30 de nov. 2011

Reunió amb el regidor Jesús Valls sobre l'edifici de l'ASAI

Text lliurat al regidor d’Urbanisme Sr. Jesús Valls a la reunió mantinguda el matí del dia 30 de novembre de 2011 per salvar l’edifici de Can Roca-Suau de la plaça de la Porta Santa Catalina, també conegut com l’edifici de l’Asai.

Dins la campanya per a la preservació de un Centre Històric autèntic, ARCA havia demanat una reunió amb el regidor per explicar-li personalment la història d'aquest edifici amb restes industrials valuoses.

També per argumentar altres motius per a la conservació d’aquest immoble.

Cercar l’autenticitat i fugir del cartró pedra. Valor turístic.
També volem aprofitar per advertir-li que si un polític vol ser creïble quan parla de futur turístic de Palma, el Patrimoni ha de ser el nord que el guïi, perquè és allò que ens fa únics.
La substitució d’edificis originals que poden ser perfectament rehabilitats per d’altres de nova construcció confereixen un aspecte de cartró pedra i decorat a la nostra ciutat.

ARCA està convençuda que un edifici autèntic rehabilitat pot atreure un tipus de clients respectuosos amb el patrimoni. I un turisme desestacionalitzat i cult, que deixa més doblers.

Centre Històric va decidir rebutjar la demolició, l’any 2009.
L’edifici de Can Roca Suau ja va ser protagonista de reunions de la comissió de Centre Històric i Catàleg l’any 2009 i es va decidir protegir-lo i evitar la seva demolició. No ha hagut cap canvi que justifiqui ara el contrari, com no siguin pressions d’interessos particulars equivocats.

Es troba al nou catàleg.
També que al nou Catàleg elaborat per uns professionals per encàrrec unànime del Plé de l’Ajuntament de Palma, aquest edifici hi figura com edifici a catalogar.
Aquest Catàleg està pendent d’aprovació formal.

La rehabilitació crea llocs de feina especialitzats.
La rehabilitació és el futur de les empreses de construcció. Els lloc de feina que creen són de gran qualitat i especialització.

El regidor Valls assegura que hi haurà més reunions per tractar aquest tema.
Él regidor Valls ens ha assegurat que abans de prendre una decisió, l'Ajuntament de Palma esperarà a tenir més informació tècnica i que l'ssumpte passarà per la Comissió de Centre Històric i Catàleg, perquè aquest tema sigui debatut.

ARCA vol ser una figura present en tot moment.
ARCA segueix amb la mateixa postura després d'aquesta reunió, estarem vigilants, davant qualsevol passa que vulgui donar l'Ajuntament de Palma i no permetrem que la ciutat de Palma perdi aquest bé cultural.

Algunes dades històriques de l’edifici: antiga fàbrica Can Roca-Suau.
Es tracta d’un edifici que va fer construir l’industrial Bartomeu Roca Estades al voltant de l’any 1850 a la plaça de la Porta de Santa Catalina i que fou dirigit pel mestre d’obres Josep Abrines.
La manca de sòl industrial, per la prohibició de construir al voltant de la murada, explicarien en gran part aquesta ubicació.
La construcció, ara de cinc alçades, tenia la fàbrica situada a les dues primeres plantes amb un gran pati d’accés que encara ara es conserva. Els pisos superiors estaven destinats a habitatges. Les primeres plantes conserven els elements constructius i decoratius que s’empraven a les cases burgeses: mosaics hidràulics, gran escalinata, barana de caoba, etc. A les plantes superiors s’hi utilitzaren qualitats menys costoses.
Fundà la seva empresa de conserves, també de vins i licors, l’any 1851. Al llarg de més de trenta anys dugué les seves conserves - de fruites i vegetals, de carn i de peix- i els vins i licors d’aquesta casa, a les principals exposicions universals d’ arreu d’Europa i a Amèrica, i en les que tanta il•lusió s’hi dipositava en aquells anys, perquè constituïen un autèntic mostrador de productes, pretesament per arribar a tot el món. B. Roca hi obtingué molts de premis que confirmen la dimensió internacional de l’empresa. Les seves conserves, vins i licors foren guardonats a moltes d’elles.

ARCA reitera la seva voluntat de col•laboració amb l’Ajuntament de Palma per aconseguir la conservació de tot el Patrimoni, també el més humil però que ens dóna personalitat i garanteix el futur econòmic.

VIII ª visita agrària a Oli Solivellas i el puig de Maria

El passat dissabte 26 de novembre ARCA va organitzar la VIIIª visita del programa Agricultura paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca on es produeix la marca Oli Solivellas (Alcúdia) i posteriorment es feu una excursió al puig de Maria (Pollença).

Oli Solivellas

És una petita empresa familiar que produeix oli d’oliva extra verge. La marca té reconeguda la Denominació d’Origen (DO), com a oli propi de Mallorca amb les seves varietats habituals. La finca es Guinyent es troba a uns dos quilometres de la badia d’Alcúdia, molt a prop de la mar. Aquest fet proporciona un microclima molt apropiat pel cultiu de l’olivera, perquè durant els calorosos dies d’estiu, propicia que durant la nit refresqui i airegi els arbres.

Fins fa quinze anys, aquest finca havia estat una explotació tradicional de cereals, però a partir d’aquest moment, les noves generacions de la família Solivellas decidiren canviar el blat per l’oliva i el resultat a dia d’avui és d’una producció anual de 35.000 litres d’oli de molt bona qualitat. La distribució és reparteix en un 50% de vendes a Mallorca i l’altra meitat a l’estranger (Alemanya, Suïssa, Àustria, Japó,...).

En el moment que férem la visita, s’estava recollint l’oliva dels arbres. Aquest any la temporada de recollida ve un poc endarrerida, degut a la sequedat i les escasses pluges d’aquest any. Les oliveres acostumen a dur uns quaranta quilograms d’olives, si duen més quantitat, la qualitat d’oli minvarà. El procés de recollida dura unes tres setmanes, on un grup d’unes deu persones treballa intensament, perquè cada dia milers de quilos d’oliva surtin cap a les tafones de la Cooperativa de Sóller o Son Catiu (únics llocs a Mallorca on es pot elaborar oli amb la denominació d’origen) per ésser transformats en litres d’oli.

Puig de Maria

Un cop finalitzada la visita a la finca des Guinyent ens traslladarem fins al municipi veïnat, Pollença, per iniciar una de les excursions més singulars i significatives que té Mallorca, el Puig de Maria. Situat al sud-est de la localitat de Pollença, s’alça a una altura de 333 metres i des de la seva part superior proporciona unes vistes fantàstiques de les badies de Pollença i Alcúdia. La pujada fins al santuari és un referent per a molts de pollencins i pollencines, però també per a altres residents de l’illa, que uns 40 minuts a peu poden accedir fins a la cimera.

La construcció d’una capella coincideix amb els anys de la pesta negra, quan a 1348 el bisbe Berenguer Batle autoritzà la seva edificació. La llegenda ens parla que a 1362 s’hi establiren tres ermitanes, les tres dones de Can Sales (Flor Ricomana, la priora, Simona Alzina, la filla i Dolça Blanch) i fou quan es trobà la imatge de la Mare de Déu. A partir d’aquest moment la devoció anà amb augment i el santuari anà creixent (nova capella, biblioteca i col•legi de la noblesa mallorquina) i es formà la Congregació de monges de Canongesses Regulars de Sant Agustí.

Però el Concili de Trento truncà aquest congregació i les monges hagueren d’abandonar el monestir a l’any 1564, el que provocà que el santuari entrés en decadència. L’any 1917 s’instal•laren els ermitans de la Congregació diocesana de sant Pau i Sant Antoni, els quals foren substituïts a 1968 per les germanes missioneres dels Sagrats Cors, fins que deixaren el santuari a 1998. Actualment, l’Obreria del Puig és qui s’encarrega del funcionament del santuari i les seves dependències d’hospedatgeria.

El nostre itinerari va transcórrer per un camí encimentat i cobert d’alzines. Un cop s’obrí el camí, començarem a transitar pel camí vell, fet de pedra seca, documentat al segle XVII i restaurat pel Consell de Mallorca als anys 1993 i 1994. Abans d’arribar a l’entrada del santuari, agafarem un caminoi a l’esquerra, anomenat el camí dels ermitans, que es dissenyà per anar a cercar llenya als voltants del santuari. El caminoi permet donar la volta al santuari i veure dos elements interessants:

- El Clot de la Mare de Déu, perforació càrstica, on presumiblement es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

- Restes d’un molí de vent, documentat a 1683 i des d’on hi ha unes vistes privilegiades.

Deixarem aquest indret i entrarem al recinte del santuari, on cal destacar la seva torre, construïda a finals del segle XIV i les murades, de finals del segle XV. L’església és d’estil gòtic i fou construïda al segle XV, tot i que al segle XVII sofrí una greu restauració barroca. La façana actual és una ampliació neogòtica de l’any 1858.

A l’interior cal destacar el petit museu, amb uns interessants exvots i altres peces d’interès i el refectori, sala d’estil gòtic amb arcs apuntats i sotil de fusta.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 71-84.

28 de nov. 2011

ARCA veu amb preocupació com es duen a terme les obres de restauració de Planícia

ARCA vol expressar la seva preocupació per la forma en la qual s’està procedint a l’hora de restaurar les cases de la finca pública de Planícia (Banyalbufar).

Des de fa una sèrie de mesos s’estan substituint les cobertes deteriorades de les cases de la possessió. El material d’obra (bigues de fusta, teules àrabs,...) i els enderrocs no s’estan reutilitzant correctament, i romanen sobre l’era que hi ha davant les cases de Planícia.

ARCA creu que s’hauria d’avaluar millor el material d’obra que és reutilitzable i en cap cas, aquest material s’ha de depositar damunt un element etnològic, com és una era. Com es veu a la imatge, les marques mostren com vehicles de tracció a motor travessen l’era i descarreguen els materials a sobre.

La finca pública de Planícia és un espai obert al públic, que ens aquests moments dóna una mala imatge entre els seus visitants, degut a la forma amb la qual s’està procedint el procés de restauració. Com a element històric, cal recuperar o reciclar els materials d’obra que siguin possibles, perquè una intervenció massa moderna alteraria la imatge del conjunt. Des del punt de vista mediambiental, creim que els enderrocs s’han emmagatzemar en dèposits adeqüats, degut a que ens trobem en un espai de gran valor natural i paisatgístic.

ARCA ha demanat al conseller d’Agricultura, medi ambient i territori, el Sr. Gabriel Company:

1. Aprofitar i reutilitzar en la mesura que sigui possible els mateials d’obra (bigues de fusta, teules àrabs,...) que s’han retirat de les cobertes de les cases de possessió de la finca pública de Planícia.

2. Retirar els materials d’obra i enderrocs que hi ha escampats sobre l’era situada davant les cases de Planícia, perquè aquest element etnològic no es faci malbé.

3. Depositar els enderrocs dins cubiculs apropiats, per tal de no alterar la bellesa natural del paratge.

25 de nov. 2011

ARCA crítica la instal•lació d’una olivera davant la Llotja, mentre que aquesta segueix sense estar il•luminada

ARCA ha pogut tenir coneixement gràcies a un grup de veïnats de la Llotja, de la col•locació d’una olivera a la plaça de la Llotja.

L’olivera es presenta dins d’una jardinera de grans dimensions, de ferro òxid, que vulnera la imatge d’aquest espai i del propi edifici, un referent històric i cultural de la ciutat de Palma.

En aquests moments de reajustament econòmic, ens afirmen que no hi ha diners i manco per a cultura i patrimoni. Però veiem, que si que hi ha pressupost per a actes protocolaris, que no aporten res a un edifici com la Llotja. Més important seria, que gastessin aquests diners en l’esperada il•luminació de tant singular edifici i on la ciutat de Palma hi sortiria guanyant, des del punt de vista econòmic i social.

ARCA vol demanar a l’administració més imaginació i que els pressuposts es destinin per a coses realment importants, com la preservació del patrimoni cultural i que es deixin de banda despeses superflues, com la instal•lació d’aquesta olivera.

24 de nov. 2011

ARCA ha instat a l’Ajuntament de Palma a través de la Comissió de Centre Històric i Catèleg a actuar per evitar més degradació de Son Cabrer.

Des de 2007 la nostra entitat ve advertint i demanant contundència a l’Ajuntament i al Consell de Mallorca davant un evident abandonament d’unes cases històriques.

Els forats escandalosos de les teulades i l’actuació del vandalisme és obvia. Ara volem fets i seguretat jurídica pel Patrimoni.

Les cases estan protegides amb un nivell B (protecció estructural) pel Catàleg d’Edificis Protegits de Palma.
Aquesta protecció obliga a mantenir l’estructura de l’immoble. Els actuals propietaris tenen l’obligació de conservar aquesta cases de gran trajectòria històrica.
Les cases de Son Cabrer s’han anat conformant al llarg de segles. Existeixen anotacions històriques de la finca des d’abans de la conquesta.
Les Cases de possessió daten del segle XVIII, amb posteriors modificacions. És de planta i alçada heterogènia des de una fins a tres segons el mòdul.
El cos principal correspon a les estàncies dels senyors i és de quatre aiguavessos i tres alçaries. S’hi afegeixen dos cossos perpendiculars a ambdós costats, d’usos agropecuaris.
Sabem per informació publicada que a la façana principal destaca el portal d’arc de mig punt i la finestra balconera de damunt. Al braç de llevant destaca, exteriorment, un rellotge de sol. Justificació completaInteriorment, són interessants les dues crugies cobertes amb voltes d’aresta sobre pilars. Als estatges dels senyors, els recintes conserven l’aspecte tradicional, amb bells detalls d’acabats, com ara les rajoles.
La finca era dus agrícola per l’abundància de dret d’aigua al llarg de la seva història.
D’ençà que no hi viu ningú, els interiors i els exteriors presenten un avançat estat de deixadesa.

ARCA demana Seguretat jurídica pel Patrimoni. Des de l’any 2007 ARCA es dirigeix a l’Ajuntament i al Consell de Mallorca per a que actuin com és la seva obligació i aquestes institucions mai han mogut un dit.
Els darrers anys la deixadesa ha arribat a extrems insostenibles.
L’Ajuntament ara ha de demostrar que imposa la seguretat jurídica que té la ciutadania per conservar el seu Patrimoni històric. Que obligui a rehabilitar la estructura de Son Cabrer o que actui d’ofici, per evitar una possible runa cercada o com a mínim no evitada per part del propietaris.

17 de nov. 2011

El retaule Major Gòtic

La Catedral de Mallorca ens ofereix aquest enllaç sobre la restauració del retaule Major Gòtic:

Catedral de Mallorca. Restauració del Retaule Major Gòtic 2011

15 de nov. 2011

El col•loqui “Encarna Viñas. Una dona admirable i estimada”, celebrat ahir a ARCA, va ser enriquidor i participatiu.

En un to intimista i durant gairebé dues hores, amics, però especialment amigues de n’Encarna a més d’alumnes seus de Magisteri i d'Instituts d’Ensenyança Mitjana, varen recordar els aspectes més tendres i personals d’una dona que ha deixat empremta.

Ganes de continuar amb les trobades

A la taula estaven la neboda de la professora, Cèlia Riba, una companya de feina, Joana Nicolau i un ex-alumne de Magisteri, Pere Carrió. La moderació la va dur en nom d’ARCA, Àngels Fermoselle, també ex-alumna de n’Encarna.

Entre el públic més companys, companyes i alumnes. Tothom va partir amb una rialla a la cara i ganes de continuar amb aquestes trobades d’homenatge i pensament cap a una figura a reivindicar, la de la professora Encarna Viñas.

