ARCA LAMENTA LA DEMOLICIÓ DE SON MATET, A CALA MAJOR

 

VA SER DEMOLIDA L’ESTIU PASSAT PERÒ NO HO HEM SABUT FINS ARA

ARCA, 5 MESOS ABANS DE LA DESTRUCCIÓ HAVIA DEMANAT LA CATALOGACIÓ

Son Matet era una casa de gran presència a Cala Major, amb torre, que va ser construïda probablement els anys 20 del segle passat dins la finca del mateix nom i que dona nom al carrer on estava ubicada.

La demolició de Son Matet es va produir probablement durant l’estiu passat, tot i que no ens hem assabentat fins fa unes setmanes.

ARCA, el mes de febrer de l’any 2021, 5 messos abans de la destrucció, havíem demanat la catalogació d’aquest immoble i una revisió exhaustiva del catàleg dins les al.legacions a l’aprovació inicial del nou PGOU, ja que havíem detectat importants mancances.  

Cala Major és una de les barriades que més pèrdues d’edificis singulars i originals ha tingut durant els darrers anys. ARCA ja ho havia denunciat en altres ocasions i no s’ha posat remei.

Des d’ARCA no ens queda sinó lamentar una gestió insatisfactòria del nostre Patrimoni dins uns plans urbanístics que permeten un aprofitament excessiu o uns plans especials obsolets amb criteris antics que no s’han sabut aturar. Tot plegat continuen  afavorint la substitució dels immobles originals i la desaparició de l’empremta de la història.

Passeig per El patrimoni desaparegut de Palma

Per als que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, ARCA i Xavier Terrasa, historiador local i autor de l’exitós llibre El patrimonio desaparecido de Palma organitzaràn aquest dissabte, 25 de febrer, un recorregut per aquella Palma desapareguda i que queda retractada al seu llibre a través de 200 fotografies antigues. Un passeig que s’iniciarà a la seu d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) i al que podràn assistir tots els interessats en la conservació del patrimonio cultural. Començarà a las 10:30 hores al carrer de la Pau, 1A, efectuant-se el recorregut asenylat al mapa.

L’autor, Xavier Terrasa, recordarà la desaparició dels casls de Can Verí i Can Puigdorfila, així com el teatre Líric i l’hotel Alhambra. Es comentarà, aiximateix, l’esbucament injustificat del convent de Sant Domingo, el canvi que varen sofrir les façanes de la Diputació Provincial i de l’Ajuntament de Palma (a la plaça Santa Eulàlia), les reformes urbanes que es varen dur a terme al carrer de Sant Miquel i la zona de l’Olivar, així com la masacre i esbucament de la porta de Santa Margalida.

ARCA presenta el llibre El patrimonio desaparecido de Palma

El passat dijous 9 de febrer ARCA va presentar a ses Voltes (Palma) el llibre El patrimonio desaparecido de Palma (Temporae, 2011). La presentació comptà amb la presència del Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB, el Sr. Pere Ollers, president d'ARCA i l'autor del llibre, Xavier Terrasa. La taula comptà en representació política, per part del Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. 

L'Ajuntament de Palma i la Fundació Palma Espai d'Art col•laboraren en la cessió de ses Voltes, per a la presentació d'aquest treball. 

A continuació podeu llegir el discurs que Xavier Terrasa oferí als assistents el dia de la presentació:

Bon vespre als presents, vull agrair la seva assistència, per haver vengut a dia d’avui a la presentació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma.

Vull donar les gràcies a les persones que m’acompanyen a la taula, el Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat i gran coneixedor de la nostra història, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB i especialista en fotografia i al Sr. Pere Ollers, president d’ARCA, entitat cívica que tant bona feina ha fet i fa per protegir el patrimoni històric de Mallorca durant els darrers vint-i-cinc anys i a la qual tenc la satisfacció de pertànyer.

Volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Palma, especialment a la regidoria de Cultura, on s’integra la Fundació Palma Espai d’Art, que gentilment han col•laborat en la cessió d’aquest magnífic espai per a la presentació d’aquest llibre que ens rescata una part de la història de Palma.
Especialment cal donar les gràcies a l’editorial Temporae, que va creure en aquest projecte i va decidir publicar aquest treball. Com també aquelles persones i institucions que han col•laborat a l’hora de prestar informació, perquè aquest llibre sigui una realitat.

El patrimonio desaparecido de Palma és un extracte de la història de la nostra ciutat, segurament no la més brillant, de la qual no ens podem sentir orgullosos com a poble i que a mesura que passem les pàgines, ens farà pensar, com m’agradaria poder girar en el temps i fer qualque cosa, per allò que ja és irremeiable. La intenció d’aquest treball no era crear cap lament o tristor entre els lectors, tot i que penso que inevitablement, qualque llàgrima s’haurà espargit  entre els fulls d’aquest àlbum de records històrics.

El següent treball vol fugir del pessimisme que ens ha caracteritzat com a poble, amb expressions com tanmateix, tant popular en el nostre vocabulari, però que al mateix temps demostren una desídia o despreocupació social cap als nostres valors culturals. Més bé, volem que el treball ens faci reflexionar, degut a l’impactant nombre de béns culturals o paisatgístics que ja no podem contemplar o gaudir ara mateix. Segurament, aquesta profunda reflexió ens a de dur a treure algunes conclusions i a aprendre de les errades dels nostres avantpassats.

Les societats han de mirar al futur, però mai han de deixar de banda el seu passat. Les societats avançades, madures i democràtiques avancen cap a la modernitat, però sempre respectant els seus valors tradicionals, històrics i culturals, perquè aquests foren els fonaments sobre els quals es desenvolupà el nostre poble. Actualment, tot i la globalització, la nostra terra presenta un trets culturals diferenciadors que poden servir com a revulsiu social i econòmic a l’hora de vendre una Mallorca autèntica i única.
Aquest any es compliran vint-i-cinc anys de la fundació d’ARCA, motiu d’orgull i satisfacció per a tots aquells que estimam el patrimoni cultural. Els valors d’aquesta entitat sempre han estat els mateixos des del seus inicis, respecte i conservació cap el llegat històric, que amb tant d’esforç construïren els nostres pares. Algunes de les preguntes que ens feim des de llavors i que encara continuem fent-nos, són: perquè hem de destruir, si podem rehabilitar?, perquè no podem progressar, sense especular? o perquè al restaurar, hem de deteriorar o canviar?.

Però, malauradament quan es va fer efectiva la història d’aquest llibre, ARCA encara no hi era, en alguns casos mancaven moltes dècades, perquè nasqués aquesta entitat proteccionista. Però, no hem de pensar que durant tota aquesta destrucció hi va haver silenci, hi va haver veus discordants, però malauradament amb poca força mediàtica, que sí que és un dels factors de pes i importants que té ARCA. Tenim l’exemple de la Societat Econòmica d’Amics del País, que protestà en el moment que es volia derruir el convent de Sant Domingo, una autèntica joia del gòtic religiós que Palma va deixar perdre, per motius de caire político-religiosos, però que en el fons de la qüestió fou un dels grans negocis especulatius, on va quedar buit un solar inmens al centre històric de Palma, òptim per poder construir-hi. Una altra persona que també aixecà la veu, fou l’arquitecte Bartomeu Ferrà, era 1909, quan es volia destruir l’església de Sant Antoni de Pàdua. Llavors, com a membre de la Societat Arqueològica Lul•liana, aprofità el butlletí de l’Arqueològica per denunciar aquest fet. No pogué ser, però gràcies a ell i l’entitat centenària conservaren el quadre del Sant Jordi de Pere Nisart, una de les pintures més importants que tenim a Mallorca.

Durant aquests darrers vint-i-cinc anys, és evident que el nivell de destrucció patrimonial ha baixat, i en aquest sentit ARCA és responsable, no només per les seves campanyes de defensa, sinó pel seu programa de divulgació social, el qual ha ensenyat d’aprop el llegat cultural d’aquesta terra. Actualment, gran part de la ciutadania és sensible davant la destrucció del patrimoni històric, ara només queda, que aquesta sensibilitat arribi als despatxos dels qui governen o tenen la capacitat per intervenir en els models urbanístics de la ciutat. La nostra societat no pot perdre més elements històrics i culturals, el segle XXI, cal que sigui bastant diferent a l’anterior i desitgem que un llibre d’aquestes característiques no es torni a publicar. Voldrà dir, que qualque cosa hem aprés, que hem madurat i hem agafat consciència.

Crec que era important fer aquest treball, per fer justícia, per recordar, perquè no quedin en l’oblit els elements històrics que han desaparegut. Per il•lustrar, als que no varem conèixer (inclús personalment) com era o fou aquella ciutat vàries dècades enrere. Abans que s’obrissin l’avinguda de Jaume III, el carrer de la Constitució, la plaça de l’Olivar, s’ampliés el carrer de Sant Miquel o es construïssin les avingudes hi havia una ciutat distinta a la que trobem actualment, llavors els que no hem viscut aquest procés de canvi, l’hem de conèixer i els que ho varen viure, és important que el recordin.

