Salvem es Jonquet.

Projecte Rentadors.

Aquesta fou una campanya conjunta que duguérem a terme amb l’Associació de Veïns del Jonquet, GOB i Obra Cultural Balear (OCB), la qual tingué un bon resultat final.

L’any 2008, l’Associació de Veïns del Jonquet contactà amb nosaltres per a informar-vos de dos macroprojectes urbanístics atemptaven contra la tipologia i la conservació del barri des Jonquet.

Un primer projecte anomenat Rentadors era la construcció d’un edifici de considerables dimensions que alterava la visual paisatgística de la zona est, la qual dona a l’avinguda de l’Argentina. El seu impacte urbanístic rompia l’harmonia sobre la qual s’havia caracteritzat aquest barri de tipologia de cases baixes i de caire popular.

Projecte Mar i Terra.

Però, el segon projecte, anomenat Mar i Terra i impulsat per la companyia Acciona, encara era més agressiu a nivell urbanístic i posava en perill la conservació del barri. Aquest es volia projectar a la zona sud, a un solar buit situat a la part posterior del teatre municipal Mar i Terra i que dona al passeig Marítim. A part de construir uns volumètrics edificis que rompien amb la visual paisatgística d’aquesta zona, una de les més fotografiades de Palma i promocionades a nivell turístic, també volien perforar el talús sobre el qual s’assenta el barri des Jonquet, per construir una zona comercial i d’aparcaments, un risc per a les cases que es trobaven a sobre.

Les associacions esmentades ens adreçarem a les administracions pertinents i començarem a desenvolupar de forma conjunta una campanya titulada Salvem es Jonquet. Un dels primers èxits vingué el 9 de juny de 2008, quan la la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, va aprovar la incoació de l’expedient de Bé d’Interès Cultural (BIC) per a la barriada des Jonquet i uns dies després la Comissió d’Urbanisme i Patrimoni del Consell de Mallorca també va aprovar seguir amb aquesta tramitació.

Finalment, en data de 5 de novembre de 2009, el Ple del Consell de Mallorca aprovà la declaració de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de conjunt històric, a favor del barri del Jonquet (exp. 69/08), el que garantia la protecció d’aquest barri i ampliava l’àrea de protecció a la illeta de Santa Catalina compresa entre els carrers Sant Magí, Servet-Dameto, Cotoner i avinguda Argentina.

Durant els anys següents la lluita per a la plena conservació i protecció del barri es dugué a terme en dos fronts:

Per una part el judicial, on la companyia Acciona va recórrer davant els tribunals la declaració de BIC des Jonquet, la qual fou defensada pel nostre advocat Josep Masot i Tejedor i finalment guanyada en totes les instàncies.

I també, hi hagut innumerables reunions i negociacions amb l’Ajuntament de Palma perquè impulsés un Pla Especial de Protecció (PEP) per al barri, el qual encara a dia d’avui segueix sense una aprovació definitiva.

FES-TE SOCI D'ARCA

 COL·LABORA AMB LA NOSTRA ENTITAT PER TAN SOLS 45 EUROS A L'ANY

ARCA vol informar als seus socis i sòcies que en aquests dies durem a terme el cobrament de la quota anual: 45 euros.

Aquelles persones que paguin la seva quota en efectiu, poden fer un ingrès, especificant el seu nom al següent compte corrent de Colonya Caixa Pollença ES54 2056 0009 74 1001087921

ARCA vol demanar la col·laboració dels socis i sòcies, perquè ens puguin dur més associats i demanem als simpatitzants d’ARCA la seva col·laboració per la defensa del patrimoni.

Gràcies un any més per confiar en ARCA!!


Què és ARCA? 

Fundada en 1987, es tracta d'una associació que vetlla pel Patrimoni Històric i Cultural de Mallorca. L'any 2008 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

ARCA és una entitat sense ànim de lucre, no està vinculada a cap partit polític i que actua amb total independència, el que ens dona força i credibiliat davant la societat civil.

L'objectiu és protegir el nostre Patrimoni Cultural perquè pugui ser gaudit per la ciutadania, les persones que ens visiten i les futures generacions. 

ARCA presenta una doble vessant, per una banda la difusió dels valors històrics i culturals del nostre Patrimoni i per una altra la reivindicativa, on hem dut a terme nombrosses campanyes de defensa com: Sa Gerreria, Sa Riera, les Torres del Temple, les Possessions de Palma, Es Guix, El terreno, Es Jonquet, Santa Catalina, la Platja de Palma i El Molinar entre d'altras.

Què feim?

Reivindicar, difondre i conservar el Patrimoni Històric i Cultural de Mallorca. 

COL·LABORA

Dona una mà per la Cultura i el Patrimoni. Podeu convertir-vos en socis d'ARCA amb una quota molt reduïda, però imprescindible perquè puguem seguir lluitant per la defensa del Patrimoni Cultural.

A més podeu participar a les nostres activitats i formar part d'una entitat amb esperit crític, però constructiu. 

Més informació a:

arcainforma@arcapatrimoni.net o  https://arcapatrimoni.blogspot.com/ 

FULL D'INSCRIPCIÓ

 

Els incívics de les pintades vandàliques es senten impunes amb el confinament.

La barriada palmesana dels Hostales especialment agredida aquests dies

Les façanes dels Hostalets, que donen al carrer de Jacint Verdaguer, ja havien patint algunes agressions per pintades abans, però aquests dies s'ha produït un increment molt preocupant.

A la fotografia que adjuntam, es pot veure com fins i tot els contenidors han patit les agressions. L'ego d'aquests vàndals sembla que no té límits.

ARCA creu que ni la ciutat ni la ciutadania mereixen aquest maltractament i aquest menyspreu.

Estaria bé que des de l'administració es planifiqués de manera urgent, fàcil i gratuïta la restitució de la imatge senzilla i neta d'un barri humil. D'aquest i de tots, és clar.

De manera que, una vegada sortits del confinament, la ciutat recuperi una imatge de dignitat. La mateixa dignitat que demostra pràcticament tothom quan resta dins les seves cases i demostra solidaritat amb les persones del seu entorn.

També seria desitjable  que els insolidaris i incívics autors de les pintades fossin investigats i multats.

Molts d’ànims i continuem, entre tothom, cuidant la nostra ciutat.

Santa Catalina

ARCA va rebre la noticia al març de 2011 que hi havia la intenció d’esbucar un edifici construït a l’any 1916, ubicat al carrer d’Aníbal amb l’avinguda de l’Argentina (Santa Catalina). Aquest immoble fou la residencia del capità Amengual i és on es va col·locar la placa d’Avinguda Argentina, quan aquesta via anomenada Ronda de Ponent canvià de nom en agraïment a la visita d’Eva Perón de l’any 1948.

ARCA es va adreçar a l’Ajuntament de Palma, qui s’havia compromès a vetllar per la conservació del barri de Santa Catalina i al Consell de Mallorca, que va emetre un informe destacant els valors d’aquest edifici i que el feien mereixedor de ser inclòs al Catàleg de Patrimoni pel seu volum, la configuració de la seva façana i els seus elements estilístics.

L’edifici s’havia d’esbucar al mes de maig de 2011, però gràcies a aquest informe del Consell de Mallorca varem guanyar uns mesos per seguir lluitant per a salvar-ho. Però durant aquest període, l’Ajuntament de Palma no feu cas a les nostres demandes argumentant la situació de ruïna econòmica en la qual es trobava l’immoble i avalada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Finalment, l’edifici va començar a esbucar-se al mes de juliol de 2011 i des d’ARCA organitzarem una passejada cultural i reivindicativa en protesta contra aquesta destrucció, on participaren prop de 100 persones, que pogueren gaudir dels valors històrics i culturals de la mà de Gabriel Barceló Català.

Aquesta demolició coincidí amb un canvi de legislatura a nivell municipal i ARCA seguí treballant amb el nou d’equip de govern de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma per a aplicar mecanismes que vetllessin per la protecció del barri de Santa Catalina.  Durant aquesta legislatura es començà a treballar en un ARE per al barri i es protegiren un total de 43 façanes. Però, no seria fins a la següent legislatura, concretament al maig de 2019 quan arribaria el Pla Especial de Protecció (PEP) de Santa Catalina per a preservar l’essència del barri.

Possessions de Palma.

Cases de possessió de Son Santiscle.

Ahir recordarem la campanya de defensa per a protegir les cases de possessió de Son Mosson, la qual malaurament tingué un trist final.

Però, desgraciadament no fou l'únic cas a destacar. Durant els anys d'expansió econòmica, gran part del que havia estat la ruralia de Palma es començà a urbanitzar de forma exponencial i algunes antigues possessions començaren a desaparèixer degut a l'afany urbanitzador. Fou el cas de Son Neo (setembre 2006), ca na Vinagre (setembre 2008), Son Mosson (abril 2009), Son Santiscle (setembre 2009) o ca les Bieles (desembre 2009).

ARCA havia iniciat converses amb l'Ajuntament de Palma a partir de l'any 2006, on presentarem una proposta de catalogació de 60 possessions del terme municipal de Palma, on comptarem amb l'ajuda i assessorament de l'especialista Roberto Fernández Legido.

Degut a que la proposta no prosperà, varem esperar a la legislatura següent per a presentar a l'any 2007 una nova proposta ampliada de 76 possessions a catalogar del terme municipal de Palma.

Destrucció de les cases de Son Santiscle, setembre 2009.

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Nanda Ramon fou receptiva a aquesta proposta i ens encarregà la catalaogació de 76 possessions a l'any 2009 i 28 possesions a l'any 2010, arribant a una xifra total de 104 possessions. Aquestes varen ser protegides temporalment, degut a una moratòria urbanística d'un any, mentre es redactava l'ampliació i modificació del Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma.

Però, la desitjada ampliació del Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma (immòbil des de l'any 1994) no fou una realitat fins a la seva aprovació definitiva a l'abril de 2019, on finalment es varen incloure tan sols un total de 46 possessions, una xifra inferior a la prevista inicialment, però una passa important per a evitar la destrucció de més elements arquitectònics de la ruralia de Palma.

Son Mosson.

ARCA dugué a terme una de les campanyes més intenses, on el dur rival fou AENA que tenia la intenció d'esbucar la possessió de Son Mosson. El toponònim es documentava per primer cop al mapa del cardenal Despuig de 1784 i com a explotació agrària es documentava al 1817 com a propietat de Mariano Fuster (ARM, D-1525, f. 21v, 23).

Les intencions d'esbucar Son Mosson per part d'AENA començaren a l'estiu de 2007, degut a que es trobaven a l'interior del recinte de l'aeroport de Son Sant Joan. El seu director, Nemesio Suárez fou qui impulsà aquesta acció, argumentant que eren un obstacle per a l'aviació.

ARCA inicià una campanya pública, de reunions i instàncies a diferents organismes com AENA, el Ministeri de Cultura, la delegació de Govern, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, però cap d'aquestes administracions es pronuncià a favor de la seva conservació.

Les argumentacions d'ARCA, a part de les històriques i culturals del bé en qüestió, anaven en demostrar que les cases de Son Mosson no eren un obstacle per a la navegació aèria. Varem poder presentar informació recollida en la carta de l’OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional), on deia que no hi havia cap indici, que les cases de Son Mosson, figuressin com a obstacle per a l’aviació civil i per tant, en cap moment es posava en perill la seguretat dels avions i dels passatgers.

ARCA va intentar dilatar al màxim aquest procés per via administrativa i amb reunions amb els principals responsables en aquesta matèria, però malauradament no pogué ser i finalment AENA va esbucar les cases de la possessió de Son Mosson a l'abril de 2009.

Plaça Espanya - Ses Estacions.

L'any 1994 s'havia d'aprovar el Catàleg de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Palma i ARCA va impulsar una campanya titulada "Plaça Espanya - Ses Estacions: conjunt urbanístic singular de Ciutat (1875-1949)".

La idea era que molts d'aquests edificis que formen part d'aquest conjunt urbanístic, que emmarquen diferents períodes i estils arquitectònics fos catalogat i protegit globalment degut al valor artístic i cultural dels elements que presentem a continuació:

- Edificis estacions Ferrocarrils de Mallorca (1875): Obra d'Eusebi Estada.

- Edifici màquina de vapor i fumeral (1881-1934).

- Estació del tren de Sóller (1907-1912).

- Hostal Terminus (1913).

- Pont des Tren (Ca.1914): Obra de Gaspar Bennazar.

- Can Gaietà Segura o Bar Cristal (1914-16): Obra de Gaspar Bennazar.

- Edifici plaça Espanya, 3.

Tots aquests elements que acabem de citar, figuren a dia d'avui al Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma i gaudeixen d'un grau de protecció.

Antic Parc mòbil al carrer Joan Crespí.

El mes d'abril de 1999 es va començar la construcció d'un centre de discapacitats per a persones majors per part del Govern de les Illes Balears. Varen començar primer amb la demolició dels antics hangars del parc mòbil i volien continuar amb l'edifici d'estil racionalista que hi havia al costat.

ARCA es va movilitzar i demanà informes a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i al Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), els quals informaren favorablement, destacant els valors de la façana racionalista de l'edifici construït a l'any 1930 i que es coneixia com a Parc Mòbil o Gomes Pons.

Finalment, al mes d'agost de 1999, quan la piqueta ja havia entrat per a demolir l'edifici, el Consell de Mallorca decidí declarar com a Bé d'Interès Cultural (BIC) aquesta façana i aturar la seva demolició.

Pensem que va ser positiu adaptar el projecte inicial a la conservació de l’edifici. Avui en dia els comentaristes internacionals sobre arquitectura, alaben la integració i la conservació de l’edifici com a record històric al barri de Son Espanyolet.

Pont del torrent del Mal Pas.

L'any 2009 varem rebre la notícia que l'Ajuntament de Palma amb doblers públics provinents de fons per a crear llocs de feina degut a l'inici de la crisi econòmica, volia enderrocar el pont que creua el torrent del Mal Pas i connecta des de fa més de 100 anys el carrer Robert Graves (El Terreno) amb la pujada al barri de la Bonanova.

Seguidament l' Associació Veïns El Terreno Bellver i ARCA ens adreçarem a l'administració municipal perquè es repensasin el projecte de demolició del pont.

L'excusa de la urgent demolició del pont i substituir-lo per un més modern era per un tema de seguretat. Però, poguerem demostrar que hi havia altertanives tècniques de reforçament de l'estructura del pont, sense la necessitat d'esbucar-lo i perdre un rastre de la nostra història.

Finalment, tenguerem la sort i sempre li estarem agraïts, de trobar al tristament desaparegut Francisco Donate, aleshores regidor d'infraestructures de l'Ajuntament de Palma, qui escoltà les nostres propostes i alternatives i al mes de maig de 2009, comunicà que l'Ajuntament de Palma no esbucaria el pont i cercarien una alternativa.

Finalment, al febrer de 2010 es presentà un projecte alternatiu, on l'estructura del pont es veuria reforçada gràcies als micropilots i aquest seria restaurat, amb un petit increment de la inversió pública que passaria de 475.000 a 550.000 euros.

Afortunadament, a dia d'avui, podem seguir gaudint d'aquest pont amb més de 100 anys d'història.

Torres del Temple.

ARCA va iniciar una campanya per salvar les Torres del Temple i evitar que aquestes es convertissin en habitatges de luxe. La campanya comptà amb el recolçament i suport del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Universitat de les Illes Balears (UIB) i Societat Arqueologica Lulliana (SAL).

A la reunió del dia 14 de gener de 2005, a la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca les Torres del Temple foren declarades com a de BIC i es prohibí l’ús d’habitatge i qualsevol altre ús que pogués afectar a la conservació i preservació del monument.

La següent passa vingué poc després, quant al mes de maig de 2005, l'Ajuntament de Palma adquirí les Torres del Temple.

Després de 15 anys, esperem que ben aviat les Torres del Temple siguin rehabilitades i puguin ser gaudides pel conjunt de la ciutadania.

Restauracions.

La talla de Sant Joan Baptista de damunt del frontispici de l'església de Sant Joan de Malta, anònima del segle XIV, feta de marès mallorquí va ser baixada i restaurada per ARCA en 1991.

En el seu lloc s'hi col·locà una dúplica, mentre la talla original era netejada i polida, la qual estigué uns temps a la sagristia, fins que es traslladà al Museu Diocesà.

L'any 2000 es dugué a terme la restauració d'una altra talla, de la Nostra Senyora de Gràcia, datada a l'any 1621 i que romania al frontispici de l'església de la Nostra Senyora dels Desamparats.

Aquesta fou retirada definitivament a l'interior del temple per garantir la seva conservació i un panell amb una imatge recorda aquesta intervenció.