ARCA, GOB i Amics de la Terra denuncien que les modificacions de les finalitats de l’Impost de Turisme Sostenible.

ARCA, GOB i Amics de la Terra denuncien que les modificacions de les finalitats de l’Impost de Turisme Sostenible de forma unilateral per part del Govern desvirtuen i perverteixen els objectius d’uns fons, ara, més necessaris que mai.

Les entitats exigeixen el compliment de la pròpia Llei de l’impost de Turisme Sostenible que han derogat de facto i el compliment dels acords de governabilitat de Bellver relatius a la revisió de les finalitats de l’ITS: cal tornar a garantir la disposició d’un impost finalista ecopatrimonial, revisar les finalitats, la presa de decisions i garantir la transparència i la participació real i efectiva dels òrgans de decisió.

Les entitats denuncien el comportament abusiu de l’administració en la destinació i l’administració dels fons de l’impost que ha desnaturalitzat i convertit en un calaix de sastre a disposició del Govern, sense participació ni transparència en la presa de decisions.

La setmana passada s’anuncià per part del Govern que es torna a suspendre, un exercici més - ja ho va fer amb la Llei 2/2020, 2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, art. 37-  el funcionament de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible i l'aprovació del Pla Anual estratègic, per destinar-ho a despeses COVID i que les inversions en “turisme sostenible” es veuran compensades pels fons europeus. 

Per les tres entitats que formam part del Comitè executiu i el Ple de la Comissió d’Impuls del Turisme sostenible, aquesta decisió es suma a tot un seguit d’aspectes que ja hem anat denunciant i que constaten la degradació progressiva i desnaturalització dels objectius originals  de l’Impost i la nefasta gestió que se n’ha fet en els darrers anys.

Un impost que ha de ser finalista, ecopatrimonial i participat, i que és ara, més necessari que mai.

Des de les diferents entitats, i com a participants de les sessions del Comitè executiu i del Ple, hem denunciant durant tot aquest temps:

1.- Que, d'ençà de la seva creació, l’any 2016, el Govern només ha convocat la Comissió per ratificar els seus plans. El seu funcionament no és suficientment transparent, partipatiu ni decisori. Ara, a més, la Comissió per a l’Impuls del Turisme Sostenible està suspesa arran de la COVID, justament quan el diàleg social és més necessari que mai.

És l’Administració la que ha decidit (o negociat fora de l’àmbit de la Comissió i el Plenari) quins són els projectes que s’han de seleccionar per obtenir finançament, i que el paper de la Comissió i el Plenari es redueix a ratificar les decisions que ha pres l’Administració sense cap tipus de criteris objectius de valoració dels projectes. 

2.- Que s'han emprat els seus fons d’una manera dissoluta per fer inversions que no es corresponen amb l’objectiu originari de l’ITS. La Llei de l'ITS estableix que es prioritzarà la inversió en projectes ambientals i patrimonials per què determina que hauria de ser un impost finalista. En canvi, l'ús que es fa d'aquests fons públic promou tot el contrari, agreujant la crisi socioecològica amb més creixement insostenible.

3.- Els criteris de valoració per la selecció de projectes són contradictoris en moltes ocasions amb el que estableix la pròpia Llei de l’Impost i el seu desplegament reglamentari. Hi ha una manca absoluta de transparència pel que fa als criteris que ha fet servir l’AETIB per determinar que els projectes que s’aprovaven eren sostenibles des del punt de vista ambiental, social i econòmic, tal com estableix l’article 19.3 de la llei. Ara mateix desconeixem el % dels recursos del fons que s’han destinat fins a la suspensió de les finalitats de l’impost, a les actuacions del l’article 19.3 a) de la llei (protecció, preservació, modernització i recuperació del medi natural, rural, agrari i marí) que la mateixa llei considera que dins el conjunt d’aquestes actuacions s’han de prioritzar els projectes de caràcter mediambiental. També es desconeix el número de projectes que podrien formar part de les actuacions a què fa referència la lletra a) i que han quedat fora finançament.

4.- La nul·la intenció per part del Govern de que la resta de membres de la Comissió participin en la presa de decisions, com posa de manifest el sistema de votació que és indicatiu del caràcter residual i per cobrir les aparences pel que fa a la representació de les entitats del tercer sector, amb un mecanisme que exigeix la unanimitat entre la representació de les entitats que tinguin com a principals finalitats la defensa i promoció del medi ambient o qualsevol altra de les finalitats a què es refereix l'article 19.3 de la Llei 2/2016,  abocant a la consideració d’abstenció del vot si no hi ha coincidència absoluta. La manifesta perversió d’aquest procediment suposa, a la pràctica, el silenciament de les veus d’una part molt rellevant de la societat de les nostres illes en la gestió d’aquest impost, i és indicativa de la manca d’interès real per part del Govern de les Illes Balears envers la participació social.

5. Certes despeses milionàries del fons, de les que només en sabem per la publicitat, conculquen, al nostre entendre, fins i tot les destinacions “urgents i extraordinàries” per pal·liar els efectes de la crisi de la COVID-19 potenciant la recuperació econòmica de les Illes Balears  (Llei 2/2020, 2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, art. 37).

6. El bloqueig de la creació de grups de treball prevists a la Llei i al Reglament i que no han estat mai convocats. 

7. La connivència de la resta d’adminstracions davant uns fets denunciats per escrit i de forma presencial i reiterada en les reunions de la Comissió.

Les entitats reclamen la convocatòria urgent i extraordinària del Ple de la Comissió

Per tot això, les tres entitats exigim que no es suspengui de facto l’Impost i que el Govern compleixi el que determina la pròpia Llei de l’Impost  i el que es va comprometre en els acords de governabilitat del Pacte de Bellver (acord 91). Així, exigim que es convoqui amb caràcter extraordinari i d’urgència el Ple de la Comissió per revisar objectius, finalitats i gestió dels fons.

Des de les entitats reclaman posar en marxa un equip de treball que revisi les finalitats de l’ITS (art. 19.3), elabori l'estratègia, com a mínim per un període quinquennal i que s’obri un procés per tornar a redactar la composició, el sistema de votació i de valoració de projectes.

A més, exigim l’informe d’avaluació d’impacte de la Llei i de l’Impost que estableix la Disposició Addicional primera de la Llei i que determina que: 

“En el termini de dos anys i mig comptadors des de la primera meritació de l’impost a què es refereix l’apartat 2 de la disposició final tercera d’aquesta llei, i en tot cas abans del 31 de desembre de 2018, i posteriorment cada tres anys, el Govern de les Illes Balears elaborarà un informe d’avaluació d’impacte de la llei i de l’impost.

L’informe haurà d’incloure una anàlisi detallada i motivada, com a mínim, dels següents aspectes:

a) L’eficàcia de l’impost, als efectes de determinar en quina mesura s’han aconseguit les finalitats preteses amb l’aprovació.

b) L’eficiència de la llei, identificant les càrregues administratives que podrien haver estat innecessàries.

c) La sostenibilitat de l’impost, en el marc previst a la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, i a la resta de l’ordenament jurídic.

d) L’impacte que l’impost pugui generar.

Desde les entitats GOB, ARCA i Amics de la Terra, consideram imprescindible regenerar l’esperit i aplicació efectiva de l’Impost. Un impost necessari, gestionat de manera oberta i transparent, amb inversions finalistes que garanteixin el futur de la pròpia taxa i i la seva contribució a la protecció del mediambient i del patrimoni de les Illes.

GOB, ARCA i AMICS DE LA TERRA

Visita cultural i reivindicativa a la torre de defensa de Cala en Basset (Andratx).

El passat dissabte 20 de novembre ARCA, el Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB) i la plataforma Salvem Andratx varem realitzat una activitat cultural i reivindicativa que pretenia posar en valor i conscienciar a les administracions i ciutadania de l'estat de perill i abandonament que pateix la torre de defensa de Cala en Basset (Andratx), construïda a 1581, la qual s'ha deixat degradar durant les darreres dècades.

Fotografia: Michel.

 

Les explicacions varen anar a càrrec de l'investigador i membre del GEFB, Àngel Aparicio Pasqual qui ens va contar l'evolució històrica d'aquesta torre de defensa i la seva relació amb altres construccions d'aquestes característiques.

Les persones assistents pogueren comprovar de primera mà l'estat de degradació en el qual es troba aquesta torre de defensa, la qual mereix una intervenció urgent per evitar el seu deteriorament i que no passi a formar part de la llista negra del patrimoni perdut a Mallorca.

Al finalitzar la visita, Aina Jiménez Vidal de la plataforma Salvem Andratx va llegir un manifest que a continuació compartim:

MANIFEST DE COMPROMÍS EN DEFENSA DEL PATRIMONI

La torre de cala en Basset està en perill

Fotografia: Michel.

Quan la veu dels ciutadans, disconformes amb una realitat destructiva del patrimoni, és sistemàticament desoïda i ningunejada, alguna cosa està fallant.

Quan com avui, aquests ciutadans prenen la decisió d'unir-se en un front comú per a defensar-lo, com a darrera opció, alguna cosa molt greu deu passar.

Quan les agressions al patrimoni es multipliquen fins a l'infinit sense que cap poder els posi fre, alguna cosa està fallant.

Quan es pretén, amb discursos maniqueus que deformen la veritat, que el patrimoni gaudeix de bona salut mentre veiem casos així, que ni es persegueixen, ni es castiguen, alguna cosa està fallant.

Quan sense la menor dissimulació, es permet des de l’Administració que es facin actuacions que fan estremir a qualsevol, com la consentida en aquesta torre, sense cap classe de control, alguna cosa està fallant.

Fotografia: Michel.

Quan un grup de persones ha de defensar, ha de reivindicar aquesta situació, fallen moltes coses, massa, de cap a cap de les nostres Illes. I quan una cosa falla, cal canviar-la. Cal canviar actituds, models, plans i actuacions. I cal canviar les lleis perquè puguin emparar, protegir, impulsar i garantir aquest canvi. Perquè, per a la nostra desgràcia, el patrimoni que vàrem heretar i hem permès que es vagi destruint, ja no el podrem recuperar mai. Però si ens quedem plegats de braços, el poquet que encara conservem acabarem perdent-ho per a sempre, i el que és pitjor, abans del que pensem. I llavors només ens quedarà un opció: acotar el cap i lamentar-nos.

És per això amics, que avui, ens estem manifestant davant d’un exponent del que està succeint, per a expressar col·lectivament, una vegada més, la nostra disconformitat amb aquesta degradació continuada i silenciada, i la nostra exigència a aquells que des del poder tenen la capacitat i l’obligació d’aturar-la, i, que des d’un primer moment, que és ara i no més endavant, donin els passos necessaris per aturar aquesta destrucció i encetar un període de reflexió, indispensable per a elaborar amb el màxim consens social, les noves lleis i els nous models que garanteixin que sigui un instrument de la ciutadania i no una burda tapadora administrativa que afavoreixi la deixadesa i la desídia.

Moltes gràcies a totes i tots

"Visita a la torre de Cala en Basset".

Dissabte 20 de novembre a les 10'00h.

"Visita a la torre de Cala en Basset (Andratx)".

 

Dirigida per Àngel Aparicio i Pasqual, historiador i especialista en fortificacions, membre del Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB).

Activitat cultural i reivindicativa que pretèn posar en valor i conscienciar a les administracions i ciutadania de l'estat de perill i abandonament que pateix la torre de defensa de Cala en Basset (Andratx), construïda a 1581, la qual s'ha deixat degradar durant les darreres dècades.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Punt de trobada: Aparcament d'entrada a Sant Elm (Andratx).

Inscripcions a: arcainforma@arcapatrimoni.net 

IMPORTANT: Per arribar fins a la torre de Cala Basset haurem d'accedir a peu. Aconsellam dur calçat còmode, capell i aigua.

Obligatori l'ús de mascareta i guardar distància de seguretat durant la visita.

El Govern rectifica el projecte de restauració de l’empedrat del Moll de sa Duana a petició del Gremi de Margers, ARCA i Salvem Portocolom.

El Moll de sa Duana de Portocolom, un element únic del patrimoni de Mallorca, quedarà preservat, en acceptar la Conselleria de Mobilitat i Habitatge autonòmica substituir el projecte de restauració del seu empedrat, que el modificava de manera irreversible, per un altre de respectuós amb les característiques originals, a petició del Gremi de Margers, l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) i la plataforma Salvem Portocolom, que havien donat la veu d’alarma, gràcies a un informe alternatiu dels margers.

En una reunió dels representants de totes tres entitats amb el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, i el director general de Transport Marítim i Aeri, Xavier Ramis, els responsables polítics els anunciaren un disseny de l’empedrat acord a les seves característiques originàries: és a dir, amb les pedres ajustades i amb bon contacte entre sí, segons la tècnica tradicional; en lloc del que inicialment havia aportat l’empresa concessionària de les obres, amb una mostra segons la qual quedarien molt més distanciades i amb separacions plenes de morter.

El conseller i el director general també els comunicaren que, d’acord amb el que havia reclamat el Gremi de Margers, s’ha modificat el contracte amb l’empresa concessionària, incrementant el pressupost, fins a arribar a la quantitat necessària per garantir que les obres es duran a terme amb tots els paràmetres de qualitat exigibles en una intervenció com aquesta, sobre un element sense substitució possible al patrimoni arquitectònic balear. “Ports n'hi ha molts però com el Moll de sa Duana, fet amb pedra al segle XIX, només en tenim un”, havien advertit el Gremi, ARCA i la plataforma en defensa de Portocolom. En aquest sentit, s’ha posat de manifest la necessitat que l’empedrat respecti el disseny del segle XIX, i per tant la reposició de les pedres al seu lloc original, ja que “el que es tracta és de restaurar un empedrat del segle XIX, no fer un nou empedrat del segle XXI”, segons aquestes entitats.

Des del Gremi de Margers es va destacar, així mateix, la importància que el mur d'atracament o banda frontal del Moll, la que dona a la mar, sigui també restaurada amb les tècniques tradicionals. Tots dos elements, empedrat i front portuari, funcionen com un sistema i no poden anar per separat a un conjunt de gran valor patrimonial, segons els margers.   

Per part d’ARCA es va sol·licitar, a la mateixa reunió, que el Moll de sa Duana rehabilitat es preservi amb l’actual ús peatonal, eliminant un possible ús comercial o de restauració, proposta compartida per les altres dues entitats.

El Gremi de Margers, ARCA i Salvem Portocolom també es trobaran, aquest dimecres, 6, amb la vicepresidenta primera del Consell de Mallorca i consellera de Patrimoni, a més de Cultura i Política Lingüística, Bel Busquets, ja que fou d’aquest departament d’on va partir un informe que, segons els margers, “donava per bo un sistema constructiu que canviaria totalment la fesomia de l’empedrat”.  

El Govern rectifica el proyecto de restauración del empedrado del Mol sa Duana a petición del Gremi de Margers, ARCA i Salvem Portocolom

El Moll de sa Duana de Portocolom, un elemento único del patrimonio de Mallorca, quedará preservado, al aceptar la Conselleria de Mobilitat i Habitatge autonómica substituir el proyecto de restauración de su empedrado, que lo modificaba de manera irreversible, por otro respetuoso con las características originales, a petición del Gremi de Margers, la Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) y la plataforma Salvem Portocolom, que habían dado la voz de alarma, gracias a un informe alternativo de los ‘margers’.

En una reunión de los representantes de las tres entidades con el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, i el director general de Transport Marítim i Aeri, Xavier Ramis, los responsables políticos les anunciaron un diseño del empedrado acorde a sus características originales: es decir, con las piedras ajustades y con buen contacto entre sí, según la técnica tradicional; en lugar del que inicialmente había aportado la empresa concesionaria de las obres, con una muestra según la cual quedarían mucho más distanciadas y con separaciones rellenas de mortero.

El conseller y el director general también les comunicaron que, de acuerdo con lo que había reclamado el Gremi de Margers, se ha modificado el contrato con la empresa concesionaria, incrementando el presupuesto, hasta llegar a la cantidad necesaria para garantizar que las obras se llevarán a cabo con todos los parámetros de calidad exigibles en una intervención como ésta, sobre un elemento sin sustitución posible en el patrimonio arquitectónico balear. “Puertos hay muchos, pero como el Moll de sa Duana, hecho con piedra en el siglo XIX, solo tenemos uno”, habían advertido el Gremi, ARCA y la plataforma en defensa de Portocolom. En este sentido, se ha puesto de manifiesto la necesidad de que el empedrado respete el diseño del siglo XIX, y por tanto la reposición de las piedras en su lugar original, ya que “se trata de restaurar un empedrado del siglo XIX, no de hacer un empedrado nuevo del siglo XXI”, según estas entidades

Desde el Gremi de Margers se destacó, así mismo, la importancia de que el muro de atraque o banda frontal del Moll, la que da al mar, sea también restaurada con las técnicas tradicionales. Ambos elementos, empedrado y frente portuario, funcionan como un sistema y no pueden ir por separado en un conjunto de gran valor patrimonial, según los ‘margers’.

Por parte de ARCA se solicitó, en la misma reunión, que el Moll de sa Duana rehabilitado se preserve con el actual uso peatonal, eliminando un posible uso comercial o de restauración, propuesta compartida por las otras dos entidades.

El Gremi de Margers, ARCA i Salvem Portocolom también se encontrarán, este miércoles, 6, con la vicepresidenta primera del Consell de Mallorca y consellera de Patrimoni, además de Cultura y Política Lingüística, Bel Busquets, ya que fue de ese departamento de donde partió un informe que, según los ‘margers’, “daba por bueno un sistema constructivo que cambiaba totalmente la fisonomía del empedrado”.

La porta de la fàbrica CIMSA del Parc de ses Veles s’ha de preservar com era, degut a que no és un llenç per plasmar art i reivindicació

Merescuts homenatges en forma d’intervencions artístiques s’han de fer als suports adients

La memòria del nostre passat es conserva amb empremptes que hem de preservar per a les generacions futures. I aquestes empremptes s’han d’entendre.

El Parc de ses Veles va ser inaugurat l’any 1999 als solars ocupats per l’antiga fàbrica CIMSA

El passat industrial de la zona està representat per la porta de la fàbrica CIMSA que va ser ubicada com a entrada a l’esmentat parc de ses Veles. Aquest espai públic és fruit de la lluita ciudadana.

Aquest indret de Palma albergava diverses industries i fàbriques emblemàtiques, especialment la de Can Coromines, desgraciadament esbucada i desapareguda.

Homenatge merescut a dones reivindicatives

Ara l’administració facilita una intervenció artística a l’esmentada porta per retre homenatge a la activista d’Hondures, per la Natura i els drets socials, Berta Cáceres i a altres dones del món.

Valoram positivament que es reti homenatge a aquestes lluitadores, no oblidem que Berta Cáceres va ser assassinada per defensar la vida i el futur. Valoram que s’encarregui a una artista fer una intervenció a la ciutat. Però consideram desencertat que es transformi la porta en un mur artístic.

Creim que una porta amb valor patrimionial, estigui o no catalogada, s’ha de preservar com a tal, per respecte a la història de l’indret i al patrimoni de la ciutat.

L’administració, abans d’actuar a la ciutat, hauria de consultar amb aquelles entitats ciutadanes que ens dedicam a la seva millora i conservació.

ARCA considera que les terrasses a la calçada s'han de retirar i alerta amb les declaracions del Govern de les Illes Balears.

ARCA manifesta la seva preocupació per la pretensió del Govern de les Illes Balears de què les actuals ocupacions excessives de les terrasses de bars es mantenguin fins que no hi hagin restriccions covid.

 

La pressió, i la desesperació ciutadana ha aconseguit que Cort anuncïi que dia 30 de setembre es retiraran les terrasses de les calçades per vehicles. Ara aquest plantejament equivocat del Govern autonòmic pot ser una excusa perfecta perquè Cort faci marxa enrere. Això seria un greuge cap al dret al descans, a la pau i a caminar sense obstacles dels residents i vianants

Les terrasses a la calçada de vehicles han suposat molèsties molt grans pels residents de les barriades de Palma.

Per posar un exemple, el carrer Sant Magí, un carrer d’un barri singular com Santa Catalina, que abans tot i tenir molts bars i restaurants, gairebé no tenia terrasses al carrer perquè l’amplària de les voreres no ho permetia, ara és un espai ocupat gairebé al 100% per taules, cadires, parasols, cartells, renou i molèsties inaguantables per qui hi viu allà.

No hem lluitat des d’ARCA per aconseguir una protecció del barri de Santa Catalina per després veure-la transformada en “La calle del jamón”

Hem de recordar que allò que fa atractiva la nostra ciutat i els nostres barris és conservar la seva personalitat i per això, la gent que hi viu ha d’estar a gust. Massa facilitat per als negocis de restauració implica també una transformació a pitjor dels barris i la desaparició d’altres tipus de comerços i serveis.

Per tant demanam al Govern de les Illes Balears que rectifiqui en les seves pretensions i pensi en l’interès general i dels residents. I, per descomptat, demanam a l’Ajuntament de Palma que mantengui la retirada de les terrasses prevista per al dia 30 de setembre.

I que pel futur, en el cas que els contagis augmentin en una nova onada, com fins ara ha passat, que la permissivitat sigui prèviamemt consensuada amb els veïnats i les entitats que treballam per una ciutat millor.

ARCA felicita la Policia Local pel darrer èxit investigant pintades vandàliques i anima a la Justícia a actuar.

Davant la notícia d'haver-se trobat el responsable d'algunes pintades vandàliques per part de la Policia Local, ARCA felicita a la Policia Local i a la regidora Adrover per aquesta actuació tan esperada per part de tota la ciutadania i sobre tot pels titulars dels béns afectats.

Davant aquesta actuació esperam i animam que la ciutadania també ajudarà a trobar els altres responsables d’altres pintades vandàliques, amb més insistència amb les de béns públics i de béns culturals. I juntament amb això és un bon moment per estimular també la Justícia (fiscalia i jutjats) perquè s'arribi fins al final previst en la Llei i sobre tot el o els responsables responguin del danys fets al patrimoni de tota la Ciutat.

Aprofitam per demanar i animar a que s’investigui la pintada vandàlica del carrer Espartero

Aprofitam per animar en la investigació del’autoria de la pintada efectuada fa unes setmanes sobre un immoble senzill però molt representatiu de Santa Catalina al carrer Espartero.

ARCA veu poca ambició per evitar el cablejat en les façanes de Palma.

ARCA TEM QUE EL NOU PLA GENERAL NO SERÀ AMBICIÓS EN EVITAR EL CABLEJAT A LES FAÇANES DE PALMA 

A la reunió del Consell de Gerència d'Urbanisme de Palma celebrada avui, la representant d'ARCA ha demanat qué hi havia previst per evitar la proliferació de cablejat a les façanes. La contesta rebuda ha estat un seguit d'excuses sobre normatives estatals que semblen donar tots els privilegis a les empreses de telefonia, electricitat i televisió per malmenar el nostre paisatge urbà. 

ARCA creu que una ciutat ha de tenir autoritat per evitar els abusos d'algunes empreses. No és acceptable que impunement, amb l'amenaça de no donar subministrament, les empreses estenguin cablejat i tot tipus d'artefactes a les façanes particulars fent negoci i perjudicant l'estètica i l'equilibri de la ciutat. 

Fa més de 6 anys que reivindicam el mateix i no s'ha donat cap passa eficaç. 

Si a Berlín, París o a Edimburg no hi ha un sols cable a la façana, a qualsevol ciutat del territori espanyol hauria d'aconseguir-se el mateix i evidentment a Palma. Si s'ha de fer feina, a més del nou PGOU de la ciutat, també en l'àmbit estatal, es pot fer, ja que tots els partits tenen representants a una o altra institució. Ja duim molt de retard i consideram que no hi ha justificació.

FES-TE SOCI D'ARCA

 COL·LABORA AMB LA NOSTRA ENTITAT PER TAN SOLS 55 EUROS A L'ANY

ARCA vol informar als seus socis i sòcies que en aquests dies durem a terme el cobrament de la quota anual: 55 euros.

Aquelles persones que paguin la seva quota en efectiu, poden fer un ingrès, especificant el seu nom al següent compte corrent de Colonya Caixa Pollença ES54 2056 0009 74 1001087921

ARCA vol demanar la col·laboració dels socis i sòcies, perquè ens puguin dur més associats i demanem als simpatitzants d’ARCA la seva col·laboració per la defensa del patrimoni.

Gràcies un any més per confiar en ARCA!!


Què és ARCA? 

Fundada en 1987, es tracta d'una associació que vetlla pel Patrimoni Històric i Cultural de Mallorca. L'any 2008 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

ARCA és una entitat sense ànim de lucre, no està vinculada a cap partit polític i que actua amb total independència, el que ens dona força i credibiliat davant la societat civil.

L'objectiu és protegir el nostre Patrimoni Cultural perquè pugui ser gaudit per la ciutadania, les persones que ens visiten i les futures generacions. 

ARCA presenta una doble vessant, per una banda la difusió dels valors històrics i culturals del nostre Patrimoni i per una altra la reivindicativa, on hem dut a terme nombrosses campanyes de defensa com: Sa Gerreria, Sa Riera, les Torres del Temple, les Possessions de Palma, Es Guix, El terreno, Es Jonquet, Santa Catalina, la Platja de Palma i El Molinar entre d'altras.

Què feim?

Reivindicar, difondre i conservar el Patrimoni Històric i Cultural de Mallorca. 

COL·LABORA

Dona una mà per la Cultura i el Patrimoni. Podeu convertir-vos en socis d'ARCA amb una quota molt reduïda, però imprescindible perquè puguem seguir lluitant per la defensa del Patrimoni Cultural.

A més podeu participar a les nostres activitats i formar part d'una entitat amb esperit crític, però constructiu. 

Més informació a:

arcainforma@arcapatrimoni.net o  https://arcapatrimoni.blogspot.com/ 

FULL D'INSCRIPCIÓ

 

Programa de l'Assumpció de la Mare de Deú 2021.

ARCA i la Fundació Amics del Patrimoni col·laboren un any més en el programa de l'Assumpció de la Mare de Deú de 2021, que organitza el Consell de Mallorca.

 

Aquest programa pretèn informar a la ciutadania de les instal·lacions i muntatges dels Llits de la Mare de Deú a les diferents parròquies de Mallorca. Tradició i festivitat molt arrelada a Mallorca des del segle XIV.

Més informació: http://assumpciodelamarededeu.net/

ARCA manté la seva disconformitat respecte al projecte d'il.luminació de la Catedral.

ARCA manté la seva disconformitat amb el projecte d’il·luminació aprovat per l’Ajuntament de Palma

La pressió d’ARCA va aconseguir eliminar els bàculs del mirador de la Seu i disminuir una mica l’alçada dels fanals que volen posar davant l’Almudaina.També hem aconseguit que no es puguin posar llums de colors que trivialitzen el Patrimoni. Però no han accedit a modificacions fonamentals que eren necessàries.

Allò que s’ha de preservar és la visió dels nostres principals monuments durant el dia. Tot obstacle que s’hi afegeixi, com són els fanals de 7 metres d’alçada més els focus que s’hi vagin afegint, dificulta la seva contemplació. No oblidem que les hores de llum del dia són moltes a la nostra ciutat. Tenir aquesta pertorbació paisatgística innecessària, ho consideram una equivocació.

Els inconvenients d’aquest sistema d’il·luminació que no han estat tenguts en compte, tot i les advertències d’ARCA, són:

1. No s’ha fet una il·luminació pensada per al conjunt de Murada, Almudaina i Palau Episcopal.

2. De l’Almudaina tan sols s’il·lumina una façana, la resta queda igual.

3. L’alçada dels fanals, 7 metres, és tres metres superior a l’actual, amb l’impacte visual que hi ha durant el dia sobre l’Almudaina i la plaça davant el Portal Major de la Catedral.

4. A més de l’alçada excessiva dels fanals hi ha el problema que s’hi afegiran focus a sobre d’elles ara i en el futur, ja se sap que una vegada que el suport hi és, ja es poden afegir elements.

5. Les 4 faroles a la plaça de l’Almoina també suposaran un impacte visual sobre el conjunt dels edificis.

6. Ens preocupa l’efecte molest que sobre les persones que passegin puguin tenir els focus encastats al trespol de l’entorn de la Catedral, donant per fet que es garantirà evitar les filtracions d’aigua per preservar els elements patrimonials tan importants de la zona.

També volem recordar que vàrem demanar que es fes una prova instal.lant un dels fanals aprovats per veure l'impacte i es varen negar a fer-ho.

Per concloure, creim que el temps s'encarregarà de demostrar que les coses, amb més visió de futur, es podrien haver fet millor.

ARCA demana la protecció urgent i recuperació patrimonial del Viver d'en Roca (S'Estanyol de Llucmajor).

Alerta a les administracions competents del lamentable estat i apel·la a la seva responsabilitat

ARCA ha dirigit escrits tant a l’Ajuntament de Llucmajor com a la Demarcació de Costes de les Illes Balears

 

 ARCA com a entitat que vetlla per la conservació del Patrimoni Cultural a Mallorca s'ha adreçat a l'Ajuntament de Llucmajor i a la Demarcació de Costes de les Illes Balears per a buscar una solució davant el lamentable estat de conservació que es troba el Viver d'en Roca, una construcció de tipus popular amb caràcter etnològic de primer ordre, on mantenien el peix viu que aprofitaven en altres èpoques els pescadors i els habitants de la zona.

ARCA demana una col·laboracio de l'Ajuntament de Llucmajor i a la Demarcació de Costes de les Illes Balears per a la restauració i conservació del Viver d'en Roca

Sabem que la Demarcació de Costes no actua en matèria de conservació del Patrmoni Cultural, però en aquest cas no hi ha cap interès públic confrontat amb la conservació del Viver d'en Roca. Aquesta zona d'accés rocós no es emprada com a àrea de bany per a la ciutadania, tot i que es trobi en un espai publico marítim-terrestre, sent una zona apta per al viver natural.

Llavors, és missió de l'Ajuntament de Llucmajor demanar ajuda de col·laboració a altres administracions per a conservar aquest espai patrimonial, com seria el cas del Consell de Mallorca i la Demarcació de Costes de les Illes Balears.

Aquesta construcció senzilla i popular se situa a la zona de domini públic marítim-terrestre, vora la zona dita l’Escar d'en Roca. Per això té un règim jurídic peculiar que prové, per exigències de l'article 132 de la Constitució i de la Llei 22/1988 de Costes.

Demanam acord amb la Demarcació de Costes de les Illes Balears

Demarcació de Costes hauria de garantir que en aquests moments s'eviti la degradació del Viver d'en Roca i l'Ajuntament de Llucmajor ha d'assumir la seva conservació i manteniment. I també rebre l'autorització expressament per a la conservació del Viver d'en Roca com a una mostra de construcció etnològica

A més, ARCA recorda a l'Ajuntament de Llucmajor que no disposa d'un catàleg aprovat de béns patrimonials

ARCA considera necessària i útil per al poble de Llucmajor l'elaboració i aprovació urgent del catàleg de patrimoni històric i artístic i a més és exigible jurídicament perquè el Pla Territoria de Mallorca (PTM) ho preveu i disposa en el marc de la Llei 6/1999 de Directrius d'Ordenació Territorial.

Alguns dels immobles de la zona de costa mereixen una protecció de catàleg patrimonial i d'edificis històrics tant pel seu caràcter, com per la seva antiguitat, bon estat de conservació i bona implantació dins el paisatge urbà i costaner de S'Estanyol i Son Bieló. Alguns casos, a més, constitueixen en conjunt mostres de la construcció de principis del segle XX que tenen interès també com a llocs d'estiueig com per exemple les Cases de Son Bieló al carrer Via Mediterrània, núm. 52, magnífica mostra de cases de possessió costanera, pròpia de la zona, amb un estil eclèctic molt característic.

ARCA demana aplicar correctament la normativa urbanística i accions de bon govern per a la protecció de l’element cultural el Viver d'en Roca i la resta d’edificacions que s’ho mereixin

Les lleis balears urbanístiques en les seves normes d'aplicació directe garanteixen la protecció del patrimoni cultural i del paisatge marítim.

ARCA demana que s'apliquin els principis de la bona administració en quant a aquesta petició i que s'opti per la catalogació dels edificis i espais protegits de Llucmajor. Per aquest motiu s'haurà d'aprovar i elaborar un catàleg de patrimoni i mentrestant garantir la seva conservació.