30 de nov. 2015

ARCA visita el Molinar de Montuïri per recolzar aquest conjunt patrimonial

El grup d'ARCA davant el molí d'en Ferrando.
El passat dissabte 27 de novembre ARCA organitzà una visita cultural al Molinar de Montuïri de la mà dels investigadors locals Joan Socies i Francesc Canuto.

El 2015 ha estat l'any del Molinar de Montuïri i s'ha volgut posar en valor aquest espai patrimonial de l'interior de l'illa pel seu valor històric i cultural.  

ARCA vol donar suport a aquesta iniciativa popular impulsada per una sèrie d'entitats i persones sensibilitzades amb el Patrimoni Cultural d'aquesta localitat. 

Joan Socies i Francesc Canuto ens guiaren la visita
Durant la visita poguerem veure i gaudir d'alguns exemples arquitectònics de primer d'ordre que formen part del nucli històric de Montuïri. Un cop arribarem a la part més alta de la localitat, contemplarem la plaça de les Tres Creus, on ARCA hi va intervenir fa una sèrie d'anys per un atac indiscriminat a aquest element històric i cultural. Posteriorment, varem poder conèixer d'aprop els diferents molins que formen part i donen nom a aquesta zona. L'exemple més destacat fou el molí de Can Nofre, datat al segle XVII, restaurat exemplarment pel seu propietari, Joan Mesquida i que a dia d'avui és visitable interiorment i es pot gaudir d'una exposició etnogràfica de la Mallorca rural.
Interior del molí de Can Nofre.

La visita finalitzà a un mirador, on s'havia de situar un futurible Ecomuseu. Allà, és present el molí d'en Ferrando i es poden gaudir d'unes magnífiques vistes del pla que envolta la localitat de Montuïri.

25 de nov. 2015

ARCA demana consens pels canvis al Saló de Plens de l'Ajuntament de Palma

El Saló de Plens de l'Ajuntament de Palma actualment.
ARCA sobre la modificació dels elements de la presidència del Saló de Plens de Cort

En aquests canvis és necessari consens i que intervinguin experts en patrimoni

Tota la Sala de Plens de Cort és una peça d'interiorisme artístic de principis de s. XX segons uns plans d'intervenció artística d'acord amb el que exposa al llibre pagat per l'Ajuntament de Palma a la professora Catalina Cantarelles. La presidència de la Sala contenia un dosser, pareix que d'origen de principis del s. XIX, encara que l'actual provenia d'una intervenció de 1902 i amb aquest dosser, símbol monàrquic, s'hi trobava, com recorda la gent, un crucifix de Tomàs Vila i més abaix el bust del Rei actual.

Canviar una Sala de tanta història i cultura com la principal de Cort, on es reuneix el plenari i la ciutadania, on hi ha els actes més importants, inclosos els plens, mereix una intervenció dels experts en art i mobiliari de l'Ajuntament de Palma, igual que al Consell de Mallorca, a part de, lògicament, de comptar amb el màxim consens possible, per no "maltractar" ningú (per exemple els fills il·lustres, quadres dels quals han canviat) i per no sotmetre la Sala a un ball de mobiliari cada canvi de "govern municipal".

ARCA es sorprèn que una simple intervenció que es va fer al Consell de Mallorca hagués de comptar amb el vist i plau de la Comissió de Patrimoni i a l'Ajuntament de Palma, canvis d'una importància cabdal no tenguin el parer ni tan sols del conservador de patrimoni o d'un expert en art del Consistori palmesà. Qualsevol no pot intervenir en un lloc amb tanta d'història i amb un pla artístic predefinit històric, ja conegut per tota la Ciutat.

El canvi d'ubicació del bust de Rei
Sobre aquest tema no ens pronunciam perquè és una decisió que pertany a la legalitat, que ha de valorar el Secretari municipal o qui pertoqui.

La retirada del crucifix a una sala adjunta
S'ha de dir que aquesta peça és de l'escultor Tomàs Vila i té un valor cultural en si mateixa. Independentment de la ubicació de la peça, sobre la qual no opinam, repetim, és important que qualque conservador o restaurador municipal expliqui si està en un lloc idoni  per a la conservació i custòdia adients. 

La retirada del dosser. Una petjada de la història
Segons els historiadors, sembla que el dosser que s'ubicava just darrera la tribuna del batle i l'equip de govern era, des de fa dos-cents anys el testimoni a la sala de Plens de la importància de la ciutat de Palma per a les Corts de Castella, a les que tenia dret a vot. Aquesta concessió ja es va fer des de l'any 1717 però no es va penjar el dosser fins a 1809, lligat als fets històrics de les Corts de Cadis.

És indiscutible la vàlua patrimonial d'aquest element per la història que representa, sense entrar en judicis de valor sobre la monarquia d'aquella època ni el centralisme  manifest. El rastre de la història és el que és. ARCA demana que s'asseguri la conservació adequada d'aquest element, estigui o no exposat, i això sota el control d'una persona experta en conservació de teixits.

No és convenient modificar un lloc tan emblemàtic i històric de la Ciutat sense consens
ARCA creu que seria bo haver cercat el consens abans de llevar el dosser i donar un tractament gairebé unitari a les parets del saló de plens, omplint la que presideix la sala, dels retrats de determinats Fills Il·lustres.
Ens mereixen tots els respectes els Fills il·lustres seleccionats per presidir la sala, no obstant creim que no és producte del consens i al nostre criteri la paret de darrera, el president del Ple mereix un tractament distint de la resta.

ARCA demana:
Que l'equip de govern cerqui el consens per  aquests canvis en la Sala de Plens, lloc representatiu de tota la Ciutat i asseguri d'acord amb el parer tècnic d'una persona experta la conservació adequada dels elements retirats de la Sala (el crucifix i el dosser). 

Seria desitjable, i això ho deim com a entitat cívica que reuneix entre les persones sòcies totes les sensibilitats, que es cerqui el consens per aconseguir decidir què es posa a la paret principal de la Sala de Plens. Seria bó que els nostres Fills il·lustres no es vegin obligats a deambular d'un costat a l'altre segons la ideologia dels diversos  governs municipals.

Aquesta reflexió de futur hauria d'incloure la conveniència o no de mantenir el dosser i en qualsevol cas la conservació de la peça que és testimoni de la història i té una antigüitat mínima de cent anys. 

ARCA demana que l'Ajuntament de Palma que revisi la fitxa de catàleg de Cort i l'inventari del Fons Artístic que hauria d'estar ja fet

Perquè aquests canvis es duguin a terme correctament, un Ajuntament com el de Palma no es pot permetre no tenir un Inventari de Fons Artístic adequat i un Catàleg Municipal actualitzat. Demanam que l'Ajuntament de Palma disposi urgentment la revisió de la fitxa del Catàleg Municipal, actualitzant-la i l'elaboració adequada de l'Inventari del Fons Artístic municipal.

24 de nov. 2015

Recorregut embARCA't: "Visita al Molinar de Montuïri".

Fotografia: Pep Camps Carrió.
Dissabte 28 de novembre a les 9'30h.

“Visita al Molinar de  Montuïri”.

El 2015 ha estat l'any del Molinar de Montuïri, on una sèrie d'entitats i persones sensibilitzades amb el Patrimoni Cultural d'aquesta localitat han volgut posar en valor aquest espai patrimonial de l'interior de l'illa pel seu valor històric i cultural. 


La visita inclourà la visita al molí de Can Nofre, una casa-molí que presenta les seves aspes restuarades.

dirigit pels investigadors Joan Socies, Francesc Canuto i Biel Mayol.

punt de trobada: Sortida amb vehicles privats des del camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

preu: 5€ socis i estudiants
        8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

23 de nov. 2015

ARCA ha organitzat unes Jornades de Patrimoni Industrial

Antic complex industrial de Can Ribas (La Soledat), restuarat
pel Patronat de l'Habitatge de l'Ajuntament de Palma.
ARCA ha organitzat unes Jornades de Patrimoni Industrial els dies 19 i 20 de novembre en el marc de donar a conèixer el Patrimoni Industrial de Mallorca i potenciar els seus valors culturals i turístics. Les jornades han comptat amb el patrocini del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i el Col·legi Oficials d'Enginyers Industrials de les Iles Balears (COEIB). També han comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sóller, el Museu-Casa de Cultura Sóller i l'Hotel Los Geranios.

Per aquest motiu, ARCA ha convidat als arquitectes Alberto Humanes Bustamante i Antoni Vilanova Omedas, especialistes en Patrimoni Industrial, perquè ens expliquin de primera mà la importància que té per a la nostra societat i economia rehabilitar antics espais industrials.

