Premis ARCA i sopar anual

 PREMIS ARCA PROTECCIÓ I DESTRUCCIÓ PATRIMONI 2023

ARCA torna a celebrar el seu sopar anual amb la designació i entrega dels Premis Protecció i Destrucció del Patrimoni.

 

PREMIS PROTECCIÓ DEL PATRIMONI 2023

Són tres els premis positius que atorga la nostra entitat per valorar la tasca desenvolupada per persones o entitats a favor de la protecció o posada en valor del Patrimoni històric i cultural de la nostra illa.

No competeixen entre ells, ja que consideram que tots tres mereixen el mateix reconeixement.

 

JOSEP FORTEZA-REY, PER LA REHABILITACIÓ DE CAN REY

La generositat i l’amor pel Patrimoni demostrat per Josep Forteza-Rey ens ha commogut especialment. L’edifici modernista més fotografiat de la ciutat de Palma, ara brilla més que mai per la inversió altruista, sense cap tipus d'ajuda pública, d’aquest home que mereix tot el reconeixement de la Ciutat.

 

MARIA MASSANET GILI

Una vida dedicada al Patrimoni documental, tal vegada el menys vistós dels patrimonis però fonamental per entendre i conéixer els fets de la història, des dels més quotidians i administratius als especialment simbòlics i històrics. Maria Massanet va ocupar diferents llocs professionals fins que va posar en marxa l’Arxiu de Capdepera, el funcionament del qual és sens dubte exemplar.

 

CENTENARI GASPAR RIERA

Gaspar Riera va dedicar la seva vida a la pintura, amb una passió i dedicació incomparables. El seu fill Miquel Àngel ha fet una feina titànica per donar a conéixer una obra extensa i de reconeguda qualitat arreu de l'illa. Gaspar Riera va ser el pintor del Pla de Mallorca, però també de la Serra, l’innovador, l’escriptor, l’home que es va superar a si mateix. El seu fill ens ho ha vengut mostrant durant tot un any amb exposicions i xerrades a molts de pobles de l'illa, amb una dedicació i amor incondicionals.  

 

PREMIS DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI

Els tres mereixen indubtablement la mateixa intensitat crítica, però será un d’ells el que se'n durà el premi a més ferest el dia del sopar d’ARCA, en què serán sotmesos a votació.

 

L’AMENAÇA DELS PARCS FOTOVOLTAICS AL NOSTRE PAISATGE

Ningú qüestiona la necessitat d'un canvi de sistema en l'obtenció d’energia. El problema ve quan les presses fan que sovint s'oblidi la necessitat de consensuar, planificar i preveure inconvenients abans que es produeixin. Vivim i ens reconeixem en el nostre paisatge. L’agricultura s’ha de preservar. Personificam el premi en la Direcció General d’Energia del Govern, per la manca de participació en les decisions que afecten aquest canvi.

 

EL RISC DE PERDRE ESCARS, ALCOVES I PETITES CONSTRUCCIONS DE COSTA

Personificam el premi en la Demarcació de Costes, que no atén a raons tan importants com les històriques i les paisatgístiques i vol esborrar del nostre litoral unes petites construccions tradicionals, la majoria de les quals aporten en positiu i no destorben ningú. El paisatge des Port des Canonge i molts altres arreu de l'illa corren perill per mor d'una malentesa protecció de la costa.

 

LA DESAPARICIÓ DEL MUSEU DE LA GRANJA

La venda de la possessió de sa Granja d'Esporles ha comportat la pèrdua d’un espai museístic senzill, visitable i molt proper. Ha estat una pèrdua irreparable que ningú no ha sabut evitar. A sa Granja podies entendre la vida a una possessió a través de tots els ambients presents dins l’habitatge, tant dels senyors com dels treballadors, a més del rastre de la seva història i la seva integració en la natura. Consideram que és una pèrdua irreparable que Consell, Ajuntament i Govern haurien d’haver evitat.

 

EL SOPAR D’ARCA DEL DIA 28 DE MARÇ

El dia 28 de març a partir de les 21 h al restaurant Portixol, tendrá lloc el sopar anual d’ARCA durant el qual es farà entrega dels Premis Protecció del Patrimoni i es procedirà a la votació per triar el pitjor entre els tres premis Destrucció del Patrimoni.

ARCA lamenta la mort d'Andreu Muntaner

Home sobradament format, intel·ligent, divertit, conversador incansable, un pou de sabiduria,... 

Guardava un tresor en fotografies, documents, fòssils i artilugis d'imatge a més de tot tipus de curiositats úniques que sempre compartí generosament. 

