20 de des. 2010

Lliurament de diplomes a les associacions participants al programa d'IB3 "Una mà per a tots"


El passat dissabte 18 desembre, el castell de Bellver com a marc de fons serví per a commemorar el final del programa d'IB3 de Responsabilitat Social Corporativa, "Una mà per a tots" que ha tengut lloc dels mesos d’octubre de 2009 a setembre de 2010. El programa ha servit com a altaveu a través dels mitjans de comunicació del grup IB3, a dotze causes socials de la mà de dotze entitats no gubernamentals representatives de cada causa.

Projecte Home, Alas, Unicef, Cáritas, Associació Espanyola Contra el Càncer, Lobby de Dones, Metges del Món, Creu Roja, GOB, Donants de Sang, ARCA i Aspace són les dotze associacions que s’han vist reconegudes mitjançant un diploma acreditatiu que ha lliurat el director general d'IB3, el Sr. Pedro Terrasa als seus representants.

Josep Masot, vicepresident d'ARCA, primer per l'esquerre.

17 de des. 2010

ARCA vol una placa de record i homenatge als mestres de la República junt a la font del pati de l’escola de Son Espanyolet.

La placa de reconeixement recordarà al mestres, homes i dones compromesos amb la renovació educativa de tota Mallorca.

ARCA ha traslladat a les autoritats educatives i a la Vicepresidència del Govern Balear que, aprofitant la rehabilitació d’un dels edificis racionalistes més emblemàtics construït com a centre educatiu a l’època de la II República, l’Escola de Son Espanyolet, s’instal·li una placa commemorativa en record dels professionals de l’ensenyament que visqueren una època molt dura amb la posterior repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Consideram que suposarà el reconeixement a un col·lectiu vital per a l’evolució de la societat. Moltes d’aquestes persones varen pagar molt cara la seva integritat. Homes i dones entre els quals molts varen ser assassinats, d’altres varen ser inhabilitats per exercir la seva professió i d’altres empresonats i estigmatitzats.

Mallorca deu un reconeixement com aquest a persones tan destacades com humils. Aquesta iniciativa, a més ajudarà a que les futures generacions coneguin, valorin i no oblidin l’exemple i la necessitat del compromís individual en la societat.

Vicepresidència ha vist amb bons ulls aquesta iniciativa i esperam ben aviat veure plasmada en realitat la nostra petició.

Amb aquesta proposta, ARCA continua amb la seva filosofia de demanar que la ciutat sigui també un llibre obert on puguin ser recordades totes i cada una de les circumstàncies significatives que ha viscut. Tan sols el record dels fets positius i els negatius mantenint les seves empremtes, ens farà retre homenatge als primers i rebutjar i no repetir els segons.

15 de des. 2010

Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià)

La Comissió Pro-Molí des Castellet (composta per ARCA, GOB, Plataforma pro-camins públics i oberts, Plataforma Calvià per la Llengua, AA.VV. de Calvià, Associació Pere Josep canyelles, SOS Can Veiret, GADMA i Amics de la vall de Coanegre) organitzà una marxa cívica el passat diumenge dia 12 de desembre per tal de demanar a l’Ajuntament de Calvià que no és tanqui l’accés al molí des Castellet, com a espai simbòlic i que es garanteixí el dret de pas públic per un vial que considerem de caràcter històric.

La Comissió demana també, que aquest camí sigui incorporat al Catàleg de Béns a Protegir de l’Ajuntament de Calvià i la conservació i retauració del molí des Castellet com a patrimoni històric i simbòlic del poble de Calvià.

La marxa pretenia recordar les diferents infraccions que s’han duit a terme al seu conjunt: destrucció per abandonament, obres il.legals a les casetes de roters i instal.lació d’una barrera al camí públic.

El molí està catalogat com a bé d´interès etnològic per l’Ajuntament de Calvià i es troba en zona ANEI però es demana també que es declari Bé d´Interès Cultural per el seu valor paisatgístic i històric, ja que s´hi celebraven els Pancaritats antigament.

Ens sentim orgullosos del nostre patrimoni, el volem disfrutar i donar conèixer.

14 de des. 2010

Cloenda del programa Agricultura, paisatge i patrimoni 2010 a la finca Olis de Jornets

ARCA ha organitzat al llarg de l’any 2010 un projecte titulat Agricultura, paisatge i patrimoni amb el patrocini del Govern Balear.

El passat dissabte 11 de desembre es clausurà aquest programa amb la visita a Olis de Jornets, on poguerem visitar i gaudir del llogaret de Jornets (Sencelles) i el magnífic olivar i oli que produeix Mariano Planas a la seva finca. Cal dir que és un oli amb el distintiu de denominación d’origen de Mallorca i aquest any ha estat considerat per un isntitut Alemany i un altre Italia com un dels 250 millors olis que es produeixen al món.

La visita comptà al Sr. Benito Amengual, com a represemtant del Govern Balear i gerent de l’empresa pública SEMILLA, amb qui ARCA ha treballat per confeccionar els programes dels anys 2009 i 2010.

El programa ha concluit amb la participació de 480 persones que han pogut conèixer d’aprop a productors del sector primari de Mallorca, que ens han mostrat com elaboren els seus productes i sempre apostant per un distintiu de qualitat.

El productors visitats del programa Agricultura, paisatge i patrimoni de l’any 2010 han estat els següents:

1. Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica.
2. PRILAC. Productors illencs lactis (Porreres). Formatges.
3. Embotits La Lluna i S’Estel Nou (Sóller). Embotits i confitures.
4. Ramaders agrupats (Felanitx). Ramaderia.
5. Es Vinyol (Manacor). Agricultura ecològica.
6. Confraria de Pescadors de Porto Colom (Felanitx).
7. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs). Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.
8. Arc Al Cel (Pollença). Pa i rebosteria ecològica i farinera.
9. Oli Solivellas (Alcúdia). Oli d’oliva.
10. Olis de Jornets (Sencelles). Oli d’oliva.
Fotografies: Pep Camps.

9 de des. 2010

La Fundación Jakober, guardonada en els premis Europa Nostra

Diario de Mallorca 3-11-2010

Fundación Yannick y Ben Jakober de Alcúdia ha recibido una mención especial de los premios Unión Europea de Patrimonio Cultural/ Premios Europa Nostra, en su convocatoria de 2009.
Los premios serán entregados de manos de la Reina, presidenta de Honor de Hispania Nostra –asociación que convoca y gestiona estos premios en España–, el próximo 25 de noviembre en el Palacio Real de El Pardo, en Madrid.
La principal colección de la fundación Jakober es Nins y está formada por más de 140 retratos de niños de la realeza y aristocracia europea de los siglos XVI al XIX.



ARCA havia presentat a la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca una petició de declaració com a BIC de Sa Bassa Blanca,a Alcúdia, seu de la fundació Yannik i Ben Jakober, petició que va ser rebutjada per l'esmentada Ponència.




També varen rebre el Premi Amics del Patrimoni Històric 2009 per part de la Fundació Amics del Patrimoni, el 17 de març del mateix any.

