25 de febr. 2010

Els Àngels que varen pertànyer a la parròquia de Fornalutx es troben a la venda per internet

ARCA ha tengut coneixement que durant les darreres setmanes s’està duent a terme una subhasta per Internet, on es troben a la venda per la quantitat de 24.000 euros uns àngels de talla de fusta policromada que varen pertànyer a la parròquia de Fornalutx. Aquestes peces varen ser venudes, com tothom ja sap, durant el període del rector Agustí Serra Soler (1965-1978), concretament el 3 de març de 1976.

Aquest és un cas més on el patrimoni de Mallorca o d’una localitat concreta surt del seu lloc d’origen i es ven a una casa de subhastes externa, en aquest cas a Barcelona. ARCA no entèn que no hi hagi un control d’aquests béns culturals i que tampoc hi hagi hagut un intent per part de l’església de Mallorca de recuperar aquestes peces, degut que la persona que les va vendre, en aquest cas el rector Agustí Serra, no era el seu propietari. L’administració amb col·laboració amb la policia disposa de mecanismes legals que possibiliten la recuperació dels béns que s’hagin venut de forma fraudulenta a qualsevol subhasta pública.

ARCA confia que aquest sigui el darrer capítol de patrimoni expoliat que pateix la nostra illa i que el control per a la preservació dels nostre béns culturals sigui més rigurossa, mitjançant l’elaboració d’un catàleg complet de béns culturals.



Més informació sobre el procés de venda


diariodemallorca.es 26-2-2010 ARCA denuncia la subasta por internet de unos ángeles de la parroquia de Fornalutx

elmundo.com 26-2-2010 Fornalutx no pujará por sus ángeles expoliados

23 de febr. 2010

L’Ajuntament de Palma recuperarà i restaurarà el pont del torrent del Mal Pas al carrer de Robert Graves

L'Ajuntament de Palma, a instàncies d'ARCA i dels veïns, ha rectificat el seu projecte d'enderrocament del pont del Mal Pas, entre el Terreno i la Bonanova.

El Club Diario de Mallorca organizà a la seu de la Cambra de Comerç un col·loqui - presentació del futur del pont en el qual participà el Regidor de l'Àrea de Govern d'Infraestructures de l'Ajuntament, el Sr. Francisco Donate i en nom d'ARCA el secretari de l'associació, el Sr. Joan Pascual.

A la seva presentació el Sr. Joan Pascual va demanar als polítics que, abans de prendre determinades decisions que no es poden tornar enrere, han de mesurar bé les conseqüències, intentant trobar altres possibilitats de solució pel que fa referència al patrimoni històric.

En aquest cas, es va atendre la petició d'ARCA: es varen cercar i trobar altres solucions. Es posarà en marxa la recuperació del pont, amb la qual cosa no perdrem la memòria d'aquest tret d'unió entre les dues barriades de el Terreno i la Bonanova.

L'acció dels veïns, que ens varen donar la veu d'alerta va ser molt important. L'actitud del Sr. Francisco Donate ha permès la recuperació, amb un pressupost pràcticament idèntic al del seu enderrocament (hi hagut un augment de 475.000 a 550.000 euros) i la construcció posterior, a càrrec dels fons FEILO.

Aquest pont es construí a principis del segle XX, sense preveure, per tant, el pas de vehicles pesats. A més, per l'estat de la seva estructura, pel deteriorament de l'us, dels agents atmosfèrics i accidentals no suportaria el pas de vehicles pesats actuals.

Els barris del Terreno i la Bonanova presenten un problema important d'accesos limitats a pas de vehicles de 3,5 i 5 tones. Per això el projecte proposa que el pas de vehicles pel pont estigui limitat, però que la nova infraestructura permeti un servei no limitat al pas de vehicles de més de 5 tones en casos excepcionals (construccions, emergències o mudances).

En tot el procès de decisió i redacció del projecte, ARCA ha estat representada per l'enginyer de camins el Sr. Pere Ventanyol.

ARCA demana la conservació de les alcoves des Port des Canonge

Preocupa a la nostra entitat la protecció del conjunt d’alcoves antigues del port des Canonge, dins el terme municipal de BANYALBUFAR. En particular, preocupa una hipotètica actuació demolidora de l’Autoritat de Costes atès que el conjunt citat es troba ben de ple a la costa i dins el domini públic marítim-terrestre.

