28 de set. 2015

ARCA visita la finca de Son Mut nou per cinquè any consecutiu

Camp d'experimentació Son Mut nou. Foto: Benet Bohigas.
ARCA va visitar el passat dissabte, 26 de setembre per cinquè any consecutiu la finca de Son Mut nou (Llucmajor), camp d'experimentació de figueres i un referent a nivell mundial.

L’any 1989, Montserrat Pons i Boscana començà el seu projecte de camp d’experimentació a la seva finca familiar i des d’ençà han plantat un total de 2.200 figueres i 1.100 varietats de tot el món. El projecte de Son Mut nou és únic a Mallorca i un referent a nivell mundial, que ha permés estudiar i analitzar les diferents varietats de Mallorca i de la resta del món. La finca de Son Mut nou presenta una altra
Montserrat Pons i Boscana, l'ànima d'aquest projecte.
Foto: Benet Bohigas.
característica i és que d’aquesta forma s’han pogut conservar i recuperar varietats, que a dia d’avui estarien extinguides.

Més informació a: http://www.sonmutnou.com/

24 de set. 2015

ARCA intervé al Ple de l'Ajuntament de Palma per consensuar sobre la conservació del Monument de sa Feixina

Intervenció de Begoña Gómez en
reprensentació d'ARCA.
ARCA intervé per demanar  als responsables de l’Ajuntament de Palma que obrin un diàleg constructiu per consensuar el futur del Monument de sa Feixina. Ha intervingut en representació d'ARCA, la Sra. Begoña Gómez Bonet. 

L'alçada política d’uns governants també es mesura en la seva capacitat pel diàleg i el consens.

Hi ha molts arguments  a favor de la conservació del monument a la seva ubicació original i és molt important que totes les postures es puguin expressar en un ambient de diàleg constructiu.

Senyores i senyors del govern municipal: No se pot comparar el monument de sa Feixina a una estàtua eqüestre de Franco.

El regidor de Cultura va fer valer com a argument una sentència que obliga a la retirada d’una estàtua eqüestre de Franco. És evident que no és comparable. Una estàtua d’un dictador és un homenatge intolerable. Un monument a unes víctimes moltes d’elles mallorquines, és un element molt distint. La llei de Memòria Històrica obliga a reconèixer a totes les víctimes.

El monument de sa Feixina ja va ser despullat de tots els símbols i  els escrits que podien ferir sensibilitats i ARCA va estar d’acord. La decisió va ser per unanimitat de tots els grups polítics mentre l’ajuntament era dirigit per Aina Calvo del PSIB-PSOE i la regidora de cultura era Nanda Ramón, del PSM integrat dins el BLOC llavors i dins Mes en l'actualitat. Tan malament creuen que ho varen fer les polítiques que els precediren? Perquè nosaltres no ho creim.

Avui el Monument de sa Feixina és un element educatiu enmig de la ciutat. Ens ajuda a no oblidar i clamar  contra les guerres i les dictadures.

El monument de sa Feixina té un valor Patrimonial molt clar.

El  monument va ser creat per l’arquitecte Francesc Roca Simó que evolucionà del modernisme al racionalisme, estil aquest darrer al qual es pot adscriure el monument a les víctimes del Baleares. N’hi ha de molts semblants a Pensilvania, on trobam  el monument a la batalla de  Gettysburg, un monument gairebé bessó al de la Faixina. I a Rosario (Argentina) el Monument Nacional a la Bandera.

Aquest arquitecte mallorquí projectà edificis tan importants per a la nostra ciutat com són  l’edifici modernista de Can Segura de les Avingudes, Can Casasayas de la Plaça del Mercat i  el Col·legi de Notaris de Balears.

Hem sentit argumentar en contra del monument, que com que no està catalogat, no té valor patrimonial. Senyores, i senyors, si tot allò  que té valor patrimonial estàs catalogat, ARCA podria plegar! Saben vostès que Can Bibiloni no estava catalogat?, saben que ARCA es va quedar tota sola a la comissió de Centre Històric i que no vàrem aconseguir tan sols un informe de la Universitat que ho defensàs?.

