29 de des. 2007

embARCA't: Museu Diocesà

Visita al "Museu Diocesà" dirigida per l'historiador Pare Gabriel Llompart


BREU HISTÒRIA DEL MUSEU DIOCESÀ



- L'any 1878, el bisbe Mateu Jaume, comença a formar una col.lecció diocesana de peces artístiques provinents de diverses esglèsies i menestirs.
- Durant l'any 1906, el bisbe Pere Joan Campins decideix crear un museu i habilita unes construccions amb aquesta finalitat.
- L'any 1914 la Societat Arqueolocica Lul.liana accepat dipositar objectes custodiats al museu i diversos particulars, com la comtessa vidua de Séguier donen la seva col.lecció.
- L'any 1915, mor el bisbe Campins i Mn. Antoni Maria Alcover continua la tasca iniciada pel bisbe.
- L'any 1916 queda constituïda la Junta del Patronat del Museu amb Mn. Antoni Maria Alcover com a president.
- El dia 23 de març de 1916, primer aniversari de la mort del bisbe Campins, s'inaugura el museu.
- Durant la guerra civil i la posguerra el museu passa per moments d'inestabilitat, en que ha de tancar, fins que el 22 de maig de 1952 torna a obrir.
- Finalment l'any 2002 el bisbe Teodor Úbeda decideix iniciar la remodelació del museu i de l'edifici, tasca que encarregarà a Mn. Pere Joan Llabrés.
- El 16 d'abril de 2007 el bisbe jesús Murgui inaugura el renovat museu.

RECORREGUT PEL MUSEU PERMANENT
1. El primer cristianisme a Mallorca
2. L'art gòtic
3. L'aire nou del Renaixement
4. El taller dels Lòpez i l'art de la Contra Reforma
5. Del Renaixement al Barroc
6. La col.lecció de ceràmica
7. Gaudí a la Seu de Mallorca

28 de des. 2007

ARCA ofereix nous arguments per la protecció de Son Mosson

ARCA s’ha adreçat de nou a les institucions competents en temes de patrimoni històric, com son l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Ministeri de Cultura, i també a les institucions jurídicament competents com son el Ministeri de Foment i la Direcció General d’AENA.

En aquest cas els hi oferim més arguments per la protecció de les cases de Son Mosson. Cal recordar que al mes d’agost, ja ens adreçarem a les mateixes administracions que hem comentat abans. Com que la resposta que ens donaren, creiem que nou fou prou convincent, a l’igual que el que argumenta AENA, que segueix amb la intenció fixa i ferma de derruir les Cases i introduir els seus enderrocs dins les coves subterrànies que hi ha sota les Cases, llavors oferim noves dades que li donen més fonaments a la nostra idea de protecció d’aquestes Cases.

En un principi, a part dels arguments històrics, ja oferts en un primer moment, cal esmentar que al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Il·lustribus, que és una font que ens conta la crònica de la Creuada pisano-catalana contra el regne àrab de Mallorca, realitzada entre l'agost de 1113 i l'abril de 1115, més de cent anys abans de que el Rei en Jaume I la conquerís definitivament. Aquesta font ens descriu, que quan les tropes eren a la zona de Can Pastilla, pogueren veure en direcció a Medina Mayurqa, "els llocs inclinats de la terra desconeguda", que sols podien ser el pujol del Coll i el turó de SON MOSSON.

Aquest mateix turó, avui dia, arran de l’autopista, és a on estan ubicades les Cases de Son Mosson. Llavors segons la informació que ens aporta aquesta font, ens remuntem fins al segle XII, per trobar la primera referència escrita d’aquest indret.

El topònim escrit, apareix per primer cop recollit al mapa de Mallorca del cardenal Despuig de 1784 i la primera referència que tenim com a propietat dedicada a l’activitat agrària és de 1817, on diu el següent «Mariano Fuster. Huerto la Estarella y Son Moson Nou de 80 qdas, 20 de sembrados, 20 de pastos y 40 de selva 4.333 libras». Aquesta informació apareix al Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma (ARM, D-1525, f. 21v, 23).

En quant a arguments, més purament pràctics i actuals, tenim la informació que apareix recollida en la carta de l’OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional). Segons aquest organisme, no hi ha cap indici, que les cases de Son Mosson, figurin com a obstacle per a l’aviació civil, llavors en cap moment es posa en perill la seguretat dels avions i passatgers que viatgen en ells.

Seguim pensant que AENA hauria d’oferir uns altres arguments, més sòlids i contundents, ja que sincerament els que donen, cada cop més en fan intuir que es tracten d’uns altres interessos de caire econòmic o comercial.

27 de des. 2007

embARCA't: Convent de les Caputxines


Baix la direcció de l'investigador Jaume Llabrés.


La fundadora

La promotora de la fundació de les clarisses caputxines fou Teresa María Gómez de Sanabria y Ponce de León (Granada, 1624- Ciutat de mallorca, 1705). Desprès d'enviudar dues vegades, l'any 1648 professà en el convent de caputxines descalces de Nuestra Senyora de los Ángeles de Saragossa, on prengué el nom de Sor Clara María. Anys després, animada per les seves amistats mallorquines i després de vèncer nombroses dificultats, arribà a Mallorca per tal de fundar un monestir a Palma.
Entre 1662 i 1668, les primeres monges canviaren diverses vegades d'edifici, finalment s'establiren en el lloc actual on aixecaren l'esglèsia i el convent. Sor Clara María va ser abadessa, càrrec en el qual arternà amb sor Dionisia Bernarda, fins a la seva mort. Ambdues religioses deixaren una gran empenta en el convent per la seva exemplaritat i la seva fortalesa.

El convent i la ciutat

L'edificació del monestir entre els anys 1668 i 1720 va suposar la configuració definitiva de l'entorn urbà de l'extrem oriental del barri de Sant Jaume. La plaça de davant l'esglèsia, anomenada en altre temps conqueta, paraula que hem de considerar sinònima de l'expressió "confluència de carrers", és una de les mes evocadores del centre històric. Les façanes de les cases senyorials de can O'Neille i can Morell (antiga Can Montaner) són el contrapunt del frontis de la porteria del convent on encara s'hi veuen els vestigis d'una casa medieval. A l'interior del monestir podem gaudir dúna atractiva arquitectura tradicional que en alguns aspectes manté reminiscencies medievals. N'és un exemple la sagristia gran amb una alta columna central que suporta una jàssera.

En el calustre s'emprà un model de columna de tipologia gòtica, encara que es bastí a l'inici del segle XVIII. Per altra banda, cal admirar la perfecció tècnica assolida en els carreus de pedra de les voltes del refectori i del llit de l'escala, mostres excel.lents de l'aprenentatge local en l'art de l'estereotomia.


L'esglèsia es començà l'any 1687 . S'alça sobre una planta de creu llatina i es cobreix amb una cúpula sobre el creuer. L'interior se cenyeix a una estètica del segle XVIII que combina el classicisme estructural de l'arquitectura amb el decorativisme, gairebé rococó, del retaule major (1775-80. El presideix un gran llenç de la Purísima Concepció amb Sant Francesc i Santa Clara, atribuït al pintor mallorquí Joan Montaner i Cladera.

Les arts i el mobiliari

Part del patrimoni històric i artístic del monestir s'exibeix a la sala capitular i a la sagristia gran. A la primera hi ha reunides algunes pintures notables dels segles XVII i XVIII, entre elles una gran tela de l'adoració dels Reis de tradició flamenca i una galeria de retrats de les monges caputxines. Entre el mobiliari destaca un escriptori i un bufet d'estrado de l'època de la fundació, una escaparata que conté una talla de l'eccehomo i una capelleta de fusta pintada amb una bella imatge de la Puríssima. Una mostra de l'aixovar litúrgic s'exposa a la sagristia on es poden veure algunes peces textils i alguns objectes preciosos com, per exemple, un crucifix d'ivori llegat al convent per Martín Gil de Gaynza. Té un particular interès l'urna de la Casa Santa, moble d'estil rococó fet en fusta tallada i daurada, regalada l'any 1783 pel Marquès de Palmer.
Ceràmica, peces d'aram i de llautó, mostres d'artesania com la de flors fetes de paper o de tela, les figures de fang cuit de taller del mestre de les Verges Rosses (segle XVIII), etc conformen un petit univers dóbjectes curiosos o delicats dels quals es pot gaudir al llarg de la visita. No es pot menysprear, tampoc, l'interès del moble popular del qual s'en presenta una mostra corresponent a una antiga cel.la. Punt i a part mereix la col.lecció de betlems que tan sols es mostra durant les festes de Nadal. Aquest conjunt pessebrístic (segles XVIII-XIX) és un dels millors de Mallorca.


El mestratge de l'arquitectura popular

Un dels aspectes més singulars del convent és la successió d'espais típics de l'arquitectura popular que podem trobar al voltant del claustre. Són dependències interessantíssimes que ens documenten sobre activitats, ja desaparegudes, que formaven part de la vida quotidiana de la comunitat.
Destaca en primer lloc la cantina del pou, que és una galeria subterrània que servia per conservar en fresc certs aliments i per refredar l'aigua.

Una altra dependència és "sa salera", i és una botiga coberta amb voltes, situada devall de la sala capitular, on hi ha una gran pica de pedra on se salaven els ossos de porc per a la seva conservació i consum posterior. També en aquest indret s'hi guardaveen els barrals que contenien el vinagre que servia per elaborar productes envinagrats, amb els quals les monges solien obsequiar els seus benefactors.

Per últim, destaca la bugaderia que consta d'una clastra porticada amb els rentadors d'una cambra per fer la bugada amb els cossis per escaldar la roba blanca i els fogons amb els calderers. Per fortuna s'han consevat tots els estris relacionats amb aquesta labor i, fins i tot, les pastilles de sabó de fabricació pròpia.


És especialment interessant l'hort amb el parral i l'antic sistema d'irrigació que partia des d'una sínia ja desapareguda. Hi podem veure una vella murtera de set metres d'alçada coneguda com "sa murtera de ses fundadores".






Texte tret del fullet "El Monestir de la Puríssima Concepció de monges caputxines" Autors: Aina Pascual i Jaume Llabrés. Publicat amb el suport del Govern de les Illes Balears.


Vegeu article "Un bon Jesús de llegenda àuria a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 24 de desembre de 2007

Vegeu article "Sant Francesc troba repòs a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 18 de desembre de 2007

22 de des. 2007

Visita a la Fundació Bartomeu March

Visita a la Fundació Bartomeu March, on hem gaudit de la col.lecció de Cartografia Mallorquina i el Palau March. Dirigit pel professor de la UIB Antoni Ginard Bujosa.


Vegeu article d'Antoni Ginard Bujosa "Breve aportación al catálogo español de documentos cartográficos"
en "Anales de geografía de la Universidad Complutense", ISSN 0211-9803, Nº 7, 1987 (Exemplar dedicat a l'homenatge a D. Manuel de Terán : varia geogràfica) , pags. 647-653

15 de des. 2007

Visita al convent dels Dominics de Manacor i les pedreres






"El convent dels Dominics de Manacor i les pedreres". Dirigit per la investigadora Júlia Roman, professora d'Hitòria de l'Art a la Universitat de les Illes Balears.

14 de des. 2007

Lliurament del Ciri Pasqual històric al capítol de la Seu

13-12-2007

ARCA i la FUNDACIÓ AMICS DEL PATRIMONI lliuraren al Capítol de la Seu de Mallorca la base del Ciri Pasqual que al llarg de més de dos segles presidí el presbiteri catedralici durant el Temps de Pasqua.
Es tracta d'una columna dòrica de fusta policromada, d'autor anònim (com el 80% del nostre llegat artístic) i d'estil neoclàssic, que va ser molt imitada (parròquies de Muro i Sant Jaume de Palma)arreu de Mallorca. Es pot datar a finals del s.XVIII.
Els anys 90 fou trobada per un membre d'ARCA a unes deixalles de Ciutat, i ara, amb un ajut de la conselleria de cultura del Consell de Mallorca, el taller Xicaranda ha procedit a la restauració durant tres mesos i treballant-hi quatre persones en exclusivitat.
A l'acte assistiren la consellera de cultura del Consell de Mallorca, Joana Lluisa Mascaró, el degà Mossen Joan Darder i els presidentes d'ARCA i de l FUNDACIó, Pere Ollers i Joan Guaita.

Es convicció d'ARCA el que les obres d'art han d'estar en el lloc per on es feren i, si es possible, que s'utilitzin per a la funció que es feren.

Esperem veure la columna en el seu lloc -el presbiteri- el dia de la Vet.la Pasqual.
__________________________________
MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ - RESTAURACIÓ
D’UN CIRI PASQUAL, PROPIETAT D’ARCA
(Palma, octubre de 2007)

DADES GENERALS
NOM : Ciri Pasqual
MUNICIPI: Palma
AUTORIA: Desconeguda
DATACIÓ: finals segle XVIII – principis segle XIX
PROCEDÈNCIA: Catedral de Mallorca (es va utilitzar com a suport de ciri pasqual)
MATERIAL: Fusta policromada
MIDES: Tot el conjunt té una altura aproximada de 310 cm; la columna cilíndrica de 220 cm d’altura per 30 cm de diàmetre, descansa a sobre un prisma de 90 cm d’altura per 35 cm d’amplada.
ENCÀRREC FET PER: ARCA
RESTAURACIÓ: XICARANDA, C.B.
Han intervingut:
Alfredo Claret, Restaurador de Mobles; Isabel de Rojas,Diplomada en Conservació i Restauració; Maria Dols, Llda. en Història de L’Art i Dipl. en Cons. i Rest.; Immaculada Rigo, Dipl. en Cons. i Rest. y Teresa Rullán Llda. en Història de L’Art i Dipl. en Cons. I Rest.


DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE:

Columna cilíndrica, policromada amb el fons color marfil, i una representació de la Resurrecció del Senyor. A la part inferior d’aquesta imatge, hi ha un sarcòfag amb la tapa oberta i a sobre ell, Nostre Senyor Ascendent. La policromia té una base d’estuc. Com a peculiaritat, a la part superior a on s’hi col·loca el ciri, hi ha un petit portelló, amb dos sistemes de tancament. La columna està formada per llistons de fusta, units uns amb els altres, i buit per l’interior. En l’extrem superior, es suposa que hi ha un suport per aguantar el ciri, mentre que en l’extrem inferior està sustentat sobre dos motllures paralel.les de diferent circumferència i tamany, que estan policromats i amb restes d’or.

Aquesta columna s’aguanta a sobre una peanya, de base quadrangular, policromada amb imitació a marbre. Estava muntada al revés, o sigui el ciri s’aguantava a sobre el pla inferior, mentre hauria d’anar a sobre el pla superior, a on hi ha la perforació amb un senyal a la fusta en forma de creu, per encaixar la columna.



ESTAT DE CONSERVACIÓ. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERACIONS FÍSIQUES, QUÍMIQUES I BIOLÒGIQUES


L’estat de conservació del conjunt, en general, és deficient, sobretot per les anteriors intervencions de restauració, per personal no qualificat, que havia sofert, originant grans pèrdues en la capa de policromia.
En dita intervenció, s’han intentat eliminar les grans quantitats de cera que es trobaven a sobre el suport, originant així, pèrdues de policromia i de preparació, deixant al descobert la fusta interior.

Les imatges a on hi ha representada la Resurrecció del Senyor han perdut molta definició pel tractament de neteja que ja s’ha mencionat anteriorment.

Encara que l’anterior intervenció de neteja hagi estat molt agressiva, queden molts de restes de brutícia superficial (sobretot restes de cera), però també detritus, pols, i altres materials aliens a l’obra.

En la part superior, on s’hi col·loca el ciri, hi ha gran quantitats de cera, que dificulten l’accés a l’interior on va recolzat el ciri. En general, la capa de policromia està obscurida pels fums del ciris.

Es poden observar faltes de suport que són conseqüència dels moviments que té la fusta. La fusta té unes característiques comunes que són la higroscopicitat i l’anisotropia, aquestes determinen els moviments de la fusta davant els canvis d’humitat i temperatura (sequedat i calor excessiu). Aquestes dues característiques fan que la fusta és dilati o es contregui, i això origina torsions, corbaments i modificacions superficials.
Aquests moviments de la fusta originen també, pèrdues de la preparació i com a conseqüència, pèrdua de la policromia.

La part inferior de la columna que descansa a sobre la base quadrangular que l’aguanta, està molt deteriorada. El suport està molt desgastat i s’observen moltes pèrdues de policromia i daurat.

S’observa en la fusta un atac generalitzat de xilòfags i fongs, però antic, o sigui que no està actiu, encara que ha deixat la fusta amb un aspecte de suro.

Totes les peces metàl·liques que hi ha (els tancaments del portelló, els claus...) es troben completament oxidats.

L’estat de la policromia en general, ja hem dit, que es força deficient, en alguns punts es troben bufaments, o sigui pèrdua d’adherència entre la preparació i la capa pictòrica.

Pel que fa a la peanya, es poden observar moltes pèrdues de policromia, pèrdua d’adherència entre la capa de preparació i la capa pictòrica i disgregació de la capa de preparació, originant llacunes a on es veu directament la fusta.

En general, també es troben petites pèrdues volumètriques de suport (de fusta), sobretot a les arestes, donat que són les zones de més sacrifici, perquè sobresurten de la resta del conjunt. També li manca tota la cornisa inferior, a on descansa el pes de dita base.

Tots els claus que es poden veure, a simple vista, estan oxidats.

Tant a l’estructura del ciri com a la peanya trobem fins a tres capes pictòriques superposades. La primera capa i per tant, la original o la més antiga, és de color blanc a l’estructura del ciri i de color blau fosc a la peanya.

En conclusió, l’estat de deteriorament de dit conjunt és molt avançat, sobretot pel que fa als problemes d’estructura de la fusta i a l’estat de la capa de preparació i la capa pictòrica. Pel que fa a aquesta última, no arribarem fins a la capa pictòrica més antiga, ja que podria estar incomplerta o gairebé totalment deteriorada.

INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ REALITZADA

Un cop observat l’estat de conservació en el qual es troba dit conjunt (columna i peanya), el tractament de conservació i restauració que s’ha fet, és el següent:

1. Informe inicial estat de conservació

2. Fotografies inicials

3. Examen organolèptic

4. Desmuntatge del conjunt (separació de la columna i de la base). Eliminació de tots els elements aliens i de tots els elements oxidats per substituir-los posteriorment per altres d’acer inoxidable.

5. Fixació de la preparació i la capa pictòrica, com a mesura de protecció prèvia abans del tractament de neteja, amb un barreja d’acetat de polivinil i aigua destil·lada.

6. Neteja superficial. L’objectiu de la neteja és eliminar les substàncies estranyes a l’obra, com poden ser dipòsits de cera, detritus, pols, taques de fums.... La neteja en aquesta intervenció s’ha realitzat mitjançant dos procediments:

1. Neteja mecànica: es tracta d’una neteja de tipus físic en quan que no modifica la composició del material que es vol eliminar. S’han usat instruments tant manuals (bisturís, raspalls, brotxes suaus, aspirador, raspalls de fibra de vidre...), com instruments elèctrics de petites dimensions (vibroincisor, aparell d’aire calent...)


2. Neteja química: es tracta d’una neteja en la qual el producte utilitzat reacciona amb el material que es vol eliminar donant com a resultat la dissolució d’aquest.
Aquesta neteja química s’ha fet mitjançant la combinació de productes químics i mètodes adequats (dissolvents, tensoactius...) amb la finalitat de reblanir o solubilitzar el producte a eliminar, completant-se amb la fase mecànica.
Aquesta neteja s’ha fet amb l’ajuda d’un sòlid inert que manté actiu més temps el producte.
Aquesta aplicació s’ha repetit vàries vegades, fins que s’ha aconseguit arribar al nivell de neteja desitjat.

7. Neutralització del bany químic, amb la finalitat d’eliminar les restes del producte utilitzat en la neteja química que s’hagin pogut quedar en la superfície.
8. Sanejament de tota la fusta i aplicació d’un tractament anti-xilòfags (Corpol), com a prevenció d’un possible atac biològic. Aquest producte s’ha aplicat a pinzell durant vàries vegades. La darrera capa s’ha aplicat Corpol + Paraloid B72 al 7% en xilè, per aconseguir més afectivitat en el tractament.