Valors paisatgístics, etnològics i culturals
Consideram que aquest conjunt de construccions populars per guardar les barques té els seus orígens a principis de segle XX, des de la primera alcova, Ca l’Arròs. Ara ens trobam amb un conjunt de 24 alcoves que, al marge que qualcuna mereixi alguna directriu d’intervenció específica, constitueixen la imatge més tradicional del port des Canonge i una de les imatges més típiques de la Mallorca preturística, amb els canvis que això ha comportat, i de la serra de Tramuntana. No debades és una imatge mantinguda o aprofitada en obres pictòriques de renom (Quintana, Horrach, Maraver, Reüll, Bonnín, i en publicacions editades pel mateix Consell de Mallorca i per l’Ajuntament. Tenen un valor essencialment paisatgístic atès que formen part de la zona inseparablement.

Llei de Patrimoni, Paisatge Pintoresc i serra de Tramuntama Patrimoni de la Humanitat
Permetre la destrucció de les alcoves o llur modificació fora de les directrius d’intervenció no seria coherent amb la declaració de patrimoni de la serra de Tramuntana (ara proposada pel Consell de Mallorca) ni amb la protecció dispensada per altres instruments normatius (com la Declaració de Paratge Pintoresc de 1972, plenament vigent d’acord amb la Llei 12/1998).
Entenem que per al correcte abordatge del cas, cal tenir en compte l’article 1 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. L’Ajuntament és responsable també del patrimoni propi del poble segons l’article 93 de la llei esmentada.
Diu l’article 1 citat:
I.- Art. 1.2 « El patrimoni històric de les Illes Balears s’integra de tots els béns i valors de la cultura, en qualsevol de les seves manifestacions, que revelen un interès històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històricoindustrial, paleontològic, etnològic, antropològic, bibliogràfic, documental, social, científic i tècnic per a les Illes Balears ».

ARCA demana que s’iniciï al Consell de Mallorca l’expedient de declaració de Bé Catalogat
Atès que està en tramitació un expedient per a incoar la declaració de bé catalogat del conjunt d’alcoves, ARCA vol manifestar que per la situació de la zona i per la necessitat de preservar els valors culturals, etnològics i paisatgístics cal iniciar l’expedient de declaració de Bé Catalogat, en el qual hi haurà oportunitat efectiva de tots els interessats de comparèixer i aportar els seus parers, incloses les directrius d’intervenció que requereix una zona tan fràgil com la indicada del Port des Canonge.

Per aconseguir la catalogació i per tant garantir la seva conservació hem dirgit escrits al Sr. Gabriel Cerdà, Director Insular de Patrimoni Històric. Per advertir de les nostres iniciatives també hem dirigits escrit al Sr. Celestí Alomar, Director de la Demarcació de Costes de les Illes Balears.

17 de febr. 2010

Reunió de la Plataforma Salvem es Jonquet i la Gerència d’Urbanisme

El passat dimarts va tenir lloc la reunió sol.licitada en desembre 2009 entre la Plataforma Salvem es Jonquet i la Gerència d’Urbanisme.
La Plataforma està constituida per l’associació de Veinats des Jonquet, pel GOB i ARCA i demanava reunir-se amb Yolanda Garví que després de diversos ajornaments tampoc es presentà el dimarts.

En qualsevol cas, la Plataforma significà al Senyor Tugores, gerent d’Urbanisme, el seu desencís per la manca d’entusiasme de l’Ajuntament en relació a la declaració de BIC del Jonquet –veritable façana marítima de Palma mundialment coneguda- i la petició -en primer lloc- de que aquest fet històric siqui reconegut, proclamat com a tal i acompanyat d’actuacions ràpides i d’acord amb la declaració de BIC.

La Plataforma està oberta a col.laborar amb l’Ajuntament de Palma per fer-li arribar les seves propostes i demana que el PERI sigui proteccionista, consensuat i respectuòs amb el valors del Barri i les seves característiques, com per exemple la defensa de l'emblemàtic talús (fotografiat milions de vegades i conegut a tot el món) que, d’una manera extravagant i inaceptable es volia excavar per posar un centre comercial i un aparcament.

15 de febr. 2010

ARCA demana urgentment que no s'enderroqui un habitage de El Terreno

ARCA té coneixement de les obres d’enderroc que es duran a terme durant aquesta setmana a un edifici situat al carrer Polvorí, 13 (El Terreno, Palma). L’edifici en qüestió segueix l’esquema d’altres construccions d’aquest singular carrer adoquinat, d’una sola planta i un aiguavés, que dóna a la banda interior de la finca, on es pensa urbanitzar un nou edifici de tres plantes.

Creiem que no hi ha motius per l’enderroc d’aquesta antiga casa, amb cent anys d’història i que segueix el model arquitectònic d’un carrer que de mica en mica va perdent la seva singular arquitectura tradicional.
ARCA creu que es compatible la nova construcció que es pretén edificar amb la conservació d’aquest bé patrimonial, perquè el terreny restant és prou gran i ambdues construccions poden viure en harmonia, respectant-se’n l’una a l’altra.
Creiem que s’hauria de repensar aquest projecte d’enderroc, posar-li una mica de seny, perquè el desenvolupament urbanístic es faci d’una forma equilibrada i sostenible. No creiem que la desaparició d’un exemple de casa d’arquitectura tradicional, substituïda per un nou habitatge de tres plantes ajudi a millorar la imatge d’una barriada prou malmenada pels excessos urbanístics de dècades passades.
Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte des del punt de vista patrimonial és la paret d’esquena d’ase que hi ha al marge sud de la finca, al tram que delimita aquesta propietat amb unes escales que davallen pel carrer Josep Villalonga.
L’Ajuntament de Palma te l’oportunitat de fer veure al promotor aquesta possibilitat, que tant ell, com la barriada o la ciutat guanyaran més si es restaura, qui si s’enderroca.
L’hi hem demanat el següent:
1. Paralització immediata de les obres de demolició al carrer Polvorí, 13.
2. Revisar el projecte i veure que hi ha la possibilitat de recórrer a una altra via més proteccionista.
3. Fer entendre al promotor de les possibilitats que tindria la conservació d’aquest antic habitatge.
4. Conservar la paret d’esquena d’ase, pel seu interès històric, durant el transcurs i un cop finalitzades les obres.

12 de febr. 2010

embARCA't: Recorregut literari: "Dins el darrer blau", de Carme Riera Itinerari literari


Recorregut dirigit per Gaspar Valero i Martí



1. C/ Argenteria-Segell
-“És n’Aina Cap de Trons. Viu en el carrer d’es Segell. El teniu a cinquanta passes, just darrere l’església. Ca seva fa cap de cantó amb s’Argenteria, a mà dreta, a sa darrera casa. ... El campanar de Santa Eulàlia es perfila en un cel encara blanquinós com si la llum mandrosa s’hagués atorbat més del previst aquest matí. En tombar cap al carrer del Segell, tornen a parèixer a terra taques fosques. Les botigues encara no són obertes...”

-“Ja són a la Quartera i en lloc de prendre cap al Banc de s’Oli, o al sindicat, retornen cap al Segell, així els sorprendrem, diu en Ripoll al criat. Ara el carrer és en calma. ... (p. 201-202).

-“El carrer del Segell és ple de llum com si fos un dia de festa gran i el Virrei hagués manat encendre festers i alimares pertot arreu... Els qui clavetegen fustes i llistons a cops de martell als portals dels assenyalats com una marca d’oprobi. Tots els seus béns són des d’ara confiscats...” (p. 212)

-Dins el darrer Blau, 36, 198-199, 201-202, 212 / Zaforteza-Musoles, V, 148 [Sagell]: “Fue ésta la actual calle de Jaime II. Deriva su nombre de sigilum, sello o marca que se ponía en las ropas fabricadas en el país...”


2. Santa Eulàlia
“Al barri hi ha casals nobles, dos convents, un parell d’horts. Més enllà, només a cent canes, l’església de Santa Eulàlia. Peres no sap per on prendre...” (p. 35)

-“Els dits de cera prima persignaven l’aire ple d’encens just en el moment en què l’orgue atacava les primeres notes del Te Deum i l’església plena de gom en gom s’omplia de les veus del cor... El sol se n’entrava a grapats per les vidrieres i les tornassolava amb els seus raigs espessos...” (p. 38)
-Dins el darrer Blau, 34-35, 38


3. Bordell (C/ Caputxins)
“Rafel Onofre Valls de Valls Major passà la nit del diumenge i part de la matinada del dilluns entre els llençols de la Coixa... certes faldes del Palau Episcopal freqüentessin el Bordell...”

-Dins el darrer Blau, 222-223, 228

4. Hort den Valls (Porta Sant Antoni)
-“Gabriel Valls no l’havia convidat mai a visitar l’hort, tot i que per allà, als dinars i berenars que organitzava, havia passat gairebé tothom del carrer...” (p. 66)

-“A l’hort, tancat de parets de les quals només sobresortien les branques més altes dels tarongers...
A l’ombra del parrat, la llum esgarrinxadora del sol s’esfilegassava dolça i queia quasi blanca sobre els rostres dels reunits...
L’olor de les roses es mesclava amb el perfum de les alfabegueres…” (p. 71-73)

-“S’hort sembrat de sal? S’hort sembrat de sal! S’hort que embellia i amb sa seva frescor, amb ses seves ombres i sa música de s’aigua dins ses siquis... (p. 376)

-Dins el darrer Blau, 66, 67, 71-73, 88, 376

5. Porta de Sant Antoni-C/ Sindicat-Carrer Butzeria

Es veu perseguit per una caterva d’al·lots, els veïnats de Bennàsser, per la Porta de Sant Antoni un dijous de mercat. Fuig per damunt les verdures… Intenta espitjar cap al carrer de la Butseria ...

-Dins el darrer Blau, 94
6. Casa Negra (Inquisició) Actual Plaça Major
“A la Casa Negra, la Casa Fosca han obert les portes de pinta en ample i penjat la arreu llums d’encruia... Fan passar tothom cap a l’esquerra, i travessar dues cambres mal il.luminades...” (205-206).

-“L’alcaid obrí la cel.la de Valls a la mala hora d’una matinada xafogosa. Valls, que s’havia tret la roba... Davant la porta tancada de la sala d’audiències esperà una bona estona...” (p. 378)

-Dins el darrer Blau, 205-206, 298, 347, 378

7. Església de Monti-sion (C/ Monti-sion)

“Els carrers de Ciutat, que, en aquella hora, els dies feiners eren plens de gent... Immergit en aquestes cabòries, somnolent encara, caminava sense presses cap a Monti-sion, sense reparar en els pocs vianants que es creuaven amb ell. En el silenci dels carrers adormits, només les campanes de les esglésies havien començat a propagar l’alegria del dia amb l’estrèpit dels seus bronzos...” (63-64)

“El pare Ferrando, a corre-cuita, llegia el paper... Amb pas ràpid s’encaminà cap al segon pis, cap a la cel.la del pare Amengual on, com cada dilluns, a les 4 en punt de la tarda, començava una tertúlia... Dret, observava des de la seva finestra la torre de senyals i un tros de mar ben ample...” (p. 100)

-Dins el darrer Blau, 63-64, 101, 254
8. Can Descós (Can Olesa)-Posada de s’Estorell (C/ d’en Morey)

Quan en passar per davant els murs del jardí que fa paret mitgera amb la posada anomenada de s’Estornell, vaig sentir una remor com de passes... No fóra estrany que, havent-me vist sortir de Can Descós, no m’haguessin pegat darrera, per fer-me salvatges els doblers que pogués dur damunt...” (p. 20).

-“Així com vaig poder, vaig anar a refugiar-me als estudis de can Descós on en Fortesa em donà aixopluc” (p 30)
-“Pendent altre pic del relat de Harts, esbrina entre les cases de la banda esquerra els estudis des d’on Fortesa administra els negocis del comte. El casal té una ampla volada, li ha dit Harts, i un escut d’armes sobre el portal: un lleó sobre camp de plata. Trucarà amb la baula i es donarà a conèixer com a amic del capità. Els cops ressonen. Per una finestra una dona treu el cap…” (p. 35).

-Plaça S Eulàlia-C/ Morei-Can Descós-Posada Estornell*

-Dins el darrer Blau, 20, 30, 35, 42

9. Palau de l’Almudaina


“El cavaller Sebastià Palou acompanyà el canonge fins a Palau... Després accelerà el pas cap a l’Almudaina... En arribar demanà primer per la seva tia, que, com cada horabaixa, feia tertúlia amb les senyores més nobles de Ciutat... La sala en la qual l’Excel.lentíssima senyora rebia els seus convidats tenia el sostre teginat, i les parets blanquinades estaven folrades de quadres... Un Zeus que tenia les faccions del Virrei... El pintor, un venecià ...”

-Dins el darrer Blau, 122-24


10. Torre de l’Àngel

-“Passà cinc dies en estreta presó, fosca i gelada, de l’anomenada torre de l’Àngel... Quasi no li donaren menjar...” (p. 288)

-Dins el darrer Blau, 132, 288

11. Sant Domingo

“Al temple ja quasi tot és a punt. ..”
+Processó

-Dins el darrer Blau, 418, 424


12. Porta Mar (Moll)

No han sortit junts. Ho han fet en petits grups, alguns amb la família, d’altres tots sols... Els homes en arribar a l’Hort del Rei els passen davant. Es reuneixen i formen un grup compacte. Precedeixen els seus en travessar la porta del Mar [Moll], albiren quins llocs seran millors per descansar una estona, quina gent trobaran per la Riba...”

-Dins el darrer Blau, 180

El vaixell dels xuetes (passeig de Sagrera)

El 1688, un nombrós grup de xuetes, que criptojudaïtzaven sota la direcció espiritual de Rafael Valls, feia anys que esperaven l'ocasió de fugir de Mallorca i dels perills de la inflexible i cruel Inquisició. Aquesta institució es trobava en una de les èpoques més actives i dures de la seva existència. A la fi, aquell any, les negociacions entre els xuetes que volien deixar l'illa sense permís i una nau anglesa que havia arribat al port de la ciutat de Mallorca, havien fructificat. De nit, els jueus sortiren de les seves cases i pujaren al vaixell anglès en secret. Quan tots eren a bord, l'embarcació salpà i amollà veles, tot i el mal temps, circumstància que ja havia despertat les reticències del capità. En sortir la nau del port, tots els passatgers celebraren el que ja consideraven un l'alliberament definitiu. Mentre, a la ciutat ja s'havia estès la notícia de la fugida massiva. Les autoritats religioses i civils degueren lamentar la pèrdua dels guanys que deixarien de percebre pels béns que se'n portaven i deploraren la mala reputació que per a ells suposava no haver controlat la situació.
Però, no obstant les celebracions, pels embarcats les coses no anaven gens bé; el temporal augmentà i, malgrat els intents de la tripulació, era impossible continuar la travessia, per la qual cosa el capità de la nau decidí retornar al port de Palma, amb gran desesperació dels xuetes. Lionel Isaacs recrea amb aquestes paraules el final de l'aventura: "prop de migdia la nau encara no havia aconseguit de deixar la badia, i els núvols de pols aixecats per la tempesta de vegades ho amagaven tot de la vista. De sobte la ventada va augmentar en violència; enormes ones pegaven a la nau de tots els costats; els vents i els corrents s'emportaven el vaixell cap a les penyes amenaçant amb un desastre, i per tal de salvar la nau la portaren al lloc on els fugitius havien embarcat. Immediatament els oficials de la Inquisició acompanyats per una força armada, abordaren el vaixell, agafaren els infortunats i els portaren als jutges del Sant Ofici. Abans que s'acabassin les investigacions, judicis i conclusions, passaren tres anys; durant aquest temps els presoners romangueren a les presons de la Inquisició, on alguns trobaren una mort misericordiosa que els va alliberar de nous sofriments. Els resultats de les deliberacions dels tres anys foren els quatre actes de fe de l'any 1691".

Font: Piferrer-Quadrado, 545-546 /Lionel Isaacs, 139-140 / Valero, G.: Palma, Ciutat de llegenda, fitxa 127

embARCA't: "El mobiliari d'Alfàbia"

9-2-2010

Recorregut embARCA't: "El mobiliari d'Alfàbia" dirigit per la restauradora Kika Coll


La visita a les cases d’Alfàbia, aquesta vegada, estava pensada per anar a contemplar i comentar les característiques formals e històriques del seu mobiliari.


Aquest mobiliari pertany a la familia Zaforteza i és l’original de les cases. De tots és sabut l’antiguetat de les mateixes, per tant sabem que ens trobarem amb un repertori històric important i complet.

El recorregut de la visita comença en el portal forà , amb l’enteixinat policromat en forma de pastera invertida, datat dins la segona meitat del segle XIV, seguint i ja dins l’entrada de les cases, amb les caixes d’època barroca, les cadires de braços, bufets de finals del XVII, conjunt de cadiram del XVIII…


No podem deixar d’esmentar que a les cases d’Alfàbia hi localitzam una de les peces gòtiques de més anomenada, la coneguda com a “cadira del rei moro”, tot i que no es d’època islàmica i probablement no fou feta a Mallorca, datada en el segle XIV, de reure i amb un interessant repertori de relleus de talla gòtica, que iconogràficament ens acosten al món literari, però que ara no ve al cas aprofondir-hi.


També trobam una important col.lecció de canteranos, una arquilla, una escaparata i vases de diferents èpoques, entre d’altres mobles, tots ells repartits dins les diferents estances segons la seva funció, acabant la visita dins la biblioteca, allà hi podem observar unes llibreries molt interessants, una tauleta d’estrada i una serie de mobles d’estils diferents , que ens indiquen que la família seguia les modes dels diferents moments històrics.


No podem deixar de comentar que la major part del mobiliari es troba en bon estat de conservació, fet que es d’agrair…

Kika Coll.

