30 d’abr. 2010

ARCA envia un escrit de suport a la defensa del Cabanyal de València

La Junta directiva d'ARCA va decidir per unanimitat fer arribar un escrit amb la nostra solidaritat i el nostre suport a la lluita encomiable en defensa de la barriada originalment marinera dita “El Cabanyal” a València, per la seva constància, creativitat i responsabilitat a càrrec de la Plataforma “Salvem El Cabanyal” creada a tal fi.

A l’escrit feim constar les següents apreciacions:

- ARCA és una entitat cívica que des de fa vint i tres anys treballa a l’illa de Mallorca en defensa del patrimoni històric, artístic i cultural. És evident que quan parlam de Patrimoni, amb majúscula, no ens referim únicament als elements de gran vàlua artística o monumental, si no també aquells elements més humils però que donen personalitat a les barriades i parlen de la història de la gent del carrer. Aquest és precisament el cas d’es Cabanyal.

- Dividir el Cabanyal amb una avinguda de proporcions i estètica alienes a la barriada, no fa sinó destruir el conjunt d’un barri estimat no tan sols per qui l’habita, sinó per moltes persones de València i de fora que ho coneixen i ho admiren. Sense dubta es tracta d’un expòli de la memòria paisatgística d’una ciutat.

- Els plans urbanístics de l’Ajuntament de València van en el sentit oposat al que haurien d’anar. Molta gent visitaria València atrets per una barriada del Cabanyal rehabilitada conservant tots els seus trets fonamentals i per suposat el seu entramat viari. En resum, si el Cabanyal conserva el seu aroma històric. pot ser un punt d’atracció per a moltes visites de turisme cultural i patrimonial. Consideram que les obres que el consistori valencià planteja per a la reordenació urbanística de la ciutat i la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar, són una equivocació i suposaria una agressió irreparable a l'herència d’una part important de la ciutat.

- Demanam per tant que l’Ajuntament de València retifiqui i acati les sentències i totes les passes legals donades cap a la protecció real de la barriada que en el seu origen va ser marinera.

- Volem donar l’enhorabona a la Plataforma Salvem el Cabanyal per la seva constància, el seu civisme i la seva manera d’actuar pacífica. Sabem per experiència pròpia que no és fàcil des de la independència política, mantenir una postura ferma i constant que duen a terme de de fa anys. Feim una crida, doncs per a que imperi la conservació del Cabanyal, es faci un pla d’ordenació respectuós, es rehabiliti i s’eviti així la seva degradació.

- ARCA creu que el dret a gaudir del Patrimoni és universal i l’obligació de protegir-lo i de treballar per a la seva conservació, també. Per això des de Mallorca volem ajudar en la mesura de les nostres possibilitats a la protecció i conservació del Cabanyal.


20 d’abr. 2010

ARCA i el batlle de Valldemosa han mantingut una reunió

Es demana sanció de multa i restitució del jardí històric de la cel.la de la Cartoixa.

ARCA ha mantingut una reunió amb el batlle de Valldemosa, on li hem volgut transmetre la preocupació de la nostra entitat, pel fet que s’hagi destruït un jardí històric de una de les cel·les de la Cartoixa, sense que ningú ho evitàs. L’entrada i sortida de material s’efectuava a escassos metres de l’edifici municipal.

L’Ajuntament ha obert un expedient sancionador. ARCA demana restitució digna

El Sr. batlle ens ha informat de que han obert un expedient sancionador i ha aturat les obres. A petició nostra, a més la seva intenció és obligar a la restitució del jardí històric.
ARCA li ha proposat que per aconseguir una restitució digna es recorri a les persones expertes, estudiosos i llicenciat en història de l’art que coneixen el tema. A Mallorca n’hi ha professionals amb gran experiència. A més els jardins de les cel.les veïneses conserven i es poden agafar com a models.

Sembla que els propietaris sabien que actuaven fora de la legalitat
Ha quedat confirmat que la intenció dels propietaris, que viuen a Madrid i gaudeixen de formació cultural i possibles econòmics, era fer-se una petita piscina i transformar l’antic hort del Cartoixà que habitava aquella cel.la en un pati d’apartament d’estiu. Sembla, a més, que varen ser avisats per un constructor de que les seves pretensions no s’ajustaven a la legalitat, però el propietari va assumir el risc i la responsabilitat del que pogués passar.

I el que va passar és que ARCA es va assabentar i ho va denunciar davant la direcció insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Valldemossa.

Aquesta actitud per part d’alguns propietaris és lamentable, insultant i produeix tristor a més d’indignació, però no és nova. Per desgràcia, algunes persones demostren menyspreu pels valor històrics del seu propi patrimoni que en realitat ens pertany a tothom i és feina de ARCA obrir els ulls i mostrar el seu valor.

Positiva actitud de l’Ajuntament de Valldemosa.
ARCA agraeix i es congratula de l’esperit col·laborador i respectuós del batlle de Valldemosa i confiam en que aquest trist succés hagi servit per alertar de la importància de conservar l’autenticitat del nostre patrimoni.

16 d’abr. 2010

ARCA lamenta la desaparició de la nostra sòcia María del Señor Martínez

ARCA vol lamentar la desaparició de la nostra sòcia MARÍA DEL SEÑOR MARTÍNEZ VECINA qui ens va deixar a dia d'ahir. Volem transmetre el nostre més sincer còndol al seu espòs Pepe, als seu fills José Ignacio, Álvaro i Luis, als seus pares Vicente i Amparo i al seu germà Vicente.
Per tots serà recordada, per la seva gran vitalitat i energia, i com a gran persona que sempre col·laborà amb aquesta entitat, per la seva estimació cap al patrimoni cultural de la nostra terra.
Sigui on sigui, sempre serà al record de tots els que la vàrem conèixer!!

Conferència sobre la restauració integral de la catedral de Santa Maria de Vitoria

El passat dimecres 14 d’abril la Fundació Amics del Patrimoni organitzà una dissertació sobre “La restauración integral de la Catedral Santa María de Vitoria”, a càrrec del Sr. Juan Ignacio Lasagabaster, director – gerent de la Fundación Catedral Santa María de Vitoria.

Presentaren l’acte el Sr. Jon Lasa, secretari i la Sra. Izaskun Fernández de Castillo, responsable de l’àrea de Gestió del Coneixement i Divulgació de la Fundación Catedral Santa María de Vitoria.

La conferència s'explicà el projecte global; antecedents i contexte, l'alarma social, els primers estudis i treballs, el pla director, les noves potencialitats, algunes intervencions i futurs projectes, la labor paral·lela d'arrelament; la presència socio-cultural, el motor turístic-econòmic i la gestió unificada.

Algunes notes damunt la Fundació Catedral de Santa María: http://www.catedralvitoria.com/:

La Fundación Catedral Santa María es una institución creada para gestionar y desarrollar las propuestas del Plan Director de Restauración Integral del templo más emblemático y con mayor valor histórico de Vitoria-Gasteiz. La Fundación es una institución sin ánimo de lucro.
El trabajo de investigación realizado ha permitido conocer muy bien las características constructivas del Templo y su evolución histórica, posibilitando la definición de las intervenciones necesarias para resolver los diferentes problemas detectados. Pero también, y como resultado del rigor metodológico aplicado, se ha podido obtener una valiosa información sobre los orígenes de la ciudad de Vitoria-Gasteiz. El modelo de gestión aplicado en la Fundación ha sido exportado a otras entidades, un método de trabajo.

La Fundación no sólo gestiona la restauración arquitectónica de la Catedral sino que también desarrolla actividades culturales, didácticas y turísticas para su puesta en valor constituyéndose en un instrumento de dinamización cultural para la ciudad y su centro histórico. Entre ellas destacan, además de las visitas guiadas a las obras de restauración, la celebración de congresos, encuentros y seminarios especializados, las reuniones y conferencias con escritores de prestigio, la producción de conciertos de música, piezas de teatro, exposiciones y edición de publicaciones o la organización de talleres y cursos de oficios tradicionales.

15 d’abr. 2010

embARCA't: Visita a l'aeròdrom de Son Bonet: centenari de l'aviació a Mallorca

Recorregut embARCA't: “Visita a l’aeròdrom de Son Bonet: centenari de l’aviació a Mallorca”dirigit pel president de la Fundació Aeronàutica Mallorquina, Miquel Buades.

Pàgina web de la Fundació Aeronàutica Mallorquina



Fitxa de Catàleg de Son Bonet de l'Ajuntament de Marratxí:


Conjunt de diversos edificis d'ús aeronàutic. Integrat pel Centre de Control d'Àrea, la Terminal aeroportuària amb la torre de control, ambdós d'estil regionalista, edificis d'oficines, hangars i altres construccions. La Terminal presenta diversos volums amb formes geomètriques. Les façanes estan pintades en blanc deixant els marcs de les obertures amb pedra de marès vista. A les cobertes es combinen les teulades amb cobertes planes formant terrasses. A la part posterior, mirant la pista d'aterratge, destaca la torre de control, de planta quadrada i quatre plantes, sostinguda damunt pilars. El Centre de Control d'Àrea, de característiques semblants a l'anterior, presenta a la part central una torre amb porxo de dalt i coberta plana formant terrassa. Les parts laterals, de dues plantes, presenten cobertes diferents: l'esquerra plana amb terradda i la dreta amb teulada de quatre vessants. Totes les façanes estan pintades en blanc amb les obertures emmarcades per marès vist.


Article de la Última Hora 30-11-2009

Laura Jurado. Palma. Primero fue el circo, luego llegó el transporte. La historia de la aviación en Mallorca se escribe entre anecdótas y sistemas de control que, vistos desde la actualidad, resultan completamente surrealistas. El próximo 28 de junio se cumplirán cien años del primer vuelo en la Isla, una fecha para la que la Fundación Aeronáutica Mallorquina prepara multitud de actividades.
Hacía pocos meses que la aviación existía en España cuando llegó a Mallorca. El francés Julien Mamet –pionero en sobrevolar el Canal de La Mancha– llegó a la Isla para la celebración de la Semana Deportiva. El Hipódromo de Son Macià (Marratxí) era el escenario escogido para que realizara el primer vuelo de Baleares sobre un aparato que tenía más de bicicleta –incluso las ruedas– que de avión. El interés de la prensa llevó a realizar un pase previo de diez minutos de duración. El éxito de aquella hazaña hizo que al día siguiente una gran multitud se congregara en el recinto.
"Aquello era puro circo. Mamet llevaba ramos de flores que lanzaba a la tribuna cuando volaba a poca altura. Una de las veces una ráfaga de viento le hizo chocar contra los árboles y acabó estrellado contra el suelo", relata el presidente de la Federación Aeronáutica de Mallorca (FAM), Miquel Buades.

La alegría había durado apenas un par de minutos y habría que esperar seis años más hasta que Salvador Hedilla llegó a Mallorca, esta vez volando desde Barcelona. De nuevo, la cantidad de gente que le esperaba en la playa de Can Pere Antoni le obligó a desviarse hasta los terrenos de Son Sunyer, junto al actual aeropuerto. El vecino Son Sant Joan era sólo un bosque. La jornada se convirtió entonces en una loca carrera para ser el primer mallorquín que saludara al piloto. El médico Tomás Darder fue el afortunado.
Hasta los años 20 la aviación en Mallorca fue sólo cosa de pilotos. El catalán Manuel Colomer fue el primero que se dedicó a pasear en su Aviatik C.III a todo aquel que estuviera dispuesto a pagar cuatro pesetas. "Aquellos vuelos turísticos también se celebraban sobre Son Macià, pero el ruido molestaba a los caballos y Colomer pidió permiso para volar en las instalaciones del cuartel de ingenieros de Son Bonet", relata Buades. Otro acontecimiento casi premonitorio.
Poco habían avanzado los aparatos desde aquella bici voladora de Mamet hasta los aviones de madera de Colomer. Un cuentarrevoluciones y una brújula eran todos sus indicadores.
Un año después se instauraron los vuelos regulares entre Palma y Barcelona. "El Ministerio de Fomento convocó un concurso para elegir una empresa que llevara el correo aéreo entre ambas capitales. Hasta el momento se transportaba en un barco rápido que tardaba catorce horas en llegar. Los periódicos se leían con dos días de retraso", afirma el presidente de FAM. La iniciativa ganadora fue la de un grupo de empresarios mallorquines sin vinculación alguna con la aviación y entre los que se encontraba el arquitecto Gaspar Bennàssar.
La Compañía Aero-Marítima –como fue bautizada– utilizaba hidroaviones que despegaban desde los hangares situados en el actual Paseo Marítimo, bajo Es Jonquet. "Lo primero que salió de Mallorca fueron dos ensaimadas. Los periodistas catalanes publicaron que por primera vez las habían comido casi calientes". El trayecto duraba sólo una hora y media.
Palomas en lugar de radio
Sin torres de control, la llegada de los aviones era casi un milagro. "Cada vuelo salía dotado con una pareja de palomas mensajeras que se soltaban en caso de accidente para avisar", asegura Buades. Tragedias como la de Colomer –contratado por la empresa y que se ahogó al caer al mar– pusieron en funcionamiento un servicio de lanchas rápidas. Poco después llegaría la telegrafía sin hilos.
Portocolom contaba entonces con una de las pocas escuelas de pilotos de la Isla. Aún se recordaba la celebración de la inauguración del Aeroclub de Son Bonet que acabó con el robo de una avioneta. Dos delincuentes que habían escapado de la cárcel intentaron huir con ella de la Isla, pero les faltó tiempo.
La crisis de la empresa hizo que la francesa Latécoere –precedente de Air France– comprara las acciones. Mallorca se convirtió entonces en la escala del vuelo Marsella-Alcudia-Argel. "El hidroavión podía llevar unos diez pasajeros que iban en asientos de mimbre. Las instalaciones de Alcudia apenas tenían una gasolinera donde repostar y un restaurante", explica Buades. El aparato amerizaba cerca de la costa y un barco lo arrastraba hasta el puerto.
La LAPE –precedente de Iberia– fue la primera en utilizar aviones terrestres en la ruta Palma-Valencia-Madrid. El embarque se hacía con carros de caballo que transportaban a los pasajeros hasta el avión. En 1936 dejó de operar y otras como la Ala Littoria eligieron Pollença como inicio de sus conexiones con Roma, Cádiz y Melilla. Al final de la guerra, Iberia ya estableció vuelos diarios con Barcelona y Madrid. El primer chárter llegó a la Isla en 1946 con el escritor Robert Graves a bordo.
Son Bonet fue hasta los años 60 el primer y único aeropuerto de la capital. "Con el boom turístico se creó Son Sant Joan ya que las pistas del primero eran demasiado pequeñas para algunos aviones", explica Miquel Buades. Son Bonet quedó entonces como centro de control y hangar de reparación de los aparatos. En 1959, el piloto Rodolfo Bay y Marta Estades fundaron la aerolínea Spantax, que años más tarde trasladó su sede a Mallorca. Una empresa pionera en los vuelos chárter que luego se convirtió en la compañía más importante del país.
Hoy, Son Bonet será la segunda sede en acoger la exposición que la FAM ha creado para repasar cien años de aviación en Mallorca. Un escenario escogido, además, para presentar todo el programa de actividades que se desarrollará el próximo mes de junio para conmemorar el centenario. Una celebración que promete estar a la altura.