30 de set. 2008

Cort desestima la protecció de l'edifici situat al carrer Rei Sanç, 9

ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca perquè es protegís un edifici singular a l’eixample de Palma, situat al carrer Rei Sanç, 9 cantonada amb el carrer Reina Maria Cristina.

En el moment que es va fer aquesta petició, encara no s’havia atorgat una llicència de demolició, per tant era d’esperar, que si havia una al·legació en curs aquesta concessió s’havia de demorar abans que passés per la Comissió de Centre Històric i Catalogació.

El passat 18 de setembre la Comissió de Centre Històric i Catalogació de l’Ajuntament de Palma desestimà la petició d’ARCA, perquè prèviament ja s’havia donat una llicència de demolició.

Aquesta no és la forma, amb la qual el nou equip de govern a Cort havia dit que conservaria Ciutat. Des de la nostra perspectiva veiem pocs canvis conservacionistes amb l’època anterior i demanem a l’Ajuntament de Palma un gir en quant aquest afer.

Cal recordar, que en el mateix carrer Rei Sanç, 4, s’esbucà un edifici veïnat a aquest, a l’igual que ara fa un any, també es derruí l’edifici situat al carrer Miquel Marquès, 12. Amb aquesta praxis, poc a poc anirem canviant morfològicament Ciutat i les barriades perdran tot el seu caràcter tradicional i estilístic, no diferenciant aquesta ciutat d’altres de nova planta.

ARCA creu que és convenient una protecció integral de les barriades de Ciutat amb més història, per evitar l’amputació d’elements, com el que acabem de denunciar.

26 de set. 2008

Visita arqueològica a cala Sant Vicenç (Pollença), dolmen de Son Bauló i necròpolis de Son Real (Santa Margalida)

ARCA ha organitzat una visita arqueològica a càrrec de l'arqueòleg Daniel Albero.






Daniel Albero Santacreu

Los humanos, la deposición de los difuntos y el mundo de los muertos. Así pues, debemos contemplar las acciones y la cultura material que se relacionan con este acto como una fuente muy importante de información que nos refiere directamente al universo de los vivos. Conocer la organización de las necrópolis
y las pautas de enterramiento supone un acercamiento a la forma en la que los difuntos y los no difuntos observaban, racionalizaban y organizaban socialmente el mundo en el que vivían.

De esta forma una vez realizado, en anteriores visitas, un amplio acercamiento a diversos contextos y dinámicas de hábitat tanto del Bronce Antiguo (Alemany) y del Bronce Final (Hospitalet Vell, Puig de Sa Morisca) como del Talayótico y Postalayótico (Son Fornés, Puig de Sa Morisca, Hospitalet Vell) vamos a profundizar más en las pautas de comportamiento de las sociedades prehistóricas de la isla. La intención final consiste en realizar un acercamiento a las comunidades que habitaron el sector noreste de la isla y proporcionar a los participantes una visión dinámica de las distintas y complejas estrategias funerarias que se suceden a lo largo de los diversos periodos prehistóricos de la isla. Conviene tener en cuenta desde un primer momento que las sociedades prehistóricas de las islas no son lineales, por el contrario, son susceptibles de
recibir estímulos externos e internos que provocan cambios y reflejan un panorama muycomplejo de interacciones dentro de una misma comunidad, con otras comunidades y también con el entorno.

Concluir señalando que esta visita se complementa con lo ya explicado en la primera ruta donde se visitó el Túmulo funerario de Son Ferrer. En este yacimiento pudimos observar un tipo de yacimiento funerario característico del periodo Postalayótico, con deposición de contenedores infantiles. En esta ocasión no se hará mención expresa a este tipo de enterramientos sino que se considerarán los rasgos característicos de otras prácticas funerarias como los enterramientos en sepulcros dolménicos (Son Bauló), en hipogeos artificiales (Cala San Vicente) así como los cambios en la concepción funeraria que se producen a lo largo de la Edad del Hierro (Son Real y Illot dels Porros). De forma obligada, ya que no podemos obviar sin más el registro de otras fases, se va a realizar también una breve aproximación al ritual de asentamientos de otros periodos relacionados con otros yacimientos que no se han visitado (Calcolítico, Bronce Final y Talayótico) remarcando las continuidades y rupturas que se producen con los periodos en los que vamos a profundizar detenidamente.

Finalmente, y para contextualizar al visitante, se incorpora la siguiente tabla donde se señalan los diferentes tipos funerarios de los distintos periodos de la prehistoria de Mallorca. En otras excursiones se os proporcionó otras tablas donde se señalaban otras características de cada periodo. La información que aquí se aporta se hace en vistas de complementar la que ya está a vuestra disposición.