ARCA ja ha aconseguit que la ciutat li dediqui un espai públic i una escultura a la barriada de Pere Garau. Es tracta d'anar donant més passes.

14 de nov. 2011

Visita als molins de Llinars (Pollença)

El passat dissabte 12 de novembre ARCA visità el molins de Llinars (Pollença), obra d'engenyiria hidràulica i després feu un passeig per la vila de Pollença.

Molins de Llinars


Un cop acabada la nostra visita a la possessió de Pedruxella Gran, tornarem en direcció a Pollença, per visitar els molins hidràlics de Llinars, ja documentats durant la conquesta de Jaume I, al segle XIII. Aquests magnífics sis molins són una obra d’enginyeria, que aprofitaven la pendent sobre la qual estan construïts, perque l’aigua caigués en forma de cascada pel seu interior i provoqués un moviment de força motriu. Tot i que els molins en l’actualitat són propietat privada i estan integrats dins habitatges particulars, és imprescindible pujar pel camí de Llinars fins a la seva part més alta i veure les magnífiques vistes que hi ha de la vall d’en Marc. El darrer molí en funcionar fou el d'en Jaume, a la dècada dels anys'50.

Els molins rebien l'aigua de la font de Llinars, documentada a 1260. És una font de mina o qanat, segurament d'origen islàmic. Actualment, es troba dins una propietat privada.



Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

11 de nov. 2011

NO CONSENTIREM LA DESTRUCCIÓ DE L ’EDIFICI DE L’ASAI

ARCA DIU “BASTA” A LA CONTINUADA DESTRUCCIÓ DEL CENTRE HISTÒRIC DE CIUTAT.

El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma es troba amb l’oposició més rotunda d’ARCA en les seves pretensions d’autoritzar la demolició de l’edifici històric de Can Roca Suau, també conegut com l’edifici de l’Asai, a la plaça de la Porta Santa Catalina.

Des d’ARCA manifestam la nostra indignació davant la insensibilitat i manca de rigor.

La Comissió de Centre Històric i Catàleg a finals de l’any 2009 va prohibir la demolició i va obligar a la seva conservació.

La nostra legislació sobre Patrimoni Històric, preveu el manteniment de l’estructura urbana i arquitectònica dels conjunts històrics, les eventuals demolicions només es poden justificar, de manera excepcional i tan sols si és per millorar el conjunt . La llei, amb aquest plantejament el que pretén és preservar “ l’autenticitat “ del nostres conjunts històrics i que no siguin decorats de cartó pedra. L’aplicació d’aquesta normativa i de la pròpia del PGOU de Palma, fou la que dugué als tècnics de la Comissió de Centre Històric i Catàleg a no autoritzar la demolició de l’edifici conegut com de l’Assai.

Motius més que suficients per a la conservació:

1º. Es tracta d’un edifici històric seu de la Fàbrica Roca dels licors Suau dels més antics de la plaça de la Porta de Santa Catalina i un dels pocs edilicis, al centre històric que encara conserva el magatzem industrial.

2º.- A més la seva façana i resta d’edificació és un bon exemple d’edificació pròpia d’edifici plurifamiliar burgués del segle XIX i principis del XX.

3º.- A més, la seva situació fa pensar que es pugui assentar a sobre de les murades medievals confrontant amb l’antic hort d’en Moranta.

4º.- I finalment, NO HI HA CAP JUSTIFICACIÓ que permeti la seva destrucció per a millorar l’entorn i molt manco que contribueixi a millorar la conservació del centre històric.

Dos anys després de fracassar amb les seves intencions destructives, ara la promotora, aprofitant el canvi de govern municipal, ho torna a intentar. Els interessos generals en qualsevol cas estan per sobre de les ambicions especulatives. El paisatge urbà de la plaça de la Porta de Santa Catalina s’ha de conservar. Ja hem tingut prou pèrdues imperdonables com la de Can Sales.

La curtor de mires de determinats promotors no han de trobar-se amplificada pels polítics. La rehabilitació i l’autenticitat del nostre Centre Històric és allò que atreu a determinats compradors i al turisme. Per tant són garantia de llocs de feina i futur econòmic. El contrari és destrucció i vulgaritat.