Esquerra, fàbrica de Calçats Gorila i antiga
xemeneia de Can Ribas a la Soledat.
El senyor Alberto Humanes és membre del Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) i ha participat en la redacció del Pla Nacional del Patrimoni Industrial. Persona amb una amplia experiència en aquest camp i que ens donarà idees de com i quina forma es poden recuperar els espais industrials de Mallorca.

El senyor Antoni Vilanova és un arquitecte especialitzat en patrimoni industrial, membre d'AMCTAIC (Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya) i president d'AADIPA (Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic). El passat 18 de juny, ja fou convidat per ARCA, per parlar del cas de Can Bibiloni i altres exemples de Patrimoni Industrial de Mallorca.

El dijous 19 de novembre es dugué a terme una Taula rodona sobre “L'actualitat del Patrimoni Industrial: el Pla Nacional”.

Ponents:
- Alberto Humanes, Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).
Vilanova, Coll, Forteza, Masot i Humanes a la seu del COAIB
- Antoni Vilanova, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).
- Kika Coll, Directora Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca.
- Josep Masot, vicepresident d'ARCA.

Moderada per Antoni Forteza, arquitecte del COAIB.

Lloc: Seu del COAIB. Carrer de la Portella, 14 (Palma).

Durant el matí, els senyors Humanes i Vilanova varen visitar les fàbriques de Can Ribas i Calçats Gorila al barri de la Soledat, de Palma.

Divendres 20 de novembre col·loqui sobre “El cas de Sóller i els valors del Patrimoni Industrial”.

Ponents:
- Antoni Quetglas, arxiver municipal de l'Ajuntament de Sóller.
- Plàcid Pérez, historiador local.
- Alberto Humanes, Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).

Reunió tècnica al Museu de Ciències de Sóller.
Lloc: Museu-Casa de Cultura Sóller. Carrer de la Mar, 13 (Sóller). 

Durant el matí hi hagué reunions tècniques amb membres del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Sóller, per parlar dels usos i viabilitat que es pot donar al Patrimoni Industrial de Sóller. Posteriorment, es dugué a terme una visita a la Fàbrica Nova de Sóller i al teatre la Defensora, els quals són motiu d'urgent intervenció. 

Recorregut embARCA't: “El desbordament de sa Riera”.

Albert Bouzas ens mostrà un dels pocs
elements que resten de la Palma del segle
XV al carrer de la Impremta d'en Gelabert.
ARCA va organitzar el passat dissabte 21 de novembre un recorregut embARCA't titulat: “El desbordament de sa Riera”, dirigit per Albert Bouzas.
L'itinerari ens recordà un dels capítols més tràgics ocorregut a Ciutat, el 14 d'octubre de 1403, on degut a una riada varen morir aproximadament 5.000 persones d'un total d'una població 21.000 persones que hi havia a Ciutat. Segons les fonts de l'època ens parlen que hi hagué una onada d'uns vuit metres d'alçada i les cases quedaren totalment desintegrades. 

Els voltants del torrent de la Riera (actualment la Rambla, carrer de la Riera, carrer de la Unió i el Born) quedaren totalment arrassats i tots aquests solars es convertiren en horts i no es recosntruiren fins a finals del segle XV i principis del XVI.

20 de nov. 2015

ARCA inaugura les Jornades Patrimoni Industrial

Antoni Vilanova, Kika Coll, Antoni Forteza, Josep Masot
i Alberto Humanes a la seu del COAIB.
ARCA inaugurà les Jornades de Patrimoni Industrial ahir dijous 19 de novembre amb una taula rodona sobre “L'actualitat del Patrimoni Industrial: el Pla Nacional”, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB).

Varen intervenir com a ponents:
- Alberto Humanes, Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).
- Antoni Vilanova, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).
- Kika Coll, Directora Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca.
- Josep Masot, vicepresident d'ARCA.

Moderat per Antoni Forteza, arquitecte del COAIB.

Avui continuarà amb un col·loqui sobre "El cas de Sóller i el patrimoni industrial", a les 19'30h al Casal de Cultura-Museu de Soller (Carrer de la Mar, 13. Sóller). 

19 de nov. 2015

Jornades Patrimoni Industrial a Sóller


Demà, divendres 20 de novembre a les 19'30h.


Col·loqui: “El cas de Sóller i els valors del Patrimoni Industrial”.

