 |
| Notícia d'Última Hora, avui 20-9-18. |
Sóller,
el jardí.
A
la majoria de cultures el jardí s'entén com un símbol que
representa l'univers en miniatura, el paradís, l'oasi, l'illa, la
naturalesa sotmesa per l'home en contraposició amb el bosc o la
selva.
La
vall de Sóller en el seu conjunt, s'ajusta a aquesta idea, i així
l'han descrit els seus habitants i els viatgers de diferents èpoques,
especialment a finals del segle XIX i principis del XX quan el
moviment modernista va veure com cada un dels seus racons, jardins i
horts, íntims i tancats, s'ajustava com un guant a l'individualisme
romàntic, a les hores tant en voga. Tota la vall era un jardí, ple
de petits univers que brollaven fins i tot per les rajoles de les
cases, per les vidrieres i els ferros de les tanques.
Desgraciadament,
aquest últim temps hem vist com desapareixen alguns d'aquets petits
oasis, que no sols no estan catalogats o protegits, sinó que a
vegades apareixen com a solar edificable en el pla d'ordenació,
fomentant així la seva destrucció. Això explicaria, per exemple,
la construcció en el Jardí del Planet. Mor el jardiner i amb ell el
seu petit univers que s'esvaeix cada dia més salvatge. Per altre
banda, estan desaparaixent
a
poc a poc jardins importantíssims del poble com el de Can Canals
(possiblement dissenyat per Rubió), Can Cera i Son Angelats per la
dificultat dels propietaris per mantenir-los.
Un
temps, tothom que passejava pel poble podia gaudir, ni que fos una
poquet, d'aquets petits universos privats que ara es tanquen amb
bardisses i teles de plàstic, cosa fàcilment regulable amb una
normativa municipal.
En
aquest sentit cal revisar el pla d'ordenació i/o el catàleg de
patrimoni de l'Ajuntament, la normativa municipal i trobar formules
d'ajudar als propietaris per la seva conservació.
D'entre
tots els jardins sollerics, és "L'últim
jardí"
-com el titulà en un dels seus quadres Santiago Rusiñol- l'únic
que fou creat expressament per compartir tots els sollerics. Conta la
seva filla Maria, que el mateix Rusiñol salvà uns xiprers d'ésser
talats per la brigada municipal d'aleshores. Com el pintor, en poc
temps vàries persones havien acudit a la nostra entitat asustats per
la tala d'arbres a Son Sang.
Aquests
dies l'entitat ARCA juntament amb ABA (Associació Balear de l'Arbre)
assistí a la reunió amb el regidor de medi ambient i el batle al
cementiri, on se'ns va explicar les actuacions dutes a terme amb
l'arbrat, bàsicament consistents en la tala d' alguns xiprers morts
o en molt mal estat. Així mateix s'han retirat plantes que han anat
creixent durant anys i que desvirtuaven i/o espenyaven la coherència
del cementiri com el Jardí històric.
Molt
encertadament, el cementiri si va ésser declarat Bé Catalogat com a
jardí i com a cementiri al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament, i
era ben hora que aquest en tengués la cura que es mereix.
Així
mateix, en la reunió mantinguda amb el Regidor de Medi Ambient i el
Batle , ARCA exposà la necessitat de què, a més de la redacció de
l'Inventari d'elements patrimonials (arquitectònics/escultòrics)
que l'Ajuntament està redactant; es realitzi un catàleg dels arbres
que integren el jardí, acompanyat d'un pla de gestió realitzat i
supervisat per un tècnic especialista en jardins.
Aquest
pla de gestió, hauria de contemplar coses essencials com, qui, quan
o com es poda, i es fan tractaments fitosanitaris, etc. Si s'ha de
tallar un arbre -com s'ha hagut de fer perquè els arbres son ésser
svius i emmalalteixen i es moren-, s'ha de saber què i on es sembra
per mantenir la visió de conjunt, procurant en la mesura que es
pugui evitar el futur deterior d'elements arquitectònics.
Convindria, a més, fer un pla d'enjardinament de les marjades noves
del cementiri que permetin una millor integració en el conjunt, i
publicar/facilitar unes normes d'ús clares pels usuaris.
Per
la importància i la singularitat del Cementiri Solleric dins la
nostra comunitat, fa temps que ARCA sol·licità al Consell de
Mallorca la declaració de BIC del Cementiri de Son Sang.
