30 de nov. 2010

IXª VISITA A OLIS SOLIVELLES I A LA LOCALITAT D'ALCÚDIA

El passat dissabte 27 de novembre ARCA amb el patrocini del Govern Balear va organitzar la IXª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca d'Olis Solivelles (Alcúdia).

La família Solivelles és la tercera generació de pagesos, ubicats a la finca des Guinyent, situada molt aprop de la mar, el que fa que la suau brisa ventili les oliveres i temperi el seu fruit durant les caloroses nits d'estiu. La finca tradicionalment s'ha dedicat a la producció de blat, però des de fa uns 13 anys, la família Solivelles decidí sembrar una sèrie d'oliveres que produeixen les següents varietats: arbequina, picual, hojiblanca i picuda. D'aquesta oliva s'obté un oli que rep el segell de Denominació d'origen, un distintiu de qualitat i de procedència autèntica, que garanteix al consumidor un sabors i aromes propis de Mallorca.

Un cop finalitzada la visita, poguerem gaudir de la localitat d'Alcúdia, on comptarem amb una guia d'excepció, la historiadora alcudienca, la Sra. Francisca qui ens passejà pels carrers de la seva localitat natal, contant-nos la història dels llocs més simbòlics d'aquesta antiga ciutat amurallada.
Fotografies: Jordi Mut.

22 de nov. 2010

ARCA ES DEMANA ON ÉS L’ESCUT DE LA POSSESSIÓ DE SON ESPASES VELL

ARCA vol fer constància de la desaparició de l’escut de la possessió de Son Espases vell durant el transcurs de les obres del nou hospital.
La possessió de Son Espases vell comptava amb un escut de la família Espases superposat sobre la clau de l’antic portal forà, però a dia d’avui, sense saber el motiu aquest ha desaparegut.

Cal recordar que la possessió de Son Espases de vell és de titularitat pública i en aquests moments s’està fent una intervenció per tal de rehabilitar-la, el que ha provocat la desaparició d’aquest emblema. Com sempre deim, tota intervenció damunt el patrimoni històric ha de ser sensible i acurada, però en el cas que ho faci l’adminstració pública se li a de demanar un major rigor i transparència.

La possessió de Son Espases vell està catalogada per l’Ajuntament de Palma amb una protecció de tipus B i en quant a aquest punt senyala el següent “Restaurar el que era l’antic portal d’ingrés a les cases (avui a la façana de ponent), amb l’escut dels Espases”.

La preocupació de la nostra entitat radica en saber on és ara mateix aquest emblema i que s’en ha fet d’ell. En aquest sentit hem demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca:

1. Que es torni a col·locar aquest escut al seu lloc original.
2. Que se’ns informi de l’estat de conservació i ubicació de l’escut de la possessió de Son Espases vell.

LA LLINDA DE SON FUSTER VELL

ARCA vol recordar la desaparició d’un altre element d’un possessió de titularitat municipal, que ja denunciarem el passat mes de maig.

La llinda del portal forà que dóna accés a la clastra de la possessió de Son Fuster vell es troba desapareguda des del mes de maig. A dia d’avui només s’observen els brancals d’entrada. La llinda presentava una curiositat, emmarcava al centre quatre rajoles que dibuixaven l’anagrama de Jesús (IHS).

De moment no hem rebut cap resposta per part de l’Ajuntament de Palma, el qual hauria de donar explicacions al respecte. Cal recordar que ARCA va catalogar aquest possessió en el període de novembre de 2009 a gener de 2010.

El cas de la desaparició de la llinda és un agravi més cap aquest possessió, després de la desafortunada rehabilitació amb diner públics de l’any 2006.

20 de nov. 2010

embARCA't: Visita als fars de Formentor i Capdepera



Explicada per Rafael Soler Gayà.

Iniciada la cinquena dècada del segle XX Espanya portava un notori retard en la implantació de l'enllumenat marítim, de que ja disposaven els països avançats. El general Espartero, Cap de Govern aleshores , va disposar, doncs, el 1842 la formació d'un pla. Aqueix Pla va arribar a contemplar cent onze fars a tot Espanya, nombre molt superior al de vint que, segons recull el mateix Pla -alguns realment només llums de port- existien en aquell temps en la totalitat de la costa costejats institucionalment. Això no vol dir que no pogués haver-hi hagut altres llums i de fet se sap de l'existència a les Balears, en segles anteriors, de senyals a Sóller, a Maó i a Eivissa. A Balears van correspondre al Pla vint i un fars, onze a Mallorca, cinc a Menorca i cinc a Eivissa i Formentera.


El Pla va sistematitzar els fars en sis ordres, seguint el model francès de lents escalonades de l'enginyer Fresnel, de major a menor abast i complexitat d'aparença -la qual cosa tenia la seva conseqüència en la grandària de les òptiques i llums a més de llanternes- i es van dotar de far els principals accidents geogràfics, sense pretendre una rigorosa continuïtat de cobertura al llarg de la costa, amb models dels primers ordres, reservant els dels últims ordres a abalisament de passos o recalades de ports. Al far de Formentor es va assignar el 2n ordre –màxim a Balears- i al de Capdepera el de 3r. A les Balears el Pla contempla inicialment set fars de 2n ordre, tres del 3r, 3 de 4t, quatre de 5è i tres de 6è. El Pla es va aprovar per RD el 1847 i des de llavors ençà el Servei de fars depèn de l’Estat.

Tot i que inclosos els fars en el pla aprovat les obres no s’inicien fins a 1857 a Formentor i fins a 1859 a Capdepera per l’enginyer de camins, canals i ports Emilio Pou, en aquell temps cap dels serveis d’Obres Públiques de Balears, d’acord amb un dels models d’edifici de torre circular i clàssic estil –amb certa obsessió per la simetria- amb la solució constant de disposar en un vestíbul, o passadís general a cel obert, els accessos a la torre, al despatx magatzem, ala denominada “inspecció” (una o dues habitacions destinades als facultatius inspectors dels muntatges o del funcionament) i les habitatges dels torrers (d’ordinari d’una a tres segons a la importància del far). Correspongueren dos als dos fars.

Far de Capdepera

Les obres es realitzen per administració en el camí, i subhasta en el edifici, a Formentor- avui el més alt de les Balears amb el seu focus a 210 m d’alçada damunt la mar- començant pel camí de ferradura de més de disset quilometres, i per subhasta a Capdepera de 76 m d’alçada de focus. Els fars s’encenen en 30 d’abril de 1860 el de Formentor i en 30 de novembre de 1861 el de Capdepera després de notòries i curioses incidències a Formentor –com la d’emprar més de dos-cents obrers i topar amb l’Església- i sense incidències apreciables a Capdepera, i després de ser dotats de les corresponents llanternes de 3,00m de diàmetre en un i de 2,25m en l’altre, i pertinents instal·lacions franceses amb llums d’oli d’oliva de l’enginyer Degrand i òptiques amb elements diòptrics, és a dir per refracció, i catadiòptrics, és a dir per refracció i reflexió, amb perfil de Fresnel (Fresnel va ser un enginyer de “ponts de chausées”, director del Servei francès de Fars, que, en 1819, va revolucionar la tecnologia de fars en aconseguir les lents escalonades que ràpidament s’estendrà per tot el món i encara perduren). Els dos fars que van participar, doncs des del primer moment, de les solucions tècniques en aquell temps més avançades en matèria de senyalització marítima.


Un nou Pla de 1902, que tracta d'esmenar els inconvenients del de 1847 (en el més essencial augmentar el ritme dels llampecs i evitar les llums blanques fixes), dona lloc a les primeres dècades del segle XX - unit a l’aplicació de la nova tecnologia de la llum de petroli a pressió canca a la substitució de les columnes de basament per altres amb cub de mercuri substituint a Formentor l’òptica diòptrica per quatre panells procedents de Conillera, instal·lacions que, bàsicament, persisteixen fins a les electrificacions de 1962 a Formentor i de 1960 a Capdepera, sense substituir òptiques ni basaments.

Digna de menció es la inauguració el 1951 del camí de servei de Formentor convertit avui en important ruta turística que permet abandonar el secular camí de ferradura i el proveïment per mar des del mollet de Cala Murta.

D’acord amb les previsions de l’ambiciós Pla de 1967 es produeix, el 1971 a Formentor, i el 1969 a Capdepera, un profund canvi de les instal·lacions substituint sendes llanternes decimonòniques i les instal·lacions òptic lluminoses que, a Formentor, de nou canvien el 1995, llevat de la òptica, per solaritzarles com es troben en l’actualitat.

Far de Formentor

Els primitius abastos reconeguts el 1847 en “temps mig”, respectivament de 16 i 15 milles nàutiques, per als segon i tercer ordres, ha experimentat un notable augment, doncs desprès d'una reforma de 1985 del Projecte de 1967, els seus abastos “nominals” són, respectivament, de 21 i 16 milles la qual cosa suposa, de fet, mes del doble de l’inicial. Segons les ultimes planificacions el pilot d’un vaixell de gran port (a 16 m da munt de la mar) ha de veure al menys un far a vint milles de la costa en temps mitja i un de petit port ( a 4 m damunt la mar: pesquers, iots) almenys dos fars a dotze milles en temps estendard.

Excepte en els períodes en que els fars van romandre apagats per haver-se així decretat en la generalitat dels fars per motius de guerra (americana i civil) els senyals han prestat servei ininterrompudament d'ençà del seu establiment.

Text: Rafael Soler Gayà


18 de nov. 2010

Hem rebut notícia de la destrucció total del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi just desprès de haver enviar el comunicat anterior.


És difícil expressar amb paraules la nostra consternació.

Amb aquesta destrucció còmplice entre l’Ajuntament de ses Salines i el Consell de Patrimoni ha quedat demostrat la manca de respecte pel Patrimoni més humil de la nostra illa.

Hem perdut per sempre una petjada de la nostra història recent per la incultura i insensibilitat d’uns polítics que mai estan a l’altura.

Efectivament, com dèiem al comunicat anterior, es repeteix la història del pont des Tren, aquesta vegada amb uns altres actors protagonistes.

ARCA presentarà una denúncia contra el Sr. Lladonet, batle de ses Salines per la destrucció de patrimoni de manera conscient. Si la denúncia va endavant i la guanyem, podrem salvar molts altres béns que perillen ara o en el futur.

És un dia trist i lamentable per la història de sa Colònia de Sant Jordi, de ses Salines i de Mallorca





L’Ajuntament de ses Salines vol dur endavant una destrucció patrimonial a l’estil de la destrucció del pont des Tren de Palma

El Consell de Mallorca ho ha d’evitar si no vol ser còmplice d’un fet tan reprovable.

Si el Consell de Mallorca no fa passes per evitar-ho, es pot consumar una de les majors demostracions de menyspreu pel patrimoni etnològic i històric dels darrers anys a la nostra Comunitat. Els autors de la malifeta seran els responsables polítics del consistori de ses Salines i els representants dels mateixos partits al Consell de Mallorca si no ho eviten.

Recordem els fets
ARCA va descobrir l’existència del darrer quarter de carabiners que quedava intacte a la nostra comunitat, a sa Colònia de Sant Jordi. El consistori llavors encapçalat per batlle socialista, el Sr. Sebastià Burguera va ignorar tots els informes tècnics de la UIB, historiadors independents, d’ARCA i del mateix Consell de Mallorca per tal que ho protegís com a element catalogat i fins i tot va procedir a l’esbucament d’un 40% de l’immoble. La direcció insular de Patrimoni històric del Consell de Mallorca va aturar la seva destrucció.

