ARCA demana a l’Ajuntament de Pollença que cerqui un altre emplaçament per a una exposició temporal d’escultures.

L’Ajuntament de Pollença té previst inaugurar aquest proper cap de setmana una exposició temporal d’escultures, la qual s’ha dut a terme a l’escalonada del Calvari, fent malbé al seu paviment, degut a que aquestes han estat enganxades al terra amb prèvia perforació d’aquest.

L’escalonada del Calvari de Pollença és un element que es troba inclòs al Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Pollença i el seu grau de protecció impedeix que es puguin perforar els seus escalons.

La fitxa del catàleg municipal diu que s’ha de preservar i recuperar aquesta escalonada, per tant l’Ajuntament de Pollença està incomplint la seva pròpia normativa, fent malbé i alterant un bé cultural de referència, no només per a la localitat, sinó per a tota Mallorca.  

ARCA no s’oposa a l’exposició artística, però creu convenient que l’Ajuntament de Pollença hauria de cercar un altre indret.

ARCA opina que l’Ajuntament de Pollença no ha tengut en compte el valor històric i cultural de l’emplaçament per a aquesta exposició temporal, llavors seria important que pogués rectificar i cercar un altre emplaçament més adient que no alteri i faci malbé a aquest bé cultural.

ARCA i GEFB han tramitat un escrit al Consell de Mallorca on demanen la delimitació de la torre i talaia d'Albercuix (Pollença).

Es tracta d'un Bé  d’Interès Cultural (BIC) sense entorn de protecció.

ARCA denúncia l’estat d’abandonament que pateix l’empedrat del carrer del Polvorí.

ARCA s’uneix a les denúncies presentades per l’Associació de Veïns del Terreno que lamentava l’estat de conservació que presenta l’empedrat singular del carrer del Polvorí, datat de principis del segle XX.

El carrer del Polvorí presenta unes característiques especials que el fan únic a la ciutat de Palma per la seva tipologia i materials constructius, els quals ja no s’empren en l’actualitat i que ens serveix d’exemple i ens il·lustra com eren els antics carrers de Palma.

Degut al trànsit rodat de vehicles, que en algunes ocasions són de grans tones, la conservació d’aquest carrer empedrat es veu ressentit i es fa malbé. Trobem llombardes de pedra que s’han desajustat del paviment i per tant aquest roman desfet, sent un perill de seguretat ciutadana i provocant una imatge molt decadent per al barri del Terreno.

En ocasions, s’han volgut reparar els clots provocats per l’absència o pèrdua de l’empedrat, posant una clapa d’asfalt amb poc gust estètic i vulnerant la imatge d’aquest històric carrer d’un dels barris amb més caràcter i personalitat de Palma que tingué un passat gloriós.

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma un pla de recuperació i protecció de l’empedrat del carrer del Polvorí

 
ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que tengui cura pel patrimoni cultural de la ciutat i dels seus barris. Llavors, és de rebut demanar-li que presenti un pla de rehabilitació d’aquest carrer tan singular que dona accés al bosc de Bellver i que garanteixi la seva protecció mitjançant un pla especial, degut a que estem parlant d’un bé històric i cultural únic a la ciutat de Palma, que mereix ser tractat amb cura i sensibilitat per part de l’administració local.  

ARCA LAMENTA EL VANDALISME CONTRA LA FIGURA DE JUNÍPER SERRA.

Mitjançant aquest comunicat, ARCA vol comunicar el seu rebuig a l’acte vandàlic comès contra l’estàtua de Juníper Serra a la plaça de Sant Francesc de Palma. Aquesta escultura forma part de la nostra història i ens parla d’un personatge prou rellevant a Mallorca, la tasca del qual ha estat reconeguda a nivell internacional, especialment als Estats Units. No podem revisar esdeveniments del passat a través de la ideologia o els arguments actuals; cal contextualitzar-los i conèixer les raons objectives en què es produiren els fets objecte d’anàlisi.

Des d’ARCA pensam que els fets històrics no són mai blancs ni negres. Normalment es mouen en una escala de grisos, i és en aquesta escala on hem de trobar el consens i el diàleg necessaris a l’hora de jutjar-los i situar-los en context en què es produïren. Des d’aquest punt de vista, hem de reconèixer que cap monument o edifici emblemàtic superaria un test de drets humans. Conèixer el nostre patrimoni és una forma d’aprofundir en el nostre passat i d’extreure’n lliçons per tal que, donat el cas, no tornem a repetir determinats errors. Esborrar les seves empremtes, contràriament, és ignorar la memòria històrica i tot el cabal d’informació que aquests elements transmeten a la societat, ocultant-lo deliberadament a les futures generacions.

