30 de juny 2014

ARCA PREOCUPADA PER LA CONSERVACIÓ DEL MONESTIR DE LES JERÒNIMES (SANTA ELISABET).

DAVANT EL TANCAMENT D’UN CONVENT DELS MÉS VALUOSOS DE PALMA.

Situació generada: el tancament

Fa prop d’un mes ja varen anunciar que les Monges Jerònimes tancaven el Monestir de Santa Elisabet (Plaça de Sant Jeroni, devora els carrers de la Porta del Mar i la Calatrava) per partir cap a un altre Monestir de Monges Jerònimes a Inca. Lamentablement, aquesta és la història anunciada de molts de convents i monestirs que resultarà molt difícil mantenir oberts com a centres de vida religiosa, conventual o de clausura.

No descobrim res especial si advertim que, a partir d’aquesta realitat, comença una etapa nova de gestió d’una part del patrimoni històric i arquitectònic, es tracta d’edificis i conjunts (molts amb horts, cases annexes i auxiliars, església, etc) que constitueixen un tresor patrimonial de Palma i de Mallorca, són també acumulació d’art (orfebreria, retaules, teixit, mobiliari, ceràmica, etc) i contenen també un arxiu documental i una biblioteca que forma part també del llegat valuós dipositat al llarg dels anys en aquests llocs dedicats a l’oració i a l’espiritualitat, però avui lamentablement sotmesos a un canvi radical.

Declaració de BIC

En efecte la protecció del Convent és la de MONUMENT BÉ D’INTERÈS CULTURAL declarat per Acord del Ple del Consell de Mallorca de 15 de novembre de 2004 i publicat al Butlletí oficial de 8 de febrer de 2005 (per tant vàlid i de coneixement públic) .

Propostes d’actuació

ARCA davant la nova situació demana a tots els implicats una actuació decidida a favor de conservar el patrimoni cultural:

  • a l’Orde Religiós que fins ara posseïa el Monestir, que faciliti al màxim l’estudi i diagnòstic del Convent, de l’Arxiu i de la Biblioteca així com dels béns i col·leccions pròpies d’aquest Monestir. És essencial aquesta passa i ja al 2004 hi obligava l’Acord del Consell de Mallorca. Com a BIC ha de poder ser visitat almenys 4 vegades al mes si no hi ha raons que ho impedeixin. Ara amb el tancament als usos religiosos –conventuals- és més evident que mai que és possible aquesta visita dels historiadors i ciutadans.
  • A l’Església que com a propietària del BIC presti la màxima col·laboració perquè aquest diagnòstic i el consegüent pla d’actuació de conservació i restauració es pugui dur a terme.
  • A l’Ajuntament de Palma perquè prengui “cartes en l’assumpte” i es posi en marxa per aconseguir la conservació i restauració del Monument, un dels més ben situats a la Palma antiga (ben al mig de l’àmbit que es vol proposar com a patrimoni de la humanitat).
  • Al Consell de Mallorca, com a Autoritat de Patrimoni Cultural, que posi fil a l’agulla per acomplir la Declaració de BIC del Monestir, de 2004, començant per catalogar i inventariar tots els mobles i col·leccions i seguint amb la planimetria i un diagnòstic per conservar el Monestir .


És necessària una reflexió ciutadana, ja que tots els mallorquins ens hem de sentir interpel·lats pel que està passant i pel que pot passar si no hi ha en totes les institucions implicades una vertadera col·laboració –cadascú al seu lloc- per aconseguir conservar el Monestir de Santa Elisabet. ARCA hi posarà tot de la seva part però és molt important que tots: els veïnats del Monestir, les associacions ciutadanes, les persones religioses i les que gaudien de la visita de l’Església de Sant Jeroni, tots en la mesura de les nostres possibilitats treballem amb una mateixa direcció: la conservació i restauració del Monestir ja! I una restauració perquè la ciutadania pugui conèixer i valorar aquest patrimoni immens llegat de tantes i tantes monges Jerònimes.  