9 de nov. 2011

ARCA demana que es neteji la pintada que ha sofert l’arc de l’Almudaina

ARCA vol fer constància de la pintura que ha aparegut a la part inferior de l’Arc de l’Almudaina, la qual vulnera la imatge d’aquest element històric, un dels més importants del centre històric de Ciutat.

Creim que l’Ajuntament de Palma ha d’actuar amb celeritat i llevar aquesta taca el més aviat possible, perquè no faci malbé a la pedra i per la pròpia imatge de la ciutat, la qual és vol vendre com a atractiu turístic. Cal recordar que per el carrer de l’Almudaina passen centenars de turistes cada dia i malauradament, si no es soluciona aviat aquest desperfecte, els visitants es duran molt mala imatge de l’estat de conservació dels nostres monuments.

L’Arc de l’Almudaina és un punt d’obligada aturada pels turistes i els propis ciutadans de Palma. Durant molt de temps es va pensar que era d’epoca islàmica, d’aquí el seu nom, i que durant aquest període servia per accedir al Palau de l’Almudaina. A mesura que s’ha anat coneixent el perímetre de la Palma romana, s’ha pogut saber que aquest arc fou construït pels romans. A qualsevol altre ciutat del món, seria impensable que un monument d’època romana sofrís pintades, però malauradament veiem que a la nostra ciutat encara passa.

En aquest sentit hem demanat a l’Ajuntament de Palma el següent:

1. Que es neteji el més aviat possible la pintada que s’ha fet a la part inferior de l’Arc de l’Almudaina.

2. Que es depurin responsabilitats cap a la persona que ha realitzat aquesta pintada, per un maltractament a un monument històric.

8 de nov. 2011

La Plataforma pro-molí des Castellet s’ha reunit amb l’Ajuntament de Calvià per demanar la conservació d’aquest bé catalogat.

La Plataforma pro-molí des Castellet composta per diferents entitats proteccionistes, entres les que figuren ARCA, AAVV de Calvià, Associació Pere Josep Canyelles, OCB Calvià, SOS Can Veiret, GOB, Plataforma pro-camins públics i oberts, GADMA i Amics de la Vall de Coa Negra s’ha reunit amb el regidor de l’àrea de Calvià el Sr. Miquel Bonet Rigo i li ha fet saber la seva preocupació sobre l’estat de conservació que presenta el Molí des Castellet, declarat com a Bé Catalogat per l’Ajuntament de Calvià.

Aquest element etnològic data de 1830 i és un referent simbòlic pels habitants de Calvià vila, que tot i ser propietat privada, forma part del patrimoni d’un poble que l’estima com a part de la seva història.

Els membres de la Plataforma li han trasmés al regidor el seu compromís de col•laborar, per tal que el molí no acabi sent un caramull de runes. Creim que és important que l’Ajuntament de Calvià negocïi amb el propietari del molí des Castellet, per tal d’arribar a un acord de col•laboració i que es pugui restaurar l’element.

L’estructura del molí presenta deficiències i corre el perill que aquesta pugui venir-se a baix. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Calvià com a autoritat més propera i competent en temes de patrimoni històric ha d’actuar amb responsabilitat i eficàcia, perquè Calvià no pot perdre un element tant sigular.

La Plataforma ha parlat també amb el Sr. Bonet, sobre la situació legal del camí d’accés al molí des Castellet. Cal recordar que al maig de 2010, el propietari d’aquesta finca col•locà il•legalment una barrera, que tancava l’accés a aquest camí. Es va comprovar que aquesta actuació no tenia permís municipal i l’Ajuntament sancionà al propietari. Actualment, tot i la informació que ha presentat la Plataforma a l’Ajuntament de Calvià, on sabem que des de 1840, aquest camí s’utilitzava com a via pública i segons dades del cadastre, també ho reconeix com a tal, el consistori calvianer, no vol reconèixer que el camí d’accés al molí des Castellet és públic.

Marxa reivindicativa, 11 de desembre

L’any passat més de 250 persones participaren a una pujada reivindicativa al molí des Castellet. Aquest any, diumenge dia 11 de desembre es tornarà a repetir aquesta marxa, per tal de mantener viu l’esperit d’aquest símbol calvianer.

La Plataforma pro-molí des Castellet presentà a l’Ajuntament de Calvià 728 signatures a favor del camí des Castellet per un ús pacífic, continuat i immemorial per als ciutadans de Calvià, degut al seu arrelament històric, simbòlic i referencial.

7 de nov. 2011

Presentat el llibre "Viatge històric per Calvià" de Xavier Terrasa.


El passat dijous 27 d'octubre fou presentat al teatre municipal de sa Societat, el llibre " Viatge històric per Calvià"nou treball de l'historiador i membre d'ARCA Xavier Terrasa.

La presentació comptà amb la presència de Manel Calvo Trias, arqueòleg i tècnic de patrimoni històric de l'Ajuntament de Calvià, qui aportà interessants arguments sobre la importància i la conservació del patrimoni històric com a elements de vital importància per a la nostra societat i cultura. A l'hora de parlar, defendre o conservar el nostre llegat històric, el conjunt de la societat (polítics, tècnics, associacions proteccionistes, entitats veïnals, especialistes o estudiosos) juga un paper determinant per concebre o identificar allò que es considera Patrimoni Històric.

A l'acte també hi assistí, Joana Mª Roque, qui introduí la presentació i feu de moderadora.

L'autor Xavier Terrasa, presentà la seva obra esperant que aquest no sigui el darrer Premi Rei En Jaume d'Investigació que atorga l'Ajuntament de Calvià. Cal recordar que en la convocatòria de 2011, no s'ha presentat aquesta modalitat de premi, però esperem i desitgem de cara a l'any 2012, l'Ajuntament de Calvià reconsideri aquesta proposta i torni a convocar el Premi Rei En Jaume d'Investigació. A Calvià hi ha mancança d'estudis bibliogràfics i gràcies a aquesta convocatòria, almanco s'assegurava un estudi anual, que anava sumant cap al coneixement científic i cultural del municipi.

Després d'aquesta petita crida es parlà dels blocs amb els quals s'ha dividit aquest treball:

1. Patrimoni històric: Petita introducció del que és patrimoni històric i com aquest es divideix. Per una banda tenim el patrimoni immaterial (llengua, tradicions, festes, rondalles, receptes culinàries,...) i per una altra el patrimoni material, que es divideix en béns mobles (elements decoratius que hi pugui haver en edificis històrics: casals, palaus, esglésies, catedrals,...) i béns immobles (arquitectònic, arqueològic o etnològic).

2. Topònims: Explicar l'etimologia dels 13 nuclis de població de Calvià i de 18 accidents geogràfics.

3. Camins: Calvià presenta una xarxa de comunicació històrica, datats des del segle XIII o abans, que han permés als seus habitants poder traslladar-se d'un punt a un altre. Aquest és un patrimoni que cal conservar i reclamar en aquest que es perdi o es privatitzi.

4. Viatgers: Joan Baptista Binimelis (segle XVI), Dameto, Mut i Alemany (segle XVII), Jeroni de Berard i Miquel Parets (segle XVIII), André Grasset, Antoni Furió, Arxiduc Lluís Salvador, Juan Seguí Rodríguez, Gaston Vuillier i Pere d'Alcàntara Penya (segle XIX) i Miquel Capó i Arthur Byne (segle XX). Aquests persones amb un bagatge cultural i intel·lectual ampli, ens fan les seves aportacions sobre el Calvià que coneixeren durants els segles passats.

5. Recorreguts històrics i culturals: Un total de 12 rutes cronològiques permeten al viatger endinçar-se dins la història de Calvià, gràcies al patrimoni històric que s'ha conservat en l'actualitat.

