Presentació a ARCA del llibre "Menorca: camins i pedres"

Ahir fou presentat a la seu d'ARCA el llibre-guia geològica de Menorca: MENORCA: CAMINS I PEDRES. Descoberta geològica i geomorfològica de Francesc X. Roig Munar (Doctor en Geografia) i Robert Mata Lleonard (Geòleg).

La V Pujada reivindicativa al molí des Castellet finalitza amb un incident

La V Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià) va acabar amb un incident, la barrera il·legal del camí que dóna accés al bé catalogat, fou tancada amb un pany a la baixada dels participants. Els organitzadors, entre els quals hi figurava ARCA comptaven amb el permís de la Delegació del Govern per a dur a terme aquesta marxa reivindicativa i pacífica. 

ARCA demanarà una vegada més a l'Ajuntament de Calvià que retiri la barrera il·legal que dóna accés al camí de pujada al Molí des Castellet.

Durant la visita d'ahir als voltants del molí des Castellet poguerem comprovar les obres realitzades al cintell del bé catalogat, les quals no s'adapten al projecte i s'han fet sense cap criteri i respecte al bé cultural. També poguerem comprovar, com encara no s'han iniciat les obres de restauració a l'interior del molí.

V Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià).

La Comissió pro-molí des Castellet composta per diferents entitats proteccionistes, entres les que figuren ARCA, Associació Pere Josep Canyelles, OCB Calvià, SOS Can Veiret, GOB, Plataforma pro-camins públics i oberts, GADMA, Amics de la Vall de Coa Negra i Amics del Patrimoni Cultural i Arqueològic d'Esporles han convocat per diumenge 21 de desembre a les 11'00h a la plaça Nova (Calvià) per a la V Pujada reivindicativa al molí des Castellet.

Després de l’èxit de participació de les passades edicions, la Comissió torna a convocar una altra marxa reivindicativa per demanar a l’Ajuntament de Calvià un pas públic fins al bé etnològic de forma pacífica, continuada i immemorial, degut a que els ciutadans de Calvià hi tenen un arrelament històric, simbòlic i referencial.

ARCA ha denunciat darrerament les obres del cintell i un informe tècnic avala les nostres denúncies

El passat mes d'octubre ARCA va realitzar una denúncia pels treballs realitzats al cintell de molí des Castellet, on feiem dues consideracions al respecte:

1.L’empedrat del cintell s’hauria d'haver fet en sec i no amb morter per a travar les pedres.

2. El trèspol anterior portava rost cap l’exterior (és el més adequat per facilitar l’evacuació de les aigües pluvials), però en aquest cas veiem que han suprimit aquest lleuger desnivell, i per tant les pedres del trèspol descansen sobre l’encadenat de la paret que conforma el cintell.

Un informe tècnic de l'Ajuntament de Calvià confirma les nostres denúncies i conclou dient que “l'acabat del cintell distint de l'original que genera cert grau de distorsió, fruit de la utilització d'un conjunt de decisions tècniques distintes a les originals”.

El molí corre el perill d’esbucar-se

L’estructura del molí presenta deficiències i corre el perill que aquesta pugui venir-se a baix. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Calvià com a autoritat més propera i competent en temes de patrimoni històric ha d’actuar amb responsabilitat i eficàcia, perquè Calvià no pot perdre un element tant singular.

Creiem que és important que l’Ajuntament de Calvià negociï amb el propietari del molí des Castellet, per tal d’arribar a un acord de col·laboració i que es pugui restaurar l’element.

Presentació Exposició “El llegat de s’Arquitecte Gaspar Bennazar”

Exposició organitzada per ARCA i amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya per posar en valor l’enorme llegar de qui va ser l'arquitecte municipal al moment més important del trànsit de la ciutat de Palma cap a la modernitat.

L'exposició ha estat coordinada per Concha Gallego i Àngels Fermoselle, membres de la Junta de Govern d'ARCA.

Component reivindicatiu de l’exposició

Tot Bennazar mereix ser conservat. Ja al panell d’inici es recorda que en aquest moment hi ha un edifici de Bennazar condemnat a mort: Can Bibiloni. ARCA està lluitant per la seva conservació, igual que per la conservació del Velòdrom i el monument a Antoni Maura al seu lloc original.

Hi ha una vitrina amb fotografies d’alguns elements de Bennazar ja desapareguts: Olis Batlle (Can Segura); disseny de la Plaça d’Espanya, Pont des Tren (Restituït gràcies a la pressió de ARCA i la Plataforma pel Parc de les Vies); Hotel Alhambra; Xalet del Passeig Marítim,...

70 fotografies de Benet Bohigas

El fotògraf Benet Bohigas ha cedit les seves fotografies que conformen el gruix de l’exposició

Tres panells informatius

L’exposició la completen tres panells informatius amb la biografia professional de Gaspar Bennazar i un auca amb anècdotes de la seva personalitat.

Col.labioració de la neta de Bennazar: Maribel Bennazar

Hem d’agrair especialment la col.laboració constant de la neta del protagonista de la exposició. Maribel ha facilitat dades, fotografies i plànols amb gran generositat.

La ciutat de Palma té pendent posar en valor a s’Arquitecte

La ciutat recorda s’Arquitecte amb una fonteta a la seva casa natal. Sense dubte es mereix qualque cosa més i tota la ciutat en trauria profit. ARCA ferà una proposta concreta que es podria materialitzar en una escultura que recordi el seu deambular per ciutat amb aquella silueta tan característica: amb el seu capell, el seu volum, el seu cigar i sempre de negre des de la mort del seu fill.

És espectacular veure com la emprenta d’en Bennazar és a tota arreu de Ciutat.

Convidam  tothom  a venir a veure la exposició que serà a la seu de ARCA fins finals de febrer.

ARCA torna a reclamar que tot el patrimoni de Sa Nostra quedi a les Illes

Esperant els nuvis. Oli sobre tela 205 x 153cm
de Pilar Montaner. Propietat Sa Nostra

Un objectiu immediat de la Fundacio hauria de ser evitar la disgregació i comprovar que tot el Patrimoni roman al nostre territori

Demanem una vegada més al Consell de Mallorca que s'activin els procediments administratius perquè el Patrimoni de Sa Nostra sigui catalogat

En octubre de 2012 ARCA ja va demanar al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca la catalogació i declaració de BIC dels béns culturals de de l'entitat Caixa de d'Estalvis de Balears (Sa Nostra).

La transformació en Fundació de l'esmentada entitat financera, hauria d’evitar com un dels seus objectius immediats que el patrimoni cultural de titularitat d'aquella entitat financera no sigui disgregat, traslladat o finalment liquidat.

L'11 d'octubre de 2012, per tal de defensar i conservar el Patrimoni de l'entitat, ARCA torna a demanar la protecció de l'Autoritat de Patrimoni del Consell de Mallorca atès que consta que l'entitat “Sa Nostra” té prop de 5.000 peces, 2.000 d'aquestes de valor cultural essencial. Entre aquestes peces podíem destacar les següents:

- Una col·lecció pictòrica importantíssima en la qual hi ha obres de Miquel Barceló (“Piedra blanca sobre piedra negra” per exemple), Antoni Tàpies, Mompó, Pilar Montaner, Ricard Anckerman, Francis Bacon, Miquel Bestard, Jose M Sicilia, Broto, Gordillo, Hernández Pijuan o Hans Hartung.

- Una col·lecció de ventalls.

- Una col·lecció de numismàtica.

- Una col·lecció de ceràmica de la Roqueta.

- Una col·lecció de peces de vidre romà i altres restes arqueològiques.

- Una col·lecció de fotografia.

Aquest patrimoni implica la història de les Illes Balears i de la Caixa de Balears, entitat nascuda en 1882, per tant amb una acumulació de patrimoni de més de 125 anys d'existència i de funcionament i s'ha format amb els estalvis i les accions financeres bàsicament de ciutadans de Balears.

Entre béns immobles que formen (o formaven) part d'aquest patrimoni hi trobam:

- El Centre de Cultura (C/ Concepció) fou seu provissional del Museu de Mallorca. Feu una reducció de personal, amb més de 30 persones acomiadades.

- Les oficines fundacionals del Carrer Ramon Llull, 2 de Palma, són obra de l'arquitecte Gaspar Bennàssar.

- Les oficines i el casal de la Fundació, Can Tàpara, estan situades en un entorn paisatgístic singular.

- Sa Canova és una finca d'experimentació agrària i ha estat venuda a un empresari alemany.

- S’han tancat gairebé totes les sales de cultura repartides per la geografia balear.

ARCA no ha rebut cap resposta oficial per part del Consell de Mallorca en 2 anys

La Verema (Lligant els pámpols) Oli sobre tela 125x150cm.
Pilar Montaner. Propietat Sa Nostra

Desconeixem quin és l'estat d'aquests i altres actius, principalment, pel que aquí ens interessa, obres d’art (pictòriques i escultòriques) i mobiliari, patrimoni arxivístic o documental o bibliogràfic.

Aquesta petició per a la iniciació d'ofici de la declaració de béns culturals situats a Mallorca roman encara sense contestar cosa inadmissible i que no pot trobar justificació en la normativa vigent, sent a més a més que pot haver-hi béns (mobles) canviats de lloc o amb les seves condicions alterades.

Passats dos anys de les primeres accions esmentades, independentment del retard, ens trobam ara amb la notícia de l'extinció ja anunciada de l'entitat financera i la creació d'una Fundació (suposam que nova) amb nou Patronat amb una nova dotació fundacional d'un milió d'euros aproximat.

Hi ha un compromís públic de col·laboració entre el Consell de Mallorca i Sa Nostra

Atès que el Vicepresident Rotger es va comprometre a dur a terme aquest expedient (tot admetent la seva complexitat) i va manifestar la col·laboració entre el Consell de Mallorca i Sa Nostra (entenem que la Fundació) consideram que s'han de materialitzar les actuacions administratives per incoar l'expedient de declaració de béns culturals de tots els béns que ho mereixen del patrimoni de l'extigida entitat financera “Caixa de Balears Sa Nostra” requerint la col·laboració institucional de la Conselleria competent del Govern de les Illes Balears pel registrei protectorat de la nova Fundació.

Retrat de Don M. de Unamuno.
Oli sobre tela. 118x84cm
de Pilar Montaner. Propietat de Sa Nostra.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca passes concretes i efectives

ARCA s'ha adreçat per escrit al Consell de Mallorca i l'hi ha demanat l'activació de les actuacions

adminstratives perquè el béns del patrimoni de l'extinta entitat financera Caixa de Balears, Sa Nostra, siguin objecte d'un o més EXPEDIENTS DE DECLARACIÓ DE BÉ CATALOGAT a l'empara de la Llei de Patrimoni.

També li ha sol·licitat que el Consell de Mallorca es coordini amb els departaments corresponents del Govern Balear: Registre de Fundacions i Protectorat, pel que fa a la creació de la nova Fundació (o nous Estatuts) de Sa Nostra i el control sobre els béns (dotacionals o no) d'aquesta fundació i els béns culturals que puguin quedar fora del seu control i que presentin un valor cultural significatiu.

Per últim, ARCA ha demant que el béns culturals esmentats, una vegada catalogats, siguin convenientment exposats al públic i a la societat balear.  

ARCA demana s'arreglin els desperfectes provocats per unes obres veïnades a un edifici modernista del centre de Palma

Imatge del vestíbul de Can Cetre, decorat
amb ceràmica de la Roqueta

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres que s'estan duent a terme a un local comercial del carrer de la Bosseria, que han afectat al vestíbul d'entrada de l'immoble situat al carrer de la Bosseria, 3 (Palma).

Les obres del local comercial annexe, han provocat el desprediment d'una rajola del vestíbul, obra de la il·lustre fàbrica de la Roqueta (1897-1918).

Edifici catalogat i rellevant exemple modernista

Aquest immoble se'l coneix amb el nom de Can Cetre o Can Forteza i està inclòs al Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès, històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma.

Segons la fitxa del catàleg, quan parla de la protecció i directrius d'intervenció a l'interior d'aquest immoble, textualment diu el següent: “Preservar elements decoratius de l'època”.

Can Cetre o Can Forteza fou construït a l'any 1904 i està adscrit a l'estil modernista. És un exemple arquitectònic present i estudiat per tota la bibliografia que parla d'aquest període a Palma.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que es restitueixi la rajola afectada

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma i li ha demanat que inspeccioni les obres que s'estan duent a terme al local comercial annexe al carrer de la Bosseria, 3.

També li ha demanat, que restituexi la rajola caiguda al vestíbul del carrer de la Bosseria, 3 i que es vagi amb molt de compte a l'hora d'intervenir amb la paret veïnada.

ARCA aporta arguments jurídics per considerar que l’ampliació del Port del Molinar seria una il·legalitat

Muntatge visual de com seria la perspectiva des de
 el passeig elevat d'aixugador de xarxes si
 construissin el dic de 235 metres.

La normativa estatal de ports obliga a que qualsevol ampliació substancial d’un port estigui contemplada al Pla director d’Infraestructures i això no es dóna.

La legislació i les sentències judicials ens duen a recordar que per realitzar una ampliació d’un port que suposi una modificació significativa dels seus límits exteriors al costat de la mar, hi hauria d’haver prèviament un Pla Director de Infraestructures del Port que contempli aquesta ampliació.

És evident que la desproporcionada ampliació proposada pel Club Marítim Molinar de Llevant, que en realitat és un nou club nàutic, multiplicant per més de quatre les dimensions de mar i espai ocupat i fent sortir un dic fins a 235 metres de la costa, és una alteració tan substancial que de cap manera es pot considerar ni una reforma ni una millora, sino una ampliació enorme i un nou port, fet que no quedaria cobert legalment.

El PORT DE PALMA no compta amb Plà Estratègic, Director de Infraestructures, Especial d’Ordenació ni Delimitació d’Espais i Usos Portuaris actualitzats i PER TANT UN NOU PROJECTE D’AQUESTES DIMENSIONS, HA DE REBUTJAR-SE DIRECTAMENT

A més, posam en dubte de legalitat que les competències sobre aquest port siguin estatals.