ARCA fa anys que el va declarar Soci d'Honor de l'entitat. Una persona com ell, cult, sincer, treballador,... es mereix el record i l'homenatge de la ciutat de Palma i de tota la Comunitat de les Illes Balears.

ARCA DEMANA A L’AJUNTAMENT DE SÓLLER I AL CONSELL DE MALLORCA NO DEIXAR DEGRADAR MÉS LA FÀBRICA NOVA (SÓLLER)

ÉS BIC, PEÇA CLAU DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE MALLORCA AL MATEIX NIVELL DES SINDICAT DE FELANITX I LA CENTRAL TÈRMICA D’ALCÚDIA

DEMANAM QUE LA ADMINISTRACIÓ LA COMPRI, I LAMENTAM QUE HAGI PERDUT L’OPORTUNITAT DE TENIR-LA GRATUITAMENT

ARCA demana urgentment a l’Ajuntament de Sóller, al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears que adquireixin l’immoble de Sa Fàbrica Nova i se li donin els usos que siguin respectuosos amb la seva conservació.

DAVANT LES DARRERES NOTÍCIES, de l’incendi d’una part de la Fàbrica Nova, dels temors de degradació en l’estat actual de l’immoble mentre s’espera una resolució judicial, i de les possibilitats que donen per inversions en patrimoni cultural l’actual conjuntura de “Projectes de Recuperació i Resiliència”.

És un edifici industrial de principis del s. XX, i és “l’única fàbrica de teixits de Mallorca que conserva tots els seus components arquitectònics i gran part de la seva maquinària” (de la Declaració del Consell de Mallorca)) i això la fa un bé inclòs en el catàleg de patrimoni industrial que figura en el Plan Nacional de Patrimonio Industrial (al mateix nivell que la Central Tèrmica d’Alcúdia i es Sindicat de Felanitx).

QUÈ ÉS LA FÀBRICA NOVA DE SÓLLER?

La Fàbrica Nova es situa a Camí de Cas Jurat, 2 de Sóller (tancada i sense conservació adequada de fa anys) parla encara (tant per l’exterior com per l’interior) del passat industrial de Sóller, juntament amb tants altres immobles i indrets. Era un fàbrica tèxtil que va tenir el seu moment d’expansió i de decadència, comença el 1907 i va tenint reformes i canvis fins a arribar al tancament l’any 1971.

MALLORCA NO POT PERDRE AQUESTA FÀBRICA. S’HA D’ADQUIRIR I EMPRENDRE UN PROJECTE RESPECTUÓS AMB EL PATRIMONI I LA HISTÒRIA.

ADJUNTAM UNA BREU HISTÒRIA DEL DESPROPÒSIT

L’OPORTUNITAT PERDUDA PER INACCIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SÓLLER

L'antiga propietària,  Sra. Adela Oliver va morir l’11 de gener de 2002 i va llegar aquest immoble meitat a l’Ajuntament de Sóller i meitat a la família per a destinar-hi un “Museu de la Indústria Tèxtil” deixant preparat fins i tot un Projecte de “reconversió de Sa Fàbrica Nova en museu tèxtil i de la indumentària” a càrrec de la Sra. Natàlia Rabassa.

L’Ajuntament de Sóller del moment (un altre color polític) va acceptar el llegat i va registrar-la. Fins i tot es va preparar la constitució d’una Fundacio Museu Tèxtil Sa Fàbrica Nova en la que participava el Govern de les Illes Balears. Els canvis polítics de maig de 2003 deixaren sense constituir la Fundació i en estat d’abandonament l’edifici, malgrat estar en possessió de l’Ajuntament de Sóller (n’era cotitular registral).

Davant la situació i amb el pas del temps, va revertir l’immoble a la família, tal com manava el testament i la voluntat de la Sra. Oliver. Corria ja el maig de 2013.

Més tard s’iniciaren altres converses per poder donar un ús a l’immoble amb una possible compra per part d’un industrial solleric, però va resultar inviable.

El novembre de 2013 s’inicien els treballs per una modificació puntual de l PGOU de 1998 de Sóller per una ampliació de la Fitxa A9 i una adaptació de la fitxa d’equipament públic E.24 (canvis de superfícies). Aquesta modificació tot i que es tramita (impacte ambiental favorable el 9 de maig de 2014) per informe davant Urbanisme del Consell de Mallorca (29 de gener de 2016) no s’aprova. 

El novembre de 2017 s’inicia la declaració de BIC i l’Ajuntament de Sóller (escrit d’1 de juny de 2018, un altre batle) al·lega

QUIN és EL SEU GRAU D’IMPORTÀNCIA I PROTECCIÓ?

La fàbrica està protegida com a Fitxa de Catàleg local en el PGOU de 1998 (text refós de 2000). Es la FITXA A9, i està juntament qualificat amb l’Equipament Socio Cultural públic i uns espais declarats també ZONA VERDA.  

També està protegit l’immoble com a BÉ D’INTERÈS CULTURAL per Acord del Ple del Consell de Mallorca de 26 de juliol de 2018, que estableix que la Fàbrica té la categoria de Monument juntament amb un ampli entorn i 15 elements de maquinària industrial i mobiliari que s’han de conservar també segons la qualificació del Consell de Mallorca.

QUIN ÉS EL PUNT EN QUÈ ESTAM?

Després d’oportunitats perdudes i intents de trobar una sortida a tot l’immoble, han anat passant els anys i l’edifici ha perdut finestres, vidres, ha estat sotmès a vandalisme i degradació de l’edificiació en si. Després de que totes les persones copropietàries sol·liciten a l’octubre de 2020 l’expropiació per ministeri de la llei (és a dir obligatòria per l’Ajuntament de Sóller). Després de la desestimació d’aquesta expropiació (que permetria adquirir la finca pel preu just taxat) per part de l’Ajuntament de Sóller (21 de seetembre de 2021), els hereus de la Sra. Adela Oliver (que havia deixat la meitat de la fàbrica al poble amb un Projecte de museu a punt)  han presentat un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Sóller que deixa el tema pendent de resolució judicial.

L’Ajuntament de Sóller nega la seva responsabilitat i diu que és el Consell de Mallorca qui ha d’adquirir-la. El Consell de Mallorca després de fer inviable la modificació de PGOU i aprovar la Declaració de BIC ara se’n renta les mans tot i que diu que ha tingut negociacions amb la família.

Darrerament (finals de 2022) la fàbrica ha sofert un incendi probablement per vandalisme. La reacció de l’Administració: ordenar a la propietat que “apuntalin la fàbrica i facin actuacions al seu càrrec per aturar el procés de deteriorament” d’una part de l’edificació així com altres mesures de protecció.

REPETIM. PROPOSTES URGENTS:

Davant la realitat que estam davant un immoble declarat BIC del patrimoni industrial del mateix nivell que la Central Tèrmica d’Alcúdia i es Sindicat o Celler de Felanitx, que s’adoptin per les tres Administracions mesures eficaces per protegir l’immoble i ser coherents amb la Declaració de BIC i en la catalogació com a Patrimoni Industrial en el Pla Nacional.

Cal negociar amb la propietat urgentment i aconseguir aturar la degradació de l’immoble i reivindicar els usos públics que estan prevists en el pla de Sóller.

Per això, podrien aplicar-se fons europeus o fons de l’impost turístic o d’altres iniciatives de l’Estat de suport als municipis turístics com Sóller.

Només així mantindrem una peça essencial del patrimoni industrial de Mallorca.

Recorregut embARCA´t: "Passejada històrica pel bosc de Bellver".

ARCA va organitzar el passat dissabte 4 de febrer un recorregut embARCA't que duia per títol: "Passejada històrica pel bosc de Bellver”.

Gràcies al llibre El bosc de Bellver, història i actualitat, de l'investigador Pere Galiana Veiret vàrem poder descobrir amb el seu autor aquest enclau natural, des de la formació geològica de la muntanya fins als nostres dies.

Bellver és el parc municipal més gran i més antic de la ciutat, per on han passat personatges històrics de renom, com Melchor Gaspar de Jovellanos, a qui dedicàrem un apartat especial pels seus interessants estudis damunt aquesta zona, durant el període que estigué empresonat al castell de Bellver a principis del segle XIX.

També poguérem veure els vestigis d'un dels dos polvorins que hi havia al recinte del bosc, on a dia d'avui es conserva el coll de la seva cisterna, les carreteres que s'han construït al llarg de la història, les pedreres d'on es va treure pedra per construir el castell, la capella dedicada a Sant Alonso Rodríguez en record al fet miraculós que li va ocórrer mentre pujava al castell de Bellver al segle XVI, el pou del dimoni, la sortida del túnel de la cova, els cocons, la flora i la fauna que s'amaga en aquest indret, l’estratigrafia i altres punts d’interès de la muntanya.

Un any més la Festa de la Llum ha tornat a la Seu el dia de la Candelera.

 

Recorregut embARCA't: "Visita al castell de Sant Carles".

Dissabte 18 de febrer a les 10'30h.

“Visita al castell de Sant Carles”.

Dirigida per l'investigador Àngel Aparicio Pasqual, president del GEFB (Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears).

La visita amb l'especialista d'estudis històrics de fortificacions de Balears ens permetrà conèixer molt millor i d'a prop l'evolució històrica del castell de Sant Carles, construït a l'any 1612 i la seva posterior ampliació, on es construí una fortalesa a l'any 1662.

La visita oferirà novetats històriques interessants fruit de la recerca incessant de l'investigador als arxius i que properament sortiran publicades al llibre: "El castell de Sant Carles. La història i els personatges".

Punt de trobada: Castell de  Sant Carles. Crta. Dic de l'Oest, s/n.

Possibilitat d'arribar amb la línea 1 de l'EMT, aturada Museu de Sant Carles: http://www.emtpalma.cat/en/route/-/L/1/aeroport-ciutat-port

Preu: 5€ socis; 8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net

Recorregut embARCA't: "Passejada històrica pel bosc de Bellver”.

Dissabte 4 de febrer a les 10'00h.

"Passejada històrica pel bosc de Bellver”.

Dirigida per l'investigador Pere Galiana Veiret.

Damunt la publicació del llibre El bosc de Bellver, història i actualitat vos convidem a descobrir amb el seu autor aquest entorn natural, des de la formació geològica de la muntanya fins als nostres dies.

Bellver és el parc municipal més gran i més antic de la ciutat, per on han passat personatges històrics de renom.

punt de trobada: darrera corba abans d'arribar al castell de Bellver.

preu: 5€ socis; 8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net

IMPORTANT:

- Recorregut a peu de 3,5 km pel bosc de Bellver.

- Convé dur calçat còmode, capell i beguda.

ARCA recupera els bancs de Marratxí gràcies al fuster Raúl Fullana.

ARCA RECUPERA ELS BANCS DE L'ESGLÉSIA D'ES PONT D'INCA

Raúl FULLANA, fuster, els ha recuperat sense voler cobrar res per la feina realitzada

El passat 8 de juliol l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics – ARCA va lamentar  l'abandonament per part de la parròquia d'es Pont d'Inca d'uns bancs centenaris a la plaça de l'Església. La denúncia del fet i la ràpida reacció de la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Marratxí impedí la recollida selectiva -i la destrucció, segurament- dels bancs, que varen ser traslladats a un dipòsit municipal a l'espera d'una possible restauració que permetés rehabilitar-los.

Bancs abans de la recuperació.

Ara, després d'un acurat treball i gràcies a la iniciativa d'ARCA i la feina altruista de Raúl Fullana Aguirre, mestre artesà i veí del Pont d'Inca, aquests bancs han estat recuperats de nou per al poble. Tot i que no ha estat possible recuperar-los en el seu estat i mida originals a causa de la considerable destrossa que varen patir, se n'ha recuperat considerablement la seva essència i, per tant, s'han salvat aquests elements patrimonials amb totes les vivències i la memòria històrica que comporten. Efectivament, en la primera meitat del segle XX, en plena postguerra, es va encarregar al fuster Bartolome Salvà Beltran la realització dels bancs,  encàrrec que li va suposar un canvi de domicili, traslladant-se des de la seva Inca natal al Pont d'Inca, fet que al poble li va valer el malnom de "s'Inquero". Els bancs eren d'estil clàssic per a l'època, realitzats en fusta massissa de sapel·li i pi mallorquí, composts originalment per dos cossos de seients units amb un peu central separador i dos peus de tancament en els seus laterals. Eren bancs robusts i construïts per a durar, proveïts de filigrana de marqueteria en la part superior, en forma de gelosia. Sorprenentment, com s'ha assenyalat, aquests bancs van ser rebutjats per l'església sota el pretext que presentaven deterioració pel corc, però res que no es pogués solucionar.

La recuperació d'aquests bancs -comenta Raül Fullana- s'inicià després de veure per l'Instagram d'ARCA una foto en què apareixien romputs i deixats a la plaça de l'Església per a la seva recollida selectiva. “Era una pena perdre aquests bancs, que al cap i a la fi formen part del patrimoni del nostre Municipi. Una vegada vist el que quedava dels bancs, vaig veure que era possible recuperar-ne una part, encara que no en les mesures originals, però sí respectant l'origen constructiu. Durant un parell de mesos, sense presses, vaig anar realitzant la restauració al meu taller de fusteria”. Amb la finalitat de deixar constància del treball realitzat, va fer diferents fotos del procés de restauració, de les quals s'adjunten un parell.

Bancs recuperats, gener de 2023.

Segons fons provinents del propi Ajuntament de Marratxí, els bancs restaurants seran instal·lats en el vestíbul de la recentment restaurada Escola Vella del Pont d'Inca, junt amb una placa on s'explicarà breument la seva història. D'aquesta manera les persones del poble podran tornar a gaudir de la seva elegant presència i recordar així el significat i protagonisme que al seu moment varen tenir per a la ciutadania de Marratxí.

Recorregut embARCA't: "Llegendes de Palma".

Dissabte 14 de gener a les 10'30h.

"Llegendes de Palma".

Dirigit pel professor d'història Josep Borne Mas.

Recorregut on podrem gaudir dels llocs més misteriosos de la Palma antiga, on la història i la ficció van de la mà.

Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

preu: 5€ socis

         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net 

ARCA vos desitja un Feliç 2023

 

ARCA vos desitja unes Bones Festes!!!!

 

Visita guiada al Patrimoni Immaterial de les Neules de Nadal.

Dimecres 28 de desembre a les 17'00h.

"Visita a la parròquia de Sencelles. El Patrimoni Immaterial de les Neules de Nadal".

Dirigida per Jordi Llabrés, cronista oficial de Sencelles.

Visita guiada dins la parròquia de Sencelles per conèixer in situ la tradició d'aquesta activitat arrelada a Mallorca dins aquest període de festivitat que conforma un Patrimoni Immaterial que cal donar a conèixer.

L'activitat serà conduida per l'especialista en Patrimoni Cultural de Sencelles qui ens explicarà aquesta tradició a la seva localitat i el seu significat.

Activitat gratuita.

Sortida: A les 16:00h amb autocar des del camí de Jesús cantonada amb via Alemanya (Palma) o a les 17.00h a la parròquia de Sencelles.

Inscripció prèvia, places limitades: arcainforma@arcapatrimoni.net 

Patrocina:

ARCA inaugura una exposició fotogràfica dedicada a l'arquitecte Guillem Forteza

UNA APROXIMACIÓ A L'ARQUITECTE GUILLEM FORTEZA

ARCA realitza aquesta exposició sobre l'arquitecte Guillem Forteza donant continuïtat a les monogràfiques ja executades anteriorment per la nostra entitat sobre arquitectes que han deixat empremta a la nostra illa com varen ser les dedicades a Gaspar Bennazar, Francisco Roca Simó i a Josep Ferragut.

Guillem Forteza (Palma perviu a la memòria de l'illa especialment per la seva immensa obra escolar. Però la seva petjada va molt més enllà. A més d'escoles, va crear esglésies i capellés, xalets, hotels, edificis plurifamiliars, magatzems industrials, ornaments religiosos... tot són obres d'un arquitecte polifacètic que, tot i no tenir una vida llarga, va omplir la seva de creativitat i feina i va deixar un important llegat.

Sa Graduada a SaPobla.

Hem titulat aquesta feina com "Una aproximació a l'arquitecte Guillem Forteza" perquè seria impossible abastar un acostament íntegre a totes les seves facetes intel·lectuals i d'activisme social. La seva obra és extensa, no sols en edificis, sinó també en texts, projectes urbanístics, idees polítiques i profunditat religiosa, tot dins un context social de canvis continus.

Forteza va viure i treballar durant la dictadura de Primo de Rivera, també en l'época de la República, en el transcurs de la Guerra Civil i per últim en els principis del règim franquista. Aquests continus canvis i moments socials tràgics, actuaren, sense dubte com condicionant de la seva feina i estat d'ànim.

A l'exposició intentam, amb més de 100 fotografies, apropar a la ciutadania qui és una figura vital per l'illa de Mallorca.

Capella hospital Joan March.

Forteza va treballar també en col·laboració amb altres arquitectes insignes.

La tasca pendent d'estudi sobre Forteza és extensa. Tot i que molt s'ha investigat fins ara, i aquesta exposició intenta ser una aportació més, queden molts interrogants oberts que intentarem, en la mesura de les nostres possibilitats, anar esbrinant en el futur.

Un grapat d'obres d'en Forteza ja no existeixen perquè el creixement urbanístic, moltes vegades desordenat i insensible, les va enderrocar. D'altres no es varen arribar a construir i, el que és més important, encara queden a tota l'illa, millor dit, a totes les illes, molts d'edificis singulars, alguns humils, tots interessants que esperem que romanguin amb nosaltres com a part del Patrimoni a llegar a les futures generacions.

ALGUNS TRETS BIOGRÀFICS

Guillem Forteza i Pinya.

Va néixer l'any 1892 a la ciutat de Palma

Va ser arquitecte diocesà de Mallorca, va tenir el seu primer càrrec polític com a regidor de l'Ajuntament de Palma i el 2 de gener de 1923 va ser nomenat batlle per Reial Ordre.

Potser el càrrec més important però va ser el d'arquitecte director de construccions escolars i vocal tècnic de la Junta Provincial de Primera Ensenyança. Càrrec que va exercir des de 1921 fins a la Guerra Civil.

El 22 d'octubre de 1943 moria a la seva ciutat natal després d'una malaltia progressiva.

Gran investigador de l'arquitectura tradicional, l'any 1931 Forteza començà a utilitzar els models racionalistes. No obstant sempre va combinar i alternar diversos estils.

Obres més significatives serien a Palma Clínica Grau (hotel Armadams), Marivent, la coneguda com Fundació Dragan, Església del Molinar i del Terreno i en col.laboració amb altres arquitectes Esglèsia de les Reparadores i el conegut com Hotel Avenidas. Fora de Palma Caubet, Celler de Felanitx etc A més, va projectar més de 100 escoles de les quals queden una bona quantitat.

L'exposició ha estat coordinada per la Llicenciada en Història Concha Gallego i la vicepresidenta d'ARCA, Àngels Fermoselle.

Les més de 100 fotografies són principalment obra de Benet Bohigas i Concha Gallego.

Església del Terreno.

L'exposició s'inaugura el proper dijous a les 19h al local de ARCA: Carrer Can Oliva núm 10 Palma i romandrà durant una sèrie de mesos durant els que podrà ser visitada.

Per dur a terme la exposició hem comptat amb la col.laboració económica de la Fundació Caixa Colonya

ARCA demana que el tramvia no tengui catenària.

El recorregut presentat per l'administració per al tramvia de Palma travessa diferents espais amb elements de valor patrimonial i paisatgístic.

Tramvia sense catenària a Saragossa.

A la informació facilitada sobre el tramvia, s'observa la presència de catenària en tot el traçat. Ens referim al cablejat superior on s'enganxa el tramvia per a carregar l'energia i la línea de postes necessària per a soportar-la. Avui en dia, és possible eliminar la catenària utilitzant altres solucions amb menor impacte paisatgístic.

Diferents sistemes tecnològics sense catenària parcial o total estàn en funcionament amb èxit a ciutats com a Saragossa, Sevilla, Burdeos, Angers, Reims, Orleans, Tours, Rio de Janeiro, Estambul, Dubái o Sídney, entre d'altres.

Inclús, el nou tramvia de Barcelona que unirà la plaça de Glòries i Verdaguer tampoc té catenària.

Endemás de la catenària, ens preocupa el traçat del Molinar, que obliga a construir una carretera alternativa, o Can Pastilla, que pot afectar al poc que queda de paisatge rural en aquests llocs, amb afectació paisatgística als elements etnològics especials que contenen. 

Altres preocupacions: Solvència econòmica, arbres i prioritat vianant

A ARCA som sensibles a l'impuls de la movilitat sostenible a Palma, es tracta d'una oportunitat històrica tenir un tramvia que no afecti al paisatge urbà de ciutat i que doni alternativa real de movilitat a la població local.

ARCA considera que al tram de les avingudes es necessita un respecto a l'arbrat existent i la integració del tramvia ha de prioritzar al màxim espai i seguretat per als vianants.

També ens preocupa la garantia de solvència econòmica per a afrontar-lo.  

ARCA estudia aquestes questions i d'altres i les plantejarà a les al.legacions a presentar aquest mes.

ARCA demana aturar la demolició de Can Mena al Port de Pollença.

L'Ajuntament de Pollença hauria de preservar Can Mena. Demanam suspensió de la llicència de demolició

El paisatge arquitectònic del Port de Pollença va desapareguen i, per tant, la seva bellesa s'esvaeix

ARCA fa més de 10 anys que demana la preservació de les cases d'estiueig del Port de Pollença. També altres establiments emblemàtics de primera línia.

Ara, per desgràcia, hi ha una llicència de demolició que afecta Can Mena i s'ha començat a executar les obres. Però encara s'és a temps d'aturar i rectificar.

Des d'ARCA feim una crida al Consistori de Pollença i al Consell de Mallorca perquè aturin les obres i es procedeixi a una catalogació correcta, com fa tants d'anys que demanam.

El Passeig del Port de Pollença no pot renunciar al seu valor paisatgístic i històric de principis del turisme i de les cases d'estiueig.

L'excusa de no voler assumir un hipotètic risc d'indemnitzacions, no pot ser el motiu per permetre la destrucció continuada del paisatge que fa únic i estimat aquest indret.

No es pot posar preu als nostres valors paisatgístics i ambientals.

Can Mena ha de ser inclòs en el catàleg.

Aquest edifici, sembla que de l'any 1955,és una bona mostra d'allò que dóna entitat al Port de Pollença. La pèrdua seria irreparable.

Ja estava inclòs al Catàleg d'edificis protegits presentat a aprovació inicial. No obstant va ser eliminada la fitxa pels actuals responsables.

També sembla que hi ha un escrit de Patrimoni del Consell Insular que demana la inclusió de diverses cases d'estiueig a la relació de catàleg municipal.

Evitem cap pèrdua més

Des d'ARCA cridam a la reflexió i a la unitat política en defensa del patrimoni col·lectiu més important que és el nostre paisatge, en aquest cas, un paisatge humanitzat que ha aconseguit una integració amable i a escala adequada que no pot continuar essent víctima d'una planificació errònia i inadequada.

ARCA des de l'any 2011 ve demanant a l'Ajuntament de Pollença una protecció eficaç dels habitatges d'estiueig del Port. Ja hi han hagut massa pèrdues d'edificis singulars y hem d'evitar cap pèrdua més. L'instrument principal per evitar-ho és el Catàleg.

Mentrestant, ara, de manera immediata demanam suspendre la llicència de demolició de Can Mena i cap altra tramitació que pogués provocar la desaparició d'altres immobles.

A tal fi, dirigim escrits a les dues administracions responsables: Ajuntament de Pollença i Patrimoni del Consell de Mallorca.

Per Nadal, Neules: tallers de confecció i conferències.

PROGRAMACIÓ

PALMA: Dissabte 17 de desembre; taller* a les 17:00h i conferència** a les 19:00h.

Lloc: La Misericòrdia. Plaça de l'Hospital (Palma).

MANACOR: Dimecres 21 de desembre; taller* a les 17:00h i conferència** a les 19:00h.

Lloc: Institució Pública Antoni M. Alcover.  Carrer del Pare Andreu Fernández, 12 (Manacor).

INCA: Dijous 22 de desembre; taller* a les 17:30h i conferència** a les 19:30h.

Lloc: Obra Cultural Balear.  Carrer de Son Odre, 3 (Inca).

El programa es complementarà amb una visita guiada, dimecres 28 de desembre de 16:30 a 20:00h a la parròquia de Sencelles a càrrec del cronista oficial Jordi Llabrés. 

(Entrada gratuita a partir de 16 anys. Places limitades. Inscripcions per WhatsApp 638 168 841)

* IMPORTANT: Les persones que participin als tallers han de dur estisores petites. Recomanam la número 3 de punta recta o corba. Es facilitaran mostres per fer les neules.

** TÍTOL DE LA CONFERÈNCIA: "Cada cosa al seu temps i per Nadal, Neules", a càrrec de Tomàs Martínez i Miró. Investigador del tema i autor de llibre Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l'estudi d'una tradició secular (AdiA Edicions).

ARCA dona suport al manteniment de les alcoves del Port des Canonge.

Des d'ARCA sempre hem manifestat la nostra preocupació pel fet que des de l'administració de Costes es duguessin a terme iniciatives per demolir elements humils que varen ser construits dins domini públic a Mallorca durant la primera meitat del s XX. 

Volem recordar que sempre hem manifestat la nostra total oposició  a les amenaces de demolició d'escars que periòdicament han arribat des de Costes. 

Els petits escars o alcoves formen part del paisatge costaner i recorden uns usos que encara ara es mantenen. 

De fet a un nucli com es Port des Canonge, les alcoves no tan sols formen part del paisatge, sino que conformen en el seu conjunt la identitat de l'empremta humana a aquell indret que llinda amb la costa. 

La Serra de Tramuntana ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat pels seus valors naturals i també per la seva transformació paisatgística de la mà de l'esser humà. 

En el cas des Port des Canonge, a més, es dóna la circumstància que les alcoves estàn incloses al Catàleg municipal de Banyalbufar, però com que aquest encara no està aprovat definitivament pel Consell de Mallorca, el Patrimoni en realitat queda desprotegit. Aquest fet passa a massa municipis i és un despropòsit ja intolerable. 

