Èxit de participació i ambient
excel·lent
 |
| Representants de les candidatures amb Pere Ollers i Àngels Fermoselle, d'ARCA |
El vespre del 30 de gener va ser la nit del sopar de lliurament dels
premis ARCA. Tothom va participar a les votacions havent escoltat prèviament
les explicacions de cada una de les candidatures.
Tot i que les tres candidatures mereixien ser premiades, finalment el
Premi Conservació del Patrimoni va ser per la revista Es Castellet,
de Bunyola.
El Premi a la Destrucció del Patrimoni s’ho va merèixer especialment el
batle d’Escorca pel foment de la construcció al seu municipi en plena serra de
Tramuntana.
 |
| Papereta de votació |
La novetat del lliurament va ser el quadre del pintor Antoni Bibiloni
reproduint el carrer de la Pau i Can Weyler, emblema de la nostra entitat.
L’esmentat oli va ser obsequiat a la candidatura guanyadora.
Antoni Bibiloni amb gran generositat havia obsequiat a la nostra entitat amb
cinc quadres més, tres dels quals varen ser sortetjats per obtenir fons
econòmics i contribuir a la festa del vespre.
Les candidatures de Son Fornés i dels Geoberenars es dugueren un oli
de petit format (una noteta els diu el pintor) com a record de la vetllada.
Les tres candidatures feren ús de la paraula per difondre les seves
iniciatives patrimonials.
La presentació dels premis va ser conduïda per Àngels Fermoselle, membre de
la junta d’ARCA, i el president de la entitat, Pere Ollers, posà la cloenda
al vespre amb el seu parlament de resum anual.
És d’agrair, com cada any, la feina d’organització i coordinació del sopar
per part de Concha Gallego, també membre de la Junta d’ARCA.
Texts, Àngels Fermoselle
Candidatura
Premi Protecció del Patrimoni 2013.
Revista
Es Castellet
.jpg) |
| Bârbara Suau i Jaume Mateu |
Es Castellet de Bunyola és la revista viva més
antiga de la Part forana. Va tenir qualque època de silenci però des de fa ja
molts d’anys va ressuscitar amb una gran idea que ha garantit la seva
continuïtat: varen decidir centrar-se en els aspectes Patrimonials del
municipi.
Enguany
a ARCA hem tengut el plaer de conèixer les dues ànimes del Castellet: na Bàrbara Font Suau i en Jaume Mateu.Treballar colço a colço amb na Bàrbara és posar velocitat de creuer però dels que
no s’estampen contra les roques. En
Jaume és l’home de la càmera al coll i la gravadora a la mà enregistrant
testimonis.
La
revista es fa ressò dels treballs d’investigació i dels esdeveniments que
afecten tots els aspectes del Patrimoni de Bunyola: els records de la gent, la
llengua, les activitats culturals ... i el que és molt important, no oblida la
reivindicació, aquesta està ben present.
Es
Castellet és més que una revista. Organitza activitats paral·leles com
conferències, trobades o treballs de recerca. És una òrgan viu d’un poble que
palpita al ritme de les necessitats i de la il·lusió, de l’inconformisme i de
la participació de la gent.
La
defensa dels hospitals públics Joan March i General ha estat l’excusa per conèixer
o retrobar, és el cas de Caterina Garcies, col·laboradora també de la revista, com
tanta altra gent, una gent magnífica amb un projecte amb passat i futur: la
revista Es Castellet de Bunyola.
Moltes gràcies Bàrbara i Jaume per esser aquí
Candidatura
Premi Protecció del Patrimoni 2013.
Geoberenars
.jpg) |
| Guillem Mas Gornals |
Hi ha un projecte de difusió i
acostament a la Geologia, al coneixement de les formacions geològiques i
l’activitat industrial relacionada. Són els geoberenars.
Una vegada al més, més o manco, es
convida a tothom que vulgui a compartir un berenar científico-patrimonial i una
visita a llocs d’interès geològic. La visita està guiada per persones expertes
que parlen a un nivell que tothom és capaç d'entendre. També serveixen de lloc de
trobada i posada en comú entre gent més tècnica.
L’impuls dels geoberenars parteix del
Col.legi de llicenciats en Geologia i l’ànima d’aquesta iniciativa, nosaltres
sabem que és en Guillem Mas Gornals, que avui ens acompanya.
Les galeries misterioses de les
nostres pedreres i la seva evolució, les eines dels antics trencadors, i
trencadores, que també n’hi havia. Les explotacions obertes devora la mar, els
colors de la terra, les formes de la costa, les dunes, l’erosió, el marès, els
fòssils.... de tot això i molt més es parla i s’aprèn amb el geoberenars.
Moltes gràcies Guillem i enhorabona per aquesta iniciativa
Candidatura
Premi Protecció del Patrimoni 2013.
.jpg) |
| Cristina Rihuete |
El Poblat talaiòtic de Son Fornés, a
Montuïri, és un dels més importants de l’illa.
I gràcies, a tota la tasca de projecció
i divulgació de l’equip de recerca de
Son Fornés potser aviat serà el més conegut i visitat.
Cristina Rihuete, Albert Forés, Lara
Gelabert i Paula Amengual són aquí avui
amb nosaltres i són responsables de tants èxits i de tanta feina.
A aquest “equipàs” de gent devem la
coordinació d’excavacions arqueològiques, la
creació d’eines digitals didàctiques sobre la prehistòria dirigides a
escoles i instituts També l’ambició de crear un Parc arqueològic i el
manteniment i millora de les activitats del Museu de Son Fornés.
Ja no saben què inventar-se per
acostar la prehistòria a la gent i per això crearen la “Gresca talaiòtica” ajuntant
cultura i festa i la preciosa iniciativa del “Dispar nocturn”. Efectivament,
ho han sentit bé, conviden a la gent a
disparar els vespres de lluna plena. Disparar amb la màquina fotogràfica per
captar escenes meravelloses a Son Fornés.
Des d’ARCA tenim el convenciment que
si durant els dos darrers anys ens han deixat amb la boca oberta d’admiració
per la seva capacitat creativa, aquest any recent estrenat ben segur ens
reservaran més sorpreses de les que poder gaudir
Moltes gràcies Cristina, Albert, Lara i Paula per esser aquí
Candidatura Premi Destrucció del Patrimoni 2013.
El
Batle d’Escorca, Antoni Solivellas per promoure la construcció al seu municipi.
El privilegiat municipi d’Escorca, si
no fos perquè fa anys que hi ha l’amenaça d’un batle i d’un altre que volen omplir
de formigó i bloquets un tros de la
nostra Serra Nord.
Quina mania tenen en créixer i
créixer,... Per a què? No tenen prou de bombolles immobiliàries, de paisatges
destrossats i de crisi econòmica?
Al municipi d’Escorca viuen avui unes
300 persones. L’ambició d’aquest batle constructor actual és que facin moltes
obres, per aquest motiu ha rebaixat les taxes municipals pels permisos. A més
sommia en secret poder fer la famosa nova urbanització des Guix i incrementant
amb 700 més el nombre d’habitants. Què no és guapo això?
No ho és no, no és guapo, és una
barbaritat que pesa sobre nosaltres des de fa massa temps. I no cedeixen...
Perquè tenc la sensació de que any
darrera any tenim el risc des Guix destrossant la nostra Tramuntana a les
candidatures del premi “destrucció”?
Candidatura
Premi Destrucció del Patrimoni 2013.
Urbanisme
de l’Ajuntament de Palma per autoritzar la destrucció de l’edifici de plaça Quadrado núm 5
Sembla que no entra dins el cap del
màxim responsable d’Urbanisme a l’Ajuntament de Palma, ni del seu equip de
gent que l’actiu econòmic del Patrimoni
és el major actiu d’un poble.
Sembla que no entra dins el cap de qui
té el poder que deixar destruir els edificis amb caràcter, com el de Plaça Quadrado número 5, és anar enrere i un robatori perquè aquesta plaça, una de
les més ermoses de Palma, ja serà menys de veres, serà més falsa.
Recordau com l’any passat castigàvem
amb el premi “Destrucció del Patrimoni” al mateix equip d’urbanisme? i al
precedent, per cert, per la demolició d’un edifici singular de principis del
S. XX al carrer Aníbal cantonada amb l'avinguda Argentina. Ha suposat cap avantatge per
Palma aquell abús i aquell menyspreu? De res, bé sí, al contrari, per fer lleig
i brut i per perdre categoria. Ara tenim un solar ple d’herbes i rates. Avui
surt al diari. Nosaltres ho sabíem. Això sí hi ha un cartell gegant de la
covard promotora que té la cara dura de publicitar-se dient: “Unim passat i
futur”. Callaré el que desig pel futur d’aquestes destructores despietades, perquè
no podem qualificar-les de constructores.
Candidatura
Premi Destrucció del Patrimoni 2013.
El
Consell de Mallorca per la mala gestió de Can Weyler
Can Weyler és especial per ARCA. El
casal gòtic per excel·lència de Palma ha estat ca nostra i l’estimam.
Férem molta feina per aconseguir que
Can Weyler fos públic. Varem propiciar els contactes entre la propietat i el
Consell de Mallorca per la compra. Participàrem a les propostes pel projecte d’utilització
pública i partírem quan ho demanaren perquè la reforma era immediata.
On són ara els doblers, on és el
projecte? No se sap el futur de Can Weyler. El Consell tan sols ha acceptat, ja
veurem si es materialitza, unes feines d’urgència de “consolidació”.
Mentres, han llevat el nom d’ARCA de
la porta de ferro, ara no es veu dins i no sabem si hi ha més ocells morts com
els que fotografiàrem fa uns mesos.També han llevat les plantes; ja no és verd
el pati de Can Weyler.
Nosaltres recriminam al Consell i
mantenim la vigilància i l’esperança. Volem tornar a Can Weyler, qualque dia.
.jpg) |
| Entrega del Premi ARCA de la protecció del Patrimoni, un quadre del pintor Antoni Bibiloni |
Vos agraeixo en nom de la Junta d’ARCA la vostra
assistència i participació en aquest Sopar anual que cada any es converteix en
una cita ineludible per a començar l’any. ARCA vol també felicitar l’any a totes
les persones associades i simpatitzants de la nostra entitat i vol iniciar
l’any amb prudència que no exclou la il·lusió i la seguretat que el patrimoni
cultural de Mallorca ens necessita més que mai. Necessita a tothom, unint
esforços i posant amb interès els cinc sentits, la intel·ligència i el cor a
favor de conservar i mantenir el llegat cultural d’aquesta terra. És un mode de
poder entendre amb rigor la nostra història i la nostra identitat, les nostres
arrels. I també una demostració d’estimació i respecte a les persones que ens
precediren i les que ens succeiran.
En l’any 2012 hem continuat amb la defensa del patrimoni
cultural contra els atacs d’alguns governants:
- La
pèrdua o la falsificació d’alguns topònims no poden passar desapercebudes, dins
un context de mesures que no afavoreixen en res la llengua pròpia de Mallorca.
I això mateix li varem dir en persona al conseller Rafel Bosch el 9-5-2012.
-
Patim
encara un temor (no sé si hauríem de dir terror) davant determinats projectes
que menyspreen o suposen agressions contra el patrimoni paisatgístic de
Mallorca; per exemple, en plena serra de Tramuntana, Es Guix devora Lluc; prop
de Palma, Ses Fontanelles –Platja de Palma. Si per una part aplaudim la
declaració de la serra de Tramuntana per l’altra també exigim la coherència de
conservar-la i preservar-hi els valors que li atribueix tal declaració.
-
La
deixadesa en matèria de conservació del patrimoni es mostra en diferents
actituds i conductes d’algunes administracions: la lamentable situació de Can
Weyler, la impassibilitat davant les pèrdues patrimonials a Santa Catalina o
Plaça Quadrado, la inacció en alguns casos (com el de Son Cabrer o ara
l’estació del Ferrocarril de Sóller a Palma, són exemples que no podem permetre o al manco no podem
deixar passar sense una crítica clara i llampant de manera que, tant ara com en
un futur, no es pugui dir que tota la ciutadania tenia el mateix tarannà.
En aquest 2012 ja ens avisava el Consell de Mallorca que
no comptaria a la Ponència Tècnica de Patrimoni amb ARCA com tampoc amb el GEFB
i, encara que no tenen pressupost, no ha estat capaços per posar fil a l’agulla
a la conservació del Casal de Can Weyler que és un dels monuments civils més
importants de Palma. Això sí, han pogut retallar la silueta del nom ARCA
gravada amb la reixa de ferro de la portalada. Es veu que això era molt molest
o molt important... en temps de mancances pressupostàries i, com si fos una
deixalla incombustible a Son Reus, ens l’ han retornada.
Hem continuat accions de defensa del patrimoni històric,
etnològic i cultural de tot tipus:
- Campos
(cendrer de la Torre de Defensa de Can Cos).
- Sa
Nostra (defensa del patrimoni moble i immoble d’aquesta entitat financera en
desfeta, també un paradigma de la nostra història d’aquests anys passats).
-
Santa
Catalina treballant per la conservació integral del barri.
-
Pl.
Quadrado (pèrdua d’edificis que conformen una silueta dels carrers de Palma).
- Visites
de Raixa (regulació economicista del Consell de Mallorca sense parar esment en res).
-
El Ferrocarril de Sóller (pèrdua d’una màquina com a bé cultural).
-
Es
Born (ocupació del passeig com a adulteració total d’un espai únic).
- Ses
Fontanelles i Platja de Palma (pèrdues paisatgístiques, naturals i de béns
etnològics i etnogràfics ... també sotmesos a degradació d’incendis).
- Centre
Històric de Palma (ara amb els problemes esfereïdors de l’ocupació de l’espai
públic, i de la recollida neumàtica de fems que abans havíem criticat en plena
època Rodríguez i ara patim aturada i inútil a més de perniciosa per al centre històric).
- Al·legacions
a la Llei Turística
- I
la darrera, que reté a alguns dels nostres amics ara mateix en plena activitat,
el cas del Jonquet que precisarà de la nostra acció, ara més que mai, perquè no
basta una protecció teòrica de BIC o de conjunt històric, pel que es veu.
Aquestes són algunes de les moltes accions que hem fet.
En totes, combinam una gran dosi d’il·lusió i de feina per convèncer les
autoritats amb arguments a favor del manteniment del patrimoni cultural. Fàcilment
hi deixam hores de dedicació, entrevistes, contactes i accions de comunicació.
Amigues i amics, sabeu prou bé que els vostres esforços
(quota, emails, extensió de l’acció, voluntariat, manifestacions, etc) no són
debades; serveixen per a mantenir ben vives les expectatives dels béns
culturals. I això –amb èxits i fracassos- vos ha d’omplir de satisfacció, sense
caure en la complaença, perquè hi ha molta feina per fer. I hem de multiplicar
els esforços i mantenir ben viva la societat civil.
Una de les accions del 2012 ha estat la Jornada de
Defensa del Patrimoni celebrada a Palma amb ARCA com a amfitriona, i en la qual
han participat SOS Monuments, l’Associació d’Amigos del Patrimonio de Segovia,
l’Associació BEN BASO de Sevilla y “Túmbala” també de Sevilla, entre d’altres.
Les conclusions d’aquest encontre prest estaran a l’abast en la web.
Sense societat civil sòlida, estable i ben amarada de la
vida ciutadana, no podem tirar endavant un projecte de ciutat ni de poble. Ja
veim quina política tenim i com de desprestigiades estan moltes institucions
però una de les llavors sanes està en l’acció ciutadana i cívica, en connexió
amb els mitjans de comunicació i amb la Justícia.
També en el patrimoni cultural això és així. No debades
l’acció de la Justícia –instada per la ciutadania- permet finalment de posar
les coses al seu lloc, com al cas de Ruberts a Sencelles, o el cas del Calvari
de Pollensa. És a dir, també hi ha bones notícies i hem de contribuir que n’hi
hagi moltes més. Aturem- els peus a tota la gent que destrueix el patrimoni
cultural! Marginem la incultura i l’incivisme!
I també avui ens mou la tria del Premi Conservació del
Patrimoni. Un premi en positiu, al qual optaven enguany tres magnífiques
candidatures
Ja hem dit que les tres mereixen el premi gros i vull
felicitar les tres candidatures per igual i coratge i ànims
a tothom per continuar treballant pel patrimoni cultural de Mallorca, enmig de
dificultats no només econòmiques.
Permeteu-me que doni les gràcies al pintor Antoni
Bibiloni qui ens ha regalat i dedicat les pintures commemoratives d’aquests
premis així com que feliciti de tot cor a l’actriu Cati Solivellas per la seva
carrera artística tot recordant que el 2010 ens va “regalar” la seva imatge
personal com a imatge d’ARCA en el programa “Una mà per al patrimoni” a càrrec
d’IB3.
Finalment, exprés un desig: que enmig de tantes crisis
diverses, puguem veure que el patrimoni cultural és un dels valors segurs,
entre d’altres com el civisme, la solidaritat, la justícia i la democràcia. No
es tracta d’apel·lar al retorn al passat sinó més aviat de trobar les arrels
segures per caminar endavant i apreciar el llegat de cultura, llengua,
art, arquitectura i història que hem rebut i tenim l’obligació de guardar per a
qui ens segueix.
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada