ARCA demana vetllar per l'estat de conservació de l'antiga estació de ferrocarrils de Palma

ARCA vol expressar la seva preocupació per l’estat de mala conservació que presenta la part posterior de l’antiga estació de ferrocarrils, situada a la plaça d’Espanya de Palma.

Aquest edifici ja va ser objecte de denúncia davant la direcció insular de patrimoni del Consell de Mallorca, durant l’estiu de 2006, per les destrosses que es dugueren a terme en el transcurs d’unes obres, que com es veu a dia d’avui no afectaren per a millorar la imatge d’aquest edifici declarat com a bé catalogat.

ARCA creu que els Serveis Ferroviaris de Mallorca, propietari d’aquest immoble hauria de vetllar per la correcta conservació de l’antiga estació de ferrocarrils de Palma, al tractar-se d’un edifici catalogat, amb història i per trobar-se a un dels punts neuràlgics de Ciutat, donant una mala imatge als residents i turistes que transiten a diari per aquesta zona.

En aquest sentit, demanem una solució perquè aquest edifci històric conservi l’esplendor que es mereix i sebre si es pretèn dotar-lo de qualque ús, perquè no quedi en l’olblit durant el pas del temps.

ARCA presenta a Cort un estudi de 76 possessions de Palma, perquè siguin catalogades

PRECEDENTS

Durant els darrers quatre anys, ARCA ha instat davant les institucions insulars competents en temes de patrimoni històric, perquè protegeixin diferents cases de possessió o rústiques del municipi de Palma.

A la tardor de l’any 2006, després d’una reunió que es tingué amb l’ex-edil d’urbanisme, el Sr. Javier Rodrigo De Santos i el seu equip tècnic, lliurarem una documentació personalment a la Sra. Lourdes Bosch, on demanavem a l’Ajuntament de Palma la catalogació de 60 possessions del municipi de Palma.

El 21 de novembre de 2006 es demanà la protecció de l’àrea de Cas Pastors, on es trobaven les possessions de Son Santiscle i ca les Bieles, a dia d'avui enderrocades.

Un cop entrà el nou equip de govern municipal al juny de 2007 es varen reprendre aquestes converses, per tal de poder catalogar el màxim nombre possible de possessions. El 11 d’octubre de 2007 varem presentar un informe, on adjuntavem un llistat de 62 possessions que s’havien de catalogar.

ARCA també ha demanat aquesta protecció al Consell de Mallorca, en data de 29 d’abril de 2008 presentarem quatre instàncies per la catalogació de Son Santiscle, Son Hug, Son Guells i ca les Bieles.

Degut al temps que ha passat i al continuu creixement urbanístic, el municipi de Palma ja ha perdut algunes d’aquestes possessions, com a Son Neo (setembre 2006), ca na Vinagre (setembre 2008), Son Mosson (abril 2009), Son Santiscle (setembre 2009) o ca les Bieles (desembre 2009).

CATALOGACIÓ

Per evitar la destrucció de més elements arquitectònics de la ruralia de Palma, ARCA ha fet una proposta de catalogació d’un total de 76 POSSESSIONS del municipi de Palma. Per a aquesta tasca s’ha dissenyat un equip tècnic de treball que ha realitzat aquesta tasca durant els darrers mesos. Un cop presentada tota aquesta informació, confiem que des de l'àrea d'urbanisme de Cort apostin per catalogar el major nombre de possessions, perquè Palma no mereix perdre més béns culturals d'aquest tipus.

ARCA participa en el jurat del concurs d'idees per a la remodelació de la plaça i el Mercat Municipal de Pere Garau

El projecte conserva els trets més significatius de l'actual edifici del mercat

El projecte TRAVESSAR EL MERCAT, CREUAR LES PLACES ha resultat guanyador per unanimitat del concurs d'idees i avantprojectes per a la remodelació de la Plaça i el Mercat de Pere Garau. El projecte guanyador ha estat dirigit per l'arquitecte Francisco Pizà, amb Francisco Cifuentes, Carles Oliver i José Antonio Martínez-Lapeña.
La proposta guanyadora del concurs manté l'edifici actual al seu emplaçament. S'hi intervé modificant en part la seva forma que s' aliniarà en diagonal amb els carrers adjacents per aconseguir una nova perspectiva de la plaça de Pere Garau,. El mercat tindrà un gran pas central, per donar activitat al futur eix cívic del carrer de Nuredduna i la teulada cobrirà en part el mercat exterior. La reforma possibilitarà crear nous equipaments al barri: un aparcament soterrani, una escoleta i un centre cívic.

ARCA ha participat en el jurat, juntament amb representants del barri de Pere Garau, del mercat, representats de l'Ajuntament de Palma, i de col·legis profesionals, amb arquitectes i enginyers de reconegut prestigi internacional

El jurat ha valorat de la proposta guanyadora, que "és la que millor ha recollit les necessitats esmentades a les bases en els diferents àmbits d'actuació (mercat, plaça i entorn urbà) i que s'ajusta al model de ciutat previst per l'Ajuntament".
Pel que fa al mercat "es valora especialment el tipus d'intervenció, que amb una actuació que conserva els trets més significatius de l'edifici existent, el transforma amb una gran coberta unitària i una organització en planta que respon a les diferents visuals dels carrers que arriben a la plaça".
Pel que fa a la plaça, "la proposta aconsegueix qualificar els espais perimetrals del mercat i ofereix un tractament unitari i flexible de tot el recinte que possibilita replantejar progressivament les futures circulacions de la plaça així com l'execució de l'eix cívic previst per l'Ajuntament. També defineix la ubicació del nou aparcament a la zona que es suggeria a les bases".
Pel que fa a l'entorn urbà, "precisament per la flexibilitat de la proposta en el seu tractament de la plaça i per la capacitat de l'edifici projectat de qualificar els espais resultants a banda i banda, es valora que la idea seleccionada permet estendre aquest criteri d'intervenció cap als carrers veïnats".
Els membres de l'equip autor del projecte han estat guardonats amb el premi Ciutat de Palma Guillem Sagrera d'arquitectura en dues ocasions.

