A CÀRREC DE LA NEBODA DEL PINTOR, OLGA COLL VILA
"Coll Bardolet era una persona molt senzilla, tractava tothom per igual i irradiava amabilitat"
Amb aquestes paraules, Olga Coll Vila, neboda del pintor, va iniciar la conferència que es va celebrar dissabte a Ca n'Oleo, organitzada per ARCA.
La conferència duia per títol "Coll Bardolet íntim. Una mirada personal i familiar", i ens va permetre conèixer la vida i la personalitat d'aquest pintor excepcional que va triar Valldemossa per viure-hi.
La presentació de l'acte va ser a càrrec de Àngels Fermoselle.
La relació d'Olga amb el seu tiet -així es refereix sempre a ell- va ser molt estreta, perquè el seu pare ja tenia una connexió especial.
Coll Bardolet va tenir una vida llarga, 94 anys. Sempre deia que havia tengut una existència plena, que es va casar amb la pintura, però que havia sentit i gaudit d'una família malgrat no haver estat pare.
Va néixer al Prepirineu, a Campdevànol, l'any 1912. Ahir, 7 de novembre hauria fet 114 anys.
L'origen familiar era molt humil, el seu pare era pastor.
Ell necessitava tenir la natura molt a prop.
La seva infància va transcórrer entre Vilaseca i Vic. A Vic, ja en contra dels pares, va començar a donar passes per ser l'artista que anhelava.
Als 18 anys va fer la seva primera exposició i va vendre dos quadres.
En esclatar la guerra, va partir cap a l'exili. Va travessar la frontera cap a França. Era hivern i estava tot nevat. Passar el Pirineu no era una tasca fàcil, varen tardar 10 dies.
La seva actitud davant la vida era la de mirar sempre la part bona, contar allò positiu. També de l'exili.
A l'exili va estar primer a Tours, on va anar a l'Escola de Belles Arts. Va aprendre francès i va arribar a escriure poesia. Va continuar cantant a diverses corals...
Més endavant va anar a Brussel·les per continuar la seva formació. Allà va fer molts amics... Molt de coneixement... Combinava els seus estudis amb feines per poder viure.
En esclatar la Segona Guerra Mundial torna a Barcelona, on és empresonat. Gràcies a un gran amic, l'alliberaren i l'obligaren a fer el servei militar a Mallorca.
Aquest és el seu primer contacte amb l'illa.
Era generós. Comprava o feia comprar dos quadres als pintors joves que trobava a les seves visites a mercats o viatges.
Mallorca es va convertir en el punt de trobada de la seva família. Viatjaven junts cada estiu a Suïssa, a un poblet on sols es podia arribar en tren amb la Jungfrau que es veia des de la seva finestra.
No li agradaven les reunions multitudinàries, sempre declinava assistir-hi.
Viure a la casa del tiet era tota una aventura: concerts, cultura a rompre, debats poètics, cançons... La música era important. A la casa sempre hi havia gent interessant de tot el món.
El públic va omplir la sala entre el qual el batle de Valldemossa, Nadal Torres, que va conéixer al pintor i explicà alguna anécdota i el director de la Fundació, Jaume Bernat.
ARCA
8/11/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada