29 de des. 2007

embARCA't: Museu Diocesà

Visita al "Museu Diocesà" dirigida per l'historiador Pare Gabriel Llompart


BREU HISTÒRIA DEL MUSEU DIOCESÀ



- L'any 1878, el bisbe Mateu Jaume, comença a formar una col.lecció diocesana de peces artístiques provinents de diverses esglèsies i menestirs.
- Durant l'any 1906, el bisbe Pere Joan Campins decideix crear un museu i habilita unes construccions amb aquesta finalitat.
- L'any 1914 la Societat Arqueolocica Lul.liana accepat dipositar objectes custodiats al museu i diversos particulars, com la comtessa vidua de Séguier donen la seva col.lecció.
- L'any 1915, mor el bisbe Campins i Mn. Antoni Maria Alcover continua la tasca iniciada pel bisbe.
- L'any 1916 queda constituïda la Junta del Patronat del Museu amb Mn. Antoni Maria Alcover com a president.
- El dia 23 de març de 1916, primer aniversari de la mort del bisbe Campins, s'inaugura el museu.
- Durant la guerra civil i la posguerra el museu passa per moments d'inestabilitat, en que ha de tancar, fins que el 22 de maig de 1952 torna a obrir.
- Finalment l'any 2002 el bisbe Teodor Úbeda decideix iniciar la remodelació del museu i de l'edifici, tasca que encarregarà a Mn. Pere Joan Llabrés.
- El 16 d'abril de 2007 el bisbe jesús Murgui inaugura el renovat museu.

RECORREGUT PEL MUSEU PERMANENT
1. El primer cristianisme a Mallorca
2. L'art gòtic
3. L'aire nou del Renaixement
4. El taller dels Lòpez i l'art de la Contra Reforma
5. Del Renaixement al Barroc
6. La col.lecció de ceràmica
7. Gaudí a la Seu de Mallorca

28 de des. 2007

ARCA ofereix nous arguments per la protecció de Son Mosson

ARCA s’ha adreçat de nou a les institucions competents en temes de patrimoni històric, com son l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Ministeri de Cultura, i també a les institucions jurídicament competents com son el Ministeri de Foment i la Direcció General d’AENA.

En aquest cas els hi oferim més arguments per la protecció de les cases de Son Mosson. Cal recordar que al mes d’agost, ja ens adreçarem a les mateixes administracions que hem comentat abans. Com que la resposta que ens donaren, creiem que nou fou prou convincent, a l’igual que el que argumenta AENA, que segueix amb la intenció fixa i ferma de derruir les Cases i introduir els seus enderrocs dins les coves subterrànies que hi ha sota les Cases, llavors oferim noves dades que li donen més fonaments a la nostra idea de protecció d’aquestes Cases.

En un principi, a part dels arguments històrics, ja oferts en un primer moment, cal esmentar que al Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Il·lustribus, que és una font que ens conta la crònica de la Creuada pisano-catalana contra el regne àrab de Mallorca, realitzada entre l'agost de 1113 i l'abril de 1115, més de cent anys abans de que el Rei en Jaume I la conquerís definitivament. Aquesta font ens descriu, que quan les tropes eren a la zona de Can Pastilla, pogueren veure en direcció a Medina Mayurqa, "els llocs inclinats de la terra desconeguda", que sols podien ser el pujol del Coll i el turó de SON MOSSON.

Aquest mateix turó, avui dia, arran de l’autopista, és a on estan ubicades les Cases de Son Mosson. Llavors segons la informació que ens aporta aquesta font, ens remuntem fins al segle XII, per trobar la primera referència escrita d’aquest indret.

El topònim escrit, apareix per primer cop recollit al mapa de Mallorca del cardenal Despuig de 1784 i la primera referència que tenim com a propietat dedicada a l’activitat agrària és de 1817, on diu el següent «Mariano Fuster. Huerto la Estarella y Son Moson Nou de 80 qdas, 20 de sembrados, 20 de pastos y 40 de selva 4.333 libras». Aquesta informació apareix al Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma (ARM, D-1525, f. 21v, 23).

En quant a arguments, més purament pràctics i actuals, tenim la informació que apareix recollida en la carta de l’OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional). Segons aquest organisme, no hi ha cap indici, que les cases de Son Mosson, figurin com a obstacle per a l’aviació civil, llavors en cap moment es posa en perill la seguretat dels avions i passatgers que viatgen en ells.

Seguim pensant que AENA hauria d’oferir uns altres arguments, més sòlids i contundents, ja que sincerament els que donen, cada cop més en fan intuir que es tracten d’uns altres interessos de caire econòmic o comercial.

27 de des. 2007

embARCA't: Convent de les Caputxines


Baix la direcció de l'investigador Jaume Llabrés.


La fundadora

La promotora de la fundació de les clarisses caputxines fou Teresa María Gómez de Sanabria y Ponce de León (Granada, 1624- Ciutat de mallorca, 1705). Desprès d'enviudar dues vegades, l'any 1648 professà en el convent de caputxines descalces de Nuestra Senyora de los Ángeles de Saragossa, on prengué el nom de Sor Clara María. Anys després, animada per les seves amistats mallorquines i després de vèncer nombroses dificultats, arribà a Mallorca per tal de fundar un monestir a Palma.
Entre 1662 i 1668, les primeres monges canviaren diverses vegades d'edifici, finalment s'establiren en el lloc actual on aixecaren l'esglèsia i el convent. Sor Clara María va ser abadessa, càrrec en el qual arternà amb sor Dionisia Bernarda, fins a la seva mort. Ambdues religioses deixaren una gran empenta en el convent per la seva exemplaritat i la seva fortalesa.

El convent i la ciutat

L'edificació del monestir entre els anys 1668 i 1720 va suposar la configuració definitiva de l'entorn urbà de l'extrem oriental del barri de Sant Jaume. La plaça de davant l'esglèsia, anomenada en altre temps conqueta, paraula que hem de considerar sinònima de l'expressió "confluència de carrers", és una de les mes evocadores del centre històric. Les façanes de les cases senyorials de can O'Neille i can Morell (antiga Can Montaner) són el contrapunt del frontis de la porteria del convent on encara s'hi veuen els vestigis d'una casa medieval. A l'interior del monestir podem gaudir dúna atractiva arquitectura tradicional que en alguns aspectes manté reminiscencies medievals. N'és un exemple la sagristia gran amb una alta columna central que suporta una jàssera.

En el calustre s'emprà un model de columna de tipologia gòtica, encara que es bastí a l'inici del segle XVIII. Per altra banda, cal admirar la perfecció tècnica assolida en els carreus de pedra de les voltes del refectori i del llit de l'escala, mostres excel.lents de l'aprenentatge local en l'art de l'estereotomia.


L'esglèsia es començà l'any 1687 . S'alça sobre una planta de creu llatina i es cobreix amb una cúpula sobre el creuer. L'interior se cenyeix a una estètica del segle XVIII que combina el classicisme estructural de l'arquitectura amb el decorativisme, gairebé rococó, del retaule major (1775-80. El presideix un gran llenç de la Purísima Concepció amb Sant Francesc i Santa Clara, atribuït al pintor mallorquí Joan Montaner i Cladera.

Les arts i el mobiliari

Part del patrimoni històric i artístic del monestir s'exibeix a la sala capitular i a la sagristia gran. A la primera hi ha reunides algunes pintures notables dels segles XVII i XVIII, entre elles una gran tela de l'adoració dels Reis de tradició flamenca i una galeria de retrats de les monges caputxines. Entre el mobiliari destaca un escriptori i un bufet d'estrado de l'època de la fundació, una escaparata que conté una talla de l'eccehomo i una capelleta de fusta pintada amb una bella imatge de la Puríssima. Una mostra de l'aixovar litúrgic s'exposa a la sagristia on es poden veure algunes peces textils i alguns objectes preciosos com, per exemple, un crucifix d'ivori llegat al convent per Martín Gil de Gaynza. Té un particular interès l'urna de la Casa Santa, moble d'estil rococó fet en fusta tallada i daurada, regalada l'any 1783 pel Marquès de Palmer.
Ceràmica, peces d'aram i de llautó, mostres d'artesania com la de flors fetes de paper o de tela, les figures de fang cuit de taller del mestre de les Verges Rosses (segle XVIII), etc conformen un petit univers dóbjectes curiosos o delicats dels quals es pot gaudir al llarg de la visita. No es pot menysprear, tampoc, l'interès del moble popular del qual s'en presenta una mostra corresponent a una antiga cel.la. Punt i a part mereix la col.lecció de betlems que tan sols es mostra durant les festes de Nadal. Aquest conjunt pessebrístic (segles XVIII-XIX) és un dels millors de Mallorca.


El mestratge de l'arquitectura popular

Un dels aspectes més singulars del convent és la successió d'espais típics de l'arquitectura popular que podem trobar al voltant del claustre. Són dependències interessantíssimes que ens documenten sobre activitats, ja desaparegudes, que formaven part de la vida quotidiana de la comunitat.
Destaca en primer lloc la cantina del pou, que és una galeria subterrània que servia per conservar en fresc certs aliments i per refredar l'aigua.

Una altra dependència és "sa salera", i és una botiga coberta amb voltes, situada devall de la sala capitular, on hi ha una gran pica de pedra on se salaven els ossos de porc per a la seva conservació i consum posterior. També en aquest indret s'hi guardaveen els barrals que contenien el vinagre que servia per elaborar productes envinagrats, amb els quals les monges solien obsequiar els seus benefactors.

Per últim, destaca la bugaderia que consta d'una clastra porticada amb els rentadors d'una cambra per fer la bugada amb els cossis per escaldar la roba blanca i els fogons amb els calderers. Per fortuna s'han consevat tots els estris relacionats amb aquesta labor i, fins i tot, les pastilles de sabó de fabricació pròpia.


És especialment interessant l'hort amb el parral i l'antic sistema d'irrigació que partia des d'una sínia ja desapareguda. Hi podem veure una vella murtera de set metres d'alçada coneguda com "sa murtera de ses fundadores".






Texte tret del fullet "El Monestir de la Puríssima Concepció de monges caputxines" Autors: Aina Pascual i Jaume Llabrés. Publicat amb el suport del Govern de les Illes Balears.


Vegeu article "Un bon Jesús de llegenda àuria a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 24 de desembre de 2007

Vegeu article "Sant Francesc troba repòs a les Caputxines" Diari de Balears Digital. 18 de desembre de 2007

22 de des. 2007

Visita a la Fundació Bartomeu March

Visita a la Fundació Bartomeu March, on hem gaudit de la col.lecció de Cartografia Mallorquina i el Palau March. Dirigit pel professor de la UIB Antoni Ginard Bujosa.


Vegeu article d'Antoni Ginard Bujosa "Breve aportación al catálogo español de documentos cartográficos"
en "Anales de geografía de la Universidad Complutense", ISSN 0211-9803, Nº 7, 1987 (Exemplar dedicat a l'homenatge a D. Manuel de Terán : varia geogràfica) , pags. 647-653

15 de des. 2007

Visita al convent dels Dominics de Manacor i les pedreres






"El convent dels Dominics de Manacor i les pedreres". Dirigit per la investigadora Júlia Roman, professora d'Hitòria de l'Art a la Universitat de les Illes Balears.

14 de des. 2007

Lliurament del Ciri Pasqual històric al capítol de la Seu

13-12-2007

ARCA i la FUNDACIÓ AMICS DEL PATRIMONI lliuraren al Capítol de la Seu de Mallorca la base del Ciri Pasqual que al llarg de més de dos segles presidí el presbiteri catedralici durant el Temps de Pasqua.
Es tracta d'una columna dòrica de fusta policromada, d'autor anònim (com el 80% del nostre llegat artístic) i d'estil neoclàssic, que va ser molt imitada (parròquies de Muro i Sant Jaume de Palma)arreu de Mallorca. Es pot datar a finals del s.XVIII.
Els anys 90 fou trobada per un membre d'ARCA a unes deixalles de Ciutat, i ara, amb un ajut de la conselleria de cultura del Consell de Mallorca, el taller Xicaranda ha procedit a la restauració durant tres mesos i treballant-hi quatre persones en exclusivitat.
A l'acte assistiren la consellera de cultura del Consell de Mallorca, Joana Lluisa Mascaró, el degà Mossen Joan Darder i els presidentes d'ARCA i de l FUNDACIó, Pere Ollers i Joan Guaita.

Es convicció d'ARCA el que les obres d'art han d'estar en el lloc per on es feren i, si es possible, que s'utilitzin per a la funció que es feren.

Esperem veure la columna en el seu lloc -el presbiteri- el dia de la Vet.la Pasqual.
__________________________________
MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ - RESTAURACIÓ
D’UN CIRI PASQUAL, PROPIETAT D’ARCA
(Palma, octubre de 2007)

DADES GENERALS
NOM : Ciri Pasqual
MUNICIPI: Palma
AUTORIA: Desconeguda
DATACIÓ: finals segle XVIII – principis segle XIX
PROCEDÈNCIA: Catedral de Mallorca (es va utilitzar com a suport de ciri pasqual)
MATERIAL: Fusta policromada
MIDES: Tot el conjunt té una altura aproximada de 310 cm; la columna cilíndrica de 220 cm d’altura per 30 cm de diàmetre, descansa a sobre un prisma de 90 cm d’altura per 35 cm d’amplada.
ENCÀRREC FET PER: ARCA
RESTAURACIÓ: XICARANDA, C.B.
Han intervingut:
Alfredo Claret, Restaurador de Mobles; Isabel de Rojas,Diplomada en Conservació i Restauració; Maria Dols, Llda. en Història de L’Art i Dipl. en Cons. i Rest.; Immaculada Rigo, Dipl. en Cons. i Rest. y Teresa Rullán Llda. en Història de L’Art i Dipl. en Cons. I Rest.


DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE:

Columna cilíndrica, policromada amb el fons color marfil, i una representació de la Resurrecció del Senyor. A la part inferior d’aquesta imatge, hi ha un sarcòfag amb la tapa oberta i a sobre ell, Nostre Senyor Ascendent. La policromia té una base d’estuc. Com a peculiaritat, a la part superior a on s’hi col·loca el ciri, hi ha un petit portelló, amb dos sistemes de tancament. La columna està formada per llistons de fusta, units uns amb els altres, i buit per l’interior. En l’extrem superior, es suposa que hi ha un suport per aguantar el ciri, mentre que en l’extrem inferior està sustentat sobre dos motllures paralel.les de diferent circumferència i tamany, que estan policromats i amb restes d’or.

Aquesta columna s’aguanta a sobre una peanya, de base quadrangular, policromada amb imitació a marbre. Estava muntada al revés, o sigui el ciri s’aguantava a sobre el pla inferior, mentre hauria d’anar a sobre el pla superior, a on hi ha la perforació amb un senyal a la fusta en forma de creu, per encaixar la columna.



ESTAT DE CONSERVACIÓ. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERACIONS FÍSIQUES, QUÍMIQUES I BIOLÒGIQUES


L’estat de conservació del conjunt, en general, és deficient, sobretot per les anteriors intervencions de restauració, per personal no qualificat, que havia sofert, originant grans pèrdues en la capa de policromia.
En dita intervenció, s’han intentat eliminar les grans quantitats de cera que es trobaven a sobre el suport, originant així, pèrdues de policromia i de preparació, deixant al descobert la fusta interior.

Les imatges a on hi ha representada la Resurrecció del Senyor han perdut molta definició pel tractament de neteja que ja s’ha mencionat anteriorment.

Encara que l’anterior intervenció de neteja hagi estat molt agressiva, queden molts de restes de brutícia superficial (sobretot restes de cera), però també detritus, pols, i altres materials aliens a l’obra.

En la part superior, on s’hi col·loca el ciri, hi ha gran quantitats de cera, que dificulten l’accés a l’interior on va recolzat el ciri. En general, la capa de policromia està obscurida pels fums del ciris.

Es poden observar faltes de suport que són conseqüència dels moviments que té la fusta. La fusta té unes característiques comunes que són la higroscopicitat i l’anisotropia, aquestes determinen els moviments de la fusta davant els canvis d’humitat i temperatura (sequedat i calor excessiu). Aquestes dues característiques fan que la fusta és dilati o es contregui, i això origina torsions, corbaments i modificacions superficials.
Aquests moviments de la fusta originen també, pèrdues de la preparació i com a conseqüència, pèrdua de la policromia.

La part inferior de la columna que descansa a sobre la base quadrangular que l’aguanta, està molt deteriorada. El suport està molt desgastat i s’observen moltes pèrdues de policromia i daurat.

S’observa en la fusta un atac generalitzat de xilòfags i fongs, però antic, o sigui que no està actiu, encara que ha deixat la fusta amb un aspecte de suro.

Totes les peces metàl·liques que hi ha (els tancaments del portelló, els claus...) es troben completament oxidats.

L’estat de la policromia en general, ja hem dit, que es força deficient, en alguns punts es troben bufaments, o sigui pèrdua d’adherència entre la preparació i la capa pictòrica.

Pel que fa a la peanya, es poden observar moltes pèrdues de policromia, pèrdua d’adherència entre la capa de preparació i la capa pictòrica i disgregació de la capa de preparació, originant llacunes a on es veu directament la fusta.

En general, també es troben petites pèrdues volumètriques de suport (de fusta), sobretot a les arestes, donat que són les zones de més sacrifici, perquè sobresurten de la resta del conjunt. També li manca tota la cornisa inferior, a on descansa el pes de dita base.

Tots els claus que es poden veure, a simple vista, estan oxidats.

Tant a l’estructura del ciri com a la peanya trobem fins a tres capes pictòriques superposades. La primera capa i per tant, la original o la més antiga, és de color blanc a l’estructura del ciri i de color blau fosc a la peanya.

En conclusió, l’estat de deteriorament de dit conjunt és molt avançat, sobretot pel que fa als problemes d’estructura de la fusta i a l’estat de la capa de preparació i la capa pictòrica. Pel que fa a aquesta última, no arribarem fins a la capa pictòrica més antiga, ja que podria estar incomplerta o gairebé totalment deteriorada.

INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ REALITZADA

Un cop observat l’estat de conservació en el qual es troba dit conjunt (columna i peanya), el tractament de conservació i restauració que s’ha fet, és el següent:

1. Informe inicial estat de conservació

2. Fotografies inicials

3. Examen organolèptic

4. Desmuntatge del conjunt (separació de la columna i de la base). Eliminació de tots els elements aliens i de tots els elements oxidats per substituir-los posteriorment per altres d’acer inoxidable.

5. Fixació de la preparació i la capa pictòrica, com a mesura de protecció prèvia abans del tractament de neteja, amb un barreja d’acetat de polivinil i aigua destil·lada.

6. Neteja superficial. L’objectiu de la neteja és eliminar les substàncies estranyes a l’obra, com poden ser dipòsits de cera, detritus, pols, taques de fums.... La neteja en aquesta intervenció s’ha realitzat mitjançant dos procediments:

1. Neteja mecànica: es tracta d’una neteja de tipus físic en quan que no modifica la composició del material que es vol eliminar. S’han usat instruments tant manuals (bisturís, raspalls, brotxes suaus, aspirador, raspalls de fibra de vidre...), com instruments elèctrics de petites dimensions (vibroincisor, aparell d’aire calent...)


2. Neteja química: es tracta d’una neteja en la qual el producte utilitzat reacciona amb el material que es vol eliminar donant com a resultat la dissolució d’aquest.
Aquesta neteja química s’ha fet mitjançant la combinació de productes químics i mètodes adequats (dissolvents, tensoactius...) amb la finalitat de reblanir o solubilitzar el producte a eliminar, completant-se amb la fase mecànica.
Aquesta neteja s’ha fet amb l’ajuda d’un sòlid inert que manté actiu més temps el producte.
Aquesta aplicació s’ha repetit vàries vegades, fins que s’ha aconseguit arribar al nivell de neteja desitjat.

7. Neutralització del bany químic, amb la finalitat d’eliminar les restes del producte utilitzat en la neteja química que s’hagin pogut quedar en la superfície.
8. Sanejament de tota la fusta i aplicació d’un tractament anti-xilòfags (Corpol), com a prevenció d’un possible atac biològic. Aquest producte s’ha aplicat a pinzell durant vàries vegades. La darrera capa s’ha aplicat Corpol + Paraloid B72 al 7% en xilè, per aconseguir més afectivitat en el tractament.

9. Consolidació de tota la superfície amb Paraloid B72 al 5% en xilè aplicat a pinzell.

10. Reintegració i recuperació volumètrica de les parts de suport perdudes, amb materials (fusta) completament adequats, semblats als materials de constitució originals i ja tractats, per evitar tensions i dilatacions del nou material, respecte de l’antic.
Reintegració del suport (de les faltes i fissures) amb una resina epoxi de dos components (Araldit fusta), que a més de la funció de farciment de reforç, serveix com a adhesiu i fusta de balsa.
Aquesta operació, a part de tenir una funció estètica, també té una funció protectora, donat que redueix la possibilitat de penetració de l’aigua i altres elements agressius per la conservació de la fusta.

11. Estucat de les llacunes. Aplicació de la capa de preparació amb la finalitat de farcir totes les llacunes de la preparació perdudes. S’ha utilitzat estuc sintètic (Modostuc color blanc + acetat de polivinil (Vinavil)).

12. Consolidació de les parts estucades amb una capa de Paraloid B72 al 5% en xilè, aplicat a pinzell.

13. Reintegració cromàtica de les llacunes, seguint un criteri il·lusionista i la tècnica executada a base de pigments aglutinats amb vernís a base de resines acríliques (pigments Maimeri, diluïts en Paraloid B72 al 7% en xilè).

14. Fotografies finals del procés de conservació – restauració

15. Memòria de la intervenció realitzada.



CONCLUSIONS

El procés de conservació i restauració que s’ha seguit en el conjunt d’aquesta columna i base, ha respectat totalment els criteris actuals en Conservació i Restauració de Patrimoni Històric:

- mínima intervenció a sobre l’obra i respecte absolut per l’original
- total reversibilitat del productes utilitzats en el tractament

Palma, a 8 d’octubre de 2007

Signat:
Alfredo Claret Blasco, Restaurador de mobles
Mabel de Rojas Cincunegui, Immaculada Rigo Febrer.Diplomades en Conservació i Restauració de Bens Culturals

13 de des. 2007

Ritmes i veus de Nadal

L'EMPERADOR, LA SIBIL.LA I ELS PROFETES
Els profetes Isaies, Jeremies, David i la Sibil.la anuncien el futur del món.

EL NAIXEMENT DEL FILL DE MARIA
Lectura i recreació de textos de Sor Isabel de Villena acompanyats amb música i dansa

En aquests temps de poders llunyans, de globalització, de manipulacions i de mentides, és un plaer presentar per sisè any a Ciutat, els textos meravellosos de la nostra Sor Isabel de Villena (València, 1430-1490).

Les monges que l'escoltaven i per a qui va escriure la "Vita Christi" no sabien què era un telèfon mòbil, ni un ordinador, ni la televisió "basura" i no coneixien tampoc la paraula, just ara, de moda "agobio".

Enguany, com ja fa dos anys, també intentam recobrar els textos de les consuetes dites mallorquines però que es representaven arreu dels Països Catalans; de la consueta "processó dels Profetes n'hem triat cinc personatges; tal vegada, més endevant, podrem representar una consueta sencera, No volem fer arqueologia i per això la forma del nostre espectacle està adaptada als temps d'ara.


Ramon Cavaller

Ciutat de Mallorca, desembre 2007

7 de des. 2007

ARCA solicita la retirada de les tanques ubicades devant l'edifici modernista Príncipe Alfonso

ARCA ha sol·licitat per escrit a la Batllessa la retirada de les tanques publicitàries ubicades davant l’edifici modernista Príncipe Alfonso, al carrer Joan Miró número 321. Les tanques fa anys que estan instal·lades i impedeixen totalment la visió de l’edifici.
Les esmentades tanques impedeixen que l’edifici pugui ser observat des del carrer Joan Miró i per tant fan malbé el paisatge de la zona. L’impacte visual és molt negatiu, i demanam la seva retirada per donar valor a la ruta modernista de la que gaudeix la nostra ciutat.
A més la categoria artística de l’esmentat edifici, que forma part del recorregut pel modernisme de la ciutat de Palma i és obra de l’arquitecte fill il·lustre de la ciutat, Gaspar Bennàzar, és molt gran i per tant requereix que sigui realçat.

Característiques de l’edifici

L’antic Hotel Príncipe Alfonso, és un projecte de Bennàzar de l’any 1906. Encara que en l’actualitat l’edifici que observam no es correspon amb el projecte original perquè va ser adaptat a usos comercials, mantè l’excel·lència dels elements modernistes inspirats en el repertori historicista. Hi abunden els elements mudèjars, la decoració amb ceràmiques amurades i rajoles vidrades.

Els interiors varen ser tractats amb la mateixa riquesa ornamental que els exteriors, inspirats en recursos estilístics mudèjars.
La façana està treballada amb pedra calcària i totxo vidrat, la qual cosa recorda alguns dels primers projectes d’Antoni Gaudí. Tant en la composició de la façana com en la decoració interior, usa elements ornamentals d’inspiració mudèjar o arabitzants i alguns motius vegetals.

Confiam en la resposta positiva des del consistori palmesà.

4 de des. 2007

Festa de Hannukah

Llegat Jueu ha celebrat la festa de Hannukah.

El Hannukah és una calebració d'hivern, però festetja molt més que un canvi d'estació. Pels jueus, és el recordatori d'un periode de la seva història (165 aC.) en que varen lluitar en contra de la influència grega que amenaçava la seva identitat i la puresa del seu Temple. Judes Macabeu, membre de la familia dels asmoneus, dirigí una revolta contra aquells que havien profanat el Temple.

Segons la llegenda, a la llàntia del temple només li quedava oli per donar llum durant un dia. Tot i així, cremà miraculosament durant vuit dies, al final dels quals Judes Macabeu consagrà de bell nou el Temple. En cerimònies públiques i privades, els jueus celebren aquest dia encenent les espelmes d'una menorà de vuit braços. Un novè braç porta "l'espelma servidora" amb la que s'encenen la resta d'espelmes: una el primer dia, dues el segon, tres el tercer i així fins que el canelobe resplendeix de llum (Trevor Barnes, 2006)

2 de des. 2007

EmbARCA't: Els Herrera a Mallorca



Dia 1 de desembre de 2007

Recorregut embARCA't "Els Herrera a Mallorca" dirigit pel professor de la UIB Andreu Villalonga