29 de set. 2017

ARCA organitza una taula rodona amb arquitectes sobre “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”.

Carlos García-Delgado, Pere Ollers (President d'ARCA),
Maribel Bennazar (néta de Gaspar Bennazar), Pere Rabassa
i Pere Nicolau.
ARCA continúa amb el cicle titulat Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de Palma.

ARCA continúa amb el cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears.

Ahir dijous 28 de setembre organitzarem una Taula rodona que duia per títol “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on comptarem amb la participació dels arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.

El cicle concluirà demà dissabte 30 de setembre, on s'organitzarà una visita guiada que durà per títol “Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí. La visita presenta TOTES LES SEVES PLACES ESGOTADES.

Carlos García-Delgado destacà que l'arquitecte Gaspar Bennazar va viure una època apasionant, per la quantitat d'aconteixements socials i culturals que succeiren a finals del segle XIX, quan ell finalitzà els seus estudis a Madrid. Per aquest motiu el considera com una persona vital amb una vida plena i apasionada, aquest resultat que es veu a les seves obres.

Bennazar va estar al corrent de totes les corrents internacionals al camp de l'arquitectura i les va aplicar als seus projectes. Cal dir que com exemples, ell es basa en el Christal Palace de Londres (1851), on s'utilitza el vidre i el ferro, en la recuperació d'edificis històrics, una corrent que neix a Anglaterra a la segona meitat del segle XIX i que Bennazar plasmarà amb un estil neo-medievalisme romàntic, la utilització del formigó armat, que s'utilitza a França per primera vegada a l'any 1902, el corrent modernista i el secenionisme vienès.

Pere Nicolau destacà que Bennazar aportà edificis grossos i de gran tamany. Fou una època, on retornen els indians de les colònies i comencen a gastar diners en l'exhibició dels seus edificis. Tingué gran relació amb una nova classe social i amb persones tant destacades com els empresaris Tous i Ferrer o Caubet.

Pere Ollers, Pere Nicolau, Carlos García-Delgado i Pere Rabassa
Bennazar feia projectes grandiloqüents i per aquest motiu la seva obra agrada al públic de Mallorca. La seva és una arquitectura bella, clara i bona d'entendre. També fou una persona que respectava el treball artesanal i aquest aspecte és veu molt definit a la seva obra i també agrada a la societat mallorquina, aquesta distinció cap aquest sector tradicional.

Si desgraciadament no hagués mort tant jove, cal recordar que tenia 63 anys, segurament hagués aprofundit en altres moviments artístics.

Pere Rabassa destacà la personalitat de Gaspar Bennazar com una persona somniadora que tingué la força per tal de confeccionar un equip que l'ajudà a dur a terme una gran quantitat de projectes. Els seus projectes eren fets amb molta il·lusió i era capaç d'estirar i convèncer a promotors, polítics, treballadors, etc. La seva arquitectura fou molt d'ofici, on particparen fusters, ferrers, forjadors, escultors,... que tenien una gran preparació.

Va destacar alguns exemples de canvi d'ús d'edificis realitzats per Gaspar Bennazar, com per exemple el Cine Born, on Rabassa i García-Delgado coincidiren que és una desgràcia per a la ciutat de Palma que no s'hagui conservat, possiblement la millor sala de cinema que mai ha tengut la ciutat de Palma. Però, altres intervencions interessants i respectuoses han estat els edificis de las Herminitas de los pobres, els Rentadors des Jonquet, els Magatzems l'Àguila (on es farà un hotel), s'Escorxador o l'edifici de la Telefònica.

Per últim, va destacar el Coliseu Balear i deixà a l'aire, sobre quin serà el seu futur? Segons la seva opinió és un edifici amb moltes possibilitats.

Una vegada finalitzades les intervencions dels arquitectes s'obri un torn de debat i tothom coincidí en la importància de conservar correctament el Coliseu Balear, degut a que esteim davant un gra edifici i que no es prengui l'exemple de las Arenas de Barcelona.