Para acabar es obligado agradecer la buena asistencia y aceptación que han tenido estos primeros recorridos por la prehistoria de Mallorca organizados por ARCA.
Sin el ánimo, curiosidad y participación de todos los asistentes y la implicación de esta asociación no hubiera sido posible la realización de estas actividades. Todo ello asienta un buen precedente para poder realizar nuevas visitas a otros yacimientos que permitan ampliar los conocimientos ya adquiridos sobre las personas que poblaron la isla hace varios milenios.
¡Muchas gracias a todos!



Fase Cronología Características funerarias
Primeros Asentamientos
2900-2800 BC -Inhumación de pequeños grupos en grutas.
Campaniforme 2500-2300 BC - Inhumaciones no masivas en grutas y abrigos.
Calcolítico Epicampaniforme 2000-1800 BC - Primeras inhumaciones colectivas.
- Construcción de dólmenes.
Bronce Antiguo
(Naviforme I) 1800-1600 BC
- Necrópolis colectivas de inhumación en grutas e hipogeos.
- Utilización de los dólmenes para inhumaciones.
Bronce
Bronce Final
(Naviforme II) 1400-1100 BC
- Abandono de hipogeos funerarios y dólmenes.
- Nuevas necrópolis de inhumación colectivas en abrigos o grutas con cierre ciclópeo.
Hierro I
(Talayótico)
1100-800/700 BC - Hierro Enterramientos con cal.
Hierro II
(Postalayótico)
600-123 BC
- Enterramientos infantiles en contenedores.
- Incineraciones.
- Inhumaciones individuales.


1. Sepulcro dolménico de Son Bauló (Santa Margalida):

La visita al dolmen de Son Bauló supone una primera aproximación a una tipología de yacimiento muy singular de la isla y muy concentrada en el aspecto
geográfico. Mediante la visita a este asentamiento y su comparación con otros similares podremos sintetizar algunos de los cambios sociales que condujeron a las primeras manifestaciones de arquitectura en piedra y a los primeros enterramientos colectivos.
Además, a partir de su ubicación espacial y su cultura material, trataremos de inferir que papel pudieron desempeñar este tipo de asentamientos en los contactos y en los mecanismos de intercambio de ideas que se producen entre las distintas islas.
Por otro lado, comparando este sepulcro con los datos obtenidos en las excavaciones de otros semejantes, como s’Aigo Dolça, podremos evaluar el tipo de ritual funerario adoptado por las poblaciones durante el periodo epicampaniforme y del Bronce Antiguo y conocer que tratamiento recibieron los cuerpos en referencia a su colocación y en su vinculación con un ajuar cerámico, óseo, lítico y metálico determinado. Previamente se mencionarán otros tipos de enterramientos que preceden a esta fase y que presentan marcadas diferencias en diversos aspectos.
(Rosselló 1966)


2. Conjunto de hipogeos de Cala de Sant Vicenç (Pollença):

Como ya se mencionó en la primera visita realizada a Son Ferrer este tipo de
estructuras de inhumación colectiva inician su aparición con el Bronce Antiguo y se mantendrán hasta el Bronce Medio. La visita a este yacimiento permite apreciar de manera directa una de las mayores concentraciones de estructuras funerarias de este periodo. Así pues vamos a tratar las principales problemáticas que acontecen al estudio de este tipo de necrópolis en general así como el curso de las investigaciones que se han realizado en este yacimiento en particular.
A pesar de que la visita va a centrarse principalmente en los rasgos arquitectónicos que caracterizan este tipo de estructuras funerarias también se van a establecer, esencialmente mediante paralelos, la cultura material típica de este tipo de estaciones arqueológicas. Finalmente vamos a tratar de abordar, a partir de los escasos datos disponibles, el tipo de ritual funerario utilizado por las comunidades en esta época y su posible significación. Así pues se expondrán, con material de apoyo, las diferencias más notables que se suceden en el patrón funerario y en los materiales durante el Bronce Antiguo y el Bronce Final.
Por otro lado, también se podrán visitar algunas fosas simples de enterramiento
de época tardorromana que responden a la reutilización de un espacio sacro cargado de un fuerte significado simbólico. Finalmente se señalarán los posibles usos, reocupaciones y destrucciones que han sufrido el conjunto de cuevas en época contemporánea y las implicaciones de estas acciones en el estado actual de degradación y conservación. Ello permitirá evaluar el grado de eficacia de los mecanismos de protección y difusión del patrimonio así como el abandono total de importantes núcleos arqueológicos.
(Rosselló et al. 1994)

3. Necrópolis de Son Real y Illot des Porros (Santa Margalida):

Finalmente visitaremos en la playa de Son Real dos yacimientos emblemáticos y singulares dentro de la prehistoria balear vinculados a la Bahía de Alcudia. La observación de esta zona nos permitirá abordar como un lugar espacialmente estratégico, utilizado desde el Bronce Final, puede tener una importancia capital a la hora de gestionar los contactos con el exterior. Esta significación mutable del enclave permite abordar los cambios conceptuales que se producen en una misma zona y como el lugar es sacralizado continuamente durante la prehistoria.
Así pues en esta última visita nos centraremos en los principales cambios que se suceden entre el patrón funerario Talayótico y Postalayótico respecto a otros observados anteriormente. De esta manera se señalará la introducción de un nuevo elemento, la cal, en el ritual funerario y sus importantes implicaciones sociales. Este ritual difiere del observado en Son Real donde se localizan importantes cambios en la organización social plasmadas en sofisticadas estrategias funerarias que se producen durante la Edad de Hierro.
La finalidad de la visita es ofrecer una visión de las diferentes tipologías arquitectónicas observadas en ambos yacimientos así como los distintos ritos de deposición característicos de cada una de las fases del yacimiento así como los ajuares funerarios correspondientes. Se considerarán desde las inhumaciones colectivas talayóticas hasta los rituales de incineración e inhumación más característicos de época romana.
Concluir señalando que también se precisarán los datos antropológicos disponibles que facilitan la interpretación del sitio a la vez que proporcionan una mayor cantidad de información respecto a las personas enterradas allí. Por otra parte este tipode apreciaciones permiten al visitante familiarizarse con las distintas disciplinas que participan de la arqueología así como con las estrategias de análisis utilizadas por los arqueólogos para realizar interpretaciones que superen el ámbito material de las culturas.
(Tarradell y Hernández 1998)

24 de set. 2008

La consellera de Territori, Mª Lluïsa Dubon exposa el seu projecte de declaració com a Patrimoni de la Humanitat per a la serra de Tramuntana

Imatge: La Consellera de Territori Maria Lluïsa Dubon amb Pere Ollers, president d'ARCA a Can Weyler

La consellera de Territori del Consell de Mallorca, Mª Lluïsa Dubon, va pronunciar a dia ahir, una conferència a la nostra seu sobre les passes que ha iniciat el Consell de Mallorca perquè la UNESCO declari la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat.

La consellera Dubon va explicar que aquesta declaració suposaria un reconeixement a nivell mundial dels valors patrimonials i naturals de la serra de Tramuntana. A més, aquesta denominació suposaria també fer una passa més per conservar-la i protegir-la.
Ara la feina del Consell de Mallorca, va comentar Mª Lluïsa Dubon, se centra en recollir tota la documentació destinada a aconseguir aquesta declaració. Tot aquest treball s’ha encarregat al Departament de Territori amb la col·laboració d’altres departaments.

La UNESCO assenyala, segons apuntà la consellera en la seva intervenció, que per assolir la declaració de Patrimoni de la Humanitat és necessari la implicació social dels residents de la zona per donar suport al projecte. És per aquesta raó que el Consell de Mallorca vol iniciar una relació estreta amb els ajuntaments, així com amb els agents socials i econòmics dels municipis de la Serra.

En aquest sentit, apuntà la consellera de Territori, des del Consell s’impulsaran un seguit d’activitats divulgatives per donar a conèixer els treballs que la institució insular realitza. Una primera passa és començar un treball de divulgació amb les comunitats educatives dels municipis de la Serra sobre els valors d’aquest espai i el que significa la UNESCO.
La intenció del Consell és treballar conjuntament amb les diferents associacions, entitats i institucions de la Serra per fer realitat aquesta divulgació.

SERRA DE TRAMUNTANA . Paisatge cultural
(Extracte de la presentació feta per la Consellera Dubon devant el Fòrum de Patrimoni)
PAISATGE CULTURAL: Paratge generat a partir de l'equilibrada combinació dels seus elements patrimonials de tipus cultural -etnològics- amb els elements naturals, la qual cosa li confereix un valor d'excepcionalitat com a paisatge cultural.
Per què inscriure la Serra de Tramuntana al Patrimoni Mundial?
La inscripció d'un indret a la llista del Patrimoni mundial representa una contribució molt important per assegurar la preservació dels seus valors patrimonials, alhora que li atorga un reconeixement internacional que pot servir de base per al seu aprofitament turístic sostenible, i per a la seva utilització científica i pedagògica.
Quines oportunitats pot generar aquest projecte?
El prestigi associat a la categoria de Patrimoni Mundial obre moltes portes per a l'aprofitament sostenible de l'espai, entès com aquell que permet treure'n beneficis socials i económics, directes e indirectes, alhora que garanteix la conservació dels seus valors naturals i culturals.
Què representa per a Mallorca i les illes Balears la inscripció de la Serra de Tramuntana en la llista del patrimoni mundial?
Suposa una aposta clara i una contribució fonamental per:
  1. La garantia de la qualitat de vida
  2. La creació d'un nou marc per a les noves generacions
  3. l'increment de l'autoestima i de la cohesió socials
  4. La protecció i revalorizació del patrimoni
  5. La millora de la imatge exterior de Mallorca i de les illes Balears
  6. La coherencia entre imatge i realitat
  7. La bona gestió i el respecte del capital més valuós de Mallorca: el seu paisatge cultural.

