Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BIC. Mostrar tots els missatges

3 de gen. 2011

ARCA demana on són els àngels de Giuseppe Sanmartino?

El Betlem napolità de la fundació Bartomeu March, conté peces dels més grans autors napolitans del segle XVIII.
Quan Leticia Arbeteta feu la seva proposta per tal de muntar les figures damunt d’uns estants en comptes del sistema en que s'exposava als baixos del casal, (l'actual Capuccino del carrer Conqueridor), només el misteri va romandre amb una escenografia on sobresortien una munió d'àngels. Així els podem veure al catàleg editat el 2003.

Aquest Betlem viatjà a Madrid el Nadal del 2008 i fou exposat al Palacio Real, on dissenyaren una nova escenografia que una vegada acabada la mostra viatjà a Palma.

El Nadal del 2009 a la Fundació Bartolome March, havien arribat la majoria de peces del Betlem, però no hi eren exposats ni els reis ni una bona colla d'àngels obra de Giuseppe Sanmartino, el més gran dels betlemistes napolitans. Interessats per aquestes figures, ens digueren que els reis s'estaven restaurant i hem vist que aquest Nadal, sí estaven incorporats a la vitrina on ara es troba el misteri de la Nativitat.

No obstant, el àngels de cos sencer que penjaven del sotil i que com hem esmentat són obra de Sanmartino, encara no hi són i no en tenim notícies.

Demanaríem que amb urgència s’explicàs on paren les esmentades peces, que hem de recordar als responsables polítics, formen part del patrimoni de la Fundació Bartolomé March i estan declarades com a BIC i per tant protegides per la Llei de Patrimoni.

9 de des. 2010

La Fundación Jakober, guardonada en els premis Europa Nostra

Diario de Mallorca 3-11-2010

Fundación Yannick y Ben Jakober de Alcúdia ha recibido una mención especial de los premios Unión Europea de Patrimonio Cultural/ Premios Europa Nostra, en su convocatoria de 2009.
Los premios serán entregados de manos de la Reina, presidenta de Honor de Hispania Nostra –asociación que convoca y gestiona estos premios en España–, el próximo 25 de noviembre en el Palacio Real de El Pardo, en Madrid.
La principal colección de la fundación Jakober es Nins y está formada por más de 140 retratos de niños de la realeza y aristocracia europea de los siglos XVI al XIX.



ARCA havia presentat a la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca una petició de declaració com a BIC de Sa Bassa Blanca,a Alcúdia, seu de la fundació Yannik i Ben Jakober, petició que va ser rebutjada per l'esmentada Ponència.




També varen rebre el Premi Amics del Patrimoni Històric 2009 per part de la Fundació Amics del Patrimoni, el 17 de març del mateix any.

6 de juny 2010

ARCA visita la Fundació Yannick i Ben Jakober

ARCA organitzà el passat dissabte, 5 juny una visita exclusiva per als socis de la nostra entitat a la Fundació Yannick i Ben Jakober. La visita va servir perquè els nostres socis poguessin conèixer la finca de sa Bassa Blanca (Alcúdia) i veure tot el seu potencial artístic i cultural, motiu pel qual ARCA ha demanat al Consell de Mallorca que sigui declarada com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

Els nostres socis pogueren gaudir del jardí de roses, que en aquesta època primaveral presenta amb energia una intenssa sensació cromàtica i aromàtica, dins una paratge natural de la costa de Mallorca. També tengueren l'oportunitat de gaudir de l'exposició "Nins" amb retrats dels segle XVI al XIX de diferents escoles europees. I finalment, pogueren visitar l'nterior de la casa, obra de l'arquitecte egipci Hassan Fathy, on hi ha tota una col·lecció d'art contemporani i un interessant enteixinat de 1498.

17 de març 2010

ARCA APOSTA PER LA RECUPERACIÓ DEL TALAIOT DE S’AVANCAR

Després del desgraciat incident que vàrem conèixer la setmana passada als mitjans de comunicació, el qual havia succeït a mitjans del mes de febrer, podem dir després d’haver-nos desplaçat fins al jaciment arqueològic de s’Avancar (Inca) i un cop ens hem assessorat per diferents especialistes en la matèria, que el jaciment és recuperble.

ARCA no comparteix les afirmacions del cronista de la ciutat d’Inca, el Sr. Gabriel Pieras, qui deia el passat 12 de març que el jaciment era irrecuperable i que com no tenien imatges a l’arxiu, no veien forma de recuperar-lo. A continuació els mostrem una imatge lateral de com era el jaciment i un croquis, on es veu la planta i l’alçat, el que ens evidencia que tenim la informació necessària per a començar a estudiar i valorar la recuperació d’aquest element històric.

En aquests moments els tècnics del Consell de Mallorca disposen d’aquesta informació i esperem que optin pel camí de la recuperació i s’adpotin mesures contudents contra aquells que no han vetllat per la protecció d’un bé patrimonial, prou conegut al municipi d’Inca, ja que es va declarar com a Bé d’Interès Cultural (BIC) l’any 1966.

Imatge: Javier Aramburu

Croquis: Javier Aramburu

17 de febr. 2010

Reunió de la Plataforma Salvem es Jonquet i la Gerència d’Urbanisme

El passat dimarts va tenir lloc la reunió sol.licitada en desembre 2009 entre la Plataforma Salvem es Jonquet i la Gerència d’Urbanisme.
La Plataforma està constituida per l’associació de Veinats des Jonquet, pel GOB i ARCA i demanava reunir-se amb Yolanda Garví que després de diversos ajornaments tampoc es presentà el dimarts.

En qualsevol cas, la Plataforma significà al Senyor Tugores, gerent d’Urbanisme, el seu desencís per la manca d’entusiasme de l’Ajuntament en relació a la declaració de BIC del Jonquet –veritable façana marítima de Palma mundialment coneguda- i la petició -en primer lloc- de que aquest fet històric siqui reconegut, proclamat com a tal i acompanyat d’actuacions ràpides i d’acord amb la declaració de BIC.

La Plataforma està oberta a col.laborar amb l’Ajuntament de Palma per fer-li arribar les seves propostes i demana que el PERI sigui proteccionista, consensuat i respectuòs amb el valors del Barri i les seves característiques, com per exemple la defensa de l'emblemàtic talús (fotografiat milions de vegades i conegut a tot el món) que, d’una manera extravagant i inaceptable es volia excavar per posar un centre comercial i un aparcament.

9 de des. 2009

ARCA demana la declaració de BIC dels Frescos de Dardarone

ARCA està enormement preocupada per la situació de possible desprotecció i deteriorament dels FRESCOS DE DARDARONE situats a Can Cabrer, al carrer Montenegro, 6 de Palma. La vàlua del casal està reconeguda per la catalogació municipal de Palma. Ara, però, volem fixar l’atenció de l’Autoritat de Patrimoni en aquesta obra artística única de valors excepcionals, en el context de la pintura i els casals de Palma i de Mallorca.

Hem demanat la intervenció urgent del Departament de Cultura i Patrimoni per paralitzar qualsevol actuació contrària a la protecció dels frescos i de la seva situació original. Pel cas que estigui projectada qualsevol actuació o intervenció que posi en perill els frescos, entenem d’aplicació l’article 23 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

També consideram necessària la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) dels frescos de Dardarone en el casal de Can Cabrer, així li hem instat al Consell de Mallorca, d’acord amb les normes de protecció del Patrimoni cultural a les Illes Balears.


diariodemallorca.es 10-12-2009Piden a Patrimonio que proteja los frescos del XVIII de Can Montenegro

28 de set. 2009

Vª agrorruta: Estruços de Can Caló de Ruberts

El passat 26 de setembre la nostra entitat organitzà la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, que patrocina la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. En aquesta ocasió poguerem gaudir de l'explotació d'estruços de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca, la qual es dedica a l'explotació d'estruços i agricultura ecològica. Aquest any han recuperat per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.

Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.

Més informació a: Conservem Ruberts

Història agrícola de Sencelles

Municipi del Pla de Mallorca amb una extensió de 52’62 km2. Apareix documentat per primer cop al 1237, però hi ha diferents teories sobre la seva etimologia:

- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, diuen que deriva del llatí Centum cellas i evolucionaria com a Cent celles.

- Joan Coromines diu que prové del llatí, senticellas, diminutiu de sentix, que vol dir arc abatzer.

Però hi ha altres interpretacions, com que vendria de Pere de Centelles, sagristà de Barcelona que rebé algunes possessions del juz de Qanarusa, després del repartiment de 1232. També hi ha la possibilitat que derivi dels pobladors de Centcelles (Tarragonès) o Centelles (Osona), que s’instal·laren en aquestes terres després de la conquesta catalana.

Sencelles compta amb abundants jaciments arqueològics, el que intueix l’existència d’una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria.

A època romana es consolidà el conreu de la vinya i dels cereals. Gràcies a la proximitat de la via romana que unia Palma i Pollentia es fomentà el conreu d’aquests productes.

A època islàmica prengué força l’horticultura, especialment a l’hort de Cascanar, per on passa el torrent de Pina.

A partir de la conquesta catalana predominarà especialment el conreu de cereals (blat, ordi, civada,…). Sabem que entre els segles XIV-XVI el blat es vendrà a l’exterior i quan aquest mancava a Ciutat, se n’enviava. A finals del segle XV es produïen més de 5.000 quarteres anuals de blat i ordi, però a principis del segle XVI, tan sols es recolliren 400 quarteres. El conreu es tornà a recuperar a partir de la segona dècada d’aquest segle.

La vinya també fou un conreu destacat, sobretot al llogaret de Biniali. Cal remarcar que al municipi també hi havia hortalissa i pocs arbres, on destacaven les figueres.

La ramaderia també fou una font d’ingressos importants al segle XVI, on destacaven més de 4.000 caps d’ovelles, a part de porcs, cabres, ases, vaques, mules i egües. Gràcies a la llana que es venia a Ciutat, es feu un negoci important.

Segons un cadastre que es feu a l’any 1460, aquesta era la valoració del municipi:

- Béns immobles: 9.052 lliures.
- Esclaus: 1.210 lliures.
- Ramat: 7.242 lliures.

Però tan sols un segle després, l’any 1581, veiem com els béns immobles es revaloritzen, passant a tenir un valor 131.453 lliures. A diferència d’altres municipis, a Sencelles tan sols el 18’4% del valor de la terra estava en mans del ciutadans. Hi havia 198 propietaris que eren residents al municipi, el que suposava un 12% de la població, tenint en compte que hi vivien 1.660 habitants. La riquesa mitja d’aquests propietaris era de 587’9 lliures.
Als Estims Generals de 1578 tenim registrades 54 possessions, de les quals 13 eren de propietaris de fora del terme. La valoració de les més importants és la següent:

1. Sarissal: 8.000 lliures, propietat de Gabriel Serra (Inca).
2. Laiar: 5.500 lliures, propietat d’Antoni Rayó.
3. Sonarrossa: 4.431 lliures, propietat de Jeroni de Santjoan.
4. Binialmara: 3.800 lliures, propietat de Baltasar Rossinyol.
5. Son Estela: 3.000 lliures, propietat de Joanot Morei.
6. Aireflor: 2.800 lliures, propietat de Miquel Ramis.

Normalment la tinença d’aquestes possessions durant els segles XV i XVI era mitjançant el pagament d’un lloguer i el sistema d’amitgeria no era habitual, llevat de l’explotació ramadera.

Durant el segle XVIII els cultius que predominaren al municipi foren els arbres fruiters, la vinya, el safrà i les tàperes. La vinya s’expandí cap a Jornets i a Cascanar proporcionà guanys econòmics.

Al darrer terç del segle XVIII havia 9 molins, 2 dels quals es trobaven a Biniali. Arrel d’aquí va néixer una indústria tèxtil, que elaborava draps de lli, convertint-se en el segon terme productor del Pla de Mallorca. El lli i el cànem que s’emprava per a l’elaboració del teixit es conreava vora els torrents.

El 1800 trobem gran extensions de vinya que produïen vi, però també aiguardent i panses, tot i que en menor mesura. A principis del segle XIX el conreu que continuà predominant, foren els cereals. El ramat oví s’havia reduït a la meitat, en relació a les dades del segle XVI.

A l’Apeo de l’any 1818 tenim el següent recompte de la superfície del municipi:
- Camps de conreu: 71’43%.
- Vinya: 19’17%.
- Bosc: 9’28%.
- Reguiu: 0’09%.

El 1834 hi havia 43 telers al municipi que donaven feina a 16 obrers, els quals produïen draps de lli, llana i cànem.

El 1845 una sequera provocà que molts de pagesos haguessin d’anar a demanar almoina a Palma. Com a mesura a l’any 1846 es començà a introduir el conreu de l’ametlla i la garrova. Després de la fil·loxera, a principis del segle XX es potencià el conreu d’ametllers.

El 1909 es fundà la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles, el qual s’encarregava de comprar estris i maquinària i també animals, llavors, adobs, …

El 1920 es començà a substituir la vinya per cereals i també començà a despuntar el ramat d’aviram, per tal de vendre carn i ous a Barcelona. Malauradament aquest negoci feu fallida amb la Guerra Civil.

Història de Ruberts

Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.

Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.
A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.

Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.

Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.

En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.

A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.

En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.

A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.
A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.

El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.

A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.

Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.

A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.

Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.

A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.

A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.

Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.

A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.

Bibliografia consultada

- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.

- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.

- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68

- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9

- Valero i Martí, Gaspar. Sencelles: guia de passeig. Documenta Balear, 1999. pàg. 162-169.

23 de gen. 2009

Premis blanc i negre del patrimoni històric 2008

ARCA en el seu sopar anual de cap d’any va votar l’elecció del premi blanc del patrimoni històric, que és la distinció que s’atorga a les accions responsables, compromeses o partidàries de la protecció i conservació del patrimoni històric. També es dirimí el premi negre del patrimoni històric, dirigit principalment a persones o entitats poc sensibilitzades i irrespectuoses amb la protecció i preservació del nostre llegat cultural.

El premi blanc fou per a la Plataforma Salvem es Jonquet, que amb la seva acció cívica ha aconseguit la paralització temporal dels dos macroprojectes urbanístics que hi havia en aquesta zona tan emblemàtica de Ciutat.

Altres candidats d’aquesta categoria foren:
- La Comissió de Patrimoni històric del Consell de Mallorca: Per la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric per als llogarets de Ses Alqueries, Ses Olleries, Ses Coves (Santa Eugènia), Ruberts, Jornets (Sencelles) i Orient (Bunyola).
- La Plataforma Salvem Son Real: La seva lluita ha donat els seus fruits amb la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) del conjunt arqueològic de Son Real (Santa Margalida).
- El Taller de restauració del Bisbat: Per la seva tasca de recuperació de béns culturals a totes les esglésies de Mallorca.

El premi negre fou per a Nemesio Suárez, director de l’aeroport de Son Sant Joan i representant d’AENA, per la seva intenció de destruir la possessió de Son Mosson, al·legant motius molt febles, per la contundent acció que es vol dur a terme.

Altres candidats d’aquesta categoria negativa foren:
- L’empresa Dasvidania S.L. per la destrucció de la possessió de Son Balaguer (Puigpunyent).
- L’empresa Restaura, promotora de les obres del carrer Colom amb Paners (Palma).
- Rafael Turatti, la seva actuació com a arqueòleg no ha permès una correcta protecció del patrimoni històric, a l’avinguda Antoni Maura, al carrer Colom o carrer Can Cavalleria, 4.


diariodemallorca.es 24-1-2009 ARCA premia el activismo ´cívico´ y eficaz de Salvem es Jonquet y castiga a Nemesio Suárez

4 de gen. 2009

embARCA't: “Betlem napolità de la Fundació Bartomeu March”

Recorregut embARCA't dirigit per Biel Barceló (Imatges: Betlem napolità de la Fundació March)



