Les Torres del Temple, d’època islàmica, són les torres defensives de la única porta medieval del recinte fortificat que resta a la nostra ciutat.
Ressenya històrica.
La fortificació va ser construïda el S.XI i d’ella tan sols queden les conegudes, actualment, com a torres del Temple, anomenades abans les Torres de Gumara.
Desprès de la conquesta del rei Jaume, passaren a ser propietat de l’ordre del Temple fins a 1313. Llavors, fins a 1812, de l’ordre de Sant Joan de Malta.
L’aspecte actual de l’edifici és degut a que a finals del S. XIX les torres es varen compartimentar i transformar en vivendes. A més es va construir un cos central entre torres sobre la porta, que actualment li dóna un aspecte de casa de pisos.
Un monument s’ha de entendre en tan sols mirar-lo.
ARCA, amb altres entitats conservacionistes del Patrimoni, va aconseguir ja a l’anterior legislatura que les Torres del Temple foren declarades BIC precisament per ser la única mostra islàmica de porta i resta de recinte fortificat.
ARCA pensa que el projecte de rehabilitació ha de intentar recuperar la imatge de torres originals, que va ser desvirtuada en construir el cós central i les finestres de vivendes.
El Temple és un monument únic a Palma i com a tal s’ha de tractar. La rehabilitació ha d’aconseguir que tan sols amb una mirada s’entengui el significat de l’edifici.
ARCA discrepa de l’actual projecte perquè tot i haver trobat el pas de ronda interior i llevat les compartimentacions de vivenda, conserva la façana del cós central i dificulta la comprensió del monument.
A més, es volen construir uns forjats de formigó en substitució dels de fusta originals, que implicaria fer incissions als murs originals, fet que prohibeix explícitament la fitxa de declaració de BIC.
ARCA creu que és de tanta importància aquest monument, que s’ha de prioritzar el seu valor patrimonial per sobre la utilitat que es vulgui donar per altres usos de qualsevol caire. ARCA vol una rehabilitació del monument per
No caure als errors de Raixa.
En quant a la rehabilitació de les cases del Temple situades a la part posterior, ARCA també adverteix que els acabats han de donar la sensació als visitants de que està dins un espai de centenars d’anys. No hem de cometre els errors que es varen fer a la rehabilitació de Raixa, que ha decebut a molts de visitants perquè els referits interior semblen d’apartament modern. ser observat, admirat i entès.
Prioritzar el monument sobre els usos futurs.
ARCA no pot estar d’acord amb un projecte que consolida afegits del segle XIX reconstruïts al segle XX, que desvirtuen la comprensió del monument.
És cert que si s’elimina el cós central caldrà refer el parament situat a sobre de la porta, però això és una intervenció perfectament permesa per la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears, ja que seria per a la conservació del bé i amb materials contemporanis.
De fet ,en la mateixa línia, el projecte contempla eliminar els actual forjats i recuperar el nivell original, per la qual cosa no hi ha d’haver problema en refer un mur. De fet, no deixa de sorprendre que en lloc de presentar una restauració quasi arqueològica, es plantegi la col·locació de forjats de formigó, fins i tots dins l’interior de cada torre…la raó és que és vol donar un ús al monument i per tant calen forjats que puguin garantir aquest ús. Des d’Arca, creï’m que les Torres del Temple han de tenir un ús merament monumental, Creï’m que volar atorgar un altre ús, implica majors intervencions, és a dir, anar en contra del monument.
Hi ha qualcú que es plantegi donar un ús a les restes romanes de Pollentia? Evidentment no. Hi ha molt exemples a d’altres ciutats, Concretament a València les Torres de Quart són merament monumentals. Per què, per donar un ús hem de fer a un monument del S XI, les forjats de formigó, instal·lacions, i tancaments que no fan més que desvirtuar el monument?.
Imatge virtual: Vila Elements.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada