Ses Fontanelles, una equivocació de primer ordre

ARCA havia presentat propostes a l’Ajuntament per no urbanitzar ni construir un centre comercial a Ses Fontanelles ni a les seves immediacions.

Proposàvem una ruta eco-cultural per població d’aquí i turistes posant en valor els usos etnològics i la història de la zona

Pretendre construir un altre centre comercial i d’oci a Mallorca en lloc de potenciar els valors patrimonials i etnològics de la  zona humida, i les antigues salines de Ses Fontanelles amb els usos etnològics de les seves immediacions: pedreres i usos agrícoles, és una equivocació de primera magnitud.

ARCA havia presentat al consorci de Palma i a diversos responsables municipals un projecte de revalorització de la zona de Ses Fontanelles que se conserva sense degradar urbanísticament just a l’entrada de Can Pastilla. (Malgrat estava abandonada en quant a neteja i evitar vessament d’enderrocs des de fa molts anys)

ARCA alça una vegada més la veu per evitar una vulgarització més del nostre entorn i de la nostra oferta cultural i turística.

Els Patrimoni Cultural i el natural han d’anar de la mà  

El nostre Patrimoni Cultura i natural van de la mà.  Destruir-ho amb el fals atractiu de llocs de feina és una greu equivocació.  Els llocs de feina de futur ens ho donarà la conservació i la posada en valor per atreure més visitants que no cerquin tan sols alcohol i sol, si no bellesa i personalitat.

Una sala estibada de gent escoltà la conferència de Gaspar Valero sobre la història de l’Hospital General

El metge Francesc Albertí hi explicà la importància dels serveis que ofereix  l’esmentat hospital

Ahir vespre la sala d'actes d'ARCA quedà petita degut al nombrós públic que s'hi reuní per conèixer la historia de l’Hospital General i la reivindicació per a la seva conservació i la del Joan March. Molts d'assistents hagueren de seguir la xerrada i veure les imatges de la història de l'hospital des del pati exterior de la seu d’ARCA, organitzadora de l’acte.

L’historiador Gaspar Valero explicà l’evolució  històrica de l’Hospital General, un PATRIMONI VIU fundat el 1456 per reial ordre d’Alfons el Magnànim. El centre hospitalari, durant més de cinc cents anys ha anat adaptant les seves funcions a les necessitats de la societat i, tal com digué l'historiador Gaspar Valero, ha generant 'fills': la Inclusa, l'Hospital Psiquiàtric, o La Misericòrdia. L’Hospital General depenia del Gran i General Consell i en un primer moment en què la medicina no estava tan desenvolupada es dedicava més a atencions d’hospitalitat, i de beneficència per a les persones més necessitades i per a nadons expòsits (abandonats).

Valero ressaltà la funció de les DIDES de l'hospital, dones que alletaven els infants i que moltes vegades venien des de pobles. La feina de dides els  permetia contribuir al manteniment de les seves famílies. La caritat i les almoines i foren les fonts econòmiques de l’Hospital durant segles.

El doctor Francesc Albertí, començà la seva intervenció manifestant l’orgull dels professionals de l’Hospital General de ser successors de la història mèdica d'aquesta institució

Explicà l’evolució en l'oferta de serveis de l’Hospital General fins a l'època actual, en què funciona com a centre socio sanitari. El doctor Albertí destacà també  la importància i necessitat actuals  dels hospitals General i Joan March davant l'increment de la població  de gent gran amb necessitats d'atenció mèdica especial. Es referí  al TSUNAMI GERIÀTRIC (terme utilitzat a occident per descriure l'augment progresiu de la franja de  població  de gent gran amb malalties cròniques i  amb necesitats de rebre atenció mèdica geriàtrica) i als de la nova situació sanitària de futur vinculada a l’increment de l’esperança de vida i a l'augment dels pacients amb necessitats geriàtriques i socio sanitàries.

Els hospitals General i Joan March estan previsorament adaptats a aquesta realitat present i futura: atendre la realitat social de l’increment de població d’edat avançada i per tant amb malalties cròniques. Els hospitals d’aguts (Son Espases, Son Llàtzer) no són idònis per atendre persones de malalties cròniques, amb estades de llalrga durada, recuperacions i rehabilitacions d’aquests tipus de malalts. El llit dels hospitals sociosanitaris que defensam costen una tercera part de doblers d'un hopital d'aguts, degut precisament per la seva especialització i atenció.

“La nostra tecnologia són els equips humans pluridisciplinars” va dir el doctor Albertí que ha estat director dels dos Hospitals: el Joan March i el General i ara és director del programa de Pluripatològics del General.

Cridada al sentit comú i esperança

L’acte, després de diverses intervencions del públic, va concloure amb una cridada al sentit comú de qui governa i amb l’esperança de què el tarannà i la gestió de l’actual Conseller tenguin en compte la reivindicació ciutadana, demostrada amb més de 85000 signature, la importància i la necesitat dels dos centres sanitaris   i els actes com el d'ahir, que compten amb l'assitència de nombrós públic que exigeix el manteniment dels dos hospitals.

Dimecres que ve:  la història de l’Hospital Joan March

Recordar que ARCA continúa amb aquest cicle, on la proprera activitat tendrà lloc dimecres 18 de juliol a les 20'15 hores al carrer de la Pau, 1A. Serà una conferència i projecció de fotografies titulada "Hospital Joan March. La història i el compromís", a càrrec de Bàrbara Suau. Revista Es Castellet de Bunyola, Caterina Garcias. Periodista, Bartomeu Togores. Cap de Secció de Medicina Interna. Unitat d’Ortogeriatria. Hospital Joan March. L'acte serà presentat per Pere Ollers, president d'ARCA.

El Patrimoni històric de Palma cada vegada menys històric

ARCA vol presentar l’exemple de Can Savellà, una història malmenada

Can Savellà també conegut com a Can Juny ocupa els numeros 11 i 13 del carrer de Can Savellà i és veïnat del gran casal Can Vivot.

 

Can Savellà és un edifici d’origen medieval, però reformat als segles XVII i XVIII. Com a elements més destacats cal sugerir la seva façana, un magnífic pati i alguns enteixinats conservats a l’interior.

L’antic casal fou reformat a finals dels anys’80 per l’arquitecte José A. Obregón González del Corral, qui transformà l’edifici en diversos apartaments. L’atomització del casal en diferents habitatges ha motivitat que durant els darrers anys, cada morador vulgui modificar o ampliar la seva residència, sense tenir en compte els valors històrics i artístics de l’edifici.

Per aquest motiu ARCA vol denunciar alguns casos que trobem escandalosos, els quals han dut a terme alguns dels veïnats d’aquesta finca, degut a la permissivitat de l’Ajuntament de Palma que a dia d’avui no ha estat capaç de resoldre aquests assumptes.

Tres casos dins un mateix casal del centre històric de Palma

1. Terrassa i aparells d’aire acondicionat: L’any 2006 es construí una terrassa per a oci a la part superior de l’edifici, la qual s’ha recobert amb materials massa moderns, com el vidre i la fusta que podem veure a la imatge. La col·locació dels aparells d’aire acondicionat, també alterà la imatge d’un edifici històric d’aquestes característiques.

2. Claraboia: Un veïnat de can Zavellà 11 ha decidí pujar el cos del seu habitatge, alterant la volumetria de l’edifici, per tal de col·locar un vidre que li permetés obtenir major il·luminació a l’interior del seu habitatge.

3. Reixes de fundició: A un dels patis interiors hi havia dues finestres amb reixes de fundició, llavors un dels propietaris volgué fer una obertura major i conseqüentment va llevar les reixes. Afortunadament, en aquest cas es va obligar al propietari a restaurar les finestres, però les reixes col·locades no són les mateixes. Cal dir, que no va passar per la Comissió Centre Històric.

Maluradament aquest no és un cas aïllat

ARCA pot afirmar que degut a denúncies rebudes, aquest no és un cas aïllat. En altres edificis de Palma, en llocs on no arriba l’ull humà es fan alteracions del paisatge històric urbà, especialment a terrats, teulades, patis interiors,… ARCA veu amb preocupació com no es protegeix prou l’interès històric i artístic d’alguns edificis del centre històric, per aquest motiu desitjaríem una major involucració de l’Ajuntament de Palma, que no permetés casos com els que hem comentat i que fos contundent contra els infractors i els que fan malbé al patrimoni cultural.

ARCA celebra que hagi triomfat el sentit comú i es renunciï a la instal·lació de cabines de WC al centre de Palma

ARCA ha participat a la reunió del Consorci de Turisme de Palma i ha pogut argumentar sobre el perill de banalització de l’espai públic de Palma al que els WC haguessin contribuït.

Fa uns dies havíem suggerit al regidor de Turisme Àlvaro Gijón que la nostra aportació al Consorci per aquest tema i molts altres podia ser important. Per aquest motiu ARCA ha participat a la reunió i esperam ser convocats per d’altres qüestions ja que turisme i Patrimoni han d’anar de la mà.

Palma ha d’apostar per la qualitat dels elements urbans i ha d’evitar la vulgarització. Qui vengui a Palma ha d’apreciar allò que la fa única i els elements com quioscs i la resta d’elements públics han de cercar la qualitat i la personalitat fugint de la homogeneïtzació que es dóna avui.

Cicle cultural reivindicatiu

ARCA DEFENSA ELS HOSPITALS: UN PATRIMONI VIU.

ARCA ha organitzat un cicle de tres actes culturals en defensa dels Hospitals General i Joan March.

Al llarg de les tres iniciatives combinarem la informació reivindicativa de caire mèdic i assistencial amb la història de la medicina i dels edificis.

Interessants participants a la taula de conversa i a les conferències

ARCA comptarà amb la participació de dues persones significatives i coneixedores de la situació i història mèdica, el doctor Francesc Albertí, que va ser director mèdic de l’Hospital General i del Joan March i ara és el coordinador  del Programa de Pluripatològics al General. També comptarem amb l’especialista doctor Bartomeu  Togores. Cap de Secció de Medicina Interna. Unitat d’Ortogeriatria. Hospital Joan March.

Gaspar Valero, reconegut Historiador serà el responsable d'aportar fotografies i coneixements sobre la història dels Hospitals, centrada en el seu cas en l'Hospital General.

Bàrbara Suau, de la revista Es Castellet de Bunyola i Caterina Garcies, periodista, seran les que ens il·lustraran sobre la reivindicació ciutadana i la seva col·laboració en la investigació sobre la història de l'Hospital Joan March.

Una acte a la setmana les tres primeres de juliol

Dijous 5 de juliol de 2012 a les 20.15h.

Taula de conversa. Hospitals General i Joan March: Un patrimoni viu.

Hi participen: Francesc Albertí, Bàrbara Suau, Gaspar Valero, Caterina Garcies.

Modera ARCA: Àngels Fermoselle.

Dimecres 11 de juliol de 2012 a les 20,15h.

Conferència i projecció de fotografies.

La història de l’Hospital General. Una mare que va desprenent fills.

A càrrec de: GASPAR VALERO.

Presenta  ARCA Xavier Terrasa.

Dimecres 18 de juliol de 2012 a les 20,15h.

Conferència i projecció de fotografies.

Hospital Joan March. La història i el compromís.

Hi participen: Bàrbara Suau, Caterina Garcias, Bartomeu  Togores.

Presenta  ARCA Pere Ollers.

Perquè ARCA organitza un cicle com aquest

L’associació per a la conservació i la recuperació del Patrimoni de Mallorca, ARCA, s’ha manifestat públicament a favor del manteniment dels dos hospitals més antics de l’illa: l’Hospital General i el Joan March.

Ara volem indagar en la història i  col·laborar amb la notable reivindicació ciutadana. Aquestes activitats volen posar  en valor la història de l’assistència sanitària vinculada a aquests dos hospitals.

ARCA diu un NO rotund al delirant projecte del port

ARCA des del primer moment es posiciona amb decisió en contra del projecte anunciat del Port, ja que es sacrificarien tota una sèrie de valors històrics, paisatgístics i monumentals a favor d’una iniciativa privada que ja sabem que a la pràctica no controla ningú, però deixaria la seva empremta amb la destrucció del paisatge i d'una façana emblemàtica. De fet, és una iniciativa similar a la famosa i lamentable òpera promoguda per Jaume Matas que ara arribaria corregida i augmentada.

Tot i que ja sabem que potser sigui una “fantasmada” més d'un promotor sense liquidesa demostrada que vol aprofitar la nostra debilitat econòmica, ARCA vol ja des del primer instant, advertir a l'opinió pública que qualsevol projecte que pretengui transformar la imatge de Palma, és un suïcidi col·lectiu perquè implica arrasar la nostra personalitat i el nostre atractiu.

Mallorca té encara un potencial turístic a desenvolupar basat en la seva bellesa natural i la seva història i els polítics que ens representen tenen l'obligació de protegir i no destruir, com seria el cas.