Per tot això, ARCA rebutja aquest acte vandàlic, però valoram positivament la ràpida neteja de la pintada a l’escultura de Juníper Serra. Lamentam alhora l’intent d’imposar ideologies suposadament emancipadores; només des de la civilització, el consens i el diàleg aconseguirem avançar cap a una societat culta i lliure de prejudicis.  

EL DECRET D'ACTIVACIÓ ECONÒMICA S'HA OBLIDAT DEL PATRIMONI TOT I QUE ÉS UN ELEMENT FONAMENTAL DE FUTUR.

Façana del carrer Bisbe Massanet, ara protegida, gràcies a que ARCA
va advertir dels seus valors tot i que no estava al catàleg.

Amb aquesta primera nota de valoració d'alguns aspectes del decret 8/2020 del  13  de maig del Govern de les Illes Balears per a l'activació econòmica post COVID, ARCA, entitat que vetlla pel Patrimoni històric, paisatgístic i cultural de la nostra illa, volem proposar una sèrie de millores que consideram imprescindibles, sinó volem patir pèrdues irreparables en matèria de Patrimoni.

No pretenem qüestionar d'arrel el decret 8/2020 del 13 de maig ja que  un estímul a l'economia en aquest moment és important. Ara bé, demanam a qui té la capacitat de decidir més reflexió i a hores d'ara capacitat de rectificació i millora en alguns aspectes fonamentals, com és ara les declaracions responsables que estableix  el citat decret al seu article 5:

OBLIGACIÓ D'APROVAR CATÀLEGS DE PROTECCIÓ A TOTS ELS MUNICIPIS

Les declaracions responsables poden suposar un perill de pèrdua d'elements patrimonials per dos motius:

1.     Perquè molts dels municipis de les Illes no tenen aprovats els seus Catàlegs d'elements patrimonials, per tant amb aquest decret no és necessari cap control de llicències malgrat sigui evident que hi ha valors patrimonials a conservar.

2.     Perquè als municipis on hi ha catàleg aprovat, sempre queden fora elements que valen la pena ja sigui per oblid o perquè els criteris d'elaboració de catàlegs amb el temps s'han ampliat. El control de llicències sempre dona una oportunitat de protecció, tal com ampara la Llei de Patrimoni de les Illes Balears.

Per corregir en part aquest risc de pèrdues patrimonials, què proposa ARCA? 

1. Que els Consells Insulars, i per descomptat el de Mallorca, obliguin a l'aprovació immediata dels Catàlegs que molts ajuntaments tenen guardats dins un calaix i en molts casos sense esmerar les deficièncias que el Consell de Mallorca ja havia detectat.

2. Cal establir un règim de protecció transitori, on  els  béns que formen part de catàlegs en tramitació tampoc els  hi puguin aplicar el nou sistema de declaració responsable i mantenir  per a ells  el sistema de llicència.

3. Els Consells Insulars haurien d'establir un  termini prudent però breu per a l'aprovació dels catàlegs i  tot municipi que no el tengui ha de quedar impossibilitat de modificar qualsevol instrument de planejament, i  a més, no podrà tenir accés a ajudes dels Consells Insulars o del Govern de les Illes Balears.

LES  LLICÈNCIES  HAURIEN DE SER TAMBÉ MÉS ÀGILS ALS BÉNS PATRIMONIALS.

El fet que valorem positivament  mantenir el  sistema de llicències pels béns patrimonials  no vol dir que no estiguem d'acord en que s'ha d'agilitzar  la concessió de llicències també en determinats casos a obres que afecten aquests immobles. Per tant  l'Administració ha de dedicar recursos a la seva tramitació. No pot ser que els propietaris de béns patrimonials es vegin penalitzats per aquest motiu.

En aquest punt es podria admetre  als edificis catalogats,  que per instar llicència per obres menors no sigui necessari presentar projecte signat per  un tècnic  D'aquesta manera, es reduiria la despesa i s'acceleraria la feina de restitució de la qualitat ambiental de l'edifici. De qualque manera els edificis catalogats també són gaudits pel conjunt de la ciutadania i especialment del bon estat i la bona imatge de la seva façana, si manté un estat idoni i es donen facilitats des de l'administració, tothom surt beneficiat. A més consideram que aquestes llicències haurien de rebre una atenció prioritària, precisament per el plus d'interès general que té el seu estat de conservació idòni.

ÉS NECESSARI MÉS INSPECCIÓ I CONTROL

És necessari un  potent SERVEI D'INSPECCIÓ URBANÍSTICA i CONTROL MUNICIPAL que disposi dels elements tecnològics més adeqüats que revisarà tota obra en béns susceptibles de ser catalogats o declarats amb valors  culturals.

Demanam que en la interpretació del Decret Llei quedin clares aquestes exigències.