9. Consolidació de tota la superfície amb Paraloid B72 al 5% en xilè aplicat a pinzell.

10. Reintegració i recuperació volumètrica de les parts de suport perdudes, amb materials (fusta) completament adequats, semblats als materials de constitució originals i ja tractats, per evitar tensions i dilatacions del nou material, respecte de l’antic.
Reintegració del suport (de les faltes i fissures) amb una resina epoxi de dos components (Araldit fusta), que a més de la funció de farciment de reforç, serveix com a adhesiu i fusta de balsa.
Aquesta operació, a part de tenir una funció estètica, també té una funció protectora, donat que redueix la possibilitat de penetració de l’aigua i altres elements agressius per la conservació de la fusta.

11. Estucat de les llacunes. Aplicació de la capa de preparació amb la finalitat de farcir totes les llacunes de la preparació perdudes. S’ha utilitzat estuc sintètic (Modostuc color blanc + acetat de polivinil (Vinavil)).

12. Consolidació de les parts estucades amb una capa de Paraloid B72 al 5% en xilè, aplicat a pinzell.

13. Reintegració cromàtica de les llacunes, seguint un criteri il·lusionista i la tècnica executada a base de pigments aglutinats amb vernís a base de resines acríliques (pigments Maimeri, diluïts en Paraloid B72 al 7% en xilè).

14. Fotografies finals del procés de conservació – restauració

15. Memòria de la intervenció realitzada.



CONCLUSIONS

El procés de conservació i restauració que s’ha seguit en el conjunt d’aquesta columna i base, ha respectat totalment els criteris actuals en Conservació i Restauració de Patrimoni Històric:

- mínima intervenció a sobre l’obra i respecte absolut per l’original
- total reversibilitat del productes utilitzats en el tractament

Palma, a 8 d’octubre de 2007

Signat:
Alfredo Claret Blasco, Restaurador de mobles
Mabel de Rojas Cincunegui, Immaculada Rigo Febrer.Diplomades en Conservació i Restauració de Bens Culturals

13 de des. 2007

Ritmes i veus de Nadal

L'EMPERADOR, LA SIBIL.LA I ELS PROFETES
Els profetes Isaies, Jeremies, David i la Sibil.la anuncien el futur del món.

EL NAIXEMENT DEL FILL DE MARIA
Lectura i recreació de textos de Sor Isabel de Villena acompanyats amb música i dansa

En aquests temps de poders llunyans, de globalització, de manipulacions i de mentides, és un plaer presentar per sisè any a Ciutat, els textos meravellosos de la nostra Sor Isabel de Villena (València, 1430-1490).

Les monges que l'escoltaven i per a qui va escriure la "Vita Christi" no sabien què era un telèfon mòbil, ni un ordinador, ni la televisió "basura" i no coneixien tampoc la paraula, just ara, de moda "agobio".

Enguany, com ja fa dos anys, també intentam recobrar els textos de les consuetes dites mallorquines però que es representaven arreu dels Països Catalans; de la consueta "processó dels Profetes n'hem triat cinc personatges; tal vegada, més endevant, podrem representar una consueta sencera, No volem fer arqueologia i per això la forma del nostre espectacle està adaptada als temps d'ara.


Ramon Cavaller

Ciutat de Mallorca, desembre 2007

7 de des. 2007

ARCA solicita la retirada de les tanques ubicades devant l'edifici modernista Príncipe Alfonso

ARCA ha sol·licitat per escrit a la Batllessa la retirada de les tanques publicitàries ubicades davant l’edifici modernista Príncipe Alfonso, al carrer Joan Miró número 321. Les tanques fa anys que estan instal·lades i impedeixen totalment la visió de l’edifici.
Les esmentades tanques impedeixen que l’edifici pugui ser observat des del carrer Joan Miró i per tant fan malbé el paisatge de la zona. L’impacte visual és molt negatiu, i demanam la seva retirada per donar valor a la ruta modernista de la que gaudeix la nostra ciutat.
A més la categoria artística de l’esmentat edifici, que forma part del recorregut pel modernisme de la ciutat de Palma i és obra de l’arquitecte fill il·lustre de la ciutat, Gaspar Bennàzar, és molt gran i per tant requereix que sigui realçat.

Característiques de l’edifici

L’antic Hotel Príncipe Alfonso, és un projecte de Bennàzar de l’any 1906. Encara que en l’actualitat l’edifici que observam no es correspon amb el projecte original perquè va ser adaptat a usos comercials, mantè l’excel·lència dels elements modernistes inspirats en el repertori historicista. Hi abunden els elements mudèjars, la decoració amb ceràmiques amurades i rajoles vidrades.

Els interiors varen ser tractats amb la mateixa riquesa ornamental que els exteriors, inspirats en recursos estilístics mudèjars.
La façana està treballada amb pedra calcària i totxo vidrat, la qual cosa recorda alguns dels primers projectes d’Antoni Gaudí. Tant en la composició de la façana com en la decoració interior, usa elements ornamentals d’inspiració mudèjar o arabitzants i alguns motius vegetals.

Confiam en la resposta positiva des del consistori palmesà.

4 de des. 2007

Festa de Hannukah

Llegat Jueu ha celebrat la festa de Hannukah.

El Hannukah és una calebració d'hivern, però festetja molt més que un canvi d'estació. Pels jueus, és el recordatori d'un periode de la seva història (165 aC.) en que varen lluitar en contra de la influència grega que amenaçava la seva identitat i la puresa del seu Temple. Judes Macabeu, membre de la familia dels asmoneus, dirigí una revolta contra aquells que havien profanat el Temple.

Segons la llegenda, a la llàntia del temple només li quedava oli per donar llum durant un dia. Tot i així, cremà miraculosament durant vuit dies, al final dels quals Judes Macabeu consagrà de bell nou el Temple. En cerimònies públiques i privades, els jueus celebren aquest dia encenent les espelmes d'una menorà de vuit braços. Un novè braç porta "l'espelma servidora" amb la que s'encenen la resta d'espelmes: una el primer dia, dues el segon, tres el tercer i així fins que el canelobe resplendeix de llum (Trevor Barnes, 2006)

2 de des. 2007

EmbARCA't: Els Herrera a Mallorca



Dia 1 de desembre de 2007

Recorregut embARCA't "Els Herrera a Mallorca" dirigit pel professor de la UIB Andreu Villalonga

30 de nov. 2007

Protecció de les façanes dels edificis al carrer Paners i la plaça Llorenç Bisbal Batle

La Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, a petició d’ARCA, va donar llum verda a la protecció de les façanes del carrer Paners i del lateral esquerre de la plaça Llorenç Bisbal Batle.

Des d’ARCA valoram molt positivament la decisió.
Fa uns dies vàrem fer públic que els dos conjunts de façanes (Carrer Paners devora Cort i la façana de la Plaça Llorens Bisbal Batle que uneix carrer Desemparats i Socors) estaven amenaçats per projectes de construcció que contemplaven la seva demolició. Per aquest motiu ens havíem dirigit a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca per tal d’evitar-ho.
A la reunió de la Ponència Tècnica del Consell de Mallorca celebrada el passat dimarts dia 27 i on hi havia representants polítics i tècnics de l’Ajuntament de Palma i del Consell junt a d’altres representants, entre els quals ARCA, es va acordar la protecció de façanes i determinades característiques de interiors i cobertes. ARCA valora de manera molt positiva la decisió.

El centre de Palma ha de ser habitat i viscut, però no a costa de perdre l’autenticitat i allò que el fa diferent i únic.
Des d’ARCA volem reivindicar l’autenticitat de les façanes i de les teulades i terrasses del centre històric i la diversitat de tipologies com a valor històric i patrimonial. Per això hem demanat que al nou projecte que hauran de presentar les empreses promotores, també se contempli la conservació de les cobertes i les diferents altures de cada solar actual. La diversitat en formes, alineacions i altures és el que dóna autenticitat al centre històric de Palma.
Des d’ARCA pensam que la norma ha de ser respectar l’edifici en el seu conjunt, apostar per la rehabilitació i no per la demolició i nova construcció. No obstant la tendència de moltes promotores quan aconsegueixen fer-se amb edificis contigus és esbucar la totalitat per tal de fer aparcaments soterrats i incrementar així el preu de l’habitatge.
Per recuperar el centre històric no cal crear un decorat estètic a la vista, però fals en el fons.

Valoram la sensibilitat cap al patrimoni amb aquesta decisió política i animam a continuar en aquesta línia.
Són les decisions polítiques les que poden aturar aquesta destrucció patrimonial. Per això ens congratulam del talant polític demostrat en aquest tema. És una primera passa. Animam a crear instruments de protecció més adients que prioritzin la conservació dels immobles.

27 de nov. 2007

ARCA demana la protecció d'una sèrie de Sínies a Palma

ARCA en el seu marc de defendre i donar difusió al patrimoni històric, artístic i cultural, s’ha adreçat al Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma per protegir uns elements que formen part del nostre patrimoni rural.

Aquests elements han estat durant molt de segles, part fonamental del camp agrari mallorquí, les sínies, que tenen el seu origen en les nostres terres amb l’arribada dels àrabs han estat emprades d’una forma generalitzada fins al segle XIX. La seva funció no era una altre que treure l’aigua d’un pou, mitjançant una bèstia que era qui donava la força motriu.

En la majoria de casos, les sínies, comencen a ser substituïdes pels molins d’aigua, un cop aquests s’aniran construint al llarg del segle XIX i XX. Però realment, en molts de casos trobem la sínia, pròxima al molí i al safareig. El que volem explicar o donar a conèixer són aquests conjunts, propis d’un sistema hidràulic que han funcionat fins fa relativament poc i que han estat part importantissíma del camp mallorquí, per tal de fer més fèrtils unes terres dins un paisatge àrid.

L’objecte de la recerca ha estat el municipi de Palma amb el motiu d’un estudi de les possessions de Palma, hem pogut trobar aquests elements que creiem que pot ésser restaurats i donar-los de bell nou el seu ús original per el gaudi de la gent.

Les sínies trobades es concentren en dues àrees concretes del municipi de Palma, la primera d’elles és la zona agrícola que hi ha entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa i la segona d’elles ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora. Un darrer exemple aïllat està ubicat a darrera la fabrica de Coca-cola a la carretera vella de Llucmajor.

A) Entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa trobem:

1. SON FERRANDO, propietat de titularitat municipal. Les cases estan en un estat de conservació ruïnós, però presenten alguns elements arquitectònics prou considerables, com podria ésser una torre de defensa a un dels seus extrems i un arc dovellat de mig punt.
El sistema hidràulic es prou considerable, perquè conserva els tres elements característics: molí aigüer, sínia i safareig. La sínia està englobada dins un rotllo ubicada entre el molí i el safareig. Cal destacar com element arquitectònic, la sèquia que surt des de el molí i té un forma corbada i aprofita les parets superiors del rotllo de la sínia per canalitzar l’aigua fins al safareig.

2. SON MORLANET VERGE, tal i com l’anterior exemple, també és propietat de l’Ajuntament de Palma, tot i que a diferència de l’altra, el seu estat de conservació és millor, perquè està habitada i forma part de la seu d’una associació cívica.

Tornem a trobar els mateixos elements que hem descrit abans: molí, safareig i sínia emmarcada dins un rotllo. Aquest exemple presenta una característica especial, a l’exterior del rotllo hi ha dues arcades en forma d’arcbotants que li donen una característica molt pròpia en aquest element.

3. SA PUNTA VELLA, aquesta propietat tot estar ubicada a l’altre marge del carrer de Son Ferrando, és de titularitat privada.

Desgraciadament, aquí no conservem la sínia, només ens queda el seu rotllo i la sèquia com a sistema de canalització de l’aigua.

El més destacat, constructivament parlant, és una canalització amb forma d’aqüeducte, construïda amb blocs de mares i que canalitzava l’aigua des de el molí fins al safareig. Aquesta canalització presenta la característica, que enlloc, d’anar a nivell de terra com la gran majoria de sèquies, aquesta ho fa a una altura des de el terra d’uns metres aproximadament. Malauradament, el tram inicial des del molí s’ha derruït i només conservem el tram final que portava l’aigua fins al safareig.

B) Carretera vella de Llucmajor:

1. SON CODONY, les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent i amb elements arquitectònics poc considerables. Envoltades per un espai, on s’està modificant el territori, mitjançant les obres que estan duent a terme en aquest tram de la carretera de Llucmajor, provoca una sensació de desvirtuament del paisatge.

A uns metres de les cases, trobem una sínia, englobada dins un rotllo. Aquesta presenta una característica diferent a la resta i és la seva modernitat en relació a les altres. Podem veure com l’extracció de l’aigua del pou es feia mitjançant una maquinària, i no amb la bèstia que és com s’havia fet de manera tradicional. Aquí no conservem cap safareig.


C) Ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora:

1. SON PUIG DEL PONT, ubicada arran de la carretera de Manacor fa partió amb la dessaladora. Les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent, possiblement del segle XIX.

Entre un espai de canyís hi ha el que ens dóna a pensar que és una sínia, tot i que el seu estat de conservació és ruïnós, possiblement és la que tenim més dubtes per afirmar-ho. Es conserva el pou, amb una gran profunditat, però no es veu cap element d’extracció de l’aigua.

Es conserva un molí amb un deteriorament a la seva coberta. No hi ha indicis de cap safareig.