Recorregut embARCA't: “La badia de Palma vista des de la mar"

L'Alzina a la sortida del Club Nàutic de s'Arenal
El passat dissabte 28 de juny ARCA va organitzar un recorregut embARCA't titulat La badia de Palma vista des de la mar"dirigit pel patró Biel Rosselló i amb la col·laboració del mestre d'aixa Toni Pep Munar.

La sortida es dugué a terme des del Club Nàutic de s'Arenal i dins de l'embarcació l'Alzina, declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) poguerem conèixer la costa de la badia de Palma des d'un altre punt de vista.


27 de juny 2014

ARCA denúncia que hagin donat permís per instal·lar un baret de platja davant una casa catalogada a Cala Major

ARCA ha pogut tenir coneixement de la instal·lació d'un baret a la platja de Cala Major (Palma) que afecta a la visual d'una casa catalogada per l'Ajuntament de Palma, anomenada Binimar o Casa Vidal.

Obra de l'arquitecte Francesc Casas i un dels millors referents arquitectòncis d'aquesta zona.

L'immoble és obra de l'arquitecte Francesc Casas Llompart i data de l'any 1949, la qual es pot considerar d'estil regionalista. La façana que dóna a la platja de Cala Major, des del punt de vista compositu, és la més elaborada de totes i és on s'ha instal·lat un baret de platja que vulnera la seva imatge.

La fitxa del catàleg considera que té un interès paisatgístic

Segons el punt de la fitxa de catàleg de l'Ajuntament de Palma que parla de la protecció i les directrius d'intervenció, aquest immoble “té, també un interès paisatgístic a causa del seu emplaçament; la zona posterior dóna a la mar”, llavors en aquest sentit i gràcies a les àmplies zones de terrasses abalustrades que arriben fins a la platja, segons les ordenances d'aplicació la casa catalogada “s'ha de mantenir aïllada”.

En aquest cas, cal tenir en compte els esforços que han fet els propietaris de la casa, per conservar i no alterar els volums que conformen aquesta façana que dóna a la platja. Llavors, és de justícia, que elements del seu entorn no malmenin aquesta imatge que ha costat tant conservar.

ARCA s'ha adreçat a Demarcació de Costes i l'Ajuntament de Palma

ARCA s'ha adreçat a Demarcació de Costes i l'Ajuntament de Palma perquè retirin o desplacin el baret que es troba a la platja de Cala Major, perquè no afecti ni a la visual, ni al paisatge d'aquesta casa catalogada per l'Ajuntament de Palma.

26 de juny 2014

EL VICEPRESIDENT ROTGER REP A LA “COMISSIÓ LLIMONA-SÓLLER”.

Lluís Castaldo, Joan Rotger, Catalina Sureda i Pere Ollers (ARCA).
Foto: B. Castaldo.
LA COMISSIÓ LLIMONA HA PLANTEJAT AL CONSELL DE MALLORCA LA URGÈNCIA DE DECLARAR BIC EL MONUMENT I CONJUNT ESCULTÒRIC “EL SANT SEPULCRE”.
Després de sol·licitar audiència per explicar personalment el Dossier Llimona i la petició de declaració de BIC per a l'escultura de Josep Llimona al Cementeri de Sóller, la Comissió Llimona ha estat rebuda (Lluís Castaldo, Blanca Castaldo i Pere Ollers d'ARCA) pel Vicepresident Joan Rotger, encarregat de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i la directora insular de Cultura i Patrimoni, Catalina Sureda.
La trobada, durant prop d'una hora, ha estat molt cordial i amb la documentació presentada damunt la taula, demostrant el Vicepresident que està en estudi pels Serveis de Patrimoni. De fet la Direcció Insular compta ja amb una nota o informe redactat per un tècnic de patrimoni.
Durant l'entrevista, el vicepresident Rotger s'ha mostrat molt interessat en conèixer tots els detalls de la situació que envolta el monument funerari, la seva desintegració, la passivitat municipal (hi ha dos escrits del Consell de Mallorca sense contestar), l'actuació del suposat concessionari que sense els permisos ha agafat una part de l'escultura. Així mateix ha demanat per conèixer les obres de Llimona a Mallorca i la situació d'aquestes a altres indrets.
La comissió li ha explicat els valors artístics, històrics i sentimentals del conjunt escultòric del Cementeri de Sóller lamentablement fet malbé. Hem reiterat les dades del nostre Dossier Llimona (escultures a Sóller, a l'església parroquial, medallons als Misteris de Lluc, funeràries a Arenys de Barcelona, per exemple).
El Vicepresident Rotger ha estat d'acord amb la importància del tema perquè es poden trobar casos similars en tots els cementeris de Mallorca. És conscient idò de la repercussió de la solució que s'adopti per a tots aquests casos. Demanarà un informe jurídic sobre el tema.
Finalment, ha manifestat el Sr. Rotger que com a responsables de Patrimoni “ho estudiarem i posarem tot el que estigui en la nostra mà per protegir aquesta escultura” comprometent-se alhora a una resposta.
La Comissió Llimona estima que la feina traçada tot just fa un mes segueix el seu curs i es pot ésser raonablement optimista perquè es confirma l'estudi dut a terme i la correcció de les nostres peticions.

