Recorregut embARCA't: Maria Mayol i La Nostra Terra

El passat dissabte 27 d’abril ARCA va dur a terme un recorregut embARCA’t titulat “Maria Mayol i La Nostra Terra”, dirigit per Biel Barceló.

La visita a Sóller va ser per retre homenatge a Maria Mayol (Sóller, 1883- Palma 1959). Fpu una figura destacada des del punt de vista cultural i fundadora a 1926, de l’associació Foment de Cultura de la Dona, encara vigent a dia d’avui.

L’activitat comptà amb una xerrada per part de Biel Barceló, sobre la figura de Maria Mayol i el seu context històric a Mallorca i Sóller, gràcies a les aportacions de la revista cultural La Nostra Terra.

Els assistents a la visita també pogueren gaudir del Museu-Casa de Cultura de Sóller, que normalment roman tancat, però que presenta una col·leció interessant de la història sollerica. Finalment, la visita va concloure visitant la finca de Can Bardí de sa Figuera, on es pogué veure un bon exemple de casa senyorial sollerica, molt ben conservada i propietat de la família Alcover.

Maria Mayol i el foment de cultura de la dona de Sóller

J. Villena | Sóller | 10/10/2010

La imatge que hom es pot fer de la Serra de Tramuntana a principis del segle XX, paratge idíl·lic, tradicional, aïllat de la resta de Mallorca i del món, troba una excepció fonamental, com sap qualsevol mallorquí, en el poble de Sóller i en els seus tradicionals vincles amb França. Avui dia Mallorca és dibuixada al mapa d’Europa amb absoluta nitidesa, però fa 120 anys no era exactament així. L’empenta dels sollerics, la seva emigració a França i les relacions comercials establertes amb aquell país aconseguiren acostar Mallorca a Europa i un desenvolupament econòmic, cultural i social que encara ara és proverbial.

Una de les pàgines més conspícues d’aquesta europeïtzació de Sóller i, per extensió, de la Serra de Tramuntana i de Mallorca la va escriure curiosament una dona, Maria Mayol (Sóller, 1883-Palma 1959). De família acomodada, fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca. Obtingué una llicenciatura en llengua i literatura franceses a Bordeus. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar a Mallorca, on obtingué, l’any 1921, el grau de perit mercantil a l’Escola Mercantil de Balears. 

De família acomodada, Maria Mayol fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca.

Capella al Museu de Sóller

Republicana, catòlica, catalanista i progressista, va vincular-se com a escriptora i activista cultural a l’Associació per la Cultura de Mallorca els anys difícils de la Dictadura de Primo de Rivera. Exercí de professora a Sóller, a Felanitx i a Vilanova i la Geltrú. Va publicar poemes, articles i una obra de teatre, Margalideta de Sortdeviu,estrenada l’any 1931. Durant la Segona República va militar, primerament, a Acció Republicana de Mallorca i després a Esquerra Republicana Balear. A les eleccions de 1933 va ser candidata per la coalició republicanosocialista. El cop d’Estat de 1936 la sorprengué a Madrid. El 1939 s’exilià a França i a mitjan dècada dels quaranta va tornar a Mallorca.

 

Retrat de Maria Mayol.

Gens convencional i poc acomodada al paper passiu reservat tradicionalment a les dones per la societat mallorquina, Maria Mayol va entendre que l’educació de la dona era un factor de progrés, per al seu sexe i per a la societat en general. A aquest objectiu va dedicar tots els seus esforços. L’any 1926 va fundar a Sóller una associació pionera, el Foment de la Cultura de la Dona, de la qual va ser presidenta fins a l’any 1934, en què la seva tasca política la va allunyar de Mallorca. 

Can Bardí de sa Figuera

Inspirada en altres associacions culturals femenines de Catalunya,el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller va desenvolupar una tasca educativa capdavantera en una època en què l’accés de la dona a l’educació i la cultura era dificultosa i, fins i tot, mal vista pel conjunt de la societat mallorquina. Finançada per aportacions de les famílies benestants de Sóller i per aportacions institucionals, el Foment va crear una biblioteca i va organitzar tot tipus d’activitats educatives i culturals pensades per a les dones. Les seves activitats, que avui dia ens poden semblar tan innocents, varen tenir un marcat caràcter reivindicatiu en una època en la qual el paper reservat a la dona era el de mestressa de casa i en què no sovintejaven les dones amb estudis.

Torre de defensa de can Bardí de sa Figuera

L’any 1926 va fundar a Sóller una associació pionera, el Foment de la Cultura de la Dona, de la qual va ser presidenta fins a l’any 1934.

El Foment encara existeix avui dia. Comparteix espai a la seu del Casal de Cultura de Sóller (carrer de Sa Mar, 13) amb el Museu de Sóller i altres associacions. Les seves activitats, òbviament, avui no tenen la rellevància que tingueren a les dècades dels vint i dels trenta. Per sort, vivim una època ben diferent, tant per a la dona com per a la cultura i l’educació en general. Com a dada curiosa i que no deixa de ser emocionant, hem sabut per la seva actual presidenta, Llum Got, que encara es mantenen activitats pensades al seu moment per Maria Mayol, com, per exemple, una exposició de flors i plantes que coincideix amb les festes de Sóller, amb un èxit de públic notori.

ARCA demana que la tafona del refugi de Can Boi (Deià) no sigui utilitzada com a magatzem

ARCA vol denunciar  l’ús inapropiat que en aquests moments se l’hi està donant a la tafona del refugi de Can Boi (Deià), propietat del Consell de Mallorca.

La tafona del refugi de Can Boi fou restaurada a l’any 2006 amb diners públics i condicionada per a què qui visita el refugi pugui observar i valorar com era una antiga tafona, el lloc de la casa on es produia oli.

ARCA no entèn com aquesta tafona o espai es pot usar com a magatzem de begudes, capses i altres materials.

Creim que aquest és un ús inapropiat i molt poc respectuòs cap al patrimoni cultural, a part de generar una molt mala imatge d’aquest refugi, per a totes les persones que el visitin.

ARCA demana una resposta per part del Consell de Mallorca

ARCA ha demanat al departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, que és responsable de la xarxa de refugis públics, que la tafona del refugi de Can Boi deixi de tenir un ús com a magatzem i sigui emprada com a sala, on els visitants puguin veure i valorar el que era una antiga tafona.

ARCA alerta del perill de pèrdua patrimonial d’un pou catalogat al municipi d’INCA

ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i protecció del patrimoni històric de Mallorca veu amb preocupació l’estat de conservació en el qual es troba un pou situat a la finca de Son Bordils, localitzada al Km 4’1 de la carretera PM-324, que connecta Inca amb Sineu. El pou en qüestió presenta un grau de protecció A2 al Catàleg de Patrimoni del terme municipal d’Inca (B-040).

ARCA lamenta que, malgrat l’aspecte ben cuidat de la finca dedicada a  la producció vinícola, en ella hi hagi un element patrimonial d’unes característiques molt especials i que estigui a punt d’esbaldragar-se, per una manca de conservació.

Obligació de conservar els bens patrimonials catalogats per part de la propietat

El pou de la finca de Son Bordils presenta una singularitat molt especial, la seva factura és de pedra, presenta uns brancals que soporten un arc de mig punt amb dovelles, aspecte que fa que aquest element sigui significatiu i rellevant.

Actualment, la part superior de l’arc ha cedit i amenaça l’esbucament d’aquest sino es posa remei aviat i d’una forma urgent.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament d’Inca i al Consell de Mallorca que intervenguin d’urgència com a entitats competents en temes de patrimoni històric, per tal que no haguem de lamentar la pèrdua d’un bé cultural i catalogat tant significatiu.

ARCA també els hi ha demanat ser part interessada d’aquest procés i desitja ser informada de tota decisió que es prengui al respecte.

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu demanan la conservació i rehabilitació del Coliseu Balear

Desperfectes visibles

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu han denuciat davant l’Ajuntament de Palma el progressiu estat d’abandonament que experimenta el Coliseu Balear o Plaça de Toros, obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar Moner, acabada l’any 1929, que es troba catalogat amb un grau de protecció A2, segons el Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma.

L’estat de degradació en què es troba l’edifici, reixes de tancament del recinte, etc., per la manca de conservació i de manteniment és ben palès. És el deure del propietari i la responsabilitat de l’Ajuntament de Palma que es dugui a terme un pla de recuperació integral.

§         de totes les parts que hi falten (com puguin ser les persianes dels pisos superiors).

§         de les reixes de tancament de la part de l’avinguda Gaspar Bennàssar.

§         d’altres elements (baranes de fusta o de ferro, etc.)

Perquè les conseqüències de no fer-ho en un futur pròxim podrien ser irreversibles.

És ver que en aquests moments hi ha dificultats econòmiques, però aquesta excusa no es pot acceptar perquè no s’hi ha invertit ni ara ni mai. El propietari  no pot eludir la responsabilitat que té de “conservar i protegir aquest edifici”, tal i com marca clarament la fitxa de catàleg clau 48/03 de l’Ajuntament de Palma.

El Coliseu Balear o Plaça de Toros genera uns ingressos a la propietat per diverses activitats:

per dur a terme activitats diverses d’entreteniment

Brutor

§         per a espectacles de dubtosa esportivitat com pugui ser el “Free Style”, acrobàcies de motos que fan un renou insuportable per als veïns. (Hi ha sonometries preses durant l’espectacle que ho certifiquen)

§         per fer-hi una televisió alemanya un programa (durant tot un mes).

§         per fer-hi espectacles taurins (única activitat per a la qual va ser creat l’edifici)

§         la visiten milers d’estrangers al llarg de l’any, que accedeixen al recinte en autocars i taxis, juntament amb una visita a una joieria propera (activitat aquesta molt semblant a la que es coneix com de “manteros”, és a dir, el “ganxo” és la visita a la plaça, perquè els estrangers comprin a la joieria).

No tenir les mesures de seguretat adequades suposa un perill per a les persones que freqüenten el recinte. La massiva afluència de públic els dies en què s’hi fan activitats és un perill greu. Per fer qualsevol espectacle, l’edifici ha de tenir les mateixes mesures de seguretat que les que s’exigeixen a qualsevol altre local del tipus del Palma Arena, o d’altres, per evitar accidents com els que hi ha hagut darrerament, tant a Madrid com a d’altres parts del món.

A més, totes les activitats esmentades, excepte els espectacles taurins, són summament molestes per als veïns que tenen els seus habitatges a uns 15 m. de l’edifici:

§         els concerts, amb la música molt forta. S’ha aconseguit que s’acabin  a les 24.00 h, però quan acaben, recullen els equips de so, vídeo, mescles, etc.; els traginen i els carreguen als camions corresponents, la qual cosa suposa que, fins més de dues o tres hores després, impedeixen el descans.

§         el Free Style, espectacle de motos fent acrobàcies. En aquest espectacle es tanquen la majoria d’escales d’accés i de sortida amb tanques publicitàries; es munta un escenari complicadíssim i es fa un renou insuportable (hi ha sonometries fetes des de les cases d’Arxiduc Lluís Salvador que sobrepassen en molt els decibelis aconsellables per a la salut).

§         el programa d’una televisió alemanya significa que, durant un mes hi ha camions de refrigeració amb el motor contínuament en marxa per refrigerar el menjar i la cervesa que consumeixen, amb la consegüent contaminació que això suposa. L’any passat no es va fer, però els dos anteriors (2010 i 2011) vàrem aconseguir que dits camions fossin situats a la part contrària de la plaça, al carrer Jaume Ferran. Els anys anteriors estaven situats davall dels nostres habitatges.

Cruis a les parets

Amb els beneficis de totes les activitats esmentades és lògic demanar que una part d’aquests ingressos es dediqui a la conservació i protecció de l’edifici i els seus voltants. La recuperació i dignificació d’aquest espai, que dóna nom a la barriada és important per als veïnats, que veuen degradar-se l’espai dia a dia. Un exemple del que significa per a un barri dignificar els seus espais emblemàtics el tenim en la recuperació i restauració del conjunt de s’Escorxador.

Els veïnats no s’oposarien que l’ampli espai que té la plaça a la part del carrer Jaume Ferran s’acotàs amb reixes i es dotàs dels elements d’un parc infantil, d’un parc de gimnàstica per a adults, de bancs, etc., en horari diürn, com tants de parcs municipals que, en caure la llum solar es tanquen, de tal forma que el conjunt arquitectònic quedàs més integrat en el barri.

La seva recuperació també significaria una passa cap a la promoció turística de la ciutat. L’edifici és monumental i mereix comptar-se entre els llocs d’imprescindible visita que s’esmenten a les guies turístiques. Però no unes visites de l’estil dels “manteros”, sinó en una franja horària concreta i amb guia de visita.

Tancament exterior deteriorat

Mitjançant un acord amb tallers d’ocupació, es podrien recuperar diversos elements del monument, com poden ser les persianes modernistes; pintar-les de color verd, tal com hi estaven; recuperar les baranes, tant de fusta com de ferro... En fi, de tots els elements que necessiten, per una banda, d’obrers especialitzats, i per l’altra, mà d’obra de persones no especialitzades que podrien col·laborar en la recuperació, i posteriorment, en el manteniment de dits elements.

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu han demanat a l’Ajuntament de Palma:

1. La conservació i protecció del Coliseu Balear o Plaça de Toros, seguint les directrius que marca la fitxa del catàleg, per evitar que l’edifici se segueixi fent malbé.

2. Arribar a acords entre les parts implicades en els diferents punts exposats (propietat, Ajuntament, Turisme i veïnats) per tal de dignificar i integrar aquest important edifici de l’Eixample de Palma.

Visites a la LLotja

ARCA informa que en aquests moments les places per les visites dels dies 30 d'abril i 18 de maig es troben esgotades. 

Vos podeu inscriure en llista d'espera i vos informarem de noves dates previstes per tal de dur a terme aquesta visita. 

Gràcies per la vostra resposta!!!

Més informació al 971 71 95 31 o arcainforma@arcapatrimoni.net 

ARCA comença el cicle de visites a la Llotja

ARCA ha començat un cicle de visites a la Llotja gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura i Joventut del Govern de les Illes Balears.

Ahir dimarts 16 d'abril es va dur a terme la primera de les tres visites que es tenen programades, baix les explicacions de Gabriel Barceló, gran coneixedor de la història de Ciutat.

Aquests visites pretenen donar a conèixer el monument gòtic civil més important de Mallorca que recentment ha obert les seves portes, després d'haver estat tancat degut a un període de restauració, on una de les intervencions més destacades ha estat substituir la coberta que hi havia per una terrassa, recuperant així el seu estat més original.

Gabriel Barceló explicant a l'interior de la Llotja

Les visites comencen des del carrer de la Pau, 1A de Palma (seu d'ARCA), on es presenta una projecció en diapositives sobre la història i l'evolució d'aquest magnífic monument. Un cop introduït el monument, es realitza un petit itinerari pel barri mariner de Palma, començant pel carrer de la Pau, seguint per Sant Feliu, Montenegro, Apuntadors, carrer de la Mar, Boteria i fins a arribar a la plaça de la Llotja. Un cop allà, voltem l'edifici, per tal de veure la seva part exterior, on hi ha elements escultòrics destacadíssims a tenir en compte.

Finalment, el més especial és poder entrar a l'interior i contemplar el magnífic espai que ens rep. Obra gòtica de primer ordre i un dels grans referents arquitectònics de la Mediterrània.

La visita conclou pujant a la terrassa, per la torre nord-oest, on una escala de caragol ens permet accedir-hi i veure la darrera gran intervenció que ha rebut aquest monument, després del projecte de reforma integral executat per l'arquitecte Pere Rabassa.

Visites a la Llotja

VISITES COMPLETES A LA LLOTJA

ARCA ofereix una sèrie de visites a la Llotja i als voltants del barri mariner. A la visita es podrà pujar a la terrasa del monument i veure l'interès que desperta la seva arquitectura.

- Dimarts 16 d’abril a les 17’00h.

- Dimarts 30 d’abril a les 17’00h.

- Dissabte 18 de maig a les 10’30h.

Sortida: Carrer de la Pau, 1A. Seu d’ARCA (Palma).

Preu: 5€ socis

         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

Col·labora: Direcció General de Cultura i Joventut del Govern de les Illes Balears.

ARCA PRESENTA 35 AL.LEGACIONS AL PEP DES JONQUET

Les correccions a introduir al PEP han de ser nombroses per transformar-lo en un autèntic pla de protecció.

Consideram que no s’han tengut en compte moltes de les prescripcions que es dedueixen de la declaració de BIC.

Des d’ARCA hem presentat 35 al.legacions de les quals vos volem destacar els següents conceptes:

v    S’ha de garantir la conservació real dels edificis, és a dir l’autenticitat. Segons la classificació que proposa el PEP, excepte els edificis actualment ja catalogats es podria substituir tot es Jonquet per noves construccions. En resum, s’ha de reduir el nombre de parcel·les considerades N ó R1.

v    Els usos també s’han de adequar al caràcter preeminentment  residencial des Jonquet. Per tant evitar concentració de bars i restaurants i evitar qualsevol discoteca.

v    Mantenir els paràmetres edificatòries que ja té la parcel·la per tal de no afavorir la substitució.

v    Ampliar el catàleg.

Respecte a les dues parcel.les motius dels principals desacords:

v  Les noves construccions a les dues parcel·les conflictives “Mar i Terra” i “Rentadors”, s’han d’adaptar al tipus de construcció des Jonquet. La proposta del PEP és incompatible en proporcions, volums i usos al que necessita es Jonquet i amb la pròpia declaració de BIC.

v    Es Jonquet té dues façanes principals a l’exterior. Les construccions proposades a la parcel.la de “Rentadors” distorsiona totalment la imatge des des Baluard de Sant Pere i sa Feixina. Les de “Mar i Terra” no s’integra, si no que actua de barrera a la façana del passeig Marítim.

v  Proposam mantenir el nombre de habitatges, però tan sols construir planta i pis, per tant ocupar més superfície que la prevista inicialment.

v    És imprescindible eliminar qualsevol accés als aparcaments des del passeig Marítim. I el nombre dels mateixos adaptats a les necessitats dels habitatges.

v    Eliminar la planta soterrada de comercial a la parcel·la de Mar i Terra ja que implicaria la substitució del talús, fet incompatible amb el BIC.

v    S’ha d’evitar la construcció de caixes d’escala i ascensors o altres instal.lacions per sobre la línea de coberta. Tampoc a les zones lliures públiques, o zones verdes. Les dues coses al projecte de PEP estàn permeses, fet incomprensible.

És necessari un acord amb l’objectiu d’una protecció real

ARCA creu que és possible i necessari arribar a un consens entre els responsables municipals i les entitats ciutadanes que defensam els valors patrimonials des Jonquet i aconseguírem la declaració de BIC.