27 d’oct. 2010

ARCA s’oposa al vial previst vinculat a la urbanització de Son Bordoy i que dividiria en dos la zona agrícola del Molinar

Des d’ARCA volem manifestar la nostra preocupació pel futur de la zona agrícola del Molinar si es fa el vial paral·lel al carrer de Llucmajor per a connectar la planejada urbanització de Son Bordoy a la nova connexió de l’autopista a l’altura del torrent Gros.

Aquest paisatge agrícola tan a prop de la mar és un dels grans actius paisatgístics de Palma.

La construcció d’un vial com el previst, destruiria per sempre aquest paisatge i molt probablement seria la primera passa per a la urbanització de tota la zona.

Per tant, ARCA demana al Ple de l’Ajuntament de Palma que garanteixi la no execució d’un vial que duria tan negatives conseqüències pel patrimoni agrícola i paisatgístic de la zona.

Les dues connexions previstes amb l’autopista, a l’altura de Son Bordoy (en el cas que finalment es construeixi la urbanització) i a l’altura del torrent Gros, pensam que serien suficients per a descongestionar els actuals embossos que es donen al carrer de Llucmajor

ARCA demana claredat i rectificació en aquest punt i a més manifestam la nostra reserva sobre l'oportunitat de la urbanització de Son Bordoy.

No acceptam l’excusa del tramvia, demanam que es cerquin alternatives

A més, no acceptam que la futura implantació del tramvia, amb les bondats que implica, sigui l'excusa per la destrucció dels valors paisatgístics de la zona. Ben segur hi ha solucions que permetin conservar un indret singular.

26 d’oct. 2010

ARCA CELEBRA LA FESTA DE TARDOR

JAUME GARAU I SALAS NOMENAT SOCI D’HONOR DE LA ENTITAT

El passat dimecres 27 d'octubre es celebrà la Festa de Tardor a la seu d'ARCA.
Al transcurs de la festa es projectà l’anunci de promoció d'ARCA protagonitzat per l’actriu Cati Solivelles, i el programa titulat: “ARCA: Una mà pel Patrimoni”. Aquests reportatges varen ser iniciativa de IB3 TV i es varen emetre el més d’agost passat.

També s’anomenà SOCI D’HONOR el Sr.D Jaume Garau i Salas, per la seva trajectòria de defensa del Patrimoni.
Jaume Garau i Salas participà, des de els primers moments, justament amb el grupuscle fundacional, en les converses del carrer de Sant Francesc, l’estiu de 1987. En aquells moments va ser aquest grup de persones qui va donar a ARCA les característiques que encara manté avui en dia.
A partir de l’assemblea constitutiva de desembre del mateix any Jaume va ser el primer secretari al llarg de quatre anys.
Són de Jaume la insistència en el patrimoni com quelcom coral, i viu, que subratlla l’aspecte humà i social en la l’entitat. Recordem la campanya de la Gerreria i de sa Riera.
Quan, per motius professionals, Jaume passà a una segona fila de participació dins ARCA, seguí actuant- com és lògic però no freqüent- d’acord amb els principis de la nostra entitat. Per aixó, des de la Conselleria de Turisme, impulsà el projecte “Palma i la mar” amb recorreguts, instal.lacions museístiques i elements propagandístics, per conectar el món turístic i el món patrimonial amb elements atractius i alhora rigorosos i científicament dignes.
Dins aquesta línia de pensament va promoure les adquisicions de Can Serra, el Quarter d’Intendència i Son Real.
Amb Jaume Garau, ARCA sempre ha tengut un soci eficaç un assessor imaginatiu i un amic determinat que –concretament- amb la idea, seva, de fer un centre d’atenció turístic patrimonial, difós i defensat en el seu àmbit d’influència, ha contribuit a salvar Can Weyler, obert el camí a la restauració del casal i donar a ARCA una seu estable per a les seves activitats.

Brindarem pel futur del Patrimoni i el final de festa fou amb bunyolada.

25 d’oct. 2010

VOLEM LA PLACETA D’ENCARNA VIÑAS AL BARRI DE PERE GARAU


















ARCA, associació per a la defensa del Patrimoni, demana la millora de la petita plaça que es troba a la confluència del carrer de Luca de Tena amb el carrer de Llorenç Riber, de manera que es transformi en la Placeta de Encarna Viñas,
Per a aconseguir-ho demanam:
1. Que s’ampliï la zona central fins a unir-la amb la voravia existent.
2. Que es millori el conjunt amb harmonia recuperant per a la mateixa placeta les voreres de pedra actualment existents.
3. Que es transformi en un petit espai de trobada.
4. Que es retirin els contenidors de fems.
5. Que es dediqui al record d’Encarna Viñas tant amb el nom de la plaça com amb un petit monument (Aquest podria ser dedicat a la parella Encarna Viñas-Josep Mª Llompart).

