Presentació a ARCA del llibre "Menorca: camins i pedres"

Ahir fou presentat a la seu d'ARCA el llibre-guia geològica de Menorca: MENORCA: CAMINS I PEDRES. Descoberta geològica i geomorfològica de Francesc X. Roig Munar (Doctor en Geografia) i Robert Mata Lleonard (Geòleg).

La V Pujada reivindicativa al molí des Castellet finalitza amb un incident

La V Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià) va acabar amb un incident, la barrera il·legal del camí que dóna accés al bé catalogat, fou tancada amb un pany a la baixada dels participants. Els organitzadors, entre els quals hi figurava ARCA comptaven amb el permís de la Delegació del Govern per a dur a terme aquesta marxa reivindicativa i pacífica. 

ARCA demanarà una vegada més a l'Ajuntament de Calvià que retiri la barrera il·legal que dóna accés al camí de pujada al Molí des Castellet.

Durant la visita d'ahir als voltants del molí des Castellet poguerem comprovar les obres realitzades al cintell del bé catalogat, les quals no s'adapten al projecte i s'han fet sense cap criteri i respecte al bé cultural. També poguerem comprovar, com encara no s'han iniciat les obres de restauració a l'interior del molí.

V Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià).

La Comissió pro-molí des Castellet composta per diferents entitats proteccionistes, entres les que figuren ARCA, Associació Pere Josep Canyelles, OCB Calvià, SOS Can Veiret, GOB, Plataforma pro-camins públics i oberts, GADMA, Amics de la Vall de Coa Negra i Amics del Patrimoni Cultural i Arqueològic d'Esporles han convocat per diumenge 21 de desembre a les 11'00h a la plaça Nova (Calvià) per a la V Pujada reivindicativa al molí des Castellet.

Després de l’èxit de participació de les passades edicions, la Comissió torna a convocar una altra marxa reivindicativa per demanar a l’Ajuntament de Calvià un pas públic fins al bé etnològic de forma pacífica, continuada i immemorial, degut a que els ciutadans de Calvià hi tenen un arrelament històric, simbòlic i referencial.

ARCA ha denunciat darrerament les obres del cintell i un informe tècnic avala les nostres denúncies

El passat mes d'octubre ARCA va realitzar una denúncia pels treballs realitzats al cintell de molí des Castellet, on feiem dues consideracions al respecte:

1.L’empedrat del cintell s’hauria d'haver fet en sec i no amb morter per a travar les pedres.

2. El trèspol anterior portava rost cap l’exterior (és el més adequat per facilitar l’evacuació de les aigües pluvials), però en aquest cas veiem que han suprimit aquest lleuger desnivell, i per tant les pedres del trèspol descansen sobre l’encadenat de la paret que conforma el cintell.

Un informe tècnic de l'Ajuntament de Calvià confirma les nostres denúncies i conclou dient que “l'acabat del cintell distint de l'original que genera cert grau de distorsió, fruit de la utilització d'un conjunt de decisions tècniques distintes a les originals”.

El molí corre el perill d’esbucar-se

L’estructura del molí presenta deficiències i corre el perill que aquesta pugui venir-se a baix. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Calvià com a autoritat més propera i competent en temes de patrimoni històric ha d’actuar amb responsabilitat i eficàcia, perquè Calvià no pot perdre un element tant singular.

Creiem que és important que l’Ajuntament de Calvià negociï amb el propietari del molí des Castellet, per tal d’arribar a un acord de col·laboració i que es pugui restaurar l’element.

Presentació Exposició “El llegat de s’Arquitecte Gaspar Bennazar”

Exposició organitzada per ARCA i amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya per posar en valor l’enorme llegar de qui va ser l'arquitecte municipal al moment més important del trànsit de la ciutat de Palma cap a la modernitat.

L'exposició ha estat coordinada per Concha Gallego i Àngels Fermoselle, membres de la Junta de Govern d'ARCA.

Component reivindicatiu de l’exposició

Tot Bennazar mereix ser conservat. Ja al panell d’inici es recorda que en aquest moment hi ha un edifici de Bennazar condemnat a mort: Can Bibiloni. ARCA està lluitant per la seva conservació, igual que per la conservació del Velòdrom i el monument a Antoni Maura al seu lloc original.

Hi ha una vitrina amb fotografies d’alguns elements de Bennazar ja desapareguts: Olis Batlle (Can Segura); disseny de la Plaça d’Espanya, Pont des Tren (Restituït gràcies a la pressió de ARCA i la Plataforma pel Parc de les Vies); Hotel Alhambra; Xalet del Passeig Marítim,...

70 fotografies de Benet Bohigas

El fotògraf Benet Bohigas ha cedit les seves fotografies que conformen el gruix de l’exposició

Tres panells informatius

L’exposició la completen tres panells informatius amb la biografia professional de Gaspar Bennazar i un auca amb anècdotes de la seva personalitat.

Col.labioració de la neta de Bennazar: Maribel Bennazar

Hem d’agrair especialment la col.laboració constant de la neta del protagonista de la exposició. Maribel ha facilitat dades, fotografies i plànols amb gran generositat.

La ciutat de Palma té pendent posar en valor a s’Arquitecte

La ciutat recorda s’Arquitecte amb una fonteta a la seva casa natal. Sense dubte es mereix qualque cosa més i tota la ciutat en trauria profit. ARCA ferà una proposta concreta que es podria materialitzar en una escultura que recordi el seu deambular per ciutat amb aquella silueta tan característica: amb el seu capell, el seu volum, el seu cigar i sempre de negre des de la mort del seu fill.

És espectacular veure com la emprenta d’en Bennazar és a tota arreu de Ciutat.

Convidam  tothom  a venir a veure la exposició que serà a la seu de ARCA fins finals de febrer.

ARCA torna a reclamar que tot el patrimoni de Sa Nostra quedi a les Illes

Esperant els nuvis. Oli sobre tela 205 x 153cm
de Pilar Montaner. Propietat Sa Nostra

Un objectiu immediat de la Fundacio hauria de ser evitar la disgregació i comprovar que tot el Patrimoni roman al nostre territori

Demanem una vegada més al Consell de Mallorca que s'activin els procediments administratius perquè el Patrimoni de Sa Nostra sigui catalogat

En octubre de 2012 ARCA ja va demanar al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca la catalogació i declaració de BIC dels béns culturals de de l'entitat Caixa de d'Estalvis de Balears (Sa Nostra).

La transformació en Fundació de l'esmentada entitat financera, hauria d’evitar com un dels seus objectius immediats que el patrimoni cultural de titularitat d'aquella entitat financera no sigui disgregat, traslladat o finalment liquidat.

L'11 d'octubre de 2012, per tal de defensar i conservar el Patrimoni de l'entitat, ARCA torna a demanar la protecció de l'Autoritat de Patrimoni del Consell de Mallorca atès que consta que l'entitat “Sa Nostra” té prop de 5.000 peces, 2.000 d'aquestes de valor cultural essencial. Entre aquestes peces podíem destacar les següents:

- Una col·lecció pictòrica importantíssima en la qual hi ha obres de Miquel Barceló (“Piedra blanca sobre piedra negra” per exemple), Antoni Tàpies, Mompó, Pilar Montaner, Ricard Anckerman, Francis Bacon, Miquel Bestard, Jose M Sicilia, Broto, Gordillo, Hernández Pijuan o Hans Hartung.

- Una col·lecció de ventalls.

- Una col·lecció de numismàtica.

- Una col·lecció de ceràmica de la Roqueta.

- Una col·lecció de peces de vidre romà i altres restes arqueològiques.

- Una col·lecció de fotografia.

Aquest patrimoni implica la història de les Illes Balears i de la Caixa de Balears, entitat nascuda en 1882, per tant amb una acumulació de patrimoni de més de 125 anys d'existència i de funcionament i s'ha format amb els estalvis i les accions financeres bàsicament de ciutadans de Balears.

Entre béns immobles que formen (o formaven) part d'aquest patrimoni hi trobam:

- El Centre de Cultura (C/ Concepció) fou seu provissional del Museu de Mallorca. Feu una reducció de personal, amb més de 30 persones acomiadades.

- Les oficines fundacionals del Carrer Ramon Llull, 2 de Palma, són obra de l'arquitecte Gaspar Bennàssar.

- Les oficines i el casal de la Fundació, Can Tàpara, estan situades en un entorn paisatgístic singular.

- Sa Canova és una finca d'experimentació agrària i ha estat venuda a un empresari alemany.

- S’han tancat gairebé totes les sales de cultura repartides per la geografia balear.

ARCA no ha rebut cap resposta oficial per part del Consell de Mallorca en 2 anys

La Verema (Lligant els pámpols) Oli sobre tela 125x150cm.
Pilar Montaner. Propietat Sa Nostra

Desconeixem quin és l'estat d'aquests i altres actius, principalment, pel que aquí ens interessa, obres d’art (pictòriques i escultòriques) i mobiliari, patrimoni arxivístic o documental o bibliogràfic.

Aquesta petició per a la iniciació d'ofici de la declaració de béns culturals situats a Mallorca roman encara sense contestar cosa inadmissible i que no pot trobar justificació en la normativa vigent, sent a més a més que pot haver-hi béns (mobles) canviats de lloc o amb les seves condicions alterades.

Passats dos anys de les primeres accions esmentades, independentment del retard, ens trobam ara amb la notícia de l'extinció ja anunciada de l'entitat financera i la creació d'una Fundació (suposam que nova) amb nou Patronat amb una nova dotació fundacional d'un milió d'euros aproximat.

Hi ha un compromís públic de col·laboració entre el Consell de Mallorca i Sa Nostra

Atès que el Vicepresident Rotger es va comprometre a dur a terme aquest expedient (tot admetent la seva complexitat) i va manifestar la col·laboració entre el Consell de Mallorca i Sa Nostra (entenem que la Fundació) consideram que s'han de materialitzar les actuacions administratives per incoar l'expedient de declaració de béns culturals de tots els béns que ho mereixen del patrimoni de l'extigida entitat financera “Caixa de Balears Sa Nostra” requerint la col·laboració institucional de la Conselleria competent del Govern de les Illes Balears pel registrei protectorat de la nova Fundació.

Retrat de Don M. de Unamuno.
Oli sobre tela. 118x84cm
de Pilar Montaner. Propietat de Sa Nostra.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca passes concretes i efectives

ARCA s'ha adreçat per escrit al Consell de Mallorca i l'hi ha demanat l'activació de les actuacions

adminstratives perquè el béns del patrimoni de l'extinta entitat financera Caixa de Balears, Sa Nostra, siguin objecte d'un o més EXPEDIENTS DE DECLARACIÓ DE BÉ CATALOGAT a l'empara de la Llei de Patrimoni.

També li ha sol·licitat que el Consell de Mallorca es coordini amb els departaments corresponents del Govern Balear: Registre de Fundacions i Protectorat, pel que fa a la creació de la nova Fundació (o nous Estatuts) de Sa Nostra i el control sobre els béns (dotacionals o no) d'aquesta fundació i els béns culturals que puguin quedar fora del seu control i que presentin un valor cultural significatiu.

Per últim, ARCA ha demant que el béns culturals esmentats, una vegada catalogats, siguin convenientment exposats al públic i a la societat balear.  

ARCA demana s'arreglin els desperfectes provocats per unes obres veïnades a un edifici modernista del centre de Palma

Imatge del vestíbul de Can Cetre, decorat
amb ceràmica de la Roqueta

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres que s'estan duent a terme a un local comercial del carrer de la Bosseria, que han afectat al vestíbul d'entrada de l'immoble situat al carrer de la Bosseria, 3 (Palma).

Les obres del local comercial annexe, han provocat el desprediment d'una rajola del vestíbul, obra de la il·lustre fàbrica de la Roqueta (1897-1918).

Edifici catalogat i rellevant exemple modernista

Aquest immoble se'l coneix amb el nom de Can Cetre o Can Forteza i està inclòs al Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès, històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma.

Segons la fitxa del catàleg, quan parla de la protecció i directrius d'intervenció a l'interior d'aquest immoble, textualment diu el següent: “Preservar elements decoratius de l'època”.

Can Cetre o Can Forteza fou construït a l'any 1904 i està adscrit a l'estil modernista. És un exemple arquitectònic present i estudiat per tota la bibliografia que parla d'aquest període a Palma.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que es restitueixi la rajola afectada

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma i li ha demanat que inspeccioni les obres que s'estan duent a terme al local comercial annexe al carrer de la Bosseria, 3.

També li ha demanat, que restituexi la rajola caiguda al vestíbul del carrer de la Bosseria, 3 i que es vagi amb molt de compte a l'hora d'intervenir amb la paret veïnada.

ARCA aporta arguments jurídics per considerar que l’ampliació del Port del Molinar seria una il·legalitat

Muntatge visual de com seria la perspectiva des de
 el passeig elevat d'aixugador de xarxes si
 construissin el dic de 235 metres.

La normativa estatal de ports obliga a que qualsevol ampliació substancial d’un port estigui contemplada al Pla director d’Infraestructures i això no es dóna.

La legislació i les sentències judicials ens duen a recordar que per realitzar una ampliació d’un port que suposi una modificació significativa dels seus límits exteriors al costat de la mar, hi hauria d’haver prèviament un Pla Director de Infraestructures del Port que contempli aquesta ampliació.

És evident que la desproporcionada ampliació proposada pel Club Marítim Molinar de Llevant, que en realitat és un nou club nàutic, multiplicant per més de quatre les dimensions de mar i espai ocupat i fent sortir un dic fins a 235 metres de la costa, és una alteració tan substancial que de cap manera es pot considerar ni una reforma ni una millora, sino una ampliació enorme i un nou port, fet que no quedaria cobert legalment.

El PORT DE PALMA no compta amb Plà Estratègic, Director de Infraestructures, Especial d’Ordenació ni Delimitació d’Espais i Usos Portuaris actualitzats i PER TANT UN NOU PROJECTE D’AQUESTES DIMENSIONS, HA DE REBUTJAR-SE DIRECTAMENT

A més, posam en dubte de legalitat que les competències sobre aquest port siguin estatals.

És evident que el Port del Molinar, no és un port d’interès general per transport de mercaderies ni per trànsit marítim, per tant el fet que administrativament estigui assignat a l’Estat és un fet anacrònic i injustificat. Per tant les competències sobre el port ha de recaure a l’administració autonòmica i local.

A més el PUEP de 2005 (Pla d’Usos d’Espais Portuaris) no preveu l'ampliació del Port del Molinar i per tant tampoc no dóna cobertura al projecte pretès i que desfiguraria tot El Molinar.

La única alternativa: atendre el seny de la ciutadania i els col·lectius socials que reivindicam una explotació intel·ligent d’aquest espai perfectament integrat, ara dins el Molinar. Conservar les dimensions i rehabilitar l'edifici i el port. Amb la implicació de les administracions locals i autonòmiques i atenent l’interès general per sobre dels particulars. 

Visita al barri de Pere Garau dins el programa "EmbARCA't al Krekovic"

Joan Roca dirigint la visita per Pere Garau

El passat dissabte 29 de novembre ARCA va dur a terme el segon itinerari cultural dins el programa "EmbARCA't al Krekovic", on es visità el barri de Pere Garau de la mà de Joan Roca, professor i gran coneixedor de la barriada.

L'itinerari començà des de la plaça Francesc Garcia i Orell, més coneguda com de les Columnes, on poguerem parlar del seu entorn.

Altres indrets que es visitaren foren diferents béns catalogats del barri, com ara l'edifici la Fertilitzadora i alguns altres estil racionalista. També, anarem a la plaça Pere Garau, que dóna nom al barri i nucli neuràlgic de la zona, sobretot els dies de mercat. 

Les 100 cases

Poguerem visitar el conjunt de les 100 cases, edificades per una cooperatica als anys'20 del segle passat i que encara es conserven originalment i donen una dimensió de barri a aquesta zona.

Finalment, visitarem la casa on varen viure Josep Maria Llompart i Encarna Viñas, on molt aprop ARCA dedicà una placeta a la figura d'Encarna. També poguerem visitar l'antiga Clínica Valdés. Un cop aquí, ens dirigirem fins al Museu Krekovic per a visitar l'exposició "Pere Garau, un barri amb història" que romandrà allà tot el mes de desembre.