Sabem no obstant que defensen els valors patrimonials del monument de sa Feixina el cronista de la Ciutat, Bartomeu Bestard, el professor que va ser director del Museu de l'Educació, Jaume Serra, l’historiador que ha escrit sobre la Guerra Civil a Mallorca Critòfol Miquel Sbert i arquitectes actuals tan prestigiosos com Pere Nicolau i Toni Sbert, per citar tan sols a uns pocs.

ARCA demana als tres partits que integren l’equip de govern que obrin un procés de diàleg.

Per a la nostra entitat resulta incomprensible que estigui el desmuntatge del Monument de sa Feixina als acords de govern municipal. Aquest tema no havia format part del debat públic de la campanya electoral, ni constava als programes de mà que els partits varen repartir al carrer, ni tan sols hem estat capaços de trobar-ho com a punt concret dins els programes electorals per Palma ni de PSOE, ni de MES ni de Som Palma. Creim que aquest fet els ha de fer reflexionar.

Conservar la memòria és molt important per no caure a les mateixes errades i a les mateixes injustícies

Des d’ARCA convidam a treballar per conservar la memòria i restituir la dignitat a unes víctimes mai prou reconegudes, les víctimes que lluitaren per la democràcia i contra la dictadura. Creem un nou monument a un lloc cèntric, recuperem els refugis de la guerra Civil (un infant que entri a visitar-ho, sortirà pacifista) i recuperem llocs tan importants com el Fortí de Illetes.

No podem perdre el temps, el doblers i l’empremta del passat destruint patrimoni, hem de mirar el futur, aprendre, ensenyar i educar.

Repetim el que hem dit al principi: L’alçada d’un polític també es mesura en la seva capacitat per dialogar i consensuar. I ara afegim, i per rectificar. Demanam als nostres polítics intel·ligència i seny.


23 de set. 2015

ARCA demana diàleg per consensuar el Monument de sa Feixina

         

ARCA prega als responsables de l’Ajuntament de Palma que obrin un diàleg constructiu per consensuar el futur del Monument de sa Feixina

L'alçada política d’uns governants també es mesura en la seva capacitat pel diàleg i el consens.

Hi ha molts arguments  a favor de la conservació del monument a la seva ubicació original i és molt important que totes les postures es puguin expressar en un ambient de diàleg constructiu.

No se pot comparar el monument de sa Feixina a una estàtua eqüestre de Franco
El regidor de Cultura va fer valer com argument una sentència que obliga a la retirada d’una estàtua eqüestre de Franco. És evident que no és comparable. Una estàtua d’un dictador és un homenatge intolerable. Un monument a unes víctimes moltes d’elles mallorquines, és un element molt distint. La llei de Memòria Històrica obliga a reconèixer a totes les víctimes.

El monument de sa Feixina ja va ser despullat de tots els símbols i  els escrits que podien ferir sensibilitats i ARCA va estar d’acord.

Avui el Monument de sa Feixina és un element educatiu enmig de la ciutat. Ens ajuda a no oblidar i clama  contra les guerres i les dictadures.

ARCA demana als tres partits que integren l’equip de govern que obrin un procés de diàleg.

Per a la nostra entitat resulta incomprensible que estigui el desmuntatge del Monument de sa Feixina als acords de govern municipal, quan aquest tema no havia format part del debat públic de la campanya electoral, ni constava als programes de mà que els partits varen repartir al carrer, ni tan sols hem estat capaços de trobar-ho com a punt concret dins els programes electorals per Palma ni de PSOE, ni de MES ni de Som Palma.

19 de set. 2015

Recorregut embARCA't: "El Cèsar a Ciutat".

Albert Bouzas dirigint-se als assistents al Moll Vell de Palma.
El passat divendres 18 de setembre ARCA organitzà un recorregut titulat: “El Cèsar a Ciutat”, a càrrec del llicenciat en història Albert Bouzas.
 
El recorregut seguí les passes de la visita de l'emperador Carles V a Palma a l'any 1541, abans que ell i les seves tropes emprenguessin l'expedició per a la presa de la ciutat d'Alger.
 
La ruta ha estat creada i dissenyada per Albert Bouzas, seguint la font de la crònica de Joan Gomis, qui relatà l'arribada de Carles V a Palma.

Carles V i la seva cort desembarcaren al Moll Vell de Palma, passaren per davant la Llotja i reberen l'obació de la ciutadania pels carrers de Ciutat. També foren rebuts a la Universitat, al convent de Sant Domingo i a la Seu. Finalment, descansà varis dies al Palau de l'Almudaina. 

ARCA i Albert Bouzas organitzaran altres visites històriques durant els propers mesos. 

18 de set. 2015

Visita agrària a Son Mut Nou.

Dissabte, 26 de setembre.

Son Mut nou (Llucmajor).

A la visita gaudirem de l’explotació, de la cultura i del patrimoni del seu entorn. També hi haurà una petita degustació dels productes elaborats a la finca.

L’any 1989, Montserrat Pons començà el seu projecte de camp d’experimentació a la seva finca familiar i des d’ençà han plantat un total de 2.200 figueres i 1.100 varietats de tot el món. El projecte de Son Mut nou és únic a Mallorca i un referent a nivell mundial, que ha permés estudiar i analitzar les diferents varietats de Mallorca i de la resta del món. La finca de Son Mut nou presenta una altra característica i és que d’aquesta forma s’han pogut conservar i recuperar varietats, que a dia d’avui estarien extinguides.

Més informació a: http://www.sonmutnou.com/

Hora: 9’00h.

Sortida: Amb vehicles privats des del camí de Jesús, cantonada via Alemanya.

Preu: 10 euros.

Inscripció prèvia, places limitades.

14 de set. 2015

Recorregut embARCA't: “El Cèsar a Ciutat”.

Divendres 18 de setembre a les 17'30h.
 
“El Cèsar a Ciutat”.
 
El recorregut seguirà les passes de la visita de l'emperador Carles V a Palma a l'any 1541, abans que ell i les seves tropes emprenguessin l'expedició per a la presa de la ciutat d'Alger.
 
La ruta ha estat creada i dissenyada per Albert Bouzas, seguint la font de la crònica de Joan Gomis, qui relatà l'arribada de Carles V a Palma.
 
dirigit pel llicenciat en història Albert Bouzas.
 
sortida: Seu d'ARCA. Carrer  de Can Oliva, 10 baixos.
 
preu: 5€ socis i estudiants
         8€ no socis
 

Inscripció prèvia, places limitades.

10 de set. 2015

ARCA visita alguns espais patrimonials en desús a Sóller

Membres d'ARCA visitaren ahir dimecres 9 de setembre alguns espais patrimonials en desús a la localitat de Sóller.

Membres de la corporació municipal  i de l'actual equip de govern de Sóller acompanyaren als membres d'ARCA, perquè poguéssin conèixer de primera mà, l'estat en el qual es troba el Polvorí dels Singles i el Teatre la Defensora Sollerense.

Aquesta visita vingué precedida de la reunió mantiguda amb el batle de Sóller del passat 18 d'agost i d'una altra visita que ARCA realitzà el 19 de juny, amb l'arquitecte especialitzat en patrimoni industrial, Antoni Vilanova, on poguerem comprovar amb membres de la corporació municipal i historiadors locals, l'estat d'abandonament que presenta el patrimoni industrial de Sóller. 

9 de set. 2015

ARCA ha sol·licitat la retirada de les tanques publicitàries ubicades davant l’edifici modernista Hotel Príncip Alfons.

Les tanques fa anys que estan instal·lades i impedeixen totalment la visió de l’edifici

ARCA s'ha dirigit per escrit al Batle de Palma per sol·licitar la retirada d'unes tanques publicitàries que estan ubicades al carrer de Joan Miró número 243 just davant un edifici modernista, el conegut com Hotel Príncip Alfons.

Les esmentades tanques impedeixen que l’edifici pugui ser observat des del carrer de Joan Miró i per tant fan mal bé el paisatge de la zona. L’impacte visual és molt negatiu, i demanam la seva retirada per donar valor a la ruta modernista de la que gaudeix la nostra ciutat.

Obra de Gaspar Bennàzar

L’esmentat edifici presenta una gran categoria artística i forma part del recorregut pel modernisme de la ciutat de Palma. És obra de l’arquitecte i fill il·lustre de la ciutat de Palma, Gaspar Bennàzar Moner.
Característiques de l’edifici
L’antic Hotel Príncip Alfons, és un projecte de Bennàzar de l’any 1906. Encara que en l’actualitat l’edifici que observam no es correspon amb el projecte original perquè va ser adaptat a usos comercials, mantè l’excel·lència dels elements modernistes inspirats en el repertori historicista. Hi abunden els elements mudèjars, la decoració amb ceràmiques amurades i rajoles vidrades.
Els interiors varen ser tractats amb la mateixa riquesa ornamental que els exteriors, inspirats en recursos estilístics mudèjars.
La façana està treballada amb pedra calcària i totxo vidrat, la qual cosa recorda alguns dels primers projectes d’Antoni Gaudí. Tant en la composició de la façana com en la decoració interior, usa elements ornamentals d’inspiració mudèjar o arabitzants i alguns motius vegetals.
La fitxa de catàleg recomana eliminar les tanques publicitàries
La fitxa del catàleg municipal (clau:15/05) diu textualment el següent als referir-se als espais comuns:“Cal eliminar totes les tanques de publicitat i considerar la conveniència de l'enderrocament de la paret de separació del carrer”.

Confiam en la resposta positiva des del consistori palmesà i que finalment retirin les tanques publicitàries que afecte a la visual d'aquest bell edifici.  

3 de set. 2015

Article de Miquel Àngel Lladó titulat: "Memòria històrica, patrimoni i reconciliació".

Vagi per endavant que admir la tasca d’ARCA i el seu compromís no partidista envers la protecció del patrimoni i la defensa dels indrets amenaçats per l’especulació i/o una falsa idea del progrés que prescindeix d’aquells elements que han conformat la identitat de nombrosos espais urbans i rurals. Parlam d’aquests elements que tots coneixem i que sovint són vistos com quelcom inútil i sobrer, com un destorb a la uniformització i estandardització insulses que com més va més imperen a les nostres viles i ciutats. Des d’aquest punt de vista consider que la seva postura pel que fa al monòlit de sa Feixina és coherent i obeeix a motius gens sospitosos d’alineació amb cap dels bans contendents a la Guerra Civil espanyola, i molt especialment amb el que enderrocà, mitjançant un alçament militar que acabà amb el Govern de la II República, el règim polític democràticament constituït fins a aquell infaust i calorós dia de juliol de 1936.