EL BETLEM NAPOLITÀ
La primera noticia del betlem a la zona de Nàpols es de 1324 i fa referència a la capella del pessebre a la casa Alagni d’Amalfi. També dins la primera meitat del segle XIV a l’església de santa Clara compareix una representació de la Nativitat amb la jove Maria ajaguda (part dolorós). Aquesta iconografia es molt poc corrent dins territoris que estan sota l’influencia del catolicisme i mes en imatges de bulto, en aquest cas realitzades en fusta. Recordem que en els moments esmentats era reina de Nàpols Sansa de Mallorca, gran protectora dels franciscans que a la vegada foren els grans impulsors del betlem.
Es a partir del segle XV quan es tenen noticies d’artesans que esculpiren representacions del misteri de la Nativitat mitjançant estàtues de mida natural de fusta policromada i daurada per esglésies i capelles de la ciutat de Nàpols. Així el 1478 Pere i Giovanni Alamanno (pare i fill) realitzaran per a Ferran d’Aragó ( el fill d’Alfons el Magnànim) i per tal de col·locar-ho a la capella de San Giovanni a Carbonara, un pessebre d’unes quaranta figures, de les quals avui i al museu de la Cartoixa de San Martino (edifici aixecat pel fillastre de Sansa de Mallorca, Carles d’Anjou) en conserven dinou. Al mateix indret es conserva el gran betlem conegut amb el nom de Cuccinello.
L’encàrrec als Alamanno el feu Jacovello Pepe, el perfumista (aromatario) de Ferran d’Aragó i contractarà Francesco Fedele per tal de pintar i daurar les figures tal com ja havia fet per les peces que els Alamanno feren per les esglésies napolitanes de sant Elígi, santa Maria la Nova o l’Annunziata. No seria estrany dons que també fossin els pintors i dauradors de les figures del betlem de l’església de la Anunciació de Palma (la Sang) on els àngels musics porten instruments d’èpoques a dir: un orgue de coll, una xeremia, una corneta de forats, un llaüt, una lira i una flauta doble. Els Alamanno incorporaran sibil-les al seu betlem.
Entrem al segle XVI i els artistes que confeccionaran estàtues vinculades al misteri de la Nativitat i seran Pietro Belverte per la capella dels Caraffa a san Domenico Maggiore, Giovanni Merliano da Nola per la capella de santa Maria del Parto a Mergellina, i Antonio Rossellino per la capella Piccolomini a santa Anna dei Lombardi.
L’arribada de sant Gaietà a la ciutat provoca una primera gran transformació en les figures del betlem tradicional ja que a santa Maria della Staletta, devora l’hospital dels Incurables, posa figures de fusta però vestides a la moda del temps. A partir d’aquí comencen a apareixer paisatges en relleu que aniran substituint el teló de fons i al bou i la mula s’incorporaran ramats de cabres i ovelles amb els cans guardians corresponents.
El 1532 Matteo Mastrogiudice, fill del comte de Terranova, encarregarà les figures del seu pessebre a Domenico Impicciati en un contracte en el qual s’especifica que el comitent serà una de les figures i a mes l’artista es desplaçarà a Sorrento per tal de dissenyar la “muntanya sagrada”, al peu de la qual col·locarà la cova de la Nativitat. La comanda molt possiblement anava destinada a la capella del palau. Recordem que Guido Mazzoni, actiu a Nàpols, havia realitzat uns anys abans i per a la catedral de Mòdena una Nativitat ( delle Pappe) on estan representats els donants.
El 1560 la duquesa d’Amalfi, Constança Piccolomini d’Aragona encarrega el primer betlem per muntar a una casa particular, no una capella. El 1566 els jesuïtes de Praga muntaran el primer betlem “de temporada”.
Es per aquestes dates quan apareixen les figures de fusta i de fang representant figures profanes o d’animals dins els pessebres. El fet que la Inquisició fos poc activa a Nàpols i a mes els censors de la cúria napolitana donessin certa llibertat, va provocar un interessant sincretisme cultural que dona lloc a l’acceptació i a l’afavorir la introducció de personatges de la tradició dels evangelis apòcrifs juntament amb elements que feien referència a antigues simbologies paganes.
El segle XVII portarà la rellevància dels elements laics del pessebre napolità, el paral·lel a un teatre sacre cada vegada mes allunyat de la litúrgia.
El 1658 Michele i Donato Perrone realitzaran pel virrei Garcia de Haro-Sotomayor, comte de Castrillo un betlem de 112 figures “totes de bulto” que constituirà un vertader model pels posteriors pessebres laics vinculats a la cort. El virrei seria rellevat aquell any per Gaspar de Bracamonte, comte de Peñaranda i el betlem viatjarà cap a Espanya, on ben segur el conegué la Roldana.
El naixement del pessebre napolità d’època barroca es caracteritzarà per la forta teatralitat de la posada en escena i la difusió i el perfeccionament dels maniquins de fusta que es poden desvestir i entraran en un procés de dinamització de les figures. Els maniquins tindran en un primer moment la capacitat de moure les articulacions per passar després a cossos fets de fil de ferro recobert d’estopa al qual s’hi afegiran el cap, a vegades també el pit a mes de braços i cames. Els ulls es faran de vidre bufat i els caps, especialment els de les dones no tindran cabells per tal de poder-los posar perruques. La gran varietat dels vestits permetrà un major nombre de personatges partint de pocs maniquins basics.
D’aquesta època son els primers pastorets de cartró i tela i també s’incorporen les figures de cera els autors dels quals tenen el mestre indubtable en Gaetano Giulio Zummo (Zumbo) i les millors realitzacions son les obres de Caterina de Julianis.
La dinamització dels pastorets estimula la creativitat dels clients dels artesans ja que seran ells els que prepararan l’escenari i no es conformaran amb una posada en escena estàtica sinó que com a director del conjunt de tant en tant podrà reinventar l’escena i per tant personalitzar-la. Es dona la oportunitat al comprador-director de mostrar la seva personalitat, el seu gust per la composició i la seva capacitat per presentar un tema profundament lligat a la tradició religiosa i al mateix temps sempre nou i distint. Així esdevindrà una narració “per suma d’escenes” que progressivament s’enriquirà amb elements del tot laics i ja ben allunyats del misteri de la Nativitat. El pessebre napolità es ja en aquets moments mes decoració de palau que devoció d’església.
Durant el segle XVIII les modificacions i la difusió del pessebre estan fortament influenciades per les vivències històriques, socials, artístiques, polítiques i econòmiques de l’època de les qual n’esdevindran un mirall del tot fidel.
La producció de pessebres passa a un apreciat artesanat artístic i els “pastorets” inclosos entre els mes apreciats objectes d’exportació juntament amb els tapissos, la talla del corall, la porcellana, la seda i la plata. Aquestes activitats impulsades des de les Reials Fàbriques borbòniques.
El 1702 Felip V anirà a Nàpols per prendre possessió oficialment de la ciutat i sen durà cap a Espanya un bon grup de figures de Betlem que li regalaren. La fascinació per Orient es gran i el 1732 es fundarà el “Collegio dei Cinesi“per a la formació de missioners. Emperò el que trasbalsarà definitivament l’escenari serà l’arribada de les ambaixades del soldà de Turquia i del bey de Trípoli arribades a la ciutat el 1741 i el 1743 respectivament. Les figures de la desfilada les incorporà el taller del gran Giuseppe Sanmartino i en tenim una bona mostra en el betlem de la fundació Bartomeu March provinents en gran part de la col·lecció del duc Gatti Farina.
Es el gran moment del betlem napolità i els seus millors artistes juntament amb Sanmartino (el Misteri i els àngels de la fundació March a mes del nen amb crosses i la balladora de la tarantel-la) seran: Gori (la nena amb el llaç blau), Mosca (la vella amb goll, la castanyera i el negre nuu de damunt l’elefant) , Vassallo (galls, gallines i el mul), Di Nardi ( el vinater i els bous juntament amb la vaca que pixa), Lorenzo Vaccaro (el pagès jove) i Salvatore Franco (els musics turcs). Giuseppe de Luca s’especialitzarà en grans talls de carn fet d’argila mentre Francesco Gallo ho farà en canastres de fruita fetes en cera policromada. Els instruments musicals sortiran dels mateixos tallers dels mes grans luthiers com son els Vinaccia, Fabbricatore o Gagliano. Les joies i els guarniments dels cavalls sortiran dels tallers dels argenters Urso, Guarriniello, Imparato, Ciuffi, d’Amato, Pane, Amoroso o Romanelli. Els vestits es basaran en els dibuixos de Pietro de Fabris que documentà els vestits de festa del camperols de les distintes comarques del Regne de Nàpols.
L’escenari del betlem napolità te dues zones ben marcades una es “la Roca”on es situarà el Misteri ( dins la cabana, l’estable o la cova) i el “diversorium” on es situarà la taverna on Josep i Maria no hi trobaren posada i que normalment es situa a la part esquerra.