Altres propostes i anàlisi del decret les anirem fent públiques en properes notes informarives alhora que les anirem fent arribar a les administracions competents per a que siguin tengudes en compte. 

ARCA celebra la inclusió al catàleg de Patrimoni del Velòdrom de Tirador i de l'edifici del carrer Bisbe Massanet, 22.

Edifici del carrer del Bisbe Massanet, 22.

El Ple de l'Ajuntament de Palma del passat dijous 30 d'abril va incloure a petició d'ARCA dos béns culturals al catàleg de Patrimoni del municipi de Palma.

Un dels béns culturals és el velòdrom de Tirador, inaugurat a l'any 1903 i que suposà un símbol del ciclisme local, marcant una època daurada d'aquest esport a Mallorca. Posteriorment, fou construida una tribuna annexa, coneguda com a popularment el xalet i que fou obra de l'arquitecte Gaspar Bennazar a l'any 1918.

L'altre bé cultural és l'edifici situat al carrer del Bisbe Massanet, 22. Projecte de l'any 1905 del mestre d'obres Gaspar Reynés i Coll (1845-1911). A partir de l'any 1931, l'edifici fou utilitzat com a escola.

Velòdrom de Tirador.

Aquests dos béns culturals han estat inclosos a iniciativa d'ARCA, els quals feia anys que veníem demanant que es cataloguéssin. Durant la passada revisió i ampliació del catàleg de Patrimoni aprovada a l'abril de l'any 2019, varen quedar exclosos, però en aquesta ocasió s'ha aconseguit i ho celebrem doblement, ja que cal recordar que l'edifici del carrer del Bisbe Massanet, 22 estava en perill de demolició.

Col·labora amb ARCA (cultura i patrimoni).

L'objectiu és protegir el nostre Patrimoni Cultural perquè pugui ser gaudit per la ciutadania, les persones que ens visiten i les futures generacions.

ARCA presenta una doble vessant, per una banda la difusió dels valors històrics i culturals del nostre Patrimoni i per una altra la reivindicativa, on hem dut a terme nombrosses campanyes de defensa.

Fes la teva aportació a través:

ES54 2056 0009 7410 0108 7921

Més informació a: https://mailchi.mp/fdda9d46c50c/soci?fbclid=IwAR1W-RDNusVvpZ_VfaXmldlHEfgOsY-_Pj-NAy94XWX73z89z-uAciPs0vc

Al Molinar, port petit.

Ha estat una de les darreres campanyes amb èxit en la qual ha participat ARCA conjuntament amb altres entitats ciutadanes.

La plataforma Salvem el Molinar ens va fer arribar la notíca de les intencions que tenia la directiva del Club Marítim Molinar de Llevant d'ampliar el petit port que s'ubica al Caló d'en Rigo amb una construcció de 290 metres que s'endinsarien cap a la mar. A l'octubre de 2013, ferem públiques les nostres reivindicacions, on ens oposavem al projecte plantejat perquè la nova construcció multiplicava per sis la superfície construïda del port recreatiu més antic de Balears, datat a 1917, el barri del Molinar perdria la seva personalitat i l'edifici que feia les funcions de seu social seria esbucat.

El mes de novembre de 2013 es va presentar la campanya “Al Molinar, port petit”, la qual quedà integrada, a part d'ARCA, per les següents entitats: GOB, Amics de la Terra, Greenpeace, Plataforma Salvem el Molinar i AAVV Vogar i Ciar.

A partir d'aquest moment, començarem a treballar de forma conjunta i es dugué un pla d'acció i de reivindació per tal de convèncer a les autoritats polítiques i a la ciutadania del despropòsit d'aquest projecte. Una de les primeres victòries, fou quan el aleshores batle de Palma, Mateu Isern es pronuncià en contra de l'ampliació del port del Molinar al gener de 2014.

La campanya comptà amb innumerables activitats com xerrades, col·loquis, rutes culturals, exposicions fotogràfiques que intentaven mostrar els valors culturals del barri i que aquests no es podien veure alterats i fets malbé per la construcció d'un macro port esportiu.

Tota aquesta pressió al carrer i als despatxos començaren a donar els seus fruits a partir de l'any 2016, primer quan l'Ajuntament de Palma anuncià que catalogaria l'edifici que feia les funcions de seu del Club Marítim Molinar de Llevant i segon quan l'Autoritat Portuària de Balears va garantir la conservació de les dimensions del port i que treballaria per a presentar un projecte a escala i proporcions del barri.

Finalment, l'any 2018, l'Autoritat Portuària de Balears presentà un projecte de rehabilitació i millora del port del Molinar el qual fou sensible i amb criteri, sempre atenent les peticions i argumentacions presentades per les entitats que formarem part de la campanya “Al Molinar, port petit”.  