Ponents:
- Antoni Quetglas (arxiver de l'Ajuntament de Sóller).
- Plàcid Pérez (historiador local).
- Alberto Humanes (IPCE).

Lloc: Casal de Cultura- Museu de Sóller. Carrer de la Mar, 13 (Sóller).


Organitza: 





Patrocinen: 






Col·laboren:

18 de nov. 2015

Jornades Patrimoni Industrial a Palma

Demà, dijous 19 de novembre a les 20'00h: Taula rodona sobre “L'actualitat del Patrimoni Industrial: el Pla Nacional”.

Ponents:
- Alberto Humanes, Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).
- Antoni Vilanova, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció
en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).
- Kika Coll, Directora Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca.
- Josep Masot, vicepresident d'ARCA.

Modera: Antoni Forteza, arquitecte del COAIB.

Lloc: Seu del COAIB. Carrer de la Portella, 14 (Palma).



 Organitza:





Patrocinen:

17 de nov. 2015

Recorregut embARCA't: "El desbordament de sa Riera”.

Dissabte 21 de novembre a les 10'30h.

"El desbordament de sa Riera”.

Itinerari que recordarà un dels capítols més tràgics ocorregut a Ciutat, el 14 d'octubre de 1403.

dirigit per Albert Bouzas.

sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

preu: 5€ socis i estudiants
        8€ no socis


Inscripció prèvia, places limitades.

16 de nov. 2015

13 de nov. 2015

ARCA presenta al Consell de Mallorca un escrit del professor emèrit de la UIB, José Morata a favor de la conservació de sa Feixina

ARCA ha entregat al Patrimoni del Consell un interessant informe a favor de la conservació del monument de sa Feixina escrit pel professor emèrit de la UIB José Morata

José Morata ha impartit classes d’Història de l’Art a la UIB i ara és professor emèrit de la mateixa.
ARCA li va sol·licitar el seu parer i ens ha proporcionat aquest magnífic escrit.
Ens limitam a reproduir alguns dels seus paràgrafs i els adjuntam per si és del seu interès, l’escrit complet.

Conservar és més pràctic i intel·ligent, destruir és inútil
En Morata comença el seu informe dient:

“Este informe sobre el hito urbano de La Faixina tiene como objetivo señalar que la conservación de un determinado hecho arquitectónico o urbano no puede depender ni de las intenciones de su promotor, ni de los deseos de su creador, ni tampoco de la lectura, interpretación o simbolismo que se le pueda atribuir.”

I continúa:
Para fundamentar esta aseveración es conveniente analizar unos ejemplos históricos que son significativos de las posturas que otorgan a la conservación una primacia sobre la destrucción. Las conclusiones que se derivan del análisis de los casos que se mencionan a continuación y, también de otros muchos, ponen de manifiesto que el reempleo y la reutilización suponen la postura más práctica e inteligente frente a la destrucción que siempre se caracteriza por su inutilidad.”

Los argumentos que propugnan la desaparición de cualquier elemento arquitectónico o urbano, -vistos con la perspectiva que les da el paso del tiempo-, son gratuitos, aunque deriven de razones justificadas que podemos llegar a comprender e incluso compartir. Entre ellas, el infinito dolor que padecieron las victimas de la vesania de sus promotores. Pero, ni las intenciones del constructor primigenio ni la comprensible reacción ante ellas, tienen en cuenta que el objeto o manufactura son sólo el soporte de los contradictorios significados que uno y otros le puedan atribuir. Si acudimos al símil lingüístico son sólo una parte de la arbitrariedad del signo y la fluctuante relación entre el significante y el significado es una convención que felizmente se puede forzar o transgredir.”

Exemples de adaptacions de monuments despullant-los de significats
La demolición formaba parte del deseo de descontaminar una arquitectura, zona o terreno que encarnaba el dolor más extremo. Si atendemos al sentimiento y al sacrificio es una reacción lógica, pero llevada al extremo provocó actuaciones casi incomprensibles. Porque se llegó a proponer la demolición del templo cristiano sobre el Gólgota, iniciado por Constantino, por considerar que este lugar era demoníaco; e incluso, se talaron bosques sacros paganos por creer que sus árboles eran malditos. Pero con el paso del tiempo, en torno a siglo VI, se impuso una postura más equilibrada y práctica. Era algo tan sencillo como cambiar el nefasto significado originario, con todas sus connotaciones negativas, por uno nuevo que redimía gozosamente a unas arquitecturas, piedras y lugares que evidentemente no tenían ninguna culpa de las tropelías que en ellos habían realizado los hombres. Esta respuesta aunque tardía implicó la transformación de los templos paganos en iglesias, lo que representaba la ruptura de la barrera convencional entre significantes y significados tal como se había concebido hasta el momento. No hablo ni de arte, ni de patrimonio, es una cuestión de lectura: a partir de la transgresión de la dualidad del signo las mencionadas arquitecturas y lugares pasaron a ser leídos de otra manera. Este cambio no sólo afectó a la conservación de monumentos insignes (Panteón de Roma) pues abarcó a otros muchos.

Posiblemente el ejemplo mas significativo de la capacidad de absorción de variados significados, funciones y usos sea la catedral de Siracusa.”

Les empremtes del totalitarisme
Frecuentemente se alude a que los rastros de los totalitarismos del s. XX se han suprimido totalmente de los paises afectados. Esto no es cierto ni el caso de Italia, Alemania o Rusia. Y los ejemplos serían numerosísimos. Naturalmente se les ha eliminado el simbolismo de enseñas o inscripciones pero subsisten con otras funciones. Vuelvo a repetir que no quedaría nada en pie si intentáramos borrar absolutamente todo lo ensuciado. Porque el dictador, en la misma visita que supuso la inauguración del hito de la Faixina, también asistió al traslado de los despojos del último rey de Mallorca a la capilla de la Trinidad de la catedral de Palma, rehabilitada convenientemente para la ocasión. Llevado al extremo ¿cualquier rastro de lo nefasto se convierte en canditato a la destrucción?”

El canvi de significats o el prescindir d’ells
“Frente al vandalismo y la destrucción, -que también han existido-, tal vez sea una característica de la historia europea sobre esta cuestión, la capacidad de conservar, eliminando los significados de unas instituciones y símbolos que ingénuamente aspiraron ser eternos. Pero ni los que los promovieron lo han sido ni sus ideas ni sus instrumentos tampoco. El cambio de significados o simplemente el prescindir de ellos supone acercarse humildemente a los objetos, no traspasar su propia materialidad, restándoles las intenciones de sus promotores. He aquí la gran revancha: ya no sirven para significar. Y el resultado puede ser anodino si se quiere, pero la desvirtuación se nos revela más útil y más barata que la destrucción. Puede ser también contradictorio, porque la mezcla es paradigmática de las servidumbres implicitas todo colectivo o persona, frente al puritanismo poseedor de la verdad absoluta.”

Presentat el llibre “Mallorca, la isla de los escritores”, de Franco Mimmi.

Franco Mimmi durant la seva presentació a la seu d'ARCA.
Ahir Dijous 12 de novembre fou presentat a ARCA el llibre: “Mallorca, la isla de los escritores”, de l'escriptor i periodista Franco Mimmi.

El llibre fa un recull dels escriptors més universals que han passat i residit a Mallorca i on aquesta fou font d'inspiració per a la seva obra. Entre d'altres podríem destacar a les següents personalitats: George Sand, Rubén Darío, Gertrude Stein, Jorge Luis Borges, Robert Graves, Agatha Christie, Camilo José Cela, etc. 


10 de nov. 2015

Presentació llibre: “Mallorca, la isla de los escritores”.

Dijous 12 de novembre a les 19'30h.

Presentació del llibre: “Mallorca, la isla de los escritores”, de l'escriptor i periodista Franco Mimmi.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

Informació de la contraportada del llibre: 

El Mediterráneo con su aventura milenaria y sus infinitas desventuras, sus brisas y sus vicios, sus lenguas y sus malentendidos, sus amores y sus guerras, su increíble patrimonio cultural, nuestra antigua infancia, nuestro futuro indescifrable... Circundada por este mar que es nuestro destino, con la Península Ibérica a un lado, la Itálica al otro, la costa africana al Sur, está Mallorca: una isla pequeña pero no muy pequeña, una isla grande pero no muy grande, agua y arena, rocas y árboles, colinas fértiles y montes escarpados: un universo en miniatura, una perla. 