Desprès d’aquests fets, la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca va aprovar la protecció com a Bé Catalogat del Quarter de Carabiners i a més exigí la restitució d’allò que havia estat destruït. Aquesta votació es va guanyar gràcies als vots de la majoria de les entitats civils representades a la comissió i en contra del vot del Director Insular de Patrimoni. De manera incongruent els responsables de Patrimoni continuaven diguent que l’immoble s’havia de protegir però havia de ser l’Ajuntament qui ho fes. Es veu que no els havia bastat la demostració de voluntat destructiva del consistori saliner.

Quan s’havia de traslladar la decisió de la Ponència Técnica a la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni per la ratificació política, es va aturar la tramitació perquè de cop els hi varen entrar dubtes de si Mallorca podia protegir un bé que tot i estar aquí el propietari sobre els papers era Madrid. Aquest dubte està suficientment aclarit per la jurisprudència i la consulta en sí és un insult a la autonomia de les decisions de la nostra comunitat. Evidentment que Mallorca pot i ha de decidir sobre que un immoble de valors històrics es conservi i no s’esbuqui. En realitat a criteri d’ARCA ha estat una maniobra per guanyar temps i disminuir la pressió de les entitats ciutadanes.

La contesta de Madrid ha arribat dient que a ells els competeix protegir (què havien de contestar si li posaven en safata?) però que si li enviaven informació estudiarien la conservació de l’immoble.
Quina ha estat la reacció del Consell? No ho sabem però la del consistori de ses Salines sí, el seu batlle de UM, el Sr. Lladonet vol tomar el quarter ja. Què diuen ara els responsables del Consell de Mallorca que volien que fos l’Ajuntament que ho catalogués? S’han adonat que no ho pensen fer ni ara ni abans ni mai? Els responsables del Consell de Mallorca no poden mirar cap a un altre costat, igual que va fer l’Ajuntament de Palma davant la destrucció del pont des Tren. Serien còmplices tots.

Aquesta seqüència de fets pot tenir unes conseqüències nefastes pel patrimoni de les Illes per molts motius:
1. Perquè es pot perdre per sempre l’únic quarter de carabiners que quedava intacte i és una part molt important de la història social, econòmica i etnològica de Mallorca.
2. Perquè és botar-se una decisió democràtica d’una Ponència Tècnica amb representació de les entitats ciutadanes tan sols perquè es va guanyar la votació en contra del vot del president, representant polític. Si és aquesta la regla de joc, potser ens haurem de replantejar quin concepte de democràcia es manega.
3. Perquè és posar en perill la decisió autònoma de protegir el patrimoni deixant en mans de Madrid, per conveniència puntual, allò que ens pertoca a nosaltres.

Per tot això demanam que de manera immediata a la presidenta de la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni i a la Direcció Insular de Patrimoni que actuïn per evitar la destrucció del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi i el declarin Bé Catalogat.

L’Ajuntament podria cometre un delicte.
ARCA vol recordar al consistori de ses Salines que és un delicte destruir un bé patrimonial malgrat no estigui catalogat. El Quarter de Carabiners té valors patrimonials reconeguts per nombrosos informes a més del que va emetre el Consell de Mallorca amb data de 11 de maig de 2009 al qual es reconeixien els valors etnològics de l’immoble.

16 de nov. 2010

EL CANT DE LA SIBIL·LA, PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL



Volem manifestar l’alegria per la declaració del cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

La Sibil·la és part del patrimoni de la nostra cultura que a més durant els darrers anys ha anat a més en quant a la seva popularitat.

Aquesta popularització, conservant la seva puresa és la millor manera de respectar el patrimoni immaterial.

Enhorabona a tothom



Cant de la sibil·la a la Seu, desembre de 2007. Retransmès per IB3. Interpretat per Cristina Van Roy.

12 de nov. 2010

ARCA AMB LA SERRA DE TRAMUNTANA

ARCA s’ha adherit a la proposta perquè la UNESCO declari la serra de Tramuntana patrimoni mundial, i aprofità l’avinentesa per dur a terme un homenatge a Robert Graves en el 25è aniversari de la seva mort.

El passat diumenge, dia 14 de novembre, l’entitat ARCA coordinà, amb el suport del Departament de Territori del Consell de Mallorca, un acte de declaració pública en què es dóna suport a la candidatura de la serra de Tramuntana perquè la UNESCO la declari patrimoni mundial en la categoria de paisatge cultural.

En aquest dia, ARCA va homenatjar un dels personatges més universals que han viscut a la serra de Tramuntana i que han promocionat aquest indret: el poeta anglès Robert Graves (1895-1985). A final d’any, es complirà el 25è aniversari de la seva mort. Per aquest motiu, la nostra entitat li va retre homenatge al peu de la seva tomba, com ja vàrem fer el dia 1 de novembre de 2008.

L'acte comptà amb la presència del Sr. Pere Ollers Vives, president d'ARCA, la Sra. Isabel Oliver Sagreras, consellera d'Economia i Turisme del Consell de Mallorca, la Sra. Margalida Ripoll, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Deià i el Sr. William Graves, fill de l'autor i persona que ens obrí les portes de la Casa de Robert Graves, on es firmà l'adhessió a la mateixa taula del poeta anglès.

11 de nov. 2010

ARCA demana la protecció al Consell de Mallorca d’una sèquia al port d’Andratx, degut a la inoperància i impassibilitat de l’Ajuntament d’Andratx

La nostra entitat ha pogut tenir coneixement personal de les obres que es duen a terme a un solar situat a l’avinguda de Gabriel Roca, parcel·la 8, polígon 12 del port d’Andratx.

Aquest solar presenta un conjunt hidràulic, on aquesta antiga sèquia canalitza l’aigua que prové d’un pou i un safareig que hi ha a la mateixa contrada.

Dins aquest solar hi ha una antiga sèquia, la qual està sent tapada amb blocs de ciment i pals de ferro per tal de fer un tancament. L’atac cap a aquest element patrimonial començà el passat 27 d’octubre i a dia d’avui encara continua, sense que l’Ajuntament d’Andratx hagi paralitzat aquesta intervenció. L’actuació no compta amb cap tipus de llicència, l’Ajuntament d’Andratx no reconeix la importància d’aquest element etnològic i per aquest motiu hem instat al Consell de Mallorca demanant-li el següent:

1. Que un tècnic es dirigeixi a aquest solar per supervisar el grau de les obres que s’estan duent a terme i comprovar que aquestes no s’ajusten al que ha demanat inicialment el propietari davant l’Ajuntament d’Andratx.

2. Que el propietari presenti un projecte de les obres d’execució, que vol dur a terme a la seva propietat

3. Paralització d’aquestes obres i una sanció administrativa per al propietari, pel dany que ha realitzat a aquest element etnològic.

8 de nov. 2010

VIIIª VISITA A ARC AL CEL (POLLENÇA) I AL POBLE DE POLLENÇA

El passat diumenge 7 de novembre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Arc Al Cel (Pollença).

Tomeu Morro i Bianca són els responsables de l’existència d’Arc Al Cel, productors de pa i rebosteria ecològica. Des d’un petit forn de ca seva, situada a la zona de Can Pont, fora vila de Pollença aquests dos productors cuinen els seus pans d’una forma tradicional, elaborat amb blat de producció ecològica.

A dia d’avui compren la seva matèria prima, és a dir, la farina als dos únics moliners que encara produeixen aquest producte d’una forma tradicional. Els moliners en qüestió són Sebastià Torrandell de cas Siulet (sa Pobla) i can Soler (Campos).

A la visita, Tome Morro ens explicà la varietat de blats que hi ha a Mallorca i posteriorment, ens oferí una mostra del pa que produeix d’una forma tradicional. Arc Al Cel es comercialitza directament i els podeu trobar els dissabtes, al mercat ecològic de la plaça de Berenguer de Palou (Palma) o els diumenges al mercat de Santa Maria.

Un cop finalitzada la visita, ferem un recorregut pel centre històric de Pollença, on visitarem el seu ric patrimoni històric i cultural que ens aquests moments està en fase d’estudi previ perquè acabi incoansi com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric.

La visita començà per l’oratori del Roser vell, seguí per l’homònim carrer fins a l’abeurador de Sant Isidre. Arribat per aquest punt prenguerem pel carrer de Mallorca on poguerem contemplar l’antic torrentó de la Solana. Seguidament avançarem fins als Jardins de Joan March, on hi ha la preciosa torre de defensa del segle XV, propietat de la família Villalonga-Desbrull fins als anys’60 del segle XX. Davant d’aquests jardins públics poguerem gaudir del convent de Sant Domingo, on aquesta congregació religiosa s’instalà a Pollença a l’any 1578. Posteriorment, avançarem fins a la plaça Major, on poguerem comentar la font de l’Algaret (1829), el Club Pollença (1910), l’hostal Juma (1907) i la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, fundada a 1248 per l’ordre dels Templaris. El nostre recorregut seguí pel carrer del Temple fina a la plaça de l’Almoina, on comentarem la Casa de l’Almoina, la font del Gall (1827) i la casa parial de Costa i Llobera. La visita finalitzà a la plaça Vella, antic espai central de Pollença fins que a mitjans del segle XIX es bastí la plaça Major. A aquest indret es celebra la pujada del pi de Trenelles (17 de gener) i el ball dels cossiers (2 d’agost).

Fotografies: Pep Camps.

4 de nov. 2010

Seminari de patrimoni: Restauració de pintura i les tècniques de neteja.

Can Weyler ha acollit el Seminari de patrimoni: Restauració de pintura i les tècniques de neteja, en una jornada organitzada per la direcció insular de patrimoni històric del Consell de Mallorca i coordinada per ARCA, a la qual assistiren més de cinquanta persones. S’hi pogué gaudir de les lliçons dels professors de la Universitat Politècnica de València la Dra. Eva Pérez Marín i el Dr. José Manuel Barros García, a més de la directora del taller de restauració del Bisbat de Mallorca, la Sra. Antònia Reig Morro.

La Dra. Pérez Marín fou l’encarregada de pronunciar la primera conferència, titulada La conservación de suports llenyosos i el repte de la desinsectació. La professora explicà “els nous tractaments de la fusta per eliminar les plagues d’obres d’art com les pintures sobre taula, els retaules o les escultures”. La Dra. Pérez Marín va fer un repàs de les diferents metodologies emprades, “des de Lesmes tradicionals fins a les que apliquen noves tecnologies”, i abanica el mètode d’eliminació d’insectes a través demicroones, actualment en proves a la universitat. “Elimina les plagues, però encara estam determinant com afecta les pintures”, va concloure.

Per altra part, el Dr. Barros García dirigí la xerrada La neteja de pintures: del paradigma de la recuperación al paradigma de la documentació. S’hi tractaren diferents aspectos metodològics per a la restauració de pintures i s’explicà com és possible aplicar alguns aspectes de l’arqueologia en els processos de neteja. “Les dues disciplines tenen un sistema de treball semblant, encara que es faci feina amb materials diferents”, afirmà el Dr. Barros Garcia.

El seminari va finalitzar amb un debat sobre casos pràctics per part dels dos professors, la Sra. Antònia Reig i el Sr. Pere Terrasa i altres restauradors.