També, es destacà de l'important canvi d´ús de l'edifici de s'Escorxador, on Pere Rabassa participà en la seva rehabilitació i que ha estat positiu per a la vida social i cultural del barri. A ARCA és un edifici que ens preocupa, perquè hem denunciat vàries vegades que la concessionària actual no respecta els espai d'ocupació pública i en alguns casos hi ha sobrexplotació de l'espai públic.

27 de set. 2017

ARCA inicia un cicle titulat Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de Palma.

Pilar Rubí oferint la conferència sobre Gaspar Bennazar.
Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA va iniciar ahir un cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears.

Ahir dimarts 26 de setembre es dugué a terme una conferència que duia per títol “La ciutat de Bennazar. La petjada de l'arquitecte a Palma”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Gaspar Bennazar va tenir una prolífica carrera professional coincidint amb l'entrada del segle XX. Ens deixà obres tan significatives en el conjunt de la ciutat com el Pont del Tren, el cinema Born, els magatzems L'Àguila, l'Escorxador o la Plaça de Toros, entre molts altres exemples. Ens acostarem a alguns d'ells per conèixer la trajectòria de l'arquitecte, les seves influències i sobretot, l'empremta que deixà i que encara perdura a Palma.

Xavier Terrasa (ARCA), Jaume Garau (Palma XXI), Pilar Rubí
(conferenciant i historiadora de l'art), Maribel Bennazar (néta
de Gaspar Bennazar), Pere Nicolau i Pere Rabassa (arquitectes).
Fotografia: Benet Bohigas.
El cicle continuarà demà dijous 28 de setembre a les 20'00h amb una Taula rodona que durà per títol “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on comptarem amb la participació els arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.

Per concloure el cicle dissabte 30 de setembre a les 10'30h, s'organitzarà una visita guiada que durà per títol “Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí. La visita presenta TOTES LES SEVES PLACES ESGOTADES

La seu d'ARCA es va omplir per escoltar la conferència.
Fotografia: Benet Bohigas.
Sigui quin sigui el nostre itinerari per la ciutat ens toparem amb els edificis i les intervencions urbanístiques de Gaspar Bennazar. Ens fixarem en algunes de les seves construccions, que transiten per estils diversos, recollint l'esperit de principis de segle, tant en els encàrrecs municipals com en els de caràcter privat. El nostre serà un recorregut pel centre de Palma.

Les activitats es duran a terme a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).


Més informació a: arcainforma@arcapatrimoni.net

26 de set. 2017

Viu el Patrimoni amb ARCA, iniciativa per als centres escolars.

ARCA torna a participar un any més al programa Viu la Cultura que coordina la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears.

ARCA presenta una sèrie de  visites històriques i culturals adreçades a alumnes escolars per al curs 2017-18.

La proposta per a aquest any és:

- Palma gòtica.
- La Seu i els seus voltants.
- Bennazar Palma (nova ruta).
- Ruta del desembarcament de Jaume I (nova ruta).

Per més informació podeu contactar amb ARCA al tel. 971 71 95 31 o per correu electrònic al arcainforma@arcapatrimoni.net

25 de set. 2017

ARCA inicia el cicle "Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de Palma".

ARCA ha programat un cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears:

Demà dimarts 26 de setembre a les 20'00h. 

Conferència: La ciutat de Bennazar. La petjada de l'arquitecte a Palma, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Gaspar Bennazar va tenir una prolífica carrera professional coincidint amb l'entrada del segle XX. Ens deixà obres tan significatives en el conjunt de la ciutat com el Pont del Tren, el cinema Born, els magatzems L'Àguila, l'Escorxador o la Plaça de Toros, entre molts altres exemples. Ens acostarem a alguns d'ells per conèixer la trajectòria de l'arquitecte, les seves influències i sobretot, l'empremta que deixà i que encara perdura a Palma.

ARCA continúa amb la seva campanya d'ampliació del catàleg de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Palma.

