19 de maig 2015

Can Bibiloni: La façana industrial, que continua en peu, és el valor principal.

En aquesta imatge podem observar la inscripció de Bibiloni.
Però han estat mutilats amb encrueliment i traïdoria els detalls ornamentals de la façana.

La direcció d’obra de demolició ho ha fet expressament. Perquè sabia que hi podia haver una paralització. Una actitud vergonyosa i gens professional

Devien sospitar els tècnics que dirigeixen la demolició de Can Bibiloni que la llicència es podia suspendre i les obres aturar-se, com de fet ha passat.

Com que no tenien temps de procedir a la demolició ordenada, el que han fet és destruir amb traïdoria tot quan detall ornamental hi havia, i fins i tot les lletres amb el nom de l’edifici. La paret continua en peu, però tots els detalls decoratius han estat destruïts, fet que tan sols demostra una actitud miserable i vergonyosa

Sens dubte el que volien aquests “professionals” era fer veure que ja estaven destruïts els elements més vistosos i per tant dificultar la protecció de la façana, que ARCA exigeix.

Però la bruta jugada els pot haver sortit molt malament
La façana industrial, que continua en peu, és el valor principal

En aquesta altra imatge, veim com han fet desaparèixer
aquesta inscripció d'una forma totalment intencionada.
El valor principal de la façana de Can Bibiloni no són els detalls ornamentsls, si no el record del seu passat industrial dins l’Eixample de Palma.

El recurs d’ARCA en contra de la llicència de demolició, que ha obligat a l'aturada temporal de la destrucció, està basat en que el Patrimoni Industrial és d’obligada protecció segons la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears.

Una destrucció gratuïta més pròpia de fanàtics que de professionals

Destruir meticulosament tots els detalls amb martells hidràulics, és d’una traïdoria que posa els pels de punta perquè és innecessari i gratuït a un procés de demolició.

Aquesta manera d’actuar per part dels responsables de la demolició de Can Bibiloni, és molt poc professional i posa en evidència la seva ansietat destructiva i també la  seva por perquè potser que finalment triomfi la defensa dels interessos generals i la protecció del patrimoni cultural.