Una definició de patrimoni històric podria ser la següent:

«Conjunt de béns, tant materials com immaterials, creats en un període històric concret i que han arrelat de generació en generació fins a conservar-se i preservar-se en l’actualitat, que el poble sent com a propis o identitaris».

Degut a aquesta definició amplia i complexa hem volgut estructurar el següent treball en deu capítols. Intentant obrir un ventall fins al màxim possible, perquè hi ha moltes categories en les quals es pot dividir el patrimoni històric. Les categories, tot i que segur que ens deixam alguna, són les que presentem a continuació, on en cada una d’elles rescatem algun exemple, per almanco avui vespre, retre el seu merescut homenatge:

1.Casals: Quan vegem imatges dels casals de Can Verí o Can Puigdorfila, lamentarem que no es medités sobre l’errada que suposà el seu esbucament…

2.Muralles: Quan vegem les antigues muralles, lamentarem que en aquell temps es consideressin un obstacle cap a la modernització…

3.Patrimoni religiós: Quan vegem el convent de Sant Domingo, lamentarem que la crispació político-religiosa se’n dugués per davant aquesta joia arquitectònica…

4.Panoràmiques: Quan vegem el molinar de Llevant, lamentarem el seu desaprofitament com a reclam turístic en l’actualitat…

5.Arquitectura singular: Quan vegem Can Salas o Can Aguiló, lamentarem no haver estiuejat en aquell Porto Pi…

6.Places i carrers: Quan vegem les reformes del centre històric, lamentarem no poder passejar per aquell traçat medieval, com el carrer Gran de la Gerreria…

7.Monuments: Quan vegem las capelletes de carrer, lamentarem la seva vulnerabilitat i desprotecció…

8.Patrimoni popular: Quan vegem les Enramades o els Hostals Nous, lamentarem el canvi de rumb econòmic que va prendre la ciutat…

9.Peces de museu: Quan vegem l’iot Nixe, lamentarem l’insuficient respecte que s’ha tengut per la figua  de l’ arxiduc Lluís Salvador…

10.Possessions: Quan vegem la possessió de sa Teulera, lamentarem la passivitat de la classe política del moment…

Arribats en aquest punt i per acabar, diguem tots mai més a tot el que sigui destrucció del patrimoni cultural, que finalment no és altra cosa que una destrucció cega i irresponsable de la nostra d’identitat com a poble.

Bon vespre i moltes gràcies!!!

ARCA presentarà el llibre El patrimonio desaparecido de Palma

L'editorial Temporae i Xavier Terrasa col·laboren en l'edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma. És un llibre fotogràfic, amb prop de 200 imatges, on es pot veure quina ha estat l'evolució de la ciutat de Palma durant els darrers 100 anys i quines han estat les conseqüències d'aquest progrés. Al darrera queden, molts d'edificis que han desaparegut, a l'igual que les antigues murades o els antics carrers de Ciutat.

Un patrimoni desaparegut ens ha de fer reflexionar sobre la importància d'aquest, des del punt de vista econòmic, social i cultural, i on la nostra societat d'aprendre de les errades del passat.

El patrimonio desaparecido de Palma suposa una tornada al pasat que farà sentir nostalgia als autòctons de l’illa i als amants de la història en general. És un llibre que pretén rescatar imatges de la memòria que, per desgràcia, mai més es podran tornar a contemplar.

El seu autor, Xavier Terrasa García, endemés de ser llicenciat en història i investigador, té una sensibilitat especial amb el patrimoni de la seva terra. No en va treballa com a gestor cultural d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), entitat dedicada a la conservació, preservació i difusió del patrimoni de Mallorca. Ha escrit aquest llibre amb l’ànim de recuperar el llegat que construiren en el pasat els nostres avantpassats i gaudir d’aquella Palma perduda a través de fotografies.

L’absència de sensibilitat històrica ha provocat una gran pérdua cultural. El que queda ara és tenir presents les equivocacions del pasat per a el futur i saber que existeixen altres alternatives d’expansió que no destrueixen, sinó que respecten i conserven el patrimoni heredat.

El més destacat d’aquest llibre són les quasi dues-centes imatges del municipi de Palma. A través d’elles observam els béns culturals desapareguts i podem fer la comparació amb els elements moderns del present. Altres vegadess, aquells monuments antics han estat canviats d’ubicació.

L’autor estructura el llibre en deu capítuls per a abordar escrupulosament tots els elements arquitectònics. Es deté en els casals, les muralles, el patrimoni religiós i el popular, les panoràmiques, l’arquitectura singular, les seves places i carrers, els monuments que hi ha en elles, algunes peces de museu i, per últim, en les possessions.