JUSTIFICACIÓ DE LA INSCRIPCIÓ

  • Constitueix un exemple excepcional de l'ús del territori tradicional representatiu de la cultura pròpia.
  • Té un gran valor naturalístic i científic per a diverses disciplines científiques: Conté hàbitats naturals importants i representatius per a la conservació de la diversitat biològica, incloent aquells que alberguen espècies amenaçades que gaudeixen d'un excepcional valor des del punt de vista de la ciència y la conservació.
  • Constitueix un àrea de bellesa natural i importància estètica excepcional.
  • Donat el seu caràcter excepcional, resulta imprescindible la preservació enfront de futures actuacions que poguessin deteriorar els seus valors.

La Serra de Tramuntana conté figures de protecció que reconeixen la seva excepcionalitat territorial natural.

Fou declarada PAISATGE PINTORESC pel decret 984/1972

FIGURES DE PROTECCIÓ QUE RECONEIXEN LA SEVA EXCEPCIONALITAT TERRITORIAL, CULTURAL I NATURAL

  • Pla Territorial de Mallorca
  • Llei de Patrimoni de les Illes Balears 1271998
  • Llei d'Espais Naturals 1/1991
  • Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació d'espais de rellevància ambiental (LECO)
  • Decret 28/2006. Declaració de zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) a l'àmbit de les Illes Balears
  • Decret 28/2006. Ampliació de la llista de llocs d'importància comunitària (LICS) i declaraci´de zones d'Especial protecció per a les Aus (ZEPAS)
  • Decret 19/2007. Aprovació del pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana (PORN)
  • Pla Especial de protecció del Lloc Històric de les Possessions de s'Arxiduc
  • Pla Especial de protecció de conjunts històrics
  • Catàlegs municipals de Protecció del Patrimoni

Més despropòsits per les obres del C/ Caro, 18

ARCA ja va denunciar públicament, en data de 29 de juliol de 2008 les obres que es duen a terme a un immoble situat al carrer Caro, 18, cantonada amb el carrer Pou, dins la popular barriada de Santa Catalina.

Des del nostre punt de vista, creiem que són unes obres totalment desafortunades. Com es pot veure a la imatge, s’ha afegit a l’immoble existent, un cos superior en forma de galeria que romp amb l’estètica d’aquesta barriada i que no té sentit de ser.

A dia d’avui, els despropòsits segueixen en la direcció d’aquest projecte. S’ha afegit una teulada prefabricada, aspecte insòlit d’aquesta barriada i que no pot servir com a precedent per a altres construccions, perquè representa la pèrdua de valors tradicionals per un barri tan emblemàtic.

Un altre aspecte que ens preocupa és des del punt de vista administratiu, i afecta a l’ocupació de via publica. El promotor ha demanat col·locar uns bastiments a la façana, els quals presenten ordre de retirada per a dia 29-8-2008, i a dia d’avui, aquests encara estan col·locats.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Palma:

1. Control d’aquestes obres per part d’un tècnic municipal i veure que s’ajusten al projecte original d’obra.

2. Retirada de la teulada prefabricada, per tal de no establir un precedent en la estètica negativa a la barriada de Santa Catalina o altres indrets amb un arquitectura típica i tradicional.

3. Comprovar si les bastides de la façana han superat el termini d’ocupació de via publica.


Santa Catalina és una de les barriades amb més carisma de Ciutat, amb una arquitectura popular, austera i de línies senzilles, però que li donen al seu conjunt un caràcter especial i d’uniformitat, que fan d’aquesta barriada un exemple únic com a tal. Si seguim amb aquest mal exemple, arribarà que la barriada perdrà tot el seu caràcter, pel qual ha estat admirada.

22 de set. 2008

ARCA es felicita per la retirada de l'enfiladissa de la porta del parc de sa Quarantena

ARCA va demanar en data de 28 de febrer de 2008 a la directora general de Manteniment, de l’Ajuntament de Palma, la Sra. Virgina Abraham, que es tallés la enfiladissa que cobria els escuts i placa de la porta d’entrada al parc de sa Quarantena. En la mateixa instància, també es demanà que es retirés o s’apartés lleugerament un senyal de trànsit de prohibit aparcar.


A dia d’avui, volem felicitar a aquest departament municipal per la seva eficàcia, comprensió i sensibilització cap a un bé patrimonial. Aquest havia estat un exemple de deixadesa publica i com s’ha pogut comprovar, no costava gaire, tornar a donar a aquesta porta, tot l’esplendor que es mereixia.
ARCA va fer una petició amb sentit comú i basant-se amb el que hi ha redactat a la fitxa del catàleg 19/23 que diu el següent: “...Caldrà anar en compte amb el tipus d’heures o plantes enfiladisses que s’hi deixin créixer, tot i que poden afectar als maresos i a la visibilitat de les portes” i “S’han d’eliminar (...) les dues senyals de trànsit que hi ha”.

