15 de set. 2008

ARCA demana responsabilitats per l'amputació irrecuperable del conjunt patrimonial de ca na Vinagre

ARCA ha pogut tenir coneixement d’un atac que ha sofert un conjunt patrimonial com és la possessió de Ca na Vinagre, situada en terrenys del polígon de Son Morro (Palma), al costat de la carretera vella de Sineu.

Aquest nou polígon de Son Morro ja ha provocat vàries pèrdues irreparables d’elements patrimonials. ARCA ja va denunciar en el seu dia la destrucció de la sèquia de les cases de Son Morro i la desafortunada i inadequada restauració del molí de Son Vidal.

Desafortunadament hem de lamentar una altra pèrdua irreparable d’un conjunt històric singular, com és la possessió de Ca na Vinagre, documentada com a rafal des de 1784.

Com es pot comprovar a les imatges que hi ha inserides al text, hi hagut una amputació irrecuperable d’aquest conjunt històric que l’administració competent no pot deixar passar per alt. Si comparem ambdues imatges podem observar com hi havia una petita casa rústica, dos molins i un safareig. A dia d’avui trobam la desoladora imatge, on manquen la casa i un molí de planta octogonal rematat amb uns merlets, sent un exemple únic d’aquestes característiques. Per altra banda, també és denunciable l’actuació que s’ha fet damunt el safareig, el qual ha perdut alçada a les seves parets, s’ha vist envoltat per un paviment de rajoles modernes i a més hi han afegit terra al seu interior, desvirtuant totalment aquest element històric.

Dins de tota aquesta amputació històrica, l’aspecte més greu al nostre entendre és la destrucció del molí de planta octogonal. Mallorca i el municipi de Palma no pot concedir la llicència de perdre aquests elements tan singulars, que caracteritzen el nostre territori i són part del nostre reclam turístic. Cal recordar, que ARCA ja va denunciar la destrucció del molí de Son Groc, darrera l’Estadi Balear i encara aquest no ha estat reconstruït.


En aquest sentit ens hem adreçat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma com a institucions publiques i responsables en la conservació i protecció del patrimoni històric per demanar-los el següent:

1. La restitució per part de l’empresa executora de les obres del molí octogonal de ca na Vinagre.

2. Una sanció administrativa pertinent a l’empresa executora de les obres per un atemptat tan agosarat contra el patrimoni històric.

3. Que el safareig recuperi el seu significat original, és a dir, que es retiri la terra dipositada al seu interior i que el seu voltant no sigui un enllosat modern.


MEMÒRIA HISTÒRICA DE CA NA VINAGRE


El rafal ja apareix documentat al mapa de Mallorca del cardenal Despuig (1784), entre els camins de Sineu i de Manacor, el torrent Gros, Son Fiol i la Soledat.

El 1817, pertanyia a Antoni Feliu, segons el Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma. Tenia una superfície de set quarterades i era valorat en 3.333 lliures; la ressenya diu així: «Dn. Antonio Feliu. Huerto Ca na Vinagre, de 7 cuarteradas, 3.333 libras» (ARM, D-1525, f. 27v).

L’Apeo de 1818 recull dades agrícoles del rafal, tot i que difereixen una mica de les proporcionades pel Cuaderno. Situat a la parròquia de Sant Miquel, tenia una extensió de vuit quarterades dedicades a figuerals i era valorat en 4.800 lliures; la ressenya diu així: «Sr. Antt. Feliu. Ca na Vinagre en San Miguel. Casa y 8 cuarteradas de campo de 2ª calidad con higueras, 4.800 libras.» Segons aquest document, Antoni Feliu era també propietari de Son Riera (12 quarterades), Son Palmer (12 quarterades) i de diverses cases a l’arraval de Santa Caterina, tot a la parròquia de Santa Creu. Només al terme de Palma, sense comptar les propietats intramurs, tenia un patrimoni valorat en 22.400 lliures (ARM, D-1530, f. 142v).

El 1846, n’era propietari Miquel Pons, segons un inventari de finques rústiques que es conserva, sense signatura, a l’Arxiu Municipal de Palma. Tenia una superfície de 10 quarterades i la duia en amitgeria amb Miquel Ferrà. Confrontava amb el camí de Sineu, Ca na Melis, Cal Jutge i Son Morro.

A finals del segle XIX, apareix documentat a nom dels hereus de Josep Pou, segons dades provinents del registre de la propietat número 9.



Memòria històrica: Roberto Fernández