ARCA DEMANA UNA PROTECCIÓ ELEVADA DEL PARC DE LA MAR A LA FITXA DE CATÀLEG.

EL PARC HA DE TENIR UNA CERTA FLEXIBILITAT EN DETERMINATS ELEMENTS; PERÒ DE CAP MANERA HA DE PERDRE ELS TRETS ESSENCIALS DE LA SEVA CONCEPCIÓ

 

 

PERE NICOLAU HA COL.LABORAT AMB ARCA EN LA REDACCIÓ DE LA PROPOSTA DE LA FITXA DE CATÀLEG

El Projecte de Parc de la Mar, dissenyat pel grup Zócalo i guanyador del concurs convocat l’any 1977 per l’Ajuntament de Palma, és un element paisatgístic i arquitectònic únic que ha de ser reconegut per la seva gran qualitat conceptual en tots els detalls. El Parc va ser inaugurat l’any 1984.

ARCA ha comptat amb l'ajuda d’un dels autors del projecte, l’arquitecte Pere Nicolau per a poder presentar una proposta completa de fitxa de catàleg per a ser inclosa al catàleg municipal d’elements protegits.

Ara, l’Ajuntament obri un procés d’estudi en base al nostre document i una vegada sigui aprovat, servirà de base per a qualsevol intervenció que es necessiti fer a aquell espai principal de la nostra ciutat.

EL PARC SUBORDINAT AL QUE JA EXISTIA: EL CONJUNT MONUMENTAL DEL CENTRE HISTÒRIC I L’AUTOPISTA

El Parc va ser concebut per donar protagonisme a l’espectacle que s’obre passat el bastió d'en Berard, la contemplació de la façana monumental del Centre Històric amb la Catedral, l’Almudaina i el Palau Episcopal com a edificis centrals.

Es va recuperar el reflexe de la Catedral a l’aigua de la mar amb la creació del llac i es va integrar l’existència de l’autopista, passada la qual es preveia, i potser es realitzi en qualque moment, la segona part del Parc de la Mar.

CADA DETALL ESTÀ PENSAT

La geometria, l’orientació de les peces de marés del trèspol, el seu tamany, l’orientació, els bancs originals, les files de palmeres i no un altre arbre, la pinada per tapar l’edifici d’habitatges militars, ara ja derruït, les fites escultòriques, els fanals...

LA FITXA DE CATÀLEG PERMETRÀ MODIFICACIONS QUE NO AFECTIN AL MÉS ESSENCIAL

Està clar que un parc d’ús ciutadà ha de contemplar petites modificacions, reparacions i substitucions ja que el pas del temps i, de vegades uns usos intensos, li provoquen desperfectes. No obstant això, al nostre criteri una protecció elevada del Parc és compatible amb aquest fet. Al contrari, si no s’afronta ara aquesta tasca de protecció, el Parc podria degenerar per intervencions desafortunades que haurien provocat una pèrdua d’un conjunt únic com és el nostre Parc de la Mar.

PRODUCTE D’UNA LLUITA CIUTADANA

A la proposta de fitxa de catàleg hem incorporat una memòria de la història, on està inclosa la reivindicació ciutadana, aquella exitosa campanya amb el lema Parc sí, parking no.

Des d’ARCA confiam que aquesta catalogació sigui estricta i arribi a bon port.

Lamentam una nova demolició al barri del Terreno.

Avui s'ha atorgat la llicència de demolició

Lamentam la demolició del carrer del Polvorí núm. 22. És una de les casetes que hi ha a aquest carrer singular del Terreno, de pujada cap a una de les portes d'accés al bosc i castell de Bellver. Aquestes petites edificacions són bastant característiques en aquella zona i dels pocs exemples que resten.

ARCA s'ha pronunciat en contra a la Gerència d'Urbanisme

Avui, a la reunió del Consell de Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma s'ha atorgat la llicència de demolició d'aquest immoble.

ARCA ha llegit un text per fer constar en acta de la pèrdua de personalitat del barri i el dèficit de la protecció del Patrimoni més humil de la ciutat.

ARCA advoca per una protecció real i efectiva del Patrimoni més humil

Ens preocupa la despersonalització del conjunt del barri del Terreno i la pèrdua de les seves diferents singularitats.

Aquestes casetes mereixen una protecció ambiental, que permet fer millores substancials a la seva habitabilitat, però garanteix la preservació del paisatge urbà.

Errades greus al canvi del nom d'alguns carrers de Palma.

Han de mantenir-se els carrers de Gabriel Rabassa, Almirall Churruca i Almirall Gravina

ARCA adverteix que el motiu pel qual es varen atorgar carrers als almiralls Churruca i Gravina no tenia res a veure amb nom de vaixells, per tant de cap manera se pot veure cap connotació franquista a la seva designació.

Aquests dos carrers es varen nomenar l'any 1942 en record d'aquells marins que varen morir a la batalla de Trafalgar, així consta als documents històrics dels quals els adjuntam fotografia.

 

Gabriel Rabassa defensor del Patrimoni
 

De la mateixa manera el carrer a Gabriel Rabassa va ser atorgat pel fet d'haver impulsat la protecció del Patrimoni dels Molins de Mallorca. De fet va ser pioner i fundador de l'Associació d'Amics dels Molins i un home fomentador de la cultura de les Illes. Intentar recercar passats vinculats a la Falange, es podria fer també a altres insignes mallorquins amb obra literària en català que, evidentment no duria enlloc.

A criteri d'ARCA els carrers que varen ser atorgats com homenatge a aquells que ajudaren a instaurar o mantenir el règim franquista, han de ser retirats de la guia de carrers.

Ara bé, una vegada feta durant bastants d'anys aquesta tria i modificació, s'ha d'anar amb molta cura, ara, en la darrera decisió de Cort perquè es pot caure en un revisionisme molt equivocat. De fet hi ha, a hores d'ara aquestes tres errades, que per ara hem trobat i consideram s'hi han de subsanar urgentment.

ARCA presenta al·legacions al parc fotovoltaic de Son Bonet i demana que es tenguin en compte els seus valors patrimonials i paisatgístics.

ARCA va més enllà de la parcel·la num 1, consideram que les altres parcel.les afecten al patrimoni històric i arquitectònic que conformen els edificis de Son Bonet.

El passat 12 de març ARCA va presentar en temps i forma les seves al·legacions al projecte de parc fotovoltaic de Son Bonet, tota vegada que l’execució d’aquest projecte afecta el patrimoni cultural illenc situat al terme de Marratxí. ARCA considera així mateix que la proposta de Parc Fotovoltaic de Son Bonet no és apta de ser considerada com a «projecte industrial estratègic», tota vegada que hi manquen tràmits essencials com ara els informes de la Comissió Insular de Patrimoni, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears o la llicència d’obra municipal, tots ells preceptius d’acord amb la normativa vigent.

Per tot això i sense perjudici de les reivindicacions veïnals que de manera legítima reclamen la protecció del camp núm. 1 o solar lliure d’accés, ARCA demana que s’estimin les al·legacions presentades i que es tengui present l’amenaça que, en cas que el projecte d’AENA vagi endavant, la instal·lació del parc fotovoltaic comporta per als elements patrimonials de l’aeroport de Son Bonet, tots ells inclosos al Catàleg d’Elements d’Interés Artístic, Històric, Ambiental i de Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Marratxí i la protecció dels quals té un valor jurídic reconegut a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. Immobles com la torre de control, la terminal aeroportuària, els edificis destinats a oficines, els hangars i altres construccions auxiliars són recollits en aquest Catàleg i defensats amb arguments jurídics i patrimonials a les al·legacions presentades. A judici d’ARCA, la instal·lació del solar fotovoltaic previst per AENA posa en perill no únicament la zona actualment oberta als veïnats, sinó també tots i cadascun d’aquests elements, que perdrien el seu caràcter i que resulten incompatibles amb els usos aeroportuaris i patrimonials derivats de les instal·lacions de Son Bonet.

ARCA recorda que estam parlant del primer aeroport de Mallorca, inaugurat l’any 1921 i que de llavors ençà i fins a l’any 1960 ha compatibilitzat els usos militars i comercials, amb un paper rellevant en la història de l’inici del turisme a les nostres Illes. Un bagatge i una història dels quals AENA forma part i que la instal·laci´´o d’aquests solars desvirtuaria de manera irreversible. En conseqüència ARCA demana que, juntament amb les justes reivindicacions veïnals, les institucions de les Illes Balears tenguin també present el component patrimonial i cultural de l’aeròdrom de Son Bonet, un llegat que cal reconèixer i protegir en la seva justa mesura per a coneixement de les futures generacions i que no pot ser sacrificat ni menystengut per un projecte que amenaça, una vegada més, el patrimoni històric i cultural de les nostra Comunitat Autònoma.

Per últim ARCA vol fer constar que aquest conflicte s’emmarca en el debat al voltant d’aquestes instal·lacions, mancades d’una regulació gairebé absoluta pel que fa a la seva ubicació i característiques, un debat que les institucions i la societat ha d’afrontar amb una normativa rigorosa i clara, en benefici de les energies netes i la transició ecològica però també cercant l’equilibri que compagina el desenvolupament i els avanços socials amb el respecte a la cultura i el patrimoni en què aquests es desenvolupen.

ARCA demana la catalogació del Parc de la Mar.

El Parc de la Mar és més que un parc, és un símbol d’una qualitat de disseny i integració arquitectònica notable a un entorn d'alt valor patrimonial

 

Ara es preveuen modificacions que podrien alterar el disseny original, com ampliar jardineres i reduir passeig o modificar mobiliari i il·luminació. Aquestes modificacions no poden estar únicament subjectes a criteris puntuals de tècnics o polítics, han de ser intervencions absolutament respectuoses amb el projecte original que ha rebut reconeixement fins i tot internacional.

No hi ha dubte que l’estat de conservació del Parc de la Mar, especialment del seu trespol, necessita feines de manteniment i reparació i substitució, però des d’ARCA consideram que qualsevol intervenció ha d’estar amparada per una fitxa de catàleg que recolli tots els seus valors de disseny i el seu contingut en obres d’art.

El mobiliari urbà que pugui contenir el Parc de la Mar, ha de ser de qualitat que es mereix aquest indret únic i també respondre als criteris de la fitxa de Catàleg.

Tenim, a més la sort, de que podem comptar amb la opinió d'alguns membres de l’equip redactor del projecte i, acollint-nos a la seva autoria, consideram que pot ser molt valuosa la seva opinió i criteri.

ARCA ha fet aquestes consideracions durant la reunió de la Comissió de Centre Històric celebrada avui dimarts.

L’incivisme s’escampa per Palma

El nou atemptat contra el Patrimoni, en aquest cas personalitzat a la figura de Jafudà Cresques, ve a sumar-se a les anteriors

 

No es pot desvincular aquesta agressió, a criteri d’ARCA a la manca d’efectivitat en l’esborrada de les pintades vandàliques de tota la ciutat.

ARCA demana que s’investigui l’autoria d’aquest nou fet vandàlic i la restitució urgent al seu estat original.

Aquesta escultura, obra de l’artista María Isabel Ballester, va ser una iniciativa d'ARCA Llegat Jueu, la comunitat Jueva de les Illes Balears i l’Ajuntament de Palma. Jafudà Cresques fou un cartògraf del Call jueu de Palma durant el S.XIV i obtingué un reconeixement mundial per la seva feina, on cal destacar l'Altles Català (1375).

Des d’ARCA pensam que l’Ajuntament de Palma ha de ser conscient de la gravetat del problema de les pintades vandàliques i que el fet que es manteguin durant mesos i anys afavoreix a que es facin més. Està clar que les mesures adoptades fins ara per combatir-les són insuficients i basta veure que la murada de Palma continua plena d’agressions amb pintura i es segueixen realitzant.

Des d’ARCA pensam que de la mateixa manera que des de la Regidoria de Cultura s’ha demostrat efectivitat per fer netes les darreres agressions a escultures, des del consistori, s’hauria de demostrar la mateixa eficàcia per restituir la dignitat a la imatge de tota la ciutat, que és el nostre major Patrimoni. Per desgràcia fins ara no s’han donat les passes efectives i necessàries.

ARCA manifesta el seu rebuig a l'acció vandàlica patida pel bust en memòria d'Aurora Picornell ubicat al passeig del Born del Molinar.

Demanam la investigació dels fets i la restitució de l'escultura al seu estat original amb la intervenció de l'Ajuntament de Palma de manera ràpida. 

L'incivisme i la intolerància no han de tenir cabuda a la societat. La falta de respecte a símbols que es mereixen un homenatge, com és el cas d'Aurora Picornell, ha de ser netejada el més aviat possible.

 

 Fotografia: Miguel Reyero.

ARCA DEMANA LA CATALOGACIÓ URGENT D'UNA CASA A SA COLÒNIA DE SANT JORDI (SES SALINES).

Per escrit, via correu certificat, l’Associació ARCA, que defensa la conservació del patrimoni cultural de Mallorca, demana a l’Ajuntament de ses Salines que catalogui urgentment una casa xalet de gran valor patrimonial i que potser corri perill atesa la normativa i els interessos de la propietat. Es tracta de la casa de Carrer Ponent, 7, de sa Colònia de Sant Jordi, ben devora la costa i amb escar, cantonada del carrer Pescadors i Cabrera.

És una casa xalet d’estiueig anomenada Can Sitjar, construïda a principis dels anys 20, amb una vista immillorable, un escar, i una tipologia constructiva especial, singular, exemples de la qual n’hi ha pocs i que mereix protecció.

Recordam que sa Colònia de Sant Jordi té un patrimoni històric molt apreciable i una història enorme amb arrels talaiòtiques, púniques, d’arqueologia industrial (amb sa Salinera i construccions de pescadors), agrària (colònia agrària i finca de Joan March, S’Avall i jardí botànic) i construccions d’estiueig de diferents tipologies.

Tot això en un entorn natural d’especial interès i de gran valor paisatgístic, marítim i mediambiental.

Per tot plegat el casal o xalet del carrer Ponent, 7 mereix la protecció urgent, per evitar qualsevol temptació d’esbucar-lo o de fer-hi una construcció que n’alteri el paisatge marítim i costaner, especialment valuós.