El parc de sa Quarantena presenta dues portes d’entrada, fetes amb marès i d’arc de mig punt, són els dos únics exemples que ens queden de l’antic llatzaret de ciutat, creat l’any 1656. Aquest substituïa a un anterior, que hi havia a la zona de Portopí, en funcionament des de 1471, sent en l’època, un dels primers llatzarets d’Europa.

Ara els ciutadans podran veure i gaudir l’escut reial, situat a la part superior central i que es troba acompanyat pels dos escuts de la ciutat. També podran llegir la placa que hi ha a la porta de la plaça de la Mediterrània amb una inscripció de que diu el següent:

SIENDO VIREY D. LORENZO RAM DE MONTORO
MARTINEZ DE MARCILLA, CONDE DE MONTORO
JURADOS D. DOMINGO SUREDA, PEDRO JUAN FONT
JUAN ANTONIO NADAL, JOSEF AMER, JUAN MOYA
Y MIGUEL CAPO, SE COMENZO ESTE LAZARETO, EN
EL AÑO 1656

20 de set. 2008

embARCA't: Visita a Pollença

Visita a Pollença, dirigida per l'historiador i cronista de la ciutat Pere Salas.

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

Visita Exposició

Visita a l'exposició de Nicolás Forteza "El paisatge viscut", convidats pel mateix pintor i "La Caixa"
Nicolás Forteza ha estat influenciat per la llum i el paisatge a l'hora de realitzar la seva pintura. En aquesta exposició s'ofereix un recull de les seves principals obres.

Visita als Banys Àrabs amb l'Obra Cultural Balear

Xavier Terrasa ha dirigit una visita als Banys Àrabs i altres vestigis de la ciutat musulmana en una col.laboració d'ARCA amb el programa "Tots plegats", que organitza l'àrea d'interculturalitat de l'Obra Cultural Balear per promoure la interrelació entre catalanoparlants i no catalanoparlants.

19 de set. 2008

Foto 8 per a la reflexió: el Canòdrom de Palma

Aquest nou exemple de “fotos per a la reflexió” on ARCA amb una periodicitat setmanal o quinzenal fa arribar a responsables polítics, preten aportar idees i oferir elements de debat i reflexió sobre el patrimoni.
Conservar la porta principal d’accés i el traçat de la pista del canòdrom per no esborrar un fragment de la memòria de Palma i integrar aquests elements al Parc de sa Riera.
L’esbucament de l’edifici del canòdrom no a d’esborrar per a la memòria de la ciutat, l’ús al que ha estat destinat aquest espai des de 1939.
Una ciutat s’ha de crear respectant els substrats històrics de cada època.
Reconeixem que l’edifici del canòdrom potser no reunia ni valors ni qualitat per ser conservat. Tenia teulada de uralita i construcció de mala qualitat i per això no ens hem oposat a la seva demolició.
No obstant ens negam a que s’esborri el record i lluitarem per a la conservació de dos elements autèntics del vell canòdrom:
1) La porta amb arcada d’accés al recinte, que està situada a prop de l’edifici de sa Riera.
2) El traçat de la pista on corrien el cans, que roman dibuixada i que es pot incloure sense cap problema dins la futura ampliació del Parc de la Riera com element de joc o esport.
També es pot fer una reproducció de les caixes de fusta amb separadors i comportes on introduïen els cans a la sortida de la cursa. Fins fa ben poc, es podia veure aquest element bastant malmenat, tirat sobre la pista coberta d’herbes.
El canòdrom de Palma començà a funcionar a principis dels anys’30.
Junt a Madrid i València, Palma ve ser una de les primeres ciutats on va haver un canòdrom.
Demanam a l’Ajuntament de Palma que no esborri la memòria del canòdrom i conservi aquests dos elements fonamentals. Els parcs de ciutat poden cobrar personalitat integrant dins ells aquests records.


diariodemallorca.es 17-10-2008 Cort colaborará con ARCA para integrar elementos históricos en el entorno urbano

16 de set. 2008

ARCA demana que no es destrueixi l'edifici del C/ Can Cavalleria, 4

ARCA ha pogut tenir coneixement de la sol•licitud de demolició que s’ha demanat per l’edifici situat al carrer Can Cavalleria, 4 (Palma).

Creiem que la demolició d’aquest monumental edifici serà una pèrdua irreparable del conjunt històric de Ciutat. El nostre centre històric ja ha perdut bastants de singulars exemples i no podem consentir que aquest sigui un més.

No creiem que el motiu de construcció d’aparcaments subterranis sigui el detonant, per a l’esbucament d’edificis tan singulars com aquest i tampoc creiem que per dur a terme una excavació arqueològica, s’hagi d’esbucar un edifici, tal i com diu l’arqueòleg Rafael Turatti, que afirma al seu informe el següent: “...una vez evaluadas las posibilidades para poder llevar a cabo una intervención arqueológica en el solar, advierto y opino que para poder realizar dicha intervención arqueológica con la garantía técnica y científica suficiente es necesario que el solar esté libre de edificaciones para poder estudiar el subsuelo objeto de las dos plantas de aparcamiento propuestas” (maig de 2007).
Cal recordar que molts edificis històrics, gràcies als avanços tècnics i científics s’han excavat sense haver-los de tomar.
Aquesta àrea està subjecta a la normativa urbanística que ho presenta com a zonificació N4, que segons l’article del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbanística) diu que tota substitució d’edificis que es faci s’haurà d’ajustar a l’article 21 de la LPHE (16/1985, 25 de juny, Ley del Patrimoni Històrico Español).

Aquesta llei en els seu dos primers punts parla de la protecció d’edificis ens els Conjunts Històrics i que la nova construcció ha de millorar l’entorn territorial urbà. Emparant-nos en aquest text ARCA ha demanat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma el següent:

1. Que a l’edifici del carrer Can Cavalleria, 4 (Palma) li sigui atorgat un grau de protecció tal i com especifica el punt 1 de l’article 21 de la LPHE, per tal d’evitar que aquest sigui demolit.

2. Que no es permeti construir un edifici de nova planta, perquè segons el punt 2 de l’article 21 de la LPHE no hi ha informes el prou clars que diguin que la nova edificació millorarà l’entorn territorial urbà.

3. Que l’arqueòleg que firma l’informe de demolició doni arguments amb major rigor científic i tècnic, i que busqui una alternativa, per excavar aquest solar sense que la construcció s’hagi de demolir.

15 de set. 2008

ARCA demana responsabilitats per l'amputació irrecuperable del conjunt patrimonial de ca na Vinagre

ARCA ha pogut tenir coneixement d’un atac que ha sofert un conjunt patrimonial com és la possessió de Ca na Vinagre, situada en terrenys del polígon de Son Morro (Palma), al costat de la carretera vella de Sineu.

Aquest nou polígon de Son Morro ja ha provocat vàries pèrdues irreparables d’elements patrimonials. ARCA ja va denunciar en el seu dia la destrucció de la sèquia de les cases de Son Morro i la desafortunada i inadequada restauració del molí de Son Vidal.

Desafortunadament hem de lamentar una altra pèrdua irreparable d’un conjunt històric singular, com és la possessió de Ca na Vinagre, documentada com a rafal des de 1784.

Com es pot comprovar a les imatges que hi ha inserides al text, hi hagut una amputació irrecuperable d’aquest conjunt històric que l’administració competent no pot deixar passar per alt. Si comparem ambdues imatges podem observar com hi havia una petita casa rústica, dos molins i un safareig. A dia d’avui trobam la desoladora imatge, on manquen la casa i un molí de planta octogonal rematat amb uns merlets, sent un exemple únic d’aquestes característiques. Per altra banda, també és denunciable l’actuació que s’ha fet damunt el safareig, el qual ha perdut alçada a les seves parets, s’ha vist envoltat per un paviment de rajoles modernes i a més hi han afegit terra al seu interior, desvirtuant totalment aquest element històric.

Dins de tota aquesta amputació històrica, l’aspecte més greu al nostre entendre és la destrucció del molí de planta octogonal. Mallorca i el municipi de Palma no pot concedir la llicència de perdre aquests elements tan singulars, que caracteritzen el nostre territori i són part del nostre reclam turístic. Cal recordar, que ARCA ja va denunciar la destrucció del molí de Son Groc, darrera l’Estadi Balear i encara aquest no ha estat reconstruït.


En aquest sentit ens hem adreçat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma com a institucions publiques i responsables en la conservació i protecció del patrimoni històric per demanar-los el següent:

1. La restitució per part de l’empresa executora de les obres del molí octogonal de ca na Vinagre.

2. Una sanció administrativa pertinent a l’empresa executora de les obres per un atemptat tan agosarat contra el patrimoni històric.

3. Que el safareig recuperi el seu significat original, és a dir, que es retiri la terra dipositada al seu interior i que el seu voltant no sigui un enllosat modern.


MEMÒRIA HISTÒRICA DE CA NA VINAGRE


El rafal ja apareix documentat al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1784), entre els camins de Sineu i de Manacor, el torrent Gros, Son Fiol i la Soledat.

El 1817, pertanyia a Antoni Feliu, segons el Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma. Tenia una superfície de set quarterades i era valorat en 3.333 lliures; la ressenya diu així: «Dn. Antonio Feliu. Huerto Ca na Vinagre, de 7 cuarteradas, 3.333 libras» (ARM, D-1525, f. 27v).