No oblidem que ha estat l’excés en la construcció el que ens ha duit a una situació econòmica lamentable. Aquest anunci seria pa per avui i gana per demà, enganyant amb ofertes de llocs de feina que tanmateix no serien per la gent de Mallorca.

Palma s’ha d’obrir a la mar, no tancar-se per un altre mur de formigó, perquè ja fa temps que la mar cada vegada és més lluny de Palma

ARCA fa ja cinc anys que es va oposar a la creació d'amarraments de creuers davant la Seu

Situar-los en front de la Seu, és ofegar aquest singular edifici i destruir la seva imatge. El mateix es pot dir de voler desterrar els pescadors del que ha estat la seva ubicació tradicional.

No ens duguem tampoc a engany amb els creuers, basta veure el seu tamany i impacte, per arribar a la conclusió que l’únic lloc on poden tenir el seu amarrament es on ho fan ara.

ARCA demana a l’Ajuntament de Sóller que rectifiqui el seu projecte de reforma de l’antiga escola de Biniaraix

ARCA ve seguit d’aprop el projecte que vol dur a terme l’Ajuntament de Sóller, on es vol reformar i ampliar l’antiga escola de Biniaraix, situada al carrer de Sant Guillem, 1.

Cal tenir en compte que Biniaraix presenta una singularitat especial com a paratge pintoresc dins la Serra de Tramuntana i amb una arquitectura tradicional molt interessant, pel qual fou declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric en data de 29 de juliol de 2010.

El projecte de reforma i ampliació que vol dur a terme el consistori solleric alterarà la tipologia constructiva d’aquest edifici i del conjunt històric. La llei de patrimoni històric de les Illes Balears (12/1998) no permet alteracions de vòlum, ni modificar façanes i tampoc obrir finestres, com pretén aquest projecte.

Hi ha un informe tècnic del Consell de Mallorca desfavorable

Per aquest motiu, un informe tècnic de dia 30 d’abril de 2012 de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca informa desfavorablement a la reforma i ampliació que vol dur a terme l’Ajuntament de Sóller a l’antiga escola de Biniaraix.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Sóller el següent:

1. La redacció d’un altre projecte de reforma i ampliació de l’antiga escola de Biniaraix, el qual sigui més sensible cap a l’element històric, sense que aquest pateixi alteracions que desvirtuin el propi edifici i el conjunt històric de Biniaraix.

2. ARCA vol ser part interessada en l'expedient d’aquest projecte que afecta a la singularitat del nucli històric de Biniaraix.

ARCA s’oposarà a uns banys públics prefabricats al Centre Històric

Demanam temps, no a la precipitació d’una decisió equivocada

ARCA creu que és una equivocació i una precipitació licitar ara la instal·lació d’uns wàters públics que danyaran la imatge de la nostra ciutat.

S’han d’estudiar totes les alternatives i actuar sense precipitació. A la licitació no hi ha cap criteri ni d’ubicació concreta ni de condicions d’estètica De fet sembla pel plec de condicions, que podem estar davant la instal·lació d’unes cabines prefabricades. El que contribueix encara mes a la banalització del espai urbà.

ARCA tem una política de fets consumats en aquesta qüestió. Malgrat la Comissió de Centre Històric s’ha de pronunciar sobre la instal·lació de banys públics al centre de Palma,  creim que aquest tema arribarà, com de vegades passa, amb pressions de polítiques ja decidides prèviament. DE fet ja ha sortit a concurs sense que prèviamemt hagi cap condicionant ddee cap tipus des de Centre Històric.

Vulgarització i mal gust a  l’espai públic

Prou perjudicis tenim amb els contenidors col·locats devora les boques de fems per ara afegir més elements aliens, molests i que alteren estèticament el conjunt.

No hem d’oblidar la degradació que ha sofert el mobiliari urbà als darrers anys. Les casetes de floristes de La Rambla passaren d’un model de disseny fins i to reconegut per especialistes en arquitectura, a uns mòduls prefabricats que semblen vulgars contenidors. O els quioscs de premsa que tenint originalment un disseny contemporani e integrador, han estat gairebé tots substituïts per models prefabricats standard imitants l’estètica del XIX que es troben a qualsevol ciutat  

ARCA demana temps, no volem precipitació. Hem de pensar què és el que realment és necessita y quina és la millor solució. La decisió proposada pensam que és equivocada.

ARCA farà aquest plantejament a la Comissió de Centre Històric però molt temem que la majoria política ja ha pres la decisió.

Qui vigilarà l’ús cívic

ARCA creu que és fàcil imaginar que un WC públic pot ser ràpidament degradat tan interior com exteriorment; pintades, desperfectes, brutor....

Hi ha llocs públics i privats que permeten la utilització dels seus wàters i lavabos, es tractaria de senyalitzar la seva existència.  I si finalment es decidís construir-ne, ho hem de fer bé, tant en disseny com en ubicació i en el control de la higiene i els usos. Per tant hem d’aturar i pensar-ho bé.

Creim que l’Ajuntament s’equivoca i ha de rectificar.  

Patrimoni i gastronomia a Santa Catalina

El passat dissabte 16 de juny ARCA i Diana Ferreira oferiren un itinerari per la històrica barrida de Santa Catalina, per conéixer una mica més el patrimoni històric que presenta. La visita es completà amb una demostració gastronòmica de plats tradicionals de la cuina mallorquina, que tingué lloc al mercat de Santa Catalina.

El patrimoni i la gastronomia són dos exemples de la tradició cultural de Mallorca i que ARCA mitjançant els recorreguts culturals vol impulsar, per donar a conéixer als ciutadans i ciutadanes de Mallorca.

L’itinerari històric fou dirigit per Xavier Terrasa i comptà amb els següents punts de visita:

1. Montepío de Previsión del Arrabal de Santa Catalina. C/ Fàbrica. Exemple de moviment associatiu, fundat a 1894.
2. Can Palmer. C/ Quetglas, 5. Exemple de Modernisme popular de l’any 1910.
3. Església de la Immaculada Concepció. Construida a 1910. C/ Sant Magí.
4. Teatre Mar i Terra. Construït el 1898. C/ Sant Magí.
5. Es Jonquet. Barri tradicional mariner amb conjunt de molins fariners.
6. Rentadors municipals. Infraestructura pública de finals del segle XIX. Av. Argentina.
7. Hostal Cuba. Edifici colonial de 1904. Av. Argentina amb C/ Sant Magí.
8. Edifici la Central. Edifici modernista de 1908. C/ Sant Magí.
9. Can Pujol. Edifici modernista de 1903. C/ Pou, 24.

La degustació gastronòmica fou a càrrec de Diana Ferreira:

Amb la idea de divulgar el receptari de les Illes Balears, recuperar receptes, i en congruència amb els recorreguts disseyants pel tradicional barri de Santa Catalina i es Jonquet.

Els receptaris de plats escollits per dur a terme aquest projecte foren els següents:

Recepció:

Ponxe Rei En Jaume

Dada històrica: és una beguda del segle XVIII, posiblement una invenció de la cuina de la aristocràcia.

Font: “Tapes y Broquetes” de Javier Soriano

Aperitiu:

Ous de codorniu  en “budellets”.

(Inspirats en una recepta de finals del segle XIX).

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.

Principal:

Escabetx de peix (segle XVIII).

Postres:

Pipí

Un postre preparat amb quartos  o congrets i Menjar Blanc (segle XVIII).

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.

ARCA demana la recuperació urgent de l’indret on es troba l’ermita de Son Orlandis (Andratx)

ARCA s’ha fet ressó, gràcies a la denúncia d’una sèrie de veïnats del poble d’Andratx de l’abadonament que pateix l’indret on es troba l’ermita de Son Orlandis, construïda a 1935 al puig de Son Orlandis.

Degut a la seva ubicació estrategica, és un punt on hi van moltes persones del municipi d’Andratx, on poden gaudir d’unes vistes privilegiades del poble. Molts dels seus habitants van a retre homenatge a la Mare de Déu del Roser i des de l’any 1978 hi ha una romeria, on la gent del poble hi va a passar el dia.

Des dels incidents vandàlics de l’any 2008, l’espai on es troba l’ermita de Son Orlandis s’ha anat deteriorant cada cop més, sense que cap organisme públic hi possi remei. L’interior de l’ermita presenta problemes d’humitat, els Via Crucis han estat víctima dels actes vandàlics i unes construccions adjacents es troben quasi esbucades.

ARCA creu que l’Ajuntament d’Andratx hauria de vetllar pel seu correcte ús i estat de conservació, perquè és un referent, com a únic espai ermità del municipi i lloc de trobada de molts del seus habitants.

ARCA demana la recuperació d’aquesr patrimoni popular

ARCA ha demanat a l’Ajuntament d’Andratx que vetlli per la correcta conservació d’aquest espai de vital importància per al seu poble i que és redacti un projecte de recuperació i restauració de tot allò que ha estat danyat incloent l’edificació propera a l’ermita, el Via Crucis i els danys per humitats a la pròpia ermita, pel seu valor de patrimoni polpular.  

Al•legacions a l’ordenança de fixament de preus i utilització d’espais de Raixa

ARCA  ha presentat al·legacions davant el Consell de Mallorca a l’Ordenança de regulació dels preus públics corresponents a les visites i la utilització d’espais de la finca Raixa.

El passat 10 de maig el Consell de Mallorca va aprovar al Ple, aquest expedient, el qual va sortir publicat al BOIB nº 73 dia 22 de maig. Com que s’ha obert un període al·legacions, ARCA ha presentat una sèrie d’esmenes al text.

1. ARCA està d'acord en donar un ús i rentabilitat dels monuments històrics, com seria el cas de Raixa. Però pensem que aquesta rentabilitat econòmica o els ingresos que es puguin obtenir, han de revertir en la conservació adequada de la finca i tot el seu patrimoni.

2. L'ús que se li doni a la finca pública de Raixa ha de respectar sempre les prescripcions que marquen les fitxes de catàleg. S’ha de preponderar la conservació del patrimoni cultural i l’us que se li doni ha de ser l’adequat al seu grau de protecció. La finca de Raixa no es pot desvirtuar més, degut a obres de conservació o per activitats de difusió i informació. ARCA va discrepar durant la restauració de Raixa, de la introducció d’elements nous, aliens a l’edifici, com la balconada que dóna a la clastra o el focus, tal i com es pot veure a la fotografia que adjuntem.

3. Pel que fa a les tarifes fixades, cal tenir en compte als diferents grups socials, com per exemple els grups escolars o aquelles persones que pertanyen a associacions d’interès insular o d’utilitat pública. La idea d’aquestes visites es per difondre i divulgar les particularitats i la potencialitat de la finca de Raixa. Llavors, en aquests casos, pensem que s’hauria de cobrar un preu d’1 euro/persona/visita.

4. Les cases de Raixa tenen la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), llavors com marca l’article 34 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears, s'han de respectar totes les exigències, en particular, les visites professionals o científiques i d’estudis així com els quatre dies de visita gratuïta al mes, en els quals també tindran preferència els grups anteriors.

5. Pel que fa a la imatge de la finca, cal ser molt extricte a l’hora de permetre que es penjin cartells publicitaris o que la clastra s’ompli de mobiliari, com taules, cadires, barres de bar, etc. Cal donar a Raixa uns usos que tenguin a veure amb la seva història i que millor que fomentar els aspectes culturals que en el seu dia va establir el cardenal Antoni Despuig.

L'Ajuntament de Palma ha de recuperar el pou de Son Fortesa ja!

Fa prop de dos anys que té els brancals esbucats i és un element històric fàcil de recuperar

Els  brancals del pou de Son Fortesa, únic element que queda després de la destrucció de la meravellosa possessió del mateix nom, han caigut en terra fa ja gairebé dos anys i l'Ajuntament de Palma no actua per reconstruir-ho.

ARCA ho ha demanat en nombroses ocasions i ens consta que l'Associació de veïnats del barri de Son Fortesa també.

El pou està situat al carrer de Blanes Vial. Es tracta del darrer vestigi arquitectònic del que fou la històrica possessió de Son Fortesa, on les cases foren esbucades l’any 1994 davant l'oposició de ARCA i moltes persones del barri.

De llavors ençà, el pou va quedar enmig d'una zona verda pública, i des de fa gairebé dos anys, completament abandonat. Dia 5 de gener de 2011, ARCA ja va denunciar els fets davant l'Ajuntament de Palma. Llavors un dels brancals (i part de l'altre) havien caigut i s'havien fet trossos. No varem rebre cap resposta i com es pot observar a la foto que adjuntam, tampoc hi va haver cap intervenció municipal.

ARCA ha demanat la catalogació

Volem recordar que a finals de 2009 ARCA va fer un estudi de catalogació de les possessions de Palma i va incloure aquest element que no gaudia de cap tipus de protecció, per tal d'assegurar la seva conservació.

L’Ajuntament ha d’actuar d’immediat per evitar més degeneració

Ara ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que rehabiliti el pou de Son Fortesa, amb criteris patrimonials, el deixi així com estava i eviti que en un futur torni a patir desperfectes.

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Palma ser part interessada davant qualsevol intervenció que es dugui a terme sobre aquest bé patrimonial.

Carrer de la Llimona: No hi ha cap justificació per fer desaparèixer el nom d’un carrer centenari

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que el carrer de la Llimona del barri de Can Capes recuperi el seu nom original.

L’Ajuntament de Palma ha decidit canviar el nom d’aquest carrer centenari pel de carrer Poncir (que és el nom d’un cítric).

Sembla que el motiu del canvi de nom és la similitut amb el d’una plaça creada l’any 1996 a la que s’anomena Plaça de Can Llimona en record del nom de l’hort del mateix nom i la casa que ara queda a la mateixa plaça.

La llei permet conservar els dos noms

La llei de nomenclatura dels carrers prohibeix que hi hagin dues vies amb el mateix nom, però si són per exemple, un carrer i una plaça, com és aquest cas, poden mantenir el seu nom.

Però és que a més no coincideixen en les paraules, perquè una es diu Llimona i l’altre es diu Can Llimona, dos conceptes i sons distints. 

Carrer de la Llimona és el més antic

A més hem pogut saber que a la comissió de toponímia es va assegurar que es conservaria el més antic dels dos i s’ha fet tot el contrari: el carrer Llimona del nucli antic de Can Capes és un dels carrers més antics de Palma fora murades i ja té més de cent anys d’antiguitat. La plaça en canvi tan sols té menys de vint anys.

ARCA i persones veïnes del carrer demanen la rectificació

ARCA lamenta aquesta decisió de l’Ajuntament de Palma i demana la rectificació. El canvi era innecessari i la història de la ciutat i els noms  dels  nostres carrers  s’han de respectar sempre que sigui possible, com és aquest cas. Lamentam la despesa innecessària en les tres plaques ja canviades.

Hi ha casos recuperats fa poc com és en el nom del carrer Sant Francesc malgrat hi hagi la Plaça de Sant Francesc, que conviuen perfectament. Al cas que avui ens ocupa, encara és més evident la diferència dels topònims.

Per últim volem manifestar l’estupor de les persones veïnes que han acudit a ARCA demanant consell, pel nou nom atribuït al carrer: Poncir, el nom d’un cítric sense cap lligam amb la història del barri. Han canviat un cítric per un altre i es senten un tant menyspreats. Demanen tornar al nom original. I es demanen si és correcte haver-se assabentat amb una nota sota la porta quan les plaques ja estaven canviades.

Recorregut embARCA't: Passeig pel patrimoni desaparegut de Palma

El passat dissabte 26 de maig ARCA va organitzar un recorregut titulat El Patrimoni desaparegut de Palma (2ª part) a càrrec de Xavier Terrasa, autor de l’homònim llibre.

De la mà d’aquest llibre, es pogué veure gràcies a les imatges in situ com ha canviat el centre històric de Palma durant els darrers cent anys. El recorregut fou el següent:

1. Porta vella del Moll: Construïda a 1621, fou substituïda a 1836. Incialment es trobava al final de l’avinguda d’Antoni Maura i en l’actualitat es troba a l’entrada dels Jardins del Consolota de la Mar.

2. Porta nova del Moll: Construïda a 1836 i esbucada a 1873 amb les murades. S’ubicava al final de l’avinguda d’Antoni Maura.

3. Quarter de cavalleria: Fou esbucat a l’any 1967, juntamente amb el Teatre Líric i l’hotel Alhambra. S’ubicava on hi ha l’hort del Rei.

4. Baluard d’en Chacón o del Rosari: Construcció del segle XVIII i esbucat a l’any 1931. S’ubicava a l’actual Passeig Sagrera, on es troba l’escultura de Rubén Darío.

5. Plaça Drassanes: Hi havia un mercat Robert amb un porxo, construit a 1845, el qual fou esbucat a 1891.

6. Porta de Santa Catalina: Es construí una porta temporal a l’any 1578, però la definitiva fou de l’any 1644. La porta i la muralla foren derruïdes el 8 de juny de 1914.