ZONA DE “LA ROCA”
La Verge anirà vestida de vermell i blau, estarà asseguda i girada cap al nen Jesús.
Sant Josep
vestirà de groc i marró-morat i el trobarem dret.
Els àngels, vestits tots ells de seda, seran tres com a mínim: el primer representarà la Gloria del Pare vestit de groc o daurat portarà el filacteri amb el “Gloria in Excelsis Deo”, el segon representarà el Fill i vestit de blanc durà un encenser, el tercer representarà l’Esperit Sant el seu vestit serà de color vermell i sonarà la trompeta del dia del Judici. Les posicions respecta a “la Roca” seran el primer al centre, el segon a l’esquerra i el tercer a la dreta (posicions de l’espectador).
Benino serà una figura de transició entre les dues zones del betlem i surt de l’obra d’Andrea Perrucci: “la Cantata dei Pastori ovvero il vero lume tra l’ombre ossia la nascita del verbo incarnato”. Aquest autor s’inspirarà en Benito o Benitillo dels Autos Sacramentales castellans. Es el pastoret infant que dorm al costat del seu pare (Armenzio) i que té el somni profètic de l’imminent naixement del Mesias.



ZONA DEL “DIVERSORIO”
En primer lloc hem d’esmentar la funció de calendari que fa el betlem napolità:
El carnisser o venedor d’embotits representa el mes de Gener.
El venedor de formatges o ricotta correspon al mes de Febrer.
El venedor de pollastres o animals de ploma, mes de març.
El venedor d’ous (cocover), mes d’abril.
Els promesos que portaran normalment un paner de cireres corresponen al mes de Maig. Es dona la curiositat que en els betlems rics els posen damunt el pont i els seus noms seran Neno i Nena. En els betlems pobres aniran a la part baixa del pont i els seus noms Ronzo i Riena (Oronzo, Irene).
El moliner o fariner representa el mes de Juny.
El venedor de tomàtigues correspon al Juliol.
El venedor de melons representa l’Agost.
El venedor de figues, a vegades el sembrador, serà el mes de Setembre.
El caçador o bé el vinater, mes d’Octubre.
El venedor de castanyes, mes de Novembre.
El pescador o el peixater mes de Desembre.


PERSONATGES:
Ciccibacco . Directament lligat als cultes Dionisíacs o Bàquics. Es el personatge calb i grassonet de galtes vermelles que condueix un carro carregat de botes de vi que surt d’una cova i es dirigeix cap a la taverna. Lligat a una tradició pagana que perdurà fins a finals del 1700 a Aix en Provence i a Nàpols fins el 1429. Es tractava d’una processó que obria el carro carregat de botes i damunt el qual anava Bacus repartint petits odres de vi que la gent que presenciava la desfilada anava bevent. Darrera el carro anava un seguit d’homes vestits amb pells de cabra sonant tambors i sacs de gemecs (xirimies) fent música que volia esser orgiàstica. Era la figura d’aparença simpàtica però enganyosa tal com ho es el vi.
Diable. Es el personatge que s’amaga i el joc consisteix en trobar-lo. Representa la part negativa o dolenta del betlem.
Jugadors de cartes. Son sempre parella i son coneguts com “els gats”, ja que el que es juguen no son diners sinó botelles o tassons de vi. Son igualment coneguts com els dos sants Joans i representen els solsticis de juny i desembre. A algunes zones son oncle i nebot.
El pastor de maravella. El seu nom es Miniel.lo i es el que descobreix l’àngel o l’estrella que anuncien el naixement posant cara d’espentat.
Stefania. La llegenda diu que les dones fadrines no podien visitar la Mare de Déu després del part. Stefania tenia grans desitjos de veure Jesús i per tant simularà esser casada i mare. Es presenta a la Santa Cova amb una pedra embolicada amb un llençolet simulant portar un infant. Fou tan hàbil que fins i tot aconseguí enganar els àngels de l’entrada, la sorpresa serà emperò quan en presencia de Jesús la pedra esdevé infant despertant-se amb un a gran esternut. Serà Esteva el que fa festa el dia següent de Nadal i que morirà màrtir, apedregat.
Sonadors de sac de gemecs i caramella. Son una parella de músics un de vell que toca la xirimia ( l’any que s’acaba) i un de jovenet que toca una caramella (espècie de oboe) i que representa l’any que comença. Per respecta a la Sagrada Família no porten el capell posat.
Gitana. Lligada, com a endevinadora, a les antigues sibil·les. El seu nom serà Concetta o Llúcia (capacitat de veure el futur). Durà grans arracades i una bona quantitat d’amulets per tal d’espantar el mal d’ull. Si porta una pala a la ma obrirà la processó dels venedors o artesans que representen, com ja hem explicat, els mesos de l’any. Si el que porta es un infant significarà l’amor matern. La Verge es farà gitana (emigrant) fugint a Egipte per tal de salvar el seu fill.


ALTRES ELEMENTS.
Riu i llac. L’aigua es l’element que agombola l’infant al sí de la mare que “romprà aigües” en el moment del part. Es element essencial en el baptisme.
Font. L’aigua amb la seva força i el seu córrer representarà la vida i l’amor.
Molí. Les pales del molí que no aturen son una representació del temps i el mateix temps son una recordança al treball inacabable de l’home per transformar el grà en farina i aquesta en pa, símbol de vida.
Pont. El lloc d’unió entre el que es viu i allò que es mort. Alguns betlems napolitans el dia de reis posen dotze figures de frares descalços damunt el pont per tal de simbolitzar els dotze mesos que han passat.
Pou.
Lligam entre la superfície i el mon subterrani. La llegenda napolitana diu que el dia de Nadal no es pot mirar la superfície de l’aigua des de el coll de pou, i per extensió l’interior de cap recipient amb aigua, ja que podrem entreveure els morts de l’any a punt de començar.
ELS MAGS.
Representaran les tres edats de l’home: Melsion (el jove), Gaspar (el de mitjana edat) i Baltasar (el jubilat encara actiu). Seran al mateix temps una representació dels tres continents coneguts aleshores.
Els colors dels cavalls o de les seves capes: blanc (auba), roig (migdia) i negre (nit) simbolitzaran el recorregut diari del sol.
Algunes vegades els continents estaran representats pels animals sobre els quals desfilen els reis: el cavall representarà Europa, el camell Àfrica i l’elefant Asia.
La presencia de la Reina Maga als betlems napolitans es sustenta en la llegenda de la Maga que seduïa els homes i després els tirava dins el pou.
Diu la llegenda que el dimoni no volia que Jesús nasqués i molt menys que el reconeguessin com a Messies. Siccome, aquest es el nom del diable napolità, encarregà la Maga per tal que seduís al mes jovenet dels reis i el negre Melsion acabà, com es natural, dins el pou. Però la dona sen penedeix i comunica la malifeta als altres dos reis que arribaran a temps de salvar el seu company.
La Maga, s’incorporarà al seguici i desfilarà just davant el seduït Melsion. Normalment la transportaran entre quatre esclaus encara que en el cas del betlem de la fundació Bartomeu March, es la que va damunt l’elefant conduit pel negret (talla de cos sencer) obra de Mosca.
Finalment indicar-vos que els reis i els àngels de Giuseppe Sanmartino, del betlem March estan en procés de restauració i que molt properament s’incorporaran a la mostra.

