCIÓ DE SA FEIXINA COM A BÉ CATALOGAT
ARCA recorda que són quatre
els pronunciaments judicials coincidents
en la protecció del
Monument de Sa Feixina com a Bé Catalogat:
rec.jpg)
Els tribunals, com no podia ser d’altra manera, apliquen la LleiSón massa anys de pèrdua de temps, des d’aquell llunyà 12 de juliol de 2017, en que la Ponència Tècnica, per majoria, en el Consell de Mallorca, ja havia votat a favor de la PROTECCIÓ DEL MONUMENT DE SA FEIXINA, vetant així la seva destrucció.
L’interès d’ARCA com demostren els fets és la protecció d’un bé cultural, de tota la ciutadania, dels cataliners i dels palmesans, amb una documentada informació històrica i artística que ja en l’expedient davant el Consell de Mallorca vàrem aportar per justificar la nostra petició (entre 22 de desembre de 2015 i 12 de juliol de 2017) que, ara s’ha vist ratificada pels tribunals.
Rebutjar les sentències per motius d’opinió significa sempre postergar la Justícia (i l’aplicació de la Llei).
ARCA es reafirma en els valors culturals del Monument de Franscesc Roca i Simó, un arquitecte que el va dissenyar (en temps difícils i d’horror) posant però una fita de bona arquitectura que, com hem demostrat durant aquests 7 anys, es reconeguda pels palmesans, ja que la ciutadania no ha entès ni comparteix la proposta d’alguna part de destruir-lo.
Recordam també que al 2010 ja l’Ajuntament de Palma va eliminar alguns elements del monument que, podrien evocar la Dictadura i hi va posar, decidit per unanimitat, un missatge de descontextualització i de pau al voltant de la font, en contra de les guerres i les dictadures.
D'altra banda volem recordar una vegada més que el monument mai ha estat un monument a un vaixell, sempre ha estat un monument a les víctimes, del seu enfonsament, més de 800 homes, entre els quals molts que varen ser enrolats obligatòriament. Víctimes que també mereixen un respecte tal com diu la Llei de Memòria Històrica.
En resum, feim una crida a les institucions que ens representen a tota la ciutadania, a reconèixer la vàlua cultural del Monument i abandonar la via de la confrontació.
Dissabte 8 d'octubre a les 9'30h.
Dirigit per Joan Antoni Martínez Payeras, gestor cultural i divulgador.
Recorregut històric sobre el protagonisme de la dona pels carrers de la Palma antiga. Una difusió de dones que han aportat coneixements en diferents àmbits socioculturals, científics i/o pedagògics, així com la seva divulgació, formes de vida, emprenedories, lluites contra una societat adversa i la defensa de la seva ideologia o pensaments. Unes dones amb coratge com fou el cas de Santa Catalina Thomàs, Alberta Giménez, Maria Antònia Salvà, Aurora Picornell o Matilde Landa. El recorregut ens endinsarà en diferents èpoques de la nostra història, des del segle XV fins al segle XX.
Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.
Punt de trobada: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).
Inscripció prèvia, places limitades: arcainforma@arcapatrimoni.net
ARCA demana major protecció pel Jardí Històric de Can Canals
Demana al Consell de Mallorca que sigui declarat BIC o Bé Catalogat d’Interès Insular amb un àmbit de protecció que permeti la seva contemplació
També ens hem dirigit a l’Ajuntament de Sóller per a que revisi el Catàleg i suspengui procediments i llicències que li puguin afectar
ARCA ha presentat un escrit de petició d’incoació de procediment per la declaració de Bé d’Interès Cultural amb definició de Jardí Històric i subsidiàriament Bé Catalogat insular a favor de l’immoble de Sóller Jardins de Can Canals o Can Quart, que uneixen el carrer Gran Via i el carrer Mar. L’escrit està dirigit a la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, que és l’administració competent. Competent per a incoar expedient i per prendre mesures de protecció mentrestant.
També hem dirigit un altre escrit a l’Ajuntament de Sóller, també responsable de la protecció del seu Patrimoni, per tal que revisi el Catàleg i suspengui procediments i llicències que li puguin afectar.
ARCA ha realitzat una investigació històrica, recopilat fotografies i elaborant un informe. Tot Plegat ho ha fet arribar a la Direccio Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en virtut de les competències sobre el patrimoni cultural de Mallorca i els béns integrants del patrimoni cultural.
Del nostre informe escrit podem destacar els següents trets:
- Es tracta d’un jardí històric ja catalogat per la normativa urbanística de Sóller, tot i que no suficientment malgrat estar inclòs al seu Catàleg de Patrimoni.
- Es tracta d’una gran extensió de terreny 3.600-3.900 m2, amb una concepció pròpia de jardí monumental i històric, ideat amb un programa arquitectònic complet, inclòs el tancament al carrer Gran Via.
- Se situa històricament entre el anys 1920-1930, posterior a l’obertura del carrer el 1907.
- S’emmarca dins un estil neobarroc.
- Té un tancament de reixes monumentals.
- Té un arbrat propi que a hores d’ara s’hauria de reexaminar.
- Té una referència bibliogràfica ja que està citat per LLABRÉS, PASCUAL I MURRAY.
SITUACIÓ ACTUAL
Els Jardins de Can Canals són de propietat privada, de 3.600-3.900 m2 d'estil neobarroc situat a la part posterior del casal de Can Canals. El jardí s'hauria construït després de l'obertura del carrer (1907) integrant-hi part dels arbres ja existents. Respon a la voluntat de connectar de forma planificada i monumental el nou vial amb la casa. Travessar els seus camins i passarel·les era un gaudi pels sentits: l'oïda, l’olfacte, la vista i fins i tot el tacte i el gust en agafar i tastar els seus fruits.
El jardí i les barreres formen part del catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Sóller (2000). Tot i formar part del jardí inexplicablement hi ha una part que està catalogada com a urbanitzable en el pla d’ordenació. Això posa en perill les barreres i la coherencia del jardí que quedaria vist des de la Gran Via més curt d'un costat que de l’altre a banda i banda de la barrera monumental. La propietat ha presentat un projecte per a construir un aparcament de vàries plantes, fet que pertorbaria la contemplació i el conjut de l’espai.
De fet, seria ben important que el conjunt de Gran Via, inclos Can Canals, fos considerat un conjunt de protecció patrimonial i paisatgística.