7. Illeta entre carrer Catalunya i Murillo: Hi havia unes cases popular de moliners amb dues torres de molins, que foren esbucades a la dècada dels anys setanta.

8. Hort d’en Moranta: Zona agrícola per on pasava la font de la Vila. Aquesta zona fou urbanitzada a partir de l’obertura de l’avinguda de Jaume III.

9. Carrer de Bonaire: El pla Alomar va reformar aquesta zona dels voltants de Jaume III, on es varen perdre interessants elements patrimonials com algunes cases gòtiques del convent de la Concepció, el mur medieval que tancava l’hort de la Concepció o la fàbrica de sa Cotonera, de 1883. Sobre l’any 1967, aquests elements i altres varen desaparèixer.

10. Frontó Balear: Construït a l’any 1934 i esbucat a 1975. S’ubicava al Passeig Mallorca.

11. Baluard des Sitjar: Construït a 1575 i esbucat a principis del segle XX. Mentre que el baluard d’en Moranta fou esbucat cap a 1916. S’ubicaven al Passeig Mallorca.

12. Pont del Tirador: Construït a 1775, a la seva dreta hi havia la casa del Tirador i a la seva esquerra, l’Hornabeque, construït a 1670. Ambdues construccions han desaparegut.

13. Porta de Jesús: Fou esbucada a l’any 1913. Es trobava al carrer Baró de Pinopar, devora el Col·legi de Notaris.

14. Estàtua de Ramon Llull: Incialment es situava al pati del col·legi de Monti-sion, a 1913 fou traslladada davant el nou institut i es situà a l’interior d’una glorieta. Actualment, es troba al pati de l’institut.

 15. Font de la Rambla: Hi havia una font de 1827 dedicada a la Fidelitat, que substituïda per l’actual a finals del segle XIX. Es situava prop de la porta de Jesús.

16. Quarter del Carme: Fins a 1835 hi hagué en aquests terrenys el convent del Carme, després es construí un quarter militar i finalment a 1967, es construí l’Institut Nacional de Previsió.

17. Casa gremial platers: Fins a 1958 hi hagué aquesta antiga casa a la cantonada del carrer de la mIssió amb la costa de Can Muntaner.

18. Carrer Oms: L’any 1934 va desaparèixer un habitatge popular per obrir el carrer Font i Monteros.

19. Porta Pintada: Fou esbucada l’ant 1904 i partir d’aquí es projectà un nou espai urbà, anomenat de diferents, plaça de Joanot Colom, Eusebi Estada o Espanya.

20. Teatre Balear: Construït a 1909 fou reformat a 1948 i esperdé una bella façana d’estil modernista.

21. Església de Sant Antoni de Pàdua: Inicialment era una construcció del segle XIII, però es feu una important reforma a època barroca (1682-1705). Fou esbucada a 1909. Al seu interior hi ha la pintura de Sant Jordi de Pere Nisart, que fou salvada gràcies a la Societat Arqueològica Lul·liana i Bartomeu Ferrà. Es situava al carrer Sindicat, a l’alçada del carrer Maneu.

22. Porta de Sant Antoni: Construïda a 1578 i derruïda entre 1905 i 1908.

Passeig pel Patrimoni desaparegut de Palma

Per als que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, ARCA i Xavier Terrasa, historiador local i autor de l’exitós llibre El patrimonio desaparecido de Palma organitzaràn aquest dissabte, 26 de maig, el segon recorregut per aquella Palma desapareguda i que queda retractada al seu llibre a través de 200 fotografies antigues. Un passeig que s’iniciarà a la seu d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) i al que podràn assistir tots els interessats en la conservació del patrimoni cultural. Començarà a las 10:30 hores al carrer de la Pau, 1A, efectuant-se el recorregut asenylat al mapa.

L’autor, Xavier Terrasa, recordarà la desaparició de la porta nova del Moll, del baluard d’en Chacón i de la porta de Santa Catalina. Es recordarà com era abans el carrer Bonaire, on s’ubicava el Frontó Balear i com eren les muralles de l’Hornabeque i el pont del Tirador. Repasarem on es situava l’estàtua dedicada a Ramon Llull i com era la font que hi havia a les Rambles, així com el Quarter del Carme. Reviurem la desaparició de la porta Pintada, la porta de Sant Antoni i de l’església de Sant Antoni de Pàdua.