Carme Riera. Escriptora de l'any 2010. Conferència de Miquel Àngel Vidal Pons


El Govern Balear ha nomenat per a 2010 a Carme Riera com a escriptota de l’any. ARCA s’adherit a aquest programa, on ahir dijous 11 de febrer va organitzar la primera de les dues activitats previstes, que consistia en una conferència a Can Weyler, titulada Les novel·les històriques de Carme Riera. Dins el darrer blau i Cap a cel obert, dissertada per l’escriptor i filòleg Miquel Àngel Vidal Pons.
La conferència començà amb una reflexió sobre l’eclecticisme de la novel·la actual i la dificultat de les classificacions genèriques. Tot i així, les etiquetes, malgrat no ser definitives, poden ser vàlides per a l’orientació de lectors i crítica. Cal, però, rompre amb els estereotips i els prejudicis que consideren que hi ha gèneres majors i menors. El que hi ha són novel·les bones i dolentes. Carme Riera ha usat la novel·la històrica per escriure dues obres excepcionals, Dins el darrer blau i de Cap al cel obert. La història, en ambdues narracions, com en les de Robert Graves o de Marguerite Yourcenar, no és més que un marc per a reflexionar sobre la condició humana i fer una reflexió i una crítica del present a partir d’uns fets passats.

En una segona part, es feu un breu repàs de l’obra narrativa de Carme Riera i es situaren dues obres en el moment vital i literari de l’autora. Després es destacà els punts que tenen en comú.

El gruix de la conferència fou l’anàlisi de Dins el darrer blau i de Cap al cel obert: la documentació, les tècniques narratives, l’acció, els personatges i l’actitud crítica de l’autora. També es tractà l’estil i la transcendència d’aquestes novel·les en la literatura catalana contemporània.
MIQUEL ÀNGEL VIDAL (Binissalem, 1962).

Llicenciat en Filologia Hispànica i professor d’institut. Ha publicat les novel·les El batec de la fosca (Quaderns Crema, 2001; MDS books/Mediasat, 2004), L’escriptora de bestsellers (Bromera, 2003), Encara que sents com creix la nit (El Gall, 2005) i El jardí de les Hespèrides (Moll, 2008) els aplecs de contes Distàncies curtes (Lleonard Muntaner, 2003), Cal·ligrafies agòniques (Perifèric, 2004), La mesura de les coses (Proa, 2005) i Traïcions (Conselleria de Cultura, 2008), l’obra de teatre El conyac de Voltaire (El Gall, 2004), i els reculls d’articles El fill del segle i Res no és el que sembla (Can Sifre, 2006 i 2008). També ha tengut cura de l’edició i estudi de les Memòries literàries (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), Hispània Citerior (Hora Nova, 2006), El fogó dels jueus (El Gall, 2006) i Panegírics blancs (Moll, 2006) de Llorenç Moyà. Ha col·laborat com a columnista d’opinió i com a crític literari a diversos diaris illencs. També ha publicat articles a Lluc, Serra d’Or i Randa.

11 de febr. 2010

Presentació del llibre "Dos capellans xuetes en defensa de Mn. Josep Tarongí


A Can Weyler, ARCA- Llegat Jueu organitzà la presentació del treball de Francesc Riera i Montserrat "Dos capellans xuetes en defensa de Mn. Josep Tarongí". A l'acte hi assistiren l'autor Francesc Riera i Montserrat, l'editor Lleonard Muntaner ,el president d'ARCA-Llegat Jueu Manel Quadreny, l'investigador Andreu Pons, l'escriptora Rosa Planas, el president de Memòria del Carrer Albert Bonin i Jacqueline Tobiass.

10 de febr. 2010

Mai s’ha proposat ni acordat que el monument de sa Feixina honori a totes les víctimes de la guerra civil

ARCA no hagués acceptat un fet així i per tant vol ajudar a desmentir aquesta falsa idea

Sembla que algunes persones han interpretat, al nostre parer erròniament, que el monument de sa Feixina pretendria representar a partir d’ara a totes les víctimes de la guerra civil, però no és cert que des de l’Ajuntament s’hagi proposat que una vegada retirades les frases i l’escut del monument de sa Feixina, aquest passàs a representar un homenatge a totes les víctimes de la guerra civil. Ni Cort ho ha proposat, ni ARCA ho hagués acceptat.

Una vegada retirades les frases i l’escut que s’ha considerat que exaltaven el franquisme, al monument tan sols se li afegirà una placa amb el text següent:
"Aquest monument va ser erigit l´any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures"

Aquest text sembla que va ser aprovat per unanimitat a un Ple de l’Ajuntament de Palma fa gairebé 10 anys. Per tant el monument recordarà els fets i també suposarà un breu al·legat contra les guerres i les dictadures de manera genèrica.