6. Aspectes jurídics: Parla de la legislació que regula o serveix per protegir el patrimoni històric. Hi ha dues lleis de patrimoni històric l'estatal 16/1985 i l'autonòmica 12/1998. Dues figures són les que garateixen el grau de protecció d'un bé cultural: el BIC (Bé d'Interès Cultural) i el Bé Catalogat.

7. Cartografia: El llibre presenta un mapa desplegable del patrimoni històric de tot el muncipi de Calvià. A l'altra cara hi ha dos plànols de Calvià i es Capdellà, amb els seus elements històrics més destacats. A l'incic de cada recorregut històric i cultural, hi ha un mapa que senyala tots els elements del qual parla el llibre.

Blog de Xavier Terrasa

Embarca't: La restauració del Retaule Major Gòtic

Dissabte 5 de novembre: recorregut embARCA't :


“La restauració del Retaule Major Gòtic”, a càrrec de Catalina Mas Andreu, historiadora de l’art.


L’activitat s’estructurà en dues parts:


- Conferència sobre el Retaule Major Gòtic i la seva restauració.

- Visita a la Seu per veure el Retaule Major Gòtic.

2 de nov. 2011

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que actui sobre els propietaris de Son Puig pel seu menyspreu al patrimoni del casal de la Vileta.

Son Puig està inclòs al Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, arquitectònic i paisatgístic de Palma i el propietari té l’obligació de conservar-ho

L’estat de conservació l’any 2004 era bó. ARCA té fotografies que ho demostren. Ara l’estat és lamentable.

Son Puig és un gran casal ubicat a un turonet de la Vileta. Data de 1845, però part està construït sobre l’antiga possessió.

Els actuals propietaris de Son Puig han deixat degradar l’immoble perquè els seus plans de fer negoci transformant un Bé Catalogat no han anat endavant. El criteri acurat de la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma va impedir, encertadament, ja fa més de quatre anys el projecte de instal•lació de la seu de RTVM a Son Puig, ja que el projecte destruïa l’entorn immediat i alterava els volums constructius i la imatge global del casal, fets pels que precisament estava catalogada.

Qui és propietari d’un bé catalogat té una sèrie d’obligacions. La Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears 12/1998 diu clarament:
Article 26. Deure de conservació.
Els propietaris, titulars de drets o simples posseïdors de béns d’interès
cultural o catalogats tenen el deure de conservar-los, mantenir-los i custodiar-los de tal manera que se’n garanteixi la salvaguarda dels valors. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne la conservació.

L'empresa propietària de Son Puig quan va comprar el casal tenia l'obligació de complir amb la normativa i legislació vigent i per força havia de conèixer que adquiria un element de la història de Palma amb obligacions de conservació.

Per tant i tenint en compte les argumentacions anteriors ARCA vol fer dues propostes al respecte de Son Puig:

1.     Que l’Ajuntament, ordeni a la propietat de Son Puig l’execució dels treballs necessaris per recuperar el bon estat de conservació en que varen trobar l’edifici i l’entorn quan el varen comprar. I si en un termini breu de temps no ho fan, demanam que l’Ajuntament executi els treballs repercutint els costos a l'empresa propietària, tal com diu la Llei de Pastrimoni Històric al seu article 27.
2.     En quant a la sentència on es dicta indemnitzar amb 7,7 milions dels doblers  públics a l’empresa propietària de Son Puig, ARCA vol apuntar que l’esmentada empresa tenia el deure de conèixer  l’estat urbanístic de l’immoble i parcel.la de Son Puig quan la va adquirir. Per tant signar un contracte on sembla s’esperaven decisions “d’urbanisme a la carta” és inacceptable que ho fes l’administració de llavors, però també  l’empresa que s’havia de beneficiar de les mesures que no sortiren endavant.

A la fitxa de catàleg de Son Puig figura el bon estat de conservació de l'estructura i de la finca en general. ARCA té fotografies de 2004 on es veu el bon estat del conjunt. Basta comparar amb les actuals per veure que l’immoble ha estat víctima de vandalisme i degradació i que la propietat no ho ha evitat com era la seva obligació.

ARCA demana que s’actui immediatament per conservar Son Puig pels seus valors patrimonials.