ARCA demana que s'aturi la col.locació de prefabricats a imitació de paret de pedra a la carretera de Sóller.

És un atemptat contra la història i el paisatge.

La qualitat paisatgística està també en els petits detalls.

ARCA considera que la instal.lació d'un model de guardarail prefabricat imitació de paret de pedra és un atemptat contra la història i el paisatge i potser contra la pròpia declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Serra de Tramuntana.

Resulta incongruent que un departament del Consell de Mallorca promogui l'Observatori del Paisatge i un altre departament, faci malbé aquest propi paisatge amb un element d'imitació vulgar.

Argumentar que és per estalviar temps i doblers i que això ho digui qui regenta l'administració és un agravi contra els particulars que estan obligats a reconsruir marges i parets seguint els cànons de la metodologia, l'estética i l'autenticitat.

Per tant ARCA demana que s'aturi aquest desgavell i que se prohibeixi en un futur fer ús de prodeciments similars a l'illa. No podem perdre autenticitat, paisatge i història perquè uns responsables actuin sense criteri respectuós cap al Patrimoni. Sentar aquest precedent seria molt greu.

ARCA demana que se plantegin alternatives serioses i que la decisió sigui consensuada i respectuosa amb el paisatge, l'autenticitat i el Patrimoni.

ARCA REBUTJA EL PROJECTE DE PARC FOTOVOLTAIC A SON BONET I DEMANA QUE S'ESTUDIÏN ALTERNATIVES A LA SEVA UBICACIÓ.

Mitjançant aquest comunicat ARCA vol manifestar el seu rebuig al projecte de parc fotovoltaic a Son Bonet, promogut a instàncies d'AENA amb la intenció que subministri el 40% de l'energia que consumeix l'Aeroport de Sont Sant Joan i que suposarà l'eliminació de l'única zona verda compresa entre es Pla de na Tesa i es Pont d'Inca, amb el consegüent perjudici que això suposarà per a veïns i vianants de la zona. 

El projecte s'ubica a més en una zona d'alta densitat poblacional, amb el consegüent impacte paisatgístic i mediambiental que l'estesa de les plaques suposarà per a veïns i residents. No debades parlam d'una ocupació de gairebé 20 hectàrees de terreny dividida en cinc parcel·les o solars fotovoltaics, la major de les quals es correspon amb l'esmentada zona verda, l'única de què disposen els veïnats dels nuclis urbans del Pont d'Inca i es Pla de na Tesa en tot el terreny, actualment ocupat per les instal·lacions de l'aeròdrom de Son Bonet.

ARCA considera que el canvi cap a les energies renovables i la transició energètica, un dels punts recollits als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU per a 2030, és del tot urgent i necessari, però que no s'ha de fer a qualsevol preu. En aquest sentit manifesta la seva preocupació per l'ocupació sovint indiscriminada i sense cap mena d'ordenació de sòl rústic a Mallorca per ubicar-hi parcs fotovoltaics, amb el consegüent perjudici al territori i al patrimoni de l'illa. En el cas concret de Son Bonet, a més, s'hipoteca l'únic espai verd d'aquesta zona de Marratxí, que a la pràctica constitueix l'única contraprestació que tenen els veïnats d'ençà l'expropiació dels terrenys per construir-hi el que va ser primer aeroport de Mallorca i actualment aeròdrom dedicat a la pràctica esportiva i comercial de l'aviació.

ARCA entén també que allò el més lògic seria ubicar la instal·lació en una zona el més propera possible a l'Aeroport de Sont Sant Joan, a fi d'evitar els elevats costos que comporta el transport de l'energia obtinguda fins a les subestacions o punts de subministrament. Sol·licita, doncs, que AENA reconsideri les seves pretensions de construir un parc fotovoltaic en aquesta zona de Marratxí i fa costat les reivindicacions dels veïnats expressades a través de la plataforma ciutadana pro Pulmó Verd, que ja ha expressat públicament la seva oposició a l'esmentat projecte. Demana a més a més a l'Ajuntament de Marratxí que s'hi oposi clarament i que eviti d'aquesta manera allò que, en cas de dur-se a terme, comportarà la desaparició de l'única zona verda transitable en tota aquesta àrea, l'ocupació fotovoltaica de la qual esdevendria, amb tota seguretat, irreversible.

ARCA vos desitja un Feliç Any Nou 2021!!!!

 

ARCA vos desitja unes bones festes!!!!

 

ARCA demana al Consell de Mallorca la declaració com a BIC per a la Central Tèrmica d'Alcúdia.

ARCA com a entitat que vetla per la defensa i la conservació del patrimoni històric i cultural de Mallorca s'ha adreçat al Consell de Mallorca per a que inicïi amb procediment d'urgència la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) per a la Central Tèrmica d'Alcúdia.

Valors culturals

ARCA vol destacar els valors culturals que presenta la Central Tèrmica d'Alcúdia tal i com es reconeix al Pla Nacional de Patrimoni Industrial, on destaca que s'ha de conservar el bé cultural. Endemés un estudi encarregat a professionals externs recull detalladament els valors a preservar i la descripció física de l'immoble.

Col·laboració ciutadana per a la conservació del patrimoni cultural

L'interès d'ARCA esdevé de la preocupació dels experts i dels socis de la nostra entitat sobre l’estat pèssim de conservació de la Central Tèrmica d'Alcúdia que té origen en múltiples causes, una d’elles la deixadesa de la propietat i l'absència d’intervenció de les Administracions.

ARCA recorda al Consell de Mallorca que té la potestat reglada per a la declaració i delimitació de BIC's

ARCA vol recordem a tal fi que la declaració de BIC (o de bé catalogat, igualment) és una potestat pública reglada, no discrecional, sinó que parteix de conceptes jurídics indeterminats, elements que s’hauran de determinar adequadament i amb participació dels perits i tècnics adients, amb contradicció amb les parts interessades, naturalment.

Així ho avala la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears (12/1998, de 21 de dsembre) i que ha estat ratificat per sentpencies del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears. 

ARCA demana que es realitzin mesures provisionals o cautelars de forma immediata

ARCA demana que es duguin a termemesures cautelars pertinents, tal i com està previst en la legislació invocada (per exemple les mesures estrictes de manteniment i seguretat per evitar la degradació de l' immoble) i que s'inspeccioni el compliment d'aquestes mesures cautelars o provisionals necessàries per a la conservació adient del conjunt immobiliari.

ARCA també s'ha adreçat a l'Ajuntament d'Alcúdia per a interessar-se sobre la situació urbanística de la Central Tèrmica d'Alcúdia

ARCA ha demanat al consitori alcudienc per l’estat urbanístic de la parcel·la, en concret, de si hi ha o no formulades llicències o instàncies sobre la zona que l’afectin. 

  

ARCA vol recordar a l'Ajuntament d'Alcúdia que la zona i l’immoble tenen també un caràcter medi ambiental i paisatgístic per trobar-se llindant a zona de costes i zona portuària i per l’aplicació de la normativa de residus.

La zona sobre la qual se demana informació i actuació municipals (Central Tèrmica d'Alcúdia) forma part de l’Àrea d’Intervenció Paisatgística V delimitada pel Pla Territorial de Mallorca que preveu que s’han de desenvolupar mitjançant un pla especial. Així ho estableix la Norma d’ordenació PTM 39.

Visita a Son Espanyolet. ANULADA.

Sentim informar-los que la visita prevista per demà dissabte 19 de desembre al barri de Son Espanyolet queda ANULADA degut a l'alt nivell d'incidència de contagis acumulats durant les darreres dates provocats per la COVID-19  i a les conseqüents restriccions imposades pel Govern de les Illes Balears en relació a les reunions externes de més de 6 persones. 

Més endavant els hi informarem de noves dates per a poder realitzar aquesta visita guiada. 

Aprofitam per a desitjar-los que tenguin un Bon Nadal!!!!

 

ARCA celebra la catalogació definitiva del Velòdrom de Tirador al Ple de l'Ajuntament de Palma.

El Ple de l’Ajuntament de Palma d'ahir dijous 17 de desembre aprovà definitivament la catalogació del Velòdrom de Tirador, culminant així l’aprovació inicial d’Urbanisme del passat mes d’abril. Ha sigut aprovat per tots els grups municipals i no ha comptat amb al·legacions durant el període d’informació pública. La catalogació abasta la pista i grades (1903), així com la tribuna o Xalet (1918), dissenyat posteriorment per Gaspar Bennazar.

 

Així culmina la seva inclusió de Tirador en el Catàleg de béns i immobles protegits de Ciutat i esdevé un dels primers elements de caire esportiu que ho aconsegueix, juntament amb el poliesportiu del carrer Ticià (1996) i les instal·lacions del Mallorca Tenis Club (1964). Però Tirador esdevé excepcional en ser una de les relíquies esportives més antigues del món i antic estendard de l’esport mallorquí: la catedral del ciclisme, una referència històrica i social que transcendeix el context esportiu.

Des d’ARCA valoram positivament la culminació del procés i que Cort incorpori al seu catàleg elements d’àmbits claus en la nostra societat però encara poc valorats, com l’esportiu. Però cal recordar que el tràmit fou anunciat en 2015: una espera excessiva, a més de la degradació, falta de manteniment i ocupació que ha sofert la instal·lació municipal. En altres casos aquesta lentitud i inoperància ha causat greus pèrdues patrimonials, fet que ARCA sempre ha denunciat.

La catalogació és una passa positiva, però la preservació total no ha finalitzat: manca el projecte de rehabilitació i executar les obres per incorporar-lo al futur Bosc Urbà, amb avantprojecte des de 2015 i ja iniciat al veí Canòdrom.

Catalogació, també per iniciativa d'ARCA de la façana d'un edifici de Gaspar Reynés al carrer  Bisbe Massanet

El mateix Ple municipal també aprovà la catalogació d’un altre element: la façana de l’immoble del carrer Bisbe Massanet 22, construït el 1904 pel mestre d’obres Gaspar Reynés Coll i destacat exemple dels primers edificis aixecats a l’Eixample de Palma. Tot i la bona nova, des d’ARCA lamentam que el consistori no hagués actuat abans per aturar la demolició de l’edifici i salvar-lo en la seva totalitat. Volem recordar que ARCA va demanar la seva inclusió íntegra al catàleg ja fa uns anys.

ARCA demana vigilància i futur per a la possessió de Son Reus, com a element històric propietat de l’Ajuntamemt de Palma.

ARCA demana una vigilància efectiva per evitar més expolis a Son Reus i pensar usos adients que garantitzin un futur digne per aquestes cases de possessió i el seu terreny agrícola.

  

D'ençà la pèrdua de dues places de jardiner o empleat d'EMAYA les Cases de Son Reus de baix, propietat de l’Ajuntament de Palma des de l’any 1975, s'han anat degradant paulatinament. Actualment es troben en un estat lamentable fruit d'aquesta manca de vigilància i de l'absència de criteri d'utiltizació suposant, en part, la pèrdua de béns mobles (i d'altres tipus) de la possessió (i de l'Ajuntament, perquè servia de magatzem).

La deixadesa de l’Ajuntament de Palma i la manca de vigilància costa molts de doblers públics

L'Ajuntament de Palma ha d’aprendre de les seves errades i aquesta és una molt greu: la deixadesa en la gestió del propi patrimoni, que és el patrimoni de tots. Lamentablement, no és l'únic cas.

Avui volem denunciar l'abandonament de Son Reus, que ha perdut el seu jardí víctima del vandalisme i les unitats de camions de bombers dipositats allà han estat expoliats peça a peça. Ens consta que documentació acumulada dins l’immoble ha estat cremada a un incendi i no sabem si hi havia o no res de valor. Tot això als darrers anys. 

 

La primera norma de gestió ha de ser conservar i vetllar, perquè sense això creix la degradació, segueix la pèrdua de parts del bé o l'ocupació incívica o de delinqüència, en qualque cas, obligant a fortes inversions després. Un exemple passat, és Son Ametller, immoble que ja va ser víctima del vandalisme i després tots ho pagam, amb pèrdua d'autenticitat i amb una despesa econòmica que es podria haver evitat.

En general, després de planificar els usos adequats (i per això comptar també amb les entitats ciutadanes) una primera eina que ja des d'ara ha d'emprar l'Ajuntament de Palma és la vigilància i evitar l'incivisme (és increïble que no es posin càmeres de seguretat en tots els béns municipals o un sistema d'alarmes com els que es té qualsevol indret a dia d'avui).

Cercar un ús adequat i respectuós amb el bé patrimonial

Per tot això ARCA demana a l’Ajuntament de Palma obrir un període de reflexió sobre el futur d’aquestes cases i el seu terreny que ha de ser positiu i respectuós amb la seva vàlua patrimonial, històrica i paisatgística i,mentre, posar vigilància adequada a la finca i iniciar el manteniment.

L’edifici es conserva en un estat de degradació important tot i que no arriba al de ruinós. Però si no s’íntervé la degradació augmentarà. Té molts elements arquitectònics d'interès al propi edifici d'important factura, com la llotja, la torre amb merlets i les instal.lacions agropequàries. També presenta aljubs circulars i fragments de síquies provinents de la font del Mestre Pere. Tot plegat un petit tresor que l’Ajuntament de Palma descuida irresponsablement.

ARCA adverteix a Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Estellencs de l'obligació legal de conservar marges i parets.

 

ARCA adverteix per escrit a l’Ajuntament d'Estellencs i al Consell de Mallorca la seva obligació legal de conservar i rehabilitar correctament  els marges i les parets de pedra en sec

El cas de la carretera Vella d’Andratx a Estellencs

En el cas dels marges de la carretera Vella d’Andratx, al municipi d’Estellencs, obra pública municipal amb subvenció del Consell de Mallorca. ARCA ha fet arribar a l’Ajuntament d'Estellencs i al Consell de Mallorca la petició de rectificació immediata.  La protecció de la zona és triple: Paratge Pintoresc de la serra de Tramuntana (categoria de Lloc Històric), declaració d’Àrea Natural i d’Àrea d’Intervenció paisatgística del Pla Territorial. Per altra part ha estat objecte de declaració per la UNESCO també la zona, atès els valors indubtables de la perspectiva de paisatge cultural, patrimoni històric i patrimoni natural.

En conseqüència tota obra o intervenció ha d’estat presidida pels principis de la conservació  màxima, el manteniment de les tècniques i materials tradicionals i l’adeqüada integració en el Paisatge protegit, reconegut en tots els instruments normatius.

Precedents negatius a moltes carreteres

Per desgràcia és molt habitual que la teòrica millora d’un camí o d'una carretera, comporti la destrucció de les parets de pedra originals.

El sucedani que es construeix sovint és d’una qualitat ínfima i sense respectar el sistema constructiu original.

 

 

Així que amb doblers públics es malbarata el nostre Patrimoni provocant una pèrdua inecessària i imperdonable. Amb l'excusa de la “seguretat” o dels “protocols” i sense respectar la personalitat i els valors paisatgístics d’aquests elements singulars- parets i marges- s’han anat aniquilant metres i metres, més aviat quilòmetres d’elements etnològics de primera qualitat a tota l'illa i es continua fent.

Reivindicació dels margers locals

El reconeixement dels margers locals, formats per aquesta tasca, és una passa imprescindible per a rectificar i avançar cap al futur. La reparació o la nova construcció, quan no es pugui conservar l’original, que sempre és el millor, s’ha de fer amb el personal i les premises de qualitat que un marger professional aporta. Amb criteris de qualitat i no escatimant preu i anant a escarada.

ARCA lamenta que ha començat la demolició de l'edifici del carrer Reina Maria Cristina a l'Eixample.

 

Ahir va començar la demolició de l'edifici del carrer Reina Maria Cristina 70 que ARCA havia sol·licitat fos inclòs a l’ampliació del Catàleg

ARCA lamenta aquesta pèrdua que es podria haver evitat

Fa poques setmanes Urbanisme va autoritzar la seva demolició

ARCA se va posar amb anys de temps per evitar aquesta destrucció, però no va ser atesa la nostra demanda. Aquest immoble es mereixia una conservació, com a mínim, de façana perquè conformava un conjunt amb tot l’entorn. De fet té un edifici bessó just devora. Però la nostra petició de que fos inclòs dins el Catàleg de l’Ajuntament de Palma, no va ser atesa.

Ara se consuma una destrucció d'una part del paisatge urbà de l’Eixample que se podria haver evitat.

 

És molt dur veure les imatges de l'excavadora arrassant la història de l’Eixample al carrer Reina Maria Cristina. I també serà molt dur si el nou edifici no s’adapta al seu entorn tal i com exigeix la norma del Pla Territorial. Veurem si l’Ajuntament de Palma està atent i evita, en part mals encara majors a aquest carrer singular de l’Eixample.

Suspensió de llicències de demolició als anteriors a l’any 1956

Esperam que la suspensió de llicències de demolició o alteració de façana als edificis anteriors a l’any 1956 i per un any, serveixi per a evitar destruccions com aquesta. Tot dependrà del criteri de la Comissió de Centre Històric.

ARCA fa molts d’anys que demana un filtre d’aquestes característiques i així ho varen presentar per escrit a les propostes d’avanç del Pla General d'Urbanisme des de l'època d'Aina Calvo. Varem demanar que tot edifici anterior a 1950 hagués de passar el filtre de la Comissió de Centre històric abans d’obtenir la llicència de demolició que ara, si no estan catalogats, reben de manera automàtica.

ARCA creu que la ciutat guanya molt si rehabilitam i no perdem la petjada de la història. La rehabilitació dels immobles creen llocs de feina, de vegades, de major qualitat que la nova construcció.

ARCA I AMICS DELS MOLINS DEMANEN A SON SERVERA SALVAR EL "MOLÍ DES GERMANS" I EL SEU SAFAREIG, UBICATS A CALA MILLOR.

 

ARCA, AMB EL SUPORT DE L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DELS MOLINS, ES DIRIGEIXEN A L'AJUNTAMENT DE SON SERVERA

Dues entitats: ARCA, entitat que vetlla pel Patrimoni de Mallorca amb el suport de l'Associació d'Amics dels Molins s'han dirigit a l'administració municipal de Son Servera per tal d'aconseguir salvar el molí i el safareig ubicats a Cala Millor conegut com el Molí des Germans.

Manifestam la nostra preocupació per la tramitació de la reparcel·lació de la UA-C4 i sobre tot per la possible pèrdua del molí des Germans i safareig que s'ubiquen allà com a un element patrimonial que necessita conservació i pot donar caràcter a la zona. Parlam del molí que s'ubica al carrer Eucaliptus, 12

Malauradament a la Revissió de les NN.SS de 2014 i al Catàleg de Patrimoni municipal no es va tenir acollida (per oblit potser o  per desinterès) la protecció d'aquest element patrimonial. 

Però tot i això, la Legislació preveu diferents instruments de protecció que posa a l'abast de l'Ajuntament i del Consell de Mallorca.

ÉS POSSIBLE I NECESSARI CONSERVAR EL MOLÍ.
LES ZONES TURÍSTIQUES TAMBÉ HAN DE CONSERVAR LA PETJADA DE LA HISTÒRIA I CULTURA ETNOLÒGICA. MASSA COSES S'HAN PERDUTR JA. S'HA DE CANVIAR LA DINÀMICA

Conservar el molí en una UA-C4 com l'actual, amb espais lliures per cedir ha de ser possible i fàcil si hi ha voluntat i es treballa en aquesta línia. A aquesta unitat d'actuació urbanística hi ha la previssió de cedir terrenys a l'espai públic. No s'entendria que un Ajuntament com el de Son Servera no optés per una solució que permeti, sense perjudicar les legítimes aspiracions de la propietat i la patrimonialització dels drets que hagi consolidat (que no coneixem hores d'ara), compaginar adeqüadament la protecció del patrimoni cultural de Son Servera i Cala Millor i la implantació de les necessitats urbanístiques de Cala Millor.

No tendria cap sentit que a una zona com Cala Millor es perdés aquest element patrimonial "Molí des Germans i Safareig" testimoni per a la zona turística de la història agrària i econòmica d'aquesta terra i també de la importància de l'aigua i de l'energia renovable (avui que es tornen a posar al centre de l'acció pública i política). 

Tant a ARCA com a Amics dels Molins, ens resulta preocupant que aquest element no hagi estat valorat i protegit. Socis i simpatitzants nostres ens han informat del perill i fet veure la importància en el context d'una zona turística que a més d'aparcament, habitatge, i d'espais lliures també valorarà molt bé la conservació del patrimoni cultural.

Safareig i molí han de ser objecte d'una intervenció de manteniment i conservació relativament senzilla.

Les entitat ARCA i Amics dels Molins fent ús de l'acció pública urbanística i de patrimoni històric regulades respectivament a la Llei balear 12/2007 i a la Llei balear 12/1998, hem demanat a l'Ajuntament de Son Servera que dugui a terme totes les actuacions necessàries per protegir aquest element històric anomenat Molí des Germans i safareig que s'ubica al carrer Eucaliptus, 12 de Cala Millor.

En particular també demanam que se disposi la paralització dels procediments que estiguin en marxa sobre la parcel·la i ens informin dels procediments, expedients i tràmits en curs i tenguin per part interessada i compareguda, amb notificació de les resolucions que pertoquin.

ARCA celebra l'aprovació del PEP des Jonquet pel qual hem estat lluitant durant molt de temps.

 

Apuntam uns aspectes millorables

ARCA fa anys que lluita pel Jonquet i va impulsar junt amb altres entitats la declaració de BIC. Va ser el missèr d’ARCA, Josep Masot qui es va enfrontar als jutjats a ACCIONA per a defensar la declaració de BIC.

Aquest PEP recull moltes de les reivindicacions d’ARCA i de les seves al·legacions. Fet d’agrair, tot i que hi ha algunes importants que no s’han reflectit suficientment.

Aspectes positius:

Voluntat de conservació patrimonial. Conservació del talús i reubicació dels edificis de la parcel·la del Mar i Terra. Renuncia a la superfície comercial i al gran aparcament previst allà. També és positiu el respecte per la tipologia i el futur control de la Comissió de Centre Històric.

Aspectes millorables

Discrepam de la construcció que se vol autoritzar a la Plaça del Vapor en vinculació al molí.

Els dubtes principals ens assalten en tot el referit als locals de bars i restaurants que es poden ubicar al barri. Creim que és totalment insuficient l'aplicació de la norma de tres establiments màxim a una circunferència traçada amb un radi de 50 metres des del bar més proper. Consideram que a Es Jonquet, pel traçat viari i el tipus d’edificació no s’hauria de permetre pràcticament cap bar ni restaurant.

En qualsevol cas, la protecció des Jonquet és una bona notícia per la ciutat i ha estat aconseguida per la lluita de la ciutadania.

Ara, al nostre criteri, l’Ajuntament de Palma hauria d’atendre les qüestions que plantejam. El carrer de Sant Magí, inclòs dins el Pla de protecció des Jonquet, s'ha convertit en un carrer de bars i terrasses i qui allà hi viu, està patint moltes conseqüències negatives que s’haurien de corregir. La resta des Jonquet es mereix un ús residencial i preservar la seva pau. Els desplaçaments de les persones a les entrades i sortides dels bars per carrers tan estrets, provocaría unes molèsties que no es mereixen les persones que l’habiten.