ARCA planteja un extens catàleg d’arbres per a ciutat

Per tots és sabut de la vital importància que tenen els arbres a l’interior de la ciutat i a vegades no entenem els criteris de poda que es duen a terme.

Un cas que ens ha arribat aquesta setmana, és la poda d’una espectacular palmera que hi havia a l’interior d’un pati del carrer de Can Conrado. Aquest fet, suposa la perdua d’un interessant exemple, que si hagués estat catalogat, no lamentaríem la seva desaparició.

ARCA entèn que actualment, moltes palmeres s’han vist afectades pel becut vermell, plaga que està fent malbé a aquesta espècie. Però la pregunta és, aquesta palmera havia estat afectada per aquesta epidèmia? Segons una fotografia de fa dues setmanes, pareix ésser que no. I en el cas, que aquesta o altres palmeres estiguin afectades, cal podar-les del tot?.

No és el primer cop que ARCA denúncia la poda indiscriminada de diferents espècies d’arbres a la ciutat de Palma. Creiem, que l’Ajuntament de Palma hauria d’elaborar un catàleg més extens, on s’haurien d’incloure exemples únics i significatius com aquesta palmera de grans dimensions.

Volem posar en valor aquest patrimoni de ciutat, que forma part del paisatge urbà i que molts de cops és vulnerable davant l’acció humana.

Visita a Binissalem de la mà de GADMA al pou Poal i als vins can Novell

El passat dissabte, 11 de febrer ARCA organitzà amb col•laboració de GADMA una visita a Binissalem. Varem poder conèixer  d’aprop la important tasca que du a terme aquesta entitat. Una de les actuacions importants, fou el passat estiu la restauració i netaja de la plaça del Pou Poal, espai històric i cultural de primer ordre, que entitats com GADMA ajuden a preservar. La visita al pou Poal comptà a les explicacions de l’historiador Joan Martí, l’arqueòleg Ferràn Tarongí i Bernat Fiol, de GADMA.

ARCA vol recolzar la feina totalment voluntària que ha du a terme GADMA, per la conservació i preservació dels espais històrics, culturals i naturals de Mallorca.

POU POAL

És un dels pous públics més antics que conserva vestigis que indiquen que podia haver format part d’un sistema més complex d’irrigació. En les darreres dècades, patí un greu deteriorament i, tot i que va ser netejat el 1994, es troba a l’espera d’una rehabilitació integral. Segons l’ historiador Gabriel Ordinas, és un conjunt únic a Mallorca, de tipus cigonyal, format per dos monòlits de pedra que basculaven una llarga perxa, a l’extrem de la qual hi havia un contrapès i a l’altre un poal (i d’aquí prové el nom). Avui, de tot el conjunt, queda el pou de planta rectangular i de paredat sec, el basament, de pedra viva, el coll, de grans peces de pedra viva, dues pilastres i els dos monòlits, de marès; d’altra banda, sembla que hi havia diverses piques de pedra que han desaparegut. L’empedrat, de gran qualitat, fou recuperat, amb motiu de la darrera neteja, si bé encara no s’ha acabat de descobrir del tot.

Pascual Bennàsar, Aina; Pons Esteva, Antoni; Pujades Mora, Joana Mª. Binissalem. Guia dels pobles de Mallorca. 2002.

VINS CAN NOVELL

Un cop finalitzada la visita, ens aproparem fins els Vins de Can Novell, vi de la Terra de les Illes Balears. Andreu Villalonga és la tercera generació de vinaters, empresa familiar fundada pel seu padrí a l’any 1935. L’entusiasme i amor a la seva terra del seu propietari ha fet que aquesta petita empresa hagi crescut bastant en els darrers temps i d’aquí l’ampliació que s’ha dut a terme, on l’antiga casa de can Novell, s’ha vist ampliada amb l’unió ca ses Quelites, històric immoble del centre de Binissalem, que amb molta cura han restaurat, per oferir un millor servei als seus clients. La interessant oferta que proporciona can Novell, és la possibilitat d’adquirir el vi a granel, com és feia antigament, tret directament de la bota. Segons ens explicà el propietari, ells ofereixen un vi de qualitat a un preu raonable i econòmic, a l’abast de qualsevol butxaca.

ARCA presenta el llibre El patrimonio desaparecido de Palma

El passat dijous 9 de febrer ARCA va presentar a ses Voltes (Palma) el llibre El patrimonio desaparecido de Palma (Temporae, 2011). La presentació comptà amb la presència del Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB, el Sr. Pere Ollers, president d'ARCA i l'autor del llibre, Xavier Terrasa. La taula comptà en representació política, per part del Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. 

L'Ajuntament de Palma i la Fundació Palma Espai d'Art col•laboraren en la cessió de ses Voltes, per a la presentació d'aquest treball. 

A continuació podeu llegir el discurs que Xavier Terrasa oferí als assistents el dia de la presentació:

Bon vespre als presents, vull agrair la seva assistència, per haver vengut a dia d’avui a la presentació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma.

Vull donar les gràcies a les persones que m’acompanyen a la taula, el Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat i gran coneixedor de la nostra història, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB i especialista en fotografia i al Sr. Pere Ollers, president d’ARCA, entitat cívica que tant bona feina ha fet i fa per protegir el patrimoni històric de Mallorca durant els darrers vint-i-cinc anys i a la qual tenc la satisfacció de pertànyer.

Volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Palma, especialment a la regidoria de Cultura, on s’integra la Fundació Palma Espai d’Art, que gentilment han col•laborat en la cessió d’aquest magnífic espai per a la presentació d’aquest llibre que ens rescata una part de la història de Palma.
Especialment cal donar les gràcies a l’editorial Temporae, que va creure en aquest projecte i va decidir publicar aquest treball. Com també aquelles persones i institucions que han col•laborat a l’hora de prestar informació, perquè aquest llibre sigui una realitat.

El patrimonio desaparecido de Palma és un extracte de la història de la nostra ciutat, segurament no la més brillant, de la qual no ens podem sentir orgullosos com a poble i que a mesura que passem les pàgines, ens farà pensar, com m’agradaria poder girar en el temps i fer qualque cosa, per allò que ja és irremeiable. La intenció d’aquest treball no era crear cap lament o tristor entre els lectors, tot i que penso que inevitablement, qualque llàgrima s’haurà espargit  entre els fulls d’aquest àlbum de records històrics.

El següent treball vol fugir del pessimisme que ens ha caracteritzat com a poble, amb expressions com tanmateix, tant popular en el nostre vocabulari, però que al mateix temps demostren una desídia o despreocupació social cap als nostres valors culturals. Més bé, volem que el treball ens faci reflexionar, degut a l’impactant nombre de béns culturals o paisatgístics que ja no podem contemplar o gaudir ara mateix. Segurament, aquesta profunda reflexió ens a de dur a treure algunes conclusions i a aprendre de les errades dels nostres avantpassats.

Les societats han de mirar al futur, però mai han de deixar de banda el seu passat. Les societats avançades, madures i democràtiques avancen cap a la modernitat, però sempre respectant els seus valors tradicionals, històrics i culturals, perquè aquests foren els fonaments sobre els quals es desenvolupà el nostre poble. Actualment, tot i la globalització, la nostra terra presenta un trets culturals diferenciadors que poden servir com a revulsiu social i econòmic a l’hora de vendre una Mallorca autèntica i única.
Aquest any es compliran vint-i-cinc anys de la fundació d’ARCA, motiu d’orgull i satisfacció per a tots aquells que estimam el patrimoni cultural. Els valors d’aquesta entitat sempre han estat els mateixos des del seus inicis, respecte i conservació cap el llegat històric, que amb tant d’esforç construïren els nostres pares. Algunes de les preguntes que ens feim des de llavors i que encara continuem fent-nos, són: perquè hem de destruir, si podem rehabilitar?, perquè no podem progressar, sense especular? o perquè al restaurar, hem de deteriorar o canviar?.

Però, malauradament quan es va fer efectiva la història d’aquest llibre, ARCA encara no hi era, en alguns casos mancaven moltes dècades, perquè nasqués aquesta entitat proteccionista. Però, no hem de pensar que durant tota aquesta destrucció hi va haver silenci, hi va haver veus discordants, però malauradament amb poca força mediàtica, que sí que és un dels factors de pes i importants que té ARCA. Tenim l’exemple de la Societat Econòmica d’Amics del País, que protestà en el moment que es volia derruir el convent de Sant Domingo, una autèntica joia del gòtic religiós que Palma va deixar perdre, per motius de caire político-religiosos, però que en el fons de la qüestió fou un dels grans negocis especulatius, on va quedar buit un solar inmens al centre històric de Palma, òptim per poder construir-hi. Una altra persona que també aixecà la veu, fou l’arquitecte Bartomeu Ferrà, era 1909, quan es volia destruir l’església de Sant Antoni de Pàdua. Llavors, com a membre de la Societat Arqueològica Lul•liana, aprofità el butlletí de l’Arqueològica per denunciar aquest fet. No pogué ser, però gràcies a ell i l’entitat centenària conservaren el quadre del Sant Jordi de Pere Nisart, una de les pintures més importants que tenim a Mallorca.

Durant aquests darrers vint-i-cinc anys, és evident que el nivell de destrucció patrimonial ha baixat, i en aquest sentit ARCA és responsable, no només per les seves campanyes de defensa, sinó pel seu programa de divulgació social, el qual ha ensenyat d’aprop el llegat cultural d’aquesta terra. Actualment, gran part de la ciutadania és sensible davant la destrucció del patrimoni històric, ara només queda, que aquesta sensibilitat arribi als despatxos dels qui governen o tenen la capacitat per intervenir en els models urbanístics de la ciutat. La nostra societat no pot perdre més elements històrics i culturals, el segle XXI, cal que sigui bastant diferent a l’anterior i desitgem que un llibre d’aquestes característiques no es torni a publicar. Voldrà dir, que qualque cosa hem aprés, que hem madurat i hem agafat consciència.

Crec que era important fer aquest treball, per fer justícia, per recordar, perquè no quedin en l’oblit els elements històrics que han desaparegut. Per il•lustrar, als que no varem conèixer (inclús personalment) com era o fou aquella ciutat vàries dècades enrere. Abans que s’obrissin l’avinguda de Jaume III, el carrer de la Constitució, la plaça de l’Olivar, s’ampliés el carrer de Sant Miquel o es construïssin les avingudes hi havia una ciutat distinta a la que trobem actualment, llavors els que no hem viscut aquest procés de canvi, l’hem de conèixer i els que ho varen viure, és important que el recordin.

Una definició de patrimoni històric podria ser la següent:

«Conjunt de béns, tant materials com immaterials, creats en un període històric concret i que han arrelat de generació en generació fins a conservar-se i preservar-se en l’actualitat, que el poble sent com a propis o identitaris».

Degut a aquesta definició amplia i complexa hem volgut estructurar el següent treball en deu capítols. Intentant obrir un ventall fins al màxim possible, perquè hi ha moltes categories en les quals es pot dividir el patrimoni històric. Les categories, tot i que segur que ens deixam alguna, són les que presentem a continuació, on en cada una d’elles rescatem algun exemple, per almanco avui vespre, retre el seu merescut homenatge:

1.Casals: Quan vegem imatges dels casals de Can Verí o Can Puigdorfila, lamentarem que no es medités sobre l’errada que suposà el seu esbucament…

2.Muralles: Quan vegem les antigues muralles, lamentarem que en aquell temps es consideressin un obstacle cap a la modernització…

3.Patrimoni religiós: Quan vegem el convent de Sant Domingo, lamentarem que la crispació político-religiosa se’n dugués per davant aquesta joia arquitectònica…

4.Panoràmiques: Quan vegem el molinar de Llevant, lamentarem el seu desaprofitament com a reclam turístic en l’actualitat…

5.Arquitectura singular: Quan vegem Can Salas o Can Aguiló, lamentarem no haver estiuejat en aquell Porto Pi…

6.Places i carrers: Quan vegem les reformes del centre històric, lamentarem no poder passejar per aquell traçat medieval, com el carrer Gran de la Gerreria…

7.Monuments: Quan vegem las capelletes de carrer, lamentarem la seva vulnerabilitat i desprotecció…

8.Patrimoni popular: Quan vegem les Enramades o els Hostals Nous, lamentarem el canvi de rumb econòmic que va prendre la ciutat…

9.Peces de museu: Quan vegem l’iot Nixe, lamentarem l’insuficient respecte que s’ha tengut per la figua  de l’ arxiduc Lluís Salvador…

10.Possessions: Quan vegem la possessió de sa Teulera, lamentarem la passivitat de la classe política del moment…

Arribats en aquest punt i per acabar, diguem tots mai més a tot el que sigui destrucció del patrimoni cultural, que finalment no és altra cosa que una destrucció cega i irresponsable de la nostra d’identitat com a poble.

Bon vespre i moltes gràcies!!!

Presentació del llibre el Patrimonio desaparecido de Palma

ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) presentarà el llibre El patrimonio desaparecido de Palma, de l’historiador Xavier Terrasa i editat per Temporae. La data serà el proper dijous, 9 de febrer a les 19:30 hores a Ses Voltes, Dalt Murada, s/n (Palma). En la presentació col•laboren l‘Ajuntament de Palma i la Fundació Palma Espai d'Art.

Bartomeu Bestard (cronista de la ciutat), Mª Josep Mulet (professora de la UIB i especialista en fotografia) Pere Ollers (president d’ARCA) i Xavier Terrasa participaran en aquest acte per divulgar un llibre que està sent tot un èxit. Només dos mesos després de la seva publicació i abans de que sigui presentat oficialment ja ha estat reeditat.

Terrasa recordarà, entre altres moltes destruccions, la muralla que envoltava la ciutat i que estava intacta a principis del segle XX, els convents desapareguts per la crispació político-religiosa i alguns edificis emblemàtics com el conjunt modernista compost pel cafè restaurant La Alhambra, el teatre Líric i el Grand Hotel del mateix nom.

Pels que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, la mateixa entitat -que es dedica a la preservació del patrimoni de la illa- organitzarà el dissabte, 26 de febrer, un recorregut  per aquella Palma desapareguda. Un passeig que dirigirà el mateix autor del llibre i al que podran acudir tots els interessats en la conservació del patrimoni cultural. Començarà a les 10:30 hores a la seu d’ARCA, C/ de la Pau, 1A (Palma).

ARCA segueix demanant al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament d’Andratx la protecció d’una sèquia al port d’Andratx

La nostra entitat dia 10 de novembre de 2010 va denunciar unes obres que es duien a terme a un solar situat a l’avinguda de Gabriel Roca, parcel•la 8, polígon 12 del port d’Andratx.

Aquest solar presenta un conjunt hidràulic, amb una antiga sèquia que canalitza l’aigua provinent d’un pou i un safareig que hi ha a la mateixa contrada.

La denúncia que efectuà ARCA en 2010 afectava a l’antiga sèquia, la qual estava sent tapada amb blocs de ciment i pals de ferro per tal de fer un tancament. Més d’un any després el tancament ja està fet i la sèquia a de soportar el pes d’uns blocs de ciments i formigó.

Hi ha informes tècnics que avalen la seva protecció

La paradoxa d’aquest cas, és que el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Andratx obrirem sengles expedients i decidiren catalogar el bé cultural, com a exemple de patrimoni etnològic. Ambdues administracions emeteren informes tècnics que avalaven la seva protecció i catalogació, i conseqüentment la retirada de la tanca, per tal de no seguir fent malbé l’element patrimonial.

Cal que l’Ajuntament d’Andratx faci valer els informes tècnics i obligui al propitari a fer enrrera la tanca, perquè cada dia que passa es deteriora la sèquia i corre el perill que el dany sigui irreparable.

ARCA lamenta la manca de sensibilitat d’alguns propietaris cap als elements patrimonials, que per tal d’aprofitar uns metres de la seva finca són capaços d’agredir a elements culturals tant vulnerables com una sèquia.

ARCA alerta que la desprotecció de Can Serra no favoreixi a la destrucció del patrimoni interior de l’immoble

El Consell de Mallorca ha llevat la categoria de BIC a una part de l’edifici Can Serra de Palma. És la part de l’immoble que correspon al segle XIX.

Per tothom és coneguda la vàlua d’aquest edifici del gòtic civil de Palma, el qual pareix ésser que manté la protecció de BIC, però no manco important ha de ser la construcció que s’afegí al segle XIX.

Uns arcs apuntats i un forn antic han de ser conservats, segons ARCA

Segons les darreres visites a les quals hem tengut l’oportunitat d’accedir a Can Serra i el debat que s’ha generat a les pasades sessions de la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca, podem afirmar que aquesta desprotecció de BIC de la construcció del segle XIX, possa en perill uns arcs apuntats i un forn antic.

ARCA demana a l’administració que vetlli per la correcta conservació del patrimoni històric i per tant que no es pot consentir que es destrueixin aquests elements de gran vàlua històrica.

Cal tenir en compte que el forn de Can Serra és únic a Palma per les seves característiques tipològiques i constructives, de factura del segle XIX. El forn no ha passat per alt al tècnic de patrimoni etnològic del Consell de Mallorca, el qual avala la seva conservació.

Reunió cordial però insatisfactòria amb la presidenta del Consell de Mallorca

No canvien la seva postura excloent a ARCA de la Ponència Tècnica

Quatre temes plantetjats per ARCA per a que el Consell de Mallorca demostri el seu compromís  amb el Patrimoni.

Avui ARCA ha mantingut una reunió amb Maria Salom, Presidenta del Consell de Mallorca. A la reunió també han assistit el Vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports, Joan Rotger i el Secretari Tècnic d'aquesta Vicepresidència, Miquel Barceló. En nom de l'entitat ARCA han participat el president. Pere Ollers i la vocal Àngels Fermoselle.

La reunió ha estat a iniciativa del Consell en contesta a una carta d’ARCA a la qual instava a la presidenta a rectificar l'exclusió d’ARCA de l’òrgan de consulta sobre Patrimoni.

Tot i les bones paraules dels representants polítics, no han rectificat i s’obstinen en la seva decisió. Sembla que tot i no tenir arguments continua essent difícil reconèixer errors.

Malgrat tot han assegurat que garantirien la transparència i la col·laboració amb la nostra entitat. Ens remetran els ordres del dia amb puntualitat i les actes quan les tenguin en format electrònic.

ARCA ha resumit la seva postura al respecte dient que tot i que ho consideram una declaració d’hostilitat des del seu costat (fet que neguen),  nosaltres no contestarem. Al contrari, continuarem proposant idees i propostes per salvar i fomentar el Patrimoni.

ARCA HA PROPOSAT QUATRE TEMES PER COMENÇAR

CAN WEYLER. Hem exigit agilitat i transparència. S’han compromès a  accelerar les gestions per esbrinar la situació dels doblers pendents de Madrid (1,3 milions) sempre que el Consell inverteixi en la primera rehabilitació de reforç d’estructura i teulada. No hi ha tràmits iniciats

SANTA CATALINA. Hem exigit el compromís del Consell en la preservació d’un barri històric. S’han manifestat defensors del paisatge i la personalitat de cada poble i barri. Ara falten fets i passes concretes.  No basten les paraules quan a les seves mans tenen des de fa molts anys peticions d’ARCA en el mateix sentit.

CATÀLEGS ALS MUNICIPIS. Hem insistit en la urgència de fer i aprovar catàlegs a tots els municipis. És una feina que està molt enrere.

COL·LOCAR EL PATRIMONI I LA SEVA PROTECCIÓ COM A MOTOR ECONÒMIC. Hem plantejat la necessitat de que les persones que estan a política considerin el Patrimoni un actiu turístic, des del patrimoni humil fins al monumental. També la rehabilitació en lloc de la obra nova, ja que la substitució dels immobles originals lleva l’autenticitat. De paraula tothom estava d’acord, ara falten fets.

Premis ARCA

Ahir vespre es va celebrar el sopar d’ARCA amb les votacions pels premis “Protecció del Patrimoni” i “Agressió al Patrimoni.

Durant el més de gener, ARCA acostuma a fer un repàs a les accions a favor i en contra del Patrimoni Històric duites a terme a l'illa de Mallorca durant l’any recent acabat.

El premi ARCA per protecció al Patrimoni simbolitza l’alabança a les accions privades o públiques a favor de la preservació del Patrimoni.

Al contrari, el premi ARCA per agressió al Patrimoni simbolitza el rebuig a aquelles iniciatives que han destruït o posat en perill el Patrimoni Històric.

LES CANDIDATURES GUANYADORES HAN ESTAT

Premi positiu: “ARCA a la Protecció del Patrimoni”. Informatius i programes de RTV Mallorca pel seu tractament dels temes de Pastrimoni.

Premi negatiu: "ARCA a l’Agressió al Patrimoni". La destrucció de l’edifici de Santa Catalina, senyalant com responsables a més de molts altres, l’antiga i l’actual responsable d’urbanisme: Yolanda Garví i Jesús Valls.

Les candidatures d’aquesta edició eren les següents:

CANDIDATURES AL PREMI ARCA PER PROTECCIÓ AL PATRIMONI

- Informatius i programes de RTV Mallorca per la seva vocació cultural, plural i oberta. Durant els darrers anys, tant TV Mallorca amb els Serveis Informatius i de Programes, com a ONA Mallorca han apropat la cultura i el patrimoni a la ciutadania de la nostra illa, deixant un arxiu audiovisual de gran valor patrimonial per a la nostra comunitat.

- Societat Balear de Matemàtiques per la seva tasca científica, divulgativa i d’apropament al patrimoni històric de Mallorca. Gràcies als seus coneixements hem pogut tenir més informació de l’efecte asombrós que provoca la llum solar quan entra per les rossases de la Seu.

- Amics del Campament dels Soldats (Artà) per la feina duta a terme per aquest grup d’estudiossos és doblement interessant, primer al ser un projecte de voluntariat i totalment altruista, i segon perquè intenta donar respostes a uns anys, on tot foren interrogants i així recuperar la memòria històrica del nostre poble.

CANDIDATURES AL PREMI ARCA PER AGRESSIÓ AL PATRIMONI

-  La destrucció de l’edifici de Santa Catalina situat a l’avinguda de l’Argentina, 31. Símbol del menyspreu pel patrimoni d’aquest barri històric. Senyalam com a responsables directes a més de molts altres a l’anterior i a l’actual responsables d’urbanisme de Palma: Yolanda Garví i Jesús Valls.

- La destrucció de la locomotora Brown Boveri per l’empresa Ferrocarril de Sóller.  Element del patrimoni industrial de (1928). Només hi havia set exemplars com aquest a la resta del món. És una llàstima, perquè aquesta empresa havia actuat amb gran respecte cap al patrimoni cultural.

- La propietat i l’aministració pel mal estat de conservació que presenta la possessió de Son Cabrer, bé catalogat i que la llei obliga al propietari a conservar.

Seleccionades les candidatures al Premi ARCA per protecció al Patrimoni i Premi ARCA per agressió al Patrimoni de 2011

Demà al sopar d’ARCA es faran les votacions

Durant el més de gener, ARCA acostuma a fer un repàs a les accions a favor i en contra del Patrimoni Històric duites a terme a l'illa de Mallorca durant l’any recent acabat.

El premi ARCA per protecció al Patrimoni simbolitza l’alabança a les accions privades o públiques a favor de la preservació del Patrimoni.

Al contrari, el premi ARCA per agressió al Patrimoni simbolitza el rebuig a aquelles iniciatives que han destruït o posat en perill el Patrimoni Històric.

Les candidatures d’aquesta edició són les següents:

CANDIDATURES AL PREMI ARCA PER PROTECCIÓ AL PATRIMONI

- RTV Mallorca per la seva vocació cultural, plural i oberta. Durant els darrers anys, tant TV Mallorca amb els Serveis Informatius i de Programes, com a ONA Mallorca han apropat la cultura i el patrimoni a la ciutadania de la nostra illa, deixant un arxiu audiovisual de gran valor patrimonial per a la nostra comunitat.

- Societat Balear de Matemàtiques per la seva tasca científica, divulgativa i d’apropament al patrimoni històric de Mallorca. Gràcies als seus coneixements hem pogut tenir més informació de l’efecte asombrós que provoca la llum solar quan entra per les rossases de la Seu.

- Amics del Campament dels Soldats (Artà) per la feina duta a terme per aquest grup d’estudiossos és doblement interessant, primer al ser un projecte de voluntariat i totalment altruista, i segon perquè intenta donar respostes a uns anys, on tot foren interrogants i així recuperar la memòria històrica del nostre poble.

CANDIDATURES AL PREMI ARCA PER AGRESSIÓ AL PATRIMONI

-  La destrucció de l’edifici de Santa Catalina situat a l’avinguda de l’Argentina, 31. Símbol del menyspreu pel patrimoni d’aquest barri històric. Senyalam com a responsables directes a més de molts altres a l’anterior i a l’actual responsables d’urbanisme de Palma: Yolanda Garví i Jesús Valls.

- La destrucció de la locomotora Brown Boveri per l’empresa Ferrocarril de Sóller.  Element del patrimoni industrial de (1928). Només hi havia set exemplars com aquest a la resta del món. És una llàstima, perquè aquesta empresa havia actuat amb gran respecte cap al patrimoni cultural.

- La propietat i les administracios pel mal estat de conservació que presenta la possessió de Son Cabrer, bé catalogat i que la llei obliga al propietari a conservar.

Demà vespre, al sopar d’ARCA es produirà la votació per tal de triar la candidatura guanyadora de cada premi.

Dia: Demà, dijous 26 de gener.
Lloc: Restaurant Rodeo Grill. C/ Ramon i Cajal, 16.
Hora: a partir de les 21’00h

Abans de les 22’30h, vos comunicarem el nom de les candidatures guanyadores.

ARCA lluitarà per un Born lliure de cadires, para-sols i taules

ARCA intentarà convèncer als polítics de Cort que deixin el Born lliure de cadires de bars.

El Born, de gran valor patrimonial,  és l’únic àgora que queda a Ciutat i va ser concebut, com a lloc de trobada i espai de passeig central amb circulació als costats.

Avui enviarem una carta a tots els grups municipals per a que a l’esborrany que dijous sembla que serà aprovat al Plé, ja no es permeti la col•locació de terrasses al Born

La privatització de l’espai per posar taules i cadires és negatiu per la imatge de Palma. A més és posar obstacles al passeig i dificulta  l’ús de la ciutadania de l’únic àgora lliure que queda al centre.

Durant el període de presentació d’al•legacions de la normativa de terrasses de Palma, ARCA intentarà convèncer als polítics que ara tenen la responsabilitat de que rectifiquin en bé de tothom.

Si ara hi ha dos bars al Born, amb el permís d’utilització per terrasses podran proliferar i agreujar encara més el problema.

El Born va ser dissenyat com a Passeig i així s’entén que els bancs es col.locasin als costat per delimitar encara més l’espai .

El Born està inclòs al catàleg d’elements patrimonials de Palma i té una fitxa pròpia

La fitxa de catàleg del Born parla de conservar la volumetria i que el mobiliari tan sols podria modificar-se si era per millorar-lo.

A la fitxa diu textualment: Passeig de gran interès històric i del context urbà.... la totalitat del conjunt ha de conservar-se podent ser substituït els materials i mobiliari urbà per altres de major qualitat

Equips de govern anteriors molt correctament varen decidir retirar un quiosc que hi havia, sense cadires, precisament per reforçar la estètica del Passeig.

Ara les terrasses suposarien un retrocés i una falta de respecte al Patrimoni. Alterarien els usos i la percepció de la volumetria.

ARCA demana consens abans del Ple per a que ja desaparegui de l’esborrany d’usos de l’espai públic aquest espai i el Born quedi lliure per a la ciutadania de a peu.

Sin ARCA, manos libres

Diario de Mallorca 22-01-2012 

M. ELENA VALLÉS El asunto es muy grave. Verán por qué. El Consell ha expulsado de la ponencia técnica de Patrimonio a la Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), aquella formada por ciudadanos sin intereses urbanísticos de ningún tipo. En primer lugar, hay que valorar los esfuerzos constitutivos de ARCA: debió costarle mucho encontrar socios tan desinteresados en los solares de una isla como Mallorca, donde se fomenta el autodio al territorio. Por otra parte, el lector igual no comprende la magnitud que se esconde tras el desaguisado porque no sabe qué ocurre en esas ponencias técnicas o qué son. A partir de aquí, intentemos explicarlo. Primero, los convocados a estas reuniones reciben toda la información referente a cualquier intervención arquitectónica (ampliaciones, reformas) que vaya a realizarse en un bien o zona protegida jurídicamente por su valor patrimonial. Asimismo, se discuten dichas intervenciones, se les pone coto, con el fin de defender el patrimonio histórico. Si bien su función es consultiva, porque las decisiones definitivas se toman en la comisión política, no es menos cierto que en ellas ya se ejerce cierta labor de control ciudadana. Punto número dos: imagínense una intervención salvaje, horrenda, un pegote que rompe la armonía de un barrio; no sé, supongamos la construcción de un parque temático en una manzana del barrio de Santa Catalina. Los políticos pueden aprobarla sin que les tiemble el pulso, pero tener a ARCA dándote el aliento en la espalda, haciendo las veces de poli malo, pudiendo denunciar a los medios de comunicación dicha barbaridad corta muchas alas y frena verdaderas animaladas. Pues bien, ARCA ejercía hasta ahora esa labor en la ponencia. Tercera cuestión: ARCA tiene un plus. Arma jaleo si es preciso, se manifiesta, es un grupo de presión fuerte, bien informado, bien organizado y que está instaurado por toda la isla. ¿Qué político los quiere al lado?

Hagamos hemeroteca de algunas cosas molestas y que pueden haber influido en la expulsión de ARCA de la ponencia de Patrimonio: ¿Quién no se acuerda de aquellos restos destruidos (y bien tapaditos) durante las obras de los aparcamientos de la calle Antoni Maura en la época de Rodrigo de Santos? ¿O la dura oposición de la asociación al derrumbe de la antigua fábrica Can Roca-Suau (la antigua discoteca Asai) que Cort quería llevar a cabo ante la presión de los promotores inmobiliarios?

Nadie es perfecto, pero la labor de ARCA es muy necesaria. ¿Será tan molesta la Acadèmia de Sant Sebastià, sustituta de la asociación en las ponencias? Lo dudo. En los últimos años no les hemos oído rechistar. E igual no es su función, porque parece una institución de naturaleza más académica.

En fin, la decisión de expulsar a ARCA entronca directamente con las intenciones del PP respecto al territorio balear y con la Ley de Turismo General de Delgado, que suprimer cualquier mecanismo de control para los hoteleros. Éstos y el equipo del Consell debieron desayunar tristes el pasado jueves. Los pobres han tenido mala pata: un equipo de investigadores ha encontrado los puertos de Pollentia sumergidos en las bahías de Alcúdia y Pollença. Oh, lo sentimos, a Rotger y compañía les toca actuar: hacer política de verdad en pro del patrimonio. Porque ésta no consiste en dar el visto bueno a todos los proyectos que pasen por las manos de los próceres, con el fin de reactivar la economía. La política de patrimonio, estimado Consell de Maria Salom, no consiste únicamente en autorizar todas las obras y reformas para dar trabajo a los albañiles. Eso ARCA lo sabe muy bien.

Balance final, lector: el PP va teniendo manos libres para aprobar ese hipotético parque temático imaginado en este artículo en el barrio de Santa Catalina. Sí, el asunto es muy grave.

ARCA expressa la seva disconformitat davant el Consell de Mallorca per haver estat exclós de la Ponència Tècnica de Patrimoni

El passat divendres 20 de gener ARCA va convocar una roda de premsa davant Can Weyler, per fer pública la seva disconformitat amb el Consell de Mallorca, per haver estat exclós de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. ARCA va aprofitar per denunciar i demanar que passa amb Can Weyler? On són els doblers que hi havia assignats per a la seva restauració?

ARCA va llegir el següent manifest davant els mitjans de comunicació:

A LA CIUTADANIA DE MALLORCA

Davant l’arbitrària exclusió de l’Associació per a la Revitalització del Centres Antics de la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca:

ARCA, Medalla d’Or de les Illes Balears

DECLARA

Que aquests 25 anys passats i els com a mínim 25 anys  que continuarem en servei absolutament desinteressat al poble de Mallorca en la cura del Patrimoni, han estat i seran un orgull per a la nostra associació.

Que  ha estat especialment satisfactori poder aturar  operacions de destrucció del Patrimoni  i poder així garantir la preservació per a la posteritat: p.ex. la protecció de Sa Gerreria,  les Torres del Temple, El Jonquet, la Soledat, Cas Senyor (Calonge), els conjunts d’escars de Sa Ràpita, Conjunt històric d’ Orient, etc.

Deixam constància que s’ha col•laborat sovint, i ho continuarem fent amb tècnics de Patrimoni per fer actuacions de defensa:p.ex. la Torre del Llum d’Alaró, restauració de capelletes, restauració de rellotges de sol, participació a ponències, debats, etc..ARCA, durant aquest 25 anys ha demostrat esser una de les entitats més reivindicatives en vers la defensa del Patrimoni , tan és així que molts de ciutadans si hi ha adreçat per a fer les seves denúncies o queixes. ARCA organitza el FORUM DEL PATRIMONI,  que ajunta a mes de 30 entitats conservacionistes. A mes té persones col•laboradores que vetllen per a la defensa del  Patrimoni Històric. Excloure a ARCA de la Ponència Tècnica és fer fora la veu de molta gent que només els uneix l’estima i defensa del Patrimoni Històric.

ARCA és conscient de la molèstia que significa una associació ciutadana independent per aquells que, amb excuses diverses, volen la destrucció del Patrimoni amb totes les benediccions i sense veus discordants.

Els nous responsables de Patrimoni  del Consell de Mallorca amb la seva decisió provoquen una restricció més de la ciutadania, a la vegada que un suposa un intent de fer callar una de les entitats que mes vegades s’ha alçat en defensa del  Patrimoni i que a ben segur ho seguirà fent, ara mes que mai.

Els greuges a ARCA no tenen importància si ho comparam amb allò que de veres ens preocupa: el Patrimoni de Mallorca en perill.

ARCA des d’aquí crida a la bona gent mallorquina a aixecar la veu sense defallir en defensa de la seva herència col•lectiva: ho poden fer individualment o, si així ho consideren, posant-se en contacte amb ARCA. No dubtin que la nostra entitat continuarà amb la mateixa força o més, instant la protecció i l’estudi del Patrimoni i representant la veu de la denúncia dels abusos i incultura que du a la destrucció dels vestigis de la nostra història.

Una vegada més expressam el nostre agraïment a la ciutadania, a entitats treballadores i generoses, com el Grup d’Estudi de les Fortificacions (també injustament defenestrada de la Ponència ) i especialment als mitjans de comunicació, reducte vital, hores d’ara, per posar en evidència els problemes patrimonials.

ARCA seguirà, no ho dubteu, al servei del Patrimoni i de Mallorca.

Visita a Pedruxella Gran (Pollença)

El passat dissabte 14 de gener ARCA organitza la primera visita de l’any 2012 del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca de Pedruxella Gran (Pollença).

Pedruixella Gran (Pollença).

És una finca de muntanya de 248 hectàrees, situada a 300 metres d’altura sobre la vall d’en Marc. La seva producció es basa en l’oli d’oliva ecològica, produït en aquesta contrada des de fa més de 800 anys. La possessió encara conserva una tafona tradicional: trull i dues bigues de fusta, la única en funcionament de tota Mallorca.

Les cases presenten una darrera gran reforma al segle XIX, però originàriament serien del segle XIII. Com a resta més antiga, es conserva la torre del moros, la qual és al centre d’una de les dues clastres que hi ha a les cases.

Un altre element important de tipus etnològic que presenta la possessió de Pedruixella és un aqüeducte, un dels més grans d’aquesta zona. Possiblement, sigui d’època islàmica i fa 75 metres de llarg per 25 metres d’alt.

Antiga possessió que figura al Llibre del repartiment de Mallorca (1232) com a rafal de Petruixella. L’any 1362 era propietat de Pere Cerdà, sabem que tenia esclaus i es dedicava a la ramaderia ovina, equina i cabrum. El 1562, la propietat passarà de la família Cerdà als Martorell.

El 1615, serà una data important, perquè aquesta serà dividida en dues finques Pedruixella Gran i Pedruixella Petit, la primera propietat de Rafel Martorell i la segona propietat de Joan Martorell. Tot i aquesta divisió, el terme de Pedruixella Gran no es consolidarà fins al segle XIX.

A finals del segle XVII, era propietat de mossèn Rafel Martorell i feia una renda anual de 4.000 lliures. Sabem que en aquesta època hi havia una casa i tafona al seu interior. La seva producció era d’olivars, figuerals, vinya i conreus de cereals i lleguminoses.

A principis del segle XVIII, la font de Pedruixella fou restaurada i canalitzada. El 1708, la seva renda anual havia baixat fins a 305 lliures.

El 1818, la seva extensió es distribuïa en dues quarterades d’hort, dues de sementer, 70 d’olivars, tres d’alzines i 30 de pinars i garrigues.

El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la sisena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 292 hectàrees i el seu propietari era Antoni Pujol, resident a Palma. També ens comenta, que juntament amb Son Marc i ca n’Aixartell, eren les propietats que més oli produïen a Pollença.

El 1884, l’Arxiduc Lluís Salvador ens descriu “...Pedruixella Gran, antic rafal dels temps de la conquesta. És una propietat de construcció anàrquica, però amb una formosa vista sobre la vall. Donem allà amb una antiga torre quadrangular proveïda de barbacanes, i amb una tafona de dues bigues i premsa hidràulica; la torre presenta al costat del petit pati un annex rodó amb una escala. Hi ha als peus de la casa un hortet junt al que s’alcen dues velles edificacions cobertes d’heura, i més enllà una petita font que alimenta un safareig. Un hort amb nombroses pomeres, pereres, cirerers i alguns tarongers ocupen una marjada propera, on en un dels seus extrems s’alça un mur que al temps que dóna suport a la conducció d’aigües de la casa serveix de pantalla de protecció als fruitals. A una cota més baixa s’obri la vall de Pedruixella Petit...”. Die Balearen. Tom 8, pp. 220-1.

El 1994, la seva extensió era de 300 hectàrees i es dedicava a la producció d’oliva i ramaderia ovina.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 13, pàg. 32.

Ruta de pedra en sec

Visitada Pedruxella Gran ens dirigirem fins al Km. 5 de la carretera Pollença-Lluc, on hi ha el famós Pi de Son Grua i d’allà començarem una excursió per la GR-221, la ruta de pedra en sec, que des de Pollença travessa la serra de Tramuntana fins a Andratx.

L’inici de la nostra ruta fou per la denominada vall d'en Marc, que en època musulmana es coneixia com a la vall de Vàritx i que actualment dóna nom a una font, documentada a 1489, situada davant l'entrada de la finca de Son Grua. Aquesta vall canvià de nom al segle XVIII, degut a la possessió de Son Marc, que es situa al marge dret del camí.

Les cases de Son Marc eren una alqueria islàmica anomenades Binitíger, que significa "Amo de Tiger". Les actuals cases es documenten a 1680. Durant el segle XVI, foren de la família Martorell i després passà als Cerdà. Durant el segle XVII fou de la família Marc i la possessió es deia Vàritx d’en Marc. El 1728, els Marc dividiren la propietat en sis parts, llavors es diferenciaren les possessions de Vàritx i Son Marc. Finalment, al segle XIX, el topònim de Son Marc esdevingué com a denominació única. L'any 1863, era propietat de Can Noguer de Pollença. El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la desena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 145 hectàrees i el seu propietari era Joan Noguer, resident a Palma. Des de 1930 és propietat de la família Solivellas-Orell.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 10, pàg. 192.

Fotografies: Benet Bohigas.

ARCA exigeix al Consell que ampliï el nombre d’entitats ciutadanes de defensa del Patrimoni a la Ponència Tècnica de Patrimoni

ARCA durà a terme de manera immediata dues iniciatives per intentar obligar al Consell a rectificar en la decisió d’excloure ARCA de la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell.

Recurs per ampliar el nombre d’entitats defensores del Patrimoni a la Ponència.
Presentarem recurs  contra la decisió de modificar la constitució de la Ponència amb tan sols dues entitats ciutadanes de defensa del Patrimoni. Si es vol democràcia participativa real, el mecanisme és ampliar representació ciutadana, no reduir, com s’ha fet. L’ampliació del nombre de membres de la ponència és una senzillíssima modificació de reglament orgànic que es tramita com un acord de ple, període d'al•legacions i aprovació final. En dos mesos pot estar resolt. És una decisió política. De la mateixa manera que ho han reduït en una decisió, poden rectificar ampliar-lo.

Carta a Maria Salom, presidenta del Consell.
Avui mateix remetrem una  carta a la presidenta del Consell, la Sra. Salom. No deixa de ser una incongruència que durant la seva campanya electoral, a la reunió on va citar a les entitats del món de la cultura, va convocar a ARCA i a la Fundació Amics del Patrimoni (entitat vinculada a ARCA) com  representatives del camp del Patrimoni.  Quin sentit té ara que ens excloguin de la ponència? Com se pot entendre que d’una banda ens demani col•laboració i d’altra ens elimini de l’òrgan de participació?

Contestam les  declaracions del Sr. Barceló, Secretari de Patrimoni.

ARCA considera inconsistents les justificacions del Secretari Tècnic de la conselleria de Cultura i Patrimoni, el Sr. Miquel Barceló argumentant que ningú té garantit un lloc a la Ponència. Ja ho sabem. Però el Sr. Barceló sap perfectament  que l'entitat ciutadana que més iniciatives públiques du a terme amb una actitud vigilant cap a qui governa i tocant tots i cada uns dels aspectes del Patrimoni, és ARCA. A més, també sap que socialment és incomprensible que s’exclogui a l'entitat més activa. La lectura que la societat farà  i nosaltres també és que hi ha por per part de qui governa de que ARCA tengui presència a un òrgan consultiu.
Per a ARCA, participar als òrgans de consulta com la Ponència és una feina democràtica perquè de qualque manera s’exerceix un control sobre qui governa.
No es tracta d’eliminar entitats, es tracta de donar més participació tornant com a mínim al nombre anterior de representants.

Passi el que passi, rectifiquin o no des del Consell, és evident que la veu d’ARCA continuarà amb la mateixa força que sempre per a la conservació i posada en valor del nostre Patrimoni. Si no podem participar i proposar també des de dins, ho farem des de fora amb la mateixa intensitat o més.

ARCA demana control arqueològic de les restes trobades davant Presidència

ARCA vol fer constància de les excavacions que s’estan duent a terme davant la conselleria de Presidència, situada al passeig de Sagrera, 2 (Palma). Durant el transcurs d’aquestes excavacions sabem que s’ha trobat una antiga galeria de volta de canó, que podria ser part de l’antiga murada renaixentista.

ARCA vol saber si aquestes excavacions compten amb els controls arqueològics pertinents i voldríem que se’ns informés del grau d’importància d’aquestes troballes.

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca que desplacin un tècnic per tal d’avaluar la importància de les restes trobades i si és necessari que s’aturi el procés d’excavació.

ARCA també demana ser part interessada d’aquest expedient i que sigui informada de qualsevol decisió.

ARCA indignada per la seva exclusió de l’òrgan de participació ciutadana sobre Patrimoni al Consell Insular de Mallorca

Exigim una rectificació

                                  

Sense cap avís ni explicació, una de les entitats més representativa de la defensa i promoció del Patrimoni de Mallorca, ARCA, ha estat exclosa de la Ponència Tècnica de Patrimoni, òrgan consultiu del Consell Insular de Mallorca on hi tenen cabuda les entitats que representen la ciutadania en la matèria tractada.

ARCA era membre de l’esmentat òrgan des de l’any 1.999.

Ha estat una decisió presa a la nostra esquena sense cap explicació i sense cap justificació.

Per la poca informació que tenim, creim que voler que tan sols hi hagin dues entitats ciutadanes de defensa del Patrimoni representades a la Ponència  és totalment insuficient i és llevar veu a la societat.

ARCA té més de vint anys de història en l’estudi, divulgació i defensa del Patrimoni des de la més estricta independència política. Potser no agrada a qualcú  la nostra actitud crítica, però constructiva. Però no tenim cap dubte que el Pastrimoni ho necessita. Excloure la nostra entitat s’ha de interpretar com un intent de callar una veu crítica i independent

Entenem que cal una rectificació i manifestam la nostra indignació davant una decisió injusta.

Necrològica

Ha mort el nostre soci En Gori Puigserver Arbona, de Sòller, als 75 anys. Recordam, en aquests trists moments, tota la saviesa constructiva i, molt especialment, l’entusiasme contagiós que tenia En Gori pel Patrimoni de Mallorca i les seves tècniques ancestrals.
 

En Gori havia crescut amb el tacte de la pedra, de la terra, del guix, de tots els materials de Mallorca, amb els que els segles i els homes com ell  han cisellat la meravella de la nostra herència arquitectònica. No debades va formar part de la desapareguda -i avui més que mai enyorada- Confraria Guillem Sagrera que conservava, com un tresor, els secrets ancestrals d’aquells cents de mestres d’obres, humils, savis i honrats, que han viscut i treballat en aquesta terra, les obres dels quals encara admiram, especialment pel seu anonimat, el seu voler passar dessapercebuts i el seu treball marcat perquè només tingués la signatura d’allò ben fet.
 

Sempre que ARCA necessità en Gori el va tenir per donar un consell, una opinió, per ajudar, per cridar l’atenció sobre qualque problema relacionat amb el Patrimoni o qualque malifeta.
 

Amb molta de raó l’esquela mortuòria pregona “Gori Puigserver, mestre d’obres”, perquè el treball, la suor i la saviesa que vénen de la pròpia terra i que a ella tornen, constitueixen, tot plegat, un dels títols més nobles que pot assolir una persona.

Descansi en pau.

Palma, 11 de gener de 2012

ARCA presentarà el llibre El patrimonio desaparecido de Palma

L'editorial Temporae i Xavier Terrasa col·laboren en l'edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma. És un llibre fotogràfic, amb prop de 200 imatges, on es pot veure quina ha estat l'evolució de la ciutat de Palma durant els darrers 100 anys i quines han estat les conseqüències d'aquest progrés. Al darrera queden, molts d'edificis que han desaparegut, a l'igual que les antigues murades o els antics carrers de Ciutat.

Un patrimoni desaparegut ens ha de fer reflexionar sobre la importància d'aquest, des del punt de vista econòmic, social i cultural, i on la nostra societat d'aprendre de les errades del passat.

El patrimonio desaparecido de Palma suposa una tornada al pasat que farà sentir nostalgia als autòctons de l’illa i als amants de la història en general. És un llibre que pretén rescatar imatges de la memòria que, per desgràcia, mai més es podran tornar a contemplar.

El seu autor, Xavier Terrasa García, endemés de ser llicenciat en història i investigador, té una sensibilitat especial amb el patrimoni de la seva terra. No en va treballa com a gestor cultural d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), entitat dedicada a la conservació, preservació i difusió del patrimoni de Mallorca. Ha escrit aquest llibre amb l’ànim de recuperar el llegat que construiren en el pasat els nostres avantpassats i gaudir d’aquella Palma perduda a través de fotografies.

L’absència de sensibilitat històrica ha provocat una gran pérdua cultural. El que queda ara és tenir presents les equivocacions del pasat per a el futur i saber que existeixen altres alternatives d’expansió que no destrueixen, sinó que respecten i conserven el patrimoni heredat.

El més destacat d’aquest llibre són les quasi dues-centes imatges del municipi de Palma. A través d’elles observam els béns culturals desapareguts i podem fer la comparació amb els elements moderns del present. Altres vegadess, aquells monuments antics han estat canviats d’ubicació.

L’autor estructura el llibre en deu capítuls per a abordar escrupulosament tots els elements arquitectònics. Es deté en els casals, les muralles, el patrimoni religiós i el popular, les panoràmiques, l’arquitectura singular, les seves places i carrers, els monuments que hi ha en elles, algunes peces de museu i, per últim, en les possessions.

El lector descobrirà entre aquestes pàgines els antics casals de Can Verí o Can Puigdorfila, autèntiques joies en quant a cases pairals es refereix o als molins que ja no es troben tot i a l’importants que foren en altres temps. Terrasa recorda la muralla que envoltava la ciutat i que estava intacta a principis del segle XX, els convents desapareguts per la crispació político-religiosa i alguns edificis emblemàtics com el conjunt modernista compost por el cafè restaurant La Alhambra, el teatre Líric i el Grand Hotel del mateix nom. També aborda les reformes del centre històric que afectaren a carrers, places i monuments. I per últim, es recrea en el patrimoni popular i les possessions. Qualque exemple és Son Fortesa, antiga alqueria islàmica que passà a mans dels Safortesa després de la conquesta. Durant cinc segles sofrí distintes reformes arquitectòniques i, finalment, fou derruïda en 1994.

El llibre ofereix un viatge apasionant amb billet només d’anada: cap al pasat. Sabem que no defraudarà als seus viatgers.

Més informació a:  http://www.facebook.com/pages/Temporae/156236751144572?sk=wall

Preocupació a ARCA per l'orientació de l’Avantprojecte de Llei del Turisme

De d’ARCA hem presentat al•legacions a l’avantprojecte de Llei del Turisme de les Illes Balears.

Les nostres AL•LEGACIONS s’han d’entendre com un esforç des de la nostra Associació i des de la vessant de la protecció del patrimoni cultural per revaloritzar tot el patrimoni cultural balear com a un motor més de l’economia i, en particular, de la diversificació turística.

A tot el text de proposta de llei, en cap moment es considera que el Patrimoni Cultural (Històric, Etnológic, arquitectònic...) i, per suposat, el Patrimoni Natural, hagin de ser la locomotora i l’atractiu pel turisme i per tant la seva preservació, conservació i manteniment, una prioritat. Aquest criteri el trobam a faltar amb tot el seu pes en aquest Avantprojecte i això la fa insuficient per al futur econòmic real de les Illes Balears, si no perillosa.

ARCA percep que hi ha errors d’estratègia i actuacions permeses o facilitades per aquest Avantprojecte, que serien contraproduents per al futur turístic, i per tant econòmic de les Illes Balears.

La paraula Patrimoni no apareix en cap moment

En cap moment al text de l’avantprojecte es citen les paraules “Patrimoni” ni tan sols “Paisatge”. En cap moment s’adverteix i es prenen mesures per evitar la pèrdua de personalitat del nostre entorn, que és allò que ens fa únics i atractius i per tant competitius.

Tan sols s’utilitza l’eufemisme “Recursos Turístics” on hen de suposar que estan implícits els valors patrimonials i naturals. Aquest eufemisme no només no és suficient sinó que amaga una subordinació del nostre Patrimoni als interessos de la indústria turística, no sempre coincidents amb els interessos generals,.

Afavoreixen noves empreses sense criteris conservadors.

És negatiu tot allò que amb l’excusa d’afavorir l’instal.lació d’empreses turístiques, posi en perill el Patrimoni Cultrural, històric i etnològic o el paisatge natural  que fins ara hem aconseguit mantenir. Sense dubta és negatiu pel propi turisme i el futur econòmic de la nostra terra.

Per això i per altres motius són especialment preocupants els següents paràgrafs:

1.“En lo que se refiere a los establecimientos de alojamiento de turismo rural …… se permiten este tipo de establecimientos en cualquier clase de suelo rústico con independencia de su grado de protección sin que sea necesaria la declaración de interés general.”

A criteri d’ARCA, la supressió de d’interès general no altera en res les condicions de conservació i intervenció dels béns integrants del patrimoni històric i posa en greu perill aquells elements que hagin passat per alt a la hora de elaborar els catàlegs d’elements protegits.  I això no afavoreix la seguretat jurídica, ara tan predicada.

2-Cuando por la singularidad, importancia y significación de un proyecto de arquitectura o ingeniería elaborado por arquitectos, ingenieros o artistas de afamado renombre y prestigio internacional, resultase un marcado interés y una notoria conveniencia por el atractivo que pueda suponer para la isla en que estuviese proyectado, el Consejo de Gobierno de las Illes Balears previo expediente motivado podrá dispensar a dicho proyecto del cumplimiento de cualesquiera de los parámetros que les fueran de aplicación.

Segons ARCA, es permetria una “dispensa normativa” que ataca els més elementals principis generals del dret: la generalitat de la llei, la igualtat i la no discriminació. A més no garanteix en realitat un llegat patrimonial. Basta veure la oposició que ha suscitat antre els professionals del sector.

Noves propostes que plantejam des d’ARCA

A)     Flexibilitzar el codi tècnic de l’edificació per a edificacions anteriors a 1950 de manera que se garanteixi la conservació dels mètodes i materials constructius i en conseqüència l’autenticitat de l’espai, lloc o edifici, sense merma de la seguretat per a les persones.

B)     Facilitar i promoure projectes d’adaptació per a visites de caràcter patrimonial dels espais, llocs o edificis abandonats i tal vegada sotmesos a perill d’especulacions futures. Per exemple el Fortí de Illetes i el Fortí de na Baiana.

C)     Considerar que el paisatge rural producte de l’atenció dels petits productors agrícoles, molts d’aquests, particulars sense un interès comercial,  mereixen la cura de les Administracions turístiques. Per exemple, quantes vegades no s’ha posar en relleu que els camps d’ametlers florits (Santa Agnès de Corona, Raiguer de Mallorca) són un reclam i un atractiu turístic de primer ordre. De qui depenen? Probablement amb la llei amb la mà, un propietari podria arrabassar-los tots i encara tendria ajudes o facilitats per transformar la finca rústica en un altre tipus d’explotació o fins i tot en alguna construcció…potser fins i tot propiciada per la literalitat de l’Avantprojecte! Cal considerar una aplicació de les experiències de “custòdia del territori” fetes en el marc de la política agrària comuna a experiències semblants en la “custòdia del patrimoni cultural”.

Necessitat de consens. No es pot imposar

ARCA considera que s’ha de reflexionar, a propòsit d’aquest Avantprojecte per adoptar les grans decisions de govern per consens de forma que pugui tota la societat sentir-se implicada en el programa de govern (ara que corren uns temps que més que mai es necessitat unitat d’acció i reforçar els lligams entre tota la societat).

En resum

Si volem que el turisme es reguli perquè tengui futur, posem la protecció del Patrimoni en la seva locomotora. Però tot, des del més senzill fins al més monumental i per suposat el natural; ambdós són cares d’una mateixa moneda.

ARCA demana que es retirin uns pannells desproporcionats a la casa natal de la beata Santa Catalina Thomàs (Valldemossa)

ARCA vol expressar la seva disconformitat sobre el tamany i color dels pannells informatius que s’han col•locat a la casa natal de la beata Santa Catalina Thomàs a Valldemossa.

La nostra entitat creu que és desencertada la col•locació a ambdós costats de l’interior de la capella de quatre pannells informatius en diferents idiomes. El color dels pannells llueix molt en un espai transparent i blanquinós com és aquesta capella. Però també cal assenyalar, que el tamany dels pannells ocupen els dos murs laterals d’aquest espai dedicat a la Beata.

La beata Santa Catalina Thomàs és un símbol de Valldemossa, lloc on va néixer, però també de tota Mallorca. Creim que és important conéixer aspectes de la seva vida i obra a la seva casa natal, però aquesta informació es pot focalitzar d’una altra forma, sense que sigui tant impactant des del punt de vista visual i col•locant-se en un altre indret de la capella.

Demanam als responsables d’aquesta capella, que són el Bisbat de Mallorca i el rector de la parròquia de Sant Bartomeu de Valldemossa, que situin aquests pannells informatius en un altre indret, per tal de no fer malbé la imatge d’un indret tant sigunlar, que ret homenatge a un dels personatges més admirats i honorats de Mallorca.