23 de juny 2014

ARCA denúncia pintures esgrafiades al carrer Palau, devora la Seu i el Palau Episcopal

ARCA ha pogut tenir coneixement de les pintures esgrafiades que es duen a terme a la paret lateral de l'edifici conegut com a Can Socies o Can Feliu de Cabrera, la qual dóna al carrer Palau.

Aquest cèntric i històric carrer, es situa a escassos metres de l'abside de la Seu i del Palau Episcopal, una de les zones més importants i visitades del centre històric de Palma, pel seu valor cultural, visual i paisatgístic.

A més hem de recordar que tot el Centre Històric ha estat declarat Conjunt Històric i per tant sotmès a majors controls per evitar la vulgarització i per tal de controlar la qualitat de l’entorn.
Durant el darrer temps, s'ha creat una mala tendència, que suposa en esgrafiar cors a la façana d'aquest edifici que dóna al carrer Palau. La moda és tal, que es poden trobar imatges a internet, on es pot veure com els turistes decideixen deixar la seva signatura amorosa en la paret d'aquest carrer.

Actualment, la façana lateral d'aquest edifici ha quedat totalment avassada de cors, que malmenen la imatge d'una zona tan transitada i d'una importància històrica i cultural.

ARCA demana l'actuació urgent per part de l'Ajuntament de Palma per evitar la vulgarització i el progressiu deteriorament del Centre Històric

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Palma una major vigilància policial per evitar que la façana lateral del carrer Palau, contuinui essent esgrafiada i que es dugui a terme un pla de neteja, per evitar la mala imatge que donen aquests tipus de tendències.







18 de juny 2014

La Comissió Llimona-Sóller es reuneix amb el batle de Sóller

La Comissió Llimona-Sóller reunida amb el batle de la localitat.
Avui ha tingut lloc una reunió de més d’una hora entre el batle de Sóller, Carles Simarro i els membres de la Comissió Llimona-Sóller, a la qual han assistit Xisco Lladó i Plàcid Pérez (GRES), Rafaela Garcia (Col·lectiu Albaïna) i Josep Masot (ARCA). La reunió s’ha centrat en el grup escultòric anomenat El Sant Sepulcre (La Pietat), realitzat pel conegut escultor modernista català Josep Llimona, i s’ha tractat com a tema central la situació jurídica i patrimonial de l’obra en qüestió.
La Comissió Llimona-Sóller qualifica la reunió com a “fructífera”, tota vegada que l'Ajuntament de Sóller, en paraules del batle, ha entès que es tracta d'un bé municipal catalogat que forma part del patrimoni comú dels sollerics i que, per tant, correspon a l’Ajuntament la seva tutel·la. El batle ha comunicat a la Comissió el compromís adquirit pel promotor de la suposada restauració de la peça de que retornaria a Sóller l’escultura original. El promotor és un dels titulars de la concessió d’enterrament atorgada per l’Ajuntament a perpetuïtat, que ha encarregat fer-ne una còpia a una empresa de Pollença.
A instància de la Comissió, el batle s’ha compromès a exercir la tutel·la patrimonial sobre El Sant Sepulcre, sempre que els informes tècnics i jurídics així ho determinin. La Comissió, per la seva banda, li ha demanat que comuniqui per escrit els termes d’aqueixa tutel·la, que haurien de contemplar i fixar aspectes tals com la data màxima de retorn de la peça original, garanties de conservació per al transport, assegurança, etc. fins al lloc que ocupava al cementeri de Sóller.

El debat sobre la ubicació definitiva de la peça, s'ha deixat en un segon terme, ja que el més important en aquests moments és la recuperació del grup escultòric per part del municipi. No obstant això, i a insistència del batle, els presents han manifestat la seva opinió unànime de que el monument hauria de tornar a ocupar el lloc que el propi autor li va atorgar al cementeri vell de la localitat.

ARCA manifesta la seva alegria per la sentència del TSJB sobre Es Guix

Membres de la plataforma en defensa de Lluc.
Demanam que no es recorri la sentència davant el tribunal Suprem i que s’admeti la barbaritat contra el nostre Patrimoni Cultural i Paisatgístic que implicava l’absurda urbanització.

Des d’ARCA hem mantingut una constant vigilància sobre aquest perill inacceptable de destrucció d’un entorn privilegiat dins la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat.

Després d’aquesta contundent sentència contra l’urbanisme a la carta, seria bó que el Vicepresident del Govern i ex-batle d'Escorca, Sr Antoni Gómez fes unes declaracions públiques reconeixent la seva gravíssima errada.

També l’any 2011, el Conseller Company deia que la urbanització des Guix estava damunt la seva taula per estudiar-la, rebent les crítiques de tota la gent que estima el Patrimoni. Després d’aquesta sentència estaria bé reconèixer les errades i les polítiques equivocades que el que fan és posar en risc la nostra economia.

Potenciar la Serra ja declarada Patrimoni de la Humanitat

Projecte des Guix
La figura de Patrimoni de la Humanitat per a la Serra de Tramuntana atorgada per la UNESCO, s’ha de vetllar i millorar. Qualsevol merma de la qualitat paisatgística, natural o etnològica, com seria l’aberrant intenció de crear un poble a “Es Guix” o continuar amb la urbanització existent, de sobte seria vist com  un  cop contra els interessos de futur de la nostra comunitat.

ARCA ha treballat contra la urbanització des Guix i a favor de la declaració de la Serra de Tramuntana Patrimoni de la Humanitat. `Celebram aquesta sentència i esperam que serveixi per evitar també altres agressions i passes enrera amb el Patrimoni de Mallorca.


El futur econòmic i turístic passa per la conservació

ARCA organitza un col·loqui-debat titulat “La protección de los centros históricos inscritos en la UNESCO”

Mercè Gambús, Marina Batinic i Pere Ollers.
Ahir dimarts 17 de juny ARCA va organitzar un col·loqui que duia per títol “La protección de los centros históricos inscritos en la UNESCO”, a càrrec de Marina Batinic, estudiant de Màster de Patrimoni per la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD) per conveni de doble titulació amb el Màster de Patrimoni cultural de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

La presentació fou a càrrec de la Dra. Mercè Gambús Saiz, professora del departament de Ciències Històriques i Teories de les Arts de la UIB i tutora de l'alumna Marina Batinic. El president d'ARCA, Pere Ollers, precedí a les convidades amb una salutació per a les persones assistents que ompliren el local de la nostra entitat.

Marina Batinic explicant a la seu d'ARCA els seus estudis.
El col·loqui tractà sobre la gestió de centres històrics, on Marina Batinic va expossar alguns exemples que ha estudiat d'aprop, com ara el cas de Bath (Regne Unit), Albi (França), Split i Dubrovnik (Croàcia).

Una vegada finalitzada la dissertació, es dugué a terme un petit debat, per tal d'avaluar com tots aquests exemples poden ajudar en el cas de Palma sigui declarada com a Patrimoni de la Humanitat.