Premis Blanc i Negre del Patrimoni de l'any 2009

Les 40 persones que assistiren al sopar seleccionaren una entre les quatre candidatures preseleccionades de cada un dels premis i el resultat va ser el següent:

Premi negatiu: Premi Negre del Patrimoni

Els resultats del premi negatiu va ser contundent, un 60% dels vots es decantaren cap al mateix. Per tant:

Premi Negre del Patrimoni a l’Ajuntament de Ses Salines, per la destrucció parcial del Quarter de Carabiners de la Colònia de Sant Jordi i el menyspreu demostrat cap al patrimoni històric que representa.

En Manel March per la venda del mobiliari de Son Galceràn i els responsables de la destrucció de Son Santiscle es varen dur a parts iguals la resta dels vots.

El premi negatiu no és tant un càstig com un toc d'atenció per a que es rectifiqui. ARCA té el convenciment que el Quarter de Carabiners es pot i s’ha de recuperar, perquè no podem perdre més patrimoni històric a la nostra illa.

Premi positiu: Premi Blanc del Patrimoni

Els resultats del premi positiu varen ser molt més igualats. El 30% dels vots decantaren el premi cap a:

Premi Blanc del Patrimoni a la Fundació Yannick i Ben Jakober per la seva tasca de promoció artística i cultural a la finca de sa Bassa Blanca.

Les tres candidatures restants es varen repartir la resta dels vots més o manco a parts iguals. Va merèixer gran reconeixement l'Exposició fotogràfica de l’arxiu de la Família Escalas, així com la rehabilitació i usos de Can Prunera i l’activitat incansable de Milana, Foment del Patrimoni a Puigpunyent.

Discurs del president, Pere Ollers

Al final del sopar el Sr. Pere Ollers pronuncià un discurs on passà revista dels esdeveniments que han afectat al patrimoni durant l’any passat a més de les nombroses activitats de l'entitat:

Bon vespre a tothom.

Gràcies per haver vengut a compartir una estona de descans, rialles i perquè no, una mica de reivindicació.

Hem acabat un any farcit d’esdeveniments que han afectat, per bé i per malament el patrimoni històric de Mallorca.

En poques línies intentaré passar revista de manera molt superficial per gran part d’ells.

Un any dóna per molt, si hi ha il·lusió i forces. Hem fet una exposició que encara genera activitat, posant en valor el patrimoni humil d’una barriada de l’Eixample, Pere Garau. També hem publicat un llibre i participat al jurat per designar el millor projecte pel futur nou mercat.

En Xavier ha posat en marxa les agro-rutes, activitats noves de gran acceptació. Hem demostrat la nostra preocupació per l’Escola de Son Espanyolet, el patrimoni agrícola de Son Bordoy, l’estat de abandó de Ses Capelletes de Palma, béns patrimonials de Calvià.... Sembla que l’edifici de l’Assai es conservarà a petició nostra, que el catàleg de Palma a la fi s’amplia. el molinar, Randa, Raixa, el Pont des tren i tants d’altres indrets han estat motiu de joies i tristors.... de clarobscurs en definitiva.

Na Concha, n’Antònia, na Marga, n'Aina i na Mercé obrien, i continuen obrint cada dia el local d’ARCA, i com ja és tradició, l’agost hem exposat una Mare de Deu amb intervenció artística. A més, el nostre local també ha acollit la presentació de llibres, d’actuacions musicals i nombroses activitats culturals. Entitats germanes, com Llegat Jueu i Rellotges de Sol, han ajudat a omplir de vida les nostres instal·lacions.

Xerrant de la nostra seu, des d’ARCA hem impulsat i aconseguit la compra de Can Weyler, empresa que ha ocupat i preocupat a moltes persones.

Mentres que el Plà E omplia Mallorca de cartells desproporcionats, inútils i lletjos, el nostre Biel passejava en nom d’ARCA centenars de persones que han participat als recorreguts embarca’t, coneixent i per tant estimant cada vegada més les nostres riqueses culturals. Per desgràcia, d’altres es dedicaven a destruir Son Mosson, precioses cases de possessió del segle XVIII. Noms com el del director de l’aeroport o els empresaris responsables de la demolició sense permís de Son Santiscle o de Ca Ses Bieles no passaran a la història blanca dels defensors del patrimoni.

En Josep ha assistit a les reunions de les comissions de patrimoni on tenim representació i a part hem descobert que hi havia un quarter de carabiners a Sa Colònia de Sant Jordi, a més d’un ajuntament que no sap escoltar ni te sensibilitat. Malgrat l’edifici està greument ferit, nosaltres continuem convençuts de recuperar.lo. Ara bé, no ens faciliten les coses des del Consell de Mallorca.

Entre reunions, rodes de premsa i comunicats amb participació d’en Joan, n’Àngels i jo mateix, hem pogut sentir orgull d’un regidorde l’ajuntament de Palma com Paco Donate que sap rectificar i escoltar conservant el pont sobre el torrent del Mal Pas i coordinar un equip de tècnics valuosos que han recuperat les Quatre Campanes.

Però també ha comés errors. Sense saber encara els motius hem perdut el monòlit de Sa Porta de Santa Catalina i estam dins el debat per a la conservació del monument de Sa Feixina. Quant costa posar-se d’acord a les persones que en el fons, pensam gairebé igual. El patrimoni s’ha d’entendre despullat d’ideologia tot d’una que és possible.

Fent un resum és inevitable deixar fora coses importants però si voleu informar-vos de manera exhaustiva de tot el que hem fet, feim i farem, mirau el blog d’ARCA Patrimoni, na Concha el té net i pulit i a més, estibat de continguts

L’any 2010 ha començat i la bona notícia ha caigut en forma de premi. El premi d’arquitectura més important a nivell local, ha recaigut enguany sobre una iniciativa d’ARCA i de la germana Fundació Amics del Patrimoni, la portalada dels Sagrats Cors, obra de l’arquitecte Elies Torres. Brindem per aquesta bona notícia i per a que les dolentes no arribin mai més. Per optimistes que no quedi!

21 gener 2010

diariodemallorca.es 23-1-2010 Sa Bassa Blanca y el Quarter de la Colònia, premios Blanc y Negre de ARCA

Candidatures dels Premis Blanc i Negre del Patrimoni Històric 2009

Seleccionades les candidatures als Premis Blanc i Negre del Patrimoni Històric de 2009.

El proper dijous, 21 de gener ARCA celebra el seu sopar anual amb els seus socis i simpatitzants.
Hora: 2o’30h.
Lloc: Restaurant Rodeo Grill. C/ Ramon i Cajal, 14

Al final del sopar es durà a terme la votació dels Premis Blanc i Negre del Patrimoni Històric de 2009.
Les candidatures d’aquesta edició són les següents:

PREMI BLANC
- Fundación Yannick i Ben Jakober: Per la seva tasca de promoció cultural i artística a la finca de sa Bassa Blanca.
- Milana Foment del Patrimoni: Per l’amor i la passió en la qual difonen el patrimoni històric i natural del municipi de Puigpunyent.
- Fundació Art i Tren: Per l’opertuta de Can Prunera, com a casa museu, tot un exemple de recuperació d’un bé històric a mans d’una empresa privada.
- Exposició fotogràfica de la família Escalas: L’arxiu fotogràfic de la família Escalas és únic a Mallorca per la seva qualitat i quantitat d’exemplars conservats, que repasen la història dels darrers 150 anys a Mallorca.

PREMI NEGRE
- Ajuntament de ses Salines: Per la destrucció parcial del Quarter de Carabiners de la Colònia de Sant Jordi i el menys preu al patrimoni històric que representa
- Bartomeu Cursach: Pel mal estat de conservació que presenta la possessió de Son Cabrer, bé catalogat i que la llei obliga al propietari a conservar.
- Alta Palmera SL: Per la destrucció de la possessió de Son Santiscle, bé històric del segle XVIII.
- Família March: Per la venda del mobiliari de Son Galceran, declarat com a BIC i que ha sortit de l’illa incomplint la llei de patrimonio històric.

Visita a l'exposició Salvador Dalí i les revistes

13-1-2009

Aquesta exposició tracta de la col·laboració de Salvador Dalí amb el món de les revistes i la premsa escrita, que és sorprenent, variada i extensa. Dalí no es limita a escriure articles, sinó que també realitza cobertes, anuncis i il·lustra escrits tant seus com d'altres autors. Utilitza alhora la premsa com a suport, en forma de collage, de la seva obra, i com a font d'inspiració: una coberta, una imatge, un text apareguts a la premsa poden ser —i de fet alguns ho són— éssers transformats en una altra imatge, en una altra lectura, i convertits en obra seva. Tota aquesta activitat el porta a dissenyar fins i tot dos números d'una publicació sencera, el Dali News, on només es parla d'ell i de la seva obra. La voluntat de l'exposició és reflectir aquesta intensa i vehement intervenció de Dalí en la premsa escrita, que també utilitza per consolidar la imatge de l'artista que ell mateix ha anat construint. Per aquest motiu, aquesta mostra segueix l'estructura de les revistes, en diferents apartats, començant per les cobertes, seguint per articles interiors, anuncis, i acabant amb el disseny total.

Texte e imatge: http://obrasocial.lacaixa.es/

ARCA alerta del gran nombre de possessions que hi ha a l’àrea de Son Bordoy i que podríen desaparèixer si urbanitzen tota la zona

Son Bordoy és una àrea de gran interès agrícola i paisatgístic, i un dels punts, que encara es deuen conservar i preservar de forma íntegre al municipi de Palma. A més si es contrueixen un total de 850 habitatges més les seves respectives equipacions, es corre el perill que desapareguin un gran nombre de possessions que hi ha a la zona.

La nostra entitat ha posat en coneixement davant del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma un llistat del nombre de possessions, com són: Son Ferrando, sa Punta Vella, Son Morlanet, Son Antiquet i Son Pi, situades en aquesta àrea, per tal que siguin catalogades. A més, aquestes presenten uns sistemes hidràulics força interessants, com són sínies, molins, safareigs, sèquies,…que també mereixen un grau de protecció.

A part de preservar tot aquest patrimoni històric, amb el qual el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma s’han compromès a fer-lo, creiem que el més idoni davant aquesta situació de gran concentració de possessions, és preservar l’àmbit en el qual s’han desenvolupat tasques agrícoles durant centenars d’anys. Si es rompre l’equilibri o l’harmonia amb la construcció de 850 habitatges i les seves respectives equipacions, quedarà un paisatge totalment desvirtuat i haurem perdut una oportunitat més, per preservar una de les poques àrees agrícoles que ens queden a Palma.

Visita a l'exposició "Paisatge, ciutat i vida. L'arxiu fotogràfic Escalas (Mallorca 1974-1975)

Dimarts 12 de gener, ARCA i Foment del Turismo varen retre homenatge als membres de la família Escalas, hereus del llegat fotogràfic del qual una petita mostra està exposada a la Fundació Sa Nostra

La mostra reuneix 159 imatges procedents de l’arxiu Escales, un dels fons fotogràfics històrics privats més importants conservats aMallorca i que ocupa un lloc indiscutible en el patrimoni cultural local.

Imatge: Membres d'ARCA, de la família Escalas i del Foment del Turisme

La mostra fa un recorregut fotogràfic pel paisatge, la vida quotidiana i les transformacions urbanes de Mallorca des de finals del segle XIX fins el darrer terç del segle XX. Romandrà al Centre de Cultura (c/ de la Concepció, 12 de Palma) fins al 13 de febrer de 2010.

Posar a l’abast del públic els objectes artístics i que fan part del patrimoni cultural de les Illes és una de les línies d’actuació de l’Obra Social de “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, i també és el propòsit de l’exposició que s’ofereix al Centre de Cultura de Palma.

Jaume Escalas Adrover i Jaume Escalas Real

Jaume Escalas Adrover (Santanyí, 1847-Palma, 1929) i Jaume Escalas Real (Palma, 1893-1979) foren metges de professió i fotògrafs per afició. També eren pare i fill. Compartiren inquietuds culturals i vocació ciutadana, com la curiositat pel patrimoni històric i la inclinació per la gestió de la medicina assistencial, més enllà d’una formació i d’un context històric diferents. Ambdós conservaren les imatges que feren i crearen un dels arxius fotogràfics privats més importants de Mallorca, tant en qualitat com en quantitat, d’un valor inqüestionable per al patrimoni fotogràfic local.


Estudi de més de 50.000 negatius

Per primera vegada, l’arxiu Escalas es difon de manera exhaustiva, després de l’estudi dels més de 50.000 negatius i diapositives en suport vidre i flexible, i també de les còpies positives, càmeres i material de laboratori, gràcies al patrocini de l’Obra Social de “SA NOSTRA”, Caixa de Balears.


L’exposició sintetitza la producció icònica d’ambdós fotògrafs al llarg del període 1894-1975, mitjançant un recorregut per la diversitat de temes i gèneres que treballaren i que respon, sens dubte, als seus interessos culturals i professionals:

• El registre d’allò que els és familiar i proper
• La plasmació del territori i del paisatge locals com a reclam turístic i la captació de la transformació urbana de la ciutat i la pèrdua del seu patrimoni arquitectònic
• La vida quotidiana i d’esbarjo d’un sector de la població i la captació de la notícia d’actualitat
• La documentació de sectors econòmics en vies de transformació
• L’interès per deixar constància visual de la professió mèdica i de la seva gestió en l’àmbit sanitari asistencial
• I finalment, altres esferes, com la fotografia de viatge

Tot i que a l’arxiu Escalas predomina la fotografia de temàtica local, s’han conservat abundants imatges dels viatges de Jaume Escalas Real a diverses localitats espanyoles i europees, a les quals es desplaçava per obligacions laborals o interès cultural.

Font texte i imatges de l'exposició: www.sanostra.es

ARCA demana la catalogació de Can Membre (Pla de na Tesa)

ARCA veu amb preocupació la desprotecció que pateix la casa popular vilatana, anomenada CAN MEMBRE, situada al carrer General Weyler, 16 del nucli del Pla de na Tesa (Marratxí).

Can Membre es tracta d’un dels pocs exemples d’arquitectura popular que romanen a aquest nucli de població, situat devora l’església, en ple centre. Quan ARCA feu la revissió del catàleg, l’any 1998, es feu una fitxa de protecció corresponent a aquesta casa i el seu àmbit, però finalment fou retirada del ple municipal de l’any 1999 i actualment no presenta cap seguretat jurídica.

Sabem que les normes subsidiàries de l’Ajuntament de Marratxí preveuen fer un aparcament al costat d’aquest immoble, on a dia d’avui hi ha un hort, el que suposària rompre l’estètica i l’àmbit d’aquest conjunt de tipologia popular.
Per aquest motiu ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Marratxí i al Consell de Mallorca el següent:

1. La incoació com a bé catalogat de la casa de CAN MEMBRE, on també s’inclogui el seu hort com a àmbit de protecció.

2. I la paralització de qualsevol llicència que hi pugui haver en quant a la construcció de l’aparcament que contemplen les normes subsidiàries de l’Ajuntament de Marratxí.

ARCA demana a Cort crear una comissió per a conservar el monument de sa Feixina

Seria important que fos una comissió constituïda per una sèrie de persones que es caracteritzin pel seu sentit democràtic i visió real de la història, a part d'una sensibilitat patrimonial. Dita comissió hauria de determinar de quina manera, ja sigui amb una làpida explicativa o retirant qualque element decoratiu, pot quedar aquest monument contextualitzat i com element pedagògic per a la ciutat, cosa que fa molt d’anys que s’hauria d'haver fet i ARCA ha demanat repetidament.

Les empremtes arquitectòniques i escultòriques a més d’altres detalls de les ciutats ens expliquen el nostre passat.
És evident que l'època negra del franquisme no mereix cap tipus de reconeixement ni exaltació, i és per això que la modificació de noms de carrers o retirades d'estàtues eqüestres del dictador són i han estat necessàries (retirades, no destruïdes). Emperò pretendre netejar el cent per cent dels vestigis seria una equivocació.

Exemple dels camps de concentració.
Podem prendre exemple del recent cas del robatori de l’emblema d’entrada del camp de concentració nazi d'Auschwitz, “Arbeit machts frei”, (El trebell fa lliure) que ha provocat un trasbals i una sensació de profanació per al sentiment col·lectiu de vergonya i dolor pels morts, martiri i humiliacions de totes les persones que hi foren. No es vol que es perdi la lliçó que comporta el cinisme d’aquesta frase a aquesta ubicació.
Ningú no planteja avui esborrar els vestigis dels camps de concentració, al contrari, es volen conservar per no oblidar.