El lector descobrirà entre aquestes pàgines els antics casals de Can Verí o Can Puigdorfila, autèntiques joies en quant a cases pairals es refereix o als molins que ja no es troben tot i a l’importants que foren en altres temps. Terrasa recorda la muralla que envoltava la ciutat i que estava intacta a principis del segle XX, els convents desapareguts per la crispació político-religiosa i alguns edificis emblemàtics com el conjunt modernista compost por el cafè restaurant La Alhambra, el teatre Líric i el Grand Hotel del mateix nom. També aborda les reformes del centre històric que afectaren a carrers, places i monuments. I per últim, es recrea en el patrimoni popular i les possessions. Qualque exemple és Son Fortesa, antiga alqueria islàmica que passà a mans dels Safortesa després de la conquesta. Durant cinc segles sofrí distintes reformes arquitectòniques i, finalment, fou derruïda en 1994.

El llibre ofereix un viatge apasionant amb billet només d’anada: cap al pasat. Sabem que no defraudarà als seus viatgers.

Més informació a:  http://www.facebook.com/pages/Temporae/156236751144572?sk=wall

Destrucció de Son Mosson. Màxim responsable: AENA

La destrucció de les Cases de Son Mosson ha estat una demostració de prepotència i falta de sensibilitat cap al Patrimoni, d’AENA i particularment del director de l’Aeroport de Palma, el Sr. Nemesio Suárez.
AENA ha ignorat sistemàticament tots els informes i suports d’especialistes en Patrimoni, Geografia, Arquitectura i Paisatgisme que els havíem remés des d'ARCA.
AENA i concretament el Sr. Nemesio Suárez ha ignorat sistemàticament les propostes i les alternatives d’ARCA, sense que la comissió de Centre Històric de l’Ajuntament de Palma se pronunciés.

Hi ha més responsables?

Des d’ARCA pensam que les institucions locals no havien d’haver actuat amb tanta laxitud davant el perill imminent que corrien les Cases de Son Mosson. El Delegat del Govern, el President, la Direcció General de Navegació Aèria, el departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, on els seus tècnics no han fet cap informe favorable per a la conservació de Son Mosson, i de l’Ajuntament de Palma, estaven informats. ARCA s’havia preocupat de fer arribar la informació. Si qui té el poder no troba el camí per aturar la anunciada voluntat destructora d’AENA, què pot fer ARCA o la ciutadania? La sensació de impotència és evident. Cada institució té la seva part de responsabilitat.

Què farà ara ARCA?
Una demanda. Per a que la destrucció de Son Mosson no quedi en l’oblit immediat per la voràgine dels esdeveniments, estam estudiant presentar una demanda contra AENA ja que consideram que la llei de Patrimoni contempla que no es pot destruir un bé com el que ens ocupa malgrat no gaudís encara de cap figura de protecció concreta.
Proposar a la Comissió de Centre Històric la redacció d’un escrit reprovatori contra la destrucció de Son Mosson.
Sol·licitud de destitució del Sr. Nemesio Suàrez.
Reunió urgent amb la Batllia per tal urgir la obertura de fitxes de Catàleg per tal de protegir molt d’elements patrimonials en perill a Palma.
Treballar en el mateix sentit a la resta de la illa.

La destrucció de Son Mosson ha d’obrir els ulls a polítics governants i de l’oposició sobre el drama que implica la pèrdua de les referències paisatgístiques del nostre entorn. La riquesa patrimonial crea riquesa d’altres castes, com per exemple turística, i el patrimoni més humil que també forma part de la nostra història i el nostre record col·lectiu i que té un valor incalculable i hem de salvaguardar de més insensibilitat i incultura.

EL PATRIMONI PERDUT

El Forum Civil de Patrimoni obri avui una secció en el nostre Blog per tal de recollir la major quantitat de dades sobre els edificis destruits o qualsevol peça històrica ara perduda o oblidada.

El suggeriment del soci d’honor d’ARCA, Andreu Muntaner, sobre la importància pedagògica de conèixer tot el patrimoni que Mallorca ha perdut ens ha determinat, tot i que ben dolorosament perquè ès reviure coses tristes i episodis empegueïdors com a mallorquins, a demanar l’ajut de tots els membres del Forum Civil i de qualsevol amic del Patrimoni per tal de recopilar la mjor quantitat de dades sobre el Patrimoni desaparegut.

Tots estam covidats a participar en aquest exercici d’autocrítica per a que servesqui d’avís als que ens venen darrera.

Funcionarà d’una manera ben senzilla: basta posar el nom i la indicació o el topònim de la colecció, quadre, edifici o el que sia, i les altres dades que es coneguin. El nom farà de fitxa que se podrà ampliar , per una o varies persones, indefinidament.