Cort consuma la destrucció del paisatge de la ciutat amb la nova normativa d'Ocupació de Via Pública.

La nova normativa d'OVP és vella i caduca. Guanyar mig metre és una presa de pel i un insult a la intel·ligència.

Mampares, jardineres i grans para-sols seguiran privatitzant el sòl públic

És una autèntica vergonya que l'equip de govern de Cort i especialment els responsables de l'àrea, no han atès pràcticament cap de les propostes de grups com ARCA que venim alertant de l'efecte perniciós d'una normativa mal aplicada i amb grans errades de fons.

La nova normativa és pràcticament idèntica a l'anterior en tots i cadaun dels seus punts, excepte en aspectes molt puntuals i absolutament insuficients.

Probibir dins d'un any i mig els tendals, però permetre dues mampares de 1,70 metres d'altura en dos dels laterals endemés de jardineres, farà que l'efecte visual de pantalla paisagística sigui el mateix o pitjor.

Engany i pèrdua de temps

Tot aquest procés ha sigut un autèntic engany i una pèrdua de temps per a la ciutadania compromesa. Cort ni ha escoltat, ni ha consensuat, ni ha rectificat. S'ha limitat a deixar passar el temps per a que tot segueixi pràcticament igual.

ARCA no pretèn l'eliminació de cap terrassa. Sols demanem recuperar el paisatge urbà i per aquest motiu que sol es permetin cadires, taules i para-sols de forma que la terrassa sigui el més transparent possible.

És una proposta senzilla que és fàcil d'entendre. Però l'equip de govern de Cort vol que siguin havent pizarres de propaganda de paelles, begudes i pizzes de fins a 1,20 metres d'altura, dos per terrassa amb mampares, barreres, cossiols i jardineres, tot per fer malbé la imatge de la nostra ciutat.

Francament creim que les nostres propostes no perjudiquen al negoci de ningú, al contrari, millorar la imatge de la ciutat va a favor de tota l'activitat econòmica.

Podem i tot l'equip de govern vol els souvenirs de s'Arenal a tots els barris de la ciutat

Així ho permet l'ordenança, exactament igual a l'anterior. Permeten cobrir tota la façana de tot tipus de tavalloles, camisetes, estris de platja, collars, etc, amb tal de que no sobresurtin més de 20 cm de la mateixa. El resultat lamentable, ja el tenim en molts dels carrers del Centre Històric.

Si haguéssim que posar nota sobre la gestió de l'Ordenança d'Ocupació de Via Pública per part de l'equip de govern seria un zero rotund i lamentable. Pagarem les conseqüències igual que les esteim pagant ara.

La plaça d'en Coll, la de Santa Fe, la de Weyler, la del Parlament i tants carrers dels barris com a algunes de l'entorn dels mercats municipals, seguiràn sent espais robats.

ARCA continúa amb la seva campanya per a l'erradicació de les pintadas a Ciutat i demana a l'Ajuntament de Palma que actui amb urgència.

L'Ajuntament de Palma no protegeix les visuals de la Torre d'en Pau.

Al Consell de Gerència d'Urbanisme d'ahir dimarts 26 de juny, es va concedir construir planta i dues alçades just davant la Torre d'en Pau i obstruir la connexió visual amb la costa

Al Consell de Gerència d'Urbanisme d'ahir dimarts 26 de juny, es va concedir construir planta i dues alçades a l'únic solar que permetia veure la costa des de la Torre d'en Pau. ARCA va manifestar el seu desacord en el fons i en les formes.

La modificació de llicència s'ha concedit abans que el Consell Mallorca hagi publicat l'ampliació de la protecció definitiva.

ARCA considera que tot allò que ha envoltat la concessió de llicéncia al solar ubicat al carrer Mascaró Passarius just davant de la Torre d'en Pau és un cúmul de despropòsits, per part de l'Ajuntament de Palma i també del Consell de Mallorca

ARCA havia demanat protegir les visuals, a més de la galeria d'evacuació. La galeria es protegeix, però les visuials no.

Ahir al Consell de Gerència d'Urbanisme i una vegada que estava clar que l'equip de govern votaria a favor de la modificació de llicència, la persona representant d'ARCA va procedir a la lectura del següent text:

Text llegit per ARCA al Consell de Gerència d'Urbanisme:

Galeria d'evacuació que serà protegida.

La ciutat de Palma va tenir la gran fortuna fa gairebé dos anys de que estudiosos del Patrimoni com Àngel Aparicio i Pere Galiana advertissin al Consell de Mallorca de la probable existència de galeries d'evacuació de la fortificació. Una d'elles havia d'estar ubicada dins aquest solar i així és.

El Consell de Mallorca va obrir expedient de modificació de la delimitació del BIC de la Torre d'en Pau. Com sempre dins aquests processos, es varen suspendre llicències.

No obstant l'Ajuntamnt de Palma, va atorgar una llicència, tot i que  no podia. ARCA va advertir del moviment previst d'obres, però no ens varen atendre. Varen començar les obres i fins que els tècnics del Consell de Mallorca les aturaren, varen destruir aproximadament un 30% de la coberta de la galeria.

L'Ajuntament de Palma en lloc de declarar nul·la la llicència ara du una modificació de la mateixa. Al nostre criteri és una errada sobre errada.

L'actuació del Consell de Mallorca tampoc no ha estat idònia en aquest cas, perquè sembla ser que sense consultar als experts que avisaren del descobriment, sense haver publicat encara quin serà i quines condicions  la nova protecció, sense haver contestat les al.legacions que ARCA havia presentat, sembla ser que sense haver comunicat la suspensió en temps i forma,  ara  han emès un informe a favor de la modificació de llicència municipal. Una modificació, que al ser nul·la l'anterior, consideram que no es pot donar.

Una de les al.legacions que ARCA havia presentat parlava de les visuals des de la mar i des de Torre d'en Pau. Ni s'ha contestat ni sabem quines són les intencions. Tan sols protegeixen la poterna, sembla.

Les cartes i escrits que ARCA ha pesentat en el mateix sentit a l'Ajuntament de Palma tampoc no han estat contestades.

L'Ajuntament de Palma va cometre una errada contra el patrimoni donant una llicència quan no podia. Potser una part de responsabilitat la tengués el Consell de Mallorca per no comunicar, però s''hauria d'haver fet una investigació. I a més...  tampoc no es va comunicar al propietari? ... perquè abans de concedir avui una modificació de llicència, que consideram no es pot donar,  no s'aclaren totes aquestes qüestions?

L'urbanisme ha de ser compatible amb la preservació del Patrimoni, no tan sols d'elements catalogats en sí, si no també del seu entorn i les seves visuals.

Si llegim l'informe tècnic del Consell de Mallorca publicat al BOIB de l'any 2016 diu  textualment: a l'apartat de Preservació de les visuals: “En aquest sentit es considera que l'altura màxima de dues plantes: planta més una, per als edificis incluits a l'entorn de proteccions l'adequada per a mantenir la visió de la mar des del fort, que queda clarament interrompuda pels edificis existents de més plantes."

La legalitat, tota, s'ha de complir amb escrupulositat i pensam que en aquest cas, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma es cobreixen mútuament.

Inaugurada a la seu d'ARCA l'exposició "Baranes de Palma", recull fotogràfic de l'arquitecte Lluís Moranta Jaume.

Roda de premsa de presentació de l'exposició Baranes de Palma i els aspectes reivindicatius.

Lluís Moranta i Àngels Fermoselle presentant l'exposició
"Les baranes de Palma".

Les baranes de les façanes de Palma un petit patrimoni a protegir

L'Ajuntament de Palma hauria de contemplar aquest element als seus plans de protecció dels barris

"Baranes de Palma. Recull de Lluís Moranta. Arquitecte".

ARCA ha organitzat aquesta exposició fotogràfica: amb un triple objectiu:

1-      Donar a conéixer la gran diversitat de baranes que hi ha a la ciutat.

2-      Posar en valor un element singular de les façanes de Palma: la barana. És un element funcional (evita la caiguda, protegeix) i també aporta un valor estètic i diferenciador.

3-      Proposar alternatives a la seva retirada i/o a la seva destrucció.

4-      Aconseguir una protecció real, com a patrimoni senzill que són, especialment les ubicades a les barriades tradicionals.

Feina de Lluís Moranta i la selecció per a l'exposició

L'arquitecte Lluís Moranta  entre els anys 2006 i 2007 va recollir en 9.000 fotografies totes les baranes de Ciutat.

La seva intenció era conservar la memòria, com si d'un notari es tractàs, d'aquests elements tan abundants i, que, per desgràcia van desapareixent de manera acelerada.

ARCA, fa un any es va assabentar d'aquesta tasca encomiable i va decidir donar-la a conéixer en la mesura de les nostres possibilitats.

Amb la col.laboració de Lluís vàrem decidir seleccionar unes 100 fotografies centrant la tria als edificis de planta baixa i planta i pis que eren els que corren més perill de desaparéixer.

Aquestes baranes es varen instal.lar especialmet durant la primera meitat del S.XX

Hi han altres baranes més elaborades i pròpies de cases de més alçades a carrers més senyorials com a alguns de Santa Catalina, de l'Eixample i del Centre Històric, moltes d'elles fetes amb forja, les quals, tot i que Moranta les té recollides a la seva col.lecció fotogràfica, no són objecte d'aquesta exposició.

Les baranes de l'exposició es feien amb mòduls de barres rectes, entorcillades, flors i altres ornaments que es composaven segons l'artesà ferrer ho considerava. Les peces s'unien amb reblons, no es soldaven. El resultat demostra que la diversitat de baranes és considerable. De vegades les façanes es diferenciaven, especialment, per la barana triada.

Dos perills principals  provoquen la desaparició de les baranes:

1. La substitució dels edificis de poques alçades per altres de major nombre de plantes.
2. La substitució de les persianes i marcs de fusta per altres d'alumini.

Normalmemt, tant en un cas com en l'altre les baranes es llencen i es venen a pes com si fos simple ferro. Tan sols en poques ocasions, qualque promotor sensible les reubica a la nova construcció i també poques vegades s'adapta la barrera original al nou marc i persiana d'alumini.

Des d'ARCA pensam que aquesta dinàmica es pot revertir si en primer lloc els particulars posen en valor aquest element que nosaltres qualificam com "petit patrimoni".

L'administració també té la seva part de responsabilitat ja que les baranes són uns dels elements que aporten pesonalitat a les barriades tradicionals. Per tant, l'ajuntament té una obligació en la protecció, recollint-ho per exemple a tots els plans especials de protecció.

Altres detalls de l'exposició:

El local d'ARCA és el lloc on es troba ubicada i és al carrer Can Oliva núm. 10 de Palma. Per ara estarà oberta els matins laborables. La mantindrem durant un període  mínim de tres mesos i la visita és gratuïta.

El contingut, disposició, i muntatge de l'exposició ha estat coordinat per Àngels Fermoselle, vicepresidenta d'ARCA.

Per visites especials, escoles, etc es pot contactar amb ARCA.

ARCA visita la Cooperativa Pagesa de Pollença en la segona visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 8 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2018 en un programa titulat “Agricultura, paisatge i patrimoni”.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

La segona visita d'aquest programa s'ha dut a terme dissabte, 16 de juny, on hem gaudit del treball que es du a terme a la Cooperativa Pagesa de Pollença http://cooperativapollensa.es/

La cooperativa fou fundada l’any 1980 i tingué una gran resposta per part del sector primari de la contrada, amb una afiliació de 130 persones i amb una aportació personal de 5.000 de les antigues pessetes.

L’any 1986 la cooperativa s’hagué de restructurar, per tal de sanejar-la econòmicament, que comptà amb el suport del Govern Balear. El fet fou que les afiliacions varen descendre fins a 42.

L’any 2002 la cooperativa va inaugurar una nova seu, amb la construcció d’una nau a un solar industrial, ubicada entre Pollença i el Port, que ha permés donar millor servei als seus clients. De totes formes, encara es conserva l’antiga seu al centre de Pollença, que serveix com a botiga.

A part de la venda de productes agrícoles, destaca pel servei de venda directa de xots, el qual començà l’any 1999. Els xots són criats en diferents finques dels municpis de Pollença, Escorca, Campanet, Búger i Alcúdia.

Un cop acabada la visita, ens hem dirigit per a conéixer i gaudir dels molins de Llinars, ja documentats durant la conquesta de Jaume I, al segle XIII. Aquests magnífics sis molins són una obra d’enginyeria, que aprofitaven la pendent sobre la qual estan construïts, perque l’aigua caigués en forma de cascada pel seu interior i provoqués un moviment de força motriu. Tot i que els molins en l’actualitat són propietat privada i estan integrats dins habitatges particulars, és imprescindible pujar pel camí de Llinars fins a la seva part més alta i veure les magnífiques vistes que hi ha de la vall d’en Marc. El darrer molí en funcionar fou el d'en Jaume, a la dècada dels anys'50.

Els molins rebien l'aigua de la font de Llinars, documentada a 1260. És una font de mina o qanat, segurament d'origen islàmic. Actualment, es troba dins una propietat privada. 

Font: Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que retiri d'immediat una gran banderola d'un establiment de menjar ràpid.

Aquesta banderola incompleix la normativa i pot ser un efecte cridada i ser copiat per altres terrasses.  Una agresió més al paisatge urbà que fa una setmana que hi és i no s'ha actuat des de l'Ajuntament de Palma.

ARCA, Associació que vetlla pel Patrimoni de l'illa de Mallorca amb aquest escrit de denúncia que a la Plaça d'Espanya de Palma, a la terrassa del negoci Burguer King fa aproximadament una setmana que hi ha una banderola de publicitat de l'esmentat negoci amb un peu i una alçada total d'uns 4 metres aproximadament.

ARCA demana que l'Ajuntament de Palma actiu d'immediat, retirant l'esmentat element pels següents motius:

1. És un obstacle que possa en perill la mobilitat segura de vianants.

2. No és un element considerat com a permisible a les terrasses.

3. Comporta un impacte paisatgístic negatiu molt important.

4. Implica la vulgaritzacio i despersonalització d'un espai emblemàtic de la ciutat.

5. No llevar-lo d'immediat podria provocar un efecte cridada per altres negocis que disposin de terrasses.

Incompleix l'Ordenança d'Ocupació de Via Pública i seguramemt d'altres. Aquest artefacte no compleix la ordenanza d'OVP vigent als següents articles:

1. Article 63 referit a banderolas al punt 2: No seran autoritzables quan la seva finalitat sigui realitzar publicitat comercial.

2. Article 21. Punt 2 on parla dels elements autoritzables, no es parla d'aquests tipus d'elements.

Per aquest motiu i segons l'article 79 de la mateixa ordenança referit a la retirada d'elements a la via pública l'Ajuntament de Palma, té l'obligació de comunicar la infracció i si en un termini de 24 hores no ha retitirat de la via pública l'element, la policia ha de retirar-lo subsidiariament.

ARCA demana que aquest element sigui retirat de la via pública de manera inmediata i total. És una agressió al paisatge urbà, és un obstacle i no l'ampara cap legalitat, per tant demanam celeritat al respecte.

ARCA inaugurarà el 25 de juny l'exposició "Les baranes de Palma", recull fotogràfic de l'arquitecte Lluís Moranta Jaume.

L'esmentada exposició constarà de més de 100 fotografies seleccionades entre les més de 9.000 que composen la col·lecció de Moranta.

L'objectiu de l'exposició és posar en valor un element característic de les façanes de Ciutat de la primera meitat del segle XX.

Posam l'atenció a les baranes dels habitatges més petits, els de planta o planta i una alçada, que són els que van essent substituits més fàcilment.

La curiositat, constància i sensibilitat de l'arquitecte Lluís Moranta ens permet tenir un arxiu fotogràfic que actua avui com a notari d'una realitat: les baranes són un petit Patrimoni.

L'exposició, coordinada per la vicepresidenta d'ARCA Àngels Fermoselle, va agafant forma i resten petits detalls fins a arribar a la inauguració, que serà el dia dilluns 25 de juny a les 20'00h a la seu d'ARCA (Carrer de Can Oliva, 10 baixos. Palma).

Convé reservar-se la data!

Agricultura, paisatge i patrimoni: Visita a la Cooperativa Pagesa de Pollença.

Molins de Llinars (Pollença).

ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 8 visites agràriesper tota Mallorca durant l'any 2018.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Dissabte 16 de juny a les 9'00h.

Visita a la Cooperativa Pagesa de Pollença. Agricultura i ramaderia. http://cooperativapollensa.es/

Visita posterior als molins de Llinars*.

Preu: 4 euros.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

* Recomenem dur sabata còmoda, capell i aigua, degut a que realitzarem una petita excursió amb pujada.

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net

Recorregut embARCA't: “Visita a la possessió dels Olors i a la localitat d'Artà”.

Possessió dels Olors (Artà).

ARCA va organitzar el passat dissabte 9 de juny una “Visita a la possessió dels Olors i a la localitat d'Artà”, la qual fou dirigida per Joan Antoni Matínez Payeras, Màster universitari Gestió Cultural UOC-UIB-UdC.

Volem donar les gràcies a la Sra. Francisca Morell Massanet per obrir-nos les portes d'aquesta magnífica possessió i a l'amo el Sr. Joan Amorós, qui ens parlà del passat i present agrícola d'aquesta finca.

Els Olors es troba als peus de la serra d’Artà, a la carretera entre la vila i l’ermita de Bellpuig. A l’emplaçament s’hi trobava l’alqueria musulmana de Ben Olhatx, de la qual no se’n conserven restes. L’actual construcció, tot i que conserva elements de l’època de la conquesta catalana, la podem datar cap a finals del segle XVIII, essent coneguda anteriorment com Solor. La finca ocupa una superfície d’unes 400 hectàrees. L’Arxiduc Lluís Salvador la va descriure i qualificar com una de les possessions més belles d’Artà, dedicada

Possessió dels Olors des d'Artà.

al conreu de figueres, ametlers i oliveres. Actualment el que trobem són unes cases de possessió disposades en bloc, que aglutinen l’habitatge i una sèrie de dependències, algunes annexes, com la tafona i el forn, i d’altres aïllades com els rentadors, safareig, molí d’aigua, portassa i galliner. La casa de possessió presenta un volum exempt amb coberta a quatre aigües i quatre alçades. El portal d’accés, d’arc de mig punt, presenta una escalinata al davant. A destacar el petit jardí tancat amb una paret de pedra i pilars amb un enreixat de ferro situat al davant de la casa. La resta d’edificacions estan ubicades tant al costat de la casa com a la part posterior, organitzades entorn d’un petit pati. A més, dins la finca s’hi troba un qanat. Conserva una galeria d’uns 300 metres de llargada, per tan sols mig metre d’alçada, cosa que en dificulta l’accés. S’han comptabilitzat fins a 8 pous, els quals es troben protegits per un muret circular de marès que els envolta. El qanat desemboca en un abeurador i després en un safareig. Aquest dipòsit d’aigua permetia regar els horts de les immediacions i impulsava les moles d’un antic molí d’aigua de la possessió. Els qanats són conduccions d’aigua subterrània realitzades entorn el segle X, durant l’ocupació musulmana de

Capella de la possessió dels Olors.

l’illa. La construcció d’aquests consisteix en l’excavació d’una mina fins a arribar a un aqüífer, des d’on l’aigua que brolla surt per pròpia gravetat mitjançant una petita canal. Tot aquest conjunt era cobert per una volta de canó realitzada amb la tècnica de la pedra en sec, i on a cada certs trams es deixava un pou, o “ullal”, que permetia tant accedir a la mina pel seu manteniment com orejar-la i il·luminar-la lleugerament.

Font: http://www.artamallorca.travel/ca/que-visitar/18/els-olors

Posteriorment, visitarem el santuri de Sant Salvador com a complement de la visita.

Església de Sant Salvador.

Sant Salvador correspon, sens dubte, al lloc més emblemàtic d’Artà. Situat sobre un petit turó que domina tot l’entorn de la vila. Els elements més destacables del conjunt són el recinte murallat, el santuari i les dependències des Donat. La seva ubicació ha implicat que fos un lloc estratègic al llarg de diferents èpoques històriques. Les primeres notícies que es tenen de l’indret són de l’ocupació musulmana de l’illa, situant-se al seu cim una fortificació, coneguda com Almudaina, que disposava d’una mesquita. Amb la conquesta catalana de l’illa, el rei Jaume I, s’apropia d’aquest emplaçament, convertint la mesquita en un temple cristià. El recinte de la murada descriu una el·lipse de 93 per 24 metres, destacant la torre major, dedicada a Sant Miquel. La murada ha estat considerablement modificada. Al segle XVI fou reconstruïda com a lloc de refugi dels vilatans dels atacs corsaris; i a l’any 1967, tot el recinte fou restaurat a instància de la societat d’Amics dels

Murades de Sant Salvador.

Castells, aixecant de nova planta una torre, i col·locant merlets a tot el perímetre. El santuari actual es tracta d’una edificació que s’inicià el 1825 i fou beneïda el 1832, tot i que les dues torres que el flanquegen no foren acabades fins a finals de segle. Formalment es tracta d’una església d’estil renaixentista, de creu llatina sense àbsida i coberta per volta de canó. A la cúpula, decorada per Salvador Torres l’any 1892, s’hi representa la Glòria. A l’interior s’hi conserva la talla romànica de la Mare de Déu de Sant Salvador, originària del monestir de Bellpuig, patrona d’Artà des de 1922. La primitiva església del segle XIII, fou cremada al ser utilitzada com hospital durant la pesta de 1820. A més, cal destacar la vivenda del Donat, edificació d’entorn el segle XVI, destinada a vivenda de la persona encarregada del manteniment del recinte de l’Almudaina i del santuari. El seu aspecte actual es deu a la reconstrucció que patí l’any 1971. L’edifici s’estructura en dues alçades, on el portal d’arc de mig punt, amb dovelles i carcanyols de marès, és l’eix de simetria de la

Casa dels Donats.

façana. Aquest es troba flanquejat per dues finestres allindanades i tancades per un enreixat de ferro. Però l’element més significatiu d’aquest edifici es troba situat a la primera altura de la façana: es tracta d’una finestra renaixentista emmarcada per dues semi columnes adossades que sostenen un arquitrau ornamentat amb motius vegetals i geomètrics. Gràcies a la restauració realitzada, aquest edifici es pot observar en el seu màxim esplendor.



Font: http://www.artamallorca.travel/ca/que-visitar/29/sant-salvador

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma l'activació immediata del compromís municipal per a erradicar les pintades a Ciutat.

ARCA, com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca, demana actuacions serioses i immediates per prevenir, evitar, netejar i sancionar l'execució de pintades a la nostra ciutat.

El Ple de l'Ajuntament de Palma es va comprometre a complir el següent acord

Volem recordar que el Ple de l’Ajuntament de Palma celebrat el passat mes de març va aprovar per unanimitat un compromís que perseguia l’erradicació d’aquesta agressió a la imatge de la ciutat. Va ser una proposta d’ARCA i es varen aprovar els segënts acords:

1. Reconéixer el problema de les pintades a la nostra ciutat. Reconéixer el greu problema paisatgístic que provoca i l'agressió a béns particulars i col.lectius, essent especialment greu quan es practiquen sobre pedra viva, pedra de marés o altres elements patrimonials.
2. Compromís per prevenir, restaurar i investigar els autors de les agressions. A tal fi s'harien de decidir en un termini de temps breu quines accions de vigilància, investigació i protecció, aixì com criteris de restauració s'han de seguir.
3. Establir complicitats efectives amb les altres administracions per dur a terme els propòsits esmentats.
   Passat dos mesos de la seva aprovació, encara no tenim notícies de l'activació d'uns protocols

Han passat dos mesos sense que haguem tengut notícies sobre la feina en aquest sentit i pensem que s’han d'activar aquests protocols i ja va sent hora d'aturar l'incivisme que afecta negativament a la imatge de tots els barris de la Ciutat i en concret al seu Patrimoni Cultural. No oblidem que el conjunt del Centre Històric està declarat BIC i les pintades han agredit gairebé a tots els seus carrers. 

Visita a la finca de Can Caló de Ruberts dins el programa "Agricultura, paisatge i patrimoni".

Biel Torrens dirigint les seves explicacions al grup d'ARCA.

ARCA va organitzar ahir diumenge 3 de juny la primera visita del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni", el qual compta amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. 

En aquesta ocasió poguerem gaudir de la finca de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca tradicional d'agricultura ecològica. Fa una sèrie d'anys que varen recuperar per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.

Cases de Can Caló (Sencelles).

Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.

Història de Ruberts

Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.

Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.

A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.

Oratori de la Mare de Déu del Carme (Ruberts).

Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.

Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.

En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.

A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.

En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.

A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.

A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.

Biel Torrens fet les seves explicacions davant els seus
cultius de patata.

El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.

A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.

Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.

A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.

Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.

A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.

A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.

Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.

A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.

Bibliografia consultada

- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.

- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.

- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68.

- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9.

ARCA INICIA EL PROGRAMA AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI

ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 8 visites agràries per tota Mallorca durant l'any 2018.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin

conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de

Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Diumenge 3 de juny a les 9'00h.

1. Visita a la finca de Can Caló de Ruberts (Sencelles).

Finca tradicional d'agricultura ecològica.

Visita posterior al llogaret de Ruberts.

Dissabte 16 de juny a les 9'00h.

2. Visita a la Cooperativa pagesa de Pollença (Pollença).

Agricultura i ramaderia.

Visita posterior a la localiat de Pollença i als molins de Llinars.

Dissabte 15 de setembre a les 9'00h.

3. Visita a Ramaders agrupats (Felanitx).

Ramaderia.

Visita posterior a la localitat de Felanitx.

Dissabte 29 de setembre a les 9'00h.

4. Visita a vins Mesquida Mora (Porreres).

Vi de la terra de Mallorca.

Visita posterior a la localitat de Porreres.

Dissabte 20 d'octubre a les 9'00h.

5. Visita a Es Vinyol (Manacor).

Agricultura ecològica.

Visita posterior a la localitat de Petra.

Dissabte 27 d'octubre a les 9'00h.

6. Visita a la Confraria de Pescadors de Porto Colom (Felanitx).

Visita posterior a la localitat de Porto Colom.

Dissabte 10 de novembre a les 9'00h.

7. Visita a Oli Solivellas (Alcúdia).

DO Oli de Mallorca.

Visita posterior al puig de Maria (Pollença).

Dissabte 24 de novembre a les 9'00h.

8. Visita a la Cooperativa agrícola de Sant Bartomeu (Sóller).

Visita posterior a la localitat de Sóller.

Totes les sortides es duran a terme amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net

ARCA ORGANITZA UNA TERTÚLIA SOBRE LA MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA OCUPACIÓ VIA PÚBLICA.

ARCA, ha manifestat nombroses vegades la seva disconformitat amb determi-nades qüestions de la modificació de l’Ordenança d’Ocupació de la Via Pública.

Aprofitant el període l’al·legacions ARCA ha organitzat un acte amb el títol:

TERTÚLIA SOBRE  MODIFICACIÓ ORDENANÇA OCUPACIÓ VIA PÚBLICA

Ahir dimarts 29 de maig de 2018 participaren com a contertulians:

Marc Masmiquel ----    Veïnat de Santa Catalina

Àngels Fermoselle --    Vicepresidenta d’ARCA

Aurora Jhardi --------    Regidora de Funció Pública i Govern Interior

Xavier Bonet  --------   Grup municipal del PP

Josep Lluís Bauzá ----  Grup municipal Ciutadans

OBJECTIU DE LA TERTÚLIA:

1. Hem creat un espai on sigui escoltada la ciutadania crítica amb la normativa, per considerar que no dóna solució als problemas reals que són:

a) L’excés d’ocupació.

b) L’impacte estètic negatiu.

c) L’incompliment de la resta de normatives municipals que afecten a façana.

d) La manca de control real.

2. Conversar sobre allò positiu i negatiu  que les terrasses han aportat a la ciutat de Palma i com la modificació de la normativa ha de cercar corregir els inconvenients i els problemes observats de manera eficaç.

3. Que el producte d’aquesta conversa sigui millorar l’acual redacció per donar solució  als inconvenients que provoquen les terrasses i altres ocupacions.

LA TERTÚLIA NO PRETÉN SER UNA REPETICIÓ DE LES TAULES DE MODIFICACIÓ DE NORMATIVA ja realitzades a dependències municipals on comerciants, restauradors, entitats cíviques i polítics amollaven els seus arguments sense arribar a acords reals.

Atenent el paràgraf anterior, no hem convidat representants d’entitats de restauració ni els seus defensors perquè volem incidir sobre els problemes plantejats des de les persones i entitats properes a ARCA.

Ningú de nosaltres està en contra de les terrasses, però sí estam en contra dels seus excessos i d’altres ocupacions comercials de façana i carrer.

TAMPOC NO VOLEM QUE SIGUI UN INTERCANVI DE RETRETS COM DE VEGADES FAN ELS PARTITS ENTRE ELLS. Es tracta d’avançar escoltant.

AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI

Finca Can Caló de Ruberts (Sencelles).

AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI

ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca torna a organitzar un total de 8 visites agràries per tota Mallorca durant l'any 2018.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de

Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Església Mare de Déu del Carme
a Ruberts (Sencelles).

Diumenge 3 de juny a les 9'00h.

Visita a la finca de Can Caló de Ruberts (Sencelles).

Finca tradicional d'agricultura ecològica.

Visita posterior al llogaret de Ruberts.

Preu: 8 euros.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net

Recorregut embARCA't: Visita a la Fundació Ferrocaib.

Leonardo Baldovino dirigeix les seves explicacions al
grup d'ARCA a l'interior de la nau de la Fundació Ferrocaib.

ARCA va organitzar el passat dissabte 26 de maig una visita guiada a la Fundació Ferrocaib (Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar), la qual fou realitzada per Leonardo Baldovino Vara, secretari de la Fundació Ferrocaib i gran especialista en la història ferroviària i la restauració de trens.

La Fundació FERROCAIB té com a finalitat la preservació, estudi i recuperació del patrimoni ferroviari i industrial de les Illes Balears, fou fundada l’any 2008 per l’Associació d’Amics del ferrocarril de Balears.

Replica de cotxe de Correus que circulava per Mallorca.

La Fundació ha dut a terme una intensa tasca de recuperació de patrimoni ferroviari històric amb estreta col·laboració amb Serveis Ferroviaris de Mallorca.

Més informació a: http://www.ferrocaib.org/