ARCA,
GOB i Amics de la Terra denuncien que les modificacions de les
finalitats de l’Impost de Turisme Sostenible de forma unilateral
per part del Govern desvirtuen i perverteixen els objectius d’uns
fons, ara, més necessaris que mai.
Les
entitats exigeixen el compliment de la pròpia Llei de l’impost de
Turisme Sostenible que han derogat de
facto
i el compliment dels acords de governabilitat de Bellver relatius a
la revisió de les finalitats de l’ITS:
cal tornar a garantir la disposició d’un impost finalista
ecopatrimonial, revisar les finalitats, la presa de decisions i
garantir la transparència i la participació real i efectiva dels
òrgans de decisió.
Les
entitats denuncien el comportament abusiu de l’administració en la
destinació i l’administració dels fons de l’impost que ha
desnaturalitzat i convertit en un calaix de sastre a disposició del
Govern, sense participació ni transparència en la presa de
decisions.
La
setmana passada s’anuncià per part del Govern que es torna a
suspendre, un exercici més - ja ho va fer amb la Llei 2/2020,
2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a
l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació
administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les
Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la
COVID-19, art. 37- el funcionament de la Comissió d'Impuls del
Turisme Sostenible i l'aprovació del Pla Anual estratègic, per
destinar-ho a despeses COVID i que les inversions en “turisme
sostenible” es veuran compensades pels fons europeus.
Per
les tres entitats que formam part del Comitè executiu i el Ple de la
Comissió d’Impuls del Turisme sostenible, aquesta decisió es suma
a tot un seguit d’aspectes que ja hem anat denunciant i que
constaten la degradació progressiva i desnaturalització dels
objectius originals de l’Impost i la nefasta gestió que se
n’ha fet en els darrers anys.
Un
impost que ha de ser finalista, ecopatrimonial i participat, i que és
ara, més necessari que mai.
Des
de les diferents entitats, i com a participants de les sessions del
Comitè executiu i del Ple, hem denunciant durant tot aquest temps:
1.-
Que, d'ençà de la seva creació, l’any 2016, el Govern només ha
convocat la Comissió per ratificar els seus plans. El seu
funcionament no és suficientment transparent, partipatiu ni
decisori. Ara, a més, la Comissió per a l’Impuls del Turisme
Sostenible està suspesa arran de la COVID, justament quan el diàleg
social és més necessari que mai.
És
l’Administració la que ha decidit (o negociat fora de l’àmbit
de la Comissió i el Plenari) quins són els projectes que s’han de
seleccionar per obtenir finançament, i que el paper de la Comissió
i el Plenari es redueix a ratificar les decisions que ha pres
l’Administració sense cap tipus de criteris objectius de valoració
dels projectes.
2.-
Que s'han emprat els seus fons d’una manera dissoluta per fer
inversions que no es corresponen amb l’objectiu originari de l’ITS.
La Llei de l'ITS estableix que es prioritzarà la inversió en
projectes ambientals i patrimonials per què determina que hauria de
ser un impost finalista. En canvi, l'ús que es fa d'aquests fons
públic promou tot el contrari, agreujant la crisi socioecològica
amb més creixement insostenible.
3.-
Els criteris de valoració per la selecció de projectes són
contradictoris en moltes ocasions amb el que estableix la pròpia Llei de l’Impost i el seu
desplegament reglamentari. Hi ha una manca absoluta de transparència
pel que fa als criteris que ha fet servir l’AETIB per determinar
que els projectes que s’aprovaven eren sostenibles des del punt de
vista ambiental, social i econòmic, tal com estableix l’article
19.3 de la llei. Ara mateix desconeixem el % dels recursos del fons
que s’han destinat fins a la suspensió de les finalitats de
l’impost, a les actuacions del l’article 19.3 a) de la llei
(protecció, preservació, modernització i recuperació del medi
natural, rural, agrari i marí) que la mateixa llei considera que
dins el conjunt d’aquestes actuacions s’han de prioritzar els
projectes de caràcter mediambiental. També es desconeix el número
de projectes que podrien formar part de les actuacions a què fa
referència la lletra a) i que han quedat fora finançament.
4.-
La nul·la intenció per part del Govern de que la resta de membres
de la Comissió participin en la presa de decisions, com posa de
manifest el sistema de votació que és indicatiu del caràcter
residual i per cobrir les aparences pel que fa a la representació de
les entitats del tercer sector, amb un mecanisme que exigeix la
unanimitat entre la representació de les
entitats que tinguin com a principals finalitats la defensa i
promoció del medi ambient o qualsevol altra de les finalitats a què
es refereix l'article 19.3 de la Llei 2/2016,
abocant a la consideració d’abstenció del vot si no hi ha
coincidència absoluta. La manifesta perversió d’aquest
procediment suposa, a la pràctica, el silenciament de les veus d’una
part molt rellevant de la societat de les nostres illes en la gestió
d’aquest impost, i és indicativa de la manca d’interès real per
part del Govern de les Illes Balears envers la participació social.
5.
Certes despeses milionàries del fons, de les que només en sabem per
la publicitat, conculquen, al nostre entendre, fins i tot les
destinacions “urgents i extraordinàries” per pal·liar els
efectes de la crisi de la COVID-19 potenciant la recuperació
econòmica de les Illes Balears (Llei 2/2020, 2020, de 15
d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls
de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en
l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per
pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, art.
37).
6.
El bloqueig de la creació de grups de treball prevists a la Llei i
al Reglament i que no han estat mai convocats.
7. La
connivència de la resta d’adminstracions davant uns fets
denunciats per escrit i de forma presencial i reiterada en les
reunions de la Comissió.
Les
entitats reclamen la convocatòria urgent i extraordinària del Ple
de la Comissió
Per
tot això, les tres entitats exigim que no es suspengui de facto
l’Impost i que el Govern compleixi el que determina la pròpia Llei
de l’Impost i el que es va comprometre en els acords de
governabilitat del Pacte de Bellver (acord 91). Així, exigim que es
convoqui amb caràcter extraordinari i d’urgència el Ple de la
Comissió per revisar objectius, finalitats i gestió dels fons.
Des
de les entitats reclaman posar en marxa un equip de treball que
revisi les finalitats de l’ITS (art. 19.3), elabori l'estratègia,
com a mínim per un període quinquennal i que s’obri un procés
per tornar a redactar la composició, el sistema de votació i de
valoració de projectes.
A
més, exigim l’informe d’avaluació d’impacte de la Llei i de
l’Impost que estableix la Disposició Addicional primera de la Llei
i que determina que:
“En
el termini de dos anys i mig comptadors des de la primera meritació
de l’impost a què es refereix l’apartat 2 de la disposició
final tercera d’aquesta llei, i en tot cas abans del 31 de desembre
de 2018, i posteriorment cada tres anys, el Govern de les Illes
Balears elaborarà un informe d’avaluació d’impacte de la llei i
de l’impost.
L’informe
haurà d’incloure una anàlisi detallada i motivada, com a mínim,
dels següents aspectes:
a)
L’eficàcia de l’impost, als efectes de determinar en quina
mesura s’han aconseguit les finalitats preteses amb l’aprovació.
b)
L’eficiència de la llei, identificant les càrregues
administratives que podrien haver estat innecessàries.
c)
La sostenibilitat de l’impost, en el marc previst a la Llei 2/2011,
de 4 de març, d’economia sostenible, i a la resta de l’ordenament
jurídic.
d)
L’impacte que l’impost pugui generar.
Desde
les entitats GOB, ARCA i Amics de la Terra, consideram imprescindible
regenerar l’esperit i aplicació efectiva de l’Impost. Un impost
necessari, gestionat de manera oberta i transparent, amb inversions
finalistes que garanteixin el futur de la pròpia taxa i i la seva
contribució a la protecció del mediambient i del patrimoni de les
Illes.
GOB,
ARCA i AMICS DE LA TERRA