Notícia d'Última Hora, 24-9-17

ARCA advierte que el patrimonio de la ciudad se encuentra «en riesgo»

ARCA advierte que «el patrimonio de Palma sigue estando en riesgo», pese a que el Pacte de Cort ha aprobado inicialmente una ampliación del catálogo municipal con más de 200 elementos. Sin embargo, la entidad proteccionista considera que es «insuficiente», ya que «no se ha peinado exhaustivamente la ciudad». La portavoz de la entidad proteccionista, Àngels Fermoselle, critica que el Ajuntament «se ha limitado a incorporar de manera parcial algunas de las reivindicaciones históricas, sólo algunas, de ARCA y del Colegio de Arquitectos». En este punto, advierte que «no debemos olvidar que todo lo que queda fuera del catálogo es susceptible de ser derribado. Este hecho es atroz contra el patrimonio y el recuerdo histórico de nuestra ciudad».
A su entender, se debería haber realizado «una revisión profunda del catálogo porque fuera de él están muchísimos elementos arquitectónicos, artísticos y etnológicos que merece la pena conservar». En este sentido, señala que, «aunque no tengan criterios técnicos y artísticos, a las personas de Palma seguro que les gusta conservar aquellos elementos, a veces humildes, pero que les ayudan a reconocer su barrio y su ciudad».
Fermoselle recuerda que el anuncio de la ampliación del catálogo se hizo el mismo día en que se destruyó la casa de Génova que habitó el músico Manuel de Falla. «Después también dejaron destruir la casa de Can Baró, obra del arquitecto Bennazar, que inexplicablemente no estaba incluida en el catálogo».
Passeig Mallorca, 15
La portavoz de ARCA señala que aunque el nuevo catálogo incluye edificios de Pere Garau, como ses Cent Cases y el Hostal Baleares, «deja fuera otros imprescindibles de la plaza García Orell, toda la plaza del Cardenal Reig y decenas de elementos más». En su opinión, «el Eixample debería ser mimado y el catálogo es una oportunidad que no se ha aprovechado». «Esta ampliación incluye arquitectura moderna, hecho loable, pero no detalles sencillos de fachadas humildes que pueden caer cualquier día bajo la piqueta». Advierte que detalles modernistas de Santa Catalina, la Soletat, Son Espanyolet o Son Armadams «pueden desaparecer en cualquier momento».
ARCA también considera un error no incluir el edificio de Passeig Mallorca 15, «una arquitectura que la gente de Palma aprecia y valora. Palma puede perder un edificio singular, igual que cuando en 2015 se dejó destruir Can Bibiloni. Es terrible». Por ello, insta a Cort a incluirlo en la ampliación del catálogo.
La entidad proteccionista presentará alegaciones para mejorar la fichas del catálogo municipal, que ahora están en exposición pública. Solicitará la incorporación de más de un centenar de elementos y se muestra esperanzada de que el Pacte acepte sus peticiones, como hizo cuando pidió la ampliación del plazo para presentar alegaciones.

ARCA inicia el programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant Formatges Burguera (Campos).

Jaume Burguera s'adreça als assistents.
ARCA i amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears iniciaren el passat 23 de setembre el programa Agricultura, paisatge i patrimoni on visitarem l'explotació ramadera dels Formatges Burguera. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 70 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Vaqueria de Formatges Burguera. Fotografia: Pep Camps.
Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap als a les escoles des Palmer, d'època de la Segona República, el Salobrar de Campos, els banys de San Joan de la Font Santa, els únics de caràcter termal que hi ha a Mallorca, on poguerem veure el seu espectacular aljub, una de les mostres més importants de patrimoni hidràulic d'aquesta illa.

Per finalitzar, visitarem l'oratori de Sant Blai, exemple de patrimoni rural, construït al segle XV. Cal donar les gràcies a l'associació d'Amics de sant Blai, que amablement ens obriren les portes d'aquest monument.


HISTÒRIA AGRÍCOLA DE CAMPOS

Molí de ramell a la zona des Palmer. Fotografia: Pep Camps.
El nom probablement ve d’època romana, del llatí campos, que vol dir camps. És un dels pocs casos coneguts de conservació de la terminació llatina –os entre els mossàrabs.

(GEM V. 3, p.44)

Durant els segles XIV i XVIII va tenir molts d’alt i baixos, i fins que no va desaparèixer el corsarisme, començaren les rotacions de les terres i s’introduïren nous cultius, l’economia del municipi no començà a créixer, ja a partir de finals del segle XIX.

Fins a finals del segle XIX fou un dels grans productors de blat de Mallorca, cal apuntar que al voltant del poble hi havia 23 molins fariners. Destacava principalment la producció de xeix, que s’emprava per a fer dolços.

Escoles des Palmer, inaugurades el 10 de novembre de 1932.
Fotografia: Pep Camps.
Han estat unes terres on també s’ha produït vinya, als llocs on no es podia produir cereals. Aquest producte agafà força a partir del segle XVII i al segle XIX arribà a les 910 hectàrees conreades, i entre 1866-70 s’exportaren vins a França des del port de Felanitx.

Al sud del municipi hi havia grans plantacions de figueres. La figa seca a més d’exportar-se, també es donava als porcs per fer-los créixer. Mentre que al nord, es cultivà taparera des del segle XVIII, la qual es comercialitzava envinagrada o en saladura.

En quant al ramat, l’oví ha estat el més important durant quasi tota la història, tot i que el ramat porquí repuntà durant el segle XIX.

Les seves terres presenten abundants aigües subterrànies, que es començà a extreure primer mitjançant sínies, després gràcies a la força dels molins de vent i finalment amb la motobomba, arribant a majors profunditats. A partir d’aquí es descobrí la potencialitat del conreu de regiu, per unes terres amb escasses pluges on havia destacat el conreu de secà. En quant a l’horticultura destacà la patata i també els farratges, que feren expandir el bestiar boví, i es convertí en el màxim mercat de carn i llet de Mallorca.

Durant els darrers anys el conreu de secà a passat a ser secundari amb la producció d’ametlles, garroves, figueres o albercocs. De la mateix forma passa amb el ramat oví o porquí, que quedà per darrera del boví.

A es Salobrar ha desaparegut l’elaboració de sosa i l’explotació de marès ha minvat. Des de 1980, l’economia campanera pateix una forta crisi derivada, sobretot de la salinització de les aigües utilitzades pel regiu.
(GEM V. 3, pp. 48-51).

ES SALOBRAR

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran aneral, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.

Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). 

A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.

Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. 

L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedi9caven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal·là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Oratori de Sant Joan de la Font Santa.
Fotografia: Pep Camps.
Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien.

Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal·lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.
El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Aljub de Sant Joan de la Font Santa (1671).
Fotografia: Pep Camps.
Entre el 1571-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès de Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358).

SANT BLAI

Oratori de Sant Blai (Segles XV-XVII). Fotografia: Pep Camps.
Fou la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405, perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.


(GEM V.15, p. 277).

22 de set. 2017

ARCA visita l'exposició dedicada a Antoni Barceló i Pont de la Terra a la parròquia de Santa Creu.

L'historiador Jaume Llabrés es dirigeix als assistents
davant de la parròquia de Santa Creu.
Ahir dijous 21 de setembre realitzarem una visita guiada a l'exposició ANTONI BARCELÓ I PONT DE LA TERRA “CAPITÀ ANTONI” a la parròquia de Santa Creu, a càrrec de l'historiador i comissari de l'exposició Jaume Llabrés.

Es tracta d'una exposició que no és extensa però si intensa perquè aprofita el propi marc de l'església de Santa creu amb els retaules de sant Antoni i Major pagats pel capità Antoni.

Maqueta d'un xàbec, presideix l'entrada a l'exposició.
El motiu d'aquesta exposició es per commemorar el tercer centenari del naixement de l’Almirall Antoni Barceló, destacat membre de l'Armada Española i sobre tot devot feligrès i benefactor de la parròquia de Santa Creu.  Per aquest motiu l'exposició s'aproxima a les donacions que va fer a la parròquia i al seu àmbit domèstic.
En el subsòl d'aquesta capella descansa el
capità Barceló (1717-1797).

Per les persones amants de les Arts Decoratives es mostra al públic peces úniques que mai no s'havien reunit: el llit dit "del General" (s. XVIII), la capa pluvial amb un xabec brodat, la custòdia rococó, una caixa de mariner singular, el seu retrat original d'època i el preciós exvot del Llamp que mostra l'interior de Santa Creu en temps de Barceló.

L'exposició es podrà visitar de dilluns a divendres de 17'30 a 19'30h i dissabtes de 10'30 a 12'30h. Fins al dia 30 de setembre.

Organitza: Parròquia de Santa Creu. 

20 de set. 2017

ARCA i GEFB demanen celeritat a l'Ajuntament de Palma perquè rehabiliti el castell de Bellver.

Imatge de març de 2017. Fotografia: GEFB.
Cultura va dir que era prioritari i han passat més de dos anys sense actuar

ARCA i el Grup d'Estudis de les Fortificacions de Balears (GEFB) hem dirigit escrits tant a l'Ajuntament de Palma com al Consell de Mallorca demanant conèixer les iniciatives preses per fer realitat la rehabilitació del castell de Bellver.

Tal com es veu en les fotografies adjuntes una part del castell està amb bastides i apuntalada per desperfectes. Queda manifesta la necessitat d'intervenció urgent en el castell de Bellver amb un Projecte de restauració amb totes les garanties i dins el marc d'un Pla director o d'un pla de conservació que el Consell de Mallorca hauria de conèixer i aprovar.

Imatge de setembre de 2017, tot continúa igual.
Fotografia: GEFB.
CARÀCTER DE BIC DEL CASTELL DE BELLVER I TITULARITAT MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT DE PALMA.

Com és sabut el castell de Bellver és un BÉ D'INTERÈS CULTURAL declarat i reconegut tant en el PGOU com a mitjançant declaració.

També és conegut que és un Bé del patrimoni públic, de titularitat (cedit) de l'Ajuntament de Palma.

Tant sobre l'Ajuntament de Palma com sobre el Consell de Mallorca recau la responsabilitat, per llei d'actur en la conservació del Patrimoni.


D'acord amb els articles 22, 23, 26, 27 i 28 i concordants de la Lleide Patrimoni Històric de les Illes Balears (LPHIB) s'ha d'aplicar i exigir als titulars dels BIC el deure de conservació d'aquests i és competència del Consell de Mallorca l'exigència d'execució d'obres o realització d'intervencions indispensables per preservar, conservar i mantenir els béns immobles d'interès cultural, com és el cas del castell de Bellver.

Era prioritari la rehabilitació del castell, segons Cultura, i ja han passat dos anys.

Torre de l'homenatge.
Fa més de dos anys que des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntamet de Palma es va informar a ARCA que aquest era el tema prioritari. I ja han passat dos anys. Sabem que al Consell de Mallorca hi ha més d'un milió d'euros asignats a la rehabilitació,... però el castell segueix sense projecte.

ARCA recorda que la inacción política i la lentitud va en contra del Patrimoni

La demora en la rehabilitació va en
contra del Patrimoni i de la imatge de la ciutat.
Cal afegir que a més de la deficient conservació i paulatina degradació, també està dificultada la visita a l'entorn del castell, més penosa encara, tot i que es tracta d'un immoble de gran rellevància cultural, històrica i ciutadana (és un lloc de visita habitual, citat en totes les guies de Palma, de recomanada visita als escolars i centres d'ensenyament, etc).


ARCA demana als seus escrits ser informada de la situació i actuacions immediates.

ARCA inicia el programa de visites: "Agricultura, paisatge i patrimoni".

AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI


ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 6 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2017.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.


Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.

Inscripció prèvia, places limitades a ARCA
C/Can Oliva 10 baixos, 07003 Palma


PROGRAMA
Dissabte, 23 de setembre
1. Formatges Burguera (Campos).
La visita es complementarà amb un recorregut per la ruralia de Campos, on visitarem l'oratori de Sant Blai (segle XIII), els Banys de Sant Joan de la Font Santa (segle XIX), les antigues escoles republicanes des Palmer i el Salobrar de Campos.

Dissabte, 7 d'octubre
2. Francesc Sans (Calvià).
Finca dedicada a l'agricultura ecològica.
La visita es complementarà amb una excursió a la finca pública de Galatzó per poder resaltar els seus valors històrics, culturals i agrònoms.

Dissabte, 21 d'octubre
3. Pedruxella Gran (Pollença).
Antiga possessió que es dedica a la producció d'oliva ecològica i d'una manera tradicional. La visita es complementarà amb un recorregut per la vall d'en Marc i visita als molins de Llinars (segle XIII).

Dissabte, 4 de novembre
4. Visita a vins de Mortitx (Escorca).
Vi de la terra de Mallorca. Visita a les nques públiques de Binifaldó i Menut al Santuari de Lluc.

Dissabte, 18 de novembre
5. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs).
Producció de vi Serra Tramuntana-Costa Nord. La visita es complementarà amb una excursió a la finca pública de Planícia Banyalbufar), per conéixer d'aprop una possessió de la serra de Tramuntana.

Dissabte, 2 de desembre
6. Visita a Oli es Verger (Esporles).
DO Oli de Mallorca. Visita a la localitat d’Esporles.


Fotografia: Luís Alberto Domínguez.

Disseny cartell: Blanca Castaldo.

18 de set. 2017

ARCA al·legarà a l'ampliació Catàleg de Patrimoni de Palma.

ARCA presentarà al·legacions a l'ampliació del Catàleg de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Palma, degut a que trobem que és insuficient, on edificis d'una importància històrica i patrimonial per a la ciutat seguiran sense estar protegits.
Notícia Última Hora, 17-9-17

14 de set. 2017

ARCA recupera el programa de visites "Agricultura, paisatge i patrimoni".

Vaqueria de l'empresa Formatges Burguera.
Fotografia: Pep Camps Carrió.
AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI
 
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 6 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2017.
 
La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.
 
Dissabte, 23 de setembre.

Oratori de Sant Blai (Campos).
Fotografia: Pep Camps Carrió.
Formatges Burguera (Campos).La visita es complementarà amb un recorregut per la ruralia de Campos, on visitarem l'oratori de Sant Blai (segle XIII), els Banys de Sant Joan de la Font Santa (segle XIX), les antigues escoles republicanes des Palmer i el Salobrar de Campos.
 
Preu de la vista: 4 euros.
 
Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.
 
Inscripció prèvia, places limitades

Visita a l'exposició: ANTONI BARCELÓ I PONT DE LA TERRA “CAPITÀ ANTONI”.

Antoni Barceló i Pont de la Terra (1717-1797)
Dijous 21 de setembre a les 17'00h.

Visita guiada a l'exposició ANTONI BARCELÓ I PONT DE LA TERRA “CAPITÀ ANTONI” a la parròquia de Santa Creu, a càrrec de l'historiador i comissari de l'exposició Jaume Llabrés.

Socis d'ARCA: 6 euros, no socis: 8 euros.

Lloc de trobada: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Inscripció prèvia, places limitades
arcainforma@arcapatrimoni.net

Es tracta d'una exposició que no és extensa però si intensa perquè aprofita el propi marc de l'església de Santa creu amb els retaules de sant Antoni i Major pagats pel capità Antoni.

L'exposició està centrada amb el capità Antoni com a feligrès i benefactor de Santa Creu, per això ens aproximan a les donacions que va fer a la parròquia i al seu àmbit domèstic.

