 |
| Notícia a Diario de Mallorca de dia 10 de maig de 2018. |
VOT PARTICULAR D'ARCA A
LA PONÈNCIA TÈCNICA DE PATRIMONI HISTÒRIC DEL CONSELL DE MALLORCA
DE DIA 21 DE MARÇ DE 2018 SOBRE L'ELIMINACIÓ DEL COS EDIFICATORI
SITUAT A LES TORRES DE LA PORTA DEL TEMPLE.
Les Torres del Temple,
representa un dels monuments més importants del passat medieval de
la nostra ciutat. Són pocs els vestigis que han arribat fins als
nostres dies de les murades medievals que antany circumdaven la
nostra ciutat, únicament queden vestigis d'alguna torre i per
descomptat les portes del Temple, que si bé, al ser portes de
l'Almudaina de Gumara, no són pròpiament portes de la murada se'ls
pot donar el mateix tractament. Com va passar amb la Porta de Portí
ha tingut en els darrers anys un ús d'habitatge. De fet l'Ajuntament
de Palma, a proposta d'ARCA, va comprar l'edifici davant el perill
imminent que l'ús d'habitatges es consolidés. Fruit d'aquest ús
com a habitatge és el cos edificatori situat entre les torres i el
manteniment és objecte de debat.
Davant d'això ARCA, des
del primer moment ha defensat l'eliminació d'aquest cos edificatori
i això per les següents raons.
1.- La legislació
aplicable al cas NO prohibeix l'eliminació d'afegits. En aquest
sentit la Llei 12/98 de 28 de desembre del Patrimoni Històric de les
Illes Balears en el seu article 41.d, estableix:
d)
Es prohibirà l'eliminació de parts del bé, excepte quan comportin
la degradació o quan l'eliminació en permeti una millor
interpretació històrica. En aquests casos, s'han de documentar les
parts que hagin de ser eliminades.
En el present cas estem
davant l'excepció prevista a la norma i això pels motius que a
continuació s'exposen.
 |
| Fotografia: Benet Bohigas. |
1.-
El cos edificatori a eliminar suposa una degradació del bé i no
contribueix a la interpretació històrica del mateix. En efecte,
d'acord amb els estudis històrics efectuats i que consten en
l'expedient es demostra que la porta de Temple manté les dues torres
i el llenç de murada, a l'altura de la planta baixa, on s'ubica la
porta d'entrada; la situació del cos edificatori no ajuda a una
correcta lectura de l'edifici ja que altera o si es prefereix,
desdibuixa el disseny original, és a dir, la funció que realitzaven
les torres de defensa de l'espai situat davant de la porta i que ara
és ocupat pel cos edificatori a eliminar.
2.
Es tracta d'un afegit de finals del segle XIX i reconstruït a la
Guerra Civil. Això és acreditat a l'informe arqueològic. De fet si
es consulta la planimetria històrica de Palma, es pot comprovar com
en els plànols del segle XIX ve grafiat acord amb la base de les
torres i el llenç de la porta, però a la fi del segle XIX es canvia
la grafia per una línia contínua, senyal inequívoc de l'existència
de l'esmentat cos central.
3.-Per
altra banda també es grafia a la fi del segle XIX a l'obra Die
Balearen de l'Arxiduc Lluís Salvador. D'aquest gravat crida
l'atenció el fet que el cos central encara no es troba finalitzat,
es pot comprovar com el balcó del segon pis no té barana ni
fusteria a les finestres. D'altra banda presenta la tipologia pròpia
de les edificacions del segle XIX, sense que es pugui apreciar rastre
de qualsevol altra obertura d'època anterior.
Però
a més d'això, aquest cos edificatori va ser totalment reconstruït
a conseqüència d'un ensorrament sofert a causa dels bombardejos que
Palma va patir durant la Guerra Civil.
4.-
Operacions similars pel que fa a l'eliminació d'afegits s'han
realitzat per a la recuperació d'altres muralles, serveixi com a
exemple les muralles d'Àvila o Lleó.
5.-
Si bé és cert que des de finals del segle XIX, l'edifici s'ha
vingut dedicant a l'ús d'habitatge, entenem que seguint els criteris
que estableix la Carta de Cracòvia (art. 6) la restauració ha de
prioritzar l'autenticitat i integritat de l'edifici en el seu
concepte per al qual va ser dissenyat i pel qual adquireix el seu
valor històric, que no és altre que el de ser la porta interior de
l'Almudaina de Gumara, no una edificació d'habitatges del segle XIX.
Això no obsta al fet que la restauració no pugui tenir en compte
l'esmentat ús habitacional, que ja quedarà explicitat amb el
manteniment de les obertures a les torres.
 |
| Fotografia: Benet Bohigas. |
6.-
Evidentment l'eliminació del cos central, planteja certs
interrogants - que intentarem enlairar en el punt següent-, però
sempre és preferible la seva eliminació a mantenir i consolidar,
mitjançant forjats de formigó de 20 cm de gruix, un cos edificatori
que atempta a l'autenticitat, integritat i interpretació del Bé
d'Interès Cultural.
Tampoc
es pot obviar que amb bon criteri s'eliminen les plantes superiors
del cos central i de les torres per tal de recuperar els merlets i
alçada original de les torres. Després tampoc entenem coherent que
es qüestioni el manteniment de l'esmentat cos central, quan
s'eliminen altres afegits del bé que igualment van sorgir a la fi
del segle.
7.-
Des d'ARCA sempre s'ha defensat la recuperació de la lectura del
monument, i fins i tot que el mateix no es dediqués a espai
expositiu, pel que es suposa de càrrega d’instal·lacions. El
projecte presentat suposa una millora respecte dels anteriors, i
encara que es podria haver optat per una eliminació total del cos
central i no deixar el forjat del mateix de la planta baixa, no
prejutja que el dia de demà es pugui emprendre una reforma amb més
profunditat. En canvi el voler mantenir el cos central obliga a la
seva consolidació, incidint encara més en la perpetuació d'un
afegit que l'únic que fa és desfigurar la visió del bé, afegit
que si bé pogués ser acceptat amb la mentalitat del segle XIX, no
té justificació que es perpetuï en ple segle XXI.
8.-
Finament en la declaració de BIC de setembre de 2006: No hi ha cap
dubte de la vàlua d'aquest element i de la seva importància cabdal
per a la història de la ciutat de Palma. Al llarg d'aquest informe i
dels informes fruit dels estudis arqueològics esmentats i que
consten en l'expedient, s'han anat descrivint els elements més
singulars que encara es conserven, entre els quals es poden destacar
les dues torres, les tàpies, el coronament de merlets, el conjunt
d'arcs, el portal que possiblement assenyalés un pas de ronda, etc.
Aquests elements s'hauran de conservar, tal com assenyala l'art. 41.b
de la llei 12/98, ja que, entre d'altres, contribueixen a conformar
les característiques espacials, tipològiques i arquitectòniques de
l'immoble. Sense que en conseqüència el cos central sigui un dels
elements tipològics a conservar, abans el contrari, degrada la
lectura històrica del portal i torres .
 |
| Recreació en 3D realitzada per Elements. |
És
cert que la declaració de BIC de l'any 2005 respecte del cos central
s'expressen els dubtes respecte de l'eliminació de l'esmentat cos
central, però això, al nostre parer té a veure més amb el fet de
la proposta a realitzar en substitució d'aquest cos central.
Proposta que al nostre parer no hauria de ser una altra aixecar el
llenç de paret existent sobre del portal i fins al pas de ronda,
evidentment atenent amb això als criteris d'intervenció establerts
en la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears i sense
acudir a falsos històrics. Se'ns pot adduir que no es coneix com era
el cos original, però cal manifestar que precisament un llenç de
muralla no és un element que admeti moltes variacions.
Entenem
que el projecte ara presentat representa una avanç respecte a
l'anterior, al eliminar gairebé totalment aquest cos central. No
compartim, pels motius exposat, la solució proposada de façana
però, en tot cas, ho veiem preferible a consolidar un afegit del
segle XX en la principal porta medieval de la nostra ciutat.
Josep
Masot Tejedor.
Vicepresident
d'ARCA.
