Visita al "Convent dels Agustins de Felanitx” dirigit per l’historiador Pere Xamena i "El retaule de la Passió Imaginis" del Santuari de Sant Salvador acompanyats per l'historiador Pare Gabriel Llompart.
CONVENT DELS AGUSTINS DE FELANITX

Del conjunt de dependències conventuals, actualment només es conserva l'edifici de l'esglèsia. La resta patí els efectes de la desamortització i tan sols les cel.les situades sobre les capelles de la part de l'evangeli foren novament adquirides pel bisbat en temps del bisbe Campins, a principis del segle XX.
L'edifici ha sigut restaurat gràcies a l'esforç de tot el poble de Felanitx, a treves de la campanya "el convent també es nostre". De tota manera encara que la teulada es nova queden restes evidents de les humitats que en el seu dia es produïren, igualment sobta l'endomassat que cobreix la nau.
Les cel.les esmentades foren utilitzades com a residència pel bisbe Hervàs, entre el 1979 i el 1982 on morí, encara que seria enterrat a Ciudad Real.
El retaule major es obra de l'escultor Antoni Ribes. Les pintures de la predel.la, amb escenes de la vida de Sant Agustí, son obra del pintor del secle XVIII, Vicens Mates, pintor que també treballarà a la parròquia de Sant Miquel on degut a la restauració, actualment acabant-se, s'han descobert pintures que igualment l'hi han estat atribuïdes.A la predel.la del retaule de Sant Isidre les pintures son obra de Miquel Banús, pintor de possible formació italiana i a qui trobarem a la visita del Cnvent de Sant Domingo de Manacor. Les obres de Manacor del cicle del Roser son d'una gran bellesa encara que necessitades d'una urgent restauració.
Finalmet és resenyable el fet de que els cavallets de Felanitx, nasqueren al sí de la confraria de Sant Agustí, que tenia com a capella la de Santa Mónica d'aquest convent.
RETAULE DE SANT SALVADOR


El magnífic retaule de pedra, fou pagat per la família Sabet, un membre de la qual, tenia un benefici a aquest altar al mateix temps que era vicari de l'esglèsia de Castellitx amb la consegüent obligació, els dies de festa, de celebrar missa als dos indrets.
L'obra, dels voltants de 1450, es realitzà quan oficialment Mallorca ja no queden jueus, però és evident que l'autor ha viscut la "conversió" de 1435 i coneix el fet que els jueus portaven la rodella. Aquest distintiu circular era una meitat vermella i l'altre groga, els colors de la Corona d'Aragó, ja que els jueus tenien una dependència directe del Rei.
Texte: Biel Barceló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada