ARCA Y FLIPAU AMB PERE GARAU DEMANEN QUE LES LLUMS DE NADAL EN ELEMENTS PATRIMONIALS SIGUIN LES ÚLTIMES A DESPLEGAR-SE

JA S'ESTÀ INSTAL·LANT LA IL·LUMINACIÓ DE NADAL EN PLAÇA COLUMNES, QUE ESTARÀ ACTIVA NOMÉS 2 MESOS

DURANT 7 MESOS EVITARAN LA CONTEMPLACIÓ DEL CONJUNT DE LA PLAÇA, QUE ESTÀ CATALOGADA COM BÉ PATRIMONIAL

ARCA i Flipau amb Pere Garau lamenten que ja s'estiguin instal·lant el cableiat led que envolta les columnes de la plaça García Orell, conjunt catalogat pels seus valors patrimonials.

La plaça García Orell (anomenada popularment Plaça Columnes) es va projectar per part de Guillem Forteza l'any 1934. Es tracta d'un element protegit mitjançà catàleg per part de l'Ajuntament de Palma en la categoria de Béns d'interès paisatgístic i ambiental i una de les places més belles de l'Eixample.

MODIFICAR LA PROGRAMACIÓ DEL DESPLEGAMENT DE LA DECORACIÓ DE NADAL

Es requereix que la decoració de Nadal a espais protegits s'instal·li en el darrer moment per tal de garantir la contemplació original el màxim de temps possible. Aquesta petició la fem extensiva a tot el Centre Històric i a l'entorn dels elements catalogats de tota la ciutat.

Totes dues entitats van realitzar petició formal durant les últimes reunions del Consell de Districte Centre i el de Llevant.

La ruptura de l'harmonia estètica de l'entorn urbà, en el cas de la plaça de les Columnes és evidente, els cables i l'efecte visual durant tants de mesos, el consideram negatiu i innecessari.

ARCA I FLIPAU AMB PERE GARAU

17 Juliol 2026

ARCA NO ACCEPTA LA PROPOSTA DE BAR PESQUERO

CREU QUE LA DECISIÓ DE LA COMISSIÓ DE CENTRE HISTÒRIC NO POT SER DEFINITIVA PERQUÈ ES PODRIA INCÓRRER EN IRREGULARITATS 

EL PROJECTE ÉS IRRESPECTUÓS AMB EL CONJUNT HISTÒRIC DE SA LLOTJA, CONSOLAT, PASSEIG SAGRERA I CATEDRAL I PRETÉN FER-SE MOLT VISIBLE COM EDIFICI SINGULAR

ARCA vol manifestar la seva discrepància en el fons i en la forma en què es va dur a terme les decisions de la darrera reunió de Centre Històric respecte al bar el Pesquero. 

Volem fer les següents valoracions:

1. La proposta del Pesquero va venir a la comissió únicament amb una imatge idealizada (render), sense projecte bàsic,  memòria, alçats, plànols, càlculs de superfícies... No reunia la documentació necessària per a què se pronunciï la Comissió. 

2. Prèviament i per escrit i també amb imatges havíem rebut tres propostes alternatives al projecte inicial guanyador del concurs i que havia estat rebutjat per la Comissió de CH. No obstant, el representant dels promotors del projecte del Pesquero, va afirmar que l'única proposta viable per mantenir la concessió guanyada al concurs organitzar per la APB, seria la tercera, per ser la més similar al projecte inicial. Si no es feia així, es podria impugnar la decisió del concurs de APB pel Pesquero. 

3. Aquesta afirmació ens sembla una demostració que la decisió de CH no semblava cercar el millor  projecte per la ciutat, sinó el més convenient als interessos del promotor i de APB.

4. Si analitzem la votació, de fet, hi va haver 4 abstencions, 2 vots en contra - ARCA i Joana Roca, arquitecta  de prestigi - i 4 vots a favor entre els quals els polítics de Cort. Hem d'afegir que la majoria de les abstencions es produiren perquè consideraven que el projecte havia de tornar a passar per CH quan estàs més desenvolupat. No obstant es va afirmar des de l'equip tècnic de la comissió que ja era una votació definitiva i no tornaria a passar. 

5. El fons de la qüestió és que aquest edifici, molt similar a la proposta inicial rebutjada, tal com afirmen els propis promotors, perjudica la imatge del conjunt històric de Palma al seu indret més sensible, la façana marítima de sa Llotja, Catedral, Consolat i Passeig Sagrera. 

6. Resulta totalment incongruent per part de la Comissió de Centre Històric haver rebutjat per unanimitat fa uns mesos la proposta del Pesquero per afectació negativa de l'entorn patrimonial de sa Llotja i que  unes setmanes  més tard s'aprovi una proposta que reconeix que no té canvis significatius perquè si els hagués podrien impugnar la concessió. En resum, la mateixa Comissió aprova el projecte sense canvis significatius. És pura incongruència. 

7. ARCA exigeix que els responsables de Cort defensin els interessos de la ciutat i no els de APB, que ha seguit criteris principalment econòmics.

8. Hi ha una alternativa presentada pels mateixos promotors que era més respectuosa però ni tan sols va ser discutida per por a perdre la concessió si es presentava un recurs. Aquest fet resulta molt preocupant, perquè sembla una utilització interessada i espúria de la Comissió de Centre Històric. 

ARCA exigeix rectificació, mesura i respecte pel Patrimoni. I el rebuig definitiu d'aquest projecte del Pesquero. 

ARCA

16 juliol 2026

ARCA ORGANITZA. CONFERÈNCIA "En Figuera. El rellotge de l'Ajuntament de Palma"

A càrrec de Pere Galiana i Veiret

Autor del llibre "En Figuera i la seva resurrecció"

DIMARTS 21 JULIOL 2026

19H

A ca n'Oleo. Carrer de l'Almudaina, 4. Palma

Entrada lliure

En Figuera és un veí més de Palma. 

Des de fa generacions presideix la façana de l’Ajuntament a Cort, marcant, amb la seva precisió silenciosa, el pas de les hores i el ritme de la vida de la ciutat. És la veu del temps, un testimoni constant que ha acompanyat el batec quotidià.

Només quan ressonen les seves campanades tornam a recordar la seva presència. Tanmateix, darrere aquest mecanisme centenari s’amaga una història fascinant.

En Pere Galiana ens convida a descobrir-la en una conferència que ens acostarà, especialment, als episodis més recents de la seva llarga trajectòria: les restauracions i intervencions que, al llarg del segle XX, han fet possible que en Figuera continuï marcant el temps de la ciutat.

Hi haurà exemplars del llibre a la venda. 

Una activitat cultural amable per aquest estiu. 

Reservau la data. 

Vos hi esperam. 

Agraïments a la Conselleria de Turisme i Cultura per ja cessió del local.

SALVEM PORTOPÍ EXPLICA AL PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ LA SEVA PROPOSTA DE PARC

          Eduardo Soriano al centre

EL CONCEPTE DE PORT-CIUTAT S'HA DE MATERIALITZAR AL MOLL DE SANT CARLES/ PORTOPÍ

UNA OPORTUNITAT ÚNICA, CREAR UN PARC CULTURAL, AMBIENTAL  I PATRIMONIAL AL MOLL DE SANT CARLES

La campanya Salvem Portopí, integrada per ARCA, Palma XXI, GOB i Fridays for future Mallorca, ha mantingut una reunió amb Eduardo Soriano, president de la Cambra de Comerç  i membre del Consell d'Administració d'APB

Assistiren a la reunió en nom de la campanya Pedro Rabassa i Àngels Fermoselle.

Amb fotografies, dibuixos i plànols hem traslladat al sr. Soriano l'oportunitat que suposa per a la ciutat de Palma modificar les actuals pretensions de APB de dedicar el Moll de Portopí o de Sant Carles a usos industrials per empreses nàutiques.

A canvi, la ciutat guanyaria un Parc patrimonial, ambiental i cultural que posaria en valor les joies patrimonials de l'indret: Torre de Senyals ( un dels fars més antics del món), el Castell de Sant Carles (del SXVII) i el Port de Portopí (El Port històric de Ciutat).

També li hem advertit sobre l'errada monumental que suposaria, com pretén Autoritat Portuària,  la instal·lació  devora el Castell de Sant Carles d'una indústria de tractament de residus que triplica en dimensions les necessitats reals del Port, ara cobertes. 

           Ubicació del parc proposat 

ARGUMENTACIÓ A FAVOR DEL PARC

1. El Moll de Sant Carles alberga el Patrimoni Històric del Port. 

2. L'espai ubicat ara entre el Castell de Sant Carles i la Torre de Senyals, qualificat de ús industrial per APB, està majoritàriament sense ser utilitzat per concessions. 

3. Els usos d'indústria nàutica es poden concentrar al Moll Vell, ja que aquest indret va créixer desmesuradament per albergar usos portuaris: arribada de mercaderies i empreses. 

4. Traslladar Astilleros de Mallorca al Moll Vell permetrà recuperar en poc temps el Contramoll Mollet pel Museu Marítim i ús ciutadà. 

SALVEM PORTOPÍ EXPLICA AL PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ LA SEVA PROPOSTA DE PARC

5. El Passeig Marítim du exactament al Moll de Sant Carles, per tant, l'us ciutadà serà el més adient

6. Permetrà cosir la ciutat i en el futur unir amb espais verds fins a Marivent, acostant així, uns equipaments cultural fonamental com és la Fundació Pilar i Joan Miró

7. És una proposta molt més econòmica i ecològica, perquè ens estalviam d'omplir amb tones de Terra i pedres l'ensenada del Moll de Portopí que APB pretén fer créixer per ús industrial.

8. Estalvia temps per fer realitat un ús ciutadà idoni pel Port de Palma 

9. No altera en absolut l'operativitat de les navilieres que, sense crear dependències, han de proveir l'illa de Mallorca. 

10. Dignificaríem de manera culta i amb perspectiva de futur un espai que ara està maltractat i els plans d'APB condemnaria de manera irresponsable.

Les entitats que conformam la campanya Salvem Portopí, estam duent a terme reunions amb entitats, partits i responsables polítics i empreses donant a conèixer aquest il·lusionant projecte per a Palma.

Volem agrair l'amabilitat i l'interès del president de la Cambra, sr Soriano amb qui mantenim la comunicació.

*Si hi ha voluntat política, el Parc Patrimonial, Cultural i Ambiental de Portopí serà una realitat*. Continuarem treballant per aconseguir-ho

ARCA, GOB, Palma XXI i Fridays For Future Mallorca

8 juliol 2026

ARCA CREU QUE EL PROJECTE PER GESA IMPACTA VISUALMENT SENSE NECESSITAT

ARCA CREU QUE EL PROJECTE PER GESA IMPACTA VISUALMENT  SENSE NECESSITAT

TAMBÉ MANIFESTAM LA NOSTRA PREOCUPACIÓ PER L'ALTERACIÓ EXTERIOR DE  L'EDIFICI OBRA DE FERRAGUT ESPECIALMENT A LA TERRASSA

ARCA va participar com a membre del jurat encarregat de seleccionar el projecte per a l’edifici de GESA i el seu entorn. La proposta que nosaltres vàrem valorar més favorablement fou la que finalment va obtenir el segon, ja que plantejava una intervenció molt més discreta i respectuosa amb el conjunt. En aquest projecte, el protagonisme recaia en l’edifici de GESA, mentre que la resta de la parcel·la es destinava majoritàriament a una gran zona verda, amb els edificis de nova construcció semisoterrats i adaptats al desnivell natural del terreny.

En la nostra opinió, qualsevol intervenció hauria de regir-se pels principis de mínima intervenció i de respecte a la integritat formal, volumètrica i perceptiva de l’edifici de GESA, així com del conjunt del Centre Històric de Palma.

 Igualment, ens preocupa la intervenció projectada a l’interior de l’edifici, ja que consideram que no s’ajusta als nivells de protecció previstos, especialment pel que fa a la planta baixa i a l’auditori. També *suscita una especial preocupació el tractament previst per a la terrassa superior, que corre el risc d’acabar convertint-se en un espai ocupat per tendals i instal·lacions de restauració que podrien desfigurar la imatge i els valors arquitectònics de l’edifici.

La proposta guanyadora, ACORD 440 introdueix elements de fort impacte formal que alteren la correcta percepció de l’edifici de GESA. En particular, la pèrgola projectada, de gran presència volumètrica i expressiva, interfereix de manera significativa en la contemplació del GESA, desdibuixant-ne la silueta i establint una relació subordinant que no resulta acceptable des d’una òptica de protecció patrimonial.

Aquesta problemàtica es veu agreujada per la incorporació del cub de vidre destinat a centre cultural, que, tot i la seva voluntat aparent de lleugeresa i transparència, en realitat és un volum que a més  planteja dubtes des del punt de vista de la sostenibilitat, especialment pel que fa al seu comportament energètic i a la seva adequació a les condicions climàtiques .

Pel que fa a l’accessibilitat entre el carrer Joan Maragall i el vial marítim la solució adoptada resulta clarament insuficient i no respon als estàndards exigibles en un espai públic d’aquestes característiques, limitant la seva permeabilitat i ús ciutadà.

Pel que fa a l’aparcament soterrat, consideram que compromet la possibilitat de crear una zona verda de qualitat. Per aquest motiu, entenem que s’haurien d’atendre i fer efectives les observacions recollides a l’acta del jurat, amb la finalitat d’evitar la configuració d’un nou espai excessivament dur, on el verd, amb la seva funció ambiental, paisatgística i de confort climàtic, hauria de ser el veritable protagonista. 

ARCA

1 juliol 2026