No obstant, per assegurar que la nostra interpretació és la correcta hem parlat amb la Regidora de Cultura i ens ha confirmat que de cap manera es pretenia res més que llevar els texts considerats d’exaltació al franquisme i afegir la placa esmentada. No es volia englobar a totes les víctimes dins aquest monument, ja que evidentment no es poden sentir representades, ni els represaliats ni les víctimes ni les seves famílies i amistats, entre les quals ens trobam.

També hem parlat amb qualque periodista present a la roda de premsa on es va anunciar la decisió de Cort i ens ha confirmat que fins i tot es va fer una pregunta concreta demanant si es pretenia que el monument també representàs les víctimes republicanes i les representants municipals varen negar aquesta possible interpretació.

En resum, des d’ARCA hem defensat la conservació del monument per no oblidar la història per negra i lamentable que sigui, però comparteix amb Cort que aquest monument no pot ni ha de representar totes les víctimes de l’imperdonable cop d’estat, la guerra civil i la dictadura.

De fet, per restituir a la societat el record de les víctimes injustament tractades i la veritat de la historia que ens ha estat furtada durant tants d’anys, ens agradaria que es crees qualque espai d’homenatge a la nostra ciutat. Fa molt de temps que des d'ARCA venim proposant i compartint iniciatives en aquest sentit. Aquesta proposta no s’ha de interpretar mai com un intent de continuar dividint, si no com demostració de respecte cap a aquelles persones que han estat ignorades i maltractades durant tota la dictadura.

ARCA demana la substitució d'unes finestres, per unes altres que s'ajustin a l'estil històric de l'edifici

ARCA ha pogut tenir coneixement personal de les obres que es duen a terme a l’immoble situat al carrer Pelleteria, 15, de Ciutat, cantonada amb el carrer Seminari.

Aquest immoble rep el nom de Can Font de Sineu o Can Beltran i rep un grau de protecció B segons la fitxa 08/17 del Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma. A més hem de tenir en compte el caràcter històric d’aquest edifici, documentat a l’any 1576.

Durant els darrers dies s’han dut a terme unes obres de reforma en diferents portes i finestres dels carres Pelleteria i Seminari. Considerem que el material utilitzat pel tancament d’aquests vans no és l’apropiat per a l’estètica i imatge d’aquest edifici històric. A dia d’avui, ja s’han instal·lat un total de 8 marcs nous de finestres, 2 al carrer Pelleteria i 6 al carrer Seminari, sense respectar la utilització de materials tradicionals, que vagin en consonància amb l’estil arquitectònic sobre l’edifici que es treballa.

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca:

Que un tècnic es desplaci a aquest immoble per supervisar el grau de les obres que s’estan duent a terme i comprovar si aquestes s’ajusten al que va demanar inicialment el propietari davant la Comissió de Centre Històric i Catàleg i la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric.
També hem demanat la retirada immediata d’aquestes finestres que vulneren la imatge d’aquest edifici històric i que segurament no s’ajusten al marc de la llei.

5 de febr. 2010

ARCA demana vetllar per l'estat de conservació de l'antiga estació de ferrocarrils de Palma

ARCA vol expressar la seva preocupació per l’estat de mala conservació que presenta la part posterior de l’antiga estació de ferrocarrils, situada a la plaça d’Espanya de Palma.

Aquest edifici ja va ser objecte de denúncia davant la direcció insular de patrimoni del Consell de Mallorca, durant l’estiu de 2006, per les destrosses que es dugueren a terme en el transcurs d’unes obres, que com es veu a dia d’avui no afectaren per a millorar la imatge d’aquest edifici declarat com a bé catalogat.

ARCA creu que els Serveis Ferroviaris de Mallorca, propietari d’aquest immoble hauria de vetllar per la correcta conservació de l’antiga estació de ferrocarrils de Palma, al tractar-se d’un edifici catalogat, amb història i per trobar-se a un dels punts neuràlgics de Ciutat, donant una mala imatge als residents i turistes que transiten a diari per aquesta zona.

En aquest sentit, demanem una solució perquè aquest edifci històric conservi l’esplendor que es mereix i sebre si es pretèn dotar-lo de qualque ús, perquè no quedi en l’olblit durant el pas del temps.

3 de febr. 2010

ARCA presenta a Cort un estudi de 76 possessions de Palma, perquè siguin catalogades

PRECEDENTS

Durant els darrers quatre anys, ARCA ha instat davant les institucions insulars competents en temes de patrimoni històric, perquè protegeixin diferents cases de possessió o rústiques del municipi de Palma.