2. SON MORRO, situades a l’altre marge de la carretera de Manacor. En aquest cas tenim un exemple de cases majestuoses, amb diferents elements arquitectònics de prou consideració. Malauradament les cases estan deshabitades i presenten indicis de deteriorament.

El seu voltant és producte de la voragine urbanitzadora i està provocant grans modificacions del territori i una pèrdua de personalitat de l’espai original.

Si voltem per darrera les cases, trobarem una sínia i un molí que es miren cara, a una distancia d’uns cinc metres aproximadament. Entre un element i un altre hi havia una sèquia que els unia, però un cop obriren un vial, fruit d’aquesta voragine urbanitzadora que hem comentat abans, varen destruir aquesta canalització. ARCA va denunciar aquest cas dia 15 de novembre de 2006.


Hem demanat:

1. Un grau de protecció per als elements que acabem de presentar, per preservar-los i conservar-los davant el desenvolupament urbanístic que es preveuen en aquestes àrees.

2. Que els elements en qüestió, siguin inclosos dins el catàleg municipal de béns patrimonials, pel seu valor etnogràfic i com a prova irrefutable d’un passat, que de mica en mica es va diluint.

3. La recuperació d’aquests elements pel gaudi de la ciutadania. Amb la seva restitució i restauració, tothom podrà entendre millor com funcionaven aquests elements i quina ha estat la seva importància per al desenvolupament d’aquesta àrea.


Aquests són els exemples que coneixem, segur que n’hi haurà alguns més, però no són elements, que desgraciadament abundin al municipi de Palma. Per aquest motiu des d’ARCA volem donar a conèixer de la existència d’aquests elements de caire etnològic que han estat tan importants pel desenvolupament del camp mallorquí.

Volem concienciar també a les autoritats polítiques d’aquest patrimoni etnològic, que tenim un poc abandonat i que creiem que seria important recuperar, perquè la gent, els ciutadans, les noves generacions, en definitiva tothom, pugui recordar, els que varen veure com funcionava aquest sistema o aquells que no han viscut, puguin aprendre com s’utilitzaven aquests sistemes.

Crec que a les propietats de titularitat municipal, com són Son Ferrando i Son Morlanet Verge, l’administració ho tindria més fàcil per procedir a la seva restauració o posada en marxa de bell nou. D’aquesta forma tots i sortiríem guanyant les noves i les velles generacions.

25 de nov. 2007

EmbARCA't: "El record dels noms del carrer"

Hem fet una pasejada per Palma amb el periodista Biel Sabafrin i ens ha parlat de "El record dels noms del carrer".

Reproduïm un article seu dedicat al Carrer de la Pau, on es troba la nostra seu:

LA PAU

El pequeño espacio formado por la confluencia de esta calle con la de Sant Feliu fue, tiempo atrás, una placita con nombre propio: "Placeta de la Pau". La denominación la tomó de un minúsculo oratorio mariano deonde se veneraba una imágen de la Virgen que, pese a su humilde emplazamiento, alcanzó gran devoción entre los palmesanos. Josep Nicolau Bauzà (Vilafranca 1916- Palma 1993), que ha historiado el templo de la Santa Creu al que pertenecía este oratorio, explica que fue erigido en fecha desconocida y cómo cada 24 de enero se celebraban en él solemnes oficios religiosos en honor de Nostra Senyora de la Pau. La imágen de la Virgen se representa en una pintura sobre madera que, en opinión del P. Gabriel Llompart, procedería de la escuela de Joan Daurer, un artista que trabajó aquí entre 1358 y 1407. A mediados del XIX, el obispado y el Ayuntamiento mantuvieron un contencioso sobre la propiedad del oratorio saldado, finalmente, a favor de este último. La capilla es derruida y sus enseres y objetos de culto pasan a la parroquia donde, desde entonces, continúa celebrándose la fiesta.

De este oratorio y de la imagen -que, según una piadosa leyenda, fue hallada en el fondo de una fuente que había allí mismo- tomó el nombre en la calle que une las de Sant Feliu y Can Granada. Allí está la casa donde nació Valeriano Weyler Nicolau, el famoso héroe -o tirano según otros- de Cuba, recordado en una placa colocada en la fachada del caserón que presenta dos hermosos órdenes de las curiosas "finestres coronelles" en perfecto estado. Muy cerca de la casa natal del general, en un primer piso, estuvo la sede de la única emisora de radio que, durante décadas, ocupó las ondas mallorquinas. Su identificativo era "EAJ-13 Radio Mallorca" Los nombres de sus locutores, las voces de su cuadro escénico, los espacios de discos solicitados o los mensajes publicitarios, ocuparon muchas horas en las vidas de varias generaciones llegando a formar parte del imaginario popular en la isla.

24 de nov. 2007

ARCA mostra les Institucions Balears a un grup de l'ONCE

La nostra associació com ve essent freqüent cada mes, ha ofert una visita històrica – artística a un grup de persones integrants de l’entitat ONCE.

Aquest mes la visita realitzada ha estat a les Institucions Balears: Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i Parlament de les Illes Balears.

Aquest col·lectiu de persones va poder conèixer de primera mà, com és i que hi ha en aquests edificis públics: Ajuntament de Palma i Parlament de les Illes Balears, per aquest motiu hem d’agrair a aquestes dues institucions, la seva col·laboració per obrir-nos les portes en un dia assenyalat.

embARCA't: Visita a Valldemossa

Visita a Valldemossa a càrrec de Felio J. Bauzà Martorell, autor del llibre
"Hotel del Artista. Valldemossa 1943-1966", precedit de "Un lugar donde habitan mis recuerdos" de Josep Coll Bardolet, i "Valldemossa en el futuro" de Norberto Alcover Ibñañez S.J. com epíleg. (Edicions La Foradada, Any 2006).

Aquest és el text que apareix a la contraportada del llibre:
"Aunque parezca mentira, hubo un tiempo en que el paraiso existió; en que fuentes manaban agua de sus entrañas y en que las mariposas revoloteaban agitando sus alas con todos los colores de la paleta de un pintor.
El edén, la arcadia y el parnaso se concentraron en ese tarro de esencias que fue el Hotel del Artista de Valldemossa, que sedujo por igual a músicos, acuarelistas, escritores, escultores, actrices de Hollywood... que a su vez alternaban con la población local. La intelectualidad y la sabiduría popular se abrazaron para construir un templo bajo la devoción del arte por el arte.
En El Hotel del Artista, Felio Bauzá describe con el más exquisito aire costumbrista una época que ya no existe y unos personajes irrepetibles que ya no volverán.
A los ojos del señor de Bearn, no hay más paraisos que los perdidos. Con el Hotel del Artista recuperamos el paraíso perdido".
_______________
Després, amb Biel Barceló, hem recorregut els llocs valldemossins on es situen llegendes i rondaies.

