Carlos García-Delgado, Pere Ollers (President d'ARCA), Maribel Bennazar (néta de Gaspar Bennazar), Pere Rabassa i Pere Nicolau. |
ARCA
continúa amb el cicle titulat Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de
Palma.
ARCA
continúa amb el cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar
Bennazar Moner
(1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar
Palma, la qual
romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat
patrocinada per l'Agència
de Turisme de les Illes Balears.
Ahir
dijous 28 de setembre organitzarem una Taula rodona que duia per
títol “El llegat
de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on
comptarem amb la participació dels arquitectes
Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.
El
cicle concluirà demà dissabte 30 de setembre, on s'organitzarà una
visita guiada que durà per títol
“Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a
càrrec de la historiadora de l'art Pilar
Rubí. La
visita presenta TOTES
LES SEVES PLACES ESGOTADES.
Carlos
García-Delgado destacà que l'arquitecte Gaspar Bennazar va viure
una època apasionant, per la quantitat d'aconteixements socials i
culturals que succeiren a finals del segle XIX, quan ell finalitzà
els seus estudis a Madrid. Per aquest motiu el considera com una
persona vital amb una vida plena i apasionada, aquest resultat que es
veu a les seves obres.
Bennazar
va estar al corrent de totes les corrents internacionals al camp de
l'arquitectura i les va aplicar als seus projectes. Cal dir que com
exemples, ell es basa en el Christal Palace de Londres (1851), on
s'utilitza el vidre i el ferro, en la recuperació d'edificis
històrics, una corrent que neix a Anglaterra a la segona meitat del
segle XIX i que Bennazar plasmarà amb un estil neo-medievalisme
romàntic, la utilització del formigó armat, que s'utilitza a
França per primera vegada a l'any 1902, el corrent modernista i el
secenionisme vienès.
Pere Nicolau destacà que Bennazar aportà edificis grossos i de gran
tamany. Fou una època, on retornen els indians de les colònies i
comencen a gastar diners en l'exhibició dels seus edificis. Tingué
gran relació amb una nova classe social i amb persones tant
destacades com els empresaris Tous i Ferrer o Caubet.
Pere Ollers, Pere Nicolau, Carlos García-Delgado i Pere Rabassa |
Bennazar
feia projectes grandiloqüents i per aquest motiu la seva obra agrada
al públic de Mallorca. La seva és una arquitectura bella, clara i
bona d'entendre. També fou una persona que respectava el treball
artesanal i aquest aspecte és veu molt definit a la seva obra i
també agrada a la societat mallorquina, aquesta distinció cap
aquest sector tradicional.
Si
desgraciadament no hagués mort tant jove, cal recordar que tenia 63
anys, segurament hagués aprofundit en altres moviments artístics.
Pere
Rabassa destacà la personalitat de Gaspar Bennazar com una persona
somniadora que tingué la força per tal de confeccionar un equip que
l'ajudà a dur a terme una gran quantitat de projectes. Els seus
projectes eren fets amb molta il·lusió i era capaç d'estirar i
convèncer a promotors, polítics, treballadors, etc. La seva
arquitectura fou molt d'ofici, on particparen fusters, ferrers,
forjadors, escultors,... que tenien una gran preparació.
Va
destacar alguns exemples de canvi d'ús d'edificis realitzats per
Gaspar Bennazar, com per exemple el Cine Born, on Rabassa i
García-Delgado coincidiren que és una desgràcia per a la ciutat de
Palma que no s'hagui conservat, possiblement la millor sala de cinema
que mai ha tengut la ciutat de Palma. Però, altres intervencions
interessants i respectuoses han estat els edificis de las Herminitas
de los pobres, els Rentadors des Jonquet, els Magatzems l'Àguila (on
es farà un hotel), s'Escorxador o l'edifici de la Telefònica.
Per
últim, va destacar el Coliseu Balear i deixà a l'aire, sobre quin
serà el seu futur? Segons la seva opinió és un edifici amb moltes
possibilitats.
Una
vegada finalitzades les intervencions dels arquitectes s'obri un torn
de debat i tothom coincidí en la importància de conservar
correctament el Coliseu Balear, degut a que esteim davant un gra
edifici i que no es prengui l'exemple de las Arenas de Barcelona.
També,
es destacà de l'important canvi d´ús de l'edifici de s'Escorxador,
on Pere Rabassa participà en la seva rehabilitació i que ha estat
positiu per a la vida social i cultural del barri. A ARCA és un
edifici que ens preocupa, perquè hem denunciat vàries vegades que
la concessionària actual no respecta els espai d'ocupació pública
i en alguns casos hi ha sobrexplotació de l'espai públic.