L’obelisc de sa Feixina, ens agradi o no, és memòria històrica. Així ho va reconèixer el darrer Pacte de Progrés en una proposta tan pedagògica com assenyada: despullar el monument de tot vestigi de simbologia franquista o totalitària i reconvertir-lo en un testimoni d’un dels fets més tràgics i dolorosos d’aquella Guerra en recordar un fet bèl·lic terrible, en el qual perderen la vida molts joves mallorquins i de la resta de l’Estat, reclutats a la força i que combateren majoritàriament en un o altre ban en funció d’un factor tan aleatori com la seva ubicació geogràfica en el moment que esclatà el conflicte. És clar que el Franquisme i el seu colossal aparell de propaganda aprofitaren aquella iniciativa per subvertir el seu significat originari, que no era altre que el de mantenir d’alguna manera viva la memòria d’aquells desgraciats al·lots. Idèntica funció acompleixen, amb tots els matisos que s’hi vulguin veure, els camps de concentració nazis, que avui són visitats no tant com una atracció turística singular, sinó com el testimoni històric de l’horror i els crims més repulsius comesos en nom d’una ideologia política. Al meu parer, el manteniment i conservació d’aquests llocs d’extermini no es pot considerar un “homenatge a les víctimes”, com he llegit en alguna col·laboració dels partidaris de l’enderrocament de l’obelisc palmesà tot tractant de diferenciar aquest cas de l’alemany; crec, més aviat, que acompleixen una funció didàctica fonamental des del moment que ens recorden on pot arribar la bogeria i la ceguesa irracionals quan s’exerceixen en nom d’una determinada ideologia. Pel que fa a un altre dels arguments esgrimits pels partidaris de l’enderrocament, el de l’estètica del monument, tampoc no m’acaba de convèncer: tot i no haver estat mai a un camp de concentració, intuesc que no es tracta precisament d’un element harmoniós i integrat en l’entorn en què està ubicat.

Un dels fets que més proper em va fer sentir al meu pare, militar de professió i d’ideologia més aviat conservadora, va ser sentir de la seva boca que, malgrat haver perdut la guerra, els militars republicans ferits o mutilats en la contesa tenien dret a pensió com els altres, cosa que en Franco els denegà per acabar d’humiliar-los i condemnar-los en la seva derrota. Amb aquestes paraules mon pare demanava justícia i reparació per a tothom, amb independència del ban en què combateren; des de llavors se’m va fer més proper i poguérem xerrar més sovint i intercanviar opinions, malgrat no sempre estiguéssim d’acord. Se’m va fer, en definitiva, més humà, i per això segurament el seu record forma part del meu patrimoni personal i intransferible, de la meva particular –i també col·lectiva, vull creure- memòria històrica.

Per ventura aquests versos d’un dels meus poetes més admirats poden contribuir a acabar d’explicar el que vull expressar. Serveixin, doncs, de suport a la postura d’ARCA pel que fa al monument de sa Feixina de Palma i també de reflexió als partidaris de la seva desaparició:

Aun cuando te golpeen

con una montaña de odio i violencia,

aun cuando te pisoteen y te aplasten

como a un gusano,

aun cuando te desmiembren y destripen,

recuerda, hermano,

recuerda: el ser humano no es nuestro enemigo.


Miquel Àngel Lladó Ribas
Escriptor. Llicenciat en Filologia Catalana. Portaveu i membre fundador de l’associació “Homes per la Igualtat”.

El Periscopi
19/7/15

2 de set. 2015

Article de l'ex-vicepresidenta d'ARCA, Mercè Truyols titulat: "El Monumento fascista".

Sorprendente resulta, cuando menos, el escasísimo nivel histórico-cultural del cual hacen gala personas que por su cargo, y posición pública deben de tener antes de pro­nunciarse con rotundidad sobre cual­quier tema ciudadano que ignoran v del que ni tan siquiera se preocupan de ave­riguar los orígenes, causas y razones de existir, no impidiéndoles ello el pronun­ciamientos de una sarta de sandeces y falsedades, Pues que tachar de fascista al monumento llamado del Crucero Baleares, situado en la placa de sa Feixina, demuestra con creces la falta de infor­mación, como se dice actualmente, y que yo denomino de conocimientos.

En ninguna historia del arte seria existe época alguna denominada «fascista» como estilo época cual el gótico, barroco, etc. Para nada. No figura tal denomina­ción porque no hubo ningún arte ni arquitectura fascista, ni en España ni en Italia, Alemania o Rusia. Cuanto acon­teció fue que por los años treinta surgió un movimiento modernista, con sede en la Bauhaus de Weimar primero y en Dessau después, que terminó forzadamente en 1932 Sus principios se basaba en la racionalidad y rigurosa funcionalidad distributiva, usando cemento armado y cristal, a la vez que evitando toda refe­rencia ornamental, tanto exterior como en el interior de los edificios. Su fundador fue el arquitecto W. Gropius, junto a un puñado de reconocidos profesionales, entre ellos Mies va der Rohe, Moholy-Nagy, P.Klee, Schlemmer, J. Albers, M., Kandtnsky, etc. Sus enseñanzas se difundieron por toda Europa, pero en especial en Alemania, Rusia y Austria, donde, además, ya habían tenido en el movimiento secesionista un principio de racionalidad simbolista; y fue por estos motivos, y no por otros, por los que el funcionalismo tomó carta de naturaleza con particularidades nacionales propias en estos países y en su vecina Italia, todos en pleno progreso económico y militar. Así sucedió que el racionalismo, fuere éste geométrico o funcional, era la tendencia del momento, al igual que el naciente "faccio" comunismo que casó a la perfección con las ínfulas constructivas y megalómanas de los dirigentes de estos países.

Pero no sólo en los mencionados países se construyó con semejantes principios y modas, sino también en las próxima Francia y España, pasando al otro lado del Atlántico, especialmente New York y Boston. En esos años y en esos países no había nada que ver con el fascismo. Simplemente, la arquitectura y diseño más novedoso, desde cualquier punto de vista que se mire, realizado en los años veinte y en adelante, en las ciudades más poderosas e influyentes del mundo, era el racionalismo. Con todo, cierto es que los países con régimen totalitario le con­firieron a este estilo un aire marcada­mente monumental, mastodóntico y grandilocuente, no exento de emblemas ideológicos, fueran éstos realistas o de glorificación del líder pero que, una vez limpios de tales añadidos, se observa una construcción racional muy acorde con las teorías y avances en materia de edifi­cación. De tal suerte podemos contem­plar edificios recuperados, limpios, don­de sólo unos insignificantes apuntes actuales convierten en lo que son: edi­ficios racionalistas de muy buena factura en San Petersburgo, Roma, Milán, Viena y Berlín. ¿Por qué aquí tenemos que ser siempre tan radicalmente distintos? Por ignorancia, nada más. Ese monumento, siempre en peligro de desaparición, es el único vestigio existente en las Illes Balears del racional simbolismo y fue proyectado por los reputados arquitectos mallorquines Francisco y Toni Roca, ads­critos al movimiento modernista, y la escultura simbolista realizada por Pep Ortell, restaurada en 1978 por Federico Subirachs, inaugurado todo el conjunto en 1947 y erigido con fondos procedentes de una colecta popular, promovida por Última Hora en apoyo de los múltiples familiares de los desaparecidos.
Luego, no es un signo ni fascista, ni franquista, por más que se levantara en plena dictadura, y no lo encargó el Gobierno, sino unos par­ares, El navío estaba en manos de los nacionales, sin duda, pero la mari­nería que lo tripulaba estaba formada por jóvenes procedentes de las Illes Balears i la edad no superior a los veintidós años que, sin comerlo ni beberlo, hoy permanecen en el fondo del mar y ni tan siquiera sus nombres surcan la pie­dra, como ocurre con todos los recor­datorios de fallecidos en Europa y Ame­rica por hechos de armas. El bloque monolítico tan sólo hacía alusión a pro­clamas patrióticas y escudos, propios de aquel entonces. Sin embargo, aprovecho aquí y ahora para exigir la restitución de la pieza escultórica que formaba parte del conjunto monumental, la pieza más simbolista de todas; un áncora con un ángel de melena larga abrazado lánguidamente a día, la cual ha sido reproducida en revistas de arte. Ha desapa­recido y en su lugar se colocó una cursilísima cascada/fuente de agua que cambia de colorines. ¿Dónde está?, ¿qué jardín, o piscina, adorna en la actuali­dad? No me digan que la han destruido, porque no me lo creo; era demasiado buena.

Cuando algo vale la pena, cosa al parecer tan difícil de catar por parte de políticos y nuevos ricos, se deben buscar soluciones y no destruc­ciones, pues con el «quítenme esto de delante» no se hace más que incurrir en otra terrible arbitrariedad. Somos el úni­co país que no quiere recordar, ni honrar, - muertos, por ser de derechas, si acaso lo fueron, o de izquierdas, qué más da eso para los padres, hermanos y parientes, al igual que cuando fallece un alcohólico o drogado, ¿pensarán los padres que como era escoria es lo mejor que le podía pasar?. Venga. Seamos cohe­rentes, y dignos, si es posible, con noso­tros mismos. Pienso que el monumento a las víctimas del Baleares nunca debe desaparecer de la memoria colectiva sur­gida de aquella madrugada del domingo 6 de marzo de 1937, de tragedia común para todos los palmesanos y paisanos de todas partes, que acudían en tropel al muelle, desesperados, en busca de noticias buenas o malas de algún familiar a bordo del crucero. Talmente como ocurre en todas las ciudades y pueblos civilizados de Europa y EE.UU., que con­servan sus monumentos funerarios con inscripción de los fallecidos del lugar, que es lo único que importa. Recuperar la memoria colectiva de cualquier pelaje, eso es cuanto necesitamos, y no papanatadas.

Mercè Truyols Zaforteza
Última Hora, 27-1-2002

1 de set. 2015

Article del cronista de la ciutat titulat: "El monumento al crucero Baleares".

Cuando en cierta ocasión le preguntaron a Loren-
zoVillalonga por qué había servido en el ban-
do nacional durante la Guerra Civil, contestó que
en aquellos difíciles momentos se tuvo que esco-
ger entre estar en un bando o en el otro. Como 
la inmensa mayoría de los mallorquines, optó por
el bando nacional. Recuerdo esta obviedad por-
que, con todo lo que se está publicando últimamen-
te sobre el tema de la ley de memoria histórica, 
uno tiene la sensación de que se esté hablando
de Menorca o Barcelona y no de Mallorca. Esta 
nueva ley aprobada por las Cortes ha suscitado que
se levante alguna voz pidiendo la destrucción
del monumento dedicado al crucero Balea-
res, ubicado en el parque de sa Feixina, por
haber servido al bando nacional durante la Gue-
rra Civil. Quien desconozca la historia del Balea-
res puede preguntarse algo así como ¿qué tuvo
de especial este barco para que le erigiesen
un monumento tan llamativo, no sólo en Palma,
sino también en Badajoz, Madrid, San Sebastián 
y Algeciras?.