Text: Biel Barceló

2 de set. 2008

Orient declarat BIC

La ponència tècnica de Patrimoni del Consell aprovà ahir l’expedient de declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de conjunt històric a favor d’Orient, al municipi de Bunyola. La proposta ha estat realitzada pel GOB, l’Associació de Veïns d’Orient i ARCA.


diariodemallorca.es 5-9-2008 Orient, un peculiar Bien de Interés Cultural por su sistema de aprovechamiento del agua y cultivos

6 d’ag. 2008

Declarat com a BIC el llogaret de Ruberts (Sencelles)

El passat 28 de juliol el Consell de Mallorca informà de la declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de conjunt històric del nucli de Ruberts.
D'aquesta forma s'assegura la preservació d'un nucli tradicional de gran valor històric, artístic i paisatgístic situat a l'interior de Mallorca.

Cal recordar que el estudi previ per a la seva declaració fou redactat per un equip de catalogació d'ARCA, que treballà aquesta àrea durant els mesos de novembre i desembre de l'any 2006. ARCA ha contribuït darrerament a altres estudis previs, com és el cas de Galilea (Puigpunyent) o ses Olleries i ses Coves (Santa Eugènia).

17 de juny 2008

Es Jonquet, aprovat com a BIC

La Comissió d'Urbanisme i Patrimoni ha aprovat iniciar la tramitació de declaració de Bé d'interès Cultural de la barriada de Palma
La Comissió d'urbanisme i Patrimoni ha aprovat iniciar la tramitació de la declaració de BIC de la barriada des Jonquet per 5 vots a favor i dues abstencions, tal i com es va aprovar a la Ponència tècnica de Patrimoni Històric en sessió extraordinària.
La consellera Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró ha destacat la importància d’aquesta barriada com a conjunt històric, amb importants valors paisatgístics i d’arquitectura tradicional. Aquesta imatge, ha destacat Mascaró, ha estat una de les visuals més consolidades de la façana marítima de Palma per això la seva protecció.
La responsable insular de Patrimoni ha apuntat la homogeneïtat i singularitat d’Es Jonquet, una barriada representativa de l’evolució històrica, social i cultural d’aquesta part de la ciutat que té entitat pròpia.
Ara caldrà esperar 20 mesos, perquè es duguin a terme els estudis correspents i sigui declarat definitivament com a tal, en el plenari del Consell.

5 de juny 2008

Una reflexió en positiu

Fa 8 anys que ARCA evità la destrucció de l’edifici de l’antic Parc Mòbil del carrer Joan Crespí, també conegut com l’edifici de Gomes Pons.

Avui volem fer memòria d’un dels triomfs d’ARCA aconseguits fa ara 8 anys.
ARCA va evitar la destrucció anunciada d’un edifici racionalista ubicat al carrer Joan Crespí i conegut com l’antic Parc Mòbil o edifici de Gomes Pons. La barriada on està ubicat és Son Espanyolet.

Els valors de l’edifici
És una mostra del racionalisme industrial, reconegut com a edifici de valor patrimonial des del punt de vista històric i cultural per la UIB. La façana és de 1930 i a instàncies de ARCA va ser declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) el mes d’agost de 1999, quan ja havia entrat la piqueta al solar.

Recordant els fets
Amb motiu de la construcció del centre per grans discapacitats Joan Crespí el mes d’abril de 1999 havia començat la demolició dels hangars de l’antic parc mòbil i hi havia la intenció d’enderrocar l’edifici racionalista del solar. ARCA havia demanat la protecció de l’edifici, i la UIB i Col•legi d’arquitectes havien aportat els seus informes en el mateix sentit.
Rosa Estaràs coordinava l’àrea de presidència i afers socials del Govern Balear i Fageda a l’Ajuntament de Palma havien autoritzat la demolició. Les demandes d’ARCA no varen ser ateses.
Finalment, gràcies a la declaració de BIC per part del Consell de Mallorca amb Damià Pons responsable de Patrimoni i al canvi de govern, amb la creació del primer Pacte de Progrés, la protecció de l’edifici va ser una de les seves primeres decisions.

La integració a l’entorn
Va ser positiu adaptar el projecte inicial a la conservació de l’edifici. Avui en dia els comentaristes internacionals sobre arquitectura, alaben la integració i la conservació de l’edifici com record històric al barri.

Exemple pel futur
Mai un ajuntament o un govern s’empenedeix de protegir el patrimoni històric.
ARCA vol fer una crida a una sensibilitat encara major de la ciutadania i dels responsables polítics per incrementar la protecció del patrimoni i la tipologia de les diferents barriades.

31 de maig 2008

SALVEM ES JONQUET! ARA O MAI!




Divendres 30 de maig el secretari d’ARCA, Joan Pasqual, visità amb altres membres de la Plataforma del Jonquet (Ludmila Rivacova, Pep Balaguer i Margalida Rosselló, comptant amb l’adhesió del GOB) a la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol que estava acompanyada per la consellera del departament del Territori, Maria Lluïsa Dubon.

Els membres de la Plataforma exposaren la gravetat de la situació per un barri emblemàtic per tota Mallorca i que és la benvinguda visual de la nostra terra als que ens visiten.

El simple fet d’haver arribat fins aquí el projecte de destrucció ja és prou escandalós i significatiu de la casta de mallorquinitat dels qui ho han permés. Els muntatges que reprodueixen el que veurem són aclaparadors i els ciutadans de les Illes i els visitants no poden ni imaginar de que es capaç l’afany de lucre a Es Jonquet.

L’expedient administratiu està prácticament complet i només una actuació fortíssima de rebuig per part dels ciutadans i la declaració de Conjunt Històric podrà aturar aquesta barbaritat. Aquesta és la línia d’ARCA i de la Plataforma.
Cal destacar el magnífica treball que estan fent els veïnats d’Es Jonquet, d’estudi i recopilació de dades . Aixó es diu posar.li esforç i no queixar-se inútilment. Enhorabona¡ Si és consegueix és perquè vos ho haveu guanyat.

Per acabar, diguem que tant la presidenta com la consellera es mostraren molt receptives i amb ganes de tenir eines (la Plataforma està molt preparada) per donar suport a decissions definitives.
No oblidis, lector, que per a SALVAR ES JONQUET , TÚ ETS IMPRESCINDIBLE.
Última Hora Digital 1-6-2008 El GOB y Arca se suman a la plataforma ‘Salvem es Jonquet’

diariodemallorca.es 1-6-2008 ARCA y GOB se unen a Salvem es Jonquet y piden a Calvo una solución

dBalears.cat 3-6-2008 Es Jonquet no es rendeix

dBalears.cat 3-6-2008 Es Jonquet, Bé d'Interès Cultural

diariodemallorca.es 6-6-2008 Cort está dispuesto a negociar una menor edificabilidad en es Jonquet
diariodemallorca.es 12-6-2008 Otra visión del Jonquet
diariodemallorca.es 13-6-2008 El Consell aprobará iniciar el expediente para declarar BIC el barrio de es Jonquet
diariodemallorca.es 13-6-2008 Opinión. Pobres molinos de es Jonquet

http://salvemesjonquet.balearweb.net/

28 de maig 2008

Declaració de BIC per a Font de Mestre Pere, Ruberts i Biniali

ARCA vol informar, que en la sessió d’ahir, dimarts, 27 de maig, de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca es varen declarar per unanimitat com a BIC (Bé d’Interès Cultural) el sistema hidràulic de la Font de Mestre Pere i els llogarets de Ruberts i Biniali.

El sistema hidràulic de la Font de Mestre Pere es troba en l’àrea del futur projecte de camp de golf de Son Aversó, del promotor Vicenç Grande. A petició d’ARCA, la comunitat de regants i EMAYA s’ha aconseguit la declaració de BIC i una àrea de protecció, d’una zona amb alt valor etnològic, on també es troben les cases de possessió de sa Cabana des Frares, un dels safareigs més grans de Mallorca, de 70x32 metres, ponts de factura antiga, unes casetes úniques a Mallorca, anomenades cantimploris, que formen part dels sistema hidràulic i el camí de Passatemps, antic camí reial, que comunicava Palma amb la possessió de Raixa.

En quant als llogarets de Ruberts i Biniali (Sencelles), ARCA va dur a terme l’estudi previ per a la seva declaració com a BIC (Bé d’Interès Cultural) amb la categoria de conjunt històric. D’aquesta forma s’evita que aquests petits nuclis de població amb un caràcter i una tipologia pròpia, perdin la seva identitat, per un desenvolupament urbanístic inadequat i innecessari.

10 d’abr. 2008

ARCA demana una millor conservació per la Torre d'Electricitat d'Alaró, considerada BIC

ARCA s’ha fet ressò per part d’un grup de veïns del poble d’Alaró de l’estat en el qual es troba la Torre de l’antiga fabrica d’electricitat d’Alaró.

Cal esmentar que aquesta construcció fou declarada Bé d’Interès Cultural amb la categoria de monument (B.I.C.) en data de 19 de maig de 2000. És una construcció de 1901 i suposà tot un avanç tècnic per aquest poble.

A les imatges adjuntes es pot veure la manca de deixadesa d’aquest edifici històric, però no és d’estranyar si recordem o feim un poc la vista enrera. Abans de que fos protegit com a B.I.C., va ser un edifici en perill, i tal fou aquest, que unes màquines destructores l’amenaçaven directament. Gràcies a l’avís dels veïns d’Alaró i la nostra ràpida intervenció, denunciant el cas al Consell de Mallorca i la Guàrdia Civil paralitzant les màquines quan anaven a derruir aquesta edificació, que suposà un abans i un després per aquesta localitat del pla de Mallorca.

Hem demanat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament d’Alaró que recuperi i enalteixi els valors històrics i patrimonials d’aquesta construcció.

I que aquest edifici rebi un manteniment adequat, perquè es tracta d’un Bé d’Interès Catalogat (B.I.C.) i és l’obligació d’ambdues institucions vetllar per la seva correcta conservació, sinó estaríem davant una negligència.

MEMÒRIA HISTÒRICA

L’especialització d’Alaró en la fabricació de calçat a partir de l’any 1870 es va complementar amb la concessió de les primeres explotacions carboníferes de lignit. En aquest marc de modernització s’explica el funcionament de la central elèctrica, la primera que s’establí a Mallorca.

La fàbrica es va construir baix el patrocini dels germans Gaspar i Josep Perelló, comerciants locals de sabó i oli. S’inaugurà el 16 d’agost de 1901. Era una central tèrmica moguda per una màquina de vapor de 100 C.V. i dues calderes que alimentaven dues dinamos que giraven a 800 r.p.m., produint energia elèctrica que es distribuïa a 150 voltis. La instal·lació també servia per a moure la màquina de tallar marbre i fusta i per a la fabricació de sabó i oli.

L’arribada de l’electricitat a Alaró és un clar indicador del nivell de modernitat assolit pel poble a finals del XIX. Gràcies a l’arribada llegada de l’electricitat, Alaró seguí un procés d’enriquiment econòmic i uns canvis socials únics a Mallorca, ja que, a diferencia de la resta de municipis, deixà de dependre únicament de l’agricultura
com a sector econòmic.

D’aquesta primera fàbrica d’electricitat tan sols resta en peu el primer cos de xemeneia conegut com la «Torre de l'Electricitat». Es troba a partir de dos murs concèntrics de forma tronc piramidal i base octogonal. L’exterior de mamposteria conserva una petita cornisa; l’interior és de bloc. Entre les dues hi ha una escala que condueix fins a la cornisa.

Al valor arquitectònic d’aquesta construcció, com a característica de la morfologia urbana d’Alaró, s’uneix el seu interès com a element d’arqueologia industrial, únic testimoni del primer esforç industrialitzador de Mallorca.

20 de nov. 2007

Can Weyler, una casa amb història

El periodista Carlos Garrido va publicar al Diario de Mallorca l'any 2003 l'article que reproduïm, amb una història coneguda només pels membres d'ARCA.
LA RATA ARQUEOLÓGICA
El edificio de Can Weyler en el carer de la Pau, es sede de ARCA y está considerado como una muestra importante del gótico civil.Hay quien recuerda todavía a doña María, la hija del general Weyler saliendo de la casa del carrer de la Pau. Blanca, menuda, asistida por las monjas. Fue la última en habitar el enorme caserón.Después, la mansión pasaría a manos del obispado. Sería sede del asilo cuna del Niño Jesús y actualmente sirve como local social de ARCA.Can Weyler es una de las mejores muestras del gótico civil en Palma. El arco de medio punto en la entrada, el patio, el primer piso señorial, los altillos y desvanes. Lo más importante sin embargo es su fachada, donde se han recuperado las siete ventanas coronellas o ajimeces que la ornaban. Un caso excepcional, puesto que en la mayoría de las ocasiones, esos grandes ventanales góticos con una fina columna medianera no pasan de tres.Sin embargo, las sucesivas reformas realizadas a lo largo de los siglos ocultaban muchas cosas más. Al ser ocupada por ARCA, comenzaron a despejarse algunos elementos añadidos. Y poco a poco iba surgiendo la personalidad gótica del interior. Sobre todo unos magníficos arcos apuntados en el salón de honor, donde hasta entonces solo se contemplaban varias habitaciones.En el curso de estas obras, se realizó un curioso hallazgo. En un rincón de la piedra, apareció un hueco lleno de extraños objetos. Con gran dificultad, se consiguieron extraer algunos. Hilos de tejidos de gran calidad, fragmentos de pergamino con letras góticas. Pronto comprendieron que se trataba nada menos que de un nido de rata. Un roedor que, en plena Edad Media, correteaba por el edificio y se hizo con algunas rapiñas para acomodarse mejor en su escondite.Así, aquella insólita rata arqueológica, dejó un testimonio para el futuro. Un mensaje ratero a través de los siglos.Gracias a su rehabilitación con criterios patrimoniales, Can Weyler es una especie de museo vivo. Sin el rigor mortis de los locales deshabitados. Fue construida en la primera mitad del siglo XIV, y sirvió de casa señorial para los Despuig durante el XV y el XVI. Después esa familia noble pasó a su casa de la calle Montenegro, no muy lejos de ahí.En el XVII el edificio fue adquirido por el comerciante genovés Domenico Belloto, quien modificó el patio y la escalera principal, restándole su carácter gótico primitivo. En el XVIII se estableció allí el colegio de jesuitas Monti-sión, pasando en 1817 a los teatinos. La familia Alorda habitó en su interior antes de los Weyler. Y no cuesta trabajo imaginarse al general, menudo y autoritario, paseando por aquellas habitaciones. Haciendo sonar sus botas sobre las vigas viejas.Algunas tardes, cuando las sombras de la ciudad vieja comienzan a extenderse con la tarde, el caserón parece llenarse de sombras significativas. Como si los recuerdos del anciano militar tan censurado por sus métodos crueles y expeditivos en Cuba, y firme promotor del derribo de las murallas, todavía anduviera por alguna de las habitaciones cerradas que hay por el desván. O hiciera crujir una puerta remota, como quien devencija el umbral de los espectros.Los edificios históricos como Can Weyler van acumulando carácter a través de los siglos. Conservan algunas huellas de sus sucesivos propietarios, pero también se impregnan de una cierta atmósfera. Una personalidad intangible hecha de presencias y susurros, sombras y colores. En el fondo, las tradicionales leyendas sobre fantasmas no son una tontería. Simbolizan esa ánima secreta que se va acumulando en losa sitios a medida que van siendo habitados. Nadie puede medirla de forma cuantitativa, ni afirmar rotundamente que es una realidad tal como nosotros lo entendemos. Pero casi todo el mundo la percibe.Hoy, Can Weyler es un centro de actividades ciudadanas y culturales. Pero conserva la atmósfera del pasado, un cierto misterio. Esos rumores nocturnos en rincones y pasillos. Los ecos de alguna rata que quizás esté preparando su nido arqueológico para el futuro.
Carlos GarridoDiario de Mallorca 25 d'octubre 2003

24 de maig 2007

Salvem ses Olleries demana el BIC per preservar el petit llogaret

Els integrants de l'associació Salvem ses Olleries de Santa Eugènia convocaren una reunió dimecres per demanar la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) per al petit nucli urbà. Segons la portaveu de l'associació, Francisca Miralles, «les Normes Subsidiàries que aprovà l'Ajuntament no tenen el mateix grau de protecció que la declaració de BIC, perquè qualsevol polític pot canviar la normativa». En aquest sentit, la batlessa del municipi, Maria Eugènia Pou, recorda que «abans d'aprovar les noves normes realitzàrem reunions amb els veïns dels tres llogarets i a ses Olleries la majoria d'assistents a la reunió votaren no a la declaració de BIC». A més, Pou digué que «s'està polititzant aquest tema i des de l'oposició se'n vol treure un benefici».
Així mateix volgué deixar clar que «les normes no es poden canviar perquè un polític ho vulgui».
Des de Salvem ses Olleries s'organitzà la reunió per explicar la figura de BIC i el seu grau de protecció. A l'acte estava prevista l'assistència de Pere Ollers, president d'ARCA, que finalment no hi acudí per problemes de salut. Des de l'organització es lamentà aquesta absència «perquè volíem que els veïns sabessin els pros i els contres del BIC perquè consideram que des de l'Ajuntament no s'ha donat tota la informació necessària», segons Francisca Miralles. A la reunió de veïns també hi assistí el regidor de l'Ajuntament Rafel Crespí, qui explicà que «no estam en contra de la incoació de l'expedient de BIC, però abans volem que el Consell estudiï les noves normes i si creu necessari el BIC que el tramiti». A més, Crespí assegurà que durant les reunions amb els veïns «donàrem tota la informació que teníem». En aquests moments s'estan fent al petit llogaret de ses Olleries, a Santa Eugènia, un total de vuit adossats. «Amb les noves normes les obres continuen, mentre que si s'hagués incoat l'expedient de BIC estarien aturades», digué Josep Montserrat de l'associació.
Diari de Balaers. M. Nadal. 24-05-2007