Conservar per no oblidar.
Aquest és el plantejament d'ARCA respecte al monument de sa Feixina. A més en aquest cas concret es va erigir en record de les víctimes de l’enfonsament del vaixell Baleares ja que moriren molts de mallorquins entre els quals una quantitat important eren al·lots que simplement havien estat obligats a enrolar-se. Evidentment, el règim dictatorial va utilitzar la seva inauguració i va destacar el victimisme i l’exaltació pròpies del feixisme.

Conservem una “Fita urbana”
Però hi ha un factor també molt important per a la seva conservació: els monuments com aquests ja son fites urbanes, referències dins les ciutats que ens ajuden a ubicar-nos i a rememorar històries personals.

ARCA obri un procés participatiu per a les candidatures a premi «Bo pel Patrimoni » i el «Dolent pel Patrimoni» de l’any 2009

Com cada any, ARCA atorgarà el premi bo i dolent pel Patrimoni històric en el transcurs d’un sopar que es celebrarà el proper dia 21 de gener.

Novetat participativa
Enguany, ARCA vol obrir un procés participatiu per a que a més de les persones associades a l’entitat també puguin presentar les seves propostes qualsevol altra que en tengui interès. La junta directiva en farà una selecció i la votació definitiva serà durant el sopar.

Qui vulgui participar pot enviar les seves propostes al següent enllaç arcainforma@arcapatrimoni.net o per telèfon al: 971 71 95 31

Recordam que els premiats de l’any 2008 varen ser per l’associació de veïns des Jonquet i pel Sr Director de l’aeroport de Palma per la previsible destrucció de Son Mosson, com així va succeir.

ARCA demana la retirada d'unes estructures metàl·liques davant Can Segura

ARCA ha pogut tenir coneixement de la instal·lació d’unes barres metàl·liques davant l’edifici modernista de CAN SEGURA, situat a l’avinguda Comte Sallent, 2 de Palma.

No tenim coneixement que aquesta actuació que afecta als baixos de la voravia del carrer 31 de desembre, hagi passat per la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma, ni per la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca.

Segons la fitxa del “Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic , arquitectònic i paisatgístic de l’Ajuntament de Palma”, en el seu punt 5, referit a les façanes diu el següent: Mantenir. Sols es permetran actuacions per a restituir la composició i el disseny original de les façanes.

Com es pot comprovar aquesta actuació incompleix el que diu la fitxa del catàleg i no ha passat els tràmits reglamentaris perquè es pugui dur a terme. A part, aquesta estructura metàl·lica fa malbé a la imatge d’un dels millors edificis modernistes que presenta Palma.

Can Segura (1908) és obra de l’arquitecte Francesc Roca i Simó (1874-1940). És un edifici de façana tridimensional i amb influencies del modernisme de Viena (Sezessionisme). Les línies verticals es combinen amb el treball del ferro i la ceràmica, amb motius vegetals i geomètrics. Com a element més destacat cal remarcar. la gran tribuna central de la cantonada que recorre la façana de dalt a baix.

Per aquest motiu hem demanat a l’Ajuntament de Palma que un tècnic municipal es desplaci a aquest immoble per supervisar la instal·lació que s’està duent a terme i comprovar els permissos que tenen i la retirada imminent d’aquestes estructures metàl·liques, pel bé de la imatge de Can Segura.

Esbuquen Ca les Bieles i hi havia el compromís de conservar-les per part de l’Ajuntament

Ca les Bieles, era un conjunt de tres cases ubicada dins terrenys propers al polígon Can Valero. Les restes de les edificacions, tot i trobar-se en un estat de conservació lamentable, encara era possible consolidar-les perquè hi romanguessin com a senya d’identitat del que foren aquelles terres durant segles.

Es dóna la circumstància que tota aquesta àrea ha de formar part, en el futur, del polígon industrial i de serveis de Cals Pastors i Can Fontet, per la qual cosa tot el patrimoni situat en aquesta zona corre un enorme perill.

L’Ajuntament de Palma ha de donar explicacions de per què ha decidit deixar enderrocar les cases de Ca les Bieles.

El 22 d’agost fou enderrocada als mateixos terrenys, Son Santiscle. L’Ajuntament també s’havia compromés a protegir-la .
El passat 22 d’agost, foren esbucades les cases de Son Santiscle, veïnades de Ca les Bieles, en aquest cas per part d’un particular que ho féu sense la corresponent llicència municipal, aprofitant el silenci administratiu i la passivitat de Cort, tot s’ha de dir. Encara cal esperar si, finalment, hi haurà sanció i restitució del bé patrimonial, la qual cosa dubtam que ocorri tenint en compte la importància que es dóna al patrimoni rural ciutadà.

Més cases en perill de desaparició.
Hi ha, a més a més, altres béns de propietat municipal a altres indrets de Palma que, degut a la deixadesa, els podríem perdre igualment. Pensam, per exemple, en les cases de Son Ametler, per a les quals s’han fet desenes de promeses de rehabilitació; i allà continuen, deteriorant-se cada dia que passa, víctima d’ocupacions il·legals, espoliacions i on, a diari, hi juguen infants que gaudeixen de destruir elements arquitectònics, amb el perill que això suposa per a ells i per a les cases.

Tot plegat, l’enderrocament de Ca les Bieles suposa una pèrdua irreparable i es confirma que no ha hagut un canvi real en protecció de patrimoni rural durant aquesta legislatura.

ARCA demana la declaració de BIC dels Frescos de Dardarone

ARCA està enormement preocupada per la situació de possible desprotecció i deteriorament dels FRESCOS DE DARDARONE situats a Can Cabrer, al carrer Montenegro, 6 de Palma. La vàlua del casal està reconeguda per la catalogació municipal de Palma. Ara, però, volem fixar l’atenció de l’Autoritat de Patrimoni en aquesta obra artística única de valors excepcionals, en el context de la pintura i els casals de Palma i de Mallorca.

Hem demanat la intervenció urgent del Departament de Cultura i Patrimoni per paralitzar qualsevol actuació contrària a la protecció dels frescos i de la seva situació original. Pel cas que estigui projectada qualsevol actuació o intervenció que posi en perill els frescos, entenem d’aplicació l’article 23 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

També consideram necessària la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) dels frescos de Dardarone en el casal de Can Cabrer, així li hem instat al Consell de Mallorca, d’acord amb les normes de protecció del Patrimoni cultural a les Illes Balears.

diariodemallorca.es 10-12-2009Piden a Patrimonio que proteja los frescos del XVIII de Can Montenegro

Xª visita a Rodau-Oli Aubocasa (Manacor)

El passat dissabte, 5 de desembre es va dur a terme la darrera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni que ha consistit en l’elaboració de 10 visites a diferents explotacions agrícolas i ramaderes de Mallorca, durant l’any 2009. El programa ha comptat amb el suport de la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.

La darrera visita comptà amb la presència de la Honorable Sra. Mercè Amer, consellera d'Agricultura i Pesca del Govern Balear, persona que va confiar des del primer moment en aquest projecte. El lloc visitat fou l’explotació Rodau-Oli Aubocassa, situada al cami de Son Fangos, terme municipal de Manacor. Dins terrenys d’una antiga alqueria del segle XIII, dedicats tradicionalment al conreu de secà (cereals, amtellers, garrovers, vinya,…), a dia d’avui es conreen des de fa uns tretze anys, oliveres. Mateu Reus és la persona que porta aquesta explotación, supervista per una empresa catalana, que és l’encarregada d’elaborar un oli de primeríssima qualitat, que ja compta amb diversos reconeixements de caire internacional.

La finca d’Aubocassa és un exemple de recuperació del nostre llegat històric, on el desenvolupament econòmic no entra en contradicció amb la conservació d’aquest conjunt arquitectònic, que representa i transmet com era i com es vivia a la ruralia de Mallorca. Els antics amos encara viuen a les cases i aporten els seus coneixements, en quant al treball de la terra. La resta es deixa en mans d’una maquinària molt avançada i els coneixements tècnics de les persones que estan al capdavant d’aquesta explotació, les quals han creat un exemple de vertader camp productiu al pla de Mallorca.

Un cop finalitzada la nostra visita a la finca d’Aubocassa, on poguerem saborir els aromes de l’oli produït en aquesta antiga alqueria, ens anarem a visitar el poble de Manacor, on passejarem pel centre històric, el qual ha patit molt d’excessos per part d’un urbanisme despietat i sense sentit, que ha mutilat gran part d’aquest conjunt.

Com a conclussió, cal dir que el programa "Agricultura, paisatge i patrimoni" ha estat un éxit, on han participat prop de 500 persones durant les 10 visites dutes a terme aquest any, tots confíem en que es pugui tornar a repetir de cara a l’any que ve, degut a la forta participació i per l’aportació econòmica que han rebut els agricultors i ramaders venent els seus productes als nostres visitants.

Visita a l'exposició "Zones de risc"

2-12-2009

Visita comentada a l'exposició "Zones de risc", on veurem una mostra de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació "La Caixa"

Vivim en una era en què l'art no deixa d'expressar la seva visió dels conflictes que afecten la nostra existència en aquest món globalitzat. Els artistes manifesten en les obres actituds provocatives i de resistència davant l'inquietant escenari actual en què la violència, la desigualtat i l'exclusió social, l'aïllament de l'individu i la sensació de vulnerabilitat formen part de l'estat de normalitat de la nostra societat.

Zones de risc és una exposició amb obres de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa” que proposa una presa de consciència de la complexa realitat en què vivim. Aquesta col·lecció d'art s'ha anat formant des del principi de la dècada dels anys vuitanta i reuneix actualment més de 750 obres creades per artistes de diverses generacions i procedències, el conjunt de les quals constitueix un reflex del nostre món.

L'exposició reuneix dotze obres, la majoria creades després del 2001, i algunes d'inèdites al nostre país. Són treballs molt diferents, amb suports molt variats, que van des de la pintura, el vídeo i la fotografia fins a la instal·lació amb materials poc habituals en l'art. S'han escollit perquè comparteixen moltes de les nostres pròpies inquietuds davant els múltiples riscos que percep la nostra societat globalitzada. Són obres que no fan manifestos ni denúncies, sinó que formulen una visió simbòlica, sovint ambigua i irònica, dels nostre entorn i de les transformacions socials, econòmiques i culturals que afecten les nostres vides.

Entre els artistes figuren Miguel Ángel Ríos, Adrian Paci, Alicia Framis, Shirin Neshat, Liu Jianhua, Jana Sterbak, Esther Partegàs, Ignasi Aballí, Carlos Amorales, entre d'altres.

Texte: fulletó de l'exposició "Zones de risc"

ARCA visita un refugi de la Guerra Civil junt amb EMAYA

La nostra entitat va ser convidada per EMAYA a visitar un refugi de la Guerra Civil, situat al subsòl de carrer Confraria de Sant Miquel.

Després d'una reunió amb l'equip directiu d'EMAYA, programarem una visita a l'interior d'aquest refugi construït l'any 1937, per tal de cobrir-se de l'atac de les bombes aèries. El refugi en qüestió te planta amb forma d'L i presenta 3 accessos amb escala, dels quals només n'hi ha un que es trobi en bon estat. Els passadissos es troben en un acceptable estat de conservació fan uns dos metres d'alçada i 1'20 metre d'ample. Al llarg d'aquests passadissos, trobem uns pedrissos amb rajola a la part superior, que servien per seure. També podem trobar, al lateral del passadís una sèrie d'habitacles que servien com a banys (wc i dutxa) i també com a enfermeries per auxiliar als ferits.

El desig de la nostra entitat, és tal i com li hem expressat a EMAYA, que aquests refugits amagats al subsòl de ciutat es puguin habilitar perquè puguin ser visitats pels ciutadans, tal i com ocórre a les ciutats de Londres o Barcelona. Són part de la història de Palma i no poden quedar en l'oblit eternament.

embARCA't "Galilea i Son Cortei"

Recorregut embARCA't "Galilea i Son Cortei: passeig històric-poètic"dirigit per l'historiador Miquel Matas i la filòloga Cati Pont

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura

Col.labora: Milana Foment del Patrimoni

GALILEA: El balcó de la serra.

Fundació:La fundació del poble esdevé en el s. XVI (1586) quan Bartomeu Cortei segrega un rafal que depenia de la seva possessió dita Son Cortei. Això contradiu, la que fins ara era la versió oficial del naixement d'aquest poble, que ho situava en el s. XIV, que es basava en I'obra d'Ensenyat i Pujol. D'aquesta segregació feta pels Cortei, primer s'hi beneficiaren parents seus i ja més tard s’anirà parcel·lant i subparecel·lant i bastint-hi les cases, que a partir del S. XVII resultarà imparable. Seran persones de Calvià, Andratx o Estellencs i jornalers de les possessions veïnes qui seran els beneficiaris d'aquestes vendes de terres. En els Estims de 1685 ja es troben 21 propietaris (en el poble de Puigpunyent, encara no s'havia fundat cap dels seus barris). El nom Galilea tampoc es troba fins el s. XVII, que va ser quan el llogaret ja estava més o manco consolidat. Pareix ésser que el propietari Lluc Cortei i Estassi (prevere i propietari de Son Cortei) qui atorga aquest nom a aquest nou poblament. A Mallorca altres poblaments d'aquesta època reberen noms bíblics: Betlem, Orient...

L'església:
L'any 1788, es decideix construir una església. Les gestions foren realitzades per Mn. Pedro Rubio, Bisbe de Mallorca, després de la seva visita a Galilea, promogudes per Antoni Barceló i Pont de la Tema, propietari de Conques i pel seu fill, Onofre Barceló, Canonge de la Catedral de Mallorca.

No és fins el 3 de desembre de 1806 que es posa la primera pedra de I'església i comença la construcció. El seu gran promotor, Antoni Barceló i Pont de la Terra, mor abans de veure­la construïda i se n'encarrega el seu fill.
Quatre anys més tard, el 2 de febrer de 1810, es beneeix I'església i s'hi celebra la primera missa. L'església fou erigida vicaria in capite sota la titularitat de la Immaculada Concepció, depenent de la parròquia de la Mare de Déu de Puigpunyent. Dos anys més tard, el 1812, S'enllestiren la vicaria i el cementiri, situats devora I’església. Fins aquell moment anaren a missa a Puigpunyent. A Son Cortei fins el s. XVIII no van tenir oratori, i a Conques també es feien certs oficis destinats als habitants galileus. L'església actual és presidida per un retaule de la Immaculada, que segons tradició oral fou esculpida segons la fesomia d'una al·lota de Galilea.

Destacam:
. Dos molins-fariners a Sa Mola, el d'en Soler i d'en Martí. Els dos en desús, i que molien fins els anys 20. En I'actualitat el d'en Martí esta restaurat i I'altre en situació molt precària.
. Casa de Neu: la casa de neu situada a la cota més baixa de Mallorca i en zona urbana. Es troba semiderruïda a devora Sa Mola.
. Cases i conjunt de marjades: Les cases de Galilea estan en la seva majoria relativament aïllades, si bé creen un nucli unificat i consolidat; moltes d'elles presenten façana allargada i carrera allargada també, la majoria d'elles amb columnes i parral. A dues cases, com ca na Ferrera, s'hi conserven encara un conjunt de teules pintades de voladís. .
. La Plaça i el mirador de ses Timbes: immillorable vista de la costa de Calvià, i amb I'imponent Galatzó a I'esquena. La plaça presenta una tipologia tradicional de plaça amb habitatges del s. XIX, que li donen una especial idiosincràsia.

. L'art: Galilea ha estat sempre un refugi per pintors i escriptors: John Ulbricht, ColI Bardolet, Llorenc Riber, Josep M Quadrado. Qui no coneix el poema GAULEA, LLOC VENTÓS?

Les cases de la possessió de SON CORTEI.

LLOC D'INTERES. Lloc que té un gran interès antropològic ja que és una possessió ubicada al mateix lloc des de la dominació musulmana; Situada en un entorn RURAL entre el poble de Galilea, la moleta de Son Martí i el Puig de na Bauçana.

QUÉ DESTACAM
Un sistema hidràulic d'emmagatzament i reconducció de I'aigua que cau del cel i de la muntanya cap ales cases per a la utilització domèstica i pel regadiu i manteniment del bestiar.
4000 anys a.C. hom féu OBRES HIDRAULIQUES-aplicades a l'agricultura.:-aljubs,-can-als~pous etc. De SON CORTEl podem parlar al dia d'avui de quatre aljubs enllaçats per a la reconducció d'aquesta aigua. A més a més, tenim la cisterna a les cases pel seu ús domèstic.

QUÉ PODEM DIR DE LA POSSESSIÓ COM EDIFICI
Les CASES tenen dues façanes, la tradicional i la d'accés actual i dues plantes d'alçat. Un portal d'arc escarser amb doble obertura, ja que aguanta una balconada. A la dreta i embotit dins els murs, hi ha un coll de cisterna de secció quadrada.
El Portal Fora és un altre arc escarser que dóna accés a la clastra de planta quadrada.
A l'esquerra tenim un arc rebaixat que comunica amb el portal antic i un rellotge de sol de 1855, a més de I'escala que puja a la casa dels senyors.

Hi ha una tafona, i abans es troba la botiga d'oli, una estança coberta amb volta de canó.
Durant la CONQUESTA CRISTIANA (1229d.c.), cal apuntar l' augment immediat de la ramaderia i la potenciació de I'olivera a Mallorca i de la vinya a totes les illes. .
La possessió data del S.XVIII ubicada sobre estructures anteriors.

L 'any 1880. al Die Balearen I'Arxiduc escriu, que les cases tenen una cuina peculiar amb xemeneia en el centre. Que a la dreta de la casa hi ha una petita CAPELLA que en altres èpoques era lloc de culte de la gent de la localitat. Destaca la presencia d'una era i a I'esquerra, en un Avenc "de Son Cortei;", acostuma la gent a tirar-hi les despulles dels animals morts.

QUI ÉS SON CORTEI?
Durant I'època islàmica es coneguda com Alqueria Albussa
1302: Andréu Febrer ven un rafal a Jaume Basset, natural de Puigpunyent.
1390-1396: Propietat de Ramon Ribas.
1425: Els germans Albussa la venen a Pere Jofre que la dóna a la seva filla Joana, casada
amb Jordi Cortei, dels hereus dels quals prengué nom.
1595: Lluc Cortei fa testament i declara que a les seves terres té un oratori molt antic que
va servir d'església alllogaret de Galilea.
1784: Apareix al mapa del Cardenal Despuig.
1ª meitat S. XX: És de Josep Balaguer, músic
2ª meitat S. XX i fins I'any 1996: Son Cortei fou de Gabriel Alzamora.
ACTUALMENT és del seu fill Fernando Alzamora Carbonell. La finca té 284 hectàrees de superfície.

Textos Milana-Foment del Patrimoni

milana-patrimoni@hotmail.com

Presentació del llibre "La esperanza del amanecer"

ARCA- LLegat Jueu presenta el llibre "La esperanza del amanecer"Antologia de l'autora Ana Inés Bonnin.
Hi assistiren el Sr Francisco Díaz de Castro, professor de la UIB;Lleonard Muntaner, editor i la Sra Maria Payeras professora de la UIB i coordinadora del llibre.
A la taula també hi hagè el sr Manuel Quadreny president d'ARCA-Llegat i la Sra Jackeline Tobiass

Última Hora Digital 27-11-2009 Maria Payeras recupera la poesía espiritual y simbólica de Ana Inés Bonnín

IXª visita a la tafona de Can Det i a la cooperativa agrícola de Sant Bartomeu (Sóller)

El passat dissabte 21 de novembre varem dur a terme la novena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, patrocinat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear.

Aquest cop visitarem el poble de Sóller, i poguerem conèixer de primera ma dos sistemes de producció d'oli, un tradicional, com és la tafona de Can Det i un altre de més modernitzat, com és el de la cooperativa agrócola de Sant Bartomeu. En el primer cas, ens va atendre Tomeu Deià membre d'aquest negoci familiar que venen treballant la producció d'oli des del segle XVI com a família Ozones, avui situats a l'homònim carrer de Sóller, però inicialment començaren aquesta producció al llogaret de Biniaraix. La maquinària de producció que trobem a dia d'avui és dels anys'30, amb un trull tradicional, però mecanitzat i una premsa hidràulica. L'empresa treballa amb petits agricultors de la serra de Tramuntana que duen la seva collita, perquè s'elabori un oli de primeríssima qualitat. Aquesta empresa familiar és un indret, carregat de nostalgia, on romanen en forma de museu molts dels estris que s'empraven per aquesta producció mil·lenària.

La cooperativa agrícola de Sant Bartomeu, tot i tenir més de cent d'amys d'història, creada a l'anay 1898, com a Sindicato Agrícola Católico Sollerense, per Mn Mir Rullan, compta a dia d'avui amb la maquinària més moderna i sofisticada, i és capaça d'assolir una producció de 900 tonelades, tal i com ens explicà el mestre tafoner Gaspar, a la nostra visita. Tota aquesta modernització i sofisticació no lleven de banda, que es produeixi un oli de qualitat i verge, el qual pogueren tastar i comprovar els nostres visitants. La cooperativa agrícola de Sant Bartomeu funciona en aquests moments a màxim rendiment, i fins al moment han arribat unes 400 tonelades d'oliva i esperem que aquesta xifra es pugui duplicar fins al final de la campanya de collita. A part de la producció d'oli, també es dediquen a la producció d'altres productes, com la taronja, que tants de beneficis econòmics ha donat històricament a aquest poble i sense oblidar l'horticultura, i és que Sóller ha estat des de sempre una de les hortes més importants de Mallorca, amb una concentració important d'agricultura de reguiu, gràcies a l'abundàcia d'aigües que arriba des de les muntanyes que envolten aquesta localitat.

Un cop finalitzada aquesta visita, poguerem gaudir de l'arquitectura del poble, un altre dels atractius que hi ha, on es poden apreciar vertaderes joies arquitectòniques de diferents períodes històrics entre els estrets carrers. Un dels moviments que més força asso0lí a Sóller fou el modernisme, i en aquesta visita no poguerem deixar de visitar la recent inaugurada casa-museu de Can Prunera, construïda per la família Magraner a l'any 1911 i que des de l'any 2006 és propietat de la fundació Art tren, qui ha fet una incomiable feina de restauració, perquè a dia d'avui pugui ser visitada i admirada per tothom.