16 de juny 2014

ARCA denúncia l'estat d'abandonament de la muralla de Palma


ARCA ha organitzat dues visites en francès per la façana marítima de Palma

Marina Batinic dirigeix les seves explicacions als assistents
ARCA i amb la col·laboració de l'Aliança Francesa ha organitzat aquest passat cap de setmana dues visites en francès titulades "Passeig per la façana marítima de Palma", a càrrec de Marina Batinic, estudiant de Màster de Patrimoni per la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD) per conveni de doble titulació amb el Màster de Patrimoni cultural de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

11 de juny 2014

Activitats culturals en francès


ARCA ofereix dues visites en francès titulades “Passeig per la façana marítima de Palma”, a càrrec de Marina Batinic, estudiant de Màster de Patrimoni per la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD) per conveni de doble titulació amb el Màster de Patrimoni cultural de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

- Divendres 13 de juny a les 16'30h.
- Dissabte 14 de juny a les 11'00h.

Sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 Baixos.

Preu: 3 euros.

Inscripció prèvia, places limitades

Col·labora: Alliance Française de Palma de Mallorca

10 de juny 2014

PRIMERES ACCIONS DE LA COMISSIÓ LLIMONA-SÓLLER

Pere Ollers (ARCA) i Blanca Castaldo lliurant
instància davant el Consell de Mallorca
PRESENTATS ESCRITS DAVANT L’AJUNTAMENT DE SÓLLER I DAVANT EL CONSELL DE MALLORCA

La Comissió Llimona-Sóller, exercint l'acció popular administrativa per declaració de BIC, en el cas del Consell de Mallorca i, l'acció veïnal i ciutadana de defensa de bens locals de domini públic, en el cas de l'Ajuntament de Sóller, han presentat dos escrits al registre d'entrada de les dues institucions. Duen annex, un dossier de 45 pàgines que explica, entre d'altres aspectes, la importància de l'obra, bé patrimonial del municipi de Sóller i de Mallorca i, es detalla la història fins a la seva desaparició i, el maltractament sofert pel conjunt escultòric, comparant l'actuació d'institucions d'altres llocs, envers una obra de gran qualitat i de l'autor més important d'obra funerària del modernisme.

El primer escrit és una sol·licitud dirigida al Vicepresident i Conseller de Cultura, Patrimoni i Esports del de Comissió de Patrimoni Històric de Mallorca del Consell de Mallorca, per demanar que es protegeixi el monument funerari com a BIC i l'altre escrit s’adreça al Consistori en Ple de l'Ajuntament de Sóller, per demanar que recuperi d'ofici el conjunt escultòric. Els dos escrits fonamenten jurídicament la propietat municipal de l'obra de Josep Llimona, “El Sant Sepulcre”, actualment mutilada, profanada i espoliada en part, del Cementeri de Son Sang.

OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ I DEIXADESSA INSTITUCIONAL

També s'exposen les Lleis de Protecció de Patrimoni Històric, la reglamentació de Cementeris i Drets Funeraris, Lleis de Drets morals de l'autor, etc... que tant el Consell de Mallorca com l'Ajuntament de Sóller han deixat de complir amb la seva inactivitat davant aquest tema.

La Pietat de Josep Llimona al cementiri de Sóller
Es recorden a l'Ajuntament les seves obligacions en defensa del Patrimoni i que, la seva deixadesa davant l'absència d'aquest Bé Catalogat del seu lloc, la sepultura 249 del Cementeri de Son Sang, pot ser constitutiva d'infracció penal per malbaratament de recursos patrimonials.

En resum, es demana la declaració de Bé d'Interès Cultural per l'obra i la protecció de l'entorn propi del BIC per a tot el Cementeri, que implica una major protecció.

Per altra banda, es demanen mesures cautelars urgents, entre d'altres, demanar als titulars de la sepultura el retorn immediat de la part desapareguda, recorrent a la col·laboració urgent de les Forces de Seguretat de l'Estat si la petició no fos atesa immediatament pels titulars.

CONCEDIDA AUDIÈNCIA PEL BATLE DE SÓLLER (DIMECRES 18 A LES 12H) I DEMANADA AL VICEPRESIDENT ROTGER.


ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que intervengui urgentment, per evitar que les branques d'un arbre facin malbé la teulada dels Rentadors des Jonquet

Foto: Benet Bohigas.
ARCA ha pogut teneir coneixement de les branques que pengen d'un hermòs arbre i que es situen sobre la teulada de l'edifici públic i catalogat dels Rentadors des Jonquet.

