ARCA segueix demanant al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament d’Andratx la protecció d’una sèquia al port d’Andratx

La nostra entitat dia 10 de novembre de 2010 va denunciar unes obres que es duien a terme a un solar situat a l’avinguda de Gabriel Roca, parcel•la 8, polígon 12 del port d’Andratx.

Aquest solar presenta un conjunt hidràulic, amb una antiga sèquia que canalitza l’aigua provinent d’un pou i un safareig que hi ha a la mateixa contrada.

La denúncia que efectuà ARCA en 2010 afectava a l’antiga sèquia, la qual estava sent tapada amb blocs de ciment i pals de ferro per tal de fer un tancament. Més d’un any després el tancament ja està fet i la sèquia a de soportar el pes d’uns blocs de ciments i formigó.

Hi ha informes tècnics que avalen la seva protecció

La paradoxa d’aquest cas, és que el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Andratx obrirem sengles expedients i decidiren catalogar el bé cultural, com a exemple de patrimoni etnològic. Ambdues administracions emeteren informes tècnics que avalaven la seva protecció i catalogació, i conseqüentment la retirada de la tanca, per tal de no seguir fent malbé l’element patrimonial.

Cal que l’Ajuntament d’Andratx faci valer els informes tècnics i obligui al propitari a fer enrrera la tanca, perquè cada dia que passa es deteriora la sèquia i corre el perill que el dany sigui irreparable.

ARCA lamenta la manca de sensibilitat d’alguns propietaris cap als elements patrimonials, que per tal d’aprofitar uns metres de la seva finca són capaços d’agredir a elements culturals tant vulnerables com una sèquia.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que rehabiliti el pou de Son Fortesa

ARCA reclama que es restitueixi la integritat del “pou de Son Fortesa” que fa mesos ha estat fet malbé. Es tracta del darrer vestigi arquitectònic del que fou la possessió de Son Fortesa, on les cases foren esbucades el 1994.

Cal recordar que la negligència i manca d’interès per part de l’Ajuntament de Palma provocaren aquest mal record, per totes aquelles persones que estimen el patrimoni cultural. La llicència per poder esser esbucades la donà abans de perdre les eleccions de 1991el govern municipal socialista, quan a les hores era batle Ramon Aguiló. Però quan el batle Joan Fageda del Partit Popular pujà al poder aquell any, tampoc no féu res per evitar-ho.

De llavors ençà, el pou roman enmig d’una zona verda pública, completament abandonat. Les darreres pluges han debilitat encara més l’estructura i un dels brancals (i part de l’altre) ha caigut i s’ha fet trossos.

A finals de 2009 ARCA va fer un estudi de catalogació de les possessions de Palma i va incloure aquest element que no gaudia de cap tipus de protecció, per tal d’assegurar la seva conservació.

Ara ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que rehabiliti el pou de Son Fortesa, el deixi així com estava i eviti que en un futur torni a patir desperfectes.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Palma ser part interessada davant qualsevol intervenció que es dugui a terme sobre aquest bé patrimonial.

ARCA demana la protecció al Consell de Mallorca d’una sèquia al port d’Andratx, degut a la inoperància i impassibilitat de l’Ajuntament d’Andratx

La nostra entitat ha pogut tenir coneixement personal de les obres que es duen a terme a un solar situat a l’avinguda de Gabriel Roca, parcel·la 8, polígon 12 del port d’Andratx.

Aquest solar presenta un conjunt hidràulic, on aquesta antiga sèquia canalitza l’aigua que prové d’un pou i un safareig que hi ha a la mateixa contrada.

Dins aquest solar hi ha una antiga sèquia, la qual està sent tapada amb blocs de ciment i pals de ferro per tal de fer un tancament. L’atac cap a aquest element patrimonial començà el passat 27 d’octubre i a dia d’avui encara continua, sense que l’Ajuntament d’Andratx hagi paralitzat aquesta intervenció. L’actuació no compta amb cap tipus de llicència, l’Ajuntament d’Andratx no reconeix la importància d’aquest element etnològic i per aquest motiu hem instat al Consell de Mallorca demanant-li el següent:

1. Que un tècnic es dirigeixi a aquest solar per supervisar el grau de les obres que s’estan duent a terme i comprovar que aquestes no s’ajusten al que ha demanat inicialment el propietari davant l’Ajuntament d’Andratx.

2. Que el propietari presenti un projecte de les obres d’execució, que vol dur a terme a la seva propietat

3. Paralització d’aquestes obres i una sanció administrativa per al propietari, pel dany que ha realitzat a aquest element etnològic.