Un atraque perfecto para las primeras rutas que audazmente se alejaban de la costa, el objeto de deseo para el invasor en busca de botín y el ansiado retorno para quien partía a depredar, el lugar ideal para quien, inmóvil, quisiera el mar como defensa y para quien, inquieto, lo quisiera como aventura. Cómo sorprenderse si Mallorca se ha convertido en una atracción invencible para esos extraños animales hambrientos precisamente de aventura – quizás ajena, para correrla con gran placer y poco riesgo – que son los escritores. Y de hecho, de George Sand a Jorge Luis Borges, de Robert Graves a Agatha Christie, de D.H.Lawrence a Albert Camus, y muchos muchos otros, han venido aquí en tropel desde todo el mundo en busca de belleza y tranquilidad para nutrir su inspiración, para escribir un libro o incluso un solo verso, para vivir como eremitas felices o para mezclarse felizmente con sus colegas isleños, para una corta y frívola vacación o para dar sentido a toda su existencia.

9 de nov. 2015

ARCA demana al Consell de Mallorca la declaració com a Bé Catalogat Insular del monument de sa Feixina.


ARCA presenta al Consell de Mallorca la petició perquè sigui declarat bé catalogat insular el Monument de sa Feixina. Petició avalada amb informes de persones expertes.

A més adjuntam dues Sentències de Tribunals favorables a mantenir aquests elements patrimonials que reforçarien la idea de que el monument compleix la Llei de Memòria Històrica

En un extens escrit de més de quinze pàgines, ARCA ha presentat la petició de protecció del monument de sa Feixina al Consell de Mallorca.

Després d'explicar la situació actual del Monument, la inscripció i adaptació dutes a terme per l’Ajuntament de Palma a l’any  2010, ARCA argumenta:

a)    Els valors culturals del Monument: històric, arquitectònic i artístic, social, documental o pedagògic,; amb aportació d'informes o articles històrics i tècnics de: Pere Nicolau, Bartomeu Bestard, Miquel Deyá, Blanca Castaldo, Jaume Llabrés, entre d'altres.

Destacam entre els informes i escrits presentats:
·         Projecte de Pere Nicolau pel Parc de sa Feixina encarregat pel batle Ramón Aguiló  i escrit de l’autor. L’arquitecte apostava llavors i ara també pel manteniment del monument, despullat de qualsevol significat ni simbologia.
·         Informe de Bartomeu Bestard, Cronista de la Ciutat, on es detallen els orígens històrics del monument i s'opina sobre la necessitat de conservar-lo.
·         L’informe de Miquel Deyà, professor titular de Història Moderna de la UIB on es lamenta de les destruccions patrimonials fetes a la nostra ciutat per motius ideològics i comenta la riquesa que ara hi hauria si no s’haguesin produït. També demana la conservació.
·         La professora de l'Escola Superior de Disseny, Blanca Castaldo, aporta una relació de les obres de Francesc Roca Simó, autor del monument i un dels arquitectes mallorquins més internacionals.
·         Jaume Llabrés, investigador en Història ens parla de l’estil arquitectònic del monument i diu a les seves conclusions: “Ochenta años después del segundo proyecto de Forteza es imposible recuperar aquel modelo porque la remodelación de sa Feixina fue por otros derroteros y, sobretodo, porque el trazado paisajista actual (1994), bastante mediocre por cierto, es tan potente que supondría hacer tabla rasa de todo para empezar desde cero. No nos llevemos a engaño, porque derribar el antiguo monumento del  Baleares no sirve de excusa para “recuperar” la traza ideada por Forteza”.

b)    La compatibilitat absoluta de conservar el Monument i complir escrupolosament la Llei 52/2007 (de Memòria Històrica).

Sentències que venen a demostrar que el Monument compleix la Llei de Memòria Històrica, en contra del que ara argumenta l’Ajuntament de Palma.

ARCA aporta dues interessants Sentències per interpretar adeqüadament l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica que exigeix només la “RETIRADA” dels objectes d'exaltació franquista. Aquest Monument NO té res d'exaltació franquista, objectivament.

Les Sentències citades són dels Tribunals Superiors de Justícia de Valladolid (de 20 de gener de 2014) i de Galícia (núm. 54, de 5 de febrer de 2015).