És evident que el Port del Molinar, no és un port d’interès general per transport de mercaderies ni per trànsit marítim, per tant el fet que administrativament estigui assignat a l’Estat és un fet anacrònic i injustificat. Per tant les competències sobre el port ha de recaure a l’administració autonòmica i local.

A més el PUEP de 2005 (Pla d’Usos d’Espais Portuaris) no preveu l'ampliació del Port del Molinar i per tant tampoc no dóna cobertura al projecte pretès i que desfiguraria tot El Molinar.

La única alternativa: atendre el seny de la ciutadania i els col·lectius socials que reivindicam una explotació intel·ligent d’aquest espai perfectament integrat, ara dins el Molinar. Conservar les dimensions i rehabilitar l'edifici i el port. Amb la implicació de les administracions locals i autonòmiques i atenent l’interès general per sobre dels particulars. 

Visita al barri de Pere Garau dins el programa "EmbARCA't al Krekovic"

Joan Roca dirigint la visita per Pere Garau

El passat dissabte 29 de novembre ARCA va dur a terme el segon itinerari cultural dins el programa "EmbARCA't al Krekovic", on es visità el barri de Pere Garau de la mà de Joan Roca, professor i gran coneixedor de la barriada.

L'itinerari començà des de la plaça Francesc Garcia i Orell, més coneguda com de les Columnes, on poguerem parlar del seu entorn.

Altres indrets que es visitaren foren diferents béns catalogats del barri, com ara l'edifici la Fertilitzadora i alguns altres estil racionalista. També, anarem a la plaça Pere Garau, que dóna nom al barri i nucli neuràlgic de la zona, sobretot els dies de mercat. 

Les 100 cases

Poguerem visitar el conjunt de les 100 cases, edificades per una cooperatica als anys'20 del segle passat i que encara es conserven originalment i donen una dimensió de barri a aquesta zona.

Finalment, visitarem la casa on varen viure Josep Maria Llompart i Encarna Viñas, on molt aprop ARCA dedicà una placeta a la figura d'Encarna. També poguerem visitar l'antiga Clínica Valdés. Un cop aquí, ens dirigirem fins al Museu Krekovic per a visitar l'exposició "Pere Garau, un barri amb història" que romandrà allà tot el mes de desembre.

ARCA recorda conservar l'escut a la porta "IN SITU" i record visual de les taquilles del Lluís Sitjar

Porta d'entrada i escut

ARCA recorda a l’Ajuntament que es va comprometre a la conservació in situ de determinats elements del Camp de Fútbol del Mallorca conegut ara com Lluís Sitjar.

ARCA vol que es mantingui in situ la porta amb l’escut del camp de fútbol del Mallorca i les finestres de les taquilles, per conservar el record visual d’una part recent de la història ciutadana

Davant la demolició de l'antic estadi, ARCA ha demanat reiteradament (des de l'any 2010) a l’Ajuntament de Palma que conservi in situ la porta amb l’escut i les taquilles com a record visual d’una part de la nostra història.

És molt important conservar la imatge visual en el lloc on la ciutadania ho reconeix. No basta conservar l’escut en sí, s’ha de conservar al lloc original, és a dir, a la porta original d’accés al camp.

ARCA ha fet arribar aquesta petició des de l’any 2010 als responsables municipals.

Taquilles de l'estadi Lluís Sitjar

Conservar la porta i la imatge de les finestretes de les taquilles i perquè no, la referència topogràfica dels quatres punts de córner, ajudaria a conservar la memòria d’una part de la nostra història real.

Sigui quin sigui el destí final d’aquest espai, la nostra proposta és perfectament compatible ja que es pot integrar en qualsevol projecte.

Aquesta proposta de conservació des d’ARCA confiam que ja hagi estat inclosa al projecte de demolició. La conservació d’aquests elements exteriors són perfectament possibles ja que formarien part del tancament de l’espai fins a la seva integració al Parc de la Riera.

CÒNDOL PER LA MORT DE GUILLEM AMENGUAL MATAS. HEM PERDUT UN COL.LECCIONISTA DE PATRIMONI INDUSTRIAL

El passat dia 21 de novembre morí Guillem Amengual Matas.  Des d’ARCA volem mostrar el nostre còndol als seus familiars i amics per tan estimada pèrdua.

Guillem Amengual  es va caracteritzar per ser un gran amant del patrimoni industrial de les Illes. A la seva finca d’Algaida  va anar reunint un vertader museu de les millors peces del nostre patrimoni industrial, entre d’altres:  El primer camió de  bombers de Palma – un Hispano -Suïssa de l’any 1914-, la tuneladora de les mines d’Alaró, les primeres màquines que donaren electricitat als nostres pobles, la furgoneta de “Transportes Pons”, la màquina que subministrava la benzina als hidroavions de la Guerra Civil, la màquina de tren Maffeis de la salinera de  Formentera i  moltes excavadores i piconadores – algunes d'elles les podem veure a alguna rodona de les nostres carreteres,   i així,  fins a una  llarga col·lecció que ara queda orfe.

UN MUSEU INDUSTRIAL FRUSTRAT PERQUÈ TOTES LES ADMINISTRACIONS LI DONAREN L'ESQUENA

Guillem Amengual, no tan sols adquirí aquestes peces sinó que també en restaurà moltes d’elles, el seu somni era crear la base d’un museu del nostre patrimoni industrial i  un taller de restauració…però com sempre trobà la incomprensió i ingratitud dels estaments polítics que únicament col·laboraren en la catalogació de part de la col·lecció.

Ara possiblement serà el punt i  final d’aquesta col·lecció, per vergonya d’aquí durant tot aquest temps podien fer alguna cosa  i s’han negat a fer-ho posant mil excuses i deixant, una vegada mes, que part de la història de les nostres illes se’n vagi a altres bandes on segur que saben valorar-la.

A la nostra illa no tendrem un museu del patrimoni industrial perquè d’aquí poc no hi haurà tampoc peces que incloure al museu, però no haurà estat per culpa de persones com a Guillem Amengual, sino per  la ineptitud de qui tendria que vetllar i ajudar per la conservació de la nostra història i  també del nostre futur.

No queda més que mostrar el nostre reconeixement i la nostra gratitud a Guillem Amengual Matas per la seva tasca i lamentar que la seva ingent feina no pugui ser gaudida per la gent de Mallorca, com ell volia.

ARCA demana a Cort que eviti l'estacionament de motos davant l'església convent de Santa Magdalena

ARCA vol fer una consideració respecte a les motocicletes que aparquen als costats del portal lateral de l'església del convent de Santa Magdalena, situada al carrer de Santa Magdalena (Palma).

Segon la fitxa de Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma clau 04/34 “El portal lateral és barroc i té els emblemes i l'escut de l'ordre agustina, a la qual pertanyen les monges”.

Segons les consideracions de la fitxa de catàleg, aquesta entrada lateral, tot i no ser la principal, presenta un interès arquitectònic des del punt de vista històric i cultural. Llavors seria interessant, que per preservar la imatge de temple i resalçar els seus valors patrimonials, l'estacionament de motocicles fos desplaçat a un altre indret d'aquesta contrada.

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma per a que eviti l'estacionament de motocicletes que actualment aparquen al portal lateral de l'església convent de Santa Magdalena.

Pilons que alteren la imatge del monument

ARCA també vol referir-se als pilons que hi ha al costat d'aquesta entrada lateral,  els quals fan malbé la imatge del monument per dos motius:

1) Perquè el piló afegit de la dreta hauria de ser igual que els anteriors. Així es dóna una imatge de deixadessa.

2) Per les pintades patides per tres dels pilons, s’hauríen d’esborrar i tornar al color fosc original, molt més respectuós amb les característiques patrimonials del centre històric de Palma.

Aquests recons de ciutat poden tenir un encant si es cuiden els detalls, tot el contrari del que demostra la fotogafia que adjuntam.

ARCA protagonista a un seminari sobre Patrimoni celebrat a Croàcia

Marina Batinic en el moment de la seva conferència

Aquest passat cap de setmana ARCA va ser protagonista a unes jornades sobre la revitalització dels centres històrics, celebrades a la ciutat croata de Trogir.

En aquestes jornades estigué present la nostra companya Marina Batinic, qui dissertà davant de batles i representants de 15 ciutats històriques de Croàcia.

Marina Batinic va parlar de les activitats protectores i educatives i la salvaguarda del Molinar, Santa Catalina i es Jonquet. També destacà les exposicions, visites guiades i conferències que fan valorar i potenciar aquests barris.

Les jornades foren organitzades per una associació de ciutats històriques de Croàcia i la col·laboració de l'Associació Nacional de França i l'Ambaixada Francesa.

Visita al barri de la Soledat dins el programa "EmbARCA't al Krekovic"

Xavier Terrasa i Mateu Carbonell,
presentant l'activitat.
Foto: Roberto Fernández.

El passat dissabte 22 de novembre ARCA i el Museu Krekovic varen organitzar una visita guiada al barri de la Soledta dins del programa "EmbARCA't al Krekovic". La visita guiada fou dirigida per Xavier Terrasa i Mateu Carbonell, director de la revista la Soledat.

El barri de la Soledat ens proporciona escassos testimonis que facin referència als seus orígens Era una zona on hi havia abundància d’aigua, característica d’una àrea de prat i aiguamolls, fet que va permetre des de temps antics, poder pràcticar una agricultura de reguiu i l’existència d’horts, alguns dels quals es troben ja documentats al final de l’edat mitjana, com per exemple l'hort de la Soledat1 o l'hort del camí de la Soledat, etc.

Tota aquesta contrada era la vertadera horta de Palma, lloc d’on procedien bona part de les verdures i hortalisses consumides per la població ciutadana, però a mesura que el creixement urbà de la ciutat fou ocupant els espais exteriors de la murada, aquesta àrea fou progressivament desplaçada.

Al final del segle XVI s'establiren en aquest lloc els frares de l’orde de Sant Francesc de Paula (Mínims). Aquest orde havia arribat a Mallorca l'any 1582 i el primer lloc que ocuparen fou l’església de Sant Nicolau de Portopí. Però, aquest emplaçament era un àmbit insegur i exposat aleshores, a les freqüents incursions pirates. Llavors, els frares demanaren a Jordi Sitges, propietari que tenia una casa amb un petit oratori a les afores de la ciutat, a la zona de Can Blau, on s’unien els camins de Sineu i Manacor. Allà s'allotjaren els religiosos a l'any 1582 i dedicaren l’església a la Mare de Déu de la Soledat.

Escola pública de la Soledat.
Foto: Roberto Fernández.

Degut a la salubritat de la zona, els frares tingueren continues malalties i hagueren d'abandonar aquest lloc l'any 1586. Deu anys més tard, hi tornaren amb noves esperances, i varen romandre fins a l'any 1665, quan abandonaren el lloc definitivament i s'instal·laren devora de la porta de Sant Antoni. Aquell mateix any el convent començà a ésser enderrocat i la capella passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia. Les darreres restes de l'oratori foren enderrocades l'any 1881. Al cadastre de 1685 apareix el topònim de la Soledat Vella, que designava el quarter o divisió territorial amb les propietats situades entre els camins de de Manacor i de Sineu fins a Xorrigo i el terme d'Algaida. Durant el segle XVIII hi ha poques dades, sabem que en aquesta contrada es practicava l’agricultura i que hi havia un petit nucli de població, tal com ens apareix al mapa del cardenal Despuig (1784).

El 1851 tingueren lloc dos fets cabdals per a la futura evolució del barri: la parcel·lació de l’hort del Ca i la instal·lació de la fàbrica de teixits de Can Ribes.

A la parcel·lació de l’hort del Ca en 1851, hi succeí la de l’hort del Colomeret i en darrer terme l’hort de l’Hostalot. El projecte d’urbanització fou aprovat per l’Ajuntament el 1883 i es consolidà durant el decenni de 1890 arran de l’augment demogràfic de Palma i de la necessitat d’habitatges populars, propers a les fàbriques.

La fàbrica de flassades de Can Ribes fou fundada per Vicenç Juan Rosselló i arribà a tenir 400 empleats. Exportava flassades a Filipines, Cuba, Puerto Rico, als Estats Units i la Península. El seu apogeu fou entre finals del segle XIX i principis del XX i al decenni de 1950 entrà en crisi al ser incapaç de competir amb fàbriques d’altres països més avançades tecnològicament i tancà a 1960.

El fet que arribi la industrialització a la barriada es déu a que el nucli antic de Palma es trobava completament saturat; moltes empreses hagueren de sortir de la ciutat per establir-se a la perifèria amb l’afegitó que suposaven les ordenances de l’exèrcit que limitaven l’edificació en una distància inferior a 1.250 metres.

Xavier Terrasa explicant a la plaça dels Mínims.
Foto: Roberto Fernández..

El 1880 s’instal·là a la barriada la fàbrica de mistos Roca, propietat dels germans Eduard i Ricard Roca, posteriorment es traslladà als Hostalets. També en aquests anys s’obriren algunes gerreries i una fàbrica de paper d’estraça. La Soledat, juntament amb Santa Catalina es converteix en una de les principals barriades obreres de la Palma de finals del segle XIX i principis del XX. No és estrany en aquest context la presència d’una societat republicana (1899), un casino i algunes tavernes per a gent obrera. Paral·lelament a aquest creixement poblacional i econòmic, la presència de l’església es fa més evident. El mes d’abril de 1884 es col·locà la primera pedra de la nova església de Nostra Senyora de la Soledat construïda gràcies a la iniciativa del rector de Santa Eulàlia Bartomeu Castell. El projecte fou obra de Pere d’Alcàntara Penya i la seva arquitectura respon a una clara tendència neogòtica. El 1894 fou declarada vicaria in capite. En aquests anys cal esmentar també la instal·lació al barri de les monges de la Caritat que ben aviat es dedicaren a l’educació dels infants i al servei de la parròquia.

Al principi del segle XX (1905) hi havia a la Soledat 264 cases i 1.240 persones. No obstant això, entre 1920 i 1930, es donà un gran creixement al barri. El decenni de 1920, la Caixa d’Estalvis de Balears hi edificà 35 habitatges per a obrers. En aquesta època també, hi hagué una producció de cordelers que treballaren als horts de la contrada, però l’activitat fou minvant als decennis següents.

Interior església parroquial de la Soledat.
Foto: Roberto Fernández.

L’activitat econòmica contribuí sens dubte a aquest fet: Can Ribes durant la Primera Guerra Mundial funcionà a ple rendiment i proveïa diversos països europeus; a la vegada que al 1922, els germans Joaquim i Francesc Janer i Janer crearen la fàbrica Maquinària Agrícola Janer especialitzada en la fabricació d’arades, sembradores i maquinària per a molins d’aigua. L’empresa desaparegué l’any 1983. L’antic nucli de la Soledat no era suficient per allotjar una població creixent i s’urbanitzaren nous espais dedicats encara a l’agricultura. Les velles cases de camp immerses dins el nou teixit urbà així ho demostren. Aquest creixement exigí també noves infraestructures i serveis. Així, el 1922 s’inaugurà la línea de tramvia Palma-la Soledat, que funcionà fins al 1958, i el 1933, essent batle Emili Darder, es col·locà la primera pedra de l’Escola Pública de la Soledat.

Acabada la Guerra Civil s’instal·laren noves fàbriques a la barriada, com la Fundició Mallorquina, al carrer de Manacor, la de Sabates Salom que produí intensament entre els anys 50 i 60. No obstant foren aquests alguns dels darrers casos d’instal·lació industrial, ja que hi hagué una tendència de les indústries d’abandonar el nucli urbà en favor de la creació de polígons industrials. A partir dels anys 60 la Soledat, com la resta de barris de Palma, quedà immersa en els profunds canvis que el creixement econòmic duia implícit. Progressivament, els solars que ocuparen les fàbriques es convertiren en nous habitatges per la pressió urbanística i la continuada immigració. Els primers immigrants ocuparen inicialment les antigues cases obreres del nucli antic del barri, posteriorment, i a mesura que la seva integració econòmica i social era més efectiva passaren a residir a les zones més modernes de la Soledat. Aleshores es produí un canvi en la fisonomia i la personalitat del barri.

Les petites plantes baixes amb corral o hortet al darrera tan característiques foren canviades per grans blocs de pisos i nombrosos veïns. Aquest creixement en la densitat d’edificació i població malauradament no anà associat al desenvolupament de les infraestructures necessàries, com zones verdes, aparcaments o transports que han estat objecte de contínues reivindicacions per part dels veïns. En els darrers anys han sorgit també greus problemes a la zona derivats d’un alt índex de delinqüència associada a la venda i consum de drogues, especialment evident a la Soledat vella. En aquest sentit, la tasca empresa pels serveis socials de l’Ajuntament de Palma i la mobilització dels veïns pretenen donar solucions a aquestes i altres qüestions que actualment es plantegen al barri.

PATRIMONI. UN BARRI OBRER I POPULAR

La barriada de la Soledat és una de les més antigues de les generades al voltant de la ciutat de Palma a partir de la segona meitat del segle XIX. Era un barri ocupat per classes populars i obreres que construïen els seus habitatges prop dels centres fabrils que començaven a florir als afores de la ciutat.

L’ocupació primerenca d’aquests terrenys té, però, uns orígens molt anteriors. Fou al voltant de l’any 1582

Grup de més de 50 persones que seguí la visita.
Foto: Roberto Fernández.

quan l’orde dels Mínims decidí instal·lar-se a aquesta zona dels afores de Palma, on bastí un convent, que dedicaren a la Verge de la Soledat, que va esser qui donà nom, molt posteriorment, a la barriada. Al poc temps, i a causa de la falta de salubritat de la zona, que era molt pantanosa, els mínims abandonaren el convent, que es convertí en oratori. Dissortadament, avui no queda cap resta de les antigues edificacions que l’orde va aixecar, bé que el seu record es conserva viu i, així, la plaça principal de la barriada, just al costat de la nova església parroquial, es dedicada a aquest orde religiós.

Va esser devers la meitat dels segle XIX, després de la dessecació del prat i gràcies a la ubicació a la zona del complex fabril de Can Ribes a l’àrea coneguda per l’Hort del Ca, quan començà la paulatina parcel·lació i urbanització d’aquesta part de la perifèria ciutadana que, a poc a poc,va veure com s’hi anaven instal·lant altres indústries, les més conegudes de les quals foren Can Roca, la Maquinària Agrícola, la Fundició Mallorquina, Calçats Salom (Gorila), etc. Ara no queden més que restes molt degradades d’aquestes antigues instal·lacions.

Malgrat que la barriada ha sofert fortes transformacions a les darreres dècades, podem veure encara com es conserven les restes de l’urbanisme popular i obrer del barri, especialment a la part més antiga, que és situada al costat dret de la carretera de Manacor. Sorprèn abandonar l’àmplia avinguda i, només travessant un carrer, veure com es transforma el paisatge urbà, de grans edificis de pisos, en un de cases petites i modestes, quasi rurals.

Bona part dels habitatges d’aquesta part del barri responen als models típics de les cases populars illenques, la major part són de planta baixa i un sol pis al damunt, amb façanes que presenten balcons o finestres grans, amb persianes mallorquines i coberta de teula àrab. Altres són plantes baixes amb teula coberta de teula i dos aiguavessos o de terrat pla amb balustrada de gelosies, que majoritàriament disposen d’un petit corral o hort a la part del darrera.

Ressenyables són també algunes construccions de tipus xalet o vil·la, que en el seu temps devien pertànyer a gent més acomodada, però que ara es troben quasi totes en estat ruïnós.

Dissortadament no s’ha inclòs en el nou catàleg municipal cap element d’aquesta barriada, potser qualcun és mereixedor de figurar-hi, especialment l’església parroquial, l’escola pública i els habitatges coneguts com les cases del Montepío.

Antiga fàbrica de Can Ribas.
Foto: Roberto Fernández.

L’església parroquial de la Soledat fou beneïda el 27 de setembre de 1885, i respon a un projecte de l’arquitecte Pere d’Alcàntara Penya. Formalment pertany al model historicista neogòtic propi de l’època, i està especialment inspirada en la parròquia ciutadana de Santa Eulàlia. El temple és de grans dimensions (850 m2) i és format per tres naus, les dues laterals més petites i la central de majors proporcions. Destaca a l’interior la volta de creuria suportada per deu columnes. En el temple hi ha un total d’onze capelles laterals, sis a l’esquerra i cinc a la dreta, i un baptisteri.

A l’exterior cal destacar la presència dels elements neogòtics, com els contraforts i els aguts pinacles, però el més ressenyable és l’alt campanar de planta quadrangular, dividit en cinc pisos per línies d’imposta, i que remata amb un altre cos superior sobre el qual hi ha una coberta piramidal molt aguda. Els dos darrers trams presenten arcs ogivals a cada costat.

Un altre element important del barri és l’escola pública, també coneguda com l’escola nova de la Soledat, que va esser aixecada sobre l’any 1933 i que fou projectada pel prolífic arquitecte Guillem Fortesa Pinya en un estil que es podria definir com neobarroc. Ja per acabar, cal esmentar la conservació de la major part de les cases conegudes com del Montepío, que es troben situades a l’acabament del carrer de Manacor i que foren construïdes entre els anys 1925-6. Per la seva tipologia suposen un bon i escàs exemple dels habitatges de les classes obreres de la nostra ciutat.

VIDA SOCIAL

El 1899 neix la societat la Republicana i el 1921 es constituí un grup socialista. També hi havia Casino i tavernes per a gent obrera segons Pere d’Alcàntara Penya.

A part de la Parròquia, a 1897 s’instal·laren les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul i s’allotjaren inicialment a la casa del carrer d’Amer, on educaven als infants de les famílies del barri. Posteriorment, es traslladaren fins a el carrer de Cabrera, hi construïren un convent i col·legi. La manca d’espai les obligà a traslladar-se al carrer de les Ànimes.

Als anys 20 hi hagué la Sala Colonial on es projectaven pel·lícules de Cinema i una dècada després es varen popularitzar La Sala i La Clastra i a l’any 1943 s’inaugurà el cinema Hispània, per part dels germans Sans.

A finals dels anys 20 es fundà el Club Esportiu Soledat i sembla que més antic fou el Ràpid de la Soledat. En temps de la República hi hagué el Club Esportiu Republicà i a la dècada dels 40 sorgiren l’Acer i l’Atlante. 

El 1960 s’inaugurà l’Estadi Balear, on té la seu l’Atlètic Balears, que abans jugava a Son Canals.

També tingué tradició el patinatge artístic, quan a 1957 s’inaugurà una pista de patinatge a la plaça de Sant Francesc Xavier. Destaquen dos equips: el Club Patinatge la Soledat i el Club les Estrelles, que han guanyat diversos campionats nacionals.

La barriada celebra les festes per la Mare de Déu de la Soledat, durant el mes de setembre. Hi destaquen el poeta Rafel Jaume Mulet, el polític Francesc Obrador i l’arbitre de fútbol Antoni Borràs del Barrio.

Cal destacar a Josep Amengual (pesca submarina), els germans Cristòfol i Antoni Salom (motociclisme) i Guillem Pont i Bartomeu Salas (futbol) com a destacats esportistes originaris de la barriada.

Fotografies: Roberto Fernández.

Fonts:

- GEM: V. 16, pp.345-348.

- AA. VV. Els barris de Palma, pp. 537-542