29 d’abr. 2015

Presentació de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Illes Balears (AAFIB) a ARCA

Miquel Àngel Rigo, Miquel Àngel Riera i Ramon Molina
ahir a la seu d'ARCA. Fotografia: Benet Bohigas.
Ahir dimarts 28 membres de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Illes Balears (AAFIB) oferiren tres xerrades i projectaren un vídeo amb motiu del 140 aniversari del Ferrocarril a Mallorca.

El president de l'entitat Miquel Àngel Riera ens parlà de les tasques de recuperació del patrimoni ferroviari dutes a terme durant aquests darrers anys.

L'historiador Ramon Molina ens parla de l'evolució històrica del Ferrocarril a Mallorca durant aquests darrers 140 anys.

I finalment, Miquel Àngel Rigo ens parlà del tunnel ferroviari subterrani, inaugurat a 1931, que travessava el centre històric de Palma, des de l'estació central fins a l'actual explanada del parc de la Mar, per conectar amb el Moll Vell. 

28 d’abr. 2015

ARCA ha presentat el primer recurs al Consell de Mallorca per evitar la destrucció de Can Bibiloni

Fotografia: Benet Bohigas.
Un Recurs d’alçada davant el Consell de Mallorca contra la seva decisió de no considerar Can Bibiloni element mereixedor de ser declarat “Bé Catalogat”.

D’aquí uns dies presentarem recursos dins termini a l’Ajuntament de Palma contra la concessió de llicència de demolició

El recurs davant el Consell de Mallorca està molt ben fonamentat jurídicament i contempla les següents parts diferenciades:

1.      Nul·litat de l’acord. Inconstitucionalitat. L’acord de denegar la qualificació de Bé Catalogat per Can Bibiloni és nul de ple dret per indefensió d'ARCA com promotora de la protecció. Els promotors i l’Ajuntament de Palma presentaren escrits contra argumentant els informes i plantetjaments d’ARCA i aquests documents no varen ser posats en coneixement de la nostra entitat que, sense dubte, hauríem pogut contrarestar amb estudis independents. Aquesta manera d’actuar vulnera la Constitució i la Llei de Procediment .

2.      Vulneració de Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears
Article 14. Definició i catàlegs insulars. 1. Tenen la consideració de béns catalogats aquells béns mobles i immobles que, tot i no tenir la rellevància que els permetria ser declarats béns d’interès cultural, tenen prou significació i valor per constituir un bé del patrimoni històric a protegir singularment.

A això s'afegeix l'obligació que té el Consell de Mallorca de tramitar l'expedient de declaració de Bé Catalogat (BC) davant els indicis aportats d'acord amb la Llei i el Tribunal Suprem. El mateix Servei de Patrimoni al seu informe de 16 de març d'enguany exposa dades dels valors culturals de "parts mereixedores" de l'edifici de protecció de bé d'interès local o catalogat per l'Ajuntament de Palma. Per ARCA idò, la conseqüència natural és iniciar i tramitar l'expedient de declaració de Bé Catalogat.

3.      Vulneració de texts normatius per protecció de Patrimoni Industrial. Els textos normatius no donen lloc a dubtes. Els béns del patrimoni industrial poden ser aïllats i poden ser parts d'immobles o de grans conjunts edificats. És normal que sigui un patrimoni transformat, en desús o en mal estat.  No debades, el Pla Nacional fa referència a “edificio noble de una fábrica o un horno” i la característica essencial de tot bé cultural, tenir valor històric, “testimonio suficiente de una actividad industrial”, entesa com a qualsevol activitat del sistema productiu. En definitiva, la petjada històrica del passat productiu, industrial d'una societat, d'una ciutat. Com és ara el cas de Can Bibiloni. Tot això resulta, sense dificultat, de l'informe tècnic de 16 de març de 2015 del Servei de Patrimoni.

4. Que obligui a l’Ajuntament de Palma a complir la Llei de Patrimoni Històric.  Recordam al Consell de Mallorca, màxima autoritat competent en matèria de Protecció de Patromini, la seva obligació de fer complir a l’Ajuntament de Palma, la Llei de Patrimoni ja que l’ha infringit per no haver duit a terme els estudis independents suficients per valorar els valors històrics de Can Bibiloni.  El propi Consell de Mallorca al seu informe, diu: Consideram que les parts restants de l'edifici del que era Can Bibiloni són mereixedores de ser estudiades per tal de valorar la idoneïtat de la seva inclusió al catàleg municipal de Palma”.

5. També demanam mesures cautelars i que reinici el procediment per la declaració de Bé Catalogat al Consell de Mallorca
Demanam tres mesos de suspensió de llicències, que s’insti a l’Ajuntament de Palma a no concedir la llicència definitiva i que si ho fes, el Consell de Mallorca, com autoriat superior en matèria de protecció de Patrimoni, actués directament.

ARCA ha comunicat formalment al Consell de Mallorca la llicència municipal concedida i per tant la institució insular ja no es pot escudar en el desconeixement o la inactivitat davant la postura de l'Ajuntament de Palma de tirar endavant sense fer cas de les indicacions de l’òrgan Insular.

27 d’abr. 2015

Recorregut embARCA't "Visita al convent de la Concepció".

Gabriel Barceló dirigeix les seves explicacions a l'interior
de l'església del convent de la Concepció.
El passat dissabte 25 d'abril ARCA va organitzar una "Visita al convent de la Concepció”, dirigida per Gabriel Barceló Català.

La visita fou una continuació a la realitzada al convent de Santa Margalida del passat 14 de març. En aquesta ocasió poguerem gaudir del llegat de les monges agustines que fou traslladat al convent de la Concepció després de la desamortització de l'any 1836.

Fou visita l'església, que compta amb la magnífica talla del Sant Crist del Noguer i que guarda autèntiques reliquies a la seva sagristia.

23 d’abr. 2015

ARCA denúncia que una nova construcció as Camp de Mar no respecta l'entorn de protecció d'un molí catalogat

Nova construcció que no respecta l'entorn de protecció del
Molí de vent d'extracció d'aigua catalogat.
ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca veu amb especial preocupació unes obres que s'estan realitzant al camí des Salinar (es Camp de Mar, Andratx) que afecten a l'entorn de protecció del Molí de vent d'extracció d'aigua, element catalogat per l'Ajuntament d'Andratx (EE246).

Aquestes obres s'estan duent a terme sobre l'antiga era derruïda, que ARCA demanar protegir i el Consell de Mallorca ho desestimà.

Al solar on hi havia una antiga era, element etnològic que ARCA va demanar que es preservas el passat 2014 i que el Consell de Mallorca desestimà, perquè segons el seu criteri careixia de valor. Actualment, hem pogut detectar que s'ha començat a construir un bloc de pisos de considerables dimensions que no respecten l'entorn de protecció de l'únic element catalogat que resta en aquesta zona que ha estat bastant castigada pel creixement urbanístic.
En vermell s'observa l'àrea de l'entorn de
protecció d'aquest bé catalogat

La nova construcció no respecta l'entorn de protecció que marca la fitxa de catàleg

Pel que podem veure a la imatge que ens acompanya i a la planimetria que adjuntem, en cap cas es respecta la distància de la nova construcció amb l'element catalogat i com es pot comprovar aquest entorn ha sofert alteracions molt greus, que disten molt de la seva forma anterior.

ARCA demana a les administracions la paralització d'aquest projecte

ARCA s'ha adreçat al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Andratx per demanar-lis, que entenent que no es respecten les prescripcions de la fitxa de catàleg EE246, que aquesta obra sigui paralitzada i que la part construïda a l'entorn de protecció del Molí de vent d'extracció d'aigua sigui derruïda mitjançant els mecanismes que disposa l'administració en matèria competent.



Visita al convent de la Concepció

Fotografia: Gabriel Pascual.
Dissabte 25 d'abril a les 10'00h.

Visita al convent de la Concepció”*.

dirigit per Gabriel Barceló Català.

sortida: Seu d’ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

preu: 5€ socis i estudiants.
          8€ no socis.

Continuació de la visita realitzada al convent de Santa Margalida del passat 14 de març. Podrem gaudir del llegat de les monges agustines que fou traslladat al convent de la Concepció després de la desamortització de l'any 1836.

*Inscripció prèvia, places limitades.


21 d’abr. 2015

ARCA organitza un debat titulat: "Fars. Protecció i futur".

Pere Ollers, Josep Lluís Gradaille, Margalida Ramis,
Alberto Pons i Javier Pérez de Arévalo.
Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA va organitzar ahir dilluns 20 d'abril un debat que va dur per títol: "Fars. Protecció i futur".

L'acte fou realitzat a la seu d'ARCA i varen participar les següents persones:

Margalida Ramis, portaveu de GOB Mallorca.

Alberto Pons, president de l'Autoritat Portuària de Balears.

Javier Pérez de Arévalo, doctor en història i especialista en fars.

Josep Lluís Gradaille, fill de farers.

Moderat per Pere Ollers, president d'ARCA.

15 d’abr. 2015

ARCA anuncia recurs administratiu contra la llicència de demolició de Can Bibiloni.

Fotografia: Benet Bohigas.
Indignació a la nostra Entitat per la defensa de la demolició per part  dels tècnics municipals responsables de Patrimoni

També informarem al Consell de Mallorca sobre la nul·la acció per part de l’Ajuntament de Palma cap a l’estudi de la catalogació proposada pel l’informe de Patrimoni


El Patrimoni Industrial de la ciutat de Palma es cobrarà una nova víctima per afegir al llarg llistat. Can Bibiloni podria haver-se salvat. Però els responsables de Patrimoni municipal han decidit aniquilar-lo. Una vergonya. 

Un escàndol. Els responsables polítics, no han presentat oposició a la destrucció.

ARCA ha fet tot el que ha pogut per a que l’Eixample conservés un vestigi industrial de principis del segle XX. Encara ara gastarem les darreres forces, tot i que amb poques esperances.

Fotografia: Benet Bohigas.
Uns tècnics insensibles i totalment allunyats de la ciutadania. Uns polítics que governen d’esquena al Patrimoni

El sentir de la ciutadania és d’estupefacció. Que en ple segle XXI es permeti la destrucció de Can Bibiloni ni s’entèn ni es perdona.
Uns arquitectes projectistes incapaços d'integrar un element històric de la Ciutat (façana de Can Bibiloni del Carrer Aragó) en el seu projecte.

Què pot esperar la ciutadania si els qui estan al capadavant de la societat i de l'economia no volen (o no saben) respectar la història de Palma? I primen (o segueixen primant) els interessos privats davant els interessos públics.

Llarga llista de Patrimoni industrial destruït els darrers temps
- Fàbrica Coromines
- Hostal Arxiduc
- Olis Batlle
- Pont des Tren

En el cas de Can Bibiloni, com en d'altres, per ARCA és especialment sagnant pel beneplàcit dels tècnics municipals

ARCA actuarà a la via administrativa fins on pugui i no descarta estudiar accions judicials.



14 d’abr. 2015

ARCA al·lega contra la descatalogació de 5 immobles de valor històric i cultural al port de Pollença

ARCA ha al·legat en contra de l'eliminació del Catàleg de Patrimoni Històric de Pollença que sofriran els següents edificis: Can Qués, Can Morató, Can Mena, Ca l'Adroguer i Can Tugores.

La MODIFICACIÓ projectada, pretèn eliminar la protecció patrimonial mitjançant el Catàleg Municipal de Patrimoni Històric de Pollença a un grup d'edificis o immobles que conformen un conjunt d'alt valor etnològic i històric pel nucli del Port de Pollença. ARCA no pot aceptar aquesta greu “rebaixa” o “eliminació” de la protecció patrimonial del patrimoni cultural pollencí que configura també la historia de Mallorca.

ARCA ja va al·legar en contra la descatalogació de Can Franc

El 26 d'octubre de 2011 ARCA va al·legar davant l'Ajuntament de Pollença perquè no descatalogués Can Franc i aquest féu cas omís a les nostres peticions.

Les circumstàncies no són les mateixes a les de Can Franc

ARCA vol recordar a l'Ajuntament de Pollença que en el cas de Can Franc, hi havia un permís d'obres concedit, tot i que caducat, però en el cas dels cinc immobles que hem detallat a la part superior no estan afectats per aquesta circumstància. Tampoc hi hagut cap al·legació al respecte, on s'argumentin o es demanin indemnitzacións a l'Ajuntament de Pollença per la pérdua d'aprofitament urbanístic als solars d'aquestes cases. Aleshores la Modificació projectada respon no sabem bé a quins interessos o a quines argumentacions tècniques (informes pericials o històrics que facin variar el parer sobre la protecció de la zona) ja que aquests -ni interessos ni informes tècnics- s'han aportat a l'expedient.

La modificació que es vol dur a terme és perversa i va en contra de la protecció del patrimoni cultural

ARCA (i ningú que examini l'expedient) no s'explica la postura de l'Ajuntament de Pollença, que es basa en unes possibles o futuribles indemnitzacions qui ningú ha sostingut ni reclamat al consistori. Per tant, aquestes suposades indemnitzacions són infundades i inexistents.


També observem una perversió en aquest plantejament, perquè projecten una norma que va en contra de la conservació i preservació, per tal que els propietaris puguin tenir un aprofitament urbanístic a les seves propietats. Aquest fet va contra el Pla Territorial de Mallorca, que en cada revisió de catàleg exigeix la incorporació d'elements d'arquitectura urbana amb un interès històric, artístic i cultural.

ARCA demana la retirada d'aquesta proposta de modificació perquè la considera il·legal

ARCA demana a l'Ajuntament de Pollença que la Proposta de modificació de catàleg en el sentit de descatalogar els immobles enumerats se suprimeixi per il·legal i contrària a la normativa de la conservació del Patrimoni Cultural del municipi de Pollença. Altrament, s'ha d'incloure Can Franc en el Catàleg municipal.


ARCA demana que Can Qués, Can Morató, Can Mena, Ca l'Adroguer i Can Tugores continuin essent IMMOBLES PROTEGITS (amb el seu entorn adequat) perquè representen un model arquitectònic d'un període històric concret, que defineixen la personalitat i els inicis turístics del Port de Pollença. Aquests exemples arquitectònics són únics i irrepetibles, llavors la seva conservació amb un grau adient farà que aquest indret turístic no perdi personalitat i conservi un caràcter diferent al d'altres zones turístiques de Mallorca, que amb el pas del temps i la codicia urbanística han fet perdre tota identitat, caràcter i personalitat del que en un dia arribarem a ser.

Recorregut embARCA't: “L'arquitectura de Gaspar Bennazar al centre històric de Palma”

Grup d'ARCA a les escales de la Seu, obra de Gaspar Bennazar.
Fotografia: Pep Camps Carrió.
ARCA va organitzar un recorregut embARCA't el passat dissabte 11 d'abril titulat L'arquitectura de Gaspar Bennazar al centre històric de Palma”, dirigit per la historiadora Margalida Pujol Calafell i que comptà amb la presència de Maribel Bennazar, néta de s'Arquitecte.

Aquest recorregut complementà l'exposició organitzada per ARCA titulada “Gaspar Bennazar, el llegat de s'Arquitecte”, la qual ha estat visitada per més de 400 persones.

Patrocina:



13 d’abr. 2015

La situació de les torres de defensa a Calvià: incompliment i irresponsabilitat de les administracions competents en aquesta matèria

Torre de Cala Figuera. Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA i el GEFB (Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears) ja han denunciat prou vegades la mala situació amb la qual es troben les torres de defensa del municipi de Calvià. Ara que s’esgota una nova legislatura i és moment per recordar, que el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Calvià ha tornat a perdre una nova oportunitat per tal de dignificar la imatge del patrimoni històric que haurien de gestionar amb cura i responsabilitat.

Les torres defensa de Calvià són un total de 6, la gran majoria d’elles foren construides entre finals del segle XVI i principis del XVII. Per la seva importància històrica i cultural es troben catalogades i declarades com a Bé d’Interès Cultural (BIC) des de l’any 1993.

El Consell de Mallorca no protegeix el patrimoni cultural illenc. NI que sigui BIC com és el cas de la Torrre de Cala Figuera

Els exemples més preocupants, en quant al seu grau de conservació són les de Cala Figuera i ses Illetes. El GEFB i ARCA venen denunciant el cas de Cala Figuera des de l'any 1997 davant el Consell de Mallorca, ja quan aparegueren els primers esbaldrecs. De llavors ençà s'ha lluitat per la recuperació d'aquesta torre sense que res s'hagi fet per evitar-ne la degradació, arribant al punt d'esfondrar-se. El vicepresident de Cultura Joan Rotger, el juliol de 2013 es va comprometre a realitzar una restauració imminent, cosa que evidentment s'ha incomplert.

L’exposició d’aquestes torres de defensa vora la mar, afecte considerablement a l’erosió de la seva estructura i sinó s’actua urgentement, ens haurem de lamentar de la pèrdua d’aquests elements culturals, convertits en un munt d’enderrocs. ARCA i el GEFB demanen un cop més al Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Calvià, que asumeixin la restauració de les torres de defensa de ses Illetes i Cala Figuera com a un assumpte prioritari i d’urgència durant la propera legislatura.


Torre de Cala Figuera.
Fotografia: Benet Bohigas.
Una altra qüestió important és en relació a l’incompliment de la llei de patrimoni històric de les Illes Balears12/1998. L’article 34 d’aquesta llei parla de l’accés als béns d’interès cultural i diu el següent: La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. Aquesta prescripció de la llei s’incompleix d’una forma taxant a les torres defensa de sa Porrasa o Torrenova, Portals Vells i es Castellot de Santa Ponça. Al primer cas, una barrera impedeix l’accés de cap de les maneres i l'altres dos cas, es troben a l’interior d'un complexos residencials privats, que també dificulten l’accés. ARCA i el GEFB demanen al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Calvià que faci complir la llei i permeti als ciutadans, que almanco quatre dies al mes puguin accedir a visitar aquestes torres de defensa.  

Debat: "Fars. Protecció i futur".

Far del cap Blanc. Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA organitza dilluns 20 d'abril a les 20'00h un debat que durà per títol:

"Fars. Protecció i futur".

Intervendran:

- Margalida Ramis, portaveu de GOB Mallorca.

- Alberto Pons, president de l'Autoritat Portuària de Balears.

- Javier Pérez de Arévalo, doctor en història i especialista en fars.

- Josep Lluís Gradaille, fill de farers.

Modera: ARCA.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

10 d’abr. 2015

Recorregut embARCA't: “L'arquitectura de Gaspar Bennazar al centre històric de Palma”.

Detall del passeig des Born, 16. Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA demà, dissabte 11 d'abril a les 10'30h organitza un recorregut embARCA't titulat “L'arquitectura de Gaspar Bennazar al centre històric de Palma”*dirigit per la historiadora Margalida Pujol Calafell.
sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.
preu: 5€ socis i estudiants
          8€ no socis.

Aquest recorregut complementa l'exposició “Gaspar Bennazar, el llegat de s'Arquitecte”.

*Inscripció prèvia, places limitades.

Més informació a: arcainforma@arcapatrimoni.net o 971 71 95 31

9 d’abr. 2015

ARCA demana contundència administrativa davant l'esbucament de les cases de ses Artigues (Alaró).

ARCA com a entitat que vetlla per la protecció del patrimoni històric i cultural de Mallorca s'uneix a les denúncies presentades pel GOB Mallorca i rebutja contundentment l'esbucament d'una part del conjunt de cases ubicades a la Font de Ses Artigues (Alaró).

Aquest indret, ubicat a la zona nord de la localitat d'Alaró, està calificat com ANEI i sospitem que el propietari ha dut a terme aquesta actuació sense el corresponent permís municipal.

Els enderrocs a mà esquerra, evidencien la recent destrucció.
ARCA s'adreçat al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Alaró per demanar, que un cop analitzada la informació de la qual disposen, que si aquesta actuació s'ha dut a terme sense el corresponent control o permís municipal, s'apliquin les corresponents sancions a la persona que ha realitzat tal destrossa del patrimoni cultural.


ARCA demana també ser part interessada en aquest expedient i ser informada de qualsevol resolució que s'adopti al respecte.

8 d’abr. 2015

ARCA proposa mesures per enriquir es Carnatge i protegir usuaris

ARCA sempre ha alabat la creació del passeig des Carnatge amb una intervenció mínima i respectuosa amb l’entorn. Ara ha arribat el moment de millorar-lo.

Per tot això plantetjam les següents propostes que feim arribar a l’opinió pública:
  1. Guanyar les cases des Carnatge per a la titularitat pública, rehabilitar-les i donar-li un ús .Expropiació del solar amb les cases des Carnatge per incorporar-les al domini públic. Aquesta humil edificació conserva una part ben interessant de la història recent. Es podria negociar l'expropiació per un import simbòlic o la cessió per part de la Caixa d’Estalvis, “Sa Nostra”, actual propietària, de la mateixa manera que l’any 1979-80 va donar l'edifici de l’antiga estació del tren des Coll d’en Rabassa a l'Ajuntament de Palma per dedicar-lo a parvulari o centre cultural.
  2. A les entrades al passeig des Carnatge hi hauria d’haver informació dels valors del Carnatge, dels elements importants que hi ha i recomanacions als visitants, de la prohibició d’entrada de vehicles a motor i la obligació de respectar els valors naturals. 
  3. S’haurien d’adoptar mesures per garantir la seguretat dels vianants i ciclistes pacífics del passeig, ja que hi ha ciclistes i patinadors que posen en perill als altres usuaris. Una de les primeres mesures hauria de ser establir un límit de velocitat a les bicicletes i patins.
  4. Incorporar els 13.300 m2 del terreny de devora Cala Pudent cedit el 2003 per GESA a l’espai des Carnatge i retirar les tanques. Aquesta cessió, pensam que es va fer efectiva, però no s’ha donat cap passa per incorporar-la.
  5. Eliminar la lliure circulació de cans. L’experiència del projecte pilot de lliure circulació de cans, segons un informe del departament municipal de Parcs i Jardins, ha suposat una involució en el pla de recuperació mediambiental aprovat el 2004, en haver desaparegut l’espècie botànica pròpia dels sistemes dunars Otanthus maritimus, de la qual es Carnatge era l’únic punt del litoral oriental de la badia de Palma on es trobava. En un sol dia es comptabilitzaren 400 defecacions canines i l’entrada de cans a les zones protegides.
  6. Preservar tot l’espai lliure d’activitats comercials, llevat de la utilitat que es pugui incorporar a les cases des Carnatge per a la seva conservació.
  7. Conservar els màxims elements del quarter, seria interessant deixar els vestigis que romanin de la seva existència, entre els quals sense dubte el coll de la cisterna de davant l’entrada i la cotxera del fonolocalitzador.
  8. S’hauria de conservar i protegir el pinar que envolta el quarter i s’estèn cap a ponent, és el que queda del frondós pinar que antigament hi havia entre el Coll i Can Pastilla.

Aquestes propostes també les farem arribar a les distintes candidatures municipals per afegir al llistat del qual ja hem lliurat a algunes formacions.