ARCA demana no ampliar les terrasses per garantir la salut dels vianants i per imatge.

Les terrasses de bars i restaurants no poden ocupar més espai perquè els vianants han de poder passar amb major amplitud per a garantir la seva salut.

La salut de la ciutadania ha d'estar per sobre de qualsevol altra qüestió.

La imatge de la ciutat i el dret al gaudi de l'espai públic amb llibertat, continua essent el valor principal a defensar per part de la nostra entitat i de l'interès general.

Des d'ARCA en temes de Patrimoni i imatge de les nostres ciutats i pobles, anirem aportant les idees i les crítiques necessàries per a l'epoca «post confinament pel COVID-19».

Aquests dies, des de l'entitat que vetlla pel Patrimoni de la nostra illa, estam duent a terme reflexions i preparant idees i suggeriments pel període post confinament.

També estam preparant reaccions a peticions que eren d'esperar de sectors que, com la immensa majoria, es veuen afectats econòmicament per aquesta aturada fins ara mai viscuda per nosaltres.

Ara la normativa tan sols garanteix 2 metres ó 2,5 metres de pas per a vianants.

Per tant, pretendre escursar aquest pas o examplar la terrassa ocupant façanes veïnes seria una usurpació dels drets col.lectius i un perjudici de la imatge de la ciutat, aqui on nosaltres ens reconeixem.

Pretendre reduir els 2,5 metres o els dos metres actuals, seria condemnar a risc de contagis a les persones que passejen o es desplacen caminant.

És previsible, com a mínim temporalment, un increment dels desplaçaments a peu per evitar aglomeracions en transports públics.

Per tant, davant el fet de l'increment previsible de persones caminant, hauria d'anar unit la previsió de més espai lliure per a la ciutadania a l'espai públic.

S'ha demostrat que llevar els tendals era imprescindible per a una imatge acurada de la ciutat. De la mateixa manera recollir els estris a l'interior dels locals

A més, els tancaments de plàstic previsiblement facilitarien contagis. Aquestes dues mesures junt amb l'ampliació de 0'5 metres de pas a determinades barriades, eren les úniques novetats de la modificació de normativa d'Ocupació de Via Pública de Palma. Una modificació a criteri d'ARCA insuficient perquè no es garantia el respecte estètic de la ciutat.

El que resulta incomprensible és que una modificació tan simple hagi trobat tanta resistència i ara encara continui.

La crisi econòmica a la que ja hi som i la que es preveu no ha de ser una excusa per un campi qui pugui en matèria de respecte a la nostra ciutat en tots els aspectes.

ARCA sempre ha defensat les terrasses, sempre que siguin amb moderació i respecte. Tots en sortim beneficiats. D'altra banda comprenem l'angoixa que provoca la pèrdua de part del negoci, però les propostes d'ampliar i ocupar més espai possa en perill els drets de la ciutadania i no garanteix major guany econòmic.

Torre d'electricitat d'Alaró.

L’arribada de l’electricitat a Alaró és un clar indicador del nivell de modernitat assolit pel poble d'Alaró a finals del XIX, on cal destacar com a activitats productives la fabricació de calçat a partir de l’any 1870 i posterior concessió de les primeres explotacions carboníferes de lignit.

La fàbrica d'electricitat es va construir baix el patrocini dels germans Gaspar i Josep Perelló, comerciants locals de sabó i oli. S’inaugurà el 16 d’agost de 1901 i fou una central tèrmica moguda per una màquina de vapor de 100 C.V. i dues calderes que alimentaven dues dinamos que giraven a 800 r.p.m., produint energia elèctrica que es distribuïa a 150 voltis.

D’aquesta primera fàbrica d’electricitat tan sols resta en peu el primer cos de xemeneia conegut com la «Torre de l'Electricitat», la qual va estar a punt de desaparèixer sinó hagués estat gràcies a l’avís dels veïnats d’Alaró i la nostra ràpida intervenció, denunciant el cas davant el Consell de Mallorca i la Guàrdia Civil. Afortunadament, paralitzaren les màquines quan anaven a derruir aquesta edificació, que suposà un abans i un després per aquesta localitat del pla de Mallorca.

Finalment, en data de 19 de maig de 2000, la Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca la declarà com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de monument a instàncies de la nostra entitat.

L'any 2008, ARCA dugué una altra acció de protesta, degut a que l'espai i la construcció que s'havien salvat de la seva imminent destrucció, es trobaven en un estat d'abandonament, en el qual proliferaven les pintades vandàliques.

Finalment, l'Ajuntament d'Alaró dugué a terme un pla de neteja i restauració d'aquest monument.