Avui a la nit en un sopar anual que es celebrarà a l'hotel Portitxol els socis i simpatitzants d'ARCA eligiran els premiats a les Candidatures als Premis Conservació i Destrucció del Patrimoni Històric de l'any 2016.
ARCA ha proposat com a candidatures al Premi Conservació del Patrimoni
ANY MOYÀ / BINISSALEM
2016. COMISSÀRIA MARIA COLL I
BORRÀS
Llorenç
Moyà Gilabert (1916-1981), escriptor, poeta, misser, binissalemer,
etc. compromès amb la cultura, co-creador de la Festa des Vermar,
impulsor de la declaració de Binissalem com a Conjunt
Historicoartístic.
Dia 31
d’octubre de 2015, dia de l’aniversari de la mort del poeta,
l’Ajuntament de Binissalem, en un Ple Extraordinari, declarà el
2016 ANY MOYÀ a Binissalem de forma unànime.
S’anomenà
a Maria Coll i Borràs comissària d’aquest esdeveniment. Ella,
binissalemera, és llicenciada en Història de l’Art i es dedica a
la difusió del patrimoni historicoartístic a Binissalem, però
també arreu de l’illa.
Des d’aquest
comissariat s’han anat articulant més d’una trentena d’actes
per donar a conèixer tots els vessants del poeta: conferències,
concerts, lectures poètiques, tast de vins, festes, espectacles de
dances populars, obres de teatre, itineraris, lectures, exposicions,
elaboració d’un documental, visites guiades, tertúlies literàries
i taules rodones.
Gabriel
Janer Manila, Miquel Àngel Vidal, Antoni Pol Marcús, Aina Pascual,
Jaume Llabrés, el grup teatre de Xamo-Xamo, Bernat Pujol, les
composicions de Baltasar Bibiloni...i un llarg etcètera de
professionals i voluntaris hi han participat.
L’Adoració
dels tres Reis d’Orient,
La Posada de la
Núvia, Flos Santorum, l’obra de Pau
Fornés, Polifem,
etcètera
Des dels
carrers, des de Can Gelabert de la
Portella, des de Can Marc, des de la possessió de Morneta, des de la
plaça de la vila, des dels parcs, des de l’església, des dels
cellers, des de les escoles i els Instituts, des de tants de
llocs s’ha posat en valor a l’amfitrió de Binissalem aquest
2016!
El
protagonista ha estat Llorenç Moyà i la treballadora incansable que
ens ha ajudat a reconeixer-lo ha estat la nostra Maria Coll.
Votin per
favor l’Any Moyà i la seva comissària Maria Coll pel PREMI
ARCA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.
ARQUIDIAL
Ferràn
i Joan Pereyra són cosins. Ferràn és
creatiu, difusor cultural i engrescà a Joan, arquitecte tècnic, a
participar a un programa de ràdio que el primer tenia a IB3.
Parlarien d’arquitectura,
urbanisme, patrimoni...Perquè l’arquitectura és art i és técnica
i el seu llenguatge de vegades és difícil d’entendre.
Ells
volien parlar per a tothom, amb un llenguatge senzill i didàctic. I
ho aconseguíren. La crisi i el canvi polític llevà d’una bufada
el programa d'IB3 i el temps els situà Primer a ONA Mediterrània i
més tard a a Última Hora Ràdio, dial pel qual ara s’emet
ARQUIDIAL cada dimarts a la nit de 22 a 23h i cada dissabte de 13 a
14h. Ja han gravat el programa número 122 i és molt meritori
aconseguir col.laboracions altruistes durant tres anys, gairebé tan
altruistes com ells. Ferràn i Joan Pereyra fan un programa plural,
fugen del sectarisme i la prensa groga. Volen
mostrar totes les postures davant els temes polèmics i ells es
banyen quan és necessari. Tan
necessari com que hi hagi gent com ells i programes com el seu.
ARQUIDIAL
L’Arquitectura a la Ràdio, programa únic a tot l’estat
espanyol.
Arquidial
mereix guanyar el premi PROTECCIÓ DEL PATRIMONI D’ARCA
GRUP
D'ESTUDIS DE FORTIFICACIONS DE BALEARS (GEFB)
El Grup
d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB) ha desenvolupat durant
els darrers anys una important tasca d'investigació i recerca de les
antigues fortificacions de Mallorca, un Patrimoni Cultural molt
important que serví durant molts de segles per a la defensa de les
nostres illes.
Gràcies als
seus estudis d'investigació han sortit a la llum nombrossos
descobriments, que han contribuit al coneixment de la nostra història
i que han servit perquè poguem valorar més i millor les nostres
fortaleses, murades, torres de defensa i atalaies, etc. Totes elles
formen part d'un ric llegat cultural, que els nostres avantpassats
varen contruir per a la defensa de les Illes Balears i que actualment
són una part important del nostre Patrimoni Històric i és funció
de totes i tots conservar-ho.
Per aquest
motiu, ARCA vol premiar amb la Candidatura al Premi Conservació del
Patrimoni 2016 al Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB),
encapcelat per Àngel Aparicio i Pasqual per la seva feina d'estudi i
divulgació del patrimoni defensiu de les Balears durant molts d'anys
i per la seva feina de recuperació d'elements patrimonials de vital
importància.
Mai
podrem agraïr del tot, el bagatge i feina d'investigació i
coneixement que ens han aportat a la nostra societat i d'una forma
quasi desinteressada. Llavors, no ens
queda més remei que donar-lis un fort i emotiu reconeixement a la
seva tasca d'estudi.
ES MEREIX
QUE EL VOTIN PEL PREMI PROTECCIÖ DEL PATRIMONI
ARCA ha proposat com a candidatures al Premi destrucció del Patrimoni
LA
DESTRUCCIÓ DE LA CASA DE FALLA
Can Mulet de
baix, a Gènova, ara també coneguda com la casa de Falla és una de
les greus pèrdues patrimonials de la que ens penedirem per sempre.
Manuel de
Falla, el gran compositor gadità, el més reconegut i universal dels
compositors espanyols contemporanis, va estar onze mesos vivint a la
casa de Gènova, una casa de pedra senzilla, sobria i bella. Tan
sóbria com el seu inquilí i tan bella com les seves composicions.
La fortuna
del darrer minut va permetre que quan la demolició ja es cernia
sobre la casa i ARCA havia clamat en contra, en un primer moment
únicamemt per motius estètics, urbanístics, etnològics i de
paisatge urbà, un notable de la nostra Comunitat, Joan Moll, músic,
ens va advertir de que era la casa on Falla havia habitat i compost
fogint dels ambients exaltats previs a la guerra civil.
El també
músic Joan Maria Thomàs va ser el seu contacte i amic i ho va
escriure a un llibre meravellòs publicat desprès de la mort de
Falla des de l’enyorança i el record. Un llibre entranyable que
els aconsell.
Tot ho fèrem
saber al Consell de Mallorca, a Urbanisme, al batle de Palma... en
Joan Moll també… però res no feren per conservar una petita
troballa, una joia d'un valor cultural i històric molt superior a
l’arquitectònic i etnològic. Una vegada més miraren a un altre
costat. És més fàcil deixar-se dur per la dinàmica de la pressa i
la fàcilitat, que cercar alternatives. Perquè preservar aquest
indret de la història s’ho valia.
Per
a ARCA va ser una galtada i per la gent sensible i culta de Mallorca
i de fora, també.
Palma sortí als diaris de Granada i Càdis per la seva
insensibilitat. I per la història queda.
Gènova
s’ha convertit en la barriada on més grues trobam per metre
quadrat i més construcció poc respectuosa amb les característiques
del barri podem trobar actualment.
Tant
a la resta de l’Estat Espanyol com a l’Argentina, les cases on va
residir Manuel de Falla s’han convertit en museus o estan
protegides. Aquí al patrimoni de Falla se
li ha donat l'esquena i les màquines l’han destruit amb el
beneplàcit de tècnics i polítics de l’Ajuntamemt de Palma i del
Consell de Mallorca .
ES MEREIX
QUE EL VOTIN PER PREMI ARCA DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI
L’INCIVISME DELS
GRAFITERS-SIGNADORS
El
grafits sempre han format part de la cultura de l’ésser humà, els
trobem a tots els monuments antics i ens aporten molta informació.
Volem
deixar clar que aquesta candidatura no es refereix al grafit o
dibuix, correctament executat i al lloc o paret adeqüada, que potser
motiu decoratiu i realçar i millorar l’espai en alguns casos.
Aquest
premi negatiu es refereix a la brutor escampada a les parets dels
nostres pobles per una sèrie de gent incívica, i sense cap motiu
justificat. Volen
deixar la seva emprempta i causen d'aquesta forma un agravi per a la
resta de la ciutadania.
Tenim
la sensació de que el descontrol és absolut i creiem que les
administracions no posen tots els medis que són necessaris per
controlar tan incívica plaga.
Sembla
que no hi hagi cap recó, paret, porta, banc, paperera, semàfor o
arbres, que es salvi de la costum de pintar i firmar per tot. Una
deplorable actitud que malmena l’estètica de Ciutat i dels
pobles. Però més greu i reprobable és encara quan aquesta acció
es duu a terme sobre béns històrics i patrimonials que s’han
mantingut ben conservats durant segles i que ara perilla la
integritat de la peça en intentar llevar les pintades.
És
la mostra palpable dels gran incivisme que estan patint les grans
ciutats i les no tan grans. Perquè l’incivisme ho trobam en moltes
altres actituds i activitats ciutadanes: pixades humanes i de cans,
escopinades, renous, bregues, etc.
Proposam
als incívics grafiters-firmadors al premi destrucció del Patrimoni,
però també proposam que es prenguin mesures serioses i contundents
per acabar amb aquesta moda perversa de fer malbé el mobiliari i
parets de tothom, que s’està, o ja s’ha convertit en una
autèntica lacra. Copïin a la ciutat de París on les pintades no
duren ni deu minuts perquè les esborren: ordres dels responsables de
les administracions. Ens han dit que al parc de les Estacions, el SFM
està fent el mateix i li dóna bon resultat. Copïin i actuin, i
persegueixin i multin. Mentre votarem per pemi destrucció del
Patrimoni l’incivisme dels Grafiters signadors.
CABLEJAT
A LES FAÇANES
Gran
invent el de la televisió per cable! No teníem prou amb els fils de
l'electricitat i amb els dels telèfons d'una companyia i una altra,
que ara arriba la banda ampla, la compra en casa, el fútbol i les
pel·lícules. TOT PER CABLE! I on es posen els cables? I on es posen
els conectors i els transformadors i absolutament tot el que les
companyies privades volen? A les nostres façanes.
Tanta
sort que la imatge de la ciutat i dels pobles són actius econòmics
de primera magnitud, que si no.
La
lentitud de les administracions és proverbial, però és que en
aquest cas és molt més que lentitud, és arribar tard és no
preveure i no escoltar. NO
escoltar a ARCA per exemple que fa anys que pregona que el cablejat a
la façana ni un més i poc a poc llevar els que hi ha.
La
manca de control i el mirar cap a un altre costat dels responsables
polítics i tècnics no du en lloc.
Els
avenços i les comoditats són compatibles amb la cura de la bellesa
de l’entorn i si les companyies telefòniques o elèctriques o
multimèdies que tenen guanys molt elevats han de reduir-los una
mica perquè han de soterrar el cablejat, que ho facin i que els
obliguem a fer-ho.