4 de des. 2010

Sebastià Verd, la pèrdua d’un defensor del Patrimoni

ARCA vol transmetre al Diario de Mallorca i a la seva família el nostre pesar per la mort del periodista Sebastià Verd.

En Sebastià era un gran defensor del Patrimoni i de tot el llegat cultural que conforma la nostra identitat. Era un articulista de capçalera per a nosaltres.

Notarem la seva absència

30 de nov. 2010

IXª VISITA A OLIS SOLIVELLES I A LA LOCALITAT D'ALCÚDIA

El passat dissabte 27 de novembre ARCA amb el patrocini del Govern Balear va organitzar la IXª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca d'Olis Solivelles (Alcúdia).

La família Solivelles és la tercera generació de pagesos, ubicats a la finca des Guinyent, situada molt aprop de la mar, el que fa que la suau brisa ventili les oliveres i temperi el seu fruit durant les caloroses nits d'estiu. La finca tradicionalment s'ha dedicat a la producció de blat, però des de fa uns 13 anys, la família Solivelles decidí sembrar una sèrie d'oliveres que produeixen les següents varietats: arbequina, picual, hojiblanca i picuda. D'aquesta oliva s'obté un oli que rep el segell de Denominació d'origen, un distintiu de qualitat i de procedència autèntica, que garanteix al consumidor un sabors i aromes propis de Mallorca.

Un cop finalitzada la visita, poguerem gaudir de la localitat d'Alcúdia, on comptarem amb una guia d'excepció, la historiadora alcudienca, la Sra. Francisca qui ens passejà pels carrers de la seva localitat natal, contant-nos la història dels llocs més simbòlics d'aquesta antiga ciutat amurallada.
Fotografies: Jordi Mut.

22 de nov. 2010

ARCA ES DEMANA ON ÉS L’ESCUT DE LA POSSESSIÓ DE SON ESPASES VELL

ARCA vol fer constància de la desaparició de l’escut de la possessió de Son Espases vell durant el transcurs de les obres del nou hospital.
La possessió de Son Espases vell comptava amb un escut de la família Espases superposat sobre la clau de l’antic portal forà, però a dia d’avui, sense saber el motiu aquest ha desaparegut.

Cal recordar que la possessió de Son Espases de vell és de titularitat pública i en aquests moments s’està fent una intervenció per tal de rehabilitar-la, el que ha provocat la desaparició d’aquest emblema. Com sempre deim, tota intervenció damunt el patrimoni històric ha de ser sensible i acurada, però en el cas que ho faci l’adminstració pública se li a de demanar un major rigor i transparència.

La possessió de Son Espases vell està catalogada per l’Ajuntament de Palma amb una protecció de tipus B i en quant a aquest punt senyala el següent “Restaurar el que era l’antic portal d’ingrés a les cases (avui a la façana de ponent), amb l’escut dels Espases”.

La preocupació de la nostra entitat radica en saber on és ara mateix aquest emblema i que s’en ha fet d’ell. En aquest sentit hem demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca:

1. Que es torni a col·locar aquest escut al seu lloc original.
2. Que se’ns informi de l’estat de conservació i ubicació de l’escut de la possessió de Son Espases vell.

LA LLINDA DE SON FUSTER VELL

ARCA vol recordar la desaparició d’un altre element d’un possessió de titularitat municipal, que ja denunciarem el passat mes de maig.

La llinda del portal forà que dóna accés a la clastra de la possessió de Son Fuster vell es troba desapareguda des del mes de maig. A dia d’avui només s’observen els brancals d’entrada. La llinda presentava una curiositat, emmarcava al centre quatre rajoles que dibuixaven l’anagrama de Jesús (IHS).

De moment no hem rebut cap resposta per part de l’Ajuntament de Palma, el qual hauria de donar explicacions al respecte. Cal recordar que ARCA va catalogar aquest possessió en el període de novembre de 2009 a gener de 2010.

El cas de la desaparició de la llinda és un agravi més cap aquest possessió, després de la desafortunada rehabilitació amb diner públics de l’any 2006.

20 de nov. 2010

embARCA't: Visita als fars de Formentor i Capdepera



Explicada per Rafael Soler Gayà.

Iniciada la cinquena dècada del segle XX Espanya portava un notori retard en la implantació de l'enllumenat marítim, de que ja disposaven els països avançats. El general Espartero, Cap de Govern aleshores , va disposar, doncs, el 1842 la formació d'un pla. Aqueix Pla va arribar a contemplar cent onze fars a tot Espanya, nombre molt superior al de vint que, segons recull el mateix Pla -alguns realment només llums de port- existien en aquell temps en la totalitat de la costa costejats institucionalment. Això no vol dir que no pogués haver-hi hagut altres llums i de fet se sap de l'existència a les Balears, en segles anteriors, de senyals a Sóller, a Maó i a Eivissa. A Balears van correspondre al Pla vint i un fars, onze a Mallorca, cinc a Menorca i cinc a Eivissa i Formentera.


El Pla va sistematitzar els fars en sis ordres, seguint el model francès de lents escalonades de l'enginyer Fresnel, de major a menor abast i complexitat d'aparença -la qual cosa tenia la seva conseqüència en la grandària de les òptiques i llums a més de llanternes- i es van dotar de far els principals accidents geogràfics, sense pretendre una rigorosa continuïtat de cobertura al llarg de la costa, amb models dels primers ordres, reservant els dels últims ordres a abalisament de passos o recalades de ports. Al far de Formentor es va assignar el 2n ordre –màxim a Balears- i al de Capdepera el de 3r. A les Balears el Pla contempla inicialment set fars de 2n ordre, tres del 3r, 3 de 4t, quatre de 5è i tres de 6è. El Pla es va aprovar per RD el 1847 i des de llavors ençà el Servei de fars depèn de l’Estat.

Tot i que inclosos els fars en el pla aprovat les obres no s’inicien fins a 1857 a Formentor i fins a 1859 a Capdepera per l’enginyer de camins, canals i ports Emilio Pou, en aquell temps cap dels serveis d’Obres Públiques de Balears, d’acord amb un dels models d’edifici de torre circular i clàssic estil –amb certa obsessió per la simetria- amb la solució constant de disposar en un vestíbul, o passadís general a cel obert, els accessos a la torre, al despatx magatzem, ala denominada “inspecció” (una o dues habitacions destinades als facultatius inspectors dels muntatges o del funcionament) i les habitatges dels torrers (d’ordinari d’una a tres segons a la importància del far). Correspongueren dos als dos fars.

Far de Capdepera

Les obres es realitzen per administració en el camí, i subhasta en el edifici, a Formentor- avui el més alt de les Balears amb el seu focus a 210 m d’alçada damunt la mar- començant pel camí de ferradura de més de disset quilometres, i per subhasta a Capdepera de 76 m d’alçada de focus. Els fars s’encenen en 30 d’abril de 1860 el de Formentor i en 30 de novembre de 1861 el de Capdepera després de notòries i curioses incidències a Formentor –com la d’emprar més de dos-cents obrers i topar amb l’Església- i sense incidències apreciables a Capdepera, i després de ser dotats de les corresponents llanternes de 3,00m de diàmetre en un i de 2,25m en l’altre, i pertinents instal·lacions franceses amb llums d’oli d’oliva de l’enginyer Degrand i òptiques amb elements diòptrics, és a dir per refracció, i catadiòptrics, és a dir per refracció i reflexió, amb perfil de Fresnel (Fresnel va ser un enginyer de “ponts de chausées”, director del Servei francès de Fars, que, en 1819, va revolucionar la tecnologia de fars en aconseguir les lents escalonades que ràpidament s’estendrà per tot el món i encara perduren). Els dos fars que van participar, doncs des del primer moment, de les solucions tècniques en aquell temps més avançades en matèria de senyalització marítima.


Un nou Pla de 1902, que tracta d'esmenar els inconvenients del de 1847 (en el més essencial augmentar el ritme dels llampecs i evitar les llums blanques fixes), dona lloc a les primeres dècades del segle XX - unit a l’aplicació de la nova tecnologia de la llum de petroli a pressió canca a la substitució de les columnes de basament per altres amb cub de mercuri substituint a Formentor l’òptica diòptrica per quatre panells procedents de Conillera, instal·lacions que, bàsicament, persisteixen fins a les electrificacions de 1962 a Formentor i de 1960 a Capdepera, sense substituir òptiques ni basaments.

Digna de menció es la inauguració el 1951 del camí de servei de Formentor convertit avui en important ruta turística que permet abandonar el secular camí de ferradura i el proveïment per mar des del mollet de Cala Murta.

D’acord amb les previsions de l’ambiciós Pla de 1967 es produeix, el 1971 a Formentor, i el 1969 a Capdepera, un profund canvi de les instal·lacions substituint sendes llanternes decimonòniques i les instal·lacions òptic lluminoses que, a Formentor, de nou canvien el 1995, llevat de la òptica, per solaritzarles com es troben en l’actualitat.

Far de Formentor

Els primitius abastos reconeguts el 1847 en “temps mig”, respectivament de 16 i 15 milles nàutiques, per als segon i tercer ordres, ha experimentat un notable augment, doncs desprès d'una reforma de 1985 del Projecte de 1967, els seus abastos “nominals” són, respectivament, de 21 i 16 milles la qual cosa suposa, de fet, mes del doble de l’inicial. Segons les ultimes planificacions el pilot d’un vaixell de gran port (a 16 m da munt de la mar) ha de veure al menys un far a vint milles de la costa en temps mitja i un de petit port ( a 4 m damunt la mar: pesquers, iots) almenys dos fars a dotze milles en temps estendard.

Excepte en els períodes en que els fars van romandre apagats per haver-se així decretat en la generalitat dels fars per motius de guerra (americana i civil) els senyals han prestat servei ininterrompudament d'ençà del seu establiment.

Text: Rafael Soler Gayà


18 de nov. 2010

Hem rebut notícia de la destrucció total del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi just desprès de haver enviar el comunicat anterior.


És difícil expressar amb paraules la nostra consternació.

Amb aquesta destrucció còmplice entre l’Ajuntament de ses Salines i el Consell de Patrimoni ha quedat demostrat la manca de respecte pel Patrimoni més humil de la nostra illa.

Hem perdut per sempre una petjada de la nostra història recent per la incultura i insensibilitat d’uns polítics que mai estan a l’altura.

Efectivament, com dèiem al comunicat anterior, es repeteix la història del pont des Tren, aquesta vegada amb uns altres actors protagonistes.

ARCA presentarà una denúncia contra el Sr. Lladonet, batle de ses Salines per la destrucció de patrimoni de manera conscient. Si la denúncia va endavant i la guanyem, podrem salvar molts altres béns que perillen ara o en el futur.

És un dia trist i lamentable per la història de sa Colònia de Sant Jordi, de ses Salines i de Mallorca





L’Ajuntament de ses Salines vol dur endavant una destrucció patrimonial a l’estil de la destrucció del pont des Tren de Palma

El Consell de Mallorca ho ha d’evitar si no vol ser còmplice d’un fet tan reprovable.

Si el Consell de Mallorca no fa passes per evitar-ho, es pot consumar una de les majors demostracions de menyspreu pel patrimoni etnològic i històric dels darrers anys a la nostra Comunitat. Els autors de la malifeta seran els responsables polítics del consistori de ses Salines i els representants dels mateixos partits al Consell de Mallorca si no ho eviten.

Recordem els fets
ARCA va descobrir l’existència del darrer quarter de carabiners que quedava intacte a la nostra comunitat, a sa Colònia de Sant Jordi. El consistori llavors encapçalat per batlle socialista, el Sr. Sebastià Burguera va ignorar tots els informes tècnics de la UIB, historiadors independents, d’ARCA i del mateix Consell de Mallorca per tal que ho protegís com a element catalogat i fins i tot va procedir a l’esbucament d’un 40% de l’immoble. La direcció insular de Patrimoni històric del Consell de Mallorca va aturar la seva destrucció.

Desprès d’aquests fets, la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca va aprovar la protecció com a Bé Catalogat del Quarter de Carabiners i a més exigí la restitució d’allò que havia estat destruït. Aquesta votació es va guanyar gràcies als vots de la majoria de les entitats civils representades a la comissió i en contra del vot del Director Insular de Patrimoni. De manera incongruent els responsables de Patrimoni continuaven diguent que l’immoble s’havia de protegir però havia de ser l’Ajuntament qui ho fes. Es veu que no els havia bastat la demostració de voluntat destructiva del consistori saliner.

Quan s’havia de traslladar la decisió de la Ponència Técnica a la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni per la ratificació política, es va aturar la tramitació perquè de cop els hi varen entrar dubtes de si Mallorca podia protegir un bé que tot i estar aquí el propietari sobre els papers era Madrid. Aquest dubte està suficientment aclarit per la jurisprudència i la consulta en sí és un insult a la autonomia de les decisions de la nostra comunitat. Evidentment que Mallorca pot i ha de decidir sobre que un immoble de valors històrics es conservi i no s’esbuqui. En realitat a criteri d’ARCA ha estat una maniobra per guanyar temps i disminuir la pressió de les entitats ciutadanes.

La contesta de Madrid ha arribat dient que a ells els competeix protegir (què havien de contestar si li posaven en safata?) però que si li enviaven informació estudiarien la conservació de l’immoble.
Quina ha estat la reacció del Consell? No ho sabem però la del consistori de ses Salines sí, el seu batlle de UM, el Sr. Lladonet vol tomar el quarter ja. Què diuen ara els responsables del Consell de Mallorca que volien que fos l’Ajuntament que ho catalogués? S’han adonat que no ho pensen fer ni ara ni abans ni mai? Els responsables del Consell de Mallorca no poden mirar cap a un altre costat, igual que va fer l’Ajuntament de Palma davant la destrucció del pont des Tren. Serien còmplices tots.

Aquesta seqüència de fets pot tenir unes conseqüències nefastes pel patrimoni de les Illes per molts motius:
1. Perquè es pot perdre per sempre l’únic quarter de carabiners que quedava intacte i és una part molt important de la història social, econòmica i etnològica de Mallorca.
2. Perquè és botar-se una decisió democràtica d’una Ponència Tècnica amb representació de les entitats ciutadanes tan sols perquè es va guanyar la votació en contra del vot del president, representant polític. Si és aquesta la regla de joc, potser ens haurem de replantejar quin concepte de democràcia es manega.
3. Perquè és posar en perill la decisió autònoma de protegir el patrimoni deixant en mans de Madrid, per conveniència puntual, allò que ens pertoca a nosaltres.

Per tot això demanam que de manera immediata a la presidenta de la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni i a la Direcció Insular de Patrimoni que actuïn per evitar la destrucció del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi i el declarin Bé Catalogat.

L’Ajuntament podria cometre un delicte.
ARCA vol recordar al consistori de ses Salines que és un delicte destruir un bé patrimonial malgrat no estigui catalogat. El Quarter de Carabiners té valors patrimonials reconeguts per nombrosos informes a més del que va emetre el Consell de Mallorca amb data de 11 de maig de 2009 al qual es reconeixien els valors etnològics de l’immoble.

16 de nov. 2010

EL CANT DE LA SIBIL·LA, PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL



Volem manifestar l’alegria per la declaració del cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

La Sibil·la és part del patrimoni de la nostra cultura que a més durant els darrers anys ha anat a més en quant a la seva popularitat.

Aquesta popularització, conservant la seva puresa és la millor manera de respectar el patrimoni immaterial.

Enhorabona a tothom



Cant de la sibil·la a la Seu, desembre de 2007. Retransmès per IB3. Interpretat per Cristina Van Roy.

12 de nov. 2010

ARCA AMB LA SERRA DE TRAMUNTANA

ARCA s’ha adherit a la proposta perquè la UNESCO declari la serra de Tramuntana patrimoni mundial, i aprofità l’avinentesa per dur a terme un homenatge a Robert Graves en el 25è aniversari de la seva mort.

El passat diumenge, dia 14 de novembre, l’entitat ARCA coordinà, amb el suport del Departament de Territori del Consell de Mallorca, un acte de declaració pública en què es dóna suport a la candidatura de la serra de Tramuntana perquè la UNESCO la declari patrimoni mundial en la categoria de paisatge cultural.

En aquest dia, ARCA va homenatjar un dels personatges més universals que han viscut a la serra de Tramuntana i que han promocionat aquest indret: el poeta anglès Robert Graves (1895-1985). A final d’any, es complirà el 25è aniversari de la seva mort. Per aquest motiu, la nostra entitat li va retre homenatge al peu de la seva tomba, com ja vàrem fer el dia 1 de novembre de 2008.

L'acte comptà amb la presència del Sr. Pere Ollers Vives, president d'ARCA, la Sra. Isabel Oliver Sagreras, consellera d'Economia i Turisme del Consell de Mallorca, la Sra. Margalida Ripoll, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Deià i el Sr. William Graves, fill de l'autor i persona que ens obrí les portes de la Casa de Robert Graves, on es firmà l'adhessió a la mateixa taula del poeta anglès.

11 de nov. 2010

ARCA demana la protecció al Consell de Mallorca d’una sèquia al port d’Andratx, degut a la inoperància i impassibilitat de l’Ajuntament d’Andratx

La nostra entitat ha pogut tenir coneixement personal de les obres que es duen a terme a un solar situat a l’avinguda de Gabriel Roca, parcel·la 8, polígon 12 del port d’Andratx.

Aquest solar presenta un conjunt hidràulic, on aquesta antiga sèquia canalitza l’aigua que prové d’un pou i un safareig que hi ha a la mateixa contrada.

Dins aquest solar hi ha una antiga sèquia, la qual està sent tapada amb blocs de ciment i pals de ferro per tal de fer un tancament. L’atac cap a aquest element patrimonial començà el passat 27 d’octubre i a dia d’avui encara continua, sense que l’Ajuntament d’Andratx hagi paralitzat aquesta intervenció. L’actuació no compta amb cap tipus de llicència, l’Ajuntament d’Andratx no reconeix la importància d’aquest element etnològic i per aquest motiu hem instat al Consell de Mallorca demanant-li el següent:

1. Que un tècnic es dirigeixi a aquest solar per supervisar el grau de les obres que s’estan duent a terme i comprovar que aquestes no s’ajusten al que ha demanat inicialment el propietari davant l’Ajuntament d’Andratx.

2. Que el propietari presenti un projecte de les obres d’execució, que vol dur a terme a la seva propietat

3. Paralització d’aquestes obres i una sanció administrativa per al propietari, pel dany que ha realitzat a aquest element etnològic.

8 de nov. 2010

VIIIª VISITA A ARC AL CEL (POLLENÇA) I AL POBLE DE POLLENÇA

El passat diumenge 7 de novembre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Arc Al Cel (Pollença).

Tomeu Morro i Bianca són els responsables de l’existència d’Arc Al Cel, productors de pa i rebosteria ecològica. Des d’un petit forn de ca seva, situada a la zona de Can Pont, fora vila de Pollença aquests dos productors cuinen els seus pans d’una forma tradicional, elaborat amb blat de producció ecològica.

A dia d’avui compren la seva matèria prima, és a dir, la farina als dos únics moliners que encara produeixen aquest producte d’una forma tradicional. Els moliners en qüestió són Sebastià Torrandell de cas Siulet (sa Pobla) i can Soler (Campos).

A la visita, Tome Morro ens explicà la varietat de blats que hi ha a Mallorca i posteriorment, ens oferí una mostra del pa que produeix d’una forma tradicional. Arc Al Cel es comercialitza directament i els podeu trobar els dissabtes, al mercat ecològic de la plaça de Berenguer de Palou (Palma) o els diumenges al mercat de Santa Maria.

Un cop finalitzada la visita, ferem un recorregut pel centre històric de Pollença, on visitarem el seu ric patrimoni històric i cultural que ens aquests moments està en fase d’estudi previ perquè acabi incoansi com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric.

La visita començà per l’oratori del Roser vell, seguí per l’homònim carrer fins a l’abeurador de Sant Isidre. Arribat per aquest punt prenguerem pel carrer de Mallorca on poguerem contemplar l’antic torrentó de la Solana. Seguidament avançarem fins als Jardins de Joan March, on hi ha la preciosa torre de defensa del segle XV, propietat de la família Villalonga-Desbrull fins als anys’60 del segle XX. Davant d’aquests jardins públics poguerem gaudir del convent de Sant Domingo, on aquesta congregació religiosa s’instalà a Pollença a l’any 1578. Posteriorment, avançarem fins a la plaça Major, on poguerem comentar la font de l’Algaret (1829), el Club Pollença (1910), l’hostal Juma (1907) i la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, fundada a 1248 per l’ordre dels Templaris. El nostre recorregut seguí pel carrer del Temple fina a la plaça de l’Almoina, on comentarem la Casa de l’Almoina, la font del Gall (1827) i la casa parial de Costa i Llobera. La visita finalitzà a la plaça Vella, antic espai central de Pollença fins que a mitjans del segle XIX es bastí la plaça Major. A aquest indret es celebra la pujada del pi de Trenelles (17 de gener) i el ball dels cossiers (2 d’agost).

Fotografies: Pep Camps.

4 de nov. 2010

Seminari de patrimoni: Restauració de pintura i les tècniques de neteja.

Can Weyler ha acollit el Seminari de patrimoni: Restauració de pintura i les tècniques de neteja, en una jornada organitzada per la direcció insular de patrimoni històric del Consell de Mallorca i coordinada per ARCA, a la qual assistiren més de cinquanta persones. S’hi pogué gaudir de les lliçons dels professors de la Universitat Politècnica de València la Dra. Eva Pérez Marín i el Dr. José Manuel Barros García, a més de la directora del taller de restauració del Bisbat de Mallorca, la Sra. Antònia Reig Morro.

La Dra. Pérez Marín fou l’encarregada de pronunciar la primera conferència, titulada La conservación de suports llenyosos i el repte de la desinsectació. La professora explicà “els nous tractaments de la fusta per eliminar les plagues d’obres d’art com les pintures sobre taula, els retaules o les escultures”. La Dra. Pérez Marín va fer un repàs de les diferents metodologies emprades, “des de Lesmes tradicionals fins a les que apliquen noves tecnologies”, i abanica el mètode d’eliminació d’insectes a través demicroones, actualment en proves a la universitat. “Elimina les plagues, però encara estam determinant com afecta les pintures”, va concloure.

Per altra part, el Dr. Barros García dirigí la xerrada La neteja de pintures: del paradigma de la recuperación al paradigma de la documentació. S’hi tractaren diferents aspectos metodològics per a la restauració de pintures i s’explicà com és possible aplicar alguns aspectes de l’arqueologia en els processos de neteja. “Les dues disciplines tenen un sistema de treball semblant, encara que es faci feina amb materials diferents”, afirmà el Dr. Barros Garcia.

El seminari va finalitzar amb un debat sobre casos pràctics per part dels dos professors, la Sra. Antònia Reig i el Sr. Pere Terrasa i altres restauradors.

27 d’oct. 2010

ARCA s’oposa al vial previst vinculat a la urbanització de Son Bordoy i que dividiria en dos la zona agrícola del Molinar

Des d’ARCA volem manifestar la nostra preocupació pel futur de la zona agrícola del Molinar si es fa el vial paral·lel al carrer de Llucmajor per a connectar la planejada urbanització de Son Bordoy a la nova connexió de l’autopista a l’altura del torrent Gros.

Aquest paisatge agrícola tan a prop de la mar és un dels grans actius paisatgístics de Palma.

La construcció d’un vial com el previst, destruiria per sempre aquest paisatge i molt probablement seria la primera passa per a la urbanització de tota la zona.

Per tant, ARCA demana al Ple de l’Ajuntament de Palma que garanteixi la no execució d’un vial que duria tan negatives conseqüències pel patrimoni agrícola i paisatgístic de la zona.

Les dues connexions previstes amb l’autopista, a l’altura de Son Bordoy (en el cas que finalment es construeixi la urbanització) i a l’altura del torrent Gros, pensam que serien suficients per a descongestionar els actuals embossos que es donen al carrer de Llucmajor

ARCA demana claredat i rectificació en aquest punt i a més manifestam la nostra reserva sobre l'oportunitat de la urbanització de Son Bordoy.

No acceptam l’excusa del tramvia, demanam que es cerquin alternatives

A més, no acceptam que la futura implantació del tramvia, amb les bondats que implica, sigui l'excusa per la destrucció dels valors paisatgístics de la zona. Ben segur hi ha solucions que permetin conservar un indret singular.

26 d’oct. 2010

ARCA CELEBRA LA FESTA DE TARDOR

JAUME GARAU I SALAS NOMENAT SOCI D’HONOR DE LA ENTITAT

El passat dimecres 27 d'octubre es celebrà la Festa de Tardor a la seu d'ARCA.
Al transcurs de la festa es projectà l’anunci de promoció d'ARCA protagonitzat per l’actriu Cati Solivelles, i el programa titulat: “ARCA: Una mà pel Patrimoni”. Aquests reportatges varen ser iniciativa de IB3 TV i es varen emetre el més d’agost passat.

També s’anomenà SOCI D’HONOR el Sr.D Jaume Garau i Salas, per la seva trajectòria de defensa del Patrimoni.
Jaume Garau i Salas participà, des de els primers moments, justament amb el grupuscle fundacional, en les converses del carrer de Sant Francesc, l’estiu de 1987. En aquells moments va ser aquest grup de persones qui va donar a ARCA les característiques que encara manté avui en dia.
A partir de l’assemblea constitutiva de desembre del mateix any Jaume va ser el primer secretari al llarg de quatre anys.
Són de Jaume la insistència en el patrimoni com quelcom coral, i viu, que subratlla l’aspecte humà i social en la l’entitat. Recordem la campanya de la Gerreria i de sa Riera.
Quan, per motius professionals, Jaume passà a una segona fila de participació dins ARCA, seguí actuant- com és lògic però no freqüent- d’acord amb els principis de la nostra entitat. Per aixó, des de la Conselleria de Turisme, impulsà el projecte “Palma i la mar” amb recorreguts, instal.lacions museístiques i elements propagandístics, per conectar el món turístic i el món patrimonial amb elements atractius i alhora rigorosos i científicament dignes.
Dins aquesta línia de pensament va promoure les adquisicions de Can Serra, el Quarter d’Intendència i Son Real.
Amb Jaume Garau, ARCA sempre ha tengut un soci eficaç un assessor imaginatiu i un amic determinat que –concretament- amb la idea, seva, de fer un centre d’atenció turístic patrimonial, difós i defensat en el seu àmbit d’influència, ha contribuit a salvar Can Weyler, obert el camí a la restauració del casal i donar a ARCA una seu estable per a les seves activitats.

Brindarem pel futur del Patrimoni i el final de festa fou amb bunyolada.

25 d’oct. 2010

VOLEM LA PLACETA D’ENCARNA VIÑAS AL BARRI DE PERE GARAU


















ARCA, associació per a la defensa del Patrimoni, demana la millora de la petita plaça que es troba a la confluència del carrer de Luca de Tena amb el carrer de Llorenç Riber, de manera que es transformi en la Placeta de Encarna Viñas,
Per a aconseguir-ho demanam:
1. Que s’ampliï la zona central fins a unir-la amb la voravia existent.
2. Que es millori el conjunt amb harmonia recuperant per a la mateixa placeta les voreres de pedra actualment existents.
3. Que es transformi en un petit espai de trobada.
4. Que es retirin els contenidors de fems.
5. Que es dediqui al record d’Encarna Viñas tant amb el nom de la plaça com amb un petit monument (Aquest podria ser dedicat a la parella Encarna Viñas-Josep Mª Llompart).

La família de n’Encarna Viñas es va instal·lar a una casa del carrer de Llorenç Riber des de la seva infància. Encarna va viure al mateix immoble fins a la seva mort, fa pocs anys.

El matrimoni format per Encarna Viñas i Josep Mª Llompart va compartir sempre aquesta mateixa vivenda.
Encarna Viñas, professora de literatura, amant del teatre i activista cultural, representa un passat culte del barri de Pere Garau.
Josep Mª Llompart, Lingüista reconegut i compromès socialment també va ser exemple.

La barriada de Pere Garau s’ho mereix
Pere Garau mereix i déu un record i un homenatge que duri en el temps a aquests dos exponents de la cultura de Mallorca.

Campanya per aconseguir la Plaça Encara Viñas
Des d’ARCA a més de traslladar aquesta petició als representants municipals que pertoquin, impulsarà una campanya de recollida de signatures, no tant per fer pressió aconseguir més conscienciació ciutadana sobre la necessitat de implicar-se en la millora del seu barri.
ARCA ja va realitzar una feina de recerca sobre els valors patrimonials de la barriada de Pere Garau, que es va materialitzar en una exposició i un llibre amb el títol: Pere Garau, un barri amb història.

És el moment de començar a fer realitat la posada en valor del patrimoni de Pere Garau.

22 d’oct. 2010

Dissabte 23 d’octubre instal•là un panell reivindicatiu a favor de la conservació del PATRIMONI ETNOLÒGIC de la Platja de Palma.

Aquesta participació està emmarcada a la jornada de sensibilització de l’ONCE a la plaça d’Espanya de Palma de 10'00 a 17'00 hores.

ARCA disposà d’un panell gran amb fotografies centrades en els elements etnològics que es conserven devora ses Fontanelles i les antigues pedreres de marès que estan ubicades a molts d’indrets de Can Pastilla, s’Arenal, ses Cadenes i a la costa.

També varem tenir una petita mostra de les eines que utilitzaven els trencadors de pedra de marès per a que les persones invidents poguessin tocar-les i sospesar-les.

Un dels darrers trencadors de Mallorca, Francisco Vich, va estar amb nosaltres al llarg del matí per explicar la vida i les tècniques dels antics trencadors.

ARCA ha reivindicat repetidament la necessitat de protegir tot el Patrimoni cultural i etnològic de la Platja de Palma i en concret les pedreres de marès i per aquest motiu hem fet al·legacions i accions de sensibilització ciutadana com aquesta.

20 d’oct. 2010

Demà lliurarem al Consorci Platja de Palma les nostres al.legacions

Des de l’Associació ARCA, que vetlla pel Patrimoni Històric, Cultural, Etnològic i Arquitectònic de Mallorca sempre hem volgut col·laborar en positiu amb totes aquelles iniciatives que pugin suposar un avanç en la recuperació social i econòmica de la nostra illa. I és per això que presentam al.legacions al projecte de reconversió integral de Plataja de Palma.
La Platja de Palma ha patit una destrucció al llarg del anys, de la majoria del seu patrimoni natural i etnològic. És per aquest motiu que el primer motor de la recuperació ha de ser precisament la conservació de tots els indrets que miraculosament encara es conserven i poden suposar un actiu, un atractiu pels visitants. Hem d’anar amb lupa cercant aquests petits tresors i treure-li lluentor per poder gaudir-ne nosaltres i qui ve a la nostra illa.

ARCA considera que hi ha una mancança global de criteri Patrimonial al projecte ara presentat a exposició pública. Vos feim un resum de les propostes més destacades:
1. El Catàleg d’elements a protegir elaborat pel Consorci és totalment insuficient. És evident que qui ha fet el catàleg ha obviat tan sols mirar aquelles zones on tenien previst construir el que podríem qualificar de “iniciatives impactants” dins el projecte global de regeneració de la Platja de Palma.
2. Reivindicam la protecció de la parcel·la adjunta a ses Fontanelles amb tots els seus elements etnològics de gran interès corresponents a les tres activitats econòmiques de la Platja de Palma abans del turisme: agricultura, pedrers i extracció de sal. Per tant demanam la renúncia a construir el gran centre d’oci i comercial ni a aquest lloc ni a cap altre que tengui valors naturals o etnològics.
3. Demanam l’elaboració d’un Catàleg d’elements protegits nou que inclogui a més dels elements individuals que proposam a les al·legacions, i d’altres que no hem tingut temps d’incloure per falta de temps d’estudi i recursos.
4. Que es considerin les pedreres de marès elements de gran interès i es recuperin moltes, igual que es fa a Menorca impulsat per la associació Lithica i es va fer a Es Carnatge amb un passeig que és molt utilitzat. També incloure la protecció de les pedreres de costa.
5. Reduir l’edificabilitat a planta i pis per recuperar en la mesura del possible l’aspecte de zona d’estiueig i evitar la substitució dels immobles originals unifamiliars.
6. Donar usos de interès general i amb sentit pràctic als edificis emblemàtics previstos. Per tant ARCA proposa que es pugui crear l’exposició permanent tipus museu de la tècnica aprofitant materials de col·leccionistes illencs i perquè no, estudiar la possibilitat de instal·lar el Museu Marítim, de tanta importància per la illa. Aquestes infraestructures tenen gran interès pel turisme familiar.
7. La defensa del patrimoni natural i ecològic que presenta el Pla, només des de la perspectiva del canvi climàtic, dels residus i de l’estalvi energètic, és insuficient i oblida els valors naturals del paisatge, del litoral, de les zones rurals o no edificades, valors que també tenen un pes específic en la opció del turista o del visitant.
8. El lliurament de les al·legacions al Consorci Platja de Palma la efectuarà el president de la nostra entitat, el Sr. Pere Ollers i Vives.

15 d’oct. 2010

VIIª VISITA A LES BODEGUES BARTOMEU ISERN (ESTELLENCS) I AL POBLE DE BANYALBUFAR

El passat dissabte 16 d’octubre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i a dia d’avui es produeixen uns 6.000 litres de malvasia anuals. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens va rebre a la torre des Verger, el Sr. Francec Albertí, president de l’associació cultural Bany-Al-Bahar, qui ens va parlar de les reivindicacions que ha dut a terme la seva associació des de l'any 1990. Entres moltes de les accions dutes a terme cal destacar, la de la recuperació de la torre des Verger i del seu topònim (abans incorrectament, es deia de les Ànimes), promoure la compra de la possessió de Planícia per part del Govern Balear, garantir el pas a Planícia per la finca des Rafal, la restauració del retaule de la parròquia de Banyalbufar, conseguir que el pati de la Baronia sigui d'ús públic per a actes culturals municipals o la publicació de llibres sobre la història i la cultura de Banyalbufar.

Bany-Al-Bahar representa una forma de viure la cultura, des d'una societat civil que no deixa de reivindicar que es valori tot el llegat cultural d'un poble com signe d'identitat o forma de ser.
Fotografies: Pep Camps.

ARCA recorda al batle de Felanitx que la reivindicació per la conservació i rehabilitació de Santueri i sa Cooperativa han estat objecte defensa

Tranquilidad
El alcalde de Felanitx, Gabriel Tauler pidió «tranquilidad, ya que en todo momento habrá control arqueológico. En Felanitx, el Ajuntament siempre ha cumplido con estas cosas». Tauler también mostró su enfado con ARCA, ya que según el primer edil de la ciudad, «en todo este tiempo no se han preocupado por el patrimonio de Felanitx. Así como ahora se han preocupado por este elemento hidráulico, también pueden pedir al Consell de Mallorca el motivo del abandono que sufren el Castell de Santueri o el celler cooperatiu del Sindicat».

Declaracions a Última Hora, 14 d'octubre de 2010 del batle Felanitx, el Sr. Gabriel Tauler Riera.

ARCA li vol recordar que també ha criticat la destrucció de l’estètica del carrer principal de Cas Concos, per una política urbanística equivocada del seu Ajuntament.

També hem de lamentar durant els darrers temps la pèrdua de l’edifici de la Guàrdia Civil de Felanitx, antiga possessió de sa Torre del segle XVIII o la destrucció d’una timba del segle XIX situada al carrer Jaume I.

El Patrimoni, de vegades humil, però que ens recorda la nostra història llunyana i propera, continua essent una assignatura pendent pels nostres polítics, de totes les afiliacions.
De fet ARCA està fent molta feina per aconseguir la seva conscienciació des de la més absoluta independència política.

Ens ha sorprès la injusta reacció del batle de Felanitx com volguent donar a entendre que ARCA no critica altres actuacions, perquè depenen d’una altra institució i de color polític. Volem recordar per exemple que ARCA té una causa oberta contra el ex-batle de ses Salines, del PSOE, per destruir parcialment el Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi.

En el cas de l’aparcament de la plaça Major de Felanitx a més dels controls arqueològics hi ha d’haver la voluntat política de conservació al seu lloc original. Aquest és el plus que han de demostrar els polítics de Felanitx si realment volen conservar la seva història.

13 d’oct. 2010

ARCA Adverteix que és molt probable que sota la plaça Major de Felanitx es trobi el qanat MEDIEVAL DE LA FONT DE SANTA MARGALIDA.

Des d’ARCA volem manifestar la nostra preocupació pel vist i plau inicial de l’equip de govern de l’Ajuntament de Felanitx a un aparcament soterrat a la plaça d’Espanya o laça de les Palmeres.
Segons les nostres informacions, sota la Plaça es troba la canalització d’aigua d’origen àrab, l’anomenat qanat medieval de la Font de Santa Margalida.
Documentalment consta que entorn l’any 1260 ja existien a Felanitx unes quinze cases, que formarien el núcli original del poble, probablement a la zona de la plaça de la Font de Santa Margalida, on es troba una font, que a la època musulmana ja irrigava una zona d’horts.
La importància patrimonial d’aquesta relíquia del segle XIII és immensa, per tant, qualsevol obra que pugui alterar l’autenticitat de la troballa no seria acceptable avui en dia.
A Palma ja varem patir un pèrdua irreparable a la construcció de l’aparcament d’Antoni Maura, quan es va trobar un pont i en lloc de respectar la ubicació i tot l’entorn, es va limitar a conservar un bocí que ha quedat gairebé com a decoració únicament. Un fet com aquest no es pot consentir que passi a Felanitx.
Per tant ARCA demana el compromís ferm dels responsables polítics per a que en el cas que es trobi el qanat medieval, es modifiqui el projecte de l’aparcament per a la preservació integral de la resta patrimonial, fins al punt de que si és necessari es renuncií a la construcció de la infraestructura en cas que fos impossible l’adaptació.

8 d’oct. 2010

SALVATS DOS ELEMENTS PATRIMONIALS

CATALOGACIÓ DE CAN BIBILONI I UN CONJUNT HIDRÀULIC DEL MOLINAR

ARCA es felicita perquè s’evita la pèrdua de Patrimoni i a més els dos elements es cataloguen a proposta de la nostra entitat

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma en reunió del passat dijous dia 7 d’octubre, va prendre dues decisions positives per a la protecció de béns patrimonials de Palma.

1- Va decidir la catalogació immediata de l’edifici de Can Bibiloni, situat al carrer d’Aragó, 8. Aquest edifici patia risc de demolició pels interessos de promotors i fa més de tres anys que ARCA ja havia instat la seva protecció. Concretament coria el risc en data de 24 de juliol de 2007 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè protegís aquest magnífic edifici de 1928, obra de l’arquitecte Gaspar de Bennàssar.
Aquesta és una bona notícia, perquè l’Eixample de Palma, que ha patit molt els excessos urbanístics durant les darreres decàdes, no es podia permetre el luxe de perdre un edifici tan singular i relevant com can Bibiloni.

2- També es vadecidir l’ampliació de la fitxa de catàleg de protecció del conjunt hidràulic situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. Es tracta d’incloure a la fitxa de catàleg del molí, el conjunt de sínia i safareig que encara es conserven.
En data de 9 d’agost de 2009 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè ampliès la fitxa del catàleg referent al molí de vent d’extracció d’aigua situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. La nostra entitat demanava que a part del molí, també fos inclòs una sínia i un safareig, per tal d’entendre millor el conjunt hidràulic.
ARCA felicita que la Comissió de Centre Històric i Catàleg hagi entès la necessitat de preservar tot el conjunt i ara desitja que l’Ajuntament de Palma també faciliti la restauració del conjunt.

4 d’oct. 2010

DESPRECI PER LA IMATGE DEL CENTRE HISTÒRIC

ARCA vol denunciar la instal·lació d’aquesta horrorossa porta metal·líca situada a un edifici públic del carrer de Can Serra.

La nostra entitat no pot entendre qui o com han autoritzat la col·locacció de tal element, en un dels carrers més interessats del centre històric de Ciutat, pel seu antic traçat i perquè davant seu es troben els Banys Àrabs, un dels monuments de Palma més importants i més visitats pels turistes.

Detalls com aquest, demostren que els qui haurien de vetllar per la imatge del centre històric de Palma, no ho fan correctament i per tant la ciutat es veu ferida per atacs d’aquesta mena, que no ajuden a consolidar el potencial històric i cultural que presenta Ciutat.

ARCA desitjaria i demana que es pugui reduir l’impacte visual que ofereix aquesta porta metal·líca, la qual es troba fora de contexte. Per tant, mentre segueixin succeint casos com aquest, la nostra feina serà la de seguir insistint, que s’ha d’emprar un poc més de seny a l’hora d’intervenir davant el patrimoni cultural.

29 de set. 2010

POWER POINT EN CIRCULACIÓ: PATRIMONI ETNOLÒGIC A SES FONTANELLES, EN PERILL


Des d’ARCA intensificam la campanya per salvar el Patrimoni etnològic de ses Fontanelles.

És imprescindible l'eliminació del macrocentre d’oci que es vol construir junt a ses Fontanelles

Hem posat en circulació un power point on s’explica la gran importància dels elements patrimonials de la franja de terreny agrícola just devora ses Fontanelles.

Aquesta zona ha conservat miraculosament, rastres de les tres activitats econòmiques de platja de Palma abans del turisme:

  1. Pedreres i cases de trencadors de pedra.
  2. Activitat d’extracció de sal amb cases de antics saliners amb volta de canó.
  3. Activitat agrícola, cases pageses, molins, parets de pedra.

Al power point explicam que els màxims representants del Consorci varen rebre, aparentment amb simpatia, la nostra proposta de protecció fa més de un any. Però, un any més tard i per la premsa, ens assabentam que volen destruir tot aquest patrimoni construïnt-hi a sobre un gran centre d’oci i comercial.

En demanar explicacions al Consorci ens diuen que han negociat indemnitzar d’aquesta manera al promotor del Centre d’oci de ses Fontanelles que el Govern va prometre no deixar construir.

No resulta creïble que es pretengui un nou impuls a Platja de Palma i aconseguir uns visitants distints si a la porta d’entrada posam un macrocentre d’oci i comercial. Era això la regeneració? Es aquesta la imatge que volem? Ben segur que no.

Des d’ARCA afirmam que resulta indignant el menyspreu pel Patrimoni demostrat pel Consorci, ja que la persona que va elaborar el catàleg d’elements a protegir per valors patrimonials, sembla que no es va preocupar de mirar què hi havia a aquesta zona, perquè tan mateix ja la consideraven sentenciada. Doncs bé, hi ha gran quantitat de petits tresors a protegir, tot i que molts d’ells estan expressament maltractats.

Aquest power point específic del perill que corre el Patrimoni etnològic de Ses Fontanelles és el primer que hem elaborat. Seguirà un altre que tractarà sobre aquells valors patrimonials que hi ha al conjunt de Platja de Palma, s'Arenal, Son Verí, Cala Blava i que l’actual projecte de regeneració de Platja de Palma no té en compte.

23 de set. 2010

VIª VISITA A LA CONFRARIA DE PESCADORS DE PORTO COLOM I AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE CLOSOS DE CAN GAIÀ

El passat dissabte 25 de setembre es dugué a terme la VIª visita del programa Agircultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i patrocinat pel Govern Balear. En aquesta visita ens aproparem a la Confraria de Pescadors de Porto Colom. El seu president, el Sr. Joan Cànaves ens explicà el funcionament d’aquesta confraria i amb ell passejarem per Porto Colom, on gaudirem d’aquest fantàstic port que presenta nombrosses i interessants històries.

Un cop recorregut una part del port, poguerem veure d’aprop algunes de les embarcacions que els pescadors de Porto Colom utilitzen per a la seva tasca diària a la mar. Durant aquests dies, els pescadors es trobaven inmerssos en la campanya de la pesca de la llampuga, producte de temporada que arribarà a les nostres taules en uns pocs dies.

Els visitants tingueren l’oportunitat de conèixer els productes que es pesquen en aquestes aigües a través d'una peixeteria que es troba a la zona del port i que exposa i ven productes de la mar de primera qualitat.

Un cop finalitzada aquesta visita, continuarem el nostre programa per tal de veure i observar de primera mà el jaciment arqueològic de Closos de can Gaià, situat a les afores de Porto Colom. David Javaloyas i Joan Fornès membres de l'equip del projecte de Closos ens reberen per explicar-nos quina ha estat la seva feina al jaciment des de l’any 1996.

El jaciment arqueològic de “Els Closos de Can Gaià”.
És un poblat de navetes (o naviformes segons la terminologia científica) de les que es conserven al manco nou perfectament identificables, encara que, originalment, amb tota probabilitat, n’existirien més com així es pot intuir per alguns trams de murs situats a la perifèria del nucli central. La disposició de les estructures sobre el terreny és dispersa amb una orientació molt similar (S-E).
El poblat fou construït cap el 1700 BC, a l’inicio de l’Edat del Bronze a les Illes Balears, i fou habitat de forma ininterrompuda fins al 850 BC, moment en que el primers talaiots ja estaven funcionant, quan s’abandonà. Posterior en aquesta data, però, s’han documentat diferents activitats en els seus voltants al llarg dels anys. Entre aquestes utilitzacions esporàdiques destaquen les que es feren durant l’ocupació bizantina de Mallorca, en el període islàmic i a època moderna.
Situat a uns 700 m en relació a la mar, els terrenys que l’envolten es caracteritzen per la seva pedregositat, afloraments constants de la roca mare i argiles molt vermelloses que formen les terres més típiques de la zona. Les condicions climàtiques tenen com a constant més important l’escassetat de pluges, fenomen que dona lloc a una vegetació de garriga baixa, amb pocs pins i molts d’ullastres, llentiscles, romaní i altres espècies pròpies de la garriga mediterrània. Però, tant els continus treballs agrícoles que es dugueren a terme fins a mitjans del s. XX com la recent i sostinguda urbanització de l’àrea ha destruït bona part de la vegetació de la zona.
Més informació a: http://www.closos.org/
Fotografies: Pep Camps.

17 de set. 2010

ARCA demana respecte per l’ampliació del moll del port d’Andratx

ARCA creu que és molt important mantenir l’essència, la tradició i els valors culturals de la part més antiga del port d’Andratx, davant el nou projecte d’ampliació que es pretèn executar en un breu termini.

La nostra entitat vol demanar a l’Autoritat Portuària de les Illes Balears que repensi aquest projecte i que miri de conservar els elements més antics, que encara es conserven a dia d’avui. Des d’aquest moll, parteixen les barques de bou i els pescadors, que encara mantenen unes tradicions de vida, que recorden com era aquest port abans de la masificació turística.

Si el port d’Andratx perd aquest recó, haurà perdut tota la seva història material i serà el darrer procés descarat, on els interessos econòmics hauran passat per sobre dels culturals, tradicionals i populars.

El municipi d’Andratx no es pot perpetre el luxe de perdre més elements històrics, com tots sabem ha estat un dels municipis de Mallorca més castigats en aquest sentit, i per aquest motiu ARCA recolza als veïnats que volen conservar el seu passat d’una forma real, sense haver d’acudir al record de les imatges d’un temps.

16 de set. 2010

ARCA i la Nit de l'Art

L'any 2006 un grup de socis d'Arca demanarem a l'artista i bon amic de la casa Ferran Aguiló, que realitzes una obra amb l'idea de portar-la a Liorna i lliurar-la a la comunitat jueva de la ciutat. L'obra, per nosaltres extraordinària, és un colom simbol universal de la pau. Tenia per objectiu demanar disculpes als descendents d'aquells mallorquins que no pogueren practicar la seva religió i anaren a la terra de tolerància que era Liorna. Ara amb motiu de l'exposició antològica que el casal Solleric dedica a Ferran i que s'inaugura avui dia 16 de setembre, el colom ha tornat a Mallorca. Així vos demanariem que paseu per la planta noble de can Solleric i coneixereu aquell colom viatger que aquest sí, ha tornat de Liorna.