L'escultura de Tomàs Vila “Pagesa” torna a la Plaça Verge de la Salut de Palma

La iniciativa va partir d'ARCA. La regidoria d'Infraestructures i de Cultura ho han fet possible

Avui matí l'escultura ha estat ubicada una altra vegada a la plaça

Fa uns mesos ARCA va dirigir una petició a la regidoria de Cultura per a que l’escultura “Pagesa” de l’artista Tomàs Vila (1893-1963). Tornàs a estar als carrers de Ciutat.

Aquesta escultura originalment ja estava ubicada a la Plaça Verge de la Salut i va ser retirada durant una remodelació de l’espai.

Felicitacions a les Regidories de Cultura i Infraestructures

ARCA havia formulat la petició de recuperar l’esmentada escultura a l’espai públic i la nostra petició ha estat atesa amb celeritat.

Volem també, expressar el nostre reconeixement a l’arquitecte municipal Frederic Climent pel seu interès i projecte de recol·locació de l’escultura.

Del llibre “ Escultures de Palma “ de Maria Magdalena Brotons

Patrimoni als carrers de Ciutat

Aquests detalls per a la ciutat són molt importants. Palma recupera una escultura al carrer i la feina d'ARCA en combinació amb l’Ajuntament dóna un fruit més.

Recorregut embARCA't. Visita a Can Xoroi: Fornalutx

El passat dissabte 23 de març ARCA va organitzar una visita cultural a la localitat de Fornalutx, on es va visitar Can Xoroi, casal municipal on hi ha una interessant col·lecció de teules pintades, la més antiga documentada al segle XVIII, també poguerem trobar una tafona restaurada i a les golfes hi ha el laboratori, ons els arqueòlegs Jaume Deyà i Pablo duen a terme les tasquest d’investigació del jaciment arqueològic d’Almallutx (Gorg Blau) el més important de Balears del periode islàmic.

Abans d’arribar fins a Fornalutx, ferem una excursión que partí de la localitat de Sóller, on pujarem fins la Capelleta, oratori construït a 1917. Posteriorment, descendirem el camí realitzat o començarem la nostra excursión pel camí vell que comunica les localitats de Sóller i Fornalutx, passant pel llogaret de Binibassí.

SA CAPELLETA

Anomenada també capella de la Immaculada i Monestir de Santa Maria de l’Olivar. La capella pròpiament dita, d’estil modernista, fou construïda a 1917 per iniciativa de mossèn Pere Lluc Ripoll i Moragues i la seva germana Maria Magdalena, que cedí els terrenys de la seva finca, anomenada s’Olivar des Fenàs. De comú acord decidiren fundar allà mateix un monestir. El bisbe de Mallorca Josep Miralles Sbert en col·locà la primera pedra l’abril de 1943 i el rector de Sóller mossèn Rafel Sitjar el va inaugurar.

El 1971, s’intentà resturar l’orde monàstica de Sant Jeroni, la qual havia estat fundada a Mallorca a l’any 1400, però aquesta proposta no va prosperar. Finalment, el 1979, el bisbe Teodor Úbeda amb el vist i plau del rector de Sóller mossèn Miquel Gual i mossèn Josep Morey, custodi de l’herència espiritual del pare Ripoll, varen convidar a les Canongeses Regulars Agustines del monestir de Santa Magdalena de Palma, a fundar una petita comunitat, en data de 20 d’abril de 1980.

GEM V.3, pp.115-6  

BINIBASSÍ

Possessió del terme de Fornalutx, amb oratori privat. Són molt notables les seves teules pintades amb decoració floral i geomètrica. Documentada el 1242. Es pronuncia també Berabassí, Benabassí i Biribassí. Les cases del llogaret de Binibassí, amb torre defensiva es documenten al segle XVI i foren reformades al segle XVII. Aquestes cases foren propietat del rei Sanç de Mallorca, de Guillem de Torrella i dels Templers.

Entre les cases de la possessió, el torrent de Fornalutx i s’Alzina Fumadora s’extenien les terres de l’antiga i vasta alqueria de Benarrussí, les cases de la qual tal vegada hagin quedat integrades en el nucli urbà de la vila de Fornalutx.

GEM V.2, p.134

ALMALLUTX

Alqueria del terme d’Escorca que dóna nom a la vall formada pel torrent del gorg Blau i dominada pel morro d’Almallutx (1.040 metres) a la banda sud. La vall està avui Roberta per les aigües de l’embassament del gorg Blau.

S’ha dit que Dalmeruig significa “riu sense pedres”, però l’etimologia no es pot admetre perquè, en realitat, tota la vall d’Almallutx és un pedregar. Aquesta vall fou poblada des dels temps prehistòrics, i en dóna testimoni la presència de restes talaiòtiques de gran importància arqueològica. El conjunt té una extensió aproximada de 2.000 m2 i consta de tres santuaris, un dels quals fora del poblat, així com de vuit habitacles. Una murada de 35’70 metres de longitud, aixecada a la part de baix, protegia el conjunt. Al mateix lloc, es varen trobar vestigis d’un poblat de l’època musulmana, els qual foren excavats per per Antoni Galió a 1969, és citat al Llibre del Repartiment. Aquesta vall devia estar ben poblada i explotada des del punt de vista agrícola i ramader.

GEM V.1, pp.122-3

ARCA va intervenir al Ple de l’Ajuntament de Palma

Per celebrar el compromís unànime de l’Ajuntament per preservar el barri de Santa Catalina.

Ahir es va aprovar per unanimitat al Ple de l’Ajuntament de Palma la protecció del barri de Santa Catalina en els termes que ARCA sempre havia reivindicat.

Per fer-ho efectiu s’aprovarà un PERI en uns terminis de temps bastant reduïts, és possible que parlem d’uns 9 mesos.

Les reivindicacions d’ARCA es veuràn així satisfetes i Palma començarà la necessària protecció dels seus barris per, potser una barriada històrica, la més antiga fora murades.

A la seva intervenció, Àngels Fermoselle, en representació de l’entitat, celebrà el triomf d’una petició llargament reclamada. Palma guanyará en atractiu si conserva l’autenticitat de les seves barriades. Santa Catalina també podrà regular els usos i evitar excessives concentracions de bars i restaurants.

Tot i destacar la felicitat de l’entitat, no varem deixar de recordar que hi ha molts barris esperant un gau de protecció major: tot l’Eixample, Son Espanyolet, Son Armadams...

ARCA ha mantingut avui una reunió amb el Regidor d’Urbanisme Jesús Valls

Hem tractat temes fonamentals:

1. Santa Catalina: El regidor ha agraït les aportacions d’ARCA per a aconseguir una protecció efectiva de la barriada. Ha detallat els criteris de redacció del nou PERI i ha parlat de uns terminis d’aprovació definitiva d'aproximadament 9 mesos.

D'esquerra a dreta: Izcue, Fermoselle, Valls, Ollers i Masot.

2. Picaresca per obtenir declaracions de runa: Aquest és un tema que ens preocupa especialment. És veritat que les ITE poden evitar deteriorament, però hem posat damunt la taula la picaresca de molts de promotors que fins i tot a Centre Històric abandonen l’edifici per tal de poder esbucar i fer aparcaments per obtenir més rendibilitat per habitatge. Això provoca una pèrdua d'autenticitat.

El regidor veu amb bons ulls a fer intervenir el Consell de Mallorca quan el grau de protecció ho permeti, per tal de prevenir pèrdues patrimonials i també adoptar criteris més respectuosos amb els valors patrimonials dels immobles pel conjunt on estan inserits.

3. Es Jonquet: Hem tractat amb molta brevetat aquest punt per manca de temps i hem quedat emplaçats a futures reunions. El regidor  considera que seria compatible amb el PEP  la nostra petició de reduir el nombre d’edificis considerats ara “N” (susceptibles de ser esbucats) i incrementar les garanties de protecció. Les discrepàncies principals estan en les dues parcel.les conegudes ara com les de la promoció de “Rentadors” i la promoció d'ACCIONA”. Tot i que ARCA valora en positiu alguns dels canvis introduïts respecte al projecte anterior, consideram que encara són necessaris una sèrie de canvis  per adaptar-se a la declaració de BIC.

A la reunió hem assistit per part d'Urbanisme, el regidor Jesús Valls i el director general Enrique Izcue. En representació d’ARCA Pere Ollers, Josep Masot i Àngels Fermoselle

En resum valoram molt positivament la reunió, el to i la disponibilitat del regidor. Estam en disposició de continuar col.laborant, com sempre ho hem fet.

ARCA va organitzar amb èxit la visita “Bunyola: historia i patrimoni”

Bàrbara Suau va actuar com a guia i amfitriona

Diumenge 17 de març, ARCA va organitzar i va dur a terme un recorregut patrimonial anomenat  embARCA't, els quals es fan més o manco amb una periodicitat quinzenal.

Aquesta vegada va ser al poble de Bunyola. Va guiar la visita Bàrbara Suau, investigadora local i impulsora de la revista Es Castellet.

Bàrbara explicà la història, anècdotes, llegendes i la riquesa patrimonial del poble de Bunyola, començant per l’Estació de tren i acabant a la banda alta del poble, anomenada es Barracar.

La foto que adjuntam està feta precissament a una de les darreres aturades a les escales que duen a la Comuna de Bunyola, excursió que ja farem un altre dia.

Per a ARCA i totes les persones que poguerem gaudir de la visita és un honor poder comptar amb la col.laboració desinteressada de persones tan valuoses com Bàrbara Suau, investigadora i gran coneixedora de la història Bunyola.

La propera visita de ARCA serà a diassabte 23 de març i es visitarà Can Xoroi (Fornalutx). Casa-museu on hi ha una col·lecció de teules pintades i també visitarem el laboratori, on es du a terme la investigació sobre el jaciment arqueològic d’Almallutx (Gorg Blau), el més important del periode islàmic a les Balears.

ARCA demana que no s’autoritzin terrasses a la plaça del Mercat davant els edificis modernistes Can Cassassayas i la Pensió Menorquina

Una Plaça meravellosa però desgraciada per tot tipus de mobiliari, i abocadors de deixalles

Encara volen permetre més terrasses? És un absurd.

ARCA creu que la proliferació de terrasses als espais per a vianants és excessiva

La prevista a la Plaça des Mercat davant els edificis modernistes no s’haurien de permetre.

ARCA veu amb preocupació la proliferació excessiva de terrasses al Centre Històric.

No hi ha cap control ni des de la ciutadania ni des de l’oposició.

Es va crear una comissió de control on ARCA està integrada i gairebé un any més tard de l'entrada en vigor de la nova normativa mai ha estat convocada.

ARCA demana seny i qualitat ambiental

Ara volen posar terrasses ocupant el poc espai lliure que queda a la Plaça des Mercat tapant la visual dels dos edificis únics: Can Cassassayas i la Pensió Menorquina

ARCA demana que es torni enrera aquesta decisió, que es convoqui la comissió de seguiment i que s’atenguiin a criteris patrimonials i estètics la concessió de terrasses.

A les fotos que adjuntam es veu l’espai on hi ha previst ubicar noves terrasses.

ARCA ha presentat una denúncia davant el Consell de Mallorca per la retirada de l’Escultura de Josep Llimona del Cementiri de Sóller

També farà  arribar l’esmentada denúncia a l’Ajuntament de Sóller pera que actui

El conjunt escultòric de la Pietat obra de l’arquitecte Josep Lliimona va ser retirat pels propietaris sense cumplir cap legalitat.

La peça artística ubicada a una de les tombes d’aquest cementiri és un conjunt escultòric de la Pietat, obra de principis del segle XX de l’escultor Josep Llimona. Aquesta escultura de marbre blanc, representa a Jesús mort, la Puríssima i Sant Joan. És una escultura de gran valor artístic i molt considerada pels especialistes.

Aquest conjunt escultòric és un bé catalogat per l’Ajuntament de Sóller i per tant, si es vol dur a terme una rehabilitació, primer s’ha de presentar un projecte i després comptar amb els respectius permissos per part de les administracions competents en matèria de patrimoni històric.

Cementiri conjunt monumental en sí mateix. No es poden treure elements patrimonials del seu interior sense garantia de Patrimoni i de retorn

ARCA veu amb molt preocupació la forma en que s’ha actuat, on uns particulars han decidit fer una remoció d’un bé catalogat i l’administració ha actuat de forma pasiva, sense posar cap condició i explicació alguna. Cal tenir en compte, que estem parlant d’una escultura funerària, llavors la seva ubicació ha de ser el cementiri vell de Sóller que està considerat un conjunt monumental de primer ordre i així ho condiren els especialistes.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament que ens informi perquè el conjunt escultòric de la Pietat de Josep Llimona ha estat retirat del cementiri vell de Sóller.

També ha sol·licitat que els particulars que han decidit dur-se’n el conjunt escultòric d’una forma unilateral, el retornin al seu lloc original i que si estan interessats en restaurar la imatge, presentin un projecte i que aquest rebi els permisos corresponents.

Per últim, ARCA opina que el conjunt escultòric ha de romandre al lloc per on va ser creat, en aquest cas el cementiri vell de Sóller.

SALVEM SANTA CATALINA, una campanya d’ARCA objectiu principal per aquest període legislatiu, comença a donar fruits

ARCA fa més de 10 anys que demana un PERI per Santa Catalina

La LLETRA GROSSA ens agrada, ara falta la LLETRA PETITA

Els plantejaments generals de l’anunciat del PERI per Santa Catalina des de l’Ajuntament de Palma responen a les reivindicacions d'ARCA plantejades al regidor Jesús Valls des dels primers dies del seu mandat.

No se podia esperar a la revisió de Pla General

ARCA ja deia que no podíem esperar a la modificació de Pla General per introduir una normativa urbanística respectuosa amb un barri històric, perquè pel camí deixariem moltes pèrdues a Santa Catalina. L’anunci ara d'un Pla Especial per Santa Catalina ens dóna moltes esperançes.

ARCA demana canvi de normativa constructiva també a moltes altres barriades, especialment a  l’Eixample i Son Espanyolet

Fa anys que ARCA a aquest i anteriors governs municipal demana la derogació de la normativa constructiva que permet:

1. Cosos ressorgits sobre façana que destrueixen la línea del carrer, roba espai públic i impossibilita el creixement adient dels arbres
2. Destrucció de cantonades despersonalitzant els espais
3. No facilitar increment d’altures per evitar la substitució dels edificis de l’Eixample
4. Conservar els patis

Aquestes propostes que ara previsiblement s’assumiran a Santa Catalina és imprescindible que s’apliquin a la resta de les barriades de l’Eixample i a Son Espanyolet.

Atendre les reivindicacions ciutadanes

Saludam ara la iniciativa de Cort per Santa Catalina, i la previsible unanimitat de partida de tots els grups polítics.

Una vegada més podem parlar de la importancia de l'acció ciutadana pressionant i convencent als representants polítics.

Tothom surt guanyant per ara. Però atenció a la lletra petita, perquè les intencions s’han de materialitzar en realitats.

Visites culturals en francès

Alumnes del col·legi Lycée Français MLF,
davant l'església dels Sagrats Cors

ARCA ha realitzat aquesta setmana una sèrie d'itineraris culturals en francès, pel centre històric de Palma, titulats “Palma reflexada a França”. Els recorreguts han anat a càrrec d'Emilie Barrere.

La ciutat de Perpignan presenta molts de paral·lelismes amb Mallorca, sobretot, durant l'edat mitjana, degut a que el comtat del Rosselló va pertànyer al Regne privatiu de Mallorca, llavors es tracta de fer-los veure mitjançant aquest itinerari.

Els recorreguts s'han dut a terme el dimarts dia 12 de març, el dimecres 13 de març, on han participat socis i simpatitzants d'ARCA i de l'Alliance Française. Avui dijous 14 de març el recorregut ha anat adreçat a alumnes del col·legi Lycée Français MLF de Palma.

L'itinerari dissenyat ha estat el següent:

·       Can Montenegro (casal senyorial del centre de Palma).

·        Plaça Drassanes.

·        La Llotja (edifici d'estil gòtic civil).

·        Palau de la Almudaina (arquitectura que recorda al Palais des Rois de Majorque, Perpignan).

·        La Seu.

·        Ajuntament de Palma.

·        Plaça Major.

·        Església de Sant Miquel.

Han col·laborat: Alliance Française i Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (UIB).

 

Un jaciment arqueològic de Calvià en perill

Demanam acció des de l’administració davant la deixadesa de la propietat particular

ARCA vol advertir de l’estat d’abandonament en el qual es troba el jaciment arqueològic anomenat Santa Ponça 6 o King’s Park (Calvià). Bé catalogat per l’Ajuntament de Calvià amb el número 49 al Catàleg de béns a protegir.

Des de fa una sèrie d’anys, aquest jaciment arqueològic, que té una relació directa històricament amb el parc arqueològic des puig de sa Morisca, presenta un estat de deixadesa i abandonament que preocupa molt a la nostra entitat, perquè si no s’actua amb responsabilitat i celeritat Mallorca i el municipi de Calvià perdran una important resta arqueològica.

Degut al nul interès de la propietat on es troba ubicat aquest jaciment arqueològic, cal que les administracions competents en matèria de Patrimoni Històric afrontin aquest problema i cerquin una solució perquè el jaciment no segueixi detereiorant-se.

Que es retirin els enderrocs, es netegi i posi en valor el jaciment

Malaurademant, a dia d’avui l’estructura del jaciment ha quedat pràcticament tapada per la vegetació i inclús s’han llançat enderrocs, ambdós situacions juguen en contra de la protecció d’aquest jaciment arqueològic.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament que es netegi el jaciment arqueològic anomenat Santa Ponça 6 o King’s Park (Calvià) i es retirin els enderrocs que s’han llançat darrerament.

També hem sol·licitat que aquesta entitat sigui informada de les decisions i actuacions que duran a terme des de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Calvià.

ARCA DEMANA LA RETIRADA DE LES PAPERERES GEGANTS DEL CENTRE HISTÒRIC

A criteri d’ARCA a un Centre Històric de la categoria del de Palma, ha de mirar els detalls estètics com a una qüestió prioritària.

A llocs emblemàtics com les escales del Palau March i al passeig des Born

Resulta incomprensible que a llocs tan emblemàtics com les escales conegudes com les del Palau March, que pugen des de la Plaça de la Reina fins a la Catedral s’hi trobin unes papereres de plàstic negre i d’un volum enorme. Més aviat semblen un poal de fems gegant. I n’hi ha un grapat d’elles.

Les mateixes papereres trobam al passeig des Born, un dels espais més admirables paisatgísticament de la nostra ciutat i un dels més castigats per elements externs.

Imatge lletga

Aquests indrets són molt fotografiats i la imatge lletga que es desprèn no és precisament un factor positiu per a la imatge de la ciutat.

Creim que l’Ajuntament de Palma ha de prestar atenció especial als detalls del mobiliari urbá, que tot i reunir característiques pràctiques també han de ser elements estètics.

Així, des d’ARCA demanam la retirada de les esmentades papereres i que es cuidi la imatge paisatgística de la ciutat amb molta més sensibilitat.

ARCA oferirà la col·laboració de l'entitat a l’Ajuntament per detectar i cercar solucions a molts altres elements de mobiliari urbà que es poden millorar o evitar.

Les Creus de terme de Mallorca

ARCA vol compartir el magnífic llibre que ha fet Néstor Carda, titulat "Les Creus de terme de Mallorca". A continuació a través d'aquest vídeo podeu veure un detall d'aquest exquisit patrimoni http://vimeo.com/59924801

ARCA pren iniciativa per a que la Llotja pugui ser visitada

ARCA creu que mantenir tancada la Llotja és una equivocació i una pèrdua econòmica

El Conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Rafel Bosch, s’ha compromés a rebre-nos en breu per tractar en exclusiva aquesta qüestió.

És molt important rendabilitzar l’enorme inversió de doblers públics que s’ha fet per rehabilitar l’edifici i ara ciutadania (que ja ha pagat) i turistes puguin contemplar la seva bellesa artística i cultural.

La Llotja és el millor exemple arquitectònic de gòtic civil que hi ha a Mallorca, una vertadera joia, apreciada i valorada per tots els estudiosos del món i per aquelles persones que ens han visitat. És un referent per a la població de Mallorca i símbol arquitectònic i cultural que no pot romandre tancat després de la inversió realitzada durant la seva darrera restauració.

La Llotja té la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), llavors com marca la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears, 12/1998 s'han de respectar totes les exigències que marca aquesta llei, en particular, les visites professionals o científiques i d’estudis així com els quatre dies de visita gratuïta al mes, en els quals també tindran preferència els grups escolars o aquelles persones que pertanyen a associacions d’interès insular (inscrites en el Registre d’Entitats de Participació Ciutadana del Consell de Mallorca) o d’utilitat pública. 

ARCA ha adreçat uns escrits al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca on demana que el monument de la Llotja tengui un règim de visites obert, segons marca l’article 34 de la la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears.

ARCA fa més d'un any que  ve reclamant a més de l’apertura al públic del monument, també fer visites guiades per la nostra entitat com ho feim a tants d’altres elements patrimonials.

El Conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Rafel Bosch, s’ha compromés a rebre-nos en breu per tractar en exclusiva aquesta qüestió.

Des d'ARCA tenim el convenciment que és possible mantenir oberta la Llotja amb vigilància i que no suposi una despesa inasumible per les arques públiques. Més inassumible és invertir el que s’ha invertit i no poder mostrar-lo. 

Valoració d'ARCA visita a les obres de l'Estació del tren de Sóller a Palma

A les 12,45 i fins a les 14h tres representants d’ARCA, Concha Gallego, Josep Masot i Àngels Fermoselle hem pogut comprovar les obres  que s’han dut a terme a l’Estació. La visita ha estat organitzada a petició de la nostra entitat per la regidoria d'urbanisme i a més del regidor Jesús Valls també han assistit la regidora del PSOE: Yolanda Garví i de Més: Antoni Verger.

Els representants del Ferrocarril de Sóller han reconegut que no havien demanat els permisos i ara estan pendent de la llicència que probablement s’aprovarà demà a la Gerència d’Urbanisme.

Les obres han afectat especialment la zona de bar i les adjacents.

- ARCA ha conseguit el compromís de restituir el falsos sostres a una altura més elevada de la que tenien prevista, fet que permetrà veure les portes amb l’arcada superior integrament tant des de l’exterior com des de l’interior de la zona de bar.

- A més, l'empresa s’ha compromès, també a petició d'ARCA a restituir el trèspol de rajola hidràulica en el futur (han parlat d'un marge d'un o dos anys).

Demanam la retirada de banderoles

A més ARCA ha demanat la retirada de les banderoles publicitàries de promocions d’art ubicades a les reixes ornamentals de l’estació que dificulten la visió de l’edifici catalogat des de l’exterior.

Demanam la retirada de l’hangar de plàstic

També hem tengut la possibilitat de mostrar als representats polítics presents l’agressió estètica que suposa l’hangar de plàstic construït també sense cap llicència a continuació de l’edifici de les cotxeres. S’ha de cercar una solució ràpida. Fa molts de mesos que venim denunciant també aquest fet. 

 

La visita s’ha produït dins un ambient de cordialitat tot i la reivindicació.

Presentat el còmic La cova des Mussol

Max, Marc Ferré i Pau

El passat dijous 28 de febrer fou presentat a la seu d'ARCA el còmic La cova des Mussol.

Es tracta d'una obra de caràcter didàctic i de divulgació del patrimoni arqueològic de Menorca i en concret de la cultura d'època talaiòtica.

El guió original de Marc Ferré ha estat dirigit per l'equip del Museu Arqueològic de Son Fornés (Montuïri), que va realitzar la investigació arqueològica a la cova.

També foren presents els il·lustradors del còmic, que són els dibuixants de reconegut prestigi Max i Pau.