SALVATS DOS ELEMENTS PATRIMONIALS

CATALOGACIÓ DE CAN BIBILONI I UN CONJUNT HIDRÀULIC DEL MOLINAR

ARCA es felicita perquè s’evita la pèrdua de Patrimoni i a més els dos elements es cataloguen a proposta de la nostra entitat

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma en reunió del passat dijous dia 7 d’octubre, va prendre dues decisions positives per a la protecció de béns patrimonials de Palma.

1- Va decidir la catalogació immediata de l’edifici de Can Bibiloni, situat al carrer d’Aragó, 8. Aquest edifici patia risc de demolició pels interessos de promotors i fa més de tres anys que ARCA ja havia instat la seva protecció. Concretament coria el risc en data de 24 de juliol de 2007 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè protegís aquest magnífic edifici de 1928, obra de l’arquitecte Gaspar de Bennàssar.
Aquesta és una bona notícia, perquè l’Eixample de Palma, que ha patit molt els excessos urbanístics durant les darreres decàdes, no es podia permetre el luxe de perdre un edifici tan singular i relevant com can Bibiloni.

2- També es vadecidir l’ampliació de la fitxa de catàleg de protecció del conjunt hidràulic situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. Es tracta d’incloure a la fitxa de catàleg del molí, el conjunt de sínia i safareig que encara es conserven.
En data de 9 d’agost de 2009 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè ampliès la fitxa del catàleg referent al molí de vent d’extracció d’aigua situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. La nostra entitat demanava que a part del molí, també fos inclòs una sínia i un safareig, per tal d’entendre millor el conjunt hidràulic.
ARCA felicita que la Comissió de Centre Històric i Catàleg hagi entès la necessitat de preservar tot el conjunt i ara desitja que l’Ajuntament de Palma també faciliti la restauració del conjunt.

ARCA DEMANA LA RESTAURACIÓ DE L’AQÜEDUCTE DE LA FONT DE LA VILA (ARTÀ)

ARCA ha pogut tenir coneixement personal del mal estat de conservació en el qual és troba la Síquia de la Font de la Vila (Artà), declarada com a Bé catalogat amb el numero d’inventari ART 376 al Catàleg de protecció de patrimoni històric del terme municipal d’Artà.

Les dades històriques ens parlen que aquest gran aqüeducte construït sobre el torrent des Revolts o Son Canals servia per conduir l’aigua canalitzada de la Font de la Vila fins al nucli d’Artà. Fou obra del mestre binissalamer Bartomeu Moyà, qui participà durant el segle XVIII en altres obres a Artà, com a la construcció de la capella de Son Sureda i al portal de Can Sureda.

Al moment que es feia la fitxa de catàleg, durant l’any 2002, ja s’indicava la necessitat d’actuació i de dur a terme una restauració a mig termini, pel seu estat deficient de conservació.

A dia d’avui ja han passat quasi vuit anys des de que es feu aquesta valoració tècnica i creim que l’estructura mereix una intervenció urgent perquè no ens haguem de lamentar en un futur. La zona que més ens preocupa és la banda inferior de l’arc, on es veuen uns espais entre maons que fan inestable la pròpia sustentabilitat d’aquest element etnològic conegut com el pont d’en Vell.

Per aquest motiu heme demant al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament d’Artà el següent:

1. Que un equip tècnic es desplaci fins a l’aqüeducte de la Font de la Vila (Artà), situat sobre el torrent des Revolt o Son Canals per avaluar els danys que presenta la seva estructura.

2. Que un cop analitzades les pertinents anomàlies es faci un estudi que garanteixi la seva conservació.

3. Que es tengui informada a aquesta entitat de qualsevol actuació o decisió.

Última Hora Digital 25-3-2010 Exigen que se restaure el acueducto de la Font de la Vila de Artà

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que es conservi i catalogui un conjunt format per una sínia, un molí i un safareig al Molinar.

Està ubicat al carrer Damià Reixac. ARCA proposa la catalogació de conjunt i aconsella la seva rehabilitació.

La sínia encara presenta tot el seu rutló, que envolta el coll del pou, per on s’estreia l’aigua.

El Molí. És de construcció posterior a la sínia forma un conjunt amb ella i un safareig, ja que estan comunicats amb un passadís de volta.
Valor patrimonial: El valor patrimonial de sínies i molins és indiscutible fins al punt que l’adaptació al Pla Territorial de Mallorca del PGOU de Palma obliga a la seva catalogació. Per tant és important adoptar totes les mesures necessàries per a la seva protecció efectiva.

Des d’ARCA volem que es garanteixi la conservació d'aquests elements singulars que expliquen el passat de la zona i els usos al que estava destinat el territori.

Preocupació. Hi ha presentada una unitat d'execució pel solar on estan ubicats aquests elements etnològics i a més es preveu la continuïtat del carrer Damià Reixac.
En qualsevol cas, si s’adapten el projectes inicials és perfectament possible tant la urbanització del solar com l'obertura del carrer tot respectant integrament la sínia i la resta d’elements.

Fins ara les converses que hem tengut amb l’Ajuntament al respecte demostren una voluntat conservacionista, però la voluntat ha de ser seguida de l’efectivitat i per aquest motiu proposarem l’elaboració de una fitxa de catàleg conjunta de sínia, molí i safareig que garanteixi pel futur la seva posada en valor.

També demanarem que s’aclari la propietat dels tres elements ja que existeix una fitxa provisional que protegeix únicament el molí on s’afirma que la titularitat és pública.

diariodemallorca.es 14-8-2009 ARCA exige a Cort la catalogación de un molino, una alberca y una noria del Molinar

ARCA demana la recuperació del conjunt hidràulic de l'hort de les Ànimes

ARCA vol que es posi en valor i es recuperi l’impressionant conjunt hidràulic de L’HORT DE LES ÀNIMES, el qual compta amb tres sínies, dos safareigs i un molí aigüer. Es tracta, en definitiva, d’un espectacular sistema d’extracció i aprofitament de l’aigua del subsòl. Representa un dels pocs exemples que queda a la denominada horta d’Avall i al terme municipal de Palma.

L’antic hort de les Ànimes se situa entre la carretera de Manacor i l’autopista de Llucmajor, vora la central tèrmica de Cal Tresorer, entre els rafals desapareguts de Son Malferit, Son Siurell, el camp de Déu i Son Sastre.

Tot i que el seu grau de conservació no és el més adient, encara és un conjunt que pot recuperar-se, si s’actua el més aviat possible. La restauració d’aquest conjunt és important des de punt de vista patrimonial, perquè no podem deixar que un bé d’aquestes característiques es deteriori amb el pas del temps. També és important des del punt de vista històric, perquè representa la important activitat agrícola que es duia a terme en aquestes terres, llavors la seva recuperació i integració dins aquesta nova àrea de serveis, servirà per entendre millor la importància d’aquests sistemes d’extracció d’aigua per al regadiu del cultiu.

ARCA creu que és important que les administracions locals negociïn amb la propietat perquè el municipi de Palma pugui recuperar i preservar un element hidràulic de vital importància per als nostres avantpassats.

MEMÒRIA HISTÒRICA

La documentació que tenim sobre l’hort de les Ànimes és escassa, però ens permet saber que, entre els segles XVIII i XIX, pertanyé a la família Gomila, tot i que la propietat apareix molt fragmentada en diverses peces de terra.

El 1773, pertanyia a Onofre Gomila. La tenia en arrendament l’amo en Pere Duran, per ànnua mercè de 200 lliures, segons dades aportades per Josep Juan Vidal. El rafal formava part del districte parroquial de Santa Eulàlia (Juan, 1978: 417).

El 1817, Bernat Gomila era propietari d’una porció de quatre quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.666 lliures, segons dades procedents del Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma. Magdalena Gomila tenia una altra peça de terra de dues quarterades de les mateixes pertinences, valorada en 1.000 lliures. Esteve Colubí, propietari del rafal veïnat de Son Molines, de set quarterades, era propietari d’una porció de dues quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.000 lliures. Finalment, Francesc Oleo, propietari d’un molí d’aigua dit Can Font, tenia una porció de cinc quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.000 lliures. Així doncs, segons aquest document, l’hort de les Ànimes tenia un total de 13 quarterades, tot i que, com hem vist, es trobava dividit en diverses porcions (ARM, D-1525: f. 12v, 28v, f. 42).

Segons l’Apeo de 1818, Magdalena Gomila Dusevil tenia dues quarterades de l’hort de les Ànimes, valorades en 1.000 lliures. D’altra banda, Bernat Gomila era propietari, segons sembla, del nucli antic del rafal, amb les cases i un quartó de camp de primera qualitat, valorat en total en 300 lliures. Magdalena Gomila Colubí era propietària de dues quarterades de l’hort de les Ànimes de segona qualitat, valorades en 1.000 lliures. Isabel Gomila posseïa dues quarterades de camp de segona qualitat de l’hort de les Ànimes, valorades en 1.000 lliures, i Damiana Gomila, tres quarterades d’hort de segona qualitat de les mateixes pertinences, valorades en 1.500 lliures. En total, doncs, parlam d’una superfície total de nou quarterades i un quartó, amb cases (ARM, D-1530: f. 108, 109v, 127v).

L’hort de les Ànimes apareix documentat al Padrón general del vecindario del término de la ciudad de Palma, de 1830, segons el qual pertanyia a la parròquia de Santa Eulàlia i era situat entre Cal Tresorer, Son Talió, Son Sastre, la torre d’en Roca i Can Siurell (AMP, 300).
La porció de Bernat Gomila apareix documentada a la comptadoria d’hipoteques de l’any 1850 (ARM, CH-665, f. 61).

L’escriptor Miquel Forteza Pinya, a les seves memòries, parla de l’hort de les Ànimes i d’altres finques veïnades, com Son Sastre, de la qual diu que n’era propietari l’amo en Toni de s’Hort, casat amb Maria Salamanca, la madona.

Recerca històrica: Roberto Fernández

ARCA demana responsabilitats per l'amputació irrecuperable del conjunt patrimonial de ca na Vinagre

ARCA ha pogut tenir coneixement d’un atac que ha sofert un conjunt patrimonial com és la possessió de Ca na Vinagre, situada en terrenys del polígon de Son Morro (Palma), al costat de la carretera vella de Sineu.

Aquest nou polígon de Son Morro ja ha provocat vàries pèrdues irreparables d’elements patrimonials. ARCA ja va denunciar en el seu dia la destrucció de la sèquia de les cases de Son Morro i la desafortunada i inadequada restauració del molí de Son Vidal.

Desafortunadament hem de lamentar una altra pèrdua irreparable d’un conjunt històric singular, com és la possessió de Ca na Vinagre, documentada com a rafal des de 1784.

Com es pot comprovar a les imatges que hi ha inserides al text, hi hagut una amputació irrecuperable d’aquest conjunt històric que l’administració competent no pot deixar passar per alt. Si comparem ambdues imatges podem observar com hi havia una petita casa rústica, dos molins i un safareig. A dia d’avui trobam la desoladora imatge, on manquen la casa i un molí de planta octogonal rematat amb uns merlets, sent un exemple únic d’aquestes característiques. Per altra banda, també és denunciable l’actuació que s’ha fet damunt el safareig, el qual ha perdut alçada a les seves parets, s’ha vist envoltat per un paviment de rajoles modernes i a més hi han afegit terra al seu interior, desvirtuant totalment aquest element històric.

Dins de tota aquesta amputació històrica, l’aspecte més greu al nostre entendre és la destrucció del molí de planta octogonal. Mallorca i el municipi de Palma no pot concedir la llicència de perdre aquests elements tan singulars, que caracteritzen el nostre territori i són part del nostre reclam turístic. Cal recordar, que ARCA ja va denunciar la destrucció del molí de Son Groc, darrera l’Estadi Balear i encara aquest no ha estat reconstruït.


En aquest sentit ens hem adreçat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma com a institucions publiques i responsables en la conservació i protecció del patrimoni històric per demanar-los el següent:

1. La restitució per part de l’empresa executora de les obres del molí octogonal de ca na Vinagre.

2. Una sanció administrativa pertinent a l’empresa executora de les obres per un atemptat tan agosarat contra el patrimoni històric.

3. Que el safareig recuperi el seu significat original, és a dir, que es retiri la terra dipositada al seu interior i que el seu voltant no sigui un enllosat modern.


MEMÒRIA HISTÒRICA DE CA NA VINAGRE


El rafal ja apareix documentat al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1784), entre els camins de Sineu i de Manacor, el torrent Gros, Son Fiol i la Soledat.

El 1817, pertanyia a Antoni Feliu, segons el Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma. Tenia una superfície de set quarterades i era valorat en 3.333 lliures; la ressenya diu així: «Dn. Antonio Feliu. Huerto Ca na Vinagre, de 7 cuarteradas, 3.333 libras» (ARM, D-1525, f. 27v).