Des d'ARCA feim una crida per a que des del Govern de les Illes Balears i Ajuntaments, i més encara amb el traspàs de competències de Costes, se garanteixi la conservació de tots els elements costaners humils com són els escars, els vivers, els búnkers, les torres d'alineament etc i per començar aquells sobre els que incompresiblement pesa una ordre de demolició com són les alcoves des Port des Canonge. 

No podem perdre la nostra personalitat i el nostre paisatge. 

ARCA inaugurarà l'exposició fotogràfica: "Una aproximació a l'arquitecte Guillem Forteza".

Dijous 15 de desembre a les 19'00 hores, a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

ARCA continua la sèrie d'exposicions sobre arquitectes mallorquins. Amb aquesta nova entrega, valoram l'arquitecte Guillem Forteza, persona que ha deixat una empremta visible tant a Mallorca com a la resta de les Illes.

Més de 100 fotografies ens permetran acostar-nos a l'obra de l'arquitecte que planificà devers d'un centenar de centres escolars.

Sabeu que la Casa Vila, el Palau de Marivent, l'escola Jaume I, l'església del Molinar i el sanatori de Caubet, totes són obres d'aquest magnífic arquitecte?

Veniu a gaudir de la inauguració d'aquesta exposició. Us hi esperam.

Coordinen l'exposició: Concha Gallego Estremera i Àngels Fermoselle Paterna.

Fotografies: Benet Bohigas Moreno i Concha Gallego Estremera.

Visita als Betlems de Palma.

Dimarts 27 de desembre a les 17'00h.

Dirigida per Gabriel Barceló Català.

Aquesta activitat es troba emmarcada dins la tradició i les festes de Nadal i com ve sent tradicional, ARCA l'ofereix anualment, per tal de descobrir i donar a conèixer un tast d'aquest patrimoni cultural molt arrelat a la nostra societat. 

L'activitat s'iniciarà a la seu d'ARCA amb una presentació sobre la història dels Betlems, curiosotats, detalls d'alguns exemples a altres indrets i la iconografia de Nadal.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Informació i inscripcions a: arcainforma@arcapatrimoni.net

ARCA considera que la Plaça de Caimari ha de conservar les seves característiques actuals.

El projecte de rememorar les marjades de la Serra destruint la plaça major existent, ens sembla inassumible

Fer-la més accessible o recuperar l'aljub que hi ha sota ella no ha d' implicar la seva destrucció

La memòria visual vinculada, als espais públics significatius, s'ha de preservar perquè forma part del patrimoni de moltes generacions

L’Ajuntament de Selva ha presentat un projecte de transformació de la Plaça Major de Caimari a una subvenció del Consell de Mallorca.

L’esmentat projecte és, al nostre criteri inacceptable perquè implica la despersonalització del lloc neuràlgic de Caimari. 

ARCA qüestiona que accedir a una subvenció del Consell de Mallorca pugui tenir com a conseqüència pèrdua de caràcter i Patrimoni paisatgístic. Una plaça d’un poble ha de ser producte del consens de la població i no un impuls de novetat per aprofitar una subvenció.

Recuperar un aljub, és ben interessant tot i que són llocs complicats per intervenir. Sembla que aquest, a més es va crear aprofitant el buit que va quedar quan es va treure pedra per a la construcció de l'Església, segons explica el doctor en  Geografia i professor de la UIB Antoni Ordines, que ha recollit gran part de la història de la comarca.

La idea de transformar en marjades la plaça, tal i com recull el projecte,  sembla una visió  urbanita de traslladar el camp a la ciutat i en aquest cas, és especialment absurd des del moment en que Caimari i paisatge de marjades "reals" són indissolubles. 

Una plaça de poble no és un espai enjardinat perquè quedi maco. És on es desenvolupen els actes socials i els privats, el mercat, les reunions amb les amistats... Tot esdeveniments públics i vivències  personals vinculades a unes pedres i a un paisatge. 

Hem perdut massa places emblemàtiques a Mallorca. A Palma gairebé totes i a Selva ja hem patit recentment una despersonalització innecessària. 

Des d'ARCA demanam que, a Caimari, no es torni a caure a la mateixa errada. Que la intervenció a la plaça sigui la mínima necessària per dotar-la d’accessibilitat i recuperar l’aljub, però que es conservi el màxim del que hi ha, ja que està vinculat a la memòria i conforma un conjunt.

Conservar el record del paisatge, és una manera d'unir el passat i el futur.