La família de n’Encarna Viñas es va instal·lar a una casa del carrer de Llorenç Riber des de la seva infància. Encarna va viure al mateix immoble fins a la seva mort, fa pocs anys.

El matrimoni format per Encarna Viñas i Josep Mª Llompart va compartir sempre aquesta mateixa vivenda.
Encarna Viñas, professora de literatura, amant del teatre i activista cultural, representa un passat culte del barri de Pere Garau.
Josep Mª Llompart, Lingüista reconegut i compromès socialment també va ser exemple.

La barriada de Pere Garau s’ho mereix
Pere Garau mereix i déu un record i un homenatge que duri en el temps a aquests dos exponents de la cultura de Mallorca.

Campanya per aconseguir la Plaça Encara Viñas
Des d’ARCA a més de traslladar aquesta petició als representants municipals que pertoquin, impulsarà una campanya de recollida de signatures, no tant per fer pressió aconseguir més conscienciació ciutadana sobre la necessitat de implicar-se en la millora del seu barri.
ARCA ja va realitzar una feina de recerca sobre els valors patrimonials de la barriada de Pere Garau, que es va materialitzar en una exposició i un llibre amb el títol: Pere Garau, un barri amb història.

És el moment de començar a fer realitat la posada en valor del patrimoni de Pere Garau.

22 d’oct. 2010

Dissabte 23 d’octubre instal•là un panell reivindicatiu a favor de la conservació del PATRIMONI ETNOLÒGIC de la Platja de Palma.

Aquesta participació està emmarcada a la jornada de sensibilització de l’ONCE a la plaça d’Espanya de Palma de 10'00 a 17'00 hores.

ARCA disposà d’un panell gran amb fotografies centrades en els elements etnològics que es conserven devora ses Fontanelles i les antigues pedreres de marès que estan ubicades a molts d’indrets de Can Pastilla, s’Arenal, ses Cadenes i a la costa.

També varem tenir una petita mostra de les eines que utilitzaven els trencadors de pedra de marès per a que les persones invidents poguessin tocar-les i sospesar-les.

Un dels darrers trencadors de Mallorca, Francisco Vich, va estar amb nosaltres al llarg del matí per explicar la vida i les tècniques dels antics trencadors.

ARCA ha reivindicat repetidament la necessitat de protegir tot el Patrimoni cultural i etnològic de la Platja de Palma i en concret les pedreres de marès i per aquest motiu hem fet al·legacions i accions de sensibilització ciutadana com aquesta.

20 d’oct. 2010

Demà lliurarem al Consorci Platja de Palma les nostres al.legacions

Des de l’Associació ARCA, que vetlla pel Patrimoni Històric, Cultural, Etnològic i Arquitectònic de Mallorca sempre hem volgut col·laborar en positiu amb totes aquelles iniciatives que pugin suposar un avanç en la recuperació social i econòmica de la nostra illa. I és per això que presentam al.legacions al projecte de reconversió integral de Plataja de Palma.
La Platja de Palma ha patit una destrucció al llarg del anys, de la majoria del seu patrimoni natural i etnològic. És per aquest motiu que el primer motor de la recuperació ha de ser precisament la conservació de tots els indrets que miraculosament encara es conserven i poden suposar un actiu, un atractiu pels visitants. Hem d’anar amb lupa cercant aquests petits tresors i treure-li lluentor per poder gaudir-ne nosaltres i qui ve a la nostra illa.

ARCA considera que hi ha una mancança global de criteri Patrimonial al projecte ara presentat a exposició pública. Vos feim un resum de les propostes més destacades:
1. El Catàleg d’elements a protegir elaborat pel Consorci és totalment insuficient. És evident que qui ha fet el catàleg ha obviat tan sols mirar aquelles zones on tenien previst construir el que podríem qualificar de “iniciatives impactants” dins el projecte global de regeneració de la Platja de Palma.
2. Reivindicam la protecció de la parcel·la adjunta a ses Fontanelles amb tots els seus elements etnològics de gran interès corresponents a les tres activitats econòmiques de la Platja de Palma abans del turisme: agricultura, pedrers i extracció de sal. Per tant demanam la renúncia a construir el gran centre d’oci i comercial ni a aquest lloc ni a cap altre que tengui valors naturals o etnològics.
3. Demanam l’elaboració d’un Catàleg d’elements protegits nou que inclogui a més dels elements individuals que proposam a les al·legacions, i d’altres que no hem tingut temps d’incloure per falta de temps d’estudi i recursos.
4. Que es considerin les pedreres de marès elements de gran interès i es recuperin moltes, igual que es fa a Menorca impulsat per la associació Lithica i es va fer a Es Carnatge amb un passeig que és molt utilitzat. També incloure la protecció de les pedreres de costa.
5. Reduir l’edificabilitat a planta i pis per recuperar en la mesura del possible l’aspecte de zona d’estiueig i evitar la substitució dels immobles originals unifamiliars.
6. Donar usos de interès general i amb sentit pràctic als edificis emblemàtics previstos. Per tant ARCA proposa que es pugui crear l’exposició permanent tipus museu de la tècnica aprofitant materials de col·leccionistes illencs i perquè no, estudiar la possibilitat de instal·lar el Museu Marítim, de tanta importància per la illa. Aquestes infraestructures tenen gran interès pel turisme familiar.
7. La defensa del patrimoni natural i ecològic que presenta el Pla, només des de la perspectiva del canvi climàtic, dels residus i de l’estalvi energètic, és insuficient i oblida els valors naturals del paisatge, del litoral, de les zones rurals o no edificades, valors que també tenen un pes específic en la opció del turista o del visitant.
8. El lliurament de les al·legacions al Consorci Platja de Palma la efectuarà el president de la nostra entitat, el Sr. Pere Ollers i Vives.

15 d’oct. 2010

VIIª VISITA A LES BODEGUES BARTOMEU ISERN (ESTELLENCS) I AL POBLE DE BANYALBUFAR

El passat dissabte 16 d’octubre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i a dia d’avui es produeixen uns 6.000 litres de malvasia anuals. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens va rebre a la torre des Verger, el Sr. Francec Albertí, president de l’associació cultural Bany-Al-Bahar, qui ens va parlar de les reivindicacions que ha dut a terme la seva associació des de l'any 1990. Entres moltes de les accions dutes a terme cal destacar, la de la recuperació de la torre des Verger i del seu topònim (abans incorrectament, es deia de les Ànimes), promoure la compra de la possessió de Planícia per part del Govern Balear, garantir el pas a Planícia per la finca des Rafal, la restauració del retaule de la parròquia de Banyalbufar, conseguir que el pati de la Baronia sigui d'ús públic per a actes culturals municipals o la publicació de llibres sobre la història i la cultura de Banyalbufar.

Bany-Al-Bahar representa una forma de viure la cultura, des d'una societat civil que no deixa de reivindicar que es valori tot el llegat cultural d'un poble com signe d'identitat o forma de ser.
Fotografies: Pep Camps.

ARCA recorda al batle de Felanitx que la reivindicació per la conservació i rehabilitació de Santueri i sa Cooperativa han estat objecte defensa

Tranquilidad
El alcalde de Felanitx, Gabriel Tauler pidió «tranquilidad, ya que en todo momento habrá control arqueológico. En Felanitx, el Ajuntament siempre ha cumplido con estas cosas». Tauler también mostró su enfado con ARCA, ya que según el primer edil de la ciudad, «en todo este tiempo no se han preocupado por el patrimonio de Felanitx. Así como ahora se han preocupado por este elemento hidráulico, también pueden pedir al Consell de Mallorca el motivo del abandono que sufren el Castell de Santueri o el celler cooperatiu del Sindicat».

Declaracions a Última Hora, 14 d'octubre de 2010 del batle Felanitx, el Sr. Gabriel Tauler Riera.

ARCA li vol recordar que també ha criticat la destrucció de l’estètica del carrer principal de Cas Concos, per una política urbanística equivocada del seu Ajuntament.

També hem de lamentar durant els darrers temps la pèrdua de l’edifici de la Guàrdia Civil de Felanitx, antiga possessió de sa Torre del segle XVIII o la destrucció d’una timba del segle XIX situada al carrer Jaume I.

El Patrimoni, de vegades humil, però que ens recorda la nostra història llunyana i propera, continua essent una assignatura pendent pels nostres polítics, de totes les afiliacions.
De fet ARCA està fent molta feina per aconseguir la seva conscienciació des de la més absoluta independència política.

Ens ha sorprès la injusta reacció del batle de Felanitx com volguent donar a entendre que ARCA no critica altres actuacions, perquè depenen d’una altra institució i de color polític. Volem recordar per exemple que ARCA té una causa oberta contra el ex-batle de ses Salines, del PSOE, per destruir parcialment el Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi.

En el cas de l’aparcament de la plaça Major de Felanitx a més dels controls arqueològics hi ha d’haver la voluntat política de conservació al seu lloc original. Aquest és el plus que han de demostrar els polítics de Felanitx si realment volen conservar la seva història.

13 d’oct. 2010

ARCA Adverteix que és molt probable que sota la plaça Major de Felanitx es trobi el qanat MEDIEVAL DE LA FONT DE SANTA MARGALIDA.

Des d’ARCA volem manifestar la nostra preocupació pel vist i plau inicial de l’equip de govern de l’Ajuntament de Felanitx a un aparcament soterrat a la plaça d’Espanya o laça de les Palmeres.
Segons les nostres informacions, sota la Plaça es troba la canalització d’aigua d’origen àrab, l’anomenat qanat medieval de la Font de Santa Margalida.
Documentalment consta que entorn l’any 1260 ja existien a Felanitx unes quinze cases, que formarien el núcli original del poble, probablement a la zona de la plaça de la Font de Santa Margalida, on es troba una font, que a la època musulmana ja irrigava una zona d’horts.
La importància patrimonial d’aquesta relíquia del segle XIII és immensa, per tant, qualsevol obra que pugui alterar l’autenticitat de la troballa no seria acceptable avui en dia.
A Palma ja varem patir un pèrdua irreparable a la construcció de l’aparcament d’Antoni Maura, quan es va trobar un pont i en lloc de respectar la ubicació i tot l’entorn, es va limitar a conservar un bocí que ha quedat gairebé com a decoració únicament. Un fet com aquest no es pot consentir que passi a Felanitx.
Per tant ARCA demana el compromís ferm dels responsables polítics per a que en el cas que es trobi el qanat medieval, es modifiqui el projecte de l’aparcament per a la preservació integral de la resta patrimonial, fins al punt de que si és necessari es renuncií a la construcció de la infraestructura en cas que fos impossible l’adaptació.

8 d’oct. 2010

SALVATS DOS ELEMENTS PATRIMONIALS

CATALOGACIÓ DE CAN BIBILONI I UN CONJUNT HIDRÀULIC DEL MOLINAR

ARCA es felicita perquè s’evita la pèrdua de Patrimoni i a més els dos elements es cataloguen a proposta de la nostra entitat

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma en reunió del passat dijous dia 7 d’octubre, va prendre dues decisions positives per a la protecció de béns patrimonials de Palma.

1- Va decidir la catalogació immediata de l’edifici de Can Bibiloni, situat al carrer d’Aragó, 8. Aquest edifici patia risc de demolició pels interessos de promotors i fa més de tres anys que ARCA ja havia instat la seva protecció. Concretament coria el risc en data de 24 de juliol de 2007 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè protegís aquest magnífic edifici de 1928, obra de l’arquitecte Gaspar de Bennàssar.
Aquesta és una bona notícia, perquè l’Eixample de Palma, que ha patit molt els excessos urbanístics durant les darreres decàdes, no es podia permetre el luxe de perdre un edifici tan singular i relevant com can Bibiloni.

2- També es vadecidir l’ampliació de la fitxa de catàleg de protecció del conjunt hidràulic situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. Es tracta d’incloure a la fitxa de catàleg del molí, el conjunt de sínia i safareig que encara es conserven.
En data de 9 d’agost de 2009 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè ampliès la fitxa del catàleg referent al molí de vent d’extracció d’aigua situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. La nostra entitat demanava que a part del molí, també fos inclòs una sínia i un safareig, per tal d’entendre millor el conjunt hidràulic.
ARCA felicita que la Comissió de Centre Històric i Catàleg hagi entès la necessitat de preservar tot el conjunt i ara desitja que l’Ajuntament de Palma també faciliti la restauració del conjunt.

4 d’oct. 2010

DESPRECI PER LA IMATGE DEL CENTRE HISTÒRIC

ARCA vol denunciar la instal·lació d’aquesta horrorossa porta metal·líca situada a un edifici públic del carrer de Can Serra.

La nostra entitat no pot entendre qui o com han autoritzat la col·locacció de tal element, en un dels carrers més interessats del centre històric de Ciutat, pel seu antic traçat i perquè davant seu es troben els Banys Àrabs, un dels monuments de Palma més importants i més visitats pels turistes.

Detalls com aquest, demostren que els qui haurien de vetllar per la imatge del centre històric de Palma, no ho fan correctament i per tant la ciutat es veu ferida per atacs d’aquesta mena, que no ajuden a consolidar el potencial històric i cultural que presenta Ciutat.

ARCA desitjaria i demana que es pugui reduir l’impacte visual que ofereix aquesta porta metal·líca, la qual es troba fora de contexte. Per tant, mentre segueixin succeint casos com aquest, la nostra feina serà la de seguir insistint, que s’ha d’emprar un poc més de seny a l’hora d’intervenir davant el patrimoni cultural.