L’Apeo de 1818 recull dades agrícoles del rafal, tot i que difereixen una mica de les proporcionades pel Cuaderno. Situat a la parròquia de Sant Miquel, tenia una extensió de vuit quarterades dedicades a figuerals i era valorat en 4.800 lliures; la ressenya diu així: «Sr. Antt. Feliu. Ca na Vinagre en San Miguel. Casa y 8 cuarteradas de campo de 2ª calidad con higueras, 4.800 libras.» Segons aquest document, Antoni Feliu era també propietari de Son Riera (12 quarterades), Son Palmer (12 quarterades) i de diverses cases a l’arraval de Santa Caterina, tot a la parròquia de Santa Creu. Només al terme de Palma, sense comptar les propietats intramurs, tenia un patrimoni valorat en 22.400 lliures (ARM, D-1530, f. 142v).

El 1846, n’era propietari Miquel Pons, segons un inventari de finques rústiques que es conserva, sense signatura, a l’Arxiu Municipal de Palma. Tenia una superfície de 10 quarterades i la duia en amitgeria amb Miquel Ferrà. Confrontava amb el camí de Sineu, Ca na Melis, Cal Jutge i Son Morro.

A finals del segle XIX, apareix documentat a nom dels hereus de Josep Pou, segons dades provinents del registre de la propietat número 9.

Memòria històrica: Roberto Fernández

Declaració de BIC per a Font de Mestre Pere, Ruberts i Biniali

ARCA vol informar, que en la sessió d’ahir, dimarts, 27 de maig, de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca es varen declarar per unanimitat com a BIC (Bé d’Interès Cultural) el sistema hidràulic de la Font de Mestre Pere i els llogarets de Ruberts i Biniali.

El sistema hidràulic de la Font de Mestre Pere es troba en l’àrea del futur projecte de camp de golf de Son Aversó, del promotor Vicenç Grande. A petició d’ARCA, la comunitat de regants i EMAYA s’ha aconseguit la declaració de BIC i una àrea de protecció, d’una zona amb alt valor etnològic, on també es troben les cases de possessió de sa Cabana des Frares, un dels safareigs més grans de Mallorca, de 70x32 metres, ponts de factura antiga, unes casetes úniques a Mallorca, anomenades cantimploris, que formen part dels sistema hidràulic i el camí de Passatemps, antic camí reial, que comunicava Palma amb la possessió de Raixa.

En quant als llogarets de Ruberts i Biniali (Sencelles), ARCA va dur a terme l’estudi previ per a la seva declaració com a BIC (Bé d’Interès Cultural) amb la categoria de conjunt històric. D’aquesta forma s’evita que aquests petits nuclis de població amb un caràcter i una tipologia pròpia, perdin la seva identitat, per un desenvolupament urbanístic inadequat i innecessari.

ARCA demana es preservi l'àrea de trànsit del sistema hidràulic de la Font del Mestre Pere

ARCA s’ha fet ressò per part d’un grup de veïns i investigadors del perill que corre l’àrea per on transita el sistema hidràulic tradicional, denominat la Font del Mestre Pere, situada al nord de sa Garriga (Palma) dins del perímetre de les possessions de sa Cabana des Frares, Son Bibiloni i Son Reus.

Aquesta és una àrea d’alt valor etnològic i paisatgístic, per on travessa el camí públic de Passatemps, via de tipologia medieval amb les fites que l’assenyalen com a antic camí reial. Aquest comunicava Palma amb Raixa i Biniatzent.

Dins aquesta àrea, el més destacat son el conjunt de sèquies que bastien Ciutat i que encara avui dia es conserven. Trobem un conjunt de sèquies d’estil andalusí (segles XIII-XIV), però també es troben trams de sèquies d’estil andalusines (segles XI-XII). En aquest sentit també destaquen una sèrie de Cantimploris, que son casetes de regadiu, úniques a Mallorca pel seu sistema tradicional de rec.

A més cal destacar el conjunt de ponts de factura antiga, que serveixen per travessar els trams de torrent i en casos transportar l’aigua.

Cal argumentar que aquesta és una de les poques restants àrees agrícoles del municipi de Palma, on una comunitat de regants, encara utilitzen aquest sistema de rec per conrear les seves terres. La urbanització d’aquest paisatge agrícola, pot alterar la composició d’aquest sistema hidràulic i el que es pitjor, la contaminació de les aigües, on la seva puresa es pot veure alterada, si apliquen productes químics, com sol succeir als camps de golf.

Hem demanat al Consell de Mallorca:

1. La protecció i declaració de zona etnològica - monument natural per la xarxa de la Font del Mestre Pere.

2. Preservar la puresa de les aigües d’aquest sistema hidràulic, que encara basteix a tota una comunitat de regants, per a un ús diari.

3. Que no s’autoritzi la construcció d’un camp de golf amb un conjunt d’habitatges al seu voltant.