Per les persones amants de les Arts Decoratives es mostrarà al públic peces úniques que mai no s'havien reunit: el llit dit "del General" (s. XVIII), la capa pluvial amb un xabec brodat, la custòdia rococó, una caixa de mariner singular, el seu retrat original d'època i el preciós exvot del Llamp que mostra l'interior de Santa Creu en temps de Barceló.

Organitza: Parròquia de Santa Creu. 

13 de set. 2017

ARCA demana la implicació individual dels membres del Consell de Mallorca per salvar les cases de Son Oliver.

El Consell de Mallorca ha de donar exemple de conservació del Patrimoni, no pot destruir unes cases que formen part de la nostra història.

ARCA ha fet arribar a cada un dels membres del Consell de Mallorca tant dels partits que governen com de l'oposició, una carta apel.lant a la seva responsabilitat individual per evitar la destrucció de les cases de Son Oliver.

De manera, a criteri d'ARCA incomprensible que el Consell de Mallorca pretèn destruir les cases de Son Oliver, propietat seva, després de no haver dedicat al seu manteniment el més mínim esforç.

Son Oliver, cases del segle XIX estan ubicades al que eren les rodalies de Palma (ara junt l'aparcament del poliesportiu de Sant Ferràn)  i és un exponent del tipus d'arquitectura rural de la zona. Queden pocs vestigis d'aquestes característiques i un dels que l'administració tenia la responsabilitat de conservar, ara es pretèn esbucar.

ARCA havia demanat la seva catalogació rebent, com en el 90 % dels casos, el silenci per resposta.

En qualsevol cas, que un element històric, com aquest no estigui catalogat, no ha de ser excusa per destruir-lo. Més greu és si qui ho esbuca és  l'administració sobre la que recau la responsabilitat de protegir el patrimoni de la illa, el Consell de Mallorca.

ARCA ha dirigit aquesta carta a cada un dels consellers i conselleres per ajudar a obrir els ulls i que cerquin una alternativa de conservació i rehabilitació.
De fet, si ho aconseguim, no tenim cap dubta de que després un edifici com aquest es pot convertir en un emblema per a l'adiministració que l'ha conservat.

A continuaió reproduim uns pràgrafs de la carta enviada als membres del Consell de Mallorca.

.... Com vostès sabran l'Ajuntament de Palma i altres institucions, governi qui governi,  en massa casos no ha fet cas de les peticions de catalogació que els ha adreçat la nostra entitat, ARCA. Si ho demanam amb caràcter d'urgència, quan ja l'edifici corre perill imminent, normalment ens diuen que ho hauríem d'haver demanat abans.

Si ens hi posam amb temps -com en el cas de les Cases de Son Oliver, la catalogació de les quals vàrem demanar fa nou anys, havent repetit la demanda durant aquesta legislatura-, llavors ens diuen que els equips técnics han considerat que no té prou interès patrimonial per figurar al catàleg.

A causa d'aquesta lamentabe actitud tan sols en aquesta legislatura hem vist esbucar la casa de Falla a Génova, Can Baró i diversos xalets de principis del S. XX, a més de,  próximament i molt probablement, el magnífic edifici del passeig de Mallorca, ubicat a continuació de l'edifici de la Policia. Si parlam de les dues passades legislatures, hem de lamentar la destrucció del Quarter de Carrabiners de sa Colònia de Sant Jordi (governant l'esquerra); l'edifici del carrer Aníbal, cantonada amb l'avinguda Argentina (governant l'esquerra primer i el PP després) i Can Bibiloni (també responsabilitat de dreta i esquerra), per citar només els temes que han tengut més trascendéncia mediàtica. La gran majoria s'haguessin pogut salvar si hi hagués hagut voluntat política per fer-ho.


El motiu d'aquesta carta és demanar-li el seu compromís per salvar unes cases del segle XIX (el que queda de elles) i que el Consell Insular de Mallorca ha sentenciat a mort les cases de Son Oliver o Son Cloquell.