23 de nov. 2007

Protecció de Can Bibiloni


La Comissió de Centre Històric i Catàleg, a proposta d'ARCA, ha decidit que l’edifici Can Bibiloni, Aragó núm. 8, es protegirà

L’edifici Bibiloni, ubicat al principi del carrer Aragó crida especialment l’atenció per la singularitat de la seva arquitectura. La façana, coronada amb un frontó on consta el nom de Bibiloni i l’any 1928, representa un dels pocs exemples d’edificis industrials de principis del segle XX, que resten a l’eixampla, que tot i estar modificat en el seus baixos és recuperable. L’edifici en qüestió té una façana molt especial
La protecció de l’esmentat edifici ja estava prevista a la primera catalogació realitzada per la UIB, l’any 1994, però, sense saber per ara la justificació, finalment no va ser incorporat al catàleg d’edificis i element protegits.

ARCA havia instat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca per tal que garantissin la protecció de l’edifici, ja fos com a catàleg municipal o com a Bé CATALOGAT.

ARCA es va dirigir a la Batllessa de Palma el 24 de juliol, just arribada al seu càrrec, per tal d’aconseguir la protecció de l’edifici.
L’edifici de Automóviles Bibiloni és de 1928 i combina elements clàssics amb altres que recorden l'estètica maquinista. Ens hem de situar en l'època, per comprendre l'entusiasme que provocava el futurisme i el maquinisme. El carrer Aragó és un dels millors exemples de l’eixampla ciutadà, sorgit després de la demolició de les muralles: no ens ha de sorprendre que en aquest carrer s' establís el local d'Automóviles Bibiloni que, des de 1928 ocupa un lloc de privilegi en el carrer.
La façana te molt d’interès perquè juga amb elements clàssics i moderns i representa l'estètica maquinista de principis del s. XX. Els elements més tradicionals són el frontó, que remata l'edifici on es llegeix la data de construcció i els relleus que sobresurten i que segueixen el model grec. El mateix es pot dir dels permòdols (mènsules) i motllures amb motius en espiral que ens recorden les decoracions dels mobles de l'època.Aquest singular edifici mereix la nostra atenció i de tota la ciutadania perquè mescla entre quelcom modern i neoclàssic.

Felicitacions

Celebram des d’ARCA que a la reunió de la Comissió de Centre Històric i Catàleg celebrada ahir i per unanimitat, (Col·legi arquitectes, Universitat, Lul·liana, ARCA i representants municipals) s’aprovés la redacció de una fitxa de catàleg per a la seva inclusió com a edifici protegit.

Felicitam a l’Ajuntament per aquesta petita passa i ens felicitam a les entitats que treballam per a que Palma no perdi la seva personalitat i els seus arrels

22 de nov. 2007

El col.lectiu en defensa de Lluc, demana la suspensió de la urbanització d'Es Guix

Nota informativa. 21 de novembre de 2007

El passat divendres es va constituir el col.lectiu en defensa de Lluc, un col.lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que compta amb el suport i la participació de ARCA i GOB

El col·lectiu neix amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaça Es Guix.

Un projecte de “aldea” que preveu la construcció de 165 habitatges plurifamiliars, que pretenen ser “el nou poble” d'Escorca. Cases plurifamiliars, que donaran cabuda a 771 habitants més, comerços i restaurants són part del projecte que es preveu construir en aquest emblemàtic paisatge de la Serra de Tramuntana.

D'acord amb la informació a la que ha pogut tenir accés aquest col·lectiu, tot i que l'Ajuntament no ha donat resposta a les peticions d'informació fetes per l'Associació d'Antics Blavets i el GOB ara ja fa més de dos mesos, el promotor ja ha sol·licitat la llicència d'obres corresponent a l'Ajuntament d'Escorca.

Sabem que, d'acord amb les Normes Subsidiàries del municipi d'Escorca aprovades al 1993, es tracta d'un sòl classificat com a urbà. Les obres del projecte d'urbanització però varen realitzar-se amb els pressupostos del Pla d'Obres i Serveis i Pla Mirall, per la qual cosa, i d'acord amb un estudi realitzat per la UIB a instàncies del Consell de Mallorca, aquest fet podria permetre a l'Ajuntament adoptar la suspenció de llicències en aquest indret sense haver de pagar pràcticament cap tipus d'indemnització al promotor, sempre i quan no tengui concedida encara la llicència d'obres.

És per aquest motiu que el col·lectiu considera urgent la intervenció de l'Ajuntament d'Escorca i del Consell de Mallorca, subsidiàriament o via Norma Territorial Cautelar, en cas de no fer-ho el primer, per tal de suspendre immediatament les llicències en aquest indret i fer la corresponent modificació de les Normes Subsidiàries i/o Pla Territorial de Mallorca. El col·lectiu reclama, no només que es redueixin els paràmetres d'ordenació urbanística passant de plurifamiliars a unifamiliars, sinó que no es construeixi a Es Guix i per tant que es requalifiqui aquest sòl impedint que mai més es puguin plantejar projectes que amenacin la tranquil·litat, paisatge i valors naturals d'aquest espai emblemàtic.

De la mateixa manera, fa extensiva la petició al sòl urbà de Son Macip, un altre espai d'Escorca amenaçat per la construcció d'habitatges.

_________________

ARCA i la resta del co.lectiu ha tengut una entrevista amb el batle, Sr Antoni Gómez, en la que s´ha vist la manca de voluntat política de defensa de Lluc.

La propera reunió serà el dia 4 de desembre amb la Consellera d'Ordenació del Territori, M. Lluïsa Dubon del Consell de Mallorca,amb competències i responsabilitat política per poder aturar el que es considera una irresponsabilitat i una agressió irrecuperable i innecessària del paisatge, que caracteritza Lluc i és un dels més preuats valors naturals d'aquest paratge boscós de la Serra de Tramuntana.

Vegeu Diari de Balears Digital
Vegeu diariodemallorca.es

21 de nov. 2007

I JORNADA de PATRIMONI CULTURAL, GESTIÓ I INTERVENCIÓ

ARCA, organitza la "I JORNADA de PATRIMONI CULTURAL: GESTIÓ I INTERVENCIÓ" amb el patrocini del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, i la col.laboració de la UIB.

Dijous, 29 de novembre de 2007
Aula de Graus de l’Edifici Ramon Llull (UIB)

16,30 h: Inscripció i lliurament de materials.
16,45 h: Presentació de la Jornada.

17,00 h: "Gestión y política patrimonial".
Dr. Miguel Ángel Castillo Oreja
, Catedràtic d'Història de
l'Art de la Universitat Complutense de Madrid.

18,15 h: Pausa-cafè.

18,30 h: "Documentación versus intervención en el
patrimonio: Teoría y realidad".

Dr. Miguel Taín Guzmán, Professor Titular d'Història de
l'Art de la Universitat de Santiago de Compostela.

19,30 h: Debat sobre els dos temes exposats. Participaran: a
més dels Drs. Castillo Oreja i Taín Guzmán, la Dra.
Catalina Cantarellas Camps, Catedràtica d’Història de l’Art
(UIB) i el Sr. Josep Masot Tejedor, vice-president d’ARCA
i advocat.

20 de nov. 2007

Can Weyler, una casa amb història

El periodista Carlos Garrido va publicar al Diario de Mallorca l'any 2003 l'article que reproduïm, amb una història coneguda només pels membres d'ARCA.
LA RATA ARQUEOLÓGICA
El edificio de Can Weyler en el carer de la Pau, es sede de ARCA y está considerado como una muestra importante del gótico civil.Hay quien recuerda todavía a doña María, la hija del general Weyler saliendo de la casa del carrer de la Pau. Blanca, menuda, asistida por las monjas. Fue la última en habitar el enorme caserón.Después, la mansión pasaría a manos del obispado. Sería sede del asilo cuna del Niño Jesús y actualmente sirve como local social de ARCA.Can Weyler es una de las mejores muestras del gótico civil en Palma. El arco de medio punto en la entrada, el patio, el primer piso señorial, los altillos y desvanes. Lo más importante sin embargo es su fachada, donde se han recuperado las siete ventanas coronellas o ajimeces que la ornaban. Un caso excepcional, puesto que en la mayoría de las ocasiones, esos grandes ventanales góticos con una fina columna medianera no pasan de tres.Sin embargo, las sucesivas reformas realizadas a lo largo de los siglos ocultaban muchas cosas más. Al ser ocupada por ARCA, comenzaron a despejarse algunos elementos añadidos. Y poco a poco iba surgiendo la personalidad gótica del interior. Sobre todo unos magníficos arcos apuntados en el salón de honor, donde hasta entonces solo se contemplaban varias habitaciones.En el curso de estas obras, se realizó un curioso hallazgo. En un rincón de la piedra, apareció un hueco lleno de extraños objetos. Con gran dificultad, se consiguieron extraer algunos. Hilos de tejidos de gran calidad, fragmentos de pergamino con letras góticas. Pronto comprendieron que se trataba nada menos que de un nido de rata. Un roedor que, en plena Edad Media, correteaba por el edificio y se hizo con algunas rapiñas para acomodarse mejor en su escondite.Así, aquella insólita rata arqueológica, dejó un testimonio para el futuro. Un mensaje ratero a través de los siglos.Gracias a su rehabilitación con criterios patrimoniales, Can Weyler es una especie de museo vivo. Sin el rigor mortis de los locales deshabitados. Fue construida en la primera mitad del siglo XIV, y sirvió de casa señorial para los Despuig durante el XV y el XVI. Después esa familia noble pasó a su casa de la calle Montenegro, no muy lejos de ahí.En el XVII el edificio fue adquirido por el comerciante genovés Domenico Belloto, quien modificó el patio y la escalera principal, restándole su carácter gótico primitivo. En el XVIII se estableció allí el colegio de jesuitas Monti-sión, pasando en 1817 a los teatinos. La familia Alorda habitó en su interior antes de los Weyler. Y no cuesta trabajo imaginarse al general, menudo y autoritario, paseando por aquellas habitaciones. Haciendo sonar sus botas sobre las vigas viejas.Algunas tardes, cuando las sombras de la ciudad vieja comienzan a extenderse con la tarde, el caserón parece llenarse de sombras significativas. Como si los recuerdos del anciano militar tan censurado por sus métodos crueles y expeditivos en Cuba, y firme promotor del derribo de las murallas, todavía anduviera por alguna de las habitaciones cerradas que hay por el desván. O hiciera crujir una puerta remota, como quien devencija el umbral de los espectros.Los edificios históricos como Can Weyler van acumulando carácter a través de los siglos. Conservan algunas huellas de sus sucesivos propietarios, pero también se impregnan de una cierta atmósfera. Una personalidad intangible hecha de presencias y susurros, sombras y colores. En el fondo, las tradicionales leyendas sobre fantasmas no son una tontería. Simbolizan esa ánima secreta que se va acumulando en losa sitios a medida que van siendo habitados. Nadie puede medirla de forma cuantitativa, ni afirmar rotundamente que es una realidad tal como nosotros lo entendemos. Pero casi todo el mundo la percibe.Hoy, Can Weyler es un centro de actividades ciudadanas y culturales. Pero conserva la atmósfera del pasado, un cierto misterio. Esos rumores nocturnos en rincones y pasillos. Los ecos de alguna rata que quizás esté preparando su nido arqueológico para el futuro.
Carlos GarridoDiario de Mallorca 25 d'octubre 2003

18 de nov. 2007

embARCA't: El barri de El Terreno




Dissabte 17-11-2007

ARCA ha organitzat un recorregut embARCA't pel barri de El Terreno" dirigit per l'investigador Tòfol Arbona

16 de nov. 2007

ARCA denuncia l’estat de deteriorament de les cases de Son Cabrer

ARCA ha denunciat l’estat de deteriorament en què es troben actualment les cases de possessió de Son Cabrer, ubicades al solar que separa el camí dels Reis i la carretera de Valldemossa, a escassament uns metres de la rotonda on conflueixen les anomenades vies circulació.

Es dóna el cas que les cases estan protegides, segons consta al Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, que gaudeixen d’una protecció estructural, que obliga als propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions.
La nostra entitat recorda que, si bé és cert que el temporal del 4 d’octubre passat contribuí al deteriorament de les cases, no és menys cert que abans ja es trobaven en un estat d’abandonament total. Les teulades de l’edifici principal estan literalment esmicolades, per la qual cosa qualsevol pluja pot originar inundacions dins les cases, amb els conseqüents problemes que pot ocasionar a l’estructura de l’immoble. Però no només això, sinó que moltes finestres romanen obertes nit i dia sense persianes que les tanquin. Davall la teulada d’un dels blocs ha sortit una enorme taca d’humitat, per la qual cosa ARCA creu que l’estructura de l’edifici està començant a patir l’abandonament de les cases per part dels propietaris. També s’hi visualitzen diversos cruis a les parets mestres.
Com a mesures urgents, cal fer una reparació el més aviat possible de totes les teulades, a més de revisar el bigam de fusta que hi ha a sota, ja que amb les pluges pot haver patit. Cal que els tècnics municipals s’hi desplacin per avaluar l’estat de l’estructura d’aquest immoble catalogat i protegit. Cal obligar els propietaris a fer-hi aquestes intervencions urgents amb la màxima celeritat.
Actualment, les cases es troben tancades. Part dels terrenys més propers a les cases són utilitzats per una empresa de camions de gran tonatge, com a aparcament.

Visita al Museu Bíblic

15-11-2007
LLegat Jueu i ARCA han organitztat una interessant visita al Museu Bíblic. Les explicacions han estat a càrrec de Mossèn Francesc Ramis.