La frondositat d'aquest arbre ha fet que les seves branques s'estenguin de tal manera, que a dia d'avui suposin un perill per a la conservació de la teulada d'aquest edifici i sobretot les ceràmiques decoratives que coronen el vèrtex d'aquesta.


Foto: Benet Bohigas.





ARCA considera urgent que el personal especialitzat de l'Ajuntament de Palma intervengui en aquest assumpte i podi amb molta cura les branques que es situen sobre la teulada dels Rentadors, per evitar que una ventada pugui trencar les branques i aquestes caiguin sobre la teulada i facin malbé a les teules i a les ceràmiques decoratives del vèrtex.

9 de juny 2014

Recorregut embARCA't: “Descobrint els racons del Teatre Principal”

Grup d'ARCA sobre l'escenari del Teatre Principal.
Foto: Vicenç Torres.
El passat dissabte 7 de juny ARCA va organitzar un recorregut embARCA't titulat “Descobrint els racons del Teatre Principal”, dirigit per l'actor i director Vicenç Torres.
 
L'activitat pretenia donar conèixer els racons i secrets del Teatre Principal des de la mirada d'un actor.

Una visita completa, que ens va permetre accedir, per aquells indrets que només coneixen els actors o el personal que fa feina en el món de l'escena. El fet de conèixer el teatre per de dins, ens féu valorar molt més el treball de la interpretació i la posta en escena.
 


 

5 de juny 2014

ARCA denúncia el soterrament d'un forn de calç catalogat en el trancurs d'unes obres

Foto: Michel's.
ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres d'asfaltament del camí de Cala Egos, que condueix fins a la urbanització de l'Almudaina II. Durant el transcurs d'aquestes obres un forn de calç catalogat per l'Ajuntament d'Andratx (EE 155) ha estat mig soterrat pels enderrocs de l'obra.

ARCA ha realitzat vàries denúncies a l'Ajuntament d'Andratx

ARCA ja ha denunciat en reiterades ocasions que aquest forn de calç presenta bruticia a l'interior, primer al maig de 2011 i una segona vegada, a l'abril de 2014, sense que l'Ajuntament d'Andratx hagi actuat al respecte, fins al moment.

ARCA demana sancions per als infractors

En aquests moments, la situació és molt més greu, perquè s'ha atemptat indiscriminadament contra un bé catalogat, el que pot provocar danys irreversibles. Segons l'article 101 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears 12/1998 reconeix aquesta actuació com a una infracció molt greu, llavors l'administració cal que actui amb els mecanismes legals contra els responsables que han fet malbé a un bé catalogat.

ARCA vol recordar una vegada més, que la fitxa del catàleg muncipal (EE 155 i EE 156) parla d'un grau de proteció integral i també en l'apartat intervencions, especifica que cal netejar l'interior de bruticia que s'acumula, degut a que s'ha utilitzat com a femer. També recordar que cal consolidar les parets, perquè aquestes no acabin enderrocan-se.

ARCA s'ha adreçat al Consell de Mallorca i Ajuntament d'Andratx

Foto: Michel's.
ARCA ha demanat al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Andratx que un tècnic es desplaci fins al camí de Cala Egos i avalui el dany provocat al forn de calç catalogat (EE 155).

També ha instat perquè l'administració actui amb els mecanismes legals per sancionar als responsables d'aquesta infracció, considerada molt greu segons l'article 101 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears 12/1998.


Per últim, també hem demanat la netaja dels forns de calç catalogats EE 155 i EE 156 i el restabliment de les seves estructures

4 de juny 2014

CONSTITUÏDA LA “COMISSIÓ JOSEP LLIMONA - SÓLLER” PER AL RETORN DE LA PART QUE FALTA DEL CONJUNT ESCULTÒRIC “EL SANT SEPULCRE”

Membres de la "Comissió Josep Llimona-Sóller"
Col∙lectiu Albaïna – Grup de Recerca i Estudis de Sóller – ARCA i artistes individuals com Lluís Castaldo, José María Sicilia i Pep Bauçà ajunten esforços per defensar el patrimoni artístic de Sóller.

Davant dels fets que han envoltat la sortida no autoritzada de l'escultura de Josep Llimona del Cementeri de Sóller ja fa més d'un any, de la constatació de que s'estava fent una còpia de la mateixa i del posicionament de l'Ajuntament de Sóller a favor de col∙locar la còpia al lloc de l'original, s'han estat fent una sèrie d'accions i gestions, fins ara de forma individual per part de diferents col∙lectius i persones individuals. Ara, però, hem decidit unir esforços i treballar totes plegats per la protecció del patrimoni de Sóller i, en concret, per seguir lluitant pel retorn immediat del conjunt escultòric de Josep Llimona al lloc que li correspon i pel que l'artista la va concebre: davora la sepultura 249 del Cementeri de Sóller.
El conjunt escultòric funerari anomenat “El Sant Sepulcre” va ésser fet per encàrrec de la família Morell per estar situada a la vora de la sepultura 249 i en el Cementiri de Sóller tal com expliquen els historiadors. El monument és obra de l'escultor Josep Llimona, considerat pel experts en història de l’art un dels renovadors més destacats de l’escultura del moment, i sense cap dubte l’escultor modernista per antonomassia al nostre país.
El que reivindicam és que el conjunt escultòric (ara separat i mutilat perquè s'ha separat una part de l'escultura de l'altra) torni al Cementeri de Sóller i es conservi adequadament.
La Comissió insular de Patrimoni Històric (del Consell de Mallorca) també ha mostrat total passivitat davant els fets sense preocupar-se per informar-se del cas ni obrir cap expedient.
Ara feim pública la constitució de la Comissió Josep Llimona – Sóller, formada per les següents entitats i particulars: ARCA, GRES, Lluís Castaldo, Blanca Castaldo, José María Sicilia, Pep Bauçà i Col∙lectiu Albaïna.
La Comissió Llimona-Sóller té previst realitzar tot un seguit d'accions fins aconseguir el retorn del conjunt escultòric ( i evitar la desaparició d'aquest bé catalogat del municipi que, recordem, forma part del patrimoni municipal i de tots els sollerics i solleriques i és una peça important del Patrimoni artístic de Mallorca i del nostre país.

Més informació sobre l'Enterrament de Crist" de Josep Llimona del Cementiri de Sóller: http://cementiridesoller.wordpress.com/

Nova visita a la Llotja i el seu terrat

Foto: Marina Batinic.
Nova visita a la Llotja i el seu terrat

Dimarts 10 de juny a les 17'00h.

Sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 Baixos.

preu: 5€ socis i estudiants
         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades



Dijous 5 de juny PLACES ESGOTADES

2 de juny 2014

Recorregut embARCA't: Visita a Vil·la Francisca

Vista de Vil·la Francisca.
Foto: Benet Bohigas.
El passat dissabte 31 de maig ARCA va dur a terme un recorregut embARCA't titulat “Visita a Vil·la Francisca (Bunyola)”, dirigida per Bàbara Galmés, família propietària i la historiadora Bàrbara Suau.

EL CASAL MODERNISTA DE VIL·LA FRANCISCA (BUNYOLA)

El casal modernista de Vil·la Francisca, de Bunyola, construït entre 1908 i 1911, fou dissenyat pel delineant Guillem Puig i Salvà, a instàncies de la propietària, Francisca Creus Borràs, que havia fet fortuna a Filipines. 

Aquesta singular construcció combina els trets modernistes -a la moda de l’època- i els orientals -com a record de l’estada de la propietària a Filipines, la qual volia que la casa semblàs una pagoda oriental-. 

Bàrbara Galmés dirigint la visita al grup d'ARCA.
Foto: Benet Bohigas.
A Bunyola el casal és conegut popularment amb el nom de la Torre, ja que a un costat de la construcció s’alça una torre quadrada, coronada amb un pinacle de rajoles verdes i grogues

El casal de Vil·la Francisca mostra nombrosos elements i detalls modernistes i orientals: el pòrtic d’accès, el jardí, l’escala onada, amb un drac a cada costat, columnes amb capitells  florals, rajoles decorades o mobles i objectes orientals, entre d’altres. 


Text: Bàrbara Suau.

Fotografies: Benet Bohigas.