L’Apeo de 1818 recull dades agrícoles del rafal, tot i que difereixen una mica de les proporcionades pel Cuaderno. Situat a la parròquia de Sant Miquel, tenia una extensió de vuit quarterades dedicades a figuerals i era valorat en 4.800 lliures; la ressenya diu així: «Sr. Antt. Feliu. Ca na Vinagre en San Miguel. Casa y 8 cuarteradas de campo de 2ª calidad con higueras, 4.800 libras.» Segons aquest document, Antoni Feliu era també propietari de Son Riera (12 quarterades), Son Palmer (12 quarterades) i de diverses cases a l’arraval de Santa Caterina, tot a la parròquia de Santa Creu. Només al terme de Palma, sense comptar les propietats intramurs, tenia un patrimoni valorat en 22.400 lliures (ARM, D-1530, f. 142v).

El 1846, n’era propietari Miquel Pons, segons un inventari de finques rústiques que es conserva, sense signatura, a l’Arxiu Municipal de Palma. Tenia una superfície de 10 quarterades i la duia en amitgeria amb Miquel Ferrà. Confrontava amb el camí de Sineu, Ca na Melis, Cal Jutge i Son Morro.

A finals del segle XIX, apareix documentat a nom dels hereus de Josep Pou, segons dades provinents del registre de la propietat número 9.



Memòria històrica: Roberto Fernández

13 de set. 2008

embARCA't: Horts i jardins de Palma




Recorregut embARCA't "Horts i jardins de Ciutat", dirigit per l'historiador Jaume Llabrés.


Imatge : Ginjoler del pati de Can Pere Zaforteza del Convent de la Concepció

11 de set. 2008

ARCA intensifica la seva campanya per a la protecció de les cases de Son Mosson

Avui, dijous, 11 de setembre hem tingut una reunió amb la Directora General de Transport Aeri i Marítim, la Sra. Joana Mª Amengual Bibiloni i el cap del Servei de Transport Aeri, el Sr. Joan Miquel Bergas Font per tal de demanar la seva ajuda per a la protecció de les cases de Son Mosson.

La reunió ha estat profitosa i hem pogut observar la sensibilitat demostrada per la Direcció General de Transport Aeri i Marítim, la qual ha entès els nostres arguments i creiem que es pot obrir una línia d’enteniment. ARCA te intenció de seguir amb les converses i demostrar amb arguments lògics i raonables que és possible conservar Son Mosson.

Les cases de Son Mosson, ubicades dins els terrenys de l’aeroport de Palma, mai han suposat un problema per a la navegació aèria.

Fa ja mesos que AENA, amb una actitud de despreci cap al patrimoni arquitectònic i històric de Mallorca, té intenció de esbucar-les. Ha utilitzat el sempre còmode argument de la seguretat, per justificar lo injustificable. Un argument que des d’ARCA el consideram fals.
La realitat és que no se coneixen parts de incidents que s’hagin pogut donar durant més de 40 anys de circulació aèria intensa que hi ha a l’aeroport.

No sabem quins motius ocults hi ha darrera la intenció de destruir Son Mosson, però ARCA no està disposada a que Mallorca perdi un patrimoni singular com aquest.

Per aquest motiu hem intensificat la campanya de protecció de les edificacions i farem arribar als mitjans de comunicació totes les iniciatives al respecte.

10 de set. 2008

ARCA demana un canvi d'ubicació de les cameres de seguretat a l'edifici de Can Berga

ARCA s’ha fet ressò de les cameres de seguretat que s’han instal·lat recentment al casal Can Berga, seu de l’Audiència Territorial de les Illes Balears, situada a la plaça del Mercat, 12 de Palma.

L’edifici en qüestió està catalogat per l’Ajuntament de Palma i és Bé d’Interès Cultural (BIC) des de l’any 1954. Aquestes declaracions li atorguen un grau de protecció especial que no li permeten instal·lar dits elements a la façana principal.

L’actual façana de l’edifici de Can Berga és d’una reforma del segle XVIII, obra de l’arquitecte Juan Francisco Aragón, mort l’any 1755, qui fou ponderat per Serra, Jovellanos, Furió i més recentment per Santiago Sebastián i Antonio Alonso (1973). Al segle XIX se li afegiren los balustrades, configurant una peça d’arquitectura magnífica.

Creiem que aquestes cameres de seguretat no s’han col·locat en el lloc més adient, perquè al trobar-se instal·lades a la cantonada del balcó desvirtuen la bella façana d’aquest edifici singular.

Per aquest motiu hem demanat al Ministeri de Justícia que reconsideri la ubicació actual d’aquestes cameres de seguretat i les resituï en un altre àmbit, que provoqui un impacte menor al conjunt de la façana. Per altra banda hem demanat al Consell de Mallorca com a institució competent en quant a patrimoni històric que faci recosiderar al Ministeri de Justícia sobre la ubicació actual d’aquesta aparells.

També hem demanat ambdues institucions que ens informin de qualsevol determinació al respecte i que es tengui en compte dita al·legació, per a que entre diverses parts puguem trobar una ubicació més correcta, per a no fer malbé la imatge d’aquest edifici.


MEMÒRIA HISTÒRICA DE CAN BERGA


Coneguda com a casa Burgues-Safortesa. Actualment és el Palau de Justícia.

A l’època islàmica era residència d’un personatge notable. Amb l’arribada dels cristians serà ocupat per les monges agustines de Santa Margalida (1231), que hi romandran fins a 1278, moment que s’instal·laran els franciscans, que tant sols hi estigueren dos anys.

A l’any 1600 la propietat passa a Margarita Pacs. Al mateix segle trobem a Pere de Santacília i Pacs, cavaller de capa i espasa, participant de les guerres nobiliàries entre els Canamunt i Canavall. Va tenir que anar-se’n de Mallorca per la seva participació en nombrosos crims.

Durant anys, al pati es podien veure les botes penjades de Gabriel de Berga i Santacília, mort a l’any 1706 durant els disturbis de la guerra de Successió.

La porta principal estava al carrer de Santacília, perquè per dita actual plaça, fluïa el torrent de sa Riera. Llavors, quant aquest afluent es desvià cap a fora mralles, Gabriel Berga i Safortesa, a mitjans del segle XVIII, va traslladar la porta principal a la ubicació actual, reformant la façana i el pati al qual incorporà una escala d’entrada. Com a persona sumptuosa va voler fer unes balustrades de plata per als balcons, aspecte que li varen prohibir des de l’Ajuntament.

L’any 1965 la casa fou venuda a l’Estat per a convertir-la en Palau de Justícia. La seva reforma va alterar la distribució interior de l’edifici.

5 de set. 2008

Jornada Europea de la Cultura Jueva

Des del passat dimecres, Palma acull la novena edició de la Jornada Europea de la Cultura Jueva que té com a objectiu principal mostrar, recuperar i difondre el fort llegat jueu arreu d'Europa. ARCA Llegat Jueu juntament amb l'Ajuntament de Palma i altres institucions i associacions han organitzat tot un seguit d'activitats que, durant tota una setmana, ens aproparan a la cultura jueva. L'encarregada de presentar al públic el programa d'activitats fou la regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de Cort, Nanda Ramon, acompanyada pel president de la comunitat jueva de les Illes Balears, Abraham Barchilón; el president d’ARCA-Llegat jueu, Manel Quadreny i els representants de les diverses institucions i associacions que ho organitzen.

D'entre totes les activitats d'enguany se'n destaca el concert de Klezmer Sefardí, grup d'arrels jueves, musulmanes i cristianes que dissabte, a partir de les 21 hores a la Plaça de Sant Jeroni, omplirà el Call de Palma amb antigues melodies sefardites. També es reprenen les visites guiades per l'antic Call jueu, la jornada de portes obertes a la Sinagoga així com projeccions de pel·lícules i documentals, el Mercat jueu i moltes d'altres activitats per donar a conèixer l'ampli llegat jueu encara existent a Palma.

Més informació: Activitats de septembre

Última Hora Digital 5-9-2008 La música centrará la Jornada Europea de Cultura Judía en Palma

dBalears.cat 5-9-2008 El món jueu a Ciutat


dBalears.cat 8-9-2008 Palma s’afegeix a la Jornada europea de la cultura jueva

elmundo.com 9-9-2008 IX Jornada Europea de la Cultura Hebrea: La comunidad judía desvela sus secretos

2 de set. 2008

Orient declarat BIC

La ponència tècnica de Patrimoni del Consell aprovà ahir l’expedient de declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de conjunt històric a favor d’Orient, al municipi de Bunyola. La proposta ha estat realitzada pel GOB, l’Associació de Veïns d’Orient i ARCA.


diariodemallorca.es 5-9-2008 Orient, un peculiar Bien de Interés Cultural por su sistema de aprovechamiento del agua y cultivos

ARCA contra l'impacte visual d'obres a un camí de Deià


Preocupen a ARCA les obres que es duen a terme en el camí que s’ha obert per connectar el carrer Ramon Llull, just davora l’Església Parroquial a terrenys amb xalet i oliverar. Com es pot veure a la fotografia facilitada a l’Associació les obres de “terraplenat” del camí impacten visualment en la zona, oliverar destacat en la zona, propera al nucli més antic i a l’Església de Deià. Una zona on impacta també visualment la construcció unifamiliar que es divisa a llarga distància (xalet de considerables dimensions). És evident que es duen a terme obres en aquest camí, obres que han d’estar emparades per la llicència municipal corresponent. Això no obstant, els ciutadans d’avui no podríem entendre que s’autoritzàssin obres d’aquest impacte a un poble de valor paisatgístic com Deià.
Avui ARCA ha presentat un escrit al batle de Deià per demanar-li la seva intervenció i la inspecció de les obres per veure si s’ajusten a la normativa i a la llicència (si és que n’hi ha). També se demana que reconsiderin aquest tipus d’actuacions.