Salvem Es Guix

En data 8 de setembre de 2006, l'Ajuntament d'Escorca va concedir la llicència d'obres per a la construcció de 165 habitatges amb cabuda per a 771 habitants més comerços i restaurants a un paisatge emblemàtic com és el la Serra de Tramuntana.

El mes de novembre de 2007 es va constituir el Col·lectiu en Defensa de Lluc, un col·lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que comptà amb el suport i participació d’ARCA i el GOB que va néixer amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaçava la zona coneguda com Es Guix.

El mes de gener de 2008, el Consell de Mallorca aprovà una suspensió cautelar del projecte d’urbanització i el mes abril de 2008, la mateixa institució presentà un recurs contenciós-administratiu contra el projecte d’Es Guix, en concret contra l’Ajuntament d’Escorca per la tramitació de la llicència d’obres. Aquestes mesures varen anar acompanyades de la tramitació de la desclassificació de la urbanització des Guix, per la qual s’havia de modificar el Pla Territorial de Mallorca (PTM).

Degut a l’encallament del procés, el Col·lectiu en defensa de Lluc decidí el 9 de maig de 2010 dur a terme una acció on penjarem una pancarta a l’entrada del santuari de Lluc amb el següent lema: “Lluc és sagrat. Protegeix es Guix”, on també hi participaren la Comunitat dels Pares Custodis del Santuari de Lluc, GEM, APA de l'Escolania de Lluc i Membres de la Pujada a Lluc. A finals d’aquest mes de maig organitzarem un altre acte reivindicatiu a Palma, a la seu de Can Alcover per exigir a les autoritats la protecció d’aquest entorn.

Finalment, el 3 de juny de 2010 el ple del Consell de Mallorca decidí que la urbanització des Guix seria desclassificada i no es podria urbanitzar a l’entorn de Lluc. Aquest fet seria especialment important per a aconseguir la categoria de Patrimoni Mundial per al conjunt de la Serra de Tramuntana, la qual es produiria un any més tard, al juny de 2011.

Aquesta decisió estigué uns anys a expenses de les instàncies judicials i la lluita continuà als tribunals. Afortunadament, tant el recursos presentats al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) i al Tribunal Suprem, manifestaren unes sentències favorables per a la conservació de l’entorn de Lluc en juny de 2014 i març de 2016 respectivament.

Salvem es Jonquet.

Projecte Rentadors.

Aquesta fou una campanya conjunta que duguérem a terme amb l’Associació de Veïns del Jonquet, GOB i Obra Cultural Balear (OCB), la qual tingué un bon resultat final.

L’any 2008, l’Associació de Veïns del Jonquet contactà amb nosaltres per a informar-vos de dos macroprojectes urbanístics atemptaven contra la tipologia i la conservació del barri des Jonquet.

Un primer projecte anomenat Rentadors era la construcció d’un edifici de considerables dimensions que alterava la visual paisatgística de la zona est, la qual dona a l’avinguda de l’Argentina. El seu impacte urbanístic rompia l’harmonia sobre la qual s’havia caracteritzat aquest barri de tipologia de cases baixes i de caire popular.

Projecte Mar i Terra.

Però, el segon projecte, anomenat Mar i Terra i impulsat per la companyia Acciona, encara era més agressiu a nivell urbanístic i posava en perill la conservació del barri. Aquest es volia projectar a la zona sud, a un solar buit situat a la part posterior del teatre municipal Mar i Terra i que dona al passeig Marítim. A part de construir uns volumètrics edificis que rompien amb la visual paisatgística d’aquesta zona, una de les més fotografiades de Palma i promocionades a nivell turístic, també volien perforar el talús sobre el qual s’assenta el barri des Jonquet, per construir una zona comercial i d’aparcaments, un risc per a les cases que es trobaven a sobre.

Les associacions esmentades ens adreçarem a les administracions pertinents i començarem a desenvolupar de forma conjunta una campanya titulada Salvem es Jonquet. Un dels primers èxits vingué el 9 de juny de 2008, quan la la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, va aprovar la incoació de l’expedient de Bé d’Interès Cultural (BIC) per a la barriada des Jonquet i uns dies després la Comissió d’Urbanisme i Patrimoni del Consell de Mallorca també va aprovar seguir amb aquesta tramitació.