A la tardor de l’any 2006, després d’una reunió que es tingué amb l’ex-edil d’urbanisme, el Sr. Javier Rodrigo De Santos i el seu equip tècnic, lliurarem una documentació personalment a la Sra. Lourdes Bosch, on demanavem a l’Ajuntament de Palma la catalogació de 60 possessions del municipi de Palma.

El 21 de novembre de 2006 es demanà la protecció de l’àrea de Cas Pastors, on es trobaven les possessions de Son Santiscle i ca les Bieles, a dia d'avui enderrocades.

Un cop entrà el nou equip de govern municipal al juny de 2007 es varen reprendre aquestes converses, per tal de poder catalogar el màxim nombre possible de possessions. El 11 d’octubre de 2007 varem presentar un informe, on adjuntavem un llistat de 62 possessions que s’havien de catalogar.
ARCA també ha demanat aquesta protecció al Consell de Mallorca, en data de 29 d’abril de 2008 presentarem quatre instàncies per la catalogació de Son Santiscle, Son Hug, Son Guells i ca les Bieles.

Degut al temps que ha passat i al continuu creixement urbanístic, el municipi de Palma ja ha perdut algunes d’aquestes possessions, com a Son Neo (setembre 2006), ca na Vinagre (setembre 2008), Son Mosson (abril 2009), Son Santiscle (setembre 2009) o ca les Bieles (desembre 2009).
CATALOGACIÓ

Per evitar la destrucció de més elements arquitectònics de la ruralia de Palma, ARCA ha fet una proposta de catalogació d’un total de 76 POSSESSIONS del municipi de Palma. Per a aquesta tasca s’ha dissenyat un equip tècnic de treball que ha realitzat aquesta tasca durant els darrers mesos. Un cop presentada tota aquesta informació, confiem que des de l'àrea d'urbanisme de Cort apostin per catalogar el major nombre de possessions, perquè Palma no mereix perdre més béns culturals d'aquest tipus.

1 de febr. 2010

ARCA participa en el jurat del concurs d'idees per a la remodelació de la plaça i el Mercat Municipal de Pere Garau


El projecte conserva els trets més significatius de l'actual edifici del mercat
El projecte TRAVESSAR EL MERCAT, CREUAR LES PLACES ha resultat guanyador per unanimitat del concurs d'idees i avantprojectes per a la remodelació de la Plaça i el Mercat de Pere Garau. El projecte guanyador ha estat dirigit per l'arquitecte Francisco Pizà, amb Francisco Cifuentes, Carles Oliver i José Antonio Martínez-Lapeña.
La proposta guanyadora del concurs manté l'edifici actual al seu emplaçament. S'hi intervé modificant en part la seva forma que s' aliniarà en diagonal amb els carrers adjacents per aconseguir una nova perspectiva de la plaça de Pere Garau,. El mercat tindrà un gran pas central, per donar activitat al futur eix cívic del carrer de Nuredduna i la teulada cobrirà en part el mercat exterior. La reforma possibilitarà crear nous equipaments al barri: un aparcament soterrani, una escoleta i un centre cívic.
ARCA ha participat en el jurat, juntament amb representants del barri de Pere Garau, del mercat, representats de l'Ajuntament de Palma, i de col·legis profesionals, amb arquitectes i enginyers de reconegut prestigi internacional

El jurat ha valorat de la proposta guanyadora, que "és la que millor ha recollit les necessitats esmentades a les bases en els diferents àmbits d'actuació (mercat, plaça i entorn urbà) i que s'ajusta al model de ciutat previst per l'Ajuntament".
Pel que fa al mercat "es valora especialment el tipus d'intervenció, que amb una actuació que conserva els trets més significatius de l'edifici existent, el transforma amb una gran coberta unitària i una organització en planta que respon a les diferents visuals dels carrers que arriben a la plaça".
Pel que fa a la plaça, "la proposta aconsegueix qualificar els espais perimetrals del mercat i ofereix un tractament unitari i flexible de tot el recinte que possibilita replantejar progressivament les futures circulacions de la plaça així com l'execució de l'eix cívic previst per l'Ajuntament. També defineix la ubicació del nou aparcament a la zona que es suggeria a les bases".
Pel que fa a l'entorn urbà, "precisament per la flexibilitat de la proposta en el seu tractament de la plaça i per la capacitat de l'edifici projectat de qualificar els espais resultants a banda i banda, es valora que la idea seleccionada permet estendre aquest criteri d'intervenció cap als carrers veïnats".
Els membres de l'equip autor del projecte han estat guardonats amb el premi Ciutat de Palma Guillem Sagrera d'arquitectura en dues ocasions.