La primera, amb motiu d'un recurs d'Esquerra Unida que demanava la retirada de tota una sèrie d'elements d'allà. El Tribunal exigeix que hi hagi un estudi cas per cas per ordenar la retirada concreta, que això preveu la Llei ordenant un “Catàleg de vestigis franquistes” amb col·laboració amb l'Estat. Afirma el Tribunal:

V.- Es cierto, en cambio, que la obligación de retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos y menciones que impone la ley, no es absoluto, pues, como se vio, el artículo 15.2 establece una excepción, cuando dice, «Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley» ; es decir, determinados bienes a los que, en principio, les afecta la Ley, cabe que no sean retirados cuando concurran determinados supuestos. Y respecto de esos casos el propio legislador prevé una norma complementaria cuando dice, «3. El Gobierno colaborará con las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales en la elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.» . Por lo tanto, siendo así que no todos los bienes que, estando afectados en principios, deban ser retirados y que la administración central debe - "colaborará" , dice imperativamente el precepto- trabajar con las entidades locales, como lo es el Excmo. Ayuntamiento de Valladolid, en la «elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.» , no deja de tener sentido, en ese aspecto, y siempre relativa y parcialmente, la tesis de la administración en cuanto a la necesidad de tener en cuenta la intervención de la administración estatal en lo que toca a la ejecución de la ley y la elaboración de los catálogos, con las peculiaridades de cada caso, pues, por vía exclusivamente de ejemplo, la eliminación del escudo nacional anterior a la Ley 33/1981, de 5 de octubre, con sus connotaciones históricas, en unos casos podrá ser procedente y no en otros, para lo que, muy posiblemente, puede reputarse conveniente una suerte de normalización al respecto para que, salvando lo admisible, se llegue a una suerte de decisiones iguales para todo el territorio nacional.

La segona, amb motiu d'un recurs de l'Associación Viguesa Pola Memòria Històrica do 36 que exigia la retirada d'una Creu del Monte do Castro rebutja aquesta reclamació perquè no considera que suposi infringir la Llei de Memòria Històrica:

“aun admitiendo que originariamente tuviera un significado de exaltación de la guerra civil y de la dictadura, no puede compartirse que hoy, una vez desaparecida toda la simbología fascista a que más arriba se hizo referencia -puesto que no se puede considerar que la tengan las figuras y símbolos representativas de los ejércitos-, siga teniendo ese componente de exaltación nicial, habiendo desaparecido su carga política, y puede ser contemplada como un elemento religioso, aunque no fuera su significado originario, puesto que es evidente que se trata de una cruz latina. Al margen de las manifestaciones del perito de la parte demandante, no se puede obviar que la cruz también refleja la persecución por razones políticas en un contexto histórico que no ha de ser olvidado para que no se repita, de forma que ha de conservarse esa memoria, pero no en el sentido de exaltación de los valores franquistas sino en el de que permita reflexionar sobre el pasado, una vez desaparecido el componente político inicial y dado el contexto político actual. Como ese aspecto de exaltación ha desaparecido, no se da la exigencia del artículo 15 antes transcrito. Y contemplada a día de hoy, al margen de las creencias superadas que motivaron su construcción, como muchos otros monumentos a lo largo de la historia de la humanidad, ha de llevar al conocimiento y reflexión por las generaciones presentes y futuras sobre un pasad  ya superado pero que no ha de olvidarse, habiendo de considerarse representativo de los caídos de ambos bandos”

Com veim, l'argument de la Sentència que obliga a retirar una “estàtua de Franco” no és aplicable a aquest cas i, ben al contrari, tenim casos similars en els quals els tribunals interpreten que la Llei de Memòria Històrica no obliga a destruir Monuments com el de Palma.

Finalment, ARCA vol recordar que la Llei de Memòria Històrica obliga a conèixer la Història -quan estableix les exigències per retirar elements de la via pública- i explica que:

S´estableixen, així mateix, una sèrie de mesures (art.15 i 16) en relació amb els símbols i monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura, basades en el principi d'evitar tota exaltació de l’aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret que sigui així, que els símbols públics siguin ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge.


Aquest propòsit també està a la base de les actuacions de l'Ajuntament de Palma de 2010 (PSOE i BlocPSM) tal com diu el decret de l'exbatlessa Aina Calvo de 29 de gener de 2010, situació que avui en res ha variat.

4 de nov. 2015

ARCA i Plataforma Parc Vies recorden amb fotos la destrucció del Pont des Tren

Concentració abans de l'esbucament del Pont des Tren
ARCA i la Plataforma pel Parc de les Vies han inaugurat al  local d'ARCA (c/can Oliva núm 10 baixos)  una exposició amb fotografies de la destrucció del Pont des Tren

Recordant els 10 anys d'una destrucció patrimonial.

La Plataforma pel Parc de les Vies va intentar salvar el Pont des Tren; advertírem a l'Ajuntament de Palma de que el Pont estava catalogat i no es podia tocar. Organitzàrem una jornada fotogràfica dia 1 de novembre de l'any 2005 en defensa del Pont... res no va servir.

Les màquines destruïren el pont des tren, destruïren gairebé 100 anys d'història en dos dies. Era la primera obra civil a Palma de formigó armat. Era obra de l'arquitecte Bennazar.

Des de la Plataforma pel Parc de les Vies vàrem passar una nit de vigilància, la del dia 4 de novembre, per poder ser testimonis de la destrucció des del minut zero. Varem ser nosaltres qui avisàrem als mitjans de comunicació.

Exposició a ARCA
A partir de la destrucció, la Plataforma pel Parc de les Vies, aliada amb ARCA i amb una ciutadania dolguda per la destrucció d'un símbol de Ciutat, els esforços es centraren en aconseguir la restitució del Pont des Tren.

La restitució del Pont des Tren: un triomf de la ciutadania

La restitució s'aconseguí, tot i que ja no és un pont de formigó armat. Es va encarregar la restitució a la mateixa enginyera que el va destruir, i, evidentment, molta d'estima no li tenia. No obstant, les millores als acabats que va introduir l'arquitecte municipal Toni Sbert, ens conhortaren.

El Pont des Tren segueix essent Patrimoni de Palma. Perquè tot i no ser
l'original serveix per a:

1.     Recordar l'accés a Ciutat des de la Part forana a través del tren.

2.     Rememorar les vivències personals que la majoria de la gent de Palma ha tengut amb aquest element singular. La gent recorda el policia urbà que hi havia abans de la pujada al carrer d'Eusebi Estada, les corregudes en bicicleta quan eren infants, les processons, els cotxes quan encara era de doble direcció... Tots aquests records,  també són patrimoni.

3.     Donar una lliçó als polítics que actuaren d'esquena a la ciutadania. Era il·legal destruir el pont i ara continua allà per recordar-ho.

L'exposició de tota l'obra de l'arquitecte Bennazar, també continua al local d'ARCA.

2 de nov. 2015

ARCA opina sobre els lamentables fets de diumenge a sa Feixina

El patrimoni, era el darrer que l’importava a la dreta ultraconservadora que ahir, diumenge, es concentraren a sa Feixina.

Aquestes persones, a les antípodes ideològiques de la feina d’ARCA, tan sols cerca autopropaganda a costa del que sigui.

La notícia de que la dreta ultraconservadora es faci visible no és bona. L’Ajuntament de Palma ha encès un foc del que se’n aprofita l’extremisme i el sectarisme.

La contextualització del monument de sa Feixina feta per Nanda Ramón i Aina Calvo va aconseguir la unanimitat dels representants polítics. La ruptura unilateral del consens provoca fets lamentables.

D’altra banda  no entenem com s’ha permès una manifestació com la d'ahir diumenge, ja que tenim la creença que la Llei de Memòria Històrica les prohibeix.

Per aquest sentit condenem i censurem els actes ocorreguts ahir davant el monument de sa Feixina. 

1 de nov. 2015

Recorregut embARCA't: "Visita a s'illot de sa Galera".

Jorge Argüello explicant el jaciment arqueològic.
ARCA realitzà el passat dissabte 31 d'octubre una visita a s'Illot de sa Galera, jaciment d'època púnica situat davant es Caló de Son Caios, a la zona de Can Pastilla (Palma).

L'equip format pels arqueòlegs Jorge Argüello i Ramón Martín, els quals codirigeixen aquestes excavacions des de fa tres anys, estan descobrint i aportant importants investigacions al món arqueològic de Mallorca i consolidant aquest jaciment, com un espai únic de la badia de Palma i d'important referent a nivell històric i cultural. 

Jaciment arqueològic de s'Illot de sa Galera.
ARCA vol recolzar la feina dels arqueòlegs i voluntaris que participen en aquesta excavació i agrair-los la seva contribució en el descobriment d'aspectes històrics que es trovaben amagats i que gràcies a la seva acurada feina, van sortint a llum i són possats en coneixement de la ciutadania.