Les fonts de ferro de Santa Catalina i de Son Fortesa han tornat al seu lloc.

ARCA havia denunciat la seva substitució per altres que perjudiquen el paisatge de la ciutat i a més feien desaparèixer l’emprempta dels nostres records

Ho valoram positivament però reclamam que hi tornin altres que també s’havien retirat

A les fotografies que adjuntam es pot veure com la de Santa Catalina, davant l'església de Sant Magí, aporta en positiu al paisatge urbà, al contrari de la moderna que era un artefacte aliè a l'estètica de l'entorn. A Son Fortesa, el que han fet ha estat tornar a col·locar el model antic a uns metres de la nova, mantenint les dues. 

Santa Catalina. Font d'impacte negatiu.
 Juliol 2022

Santa Catalina. Font recuperada.
Novembre 2022

Des d’ARCA valoram positivament que s’hagi atès la petició de la nostra entitat en aquests dos casos i també en el de Son Serra, però hi ha d’altres més que també han de tornar al seu lloc. Són els casos del Amanecer, el Secar de la Real, el Molinar i el Portixol.

Les noves fonts no milloren el paisatge i es varen instal·lar pensant en els turistes condicionant a pitjor la imatge de la ciutat. 

ARCA va demanar que es tornasin a col·locar les fonts de ferro en el seu emplaçament original, ja que és una manera de conservar la memòria real de les vivències vinculades, a l'espai públic. 

Valoram positivament la voluntat del regidor de rectificar, i esperem i demanam que aquesta sigui completa i no parcial. 

EMAYA no ha fet públic el llistat de fonts substituïdes per poder recuperar-les. Estaria bé que ho fes. 

Incomprensiblement, aprofitant les conduccions d'aigua ja existents s'havien llevat moltes de ses "manxetes" dels distints barris que ja formaven part de la nostra història recent.

El canvi de font de ferro i base similar a pedra per una de moderna estructura de plàstic i alumini que resistirà malament el pas del temps, no és acceptable, per molta osmosi que tengui.

Son Fortesa. Font recuperada.
Novembre 2022

Desprès de  la denúncia pública d'ARCA, la insatisfacció de la ciutadania ha estat patent. Les xarxes socials anaven plenes... I a ARCA ens han arribat peticions d'altres barris també. 

El valor patrimonial de ses manxetes, no és tant un valor històric o artístic, sinó un fet més íntim i immaterial vinculat als records del joc. A ses manxetes (que és el nom popular com es coneixen) nines i nins, a més de beure,  omplien els globus d'aigua, es banyaven  el cap després d'una bona suada jugant a corda o a futbol i també es feien innocents bregues d'aigua.

ARCA demana que més fonts de ferro tornin al seu emplaçament original.

ARCA organitza un recorregut titulat "Portopí: el port medieval de Palma" .

ARCA va organitzar un recorregut embARCA't el passat dissabte 12 de novembre que duia per títol "Portopí: el port medieval de Palma", el qual fou dirigit per Albert Bouzas, llicenciat en història.

El recorregut comptà amb tres punts d'aturada, els quals foren el castell de Sant Carles, la torre de Paraires i la parròquia de Sant Pere Claver o antic oratori de Sant Nicolau.

Tot i l'escas patrimoni cultural que s'ha conservat en aquesta contrada, trobem una gran quantitat d'informació històrica, principalment d'època medieval on fou el principal port de Palma fins a principis del segle XV.

La gran quantitat d'informació i documents que es conserven d'aquesta època, ens va permetre traçar un eix cronològic i dibuixar un mapa històric amb un gran nombre d'anècdotes i esdeveniments que succeïren al voltant d'aquest rada.

Amb el suport de 

ARCA demana recuperar les visuals de la Llotja i el castell de Bellver, retallant determinada vegetació.

ARCA DEMANA RECUPERAR LES VISUALS DE LA LLOTJA I EL CASTELL DE BELLVER

ARA ELS ELEMENTS PATRIMONIALS QUEDEN PARCIAL O TOTALMENT TAPATS, DES DE SEGONS QUINS ANGLES PER UNA VEGETACIÓ QUE S’HA DE RETALLAR

EL CREIXEMENT I EXPANSIÓ DE LA VEGETACIÓ, BEN NECESSÀRIA, NO HA D’ANAR EN PERJUDICI DE LA CONTEMPLACIÓ DELS MONUMENTS

L'ENTORN DE LA LLOTJA NECESSITA INTERVENCIÓ URGENT.

Per protegir autènticament el Monument de la Llotja, un dels més importants del gòtic civil, després de les actuacions de conservació en els anys 2008-2010, gràcies al  projecte de restauració executat sota direcció de l'arquitecte Pere Rebassa, és imprescindible que l'Ajuntament de Palma emprengui una decidida acció d'intervenció en tot l'entorn de la Llotja (des de la plaça de la Llotja fins al Consolat de Mar i en els dos carrers confrontants, el passeig Sagrera i el carrer de la Llotja).

Per començar, no obstant, és prioritari (i molt fàcil) que s'adoptin mesures de poda i de jardineria que siguin coherents amb la normativa de protecció i visualització del Monument, particularment pel que fa al ficus i la lagunaria (de gran dimensions) i en general a tots els arbres i arbusts veïns situats a la vorera del passeig Sagrera que envolta la Llotja.

Avui, difícilment es pot contemplar (gaudir) del Monument amb tota la seva magnitud degut als arbres de la vorera que el tapen i dificulten una visualització de l'edifici, i, lògicament, avui, és impossible realitzar una fotografia adient que permeti veure tota la façana del passeig Sagrera. Fins i tot un ficus i una lagunaria, arriben a tocar el monument i l'escultura de la cantonada, fet que els dies de vent, pot afectar no tan sols visualment, sinó provocant erosions.

La normativa de protecció de l'entorn dels Monuments es relaciona amb el règim general de CONSERVACIÓ i respecte dels valors culturals objecte de protecció. Així la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears (LPHIB) disposa:

Article 41. Criteris d’intervenció

1. Qualsevol intervenció en un bé d’interès cultural haurà de respectar

e) Es prohibirà la col·locació d’elements i instal·lacions que impliquin una ruptura de l’estructura o la composició de la façana, o que impliquin perjudici per a la contemplació i el gaudi ambiental de l’entorn.

És a dir, garanteix que es podrà gaudir de la contemplació del bé sense elements que ho pertorbin.

AL CASTELL DE BELLVER ENS TROBAM AMB UNA SITUACIÓ SIMILAR

El castell de Bellver poc a poc va quedant amagat perquè alguns pins creixen impedint la seva contemplació. Des del passeig Marítim, ja és impossible contemplar la figura nítida que sempre hem gaudit.

La normativa d’aplicació és la Llei de Patrimoni que preserva, igual que a la Llotja, el dret a contemplar i gaudir els monuments.

Des d’ARCA creim que és perfectament compatible la cura i extensió de la vegetació a la nostra ciutat, amb l'obligació de preservar el Patrimoni i la seva contemplació.

Reclamam a Cort que faci efectiva aquesta petició i a més traslladam la nostra petició al Consell Mallorca per a que vigili, com és la seva competència també, el compliment de la Llei de Patrimoni.

Demanam, doncs a l’Ajuntament de Palma que actui de manera urgent per a garantir la preservació i observació completa dels monuments de la Llotja, i del castell de Bellver, efectuant les feines de jardineria necessàries, de manera immediata i més endavant millorant també tot l’entorn de la Llotja.

Recorregut embARCA't: "Història i evolució del carrer dels Oms".

Dissabte 26 de novembre a les 10'30h.

Dirigit per Xavier Terrasa, historiador i autor del llibre El carrer dels Oms de tallers de manufactura a comerciants (Documenta Balear). 

Recorregut històric per un dels carrers més antics de Palma, el qual s'ha transformat al llarg de la història, passant de ser un carrer d¡artesans a un de comerciants.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma). 

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net

 

Amb el suport de ;

Recorregut embARCA't: "Palma: la bellesa del patrimoni i el maltractament del vandalisme".

Diumenge 20 de novembre a les 10'00h.

Dirigida per Rosa Planas i Àngels  Fermoselle.

L'escriptora Rosa Planas ens guiarà pels carrerons de Ciutat relatant una part dels seus secrets i la petjada del passat. Monestirs, edificis singulars i un entramat únic, agredit també per un vandalisme intolerable en forma de pintades. Àngels Fermoselle ressaltarà més aquest aspecte reivindicatiu de la sortida.

Passarem una part del matí del diumenge aprenent i sentint que reivindicam Palma.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Punt de trobada: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Inscripció prèvia, places limitades:
arcainforma@arcapatrimoni.net

Amb el suport de :

Recorregut embARCA't: "Portopí: el port medieval de Palma".

Dissabte 12 de novembre a les 10'30h.

"Portopí: el port medieval de Palma", dirigida per Albert Bouzas, llicenciat en història.

Preu socis: 5 euros, no socis: 8 euros.

Punt de trobada: Castell de Sant Carles.

Inscripció prèvia, places limitades 

arcainforma@arcapatrimoni.net 

El recorregut comptarà amb tres punts d'aturada, els quals seran el castell de Sant Carles, la torre de Paraires i la parròquia de Sant Pere Claver o antic oratori de Sant Nicolau. 

Tot i l'escas patrimoni cultural que s'ha conservat en aquesta contrada, trobem una gran quantitat d'informació històrica, principalment d'època medieval on fou el principal port de Palma fins a principis del segle XV. 

La gran quantitat d'informació i documents que es conserven d'aquesta època, ens permet traçar un eix cronològic i dibuixar un mapa històric amb un gran nombre d'anècdotes i esdeveniments que succeiren alvoltant d'aquest rada.

RECORREGUT EMBARCA't: "Així era El Terreno".

Dissabte 29 d'octubre a les 10'30h.

"Així era El Terreno".

Dirigit per l'historiador Xavier Terrasa García, autor del llibre "Així era El Terreno".

Recorregut cultural per un dels barris de Palma amb major projecció internacional durant el passat segle XX.

El recorregut de El Terreno començarà a la plaça Gomila i allà explicarem l'evolució d'aquesta zona, destacant les seves construccions més antigues, com és el cas del castell de Bellver (segle XIV), el Llatzeret (1656-1696), les desaparegudes cases de s'Aigua Dolça (1738?), Can Vilella o Son Catleret (1777) i la finca de El Terreno (1784?).

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Punt de trobada: Plaça Gomila.

Inscripció prèvia, places limitades a:

arcainforma@arcapatrimoni.net

Amb el suport de :

Condol per la mort del galerista Juan Antonio Horrach

ARCA lamenta la pèrdua de Juan Antonio Horrach, tota una referència en l'art i la cultura a la ciutat de Palma.

 

Valent i innovador, va contribuir decisivament a la dignificació de l'art i va apostar per l'alta cultura en un context on destacà per la seva excel·lència en la gestió i l'aposta per noves i originals formes d'expressió artística.

 

Una gran pèrdua per a la ciutat i la cultura en majúscules, DEP.

 

ARCA demana que davant els reconeguts valors patrimonials de sa Feixina, s'abandoni la confrontació.

DAVANT LA PROVIDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 6-10-2022 RATIFICA LA PROTECCIÓ DE SA FEIXINA COM A BÉ CATALOGAT

ARCA recorda que són quatre els pronunciaments judicials coincidents
en la protecció del Monument de Sa Feixina com a Bé Catalogat:

- la Sentència del Jutjat Contenciós n. 3: 27 de febrer de 2020.
- la Sentència del Tribunal Superior: 26 de juny de 2021.
- Una altra Sentència de cassació del Tribunal Superior.
- I ara la inadmissió del recurs final davant el Tribunal Suprem. En aquest procediment per cert ja NO COMPAREIXEN ni l’Ajuntament de Palma ni el Consell de Mallorca. 

Els tribunals, com no podia ser d’altra manera, apliquen la LleiSón massa anys de pèrdua de temps, des d’aquell llunyà 12 de juliol de 2017, en que la Ponència Tècnica, per majoria, en el Consell de Mallorca, ja havia votat a favor de la PROTECCIÓ DEL MONUMENT DE SA FEIXINA, vetant així la seva destrucció. 

L’interès d’ARCA com demostren els fets és la protecció d’un bé cultural, de tota la ciutadania, dels cataliners i dels palmesans, amb una documentada informació històrica i artística que ja en l’expedient davant el Consell de Mallorca vàrem aportar per justificar la nostra petició (entre 22 de desembre de 2015 i 12 de juliol de 2017) que, ara s’ha vist ratificada pels tribunals.  

Rebutjar les sentències per motius d’opinió significa sempre postergar la Justícia (i l’aplicació de la Llei). 

ARCA es reafirma en els valors culturals del Monument de Franscesc Roca i Simó, un arquitecte que el va dissenyar (en temps difícils i d’horror) posant però una fita de bona arquitectura que, com hem demostrat durant aquests 7 anys, es reconeguda pels palmesans, ja que la ciutadania no ha entès ni comparteix la proposta d’alguna part de destruir-lo. 

Recordam també que al 2010 ja l’Ajuntament de Palma va eliminar alguns elements del monument que, podrien evocar la Dictadura i hi va posar, decidit per unanimitat, un missatge de descontextualització i de pau al voltant de la font, en contra de les guerres i les dictadures.

D'altra banda volem recordar una vegada més que el monument mai ha estat un monument a un vaixell, sempre ha estat un monument a les víctimes, del seu enfonsament, més de 800 homes, entre els quals molts que varen ser enrolats obligatòriament. Víctimes que també mereixen un respecte tal com diu la Llei de Memòria Històrica.

En resum, feim una crida a les institucions que ens representen a tota la ciutadania, a reconèixer la vàlua cultural del Monument i abandonar la via de la confrontació.

Recorregut embARCA't: "La dona com a protagonista a la història de Palma".

Dissabte 8 d'octubre a les 9'30h. 

Dirigit per Joan Antoni Martínez Payeras, gestor cultural i divulgador.
 

 

Recorregut històric sobre el protagonisme de la dona pels carrers de la Palma antiga. Una difusió de dones que han aportat coneixements en diferents àmbits socioculturals, científics i/o pedagògics, així com la seva divulgació, formes de vida, emprenedories, lluites contra una societat adversa i la defensa de la seva ideologia o pensaments. Unes dones amb coratge com fou el cas de Santa Catalina Thomàs, Alberta Giménez, Maria Antònia Salvà, Aurora Picornell o Matilde Landa. El recorregut ens endinsarà en diferents èpoques de la nostra història, des del segle XV fins al segle XX.

Preu socis: 5 euros; no socis: 8 euros.

Punt de trobada: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Inscripció prèvia, places limitades: arcainforma@arcapatrimoni.net

Amb el suport de: 

ARCA demana a les administracions major protecció pel Jardí Històric de Can Canals (Sóller).

ARCA demana major protecció pel Jardí Històric de Can Canals

Demana al Consell de Mallorca que sigui declarat BIC o Bé Catalogat d’Interès Insular amb un àmbit de protecció que permeti la seva contemplació

També ens hem dirigit a l’Ajuntament de Sóller per a que revisi el Catàleg i suspengui procediments i llicències que li puguin afectar

ARCA ha presentat un escrit de petició d’incoació de procediment per la declaració de Bé d’Interès Cultural amb definició de Jardí Històric i subsidiàriament Bé Catalogat insular a favor de l’immoble de Sóller Jardins de Can Canals o Can Quart, que uneixen el carrer Gran Via i el carrer Mar. L’escrit està dirigit a la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, que és l’administració competent. Competent per a incoar expedient i per prendre mesures de protecció mentrestant.

També hem dirigit un altre escrit a l’Ajuntament de Sóller, també responsable de la protecció del seu Patrimoni, per tal que revisi el Catàleg i suspengui procediments i llicències que li puguin afectar.

ARCA ha realitzat una investigació històrica, recopilat fotografies i elaborant un informe. Tot Plegat ho ha fet arribar a la Direccio Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en virtut de les competències sobre el patrimoni cultural de Mallorca i els béns integrants del patrimoni cultural.

Del nostre informe escrit podem destacar els següents trets:

- Es tracta d’un jardí històric ja catalogat per la normativa urbanística de Sóller, tot i que no suficientment malgrat estar inclòs al seu Catàleg de Patrimoni.

- Es tracta d’una gran extensió de terreny 3.600-3.900 m2, amb una concepció pròpia de jardí monumental i històric, ideat amb un programa arquitectònic complet, inclòs el tancament al carrer Gran Via.

- Se situa històricament entre el anys 1920-1930, posterior a l’obertura del carrer el 1907.

- S’emmarca dins un estil neobarroc.

- Té un tancament de reixes monumentals.

- Té un arbrat propi que a hores d’ara s’hauria de reexaminar.

- Té una referència bibliogràfica ja que està citat per LLABRÉS, PASCUAL I MURRAY.

SITUACIÓ ACTUAL

Els Jardins de Can Canals són de propietat privada, de 3.600-3.900 m2 d'estil neobarroc situat a la part posterior del casal de Can Canals. El jardí s'hauria construït després de l'obertura del carrer (1907) integrant-hi part dels arbres ja existents. Respon a la voluntat de connectar de forma planificada i monumental el nou vial amb la casa. Travessar els seus camins i passarel·les era un gaudi pels sentits: l'oïda, l’olfacte, la vista i fins i tot el tacte i el gust en agafar i tastar els seus fruits.

El jardí i les barreres formen part del catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Sóller (2000). Tot i formar part del jardí inexplicablement hi ha una part que està catalogada com a urbanitzable en el pla d’ordenació. Això posa en perill les barreres i la coherencia del jardí que quedaria vist des de la Gran Via més curt d'un costat que de l’altre a banda i banda de la barrera monumental. La propietat ha presentat un projecte per a construir un aparcament de vàries plantes, fet que pertorbaria la contemplació i el conjut de l’espai.

De fet, seria ben important que el conjunt de Gran Via, inclos Can Canals, fos considerat un conjunt de protecció patrimonial i paisatgística.

ARCA demana explicacions a Urbanisme sobre s'Escorxador.

ARCA HA DEMANAT, DURANT EL CONSELL DE GERÈNCIA D'URBANISME, QUE S'ACTUÏ RESPECTE A L'INFAME ARRENJADA DE LA COLUMNA DE S'ESCORXADOR

Recordaran que després de la destrucció d'una de les columnes de ferro del porxo de s'Escorxador, element arquitectònic protegit amb una protecció molt elevada, s'ha alterat d'una manera inacceptable la columna, posant-li afegits que desfiguren totalment el conjunt.

ARCA ja havia avisat a urbanisme, una vegada succeït l'accident que la reparació havia de tenir un control patrimonial.
Sembla que no hi ha hagut control i que, pel que ha afirmat la regidoria responent a la pregunta d'ARCA a la reunió d'avui, ara s'enviarà un zelador perquè informi del fet.

La representant d'ARCA al Consell de Gerència d'Urbanisme a l'Ajuntament de Palma ha demanat que aquesta denúncia no passi a la coa dels expedients de disciplina, perquè duen un retard molt gros i els elements de valor patrimonial han de passar davant, ja que així es va acordar fa anys per unanimitat al Ple de Cort, a proposta de la nostra entitat de defensa del Patrimoni.

SI HI HAGUÉS HAGUT UN CONTROL, COM ES VA DEMANAR DES D'ARCA, NO TENDRIEM AQUEST RESULTAT TAN NEFAST

Des d'ARCA hem de lamentar el fet que no s'hagi fet un control de les obres per part de l'administració, que estava avisada. Ara la restitució de la dignitat per a aquest element singular, hauria de ser ràpida i correcta.

ARCA veu inacceptable l'arranjada realitzada al pilar de s'Escorxador.

ARCA alerta sobre l'inacceptable arranjada que s'ha fet al pilar de la porxada de s'Escorxador que va ser danyat per un camió.

El resultat és lamentable i Patrimoni de Cort i si és necessari del Consell de Mallorca, han d'actuar.

S'Escorxador té un nivell de protecció molt alt al catàleg de Patrimoni.

L'entitat en Defensa del Patrimoni, ARCA, adverteix que el resultat de la reparació de la columna o pilar de ferro danyada mesos enrere per un camió a s'Escorxador, és una arranjada inacceptable.

S'ha procedit a alterar la secció original de l'element posant afegits que la deformen i alteren el conjunt, la pretesa solució més aviat sembla una extremitat mal embenada i res té a veure amb el conjunt de les columnes que suporten el porxo, tan característic i imatge reconeguda de s'Escorxador

S'Escorxador és un element arquitectònic de primera magnitud, catalogat amb un nivell molt alt de protecció: A2. La fitxa del catàleg obliga a la conservació de l'estructura.

ARCA sol·licita que Patrimoni intervingui, tant des de Cort com des del Consell de Mallorca si és necessari. Des de la nostra entitat, ja havíem advertit a la regidoria responsable d'urbanisme just després de l'accident que vigilassin la restitució correcta, ja que era un element catalogat. No ens consta, no obstant que hi hagi hagut suficient control i en qualsevol cas el resultat és inacceptable des del punt de vista estètic i patrimonial.

ARCA ha consultat a l'arquitecte que fa anys va elaborar el projecte de reforma d'aquest magnífic edifici, Pere Rabassa i ens ha confirmat la gravetat d'aquest pretasa arranjada que ha qualificat de "pròtesi dolenta, ja que el pilar i el conjunt de la porxada perd la seva esveltesa, que és allò que precisament el posa més en valor. La secció ha de ser l'original d'adalt abaix. La reparació apropiada per aquests pilars és recuperar la forma íntegra i la secció original, com els altres pilars que no han rebut els cops".

ARCA rep 200 fotografies denunciant pintades vandàliques, en 10 dies.

ARCA REP UN ALLAU DE FOTOGRAFIES DEMANANT LA NETEJA DE LES PINTADES VANDÀLIQUES

EN SOLS 10 DIES, 50 PERSONES ENS HAN FET ARRIBAR MÉS DE 200 FOTOGRAFIES DE DENÚNCIA

EL 95 % DE LES FOTOGRAFIES REBUDES HAN SIGUT DE PINTADES VANDÀLIQUES A PALMA

Fa menys de dues setmanes que ARCA va decidir possar a disposició de la ciutadania un número de WhatsApp per a que poguéssin enviar les seves fotografies denunciant pintades vandàliques.

En sols 10 dies, 50 persones distintes ens han fet arribar més de 200 fotografies.

La quantitat de fotografies rebudes és una demostració de la magnitut del problema, especialment a Palma, que és d'on provenen el 95% de les queixes.

ARCA s'ha compromés, a formalitzar les denúncies i a sol·licitar la neteja dels espais afectats, tramitant-les documentalment als departaments responsables de l'Administració. Cort és la destinatària principal.

Les feim arribar escalonadament, per a no colapsar els registres públics, i esperem que des de l'Ajuntament de Palma i altres organismes reaccionin i netegin totes les pintades, independentment del suport en el qual estiguin fetes.

S'ha demostrat que el servei actual d'EMAYA resulta fart insuficient, ja que sols es netegen alguns espais públics i determinades parets privades, si la propietat ho sol·licita prèviament.

És de destacar la limitació que implica que Cort no es plantegi netejar les pintades vandàliques de portes, barreres metàl·liques, armaris d'instal·lacions, entrades de garatges, ni les pintades que estàn a una alçada superior a la de la planta baixa.

 

EL NOSTRE OBJECTIU ÉS TRIPLE

1. Que la ciutadania no es senti desemparada. Una entitat ciutadana com ARCA, comparteix la seva angoixa i trasllada, formalment, a qui governa la seva queixa.

2. Exigir a qui governa la neteja immediata, que és la manera més efectiva de lluitar contra aquesta forma de vandalisme.

3. Fer evident la magnitut del problema per a que es talli d'arrel. En moltes ciutats s'ha aconseguit i Palma, és possiblement la més bruta, en aquest aspecte, de tota Europa.

NO DUBTEM EN QUALIFICAR D'ÈXIT LA NOSTRA CAMPANYA, QUE, PER SUPOSAT SEGUIRÀ RECOPILANT DEMANDES CIUTADANES I FENT-LES ARRIBAR A L'ADMINISTRACIÓ QUE ÉS QUI EN ÚLTIM TERMINI TÉ LA RESPONSABILITAT DE NETEJAR-LES.

RECORDEM EL NÚMERO DE WHATSAPP: 638 16 88 41

Es deuen facilitar fotografies actuals i especificar l'adreça.

ARCA obri un canal de whatsapp per a denunciar les pintades vandàliques.

ARCA OBRI UN NÚMERO DE WHATSAPP PER DENÚNCIES DE PINTADES VANDÀLIQUES I CONVIDA A LA CIUTADANIA A ENVIAR FOTOGRAFIES

EL NÚMERO 638 16 88 41 ÉS EL WHATSAPP CONTRA LES PINTADES VANDÀLIQUES

ARCA, dóna una passa més en la lluita contra les pintades vandàliques tant a Palma com a la resta de la Mallorca.

Obrim un número de telèfon perquè la ciutadania ens faci arribar fotografies denunciant les pintades vandàliques. Únicament han d'indicar l'adreça de la malifeta i és necessari que la fotografia sigui actual.

Fa gairebé quatre anys que ARCA està immersa en la campanya que sota el lema NO PINTADES VANDÀLIQUES, pretén conscienciar a tota la societat i especialment als poders públics per a no defallir en la lluita contra aquesta agressió quotidiana contra el paisatge urbà, el nostre patrimoni i la deixadesa en la seva neteja.

Cert que l'insistent clam d'ARCA ha donat qualque resultat, però no basta. Hem arribat a obrir els ulls dels governants sobre el greu del problema de les pintades vandàliques i aquests han donat tímides passes per eliminar-les d'alguns espais públics, però basta passejar, especialment per qualsevol carrer de Palma per veure que la presència de les pintades és constant. Està clar que el que l'Ajuntament hi ha fe és insuficient. S'ha d'anar més enllà.

A manera d'exemple els feim arribar fotografies de l'entorn del carrer Gavarrera, Can Cavalleria i de l'Ermità, indrets històrics d'entramat molt antic i preciós, que es mostra hostil, maltractat i humiliat. Un Ajuntament que un dia aspirava a ser Patrimoni de la Humanitat i proclama que és amiga dels infants, no pot mantenir uns carrers en aquest estat patètic.

OBJECTIU: PINTADA FETA, PINTADA ESBORRADA
Allò que realment dissuadeix a qui fa pintades és que s'esborrin de manera immediata, per això el nostre lema principal és PINTADA FETA, PINTADA ESBORRADA, aquest és el nostre objectiu principal a més que s'investigui i castigui l'autoria i s'actuï prevenint i educant.

DEMANAM COMPROMÍS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

A partir d'aquesta realitat, ARCA demana el suport de la ciutadania, tant a les persones associades com a les que simpatitzen amb nosaltres i també a les de la part forana.

Necessitem compromís i informació des de qui pateix aquesta epidèmia de mal gust i destrucció, la ciutadania. Per això hem habilitat un número de telèfon específic per rebre mitjançant Whatsapp les fotografies de les pintades que es detectin indicant la seva ubicació.

Nosaltres, des d'ARCA ens comprometem a, una vegada comprovat, tramitar la denúncia administrativa i la petició de neteja a la institució que calgui.

Consideram que tant si la pintada és a una paret o element públic, com si és a una propietat particular, les administracions tenen l'obligació d'actuar cercant la manera de restituir la dignitat del paisatge urbà en la major brevetat de temps.

Pensam que aquesta iniciativa, en positiu i de manera insistent, estimularà la resposta oficial. Esperam les aportacions de les persones que com nosaltres estimen el patrimoni
 

Aquest mateix telèfon WhatsApp es pot utilitzar per fer arribar denúncies relacionades amb altres efectes negatius contra el Patrimoni.

ARCA lluita per evitar la demolició de l'edifici racionalista de Blanquerna, 20

ARCA continua lluitant per salvar l'edifici racionalista de Blanquerna, 20, del reconegut arquitecte Guillem Muntaner

Blanquerna 20, un edifici de l'arquitecte Guillem Muntaner pel qual Cort ha atorgat llicència de demolició sense valorar suficientment els seus valors paisatgístics i de conjunt arquitectònic

Un altre cas de desídia municipal per manca d'un catàleg adient

Hem presentat recurs davant Cort i davant el Consell de Mallorca per fer prevaldre la conservació a l'empar de la Llei de Patrimoni de les Illes Balears

Cort havia atorgat llicència de demolició per Blanquerna 20 sense atendre les successives demandes d'ARCA a favor de la seva preservació.

L'edifici de Blanquerna, 20 conforma una unitat arquitectònica amb els de devora, fins a la cantonada del carrer Pere Martel, amb cossos volats triangulars que atorguen personalitat al conjunt dels tres edificis que haurien de ser tractats com un tot sol.

La llicència de demolició aprovada per Cort d'una tercera part del conjunt de l'edifici, la corresponent al núm. 20 del carrer Blanquerna, amputaria una part de l'immoble i, no hi hauria cap motiu perquè successivament es poguessin demolir la resta, si els propietaris ho demanessin.

Cort no ha volgut fer una protecció molt major de tot l'Eixample, tot i haver hagut l'oportunitat durant la revisió del PGOU. Ha inclòs algunes proteccions de façana de manera selectiva, però no ha fet una revisió exhaustiva. I aquest edifici, racionalista, és la prova.

ARCA continua lluitant per salvar l'edifici i hem dut endavant dues iniciatives:
1. Hem presentat recurs administratiu, davant l'Ajuntament de Palma, a la concessió de llicència de demolició
2. Hem presentat escrit a la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, fent valer la Llei de Patrimoni, que preval sobre la urbanística, per tal d'aconseguir que se pronunciïn sobre els valors patrimonials d'aquest immoble.

L'Eixample es va perdent per una manca de voluntat política de conservació

L'Eixample es va perdent per una manca de planejament adient. El nou PGOU no soluciona els problemes de pèrdua d'identitat i autenticitat. El catàleg és insuficient i la major edificabilitat i la possibilitat de fer aparcament soterrat afavoreixen la substitució dels edificis originals.

I no oblidem que el reconegut arquitecte palmesà, Guillem Muntaner, és conegut com l'arquitecte de l'Eixample, ja que la seva obra es va desenvolupar en gran part en aquesta zona.

 

ARCA exigeix la restitució de la vorada de pedra de l'entorn de la plaça Gomila del Terreno.

La nova construcció d'una sèrie d'edificis a l'entorn de la plaça de Gomila, ha provocat, de manera al nostre criteri inacceptable, l'eliminació de la vorada de pedra que allà existia essent substituit per un de formigó, de menys categoria i presència.

Aquest fet és manllevar un bocí d'història del Terreno i ens sembla una pèrdua innecessària, per tan demanam la restitució de l'element.

En el transcurs de les obres, ARCA va ser avisada per algun col·laborador de l'entitat que les llambordes de pedra originals estaven apilades dins l'obra. El nostre interlocutor patia per si no es tornaven a fer servir, com efectivament va succeir.

Ja va succeir al carrer de l'arquitecte Bennazar

 

Per desgràcia, ja hem patit espolis com aquest per part dels responsables municipals durant aquesta legislatura. Recordaran la barbaritat que va suposar eliminar tota la vorada de pedra del carrer de l'arquitecte Bennàzar, per part de propi consistori. Ignorant totalment les cridades a la seva reposició per part de la nostra entitat.

La vorada de formigó és de menys categoria i menys duració que el de pedra. El Terreno conserva a la majoria dels seus carrers l'original. De fet, a la resta de la plaça Gomila, es manté el de pedra, provocant el nou de formigó una pèrdua paisatgística i de la memòria històrica de l'indret.

Tant si Cort ha donat permís com si no, ARCA exigeix que la pedra no es manllevi i torni la vorada de tots els barris i concretament a aquest indret del Terreno.

Quan estaven a l’oposició deien el contrari del que fan

Crida l'atenció que quan a l'época del regidor Rodríguez del PP es varen començar a llevar aquests elements singulars de Palma a les seves voreres, PSOE i PSM a l'oposició, posaren el crit al cel i exigiren aturar amb la desfeta. Ara, fa anys que estan ells al govern municipal i aniquilen allò que abans defensaven.

La ciutadania és la que finalment surt perdent.

Llit de la Mare de Déu d'agost 2022

Fundació Amics del Patrimoni organitza la instal·lació contemporànea del Llit de la Mare de Déu de l'artista Rafael Mahdavi que durà per títol "Verge misteriosa".

La inauguració tendrà lloc el dimecres 10 d'agost a les 20:15h a l'església dels Sagrats Cors.

 

ARCA creu que s'han pervertit les finalitats de l'impost d'estades turístiques.

ARCA VA VOTAR EN CONTRA DEL PLA ANUAL A LA DARRERA REUNIÓ DEL PLE

La Taxa turística o IET, es va concebre com a un impost finalista, és a dir, la seva recaptació havia de ser per objectius que ajudassin a compensar els efectes del turisme sobre el medi ambient, el Patrimoni i la seva pròpia continuïtat com a activitat econòmica primordial i renovada.

Dedicar la recaptació de l'impost a compensar la manca d'habitatges, com s'ha aprovat, és destinar el fons econòmic al pressupost comú del Govern de les Balears, com es va fer ja amb motiu de la crisi derivada de la pandèmia del Covid-19.

Des d'ARCA consideram que en gran mesura els projectes de "recuperació i rehabilitació de Patrimoni Històric i Cultural”, són projectes fàcilment interrelacionats amb els de preservació i recuperació del medi natural, rural i marí, que es citen textualment a la Llei LIET. Això és així especialment a la serra de Tramuntana i a molts altres Béns d'Interès Cultural, especialment els de propietat pública com són Can Serra, les Torres del Temple (Palma), Son Busquets (amb tots els matisos que es vulgui sembla ara adquirit o cedit a la CAIB i a Palma), el Celler Cooperatiu (Felanitx), la Central Tèrmica d'Alcúdia (Alcúdia).

No obstant també pensam que el fons de la taxa turística, abans dita ecotaxa i sempre reivindicada per ARCA com a taxa ECOPATRIMONIAL, podria dedicar en un tant per cent del seu fons anual, a ajudes a particulars (façanes, camins, finques o jardins amb visites públiques... ), els quals conserven un Patrimoni que en certa manera gaudim tots.

UNA PARTICIPACiÓ DE LES ENTITATS ENCOTILLADA I SENSE CAP EFECTE REAL

Per últim volem deixar palès que la participació de les entitats ciutadanes en els fons de l'impost turístic és merament testimonial. Tenim un únic vot entre 25 i ens ho hem de repartir entre 4 entitats, fet que resulta absolutament irrellevant i complicat.

No hi há participació real, de fet a les discussions de continguts, quan els documents arriben al Ple, ja està clar que la decisió està pràcticament pressa prèviament.

La participació de les entitats representatives, hauria de ser una altra cosa que una manera de cobrir aparences.

Aquestes crítiques les hem fet sempre, no són noves. Gravíssim va ser que s'eliminàs l'ecotaxa al seu dia, però la il·lusió que va aixecar la recuperació d'aquesta, s'ha esvaït pels criteris adoptats i els seus procediments.