Finalment, en data de 5 de novembre de 2009, el Ple del Consell de Mallorca aprovà la declaració de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de conjunt històric, a favor del barri del Jonquet (exp. 69/08), el que garantia la protecció d’aquest barri i ampliava l’àrea de protecció a la illeta de Santa Catalina compresa entre els carrers Sant Magí, Servet-Dameto, Cotoner i avinguda Argentina.

Durant els anys següents la lluita per a la plena conservació i protecció del barri es dugué a terme en dos fronts:

Per una part el judicial, on la companyia Acciona va recórrer davant els tribunals la declaració de BIC des Jonquet, la qual fou defensada pel nostre advocat Josep Masot i Tejedor i finalment guanyada en totes les instàncies.

I també, hi hagut innumerables reunions i negociacions amb l’Ajuntament de Palma perquè impulsés un Pla Especial de Protecció (PEP) per al barri, el qual encara a dia d’avui segueix sense una aprovació definitiva.

Els incívics de les pintades vandàliques es senten impunes amb el confinament.

La barriada palmesana dels Hostales especialment agredida aquests dies

Les façanes dels Hostalets, que donen al carrer de Jacint Verdaguer, ja havien patint algunes agressions per pintades abans, però aquests dies s'ha produït un increment molt preocupant.

A la fotografia que adjuntam, es pot veure com fins i tot els contenidors han patit les agressions. L'ego d'aquests vàndals sembla que no té límits.

ARCA creu que ni la ciutat ni la ciutadania mereixen aquest maltractament i aquest menyspreu.

Estaria bé que des de l'administració es planifiqués de manera urgent, fàcil i gratuïta la restitució de la imatge senzilla i neta d'un barri humil. D'aquest i de tots, és clar.

De manera que, una vegada sortits del confinament, la ciutat recuperi una imatge de dignitat. La mateixa dignitat que demostra pràcticament tothom quan resta dins les seves cases i demostra solidaritat amb les persones del seu entorn.

També seria desitjable  que els insolidaris i incívics autors de les pintades fossin investigats i multats.

Molts d’ànims i continuem, entre tothom, cuidant la nostra ciutat.

Santa Catalina

ARCA va rebre la noticia al març de 2011 que hi havia la intenció d’esbucar un edifici construït a l’any 1916, ubicat al carrer d’Aníbal amb l’avinguda de l’Argentina (Santa Catalina). Aquest immoble fou la residencia del capità Amengual i és on es va col·locar la placa d’Avinguda Argentina, quan aquesta via anomenada Ronda de Ponent canvià de nom en agraïment a la visita d’Eva Perón de l’any 1948.

ARCA es va adreçar a l’Ajuntament de Palma, qui s’havia compromès a vetllar per la conservació del barri de Santa Catalina i al Consell de Mallorca, que va emetre un informe destacant els valors d’aquest edifici i que el feien mereixedor de ser inclòs al Catàleg de Patrimoni pel seu volum, la configuració de la seva façana i els seus elements estilístics.

L’edifici s’havia d’esbucar al mes de maig de 2011, però gràcies a aquest informe del Consell de Mallorca varem guanyar uns mesos per seguir lluitant per a salvar-ho. Però durant aquest període, l’Ajuntament de Palma no feu cas a les nostres demandes argumentant la situació de ruïna econòmica en la qual es trobava l’immoble i avalada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Finalment, l’edifici va començar a esbucar-se al mes de juliol de 2011 i des d’ARCA organitzarem una passejada cultural i reivindicativa en protesta contra aquesta destrucció, on participaren prop de 100 persones, que pogueren gaudir dels valors històrics i culturals de la mà de Gabriel Barceló Català.

Aquesta demolició coincidí amb un canvi de legislatura a nivell municipal i ARCA seguí treballant amb el nou d’equip de govern de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma per a aplicar mecanismes que vetllessin per la protecció del barri de Santa Catalina.  Durant aquesta legislatura es començà a treballar en un ARE per al barri i es protegiren un total de 43 façanes. Però, no seria fins a la següent legislatura, concretament al maig de 2019 quan arribaria el Pla Especial de Protecció (PEP) de Santa Catalina per a preservar l’essència del barri.

Possessions de Palma.

Cases de possessió de Son Santiscle.

Ahir recordarem la campanya de defensa per a protegir les cases de possessió de Son Mosson, la qual malaurament tingué un trist final.

Però, desgraciadament no fou l'únic cas a destacar. Durant els anys d'expansió econòmica, gran part del que havia estat la ruralia de Palma es començà a urbanitzar de forma exponencial i algunes antigues possessions començaren a desaparèixer degut a l'afany urbanitzador. Fou el cas de Son Neo (setembre 2006), ca na Vinagre (setembre 2008), Son Mosson (abril 2009), Son Santiscle (setembre 2009) o ca les Bieles (desembre 2009).

ARCA havia iniciat converses amb l'Ajuntament de Palma a partir de l'any 2006, on presentarem una proposta de catalogació de 60 possessions del terme municipal de Palma, on comptarem amb l'ajuda i assessorament de l'especialista Roberto Fernández Legido.

Degut a que la proposta no prosperà, varem esperar a la legislatura següent per a presentar a l'any 2007 una nova proposta ampliada de 76 possessions a catalogar del terme municipal de Palma.

Destrucció de les cases de Son Santiscle, setembre 2009.

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Nanda Ramon fou receptiva a aquesta proposta i ens encarregà la catalaogació de 76 possessions a l'any 2009 i 28 possesions a l'any 2010, arribant a una xifra total de 104 possessions. Aquestes varen ser protegides temporalment, degut a una moratòria urbanística d'un any, mentre es redactava l'ampliació i modificació del Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma.

Però, la desitjada ampliació del Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma (immòbil des de l'any 1994) no fou una realitat fins a la seva aprovació definitiva a l'abril de 2019, on finalment es varen incloure tan sols un total de 46 possessions, una xifra inferior a la prevista inicialment, però una passa important per a evitar la destrucció de més elements arquitectònics de la ruralia de Palma.

Son Mosson.

ARCA dugué a terme una de les campanyes més intenses, on el dur rival fou AENA que tenia la intenció d'esbucar la possessió de Son Mosson. El toponònim es documentava per primer cop al mapa del cardenal Despuig de 1784 i com a explotació agrària es documentava al 1817 com a propietat de Mariano Fuster (ARM, D-1525, f. 21v, 23).

Les intencions d'esbucar Son Mosson per part d'AENA començaren a l'estiu de 2007, degut a que es trobaven a l'interior del recinte de l'aeroport de Son Sant Joan. El seu director, Nemesio Suárez fou qui impulsà aquesta acció, argumentant que eren un obstacle per a l'aviació.

ARCA inicià una campanya pública, de reunions i instàncies a diferents organismes com AENA, el Ministeri de Cultura, la delegació de Govern, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, però cap d'aquestes administracions es pronuncià a favor de la seva conservació.

Les argumentacions d'ARCA, a part de les històriques i culturals del bé en qüestió, anaven en demostrar que les cases de Son Mosson no eren un obstacle per a la navegació aèria. Varem poder presentar informació recollida en la carta de l’OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional), on deia que no hi havia cap indici, que les cases de Son Mosson, figuressin com a obstacle per a l’aviació civil i per tant, en cap moment es posava en perill la seguretat dels avions i dels passatgers.

ARCA va intentar dilatar al màxim aquest procés per via administrativa i amb reunions amb els principals responsables en aquesta matèria, però malauradament no pogué ser i finalment AENA va esbucar les cases de la possessió de Son Mosson a l'abril de 2009.

Plaça Espanya - Ses Estacions.

L'any 1994 s'havia d'aprovar el Catàleg de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Palma i ARCA va impulsar una campanya titulada "Plaça Espanya - Ses Estacions: conjunt urbanístic singular de Ciutat (1875-1949)".

La idea era que molts d'aquests edificis que formen part d'aquest conjunt urbanístic, que emmarquen diferents períodes i estils arquitectònics fos catalogat i protegit globalment degut al valor artístic i cultural dels elements que presentem a continuació:

- Edificis estacions Ferrocarrils de Mallorca (1875): Obra d'Eusebi Estada.

- Edifici màquina de vapor i fumeral (1881-1934).

- Estació del tren de Sóller (1907-1912).

- Hostal Terminus (1913).

- Pont des Tren (Ca.1914): Obra de Gaspar Bennazar.

- Can Gaietà Segura o Bar Cristal (1914-16): Obra de Gaspar Bennazar.

- Edifici plaça Espanya, 3.

Tots aquests elements que acabem de citar, figuren a dia d'avui al Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma i gaudeixen d'un grau de protecció.

Antic Parc mòbil al carrer Joan Crespí.

El mes d'abril de 1999 es va començar la construcció d'un centre de discapacitats per a persones majors per part del Govern de les Illes Balears. Varen començar primer amb la demolició dels antics hangars del parc mòbil i volien continuar amb l'edifici d'estil racionalista que hi havia al costat.

ARCA es va movilitzar i demanà informes a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i al Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), els quals informaren favorablement, destacant els valors de la façana racionalista de l'edifici construït a l'any 1930 i que es coneixia com a Parc Mòbil o Gomes Pons.

Finalment, al mes d'agost de 1999, quan la piqueta ja havia entrat per a demolir l'edifici, el Consell de Mallorca decidí declarar com a Bé d'Interès Cultural (BIC) aquesta façana i aturar la seva demolició.

Pensem que va ser positiu adaptar el projecte inicial a la conservació de l’edifici. Avui en dia els comentaristes internacionals sobre arquitectura, alaben la integració i la conservació de l’edifici com a record històric al barri de Son Espanyolet.

Pont del torrent del Mal Pas.

L'any 2009 varem rebre la notícia que l'Ajuntament de Palma amb doblers públics provinents de fons per a crear llocs de feina degut a l'inici de la crisi econòmica, volia enderrocar el pont que creua el torrent del Mal Pas i connecta des de fa més de 100 anys el carrer Robert Graves (El Terreno) amb la pujada al barri de la Bonanova.

Seguidament l' Associació Veïns El Terreno Bellver i ARCA ens adreçarem a l'administració municipal perquè es repensasin el projecte de demolició del pont.

L'excusa de la urgent demolició del pont i substituir-lo per un més modern era per un tema de seguretat. Però, poguerem demostrar que hi havia altertanives tècniques de reforçament de l'estructura del pont, sense la necessitat d'esbucar-lo i perdre un rastre de la nostra història.

Finalment, tenguerem la sort i sempre li estarem agraïts, de trobar al tristament desaparegut Francisco Donate, aleshores regidor d'infraestructures de l'Ajuntament de Palma, qui escoltà les nostres propostes i alternatives i al mes de maig de 2009, comunicà que l'Ajuntament de Palma no esbucaria el pont i cercarien una alternativa.

Finalment, al febrer de 2010 es presentà un projecte alternatiu, on l'estructura del pont es veuria reforçada gràcies als micropilots i aquest seria restaurat, amb un petit increment de la inversió pública que passaria de 475.000 a 550.000 euros.

Afortunadament, a dia d'avui, podem seguir gaudint d'aquest pont amb més de 100 anys d'història.

Torres del Temple.

ARCA va iniciar una campanya per salvar les Torres del Temple i evitar que aquestes es convertissin en habitatges de luxe. La campanya comptà amb el recolçament i suport del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Universitat de les Illes Balears (UIB) i Societat Arqueologica Lulliana (SAL).

A la reunió del dia 14 de gener de 2005, a la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca les Torres del Temple foren declarades com a de BIC i es prohibí l’ús d’habitatge i qualsevol altre ús que pogués afectar a la conservació i preservació del monument.

La següent passa vingué poc després, quant al mes de maig de 2005, l'Ajuntament de Palma adquirí les Torres del Temple.

Després de 15 anys, esperem que ben aviat les Torres del Temple siguin rehabilitades i puguin ser gaudides pel conjunt de la ciutadania.

Restauracions.

La talla de Sant Joan Baptista de damunt del frontispici de l'església de Sant Joan de Malta, anònima del segle XIV, feta de marès mallorquí va ser baixada i restaurada per ARCA en 1991.

En el seu lloc s'hi col·locà una dúplica, mentre la talla original era netejada i polida, la qual estigué uns temps a la sagristia, fins que es traslladà al Museu Diocesà.

L'any 2000 es dugué a terme la restauració d'una altra talla, de la Nostra Senyora de Gràcia, datada a l'any 1621 i que romania al frontispici de l'església de la Nostra Senyora dels Desamparats.

Aquesta fou retirada definitivament a l'interior del temple per garantir la seva conservació i un panell amb una imatge recorda aquesta intervenció.

Elements de la casa gòtica.

CAN WEYLER

Casal gòtic primitiu del segle XIV, que fou la seu d'ARCA des de 1989 fins a 2011. En aquests anys es va anar adecentant, es descobriren elements i fou un espai obert a la ciutadania on es realitzaren innumerables activitats culturals.

L'any 1992, ARCA realitzà la següent campanya de sensibilització i posada en valor dels diferents elements que componen la casa gòtica, com ara el portal forà, els diferents tipus de finestres, el porxo, les columnes, els arcs, les voltes, el pati, els enteixinats o les gàrgoles.

Finalment, l'any 1993, Can Weyler fou declarat com a Bé d'Interès Cultural (BIC). A dia d'avui, és propietat del Consell de Mallorca, es troba totalment abandonat i precisa d'una urgent rehabilitació.

Pere “Pavia”, un referent i un model com a artista i com a persona excel·lent.

L'escultura "Dona cosint" presentada una pintada
vandàlica, la qual esperem sigui netejada.

ARCA lamenta la mort de Pere Martínez “Pavia” i vol recordar la seva llarga trajectòria d'artista a distints camps: il.lustrador, escultor, pintor, fotògraf, fins i tot a la dramatúrgia. Molta feina de Pere “Pavia” en col·laboració amb nombrosos arquitectes, potser no és prou coneguda. Volem resaltar especialment la seva tasca junt a l'arquitecte Josep Ferragut.

Un artista de la seva categoria deixa un buit important tot i que la seva obra resti amb nosaltres.

Quan les circumstàncies ho permetin, ARCA demanarà a l'Ajuntament de Palma que es netegi la pintada de l'escultura "Dona cosint" com un petit homenatge al seu autor

Feim arribar el nostre més sentit condol a la família de Pere “Pavia” i també a la família Moll.

Campanya Savem Sa Gerreria, 1990.

El projecte del PEPRIS per a Sa Gerreria / Sindicat de 1990 contemplava la destrucció de mig barri i l'alineació dels carrers.

ARCA, Federació d'Associacions de Veïns de Palma i GOB Mallorcaens oposarem rotundament perquè es redactés un nou pla més respectuós amb les particularitats històriques i socials de la zona.

En alguns casos, les nostres peticions foren acceptades i tengudes en compte, però en altres casos, el nou pla es desvià del que s'havia acordat i el resultat ha estat un experiment de laboratori urbanístic que ha despersonalitzat la zona per manca d'harmonia amb l'entorn que l'envolta.

El lema: "Destruir no és rehabilitar!", cal que sigui present a dia d'avui, si volem conservar dignament els nostres centres històrics i no despersonalitzar-los.

Campanya Salvem Sa Riera, 1988.

ARCA desitja que aquests dies de confinament que ens ha tocat viure degut a l'alerta sanitària ens facin més forts i solidaris com a societat, i ens facin també reflexionar sobre la importància de l'activisme cívic per tal de millorar el nostre dia a dia.

Volem aprofitar per a recordar algunes de les campanyes de defensa que ha dut a terme la nostra entitat, les quals han tengut un sentit beneficiós per al conjunt de la societat i que en alguns casos s'han dut a terme de forma conjunta amb altres entitats ciutadanes.

Recordem que a principis de l'any 1988 surgí una forta polèmica sobre si convertir "Sa Riera" en aparcaments subterranis i peatonitzar-ne la superfície, o deixar-la tal com està avui havent-la netejat i amillorat.

ARCA juntament amb el GOB Mallorca, va emprendre una campanya forta i decidida per salvar Sa Riera de la destrucció.

ARCA ajorna les seves activitats culturals degut a les recomenacions de les autoritats sanitàries.

ARCA informa que seguint les recomenacions de les autoritats sanitàries hem decidit ajornar totes les activitats culturals que teníem previstes per al mes de març.

Vos informarem de noves dates, un cop la situació s'hagi normalitzat i les autoritats 

sanitàries ho recomanin.

ARCA i PALMA XXI, petit èxit conjunt amb l'Autoritat Portuària de Balears (APB).

Baranes de ferro col·locades actualment a la
desembocadura del torrent de sa Riera.

ARCA i PALMA XXI agraeixen a l'Autoritat Portuària de Balears (APB) el canvi de la barana d'acer inoxidable davant la desembocadura de la Riera per una de ferro amb disseny més clàssic que millora l'entorn

Les dues entitats, ARCA i Palma XXI, fa ja aproximadament dos anys, vàrem manifestar la nostra queixa per la substitució de la barana original que era del mateix disseny que la del Passeig de la Riba original.

L' Autoritat Portuària va argumentar que aquella no cumplia amb la normativa de seguretat. Però l'havien substituida per una d'acer inoxidable que provocava una alteració molt negativa, al nostre judici, del paisatge urbà.

Fruit de diverses reunions per acordar un model adient i que complís la normativa de seguretat, vàrem optar conjuntament les nostres entitats i l'APB per substituir l'acer inoxidable per aquest model, que ja estava possat al far del Port conegut com la Farola.

El resultat positiu està a la vista. Ara s'està canviant el costat més a prop de la murada i queda per canviar el del costat de la mar.

Baranes d'acer inoxidable que hi havia anteriorment.

Volem agrair l'actitud dialogant i la capacitat de corregir una errada per part de l'APB. La feina conjunta i consensuada amb les entitats ciutadanes, pot donar bons fruits com aquest.

Un bon resultat que es pot copiar a altres intervencions.

Hem proposat a l'APB que a futures intervencions a l'entorn del Port, considerin utilitzar aquest model de barana que compleix normativa i aporta en positiu al paisatge urbà.

ARCA aconsegueix protegir l'edifici del carrer Bisbe Massanet, 22, obra de Guillem Reynés de l'any 1905.

La premsa es ressò de la resolució judicial que afecta a la catalogació del monument de sa Feixina.

Diario de Mallorca, 11-3-2020

Última Hora, 11-3-2020

ARCA vol manifestar la seva alegria per la sentència que preserva el monument de sa Feixina.

Des d'ARCA hem mantengut sempre una postura clara de defensa del monument basant els nostres arguments en tres qüestions fonamentals:

1.Pel valor arquitectònic del monument. Obra de l'arquitecte mallorquí de renom internacional Francisco Roca Simó, és una obra racionalista singular que podem adscriure al moviment Art déco.

2.Pel seu valor històric, ja que el monument originalment va ser en record a un fet històric i a unes víctimes de la Guerra Civil. El pas dels anys l'havia convertit en una simple fita urbana, referència del barri de Santa Catalina i l'any 2010, l'Ajuntament de Palma, governat per Aina Calvo ho va adaptar a la tan necessària Llei de Memòria Històrica, que reconeix a totes les víctimes i així va quedar transformat en el que és ara: un monument contra les guerres i les dictadures.

3.Pel valor de la unanimitat, perquè la decisió d'Aina Calvo i el seu equip de govern va rebre el suport de tots els grups polítics que en aquell moment estaven representats a l'Ajuntament de Palma: PSOE, PSM, VERDS, EU, UM i PP. Aquest consens va ser, per desgràcia, menyspreat per l'Ajuntament de Palma dues legislatures més tard, que pretengué la destrucció del monument.

ARCA fa una crida a recuperar el consens

Ara, amb aquesta sentència que reconeix els valors patrimonials del monument de sa Feixina, des d'ARCA volem fer una crida a recuperar el consens i a abandonar els intents de destruir un patrimoni que és de tothom.

Tenim el convenciment que aquest consens és desitjat per la immensa majoria de la ciutadania de Mallorca. En definitiva, el Tribunal s'ha pronunciat a favor de conservar el patrimoni cultural illenc i de Ciutat.

Des d'ARCA avui, dia en que ha estat fet públic el resultat de la sentència, feim aquestes breus declaracions i en dies posteriors farem altres valoracions més àmplies.