En los astilleros del Ferrol, a las 15,15 horas del 
18 de diciembre de 1936, el Baleares se hizo a la mar.
Éste era un barco de guerra del tipo crucero Washington. Estas embarcaciones destacaban
tanto por la velocidad que eran capaces de conseguir, como por lo bien armados que se
presentaban. En el crucero, además de los marineros de reemplazo forzoso, se enrolaron
voluntarios requetés y falangistas (flechas navales), entre los cuales había veinte jóvenes de
Baleares (entre ellos doce flechas navales), que se embarcaron en las diversas escalas que hizo
el barco de guerra en el puerto de Palma. Sobre las 15,00 horas del 5 de marzo de 1938,
zarparon de Palma los cruceros Baleares -capitaneado por el Almirante Vierna-, Canarias y
Almirante Cervera para escoltar unos mercantes que venían de Italia y se dirigían hacia la
Península. En el Baleares embarcaron unas 1.200 personas. Esa misma noche, el convoy, ya
en alta mar, entró en combate con la flota republicana. Entre la flota roja se encontraba el
destructor Lepanto, que lanzó doce torpedos, de los cuales, algunos, impactaron en el
costado de babor del Baleares, a la altura del puente, matando en el acto al Almirante Vierna
y a todo su Estado Mayor. La explosión fue tan grande que se oyó desde el Cabo de Palos al
Cabo de La Nao, situados a 70 millas del lugar del hundimiento. Tres horas después, los
supervivientes del Baleares fueron rescatados por dos destructores ingleses, el Boreas y el
Kempenfelt. Horas más tarde serían transbordados en parte al crucero Canarias, bajo los
disparos de la aviación republicana. A las nueve de la mañana, el destructor Kempenfelt y el
crucero Canarias llegaron al puerto de Palma. Habían muerto unos 750 hombres, más de la
mitad de su tripulación. De los doce flechas navales que habían zarpado de Palma, sólo
regresaron tres.
Este episodio de la Guerra Civil produjo una gran consternación en toda Mallorca. Nueve
días después del hundimiento del crucero, apareció en el diario Última Hora un artículo
escrito por su director, José Tous Ferrer, titulado ´Gloria a la Armada Nacional. Nuestro
homenaje al Baleares´. En el mismo artículo se instaba a la ciudadanía a erigir un monumento
en memoria de las víctimas de la tragedia. El periódico propuso sufragar los gastos del
memorial a través de una suscripción popular, cuyos donativos serían recogidos en la
redacción del diario. La respuesta de los mallorquines fue inmediata, queriendo participar
también empresas como el Banco de Crédito Balear, la Caja de Ahorros, el Banco de
España, GESA, el Grand Hotel, el Hotel Victoria, el Hotel Alambra, el Bar Bosch, el Teatro
Lírico, El Círculo Mallorquín, CAMPSA, etc.
Para la realización del proyecto se convocó un concurso al que se presentaron unas veinte
propuestas. El 28 de julio de 1939, el jurado falló por unanimidad a favor del proyecto
titulado ´Inmortalidad´, de los arquitectos Francisco y Antonio Roca -padre e hijo- y del
escultor José Ortells. El elemento principal del monumento es un faro en forma de monolito
de veinte metros de altura. La cara sur del monumento aparece blasonada con el escudo de
España de la época, acompañado con una inscripción que dice: MALLORCA A LOS
HÉROES DEL CRUCERO BALEARES GLORIA A LA MARINA NACIONAL. VIVA
ESPAÑA. En su base, el faro es flanqueado por dos marineros de perfil. Hasta hace unos
años, delante del monumento había un marinero que aparecía abrazando un ancla. Su postura
en escorzo la debilitaba frente a las agresiones nocturnas de los gamberros. Después de
haber sido restaurada en varias ocasiones, y aprovechando la remodelación del parque, el
ayuntamiento de Palma decidió trasladar la escultura a sus instalaciones de Son Pax.
Para poder entender mejor el sentir de la gente en aquellos momentos, vale la pena
reproducir la justificación que hacen los autores del proyecto para la realización y ubicación
del monumento del Baleares: "A nuestro modo de ver, debe constituir el monumento la más
acertada expresión de este homenaje a los héroes del glorioso crucero Baleares y por lo tanto
debe ser a modo de túmulo y faro que con sus símbolos, inscripciones, estatuas y
altorrelieves, altra y sacrosanta cruz combinado armoniosa y acertadamente, expresen por sí
mismos la gran epopeya inmortal. Dado el sitio del emplazamiento debe dominar en este
monumento la dimensión vertical; pues no sólo obliga a ello las amplias vías que lo
circundan, sino aún más, la importante atención de que pueda ser descubierto desde el mar
por los navíos que lo crucen, y puedan tributar un emocionante grito de ´presentes´ y ´Viva
España´".
Hoy en día, pienso que el monumento del Baleares es un elemento más de Ciutat, como lo
son ses Lleones des Born, el Ramon Llull del paseo Sagrera, es Drac de na Coca en la
fachada de Can España o la estatua del rei en Jaume. Ejercitar la memoria histórica será
siempre necesario, pero mutilar la ciudad para esconder parte del pasado no me parece que
sea la mejor idea.


Bartomeu Bestard Cladera
Cronista oficial de la ciudad.

 11